No incorporació a l'exèrcit d'ocupació

Document aprovat per la II Assemblea Nacional 2 i 3 de desembre de 1989 Matar贸

hT(f I IfCCf RPCf RAC I C) D'(]CIIPACIÓ L 'EXÉI?CIT

i ndert A.

CONS IDERAC l"

IONS GEI{ERALS:

DEL PROBLE}'IA.

E}f l'f ARCAI,IEl{T

. E I paper de I'exérc tt en una socl etat capttallsta I patrlarcal....', .,.....,......, L .L

. L'Estat, detentol- del monopoll dg la vlOlAncla....

r. r.. r. r. t r.. r... ....1...

I.2. El carácter de l'exérclt Ir'Estát*mercat rgprorluccló

'. r. r. r....

burgéS..,. r.. r... r r... r....... r... ¡ r. 6

L.3. L'exérclt con a tnstáncla

r.,

¡., r.. r..... r. ¡..

rtgt poder....r..r,., r.. r... +....,

1.4. La desvlacló de recursos cap lgs dgspese5 mtll-tar5.......,.,.

r. t.

a r.

2. Ltgxérclt com a forqa dtocupacló....i.,...,,.....,,.,,,{.

2.L, Un exérclt dtocupacló dtAntic Rég1m....,.,,.,

l-1

Itzaclóll d.e l tocupacló..,,,,,,,,. r i,,

2.2. La

t.,. r... ¡,,,.,.... 5

((norrnal

3. Les vfes de resposta a I'exérc1t.,,......

....,..

3.L, La vla possfblllstarrr.rr.r..r.rrrrr,.ri*r,,.rr,,,r

3,2. La vla pacif ls-ba 1 la nCI-vlolénc1a.,,,,..,, i !

i,4

3 '3.

Exérclts

3,4,

La llutta

populars

rtr¡

r.. r r. r,, r.., r r. r r r i r r r t. |, r r + r r 16

armadd.,.trr.,rrr..rrr.¡...c.rr.rr.Irrrirr..,

, L'alllberarnent naclonal 1 la necessária rgsposta a la f orqa d tcrcupacló r.. ., ¡ ¡, .., r ., r, o.;, ,..,.,, o

B. AI{ALISI DE LA COJUNTURA

ACTUAL.

1,, L'exérc)4 espanyol en

I'Estat reformat..

tt'

_,_--,,-

2. La leglslacló entorn I'obJeccló 1a polítlca de I'Estat.....

3, El movinent d'obJeccló I la respDgta a ltactual

OFC

iÓ DE

L].,{J

Geva

cclJunturaeri..,.,.,,.,r,rr,,,r,,r,.rr,,

ITA.

1, La lnsubnlssló des d,una perspectiva d'alllberanent naclonal.,....

2. La nostra opcló de llulta.

NOTES.

....

.,,....81 ...........,..

,...........,35

\ I

CCf }iTS

I I}ERAC

Ü1\TS GETSEI?ALS

E]VT]VIARCAIVIE}I:T I)EI-

PtrTC)BT--E IVIA

1, EL F.AFER DE L'EXÉRCIT EN UNA ETAT TAF'I TAL I STA I FATR I ARCAL

SNC I

l.l, L'EgTAT, DtTENTER DEL DE LA VIOLÉNCIA

t",tgNOFaOLI

(81 poder poIítlc, parlant próplamert, és la vloléncla a I 'opress ió de I'altral, llarx f

organltzada rl'una c lassse per Engels aI Han lf est Comunlsta .

La forma capltllsta d'extracció de Ia renda es basa, per prfiner cop en }a htstórla, en una coerció purarnent "econó¡llca". En aquest sentlt, el poder polÍtlc apareix con a detentor del rnonopoll de la vloléncla. Aquesta no perd. el seu crácter de classe, slnó eue, d'acord anb el procés de concentracló dels nltJans de producció, de la propletat I del poder polít1c, es centraLrtza, En el node de producció feud.al, la vloléncla era patrlrnonl de tota la classe feudal, Ja que

eren les mesures de vloléncla dlreeta, o I'amenaga d.'aquestás, el que sanclonava el adretl nobillari a Ia renrja feudal. En canvl, en el mode de produccló capitallsta, la coercló és t<econdmj.caur la forga rle treball és, en teoria, lllure, no está vlnculada a cap senyorlu, l per tant Do está sotrnesa a l'obllgacló de pagar a cap noble una part del frult del seu treball. Peró Ia concentració dels nitJans de produceló en mans de Ia burgesla convertelx aquelxa ll1berta{ Juríd1ca en

un nlratge:

desposserda de tot alló que no slgui la seva própla forga de treball, la calsse obrera s'ba de vendre sl vol sobrevlure, no té opcló. Alxí, a 1a burgesla només 11 cal la vloléncla en eI cas d'una oposfcló de classe col,lectiva I organltzada, peró no per a sanclonar a diarl Ia seva poslcló

en el procés productlu. Quan aquesta oposlcló organltzada es dongul, la burgesla recorrerá aleshores al poder polítlc, a1s aparells represslus de I'Estat, a la violénc1a fíeica centralltzada. En tant que en les relaclons de produccló capltallstes la coercló és econdnf.ca, es fa posstble que I'Estat es convertelxl en detentor de la vloléncla. ta legltlmltat d'aquest nonopoll vlndrá donada pel consens grácles al qual

1'Estat es convertelx en 'tneutra1". D'alxó, perd, en parlarern

més endavant.

I ,2. EL CARACTER

I-,IERCAT BIJRGÉS

L'EXÉRCIT EN L'ESTAT-

Hen vlst con la burgesla, en consonáncla anb el procés general de centralltzacló polítlca, desplaEa el poder de coercló en sentlt ascendent, convertlnt 1'Estat en dlposltari del nonopoll de la vloléncia. Ara bé, no per alxó la v1olénc1a perd eI seu carácter de classe, L'exérclt únlc, en 1'Estat bur6és, assegura una lnstltucló que en últtn terrne slgul el recolzanent per a la reconsrtucció de les condlcions de doninacló polítlca de la burgesia en el cas d'una opostció de classe lnportant. l,{entre eI rrconsens)) ns si6ul trencat, la vloléncla dlrecta no será usada; en prlner terme, Ia burgesla provará d'aconsegulr l'adhesló de la classe treballadora al seu narc polítlc de dornlnacló. I nentre aqueixa adhesló slgut efectlva, la coercló econdrnica li será suficlent a Ia bur6e-1a pfr a ¡nantenlr subJectada 1a forga de treball. I{onés quan no tlngut 1loc aquesta adhesló, nl gue slgul de forna més o nenys lnturtlva, més o nenys parclal, (quan no es trenqul el consens) la bur8esla fará ús de 1a violéncla fislca

centralltzada.

Peró I'exércit no cornplelx tan sols aquesta funcló ttlnternal, slnó tanbé una altra d'ttexternall . La lntegració de Ies dlferents econornles no es realltza en un pla d'lgualtat entre les dlferents burgesles, tot el contrarlr es realltza nltJanqant la conflguracló d'una divlsló lnternacional del treball que horn conelx anb 1'expressló ttrelaclons centre-perlférlal. La forga, o 1'arnenaga, és un dels rnecanisnes prlncipals per a mantenir o aJustar, en qualsevol sentlt, la poslcló de cada burgesla en aquest slsterna de relaclons nundtals,

La nagnltud, a nlvell ttexternu, de la forqa arrnada de cada burgesla será deternlnada per 1a conJuncló d'un segult

de varlables: els lnteressos a defensar, el Brau de cornpeténcia a¡nb altres burgesles, 1es asplraclons externes, i el component subJectlu (Ia lntensltat arnb la qual una burgesla deterninada 1 e1 seu aparell polític de donlnacló perceben les necessltats i les anenaces; un exernple clar del pes del component subJectiu és el cas nordamerlcá: qualsevol nfunletat és lnterpretada con una amenaga a] cor dels seus lnteressos).

I.3, L'EXÉRCIT COH A INSTANCIA DE REPRODUCCIó DEL PtrDER, ((El slsterna actual de domlnl de la burgesia está (.., ) basat en el consens de les mass€s, el qual pren la forma de la creenqa ldeo Ióg lca que elles exercelxen el seu propt govern en 1'Estat representatlun ( i. )

Tot Estat té con a funcló rnantenlr les condlcions polítlques de reproduccló de les relaclons de produccló exlstents. Per tal de conpllr amb aquesta funcló, l,Estat ha conptat des de senpre amb dos tlpus de nétodes: la vloléncla físlca dlrecta (o l,anenaqa d'aquesta) 1 els aparells ldeológlcs. L'Estat burgés es caracteritza, peró, per una partlcularltat: per prlruer cop en 1a hlstórla, la classe donlnant pretén nagar als u1ls de 1es classes dominades la 7

realitat de la llulta de classes; per prlurer cop, la lgualtat Jurídica és un dels fonaments del slstema soclaI. Flns ara, tot slstena és fonamentava en 1a negacló de la igualtat.

Aixó, evidentment, ({fela rnés fác111 1a presa de conscléncla de classe per part de les classes domlnades. Anb el nlte del <<Estado-naciónl, la burgesla busca que la classe treballadora assumelxl con a propl eI marc polítlc bastlt per aquella, peró no en qualltat de rrsúbdlta¡ o <vassalla)), com en el cas de I'Estat feudal, s1nó que <clutadanal, eu€, com a ta1, particlpa directament en el rrgr:blerno de la naclónl nltJangant el sufragl restrlngit o selectiu prlmor, I

untversal després.

L'exérclt té un paper rnolt lnportant corn a lnstáncia de transnlssló d'aquest nlte rlel trEstado-naciónrr, con a lnstáncla rle transmissló del nacionallsme burgés, eina ldeoló6lca amb la qual la burgesla busca 1'adhesló de la classe treballadora al marc poIítlc d'explotacLó capltalista, llo és, peró, aquest l'úntc paper rrldeológ.1c)) que té. Corn a lnstáncia de reproduccló de1 poder, I'exérclt s'encarrega tanbé de transnelre altres tlos g.uo* tlpus de rtvalor*r, plt una banda, eIs corresponents a una socletat patriarcal (e1 rnite de la fenlnltat (2) , de forna resurnlda), 1 d'altra els valors que re6elxen I'or6anltzacló capltallsta deI treball (Jerarquia, obedléncla, rnecanlclsrne...; valors destlnats a coheslonar la tropa en la subrnlssió f a disclplinar la futura forqa de treball).

I , 4, LA DESV I AC I Ó DE RECURSOS CAP DESPESES T'{ILITARS,

La desvlacfó d'lnportants recursos cap el finanganent gg¡ disseny, lnnovacló, produccló 1 venda/adquislcfó d'arnarnent, els enornes recursos técnlcs t humans que srhl aboquen, la utllltzacfó dels rrconflictes localitzatsr con a rendables rnercats 1 con a canps de proves dels nous avanQos arlnanentístlcs, eIs progranes d'asslsténcla mll1tar al aTprcer üón¡r... han estat repetiriarnent denunclats, alxí com nqltes altres ¡naifestaclons de I'anomenaela trcurca

drarmarnentsl. Aquestes denúnc1es, peró, partelxen d'una anállsl que no conpartfun: sense el rearmament, serla possible un desenvolupanent equlllbrat i progresslvanent lgualltarl de tots els estats de 1'actual mode de produccló capltallsta; con que el capltallsne central, el gran capltal, no desltJa perdre 1'hegernonla mundla1, lrnpulsa una nena de rrcomplex r¡1lltar-lndustrlab per ta1 de desvlar e1 rnaJor nombre posslble de recursos, tot lnposslbllltant que la perifér1a

pu6ul elxir del subdesenvolupanent. Aquest conplex nllltarlndustrlalr peró, ha assollt (d'acord arnb aquest dlscurs) a les darrerles de1 segle XX unes enornes proporclons, contlnua¡nent allmentades per una dlnánlca a hores d'ara autónorna, de tal forrna que les contradlcclons a1 sl del bloc donlnant ¡nllitar-industrlal són crelxents, donat que 1'aparell nllltar gaudelx del suflclent pes com per a entrar en parcel.les de poder de declsló fins ara reservades a la gran burgesla lndustrlal

flnancera.

És lnnegable que e1 capltalisue és el rnode de produccló que rnés capacltat té per a crear rlquesa de tots e1s exlstents flns ara. Peró és lguahnent cert (1 d'a1xó (se n'obllda¡ I'anterlor andllsl) que cap altre ruode de produccló ha polarltzat tant la riquesa 1 s'ba rnostrat tant destructiu anb els recursos naturals. Concretarnent, pel que fa al tema del ttsubdesenvoluparnentrr, cal dlr que no sols és fals aflrrnar que sense rearnament serla possible un adesenvolupament globall, slnó gue es pot oblldar que ha estat el ¡node de produccló capltallsta qui ha frenat, quan no detlngut, els possibles processos de desenvolupanent de les zenes que ha {(colonltzatD, Les classes treballadores dels palsos dependents han pattt un procés de doble explotacló: han contlnuat essent explotades per 1es antlgues classes donlnants, a les quals, a nés, s'han superposat els diversos representants del capltal estranger, l{o han mancat signes de ttrevolució burgesal en aquesta prelfér1a, peró la subordlnacló de les ollgarqules locals a1 capltal estranger s'ha mantlngut, quan no enfortit, 1 els mínlns avaDgos n1 tan sols han e1l¡nlnat els nombrosos vestlgfs precapltallstes, ni han assegurat Ia produccfó dels béns necessarls. En tot cas, han agreuJat les contradlcclons soclals. g

Ara bé, aflrnar que és e1 matelx carácter del capltallsne e1 que lnpedelx tot procés de desenvolupament del ((Tercer lfónl, no ünp1lca negar la realftat de les crelxents despeses mlIttars. Aquestes, peró, no poden expllcar-se senzlllanent corn a mera desvlacló de recursos, Ja he¡n vlst qulnes són les funclons, tant a nlvell <fnternll con <externl, de I'aparell nllltar de I'Estat burgés. Cal d1r, arnpllant alxó, gue després de la II Guerra l{undlal tlngué lloc una reorganltzacló I un enfortlment dels aparells polÍt1cs de donlnacló de la burgesla en el capltáltsene central, reorganltzacló que prengué fort Lrnpuls en els anys 7 0 , lnposant-se con a nodel 1'anomenat rrEstat policlall o ttdenocrácla f ormal restrtngidal I 1a corresponent rrDoctrlna de Seguretat Naclonalu: I'obJectiu és fer front als avenqos en

1a reorganLtzactb de la classe obrera 1 en la recornposlcló de les avantguardes revoluclonár1es 1 tornar a assollr els

nlvells d'adhesló de les aasses a un narc polítlc

crelxent¡nent contestat a nivell rrlnternl, l fer front a 1a pérdr:a de terreny a nlvell <externl enfront de l'extensló de movlr¡ents d'alllberment naclonal trlonfants 1 pulxants. Així, per parlar dé I'exemple nés corrent, I'aparell repressiu dels EUA no fa slnó cré1xer, tot apareguent noves branques, frult d'una crelxent especlalltzacl6 (a1s tradlconals Exércits, GuArdla Nactonal 1F.8.I., es sumen d'enqá e1 1945 la C.I,A., 1es Forces Anrtlterrorlstes llnides, el Delta Team, les Patrulles de Frontera, e1s destacanents Blones Verdes...). EI desplegarnent a nlvell trexternl assolelx proporclnons soprenents: 1.500 bases en 32 estats de tot el nón amb un total de nig nllió de persones, clvlls 1 n1l1tars, treballanthrl, una dlreccló centralltzada en el Pentágon fornada per 30.000 persones clv1ls 1m1lltars...per no parlar del cost rie Lfs operaclons d'lntervencló ráplda (Granada), dels progranes db sabotatge (nlnat dels ports nlcaragüencs), del flnanqarnent d'exérclts ruercenarls (la rrcontran, UIIITA, RENA}ÍO...), de la

fornacló dels servels d'lntel,11géncia d'exérclts ({anlcs)) (conenqant per I'espanyol), dels aternptats (quants van a Castro?), operaclons de cástlg (bonbardeig de Líbla), dele aJuts en arnanent de tot tlpus (a Israel, Sudáfrlca, X1le..,)... la lllsta serla lnter¡n1nable. I'ta1 la burgesla havia fet un ús tan fntens, pernanent 1 costós dels seus aparells nllitars (o 10

és en aquestes algades rendable, en ternes econóro1cs, el despleganént rnllitar del Regne Unlt a I'Ulster?). A diferénc1a de l,efapa irnperiallsta de darreries del XIX I prlnerles del XX, Ies blferents burgesies ncl llulten per nous nercats, s1nó gue allrnenten els aparells nllltars de I'Estat per a defensar él s.u estatus. Sl l,Estat francés tntervé a1 Txad, a1 Líban o a oceanla no és esperant cap nova conquesta, slnó defensant 1'estatus nundlal de la seva burgesla.

2. L'EXÉRCrr COI'4 A FORSA D'OCUPACTÓ 2. I . UN EXÉRCIT D'OCUPACIÉ D'ANTIC RÉGII'I Al llarg dels segles XVi I XViI es bastelx a la rnonarqula hlspáncla un poder polítlc reorganltzat, enfortlt I nés centralltzat que eI rnedleval. Aquest procés era Seneral a tota 1'Europa occldental, i responla a la solucló política adoptada per Ia classe feudal con a resposta a 1a crisi dels segles XIV-XVr enfortlr l'aparel1 de I'Estat Per tal d'assegurar-se el mantenlment de1 seu doninl, La rnonarqula hlspAnlca estava composada per duee corones dlferenclades, peró lllgades en 1es Persones dels

nonarques. Evldentment, aquest procés necessArla¡nent s'havia de resoldre a favor de la noblesa ¡nés enfortlda' la castellana, En aquest sentlt, el bastlrqent a Ia nonarqula hlspánlca de I'anornenat Estat absolutista pren la forrua de

subordlnacló d'una arlstocrácia castellana).

(la catalana) a 1'altra (la

Tot 1 alxd, a1 1larg de1 XVI I XViI la

monarqula

respectá fornalrnent les dlferéncles constltuclonals d'anbdues corones, encara que e1 crelxent intervenclonls¡ue polítlc castellA anava progresstva¡nent buldant de contlngut les lnstltuclons catalanes. No es doná cap ocupacló perrnanent de Catalunya, peró I'entrada de tropes castellanes en terrltorl catalá era cada vegada nés sovlntejada, alhora que 1es raons gue Justiflcaven aquelxes entrades a ulls de L'Estat eren 11

cada cop nés (quotLdlanes)). Para1.lelament,1'exércit de Ia rnonarqula hlspánlca era cada ve6ada nés un exérclt castellá, en tant que la subordlnacló d'una noblesa a I'altra es donava en totes les lnstltuclons de l'Estat, 1, és clar, també en les arnades,

Les constants guerres desenvolupades per 1'arlstocrác1a castellana contra la quasl totalltat de les arlstocrácles europees al llarg d'aquests dos segles I la sobreexplotacló del carnperolat castellá en un contlnu lntent de la classe feudal castellana per tal d'lncre¡nentar les seves rendes, acabaren per provocar la desestabllltzact6 polítlca de la rnonarquia I una enorne crlsl. Era urgent una reorganltzació profunda, I sobretot que l'Estat tlngués accés a1s recursos de Catalunya, flns aleshores encara uolt proteglts pels furs. L'ano¡nenada ((Guerra de SucesLón> (per a nosaltres d'pcupacló) anaga, sota eI vernís d'una batalla dinástlca, un e4frontarnent polÍtlcr estan en Iluita dues concepclons d.e I'pstat feudal. La dinastta borbónlca pretén lnportar eI ngdet francés d'Estat absolutlsta (el s1éterna polít1c feudal

t$= honogenltzador 1 centrallsta que es conelxla, i que cdrresponla a la darrera fase d'enfortinent del poder polítlc con a intent de la noblesa de nantenlr la seva doninacló), mentre que 1'arxlduc Carles representava una alternatlva d'Estat feudal no tan navanqatl. La noblesa catellana recolzá plenanent 1'alternatlva borbónlca com a resolucló de la crlsl d'Estat que patla Ia nonarqula. La noblesa catalana tarnbé trlará aquesta vlat els furs Ja no la protegeixen d'una subsrdlnacló galrebé completa, peré atorguen a les clutats I v1les catalanes un grau d'autono¡nla I poder polític lnexlstent a Castella d'engá la derrota de les Comunitats aI XV. En el cas de la noblesa catalana, peró, les contradicclons lnternes foren fortes, especlalnent en Ia Catalunya central. També el capltal comerclaL es mostrá lnteressat en acabar anb e1 poder nunlclpal.

Per Ia seva banda, e1 canperolat 1 les classes populars catalanes no tenen res a guanyar arnb un Estat feudal nés enfortlt encara, I sí nolt a perdrel restar nés desprotegldes

davant Ia classe feudal 1 e1 capftal cornercial. Trlaran 1'alternatlva austrlaclsta com a defensa d'un narc polftic feudal més favorable, perd aviat prendran la via de l'antlfeudallsne. La noblesa catalana que havla pres el partlt austrlaclsta, veurá refredar els seus ánlns a nesura que el camperolat enceti una via própla.

EI trlomf nll1tar atorgava al bAndol borbónlc el rdret de conquestal, 1 en base a aquest, Catalunya fou esquaterada 1 lncorporada a la Corona de Castella en qualltat de tres reglons (la Catalunya l{ord fela Ja ternps que era ocupada per un exérclt d'ocupacló d'Antlc Régim francés).

LA fiNORHALITZACIÓ DE L'OCUPACIÉI Tal 1 com Ja hen dit, arnb el nlte del trEstado-naclónl la burgesia que acaba d'ocupar e1 poder polítlc pretén que Ia classe treballadora assumelxl co¡n a propi el marc políttc de la seva do¡nlnacló. A Catalunya alxó lrnpllcava no sols la creenga que els lnteressos de classe es subordinaven a1s superlors lnteressos de 1a t<col.lectlvltatl, slnó ta¡nbé que

2.2,

aquesta <tcol.lectlvltat> es dela aEspanyal. Concretanent, pel que fa a I'exérclt era necessarl ttnormalltzarrr l'ocupacló: calla que l'exérclt no fos vlst com a forqa d'ocupacló, nl tan sols lnturtlvar¡ent, Calla doncs que delxés de ser l'exércft de la Corona (com ho havla esta durant l'absolutlsme): ni tan sols havla de ser exércit castellá, ha vla de ser l'exérclt de la t<naclónl o m11lor, segons encunyá la Revolucló Francesa, t<la naclón en arrnas)r. Alxó darrer, evldentment, no lnpllcava

arnar a tot el poble, slnó eue, partint de la lgualtat Jurídlca burgesa, s'acabava anb els pr1v1legls estaruentals I eI servel nllitar selectlu, l s'Instaurava el servel nilltar obllgatorl permanent. És eI prlnctpl del clutadá-soldat I el soldat-clutadá (3). A1xí, es quallflca 1'exérclt per la seva tropa (agente de toda condlcfónl: la trnaclónn) I no pels lnteressos de classe que defensa 1 servelx.

LES V I TS DE RESPOSTA A L'EXÉRC I T

.1}

a .-¡

LA V I

PGSS I B I L I STA

La vla posslblllsta partelx de la premlssa de

l'acceptacló de I'exlsténcLa de 1'exérclt 1 del seu carácter d'aparell n1lltar de I'Estat burgés. lio e1 qüestlona, per tant, sl¡ó que es llnlta a censurar tota mostra d'extrallmitacló de les funclons que teorlcarnent ll són assignades en el marc de la denocrAcla burgesa, tot crelxenent conslderat debproporclonat I tota suposada nanca de respecte cap a les lllbertats Jurídiques burgeses en el seu funclonament lntern, i lnolt especlalnent pe1 que a1s reclutes pertoca. En aquest

sefrtlt, ia vla posslblllsta es centra en la crítlca de les trténdéncles colplstesl de I'exérclt, del volun de1 pressupost ¡nllitar: no h1 ha cap qüestlonament, doncs, del carActer de classe de I'aparell ¡ol11tar de I'Estat, nf de I'Estat-pollclal, nl de 1a polítlca lrnperlallsta 1 contrarevolucionárla, nl tan sols del servel nilltar. Aquesta vla conslstelxr p€r tant, en la ttdemocratitzaclín de }'exérclt, 1 és Ia que normalnent prenen tant la socialdemocrác1a com 1'eurocomunlsne (normalment, perqué no sempre és atxl (4 ) ), 3,7,

LA VIA PACIFtrSTA

NO_V I üLÉNC I A

La vla paclflsta es basa en I'anomenada ttteoria de Ia no-vlolénclal, la qual pot er entesa de dues formesr

l. La no-vlolénc1a com a forma de llulta (própianent, eI que s'anonena paclf lsrne). Pc¡drla resunlr-se, de forrna slmpllsta, en el faruós eslógan ttla vloléncia sols engenrlra vlolénclarr.Aquest planteJanent partelx 1 s'esgota en 1a conslderacló que no es poden acceptar totes les fornes de llulta, slnó nonés aquelles que no lnpllquen ttvlolénclal, I és un dels soflsnes rnés sovlnteJats per la soclalde¡¡ocrácla I I'eurocornunlsne a 1'hora d.'atacar qualsevol opcló revoluclonArla, frenar algun ¡novlment 14

relvlndlcatlu o tancar en un carreró sen6e etxlda qualsevol llulta refornlsta que oferelxl alguna posslbllltat d'assunlr postures revoluclonár1es. Les opclons burgeses nés burd"es (alló que horn anonena rrla dretaD) no 11 tenen

massa respecte a

aquest soflsrne: Do

necesslten

autoJustlflcar-se davant 1es seves bases. no-vloléncf a com a <<slsterna de vldarr (el que próplanent s'anomena no-vloléncla). Partefx de dlverses

2, La

prernlsses:

Un ldeallene d'arrel crlstlana que defensa la lmpossibllltat hurnana de conélxer la <verltat absolutarr. En base a aquelxa constderacló, tot slstena de pensament o

és consLderat respectable (anlngú Pot lmposar a nlngú les seves ldeesr¡), Ja que és necessárlarnent parclal I subJectlu, 11'ús de la vloléncla (la rtlrnposlelórr) resta 1deo1o61a

desQüallflcat.

- Una necessárla adeqüac1ó dels nltJans als flns, no sols en el sentft de rebulg de rrrnltJans vlolentsl: també 1'actltud ha de ser no-violenta (o con dlu un parnflet: r<l'actltud de la llu1ta no-vlolenta envers lradversarl rnal no será d'odl o rnalvolenga. Será de respecte per la vlda I d'amor per la seva Persona)), Nt tan sols la socialdemocrác1a dernana a les seves bases que s'estlmln 1a pollcla, li és prou amb que Ia respectln), tot partlnt de Ia base del ttpatfinent

acceptatu,

Sentlt quantlatiu del resultat d'oposar vloLéncla revoluclonárla a la del capltal, com sl es tractés d'una suma de dos co€sos físlcs: r<sl oposéssftn vloléncla revoluclonárla a la v1oléncia establerta, el que f,ariern serla afeglr la nostra vloléncta a la de l'adversarl. 1' en

conseqüéncla, augmentar-

lal.

- Dlferenclacló entre rrvloléncla naturalrr 1 ((vloléncia socialr¡. lloroás les més radicals concepclons de la novioléncla defensen I'absolutllzaclí de1 no ús de la 15

vloléncla. l{orrualnent, davant 1'ev1déncta, es dlferencia entre la vloléncla natrual (no hl ha ánln agresslu, respon a una necessltat de supervlvéncla, I es dóna en tant que hl ha necessltat I en proporcló a ella) I soclal o característlcanent hurnana (hl ha ánün agresslu, no h1 ha necessltat, I per tant sempre será desproporclonada' está lnstltuclonalltzada, I deternlnats costums 1 construcclons teórlques I'han rtdesbrutalltzatrr subJectlvarnent).

Totes dues accepclons solen estar 1llgades a <fllosoflesn rurallstes 1 ecolo6lstes, 1 a un cert denocratlsne llberal, que es vol contraposar a la socletat <urbana, lndustrlal I nuclearl, molt proper a les teorles conunallstes del prlner capltallsne. llo qüestlonen el node de produccló capltallsta con a taI, slnó determlnats efectes (corn ara eI consunlsme, Ia r<socletat nuclearl ...). Les accepcions més suaus corresponen a un reforrulsrne t<tourl; 1es ¡nés radlcals opten per l'autonarginacló passlva. En tot cas' no es pot rnenysprear el fet de la forqa d'aquesta vla per a canalltzar poslclonanents crítlcs (nolt dlversos, peró alguns anb nolt lnteressants potenclalltats) cap a un cercle viclós o cap a lluttes sense posslbilltats d'éxit, tot basant*se en la consirleracló que la guerra/pau és I'alternatlva fonanental, 3,3,

EXÉRCITS POPULARS

Les forrnes d'acurnulacló de les forces nllltars revoluclonárles poden ser extraordlnArlarnent varlades. En parltcularr podríen assenyalar dues grans categories: 1. Les forces ar¡oades revoluclonárels es reunelxen amb relatlva rapldesa, tot aprofltant una rnolt profurrda crlsl de I'Estat, sense que hagl estat necessarl un període d'acumulacló de forqa nllltar. 2. ltltJanqant un procés de llulta armada rnés o menys perllon8at, té lloc l.'acurnulacló de forces polítlco-nll1tars. Tal procés pot tenlr com a escenarl fonanental bé la

clutat, bé eL canp. 16

La prlrnera categorla ha donat una vlctórla destacada (octubre 19L7> 1 un cert nombre de derrotes (Dublín L9tO' Alernanya 1919 1 L923, Bu1gárla 1923, Estónia 1"924, Vlena L927, Xina 1927, Astúrles 1934 I Catalunya 1934 I 1936). Fins a 1a II Guerra l'{undia1, aquest será presentat com t<el rnodelrt, pretenent apllcar a tota realltat el trlonfant t<rnodel d'octubrerr.

La segona categoria és Ia que ha donat un rnaJor nornbre d'expr1éncies: en eI seu vessant rural, les Suerres de resisténcla durant 1a II Guerra lfundlal a 1'est d'Europa t Asla, els rnovlments d'alllberarnent naclonal afrlcans t aslátics, dlverses experléncies llatlnoamerlcanes...; en 1'urbá, la reslsténcla antinazf de I'Europa occldental, I'actlvlsrne urbá dels 60 I 70 a Andrica del Sud, l I'europeu actual,

r¡llltarrnent nolt nés linltab. Desenvolupar ací els trets de cada vessant estd fora de lloc. Pel que ens lnteressa, sí que cal destacar les dlflcultats de Ia guerrllla urbana a I'hora de rnantenlr 111gans dlrectes amb les masses' alxí com a l'hora de generar unltats ámplles. En definltlva, el que ens lnteressa assenyalar és que els exércits populars, bé fornats com a conseqüéncla d'un procés d'acumulacló de forces on Ja es dóna la lluita arnada, corresponen a una fase avanqaria de la construccló del contrapoder polítlco-¡nllltar 1, generalnent, a una sltuacló de certa descomposlcló polítlca de I'Estat, o bé a una crlsl

lnportant del

"-t -t

ttconsens)) que pretén

LLU I

crear l'Estat bur6és.

ARHADA

Allá on I'Estat burgés no rnostra slgnes lnportants de és a dlr, conpta aub un aparell rnllltar I represslu fort I coheslonat, uns aparells polítics de donlnacló só11ds,1 uns aparells ldeológlcs suflclentnent forts com per a integrar (o en eI seu cas crfuninalltzar) qualsevol mostra de dlssldéncla, no hl ha les condiclons per a un novlment insurgent; perd sí pot donar-se un cert actlvlsne, Tal movlment, sl es vlncula políticanent als

desconposlcló,

novlnents de nasses, I sap recolllr els sentirnents, és fonamental en eI procés d'acunulacló de forces polítlco¡nllltars. Les seves funclons podríern agrupar-les de la següent nanera:

- Recuperar Ia consclénc1a I r<a través de 1"'englnyeria del consentlnent" es va forrnant un consens de base; la 1lu1ta arrnada pot ser un elernent lrnportant de cara a afebllr-lo, aI qüestlonar les seves natelxes regles de Joc, depassant els 1ímlts lmposats, 1 al ser un punt de referéncia clau rie cara a una polítlca de combat 1 oposlcló real (.,.) de cara a assollr uns nlvells nés alts de consclenclacló i noblLltzaclól (5).

- Ciartficacló polítlca: (a través de I'accló arrnada es delxa ben clar que all.ó que es pretén és radlcalnent dlferent a alló que es corubat> (6). - Discutlr-li a l'Estat el rnonopoll de la vloléncia: ttel que está de fet en qüestló és 1'esséncla rnateixa de 1'Estat, alxó és, eI nonopoll de la vloléncla. En prlncipl I'Estat és l'únic que pot exerclr 1a vloléncla de manera 1egítlna 1 soclalnent acceptada. l{ornés en la nesura que es vegl I'Estat con un aparell de donlnacló al servei d'uns interessos concrets, es pot qüestlonar la seva legitfunitat, I es pot acceptar l'ús de la vloléncia per part d'altrl (.,,). Una Organltzacló lfllltar lnplantada, no tan sols és un element sl¡nbóI1c, slnó un element enbrlclnarl clau d'una alternatlva real de poder polítlor 0). 4. L'ALL I BERA},IENT NAC I ONAL I LA NECESSAR I A RESPOSTA A LA FOR$A D'CICUPAC I ó Ja hern v lst com el m lte de l-'Estat-nacló és I'eina ldeofogtca que utllltza la burgesla per tal d'aconsegulr I ladhesló de les masseg a I aarc d'explotacló que és el seu Estat, Juntament amb la 1I lberat I la lgualtat Juríd lques , t 18

I'Estat representatlu com a mlratge per f.l creure a les masses que partlclpen del poder de declsló. EI naclonallsne burgés és d.oncs la prlnera elna ldeoló51ca de Ia burgesla. Anb e1l pretén negar la l1ulta de classes I aflrrnar el carácter ttneutrabr de I'Estat.

naclonallsme d'alllberanent, pel contrarl, és I'elna ideológlca de la classe obrera que afirna la realltat de 1a

llulta de classes I e1 carácter de classe de I'Estat' tot rebutJant eI marc polítfc deflnlt per la burgesla I assumlnt con a narc polítlc propt el deflnlt com a autónom per la rnatelxa l1ulta de classes: la nacló oprlnlda. El problena rle fons és, doncs, e} problena del poder, o, sl voleu, el problema de quln ha de ser e1 narc per a la tlulta revoluclonárla (per a Ia destruccló de l'Estat burgés) t per a la construccló de l'Estat sociallsta, procés al llarg ¿ei qual t<el proletarlat, pe1 fet que ha de conquerlr en prlrner 11oc el doninl polítlc, ha d'elevar-se a classe nacional, a classe dlrlgent de la nacló,1 ha de constitulr-se 1a fanosa frase del l{anlfest el1a matelxa en nacló1, segons -tant, no pot ser arbltrárla, 1 més Cornunista, La solució, per que eI problena estfgui tant si pensem que tan sols en pel poderl I'aflrnacló l1uita resolt podem endegar reakuent la con a propl, és espal d'un d'un rnaic de 11u1{a, la vlndlcacló el poder burgesla a la prévta a1 procés de dlscutir-11 poIítlc,

La qüestló pot formular-se, conseqüentment, alxí: quina elna 1deo1.é61ca hern d'adoptar 1 lnpulsar per ta1 de destrulr l'Estat burgés espanyol? Potser la que la burgesla ha enprat per a allenar la ciasse treballadora, 1'espanyollsme, I que áncara enpra, tot acceptant-ne 1'Estat-mercat-nac1ó com a propl? A11A on l'Estat capitallsta ha estat bastlt spbre una ieaittat plurlnaclonal, allá on l'Estat capltallsta ha pres eI carácter de subordlnacló d'una burgesla (la catalana) a altra (1a castellana), sembla més correcte assumlr coru a narc de llu1ta el de la nació oprlmlda gue 1'Estat unltarl pretén lntegrar, bé per aselnilacló' bé per coaccló, com a narc que la classe treballadora haurd de coheslonar naclonalrnent, per

taL de bastlr unes estructures de poder polítlc alternattves (B).

Quln és el paper d'una r:rganltzacló armad.a al si d'un prncés d'alllberanent naclonal tal? ((La llulta armada no és la vloléncla per la vloléncla, n1 pot peretnedre tarnpoc, en un estat europeu lndustrlalltzat, un vlctdrla estrlctarnent rnllttar sobre I'exérclt ocupant. És per alxd que 1'estratégla és doblenent política. D'un costat, perqué té un obJectlu totalnent polítlc. De 1'altre, perqué en el caní cap a la lndependéncla, la lIuita armada ha de respondre amb cada accló al nivell d'agressló que exercelxl I'estat a Ia nostra terra, I aI ntvell de conscléncla lndependentlsta I capacltat d'autoor6anltzacló del nostre poble, I a nés, perqué els seus obJectius a curt 1 mItJá ternlnl corresponen igualennt a obJectlus nés poLít1cs que estrlctament de clre rnilltar: obrlr contradlcclons en el slsterna, afavorlr I'augrnent de Ia conbatlvitat política, denostrar la vulnerabllltat d'un poder que vol presentar-se com a tot poderós, afeblir aquélx rnatelx

poder atacant selectlvanent els seus punts neuráIgics (milltars, económlcs, ldeológlcs), obrlr espals de control f poder, produlnt en deflnltlva un desgast progresslu del slstema'1 constltulnt un elenent que trenqul l'establlltat I la cohesló desltJables per a ¡nantenlr eternament qualsevol poderl (9).

Ara bé, és evldent que la burgesia no ronandrá lnpasslble nentre proves de posar els fona¡nents ldeológics' polítlcs 1 nllttars per a la recuperacló de la conscléncia naclonal t de classe, per a 1a (re)construccló de les

organltzaclons que hauran de recomposar I'avantguarda obrera, per a I'acunulacló de forces, en deflnltivar Qu€ perroetl dlscutlr-ll a la burgesla el poder, És evident gue 1'Estat pfovard de mantenlr el consens que 11 atorga la seva leg{tlmltat, que els dlferents reformisnes lntegrln les aqtltuds crítlques,1 que la seva lmatge d'lnvulerabllltat no eg perd1. Tota postura no lntegrabler p€r 1a seva própla

natura, será crlmlnalltzada,1, en base a aquetx consensr persegufda, arllada 1 reprlnlda. I és ací on rau el pes de la xarxa antlrrepresslva: demostrar que és posslble fer front a

l'enenlc de classe no sols vol dlr dlscutlr-I1 el rnonopolt de la vloléncla i presentar-11 reslsténcla; l8ualnent lmportant és dernostrar que els seus atacs, la repressló, no poden fer

nal.

Que enfront de I'obJectlu de 1á

repressló

d'lndlvldualltzar, d'arl1ar, Ia reslsténcla és col.lectlva 1, en aquest sentlt, lrreduÍble, grácles a la solldaritat; que enfront de I'obJectlu de crlnlnalltzar, en fer front col.Iectlvament a I'agressló, denuncle¡n el carácter de classe dels aparells repr""ilus 1 qüestlonern la pretesa legltlnltat del terrorlsrne d'Estat. En fer front col.lectlvanent a la represstó, demostren I ens autodemostrem que és posslble

llultar

1 véncer,

B. ATitÁ.LIST ACT{JAL

I-A

C(f J IJ}T:TTJRA

1, L'EXÉRCIT ESPANYüL EN L'ESTAT REFnRHAT (: D ', ENqtA 1 97 5-76 ) Arnb Ia Refor¡ua 1a burgesla espanyola enceta eI procés cap a l'honologacló de l'Estat espanyol amb el nodel polítlc d'Estat reorganltzat que la burgesla va lnposant aI capltallsme central d'engá la II Cuerra lfundlal r 1'Estat pollclal. Alxí rnatelx enceta en 'procés de partlclpacló decidlda eD la construccló d'estructures supraestatals anb les altres burgesles europeesr a les quals ta¡nbé se 11 han quedat petlts els respectlus, Estats-nercats co¡n a marcs d'acumulacló. I, finalnent, enceta un nou lntent d'establlltzar deflnltlvauent el marc polític d'explotacló propl, per assentar alld que ha anomenat ttEspaflau. De tot aquest procés núltlple, a nosaltres ens lnteressa, en aquest treball, eI paper de I'exérlclt.

La Constltucló espanyola de L978' en comparacló arnb l'ordenarnent franqulsta (10), lntroduelx una notable dlferéncla: no lnclou, al parlar de Forces Armades, a les Forces d'Ordre Públlc (pollcla), cosa que sí fela la llel franqulsta, Afxó no fa sinó reflectlr Jurídicarnent un renrdenament de I'aparell represslu: ruentre la pollcfa és el cos d'ús qüotidlA, I'exércit és el cos encarregat d'assegurar la defensa, en úItfin terne, dels fonanents polítlcs de I'Estat

burgés.

La conparacló amb la Constltucló francesa és tanbé reveladorar ¡nentre a I'espanyola les forces armades són les garants dels fonaments de I'Estat, a Ia francea ho és la Presldéncia de la Repúbllca (11.). La Constltucló francesa dóna a Itexércit eI ¡natelx paper que l'espanyola' perd la dlferéncla és notable: nentre l'exérclt francés aparelx coü a

lnstrunent de Ia Presldéncla per a garantlr aquests fonanents, a I'espanyol se ll atorga un narge de declsló lnsóllt a la rnaJorla de Constltuclons d'Europa Occldentai-; el poder de declsló apareix concentrat en el cas francés, 1 nés dlspers en I'espanyol. EI fet que la burgesla espanyola ha trobat una naJor reslsténcJa a I'hora de bastlr e1 seu Estat (com bé ho mostra tant la contínua lnestabtlitat de l'Estat espanyol con la constant necessltat que ha tlngut la burgesla de recórrer a 1'exérclt), I que encara en troba, sernbla ésser la clau per a lnterpretar-ho. En general, I'aparell nllltar fou e1 nenys afectat Per la, Reforna de les estructures de I'Estat. En el pla orgánlclnbtltuclonal, es sfinpllflcá 1'estructura de comandament' tot unlficant els 3 mlnisterls mllltars franqulstes (Terra, ilar i Alre) en un illnisteri de Defensa, i es dotá I'exérc1t d'un portaveu potítlc quallflcat, anb la creacló de la ttJunta de Jefes de Estado l{ayorrr (J.U.J.E'1'f .). En el p1a polít1c' a l'lguaI que I'Estat budcá assollr un consens soclal q.ue el Ieglttrnés 1 alhora trenqués subJectlvament el continulsme que representava respecte a les estructures franqulstes, la burgesla es preocupá q.ue aquest consens exlstís també respecte a l'exércit, el qual passá, sense ni el nenor canvl forrnal, de forqa colplsta a garant de la democrácla en un

espal de tenps nínfini alxí rnatelx, un cop encetada decldldanent 1a via cap a I'Estat po11c1al' 1 resoltes les diferéncles lnlclals al sl de la classe dornlnant entorn de quln havla de ser eI ¡nodel de dlctadura burgea a segulr, l'Estat decldí conenqar a trencar el relatlu marge de

movlnent que havia pernés durant, e1s prirnere rnoments de la Reforna. Aquest procés, evldentrnent, tanbé es doná a1 sl de

l'exércft: 1 alxí, e1 1980 de saparelxla I'U'D.S' (ttUnlón Denocrátlca de $eld¿d¡sl), I tot e1 novlment possiblllsta' que preconltzava la refnrr¡a des de dlns 1 a partlr de

I'accló de Ia tropa, ta¡nbé. No s'anava a pernetre e1 nés nínln qüestlonanent de les estructures lnternes de I'exérclt' n1 tan sols des de postures reforrnistes (perfectament honologables a la soclaldernocrácla), Peró 1a Reforma sí está tenlnt una notable lncldéncla sobre l'exérc1t en un terna; la uodernLtzaclí I rearmarnent de 1'exérctt I eI desenvoluparnent d'un conplex rn11ltar lndustrlal com a fites a curt ternlnl. En definltiva, el que es pretén és posar I'aparell mllltar de I'Estat al nlvell a1 qual asplra la bur6ueslá espanyola, és a d1r, a 1'homologacló amb les

altres burguesles europees. Per a flnanqar aquesta rreuropeitzacló1, el na15 de 1982 s',aprová la Llel de Dotaclons Pressupostárles per a les Forces Arrnades Pe1 períCIde 1983-90 |J2>.

LA LEG I SLAC I Ó ENTORN DE NFJHTCIÓ I LA FOLfTICA DE L'ESTAT L'Estat reformat parclalment no ha tocat 1'ordenanent Jurídic referent al servel n11ltar obllSatorlr els únlcs canvls lntrodults per 1a 1lel del servel I'flIltar han estat rebalxar a 1.9 anys l'edat d.,lncorporacló, redutr la durada del servel a L2 nesos (excepte en llarlna, on dura L5), t obrlr la posslbllltat de fer el servel en 1a re61ó (rnilltar) d'or16en. ftt tro sols s'ha procurat houologar-lo al n1vel1 europeu: les condlclons d'habltabtlltat, hlgfene t alinentacló, alxí com el nlvell d.'accldents, aorts 1 sulcldls (13), són inusuals en els altres exér:cits del capltallsne europeu. Clar que 1'hono1o6acló de l'aparell rnLlltar espanyol a l'europeu no ve donada tant per 1es condlclons en les quals es patelx la nlll, con p"t 1'adequacló de 1es lnfraestructures,. eL

.{-

rearmaüent 1 }a partlclpacló en les supraestructures mllltars (o.T.A.N.

U.8.0.).

Pel que f a PróPlament a la tegls lacló entorn de 1'ohJeccló (L4), cal destacar la lIel 48 / 1"984 , la qual posa

les. bases a partlr sol"ucló al problena:

de les quals I'Estat reglarnenta la

seva

L .El dret a l'obJeccló no és conslderat un dret fonanental, slnó, con dlu 1a Constitucló espanyola, una causa d'exenpcló del servel ¡ni1ltar obllgatorl (art. 30.2). ilés exactament és e1 dret a ndefensar Espanyal rnltJanqant altra vla qua no slgul l'estrlctanent nllltarl la prestacló d'un servel substltutorl. Siga corn slga, la qúest1ó és que adefensar Espanyal és un deure de tota persona espanyola, I per tant I'úntc adnlslble per a 1'Estat és que se la pugui defensar de dlferents formes. l{o hi ha doncs causes polítlques per a l'obJeccló.

2.-

EL servel

substltutori és (en beneflcl de la sicletat I

de I'obJectorr; go ést - Contlnua sense qüestlonar-se

eI deure del servei

Espanya.

- Es bulda de contlngut real la P.S.S.: no és la a acceptar aquelx deure, s1nó 1a posslbllltat de

negatlva

servlr d'altra forna.

- S'accentua Ia tutela de 1'Estat I alld gue 1'Estat t'lnposa con a deure va (en beneflcl de la societat I de 1'obJectoru. L'Estat recull les asplraclons col,lectlves I les personals 1 sap donar-Ios satlsfaccló. L,Estat paternallsta no és rnés que una altra cara de I'Estat pollcfal.

3.- EI dret

la socletat,

la col ,lectlvltat,

defensar-se per les armes és 1e6ítirn (senpre i quan la socletat slgul Espanya), I és deure de tota persona membre a contrlbulr-ne. Peró no és un dret col.lectlu eI negar-se a aquest deure, tansols personall és una persona concreta qu1 obJecta per raons nolt concretes I perosnals. Aquest és

eI sentlt del

C.l{.O.C,r fer de trlbunal que posslbllltl redulr un problena col.Iectlu a un problena personal. El tribunal pernet que la persona delxl de ser ésser socal per a passar a ser lnd1vftlu,

4,- E1 paper del trlbunal (el C.N'0.C.) no és tansols 1'anterior: tanbé asse6ura un Judtci finparclal (fllosofla política de la dlvlsló de pnders). La pretesa obJectlvitat de1 poder Judlclal és el que legltlna e1 seu poder: pot JutJar perqué rrés lndependentl. Fornalment, I'Estat nc) té poder de declsló. Alxí rnatelx, el C.N.O'C. és la prlnera I darrera lnstáncla (cap. L, art. 4.5): I'adnlnlstracló no pot equlvocar-se,

P.S.S. es deffnelx con t<actlvidades de utllidad públ1ca que no requleran el ernpleo de armas nl supongan dependencia orgánlca de lnstituclones nllltaresrr (cap. II' art 6.1), conternplant-se a aquesta deflncló una sola exepclór la que es donarla en tenps de Suerra (cap II' art. 6,4), Pel que fa a la resta, és un servel totalnent anáIeg al mllitar (cap. II, art.8 I 10), Tot 1 aquesta ana1o61a,la P.S.S. és conternplada com a dtscrl¡ninatór1a per a q.ul

5.- La .

decfulelxl <tservir a Espanyarr en I'exérclt, fent la m111' havent doncs de ser penalltzada a¡nb una rnaJor durada. Aquesta discrlnlnacló posltlva a favor del servel nllltar' o penalltzaell de la P,S.S., mostra ben a 1es clares qulna

I es pernet cotupllr eI deure constltuclonal rnltJangant altra vla, que no és rnés que aquella que no suposi I'ús d'armes nl la dependéncla de cap tnstltucló nll1tar, peró 1'elecc1ó d'aquesta vla lrapllca un cást1g. L'exernpció del deure prlner té un preu. és I'actitud de

1'Estat

Flns eI 1988 el C.N.O.C. no havla funclonat més que com a organlsne adnlnistratlu, reconelxent con a obJector a tot aquell que es declarés con a tal, fora qulna fora Ia lnstáncla ernprarla (f lns I tot a qul es declarés arnb la col.lectlva, tot i que aquesta no reconelxla expressanent la 11e1), A partlr de gener del 88, peró, eI C.N.0.C. comenqa a assurnlr els poders que la 1lel t1 atorga 1 a exercir-los, prlner a poc a poc, a les darreries de 1'any Ja de forma decldlda.

Alhora que el C,l{,0.C, conenqa a no admetre col,lectlves, es repetelx al l-larg de l'any un doble anuncl: que és immtnent una amnlstla pels obJectors hlstórlcs (és a dtr r

QU€

tota persona que hagl obJectat abans del BB es Lllurará de la

la reserva) I I'enge6a¡nent de la t8 any.s. Aquest doble anuncl es repetelx inslstentnent des de la prensa' aJornant-se contlnuanent la data de I 'aronlstla I de l'engegarnent de la

rnlll,

passant dlrectar¡ent a P,S.S. anb e1s obJectors de P.S.S,

Senbla, doncs, que el 88 I'Estat decidí trencar la dlnánlca anterlor (náxl¡o nar6e de permlsstbllltat posslble) 1 encetar un procés que haurla d'acabar anb l'assentament de Ia P.S.S. con a nsolucló a} problema de l'obJecclórrl el C.N'0.C. assurneix el poder que 11 atorga la IIel, conenqa a engegar-se a alguns llocs la P,S.S.... I una arnnistla que Pernetl dlvldlr el movlnent, ((aparcar,) Ia gent nés experlnentada 1 consclenclada, 1 facllltar encara rnés Ia lntegracló del movl¡nent en els rengles de Ia Reforma,

3. EL MOVII'IENT D'OE.JECCIÓ I LA RESPOSTA A L'ACTUAL COJUNTURA

SEVA

de 1977 nelx el I'f ,0.C. (lfovlnent d'ObJeccló de Conscléncla) con a plataforrna de coordlnacló de Srups d'obJeccló de tot I'Estat. L'heterogeneitat dels grups que el fornen es reflectelx en les contradlcclons d'una declaracló ldeológlca fonanentada en un concepte de ttmllltarisne)) tan anple que galrebé substltuelx al de llulta de classes en I'anAILsl de la realltat. Avlat, ]es Ereus contradicclons lnternes es resolen rnltJanqant Ia fornaclé d'un bon nonbre de coordlnadores I col.lectlus (l'f 11l-KK, Kaklstat' Antl-nlll' Ronpanfllas...) que no conpartelxen els planteJanents paclflstes del l{OC Dl, algunes, eI seu t<estata}lsne),. Alxl' quan l'Estat enceta una nova dlnámlca al llarg de 1988' e1s obJectors estan dtvldlts en 4 grans Erups: Testlnonis de Jehová (el ¡oés nombrós), l{OC, col.lectlus 1 organitzaclons gue conslderen legítina tota forna de llulta (dlvldits entre la coordlnadora l{tI1-KK, 11lgada al ü.C.' les organltzaclons E1 gener

basques properes a 1'abertzallsme, I e1s petlts col.Iectlus lndependents, autónorns, lllbertarls...) 1 e1s obJectors que no

estan or6anltzats (1 un bon nonbre no ho estaran nal) o ho estan én organltzaclons descaradanent posslblllstes (A,P,O.C.),

Després d'un període de debat I de provar algunes vles de resposta que es mostren lnoperants (reobJeccló, formulacló de recursos contra la decls1ó del C,[.O.C. de no reconélxer co¡n a obJector a1gú que 11 havla adreqat a la col,lectlva, obJeccló davant Anntstla Internaclonal, anpllacló de la col.lectlva.,.), el rnovlnent d'obJeccló decldetx enfrontar la nova dlnánlca lnpulsant la ttlnsubmlsslól o no reconelxernent del C.f .0.C. en tant que se'1 consldera tribunal po1ítlc, no

adreqant-11 cap declaraclór per a presentar-se davant l'autoritat nllitar negant-se a fer el servei nilitar I acceptant el posslble cástlg.

ÜFC I Ó DE I-,LTJ I:TA

LA INSUBT{ISSIó DEs D'UNA

FERSFECTIVA D' ALLIBERAMNET NACIENAL La rrlnsubmlsslól és rnés una forna de fuglr cap endavant que una via de solucló, de denúncfa o de resposta:l'argument ú1t1n per a Justlflcar-la és que I'únlc que es pot fer sense rebalxar planteJaments davant eI carreró sense elxlda que lmplica 1a polítlca segulda pe1 C,lI.O.C. el darrer any 88 és no assollr I'estatus d'obJector, esperar ser crldat a flles, I llavors entregar-se a les autorltats nllltars en grupets per

ta1 de treure el problena a Ia superfícle, fer-1o vlslble davant l'oplnló públlca 1 dtr-l1 a l'Estat que o bé 11 posa soluctó o e1 problena no fará slnó agreuJar-se, repetlnt-se les entregues a 1es autoritats mllltars I les negatives a acceptar els mltJans, flltres I cástlgs lnposats per la llet a I'hora d'assollr 1'estatus d'obJector.

Som en un carreró se¡se e1x1da 1 l'(rnlc que poden fer és fer esclatar el problena: que la 6ent d'entregul a 1'enemlc. La fllosofla de reslsténcla no-vlolenta t I'acceptacló del sacrlflcl no és I'únlc q.ue no canpartln d'acluest planteJament. St eI que pretenen és consclenclar I rnobllltzar al poble catalá, no poden conpartlr actltuds con a de <entrega't a l'enemlcl, slnó potenclar el contrarl: <fes11 front¡. Així rnatelx, el novlment d'obJecció sovint ttoblldal que no es pot parlar d'exérclt sense qualificatlus, Ja gue sobretot és exérclt espanyol, forqa d'ocupacló

Totes aquestes consideraclons, peró, no lnpllquen que el ¡novlnent d'obJeccló no s16u1 un rnovlemnt a tenlr en córnpte. Peró És tasca de I'lndependentisme contextualltzar e1 problena en un sentlt nolt deterrntnat, per ta1 rle recond.ulr la resposta a I'exérclt, donant-r.l els r¡lnlns contlnguts per tal de fer-lo realment un rnovinent de ruptura, l no un mer n$vftuent de crítlca a la lle1, slnó de qüestlonarnent de I'Estat I de denúncla, entenent que tota vla de resposta és legítlna.

NOS

TRA

OFC

I Ó DE LLIJ I TA

caI relatlvltzar ra tnportáncla de 1a dlsJutiva Ja que nl una vla nl altra oferelxen al movtnent catalá d'alllberanent naclonal la posslbilltat d'avanqar envers els seus obJectrus, nl tan =oi= ers ¡nés lnnedlats; a1xí natelx, la funció ldeoló8ica (allenadora) de 1'exérclt no és obstaculltzada, ar rnenys de forrna senslble per haver de fer la P.s.s. en lloc de la ¡n111 (en el sentft que la P's.s' pot ser un paral.lel perfecte der server nllitar en tots els senttts). l{o podern, peró, acceptar Ia vla de la lnsubnlssló, perqué partelx d.e prenllses radlcalnent (qua}ltativament) dlferents: tal 1 com Ja hen d1t, f nalgrat la lnatge de cornbatlvrtat 1 de reprend.re ra lnlctatfva "que s'ha volgut donar, la lnsubmlssló és una vla de desar¡¡arnent enfront de I'Estat (qurna altra cosa pot ser una opcló que consisteix a lllurar-se a 1'enenic 1 acceptar Ia seva ni11/obJecció,

Justíc1a?).

Des d'una perspectlva d'a[lberament nacional 1'opcló

1lulta nés coherent és, sens dubte, la no lncorporaclódea flles: no rnantenfr cap vlnculacló arnb cap organlsme n1litar, no fer cas de tot el paperan que ené slgul envlat l'autorltat nllrtar, i no dbnar resposta *n é"r crldat per (no lncorporant-se a 1'exérclt d'ocupacró). La coheréncla

d'aquesta opcló anb ra nostra perspectlva rau en ra conJuncló de tres qüestlons craus: ra negatlva a entregar-se a l'enenlc, eI no reconeixenent de 1a Justicia espanyorá i ia natelxa no

lncorporacló a 1'exérclt d'ocupacló, D'aquesta forma, cal lgnorar tota comunlcacló de 1'autorltat m11ltar (crlda a tallar-se, crlda a lncorporar-se a flles...),

La no lncorporacló ha estat una vla segulda, con a opcló personal, I amb éxlt, per gent que ara té 25-30 anys I gue encara ningú ha obllgat a fer 1a nlli o la P,S.S. (1 tampoc cap d'aquests Joves ha estat JutJat o empresonat), I ha estat, cal d1r-ho, la vla segulda des de sempre pels pobles ocupats que han pretés alllberar-se de l'ocupacló que patlenr evltar que cap Jove fornés part de I'exérclt ocupant, peré sense caps cots, sense autolnculpaclons davant I'enenlc, sense lllurar-se a la seva Justícla, Ara bé: per tal de que slgul realuent una opcló de llulta vá11da per a l'lndependentlsrne, la no incorporacló ha de ger cot.lecilva I organltzada, no una opcló personal d.uta a ]a práctlca lnd1vldualrnent, Ja que només la lluita col.lectlva f organltzada ens pot pernetre fer front a 1'ocupacló I véncer. A urés a rnés, és absoluta¡nent necessarl bastlr una xarxa de gent per tal de poder fer front a qualsevol lntent de segrest per part de I'exérclt ocupant d'algun dels Joves que es negul a lncorporar-se a les Forces d'Ocupacló Espanyoles; aquesta xarxa antlrrepresslva serla I'encarregada de donar resposta lnnedlata s1 aquest cas es produira, I a tal efecte haurla d'estar en relacló dlrecta t estreta arnb el Co¡nltés de Solldarltat anb eLs Patrlotes Catalans (C.S.P.C.), I alxí treballar conJuntaraent,

Treballem, doncs, p€r la calalá a I'exérclt d'ocupacló.

lncorporació del Jovent

}[(f:TES: ü,), Anderson, Perry; Fontaruarar págs 7L-72.

LaE

antlnpnlas

A,-

Gragspi,

(2). Enpar Plneda definelx eI mlte de la feninltat co¡n r<1a versló reacclonária patrlarcal gu€, sota dlferents fornes t nodalltats, ha vlngut postulant histórlcament la ldea essenclal que hl ha una natura femenina (fenlnltat) diferent de la mascullna. Uns hán defensat la lnferiorltat d.'aquella

natura fernenlna respecte a la mascullna; altres la igualtat dlns la cornplementarletat (és la coneguda frase que dlu alló que ttla dona no és inferlor a I'hone, slnó dlferentu, que tots dos es ncornplementenl...); altres, tannatelx, han defensat la superlorltat de la dona en deterrnlnades tasques, se¡npre partlnt de 1a base, és c1ar, de la dlvlsió del món en dues esferes, una reservada als hones i altra a les dones¡.

(3). Prlnclpl enunciat per Dubols-crancé eI rz de desernbre

1.789 davant lrAssernblea Constltuent (<rtot ciutadá ha ser soldat t tot soldat clutadál).

(4). Un exemple típlc d'aquesta v1a és 1a campanya engegada el 1985 per les Joventuts Soclallstes anornenada <per una nlll dlferent, la Constltucló als quartersl, 1a qual es basava en un l11stat de L4 propostes de reforna de la n111 de1 tlpus trvolen una n1Ii més curtal, rrvolem transport gratuitl ,.,

I un exenple de corn sovlnt soclaldernocrAcla 1 eurocoruunlsrne poden tranclull.Ianent poslclonar-se Juntanent a la reaccló pot ser-ho el següent parágraf, on es fa referéncla a les organltzaclons de reclutes al s1 de les casernes (un rnovlnent que entrarla de ple dlns el reforrnlsrne més r<toul); ttés la nostra oplnló que I'exlsténc1a de cornltés, co¡nlsslons o slndicats de soldats a¡nb carácter agltatorl, i sovlnt antlnllltarlsta, Di resol els problenes n1 afavorelx 1'apropanent dels nllltars professlonals a1 poblel (Inforne aSoldados y polítlcal, PSUC, 1978).

(5), (6) L Q). Tot el gue va entre cometes a. tots tres punts ha esta tret, llteralrnent, del docunent núm, 2 de Terra Lllure, ttUna estratégla de reslsténcla per endegar el procés d'alllberament naclonall, tardor 1988, págs. 11-13, (8). ttEls rnovlnents d'alllberament naclonal gue fa dues décades trasbalsaven 1'assentar¡ent colonla] dels estats irnpertallstes, s'han traslladat, d.es rlels anys 60 enqá, d.lntre

les próples fronteres dels estats -netrdpolls-. I aquest fendmen supera el seu precedent -en terrnes qualltatlus- en

l.'efecte deslntegrador de les relaclons de donlni capitallsta: irerqué no tansols il será arrencat a I'Estat el botí de 1a Geva raplnya, slnó que es vo1 trencar, es vol destrulr, l.'estructura natelxa de 1'estat burgésl. Candela, Francesc, a t<La lluita d'alllberament naclonal. ilaterlals de treball del lr. Congrés del PSAIIT, abrll de 1"978,

(9), De <La llulta arnada, una altra forrna de ((Alerta)) nún. 1.8, desembre de 1987.

fer

polít1ca>,

(10). La constltucló espanyola de 1978 dlu a 1'artlcle 8.1 de1 Títo1 Prelfmlnar: (Les Forces Arrnades, constlturdes per I'Exérclt de Terra, l'Arnada I l'Exércit de I'Aire, tenen con a ¡nlss1ó garantlr la soblranla 1 1a lndependénc1a d'Espanya, defensar-ne la

lntegrltat terrltorlal

1'ordenanent

constltuclonall. Pe1 que fa a I'ordenarnent franqulsta, la Llel Orgánlca de I'Estat de t967 dlu que rrles Forces Arnades de la Nacló, canstltuides pels Exérclts de Terra, ilar 1 Alre t

les Forces d'Ordre Públ1c, garantelxen }a unltat I

la Pátr1a, la lntegrltat dels seu territori, la seguretat naclonal I la defensa de l'orrlre constltucfonall. A banda de I'assenyalada, ben poques dlferéncles s'bl poden lndependéncla de

trobar.

(11), L'artlcle 5é del Títol Preltnlnar de la

Constltucló

francesa dlu: rrLa Presldéncta de Ia Repúb11ca garantelx 1a j.ndependéncla naclonaI, 1a lntegrLtat deI terrltorl 1 e1s acords de la conunltat 1 els tractatsl. E1 paper de I'exérclt com a lnstrunent de1 govern g'anuncla en 1'art,2A: <rEl govern dlsposa de I'Admlnlstracló, I de 1es Forces Ar¡narfesr¡. Cal destacar que aquest artlcle no hl és al Títol Pretfunlnar, rnentre que en e1 cas espanyol el paper de 1'exérclt sí era enunciat en eI Prellnlnar. La lmportáncla d'alxó s'entén si es té en conpte que eI Títol Prellrnlnar d'una Constitucló és reservat per a fixar e1s elenents prlmordials de l'estructura polítlca de 1'Estat.

<I2>. Aquesta 11e1, preveu pel període esruentat una despesa de 2.L54.326 nlllons de pessetes. Con a índex del crelxenent de la despesa milltar en I'Estat espanyol, es pot dtr que el 1980 era de 519.204 rn111ons de pessetes, l el 83 Ja fou de 840,400. (13 )

ICA OF IC IAL DE SOLDATS HORTS E}I ACC IDENT Arma de f oc (a ) Vehicle nl lltar Total

ESTAD IST

1_9

¿0

1,2

1e IU

19 12

1,2

1"9

a1 úL

L97 0 L97 L Lgr 2

973

1s7 4

9?5 976 r97 7 t 978 L9?9

(a).

lca

Font; trSÉrvlcia

31 30

9. 15

23 35 [In espec 1f

1,7

3? ?

lnc

lnu o no els sulcldls, EstaC

Inf nrunaclón¡), núm, 16, 2n" ep.

íst ica

t'{tl1tarp, rrBcletin

ALGUI{ES DADES COI'IPLEI'{EI'ITARIES ENTORII I'ÍORTS

1984: 41. Joves

norts per sulcldl durant la

E}I LA I'fILI

m111'

- sulcldls frustrats (temptatlves que no Provocaren la mort): 1984: 69 19831 58 t982:5? 1981: 66 Accldents rnortals (sense conptar-hl sulcldls) 1980-84:

B4B

morts.

Font; declaraclons del l{lnlstre de Defensa davant les corts espanyoles eI 26 d'abrll de tr985.

clrcular lnterna del l{lnlsterf de Defensa de 1985' els sulcldls de Joves durant la nlll Passen a englobar-se en Ia categoria anornen¿d¿ {tru€fte accidental sln causa exterlor Notar per aparenterr.

(14). Leglslacló actual entorn de I'obJeccló:

- Constltucló espanyola: art. 30.2 t art. 53'2' -

Senténcles del Trlbunal Constltuclonal de l-982r Senténcla L5/1'982 de 23 d'abril Senténcla 23/l9SZ de l-3 de nalg Senténcla 40/1,982 de 30 de JunY

. LIel Orgánlca 8/L984 de 26 de dese¡nbre (regulacló del ré6lm de rácursos, réglm penal i derogactó de 1'art' 45 de la Iilet Orgánlca

1/1979).

48/7984 de 26 de desembre (regulacló de }'obJeccló de qonscléncla I de la P.S.S.),

- Llel

- Relat Decret 551/1985 de 24 d'abr1l (aprovacló reSlanent del clfoc 1 del condlcló d'obJector).

del procedlruent pel reconelxernent de Ia

Senténcles del Trlbunal Constltuclonal de 1'987:

Senténcla L60/1987 de 27 d'octubre Senténcla LOL/7987 de 27 d'octubre

- Re1al Decret 20/1988 de 15 de Bener (aprovacló reglarnent de la P.S.S.)

de1