Issuu on Google+

Declaracló

de prlnc¡pls

E1 Tractat dels Plrlneus de 1659 1 Ia

Guerra

d'Ocupacló de L?A7-M tnarquen 1'lnicl de 1'ocupació ¡n1Iltar permanent de Catalunya per part de dos estats estrangers: el francés i I'espanyol, respectlvanent. Anb 1'aparlcló dels Estats burgesos es volgué donpr una aparenga de cnornalitatr a I'ocupacló: evltar que el poble catalá tingués clara conscléncla que aquells exérclts eren estrangers I que cap d,aquells Estats era el seu. Tot I alxó, peró,1'ocupacló ha trobat des de sempre reslsténcla; de vei5ades ánpllanent extensa, de vegades arl1ada, senpre perse6ulda 1 reprlulda.

üaulets és I'organltzaclí de joves que troba el seu referent- en aquestf constant llu1ta cóntra l,ocupant. Alxí, Ifaulets s'lnsereix en aquesta línla hlstórlca, peró aportant, amb les altres organitzaclous de1 Front Patrldtlc Catalá, un eleüent qualltatlvanent dlferent: Ia decLdlda voluntat d,'encetar una lÍnla de lluita col.lectlva I organltzada, que lrnpllqul tot el Jovent catalá i totes les classes popularé cátatanes, de forua cohesfonada en Ia teorla I en la praxl, I que assenti els fonaments ldeológfcs I organitzatius per a la vlctórla I Ia reconstruccfó de la nostra terra.


CATALIJNYA, EL PROJECTE lfautrets entén que EsPanYa

és

una realitat Política bastida Pel capltal i Ia burgesla esPanYoles amb un d.oble oUibctiu: mantenir subJectada la ná d'obra de Ia classe treballadbra e€panyola I mantenir subiectades les naclons que ocuPa (entre elLes, la CatalunYa centre,

qsud i

lnsular

)

. De la

nateixa

inanera caracterltzem la realitat

política bastida Per Ia burgesla f rancesa, 1'Estat francés, el qual ocupa el nord de la nostra nacló. Així, Espanya, a 1'lgual que Franqa, són dues realltats ben claranent deflnldes. [ingú pot crldar-se a engany al respecte a aguestes algades: Espanya t Franqa s1gnlf iquen un slstena q,i* s'autoaneouena ade¡nocrác1a> perd que és bult de tot contlngut deuocrátic' Pel contarl, Per a }rlaulets, Catalunya és el proJecte de futur d'una societat Justa i tgualitár1a. Si Espanya nl Franqa són reformables Pel gue fa al 6eu carácter essenclal: com a realitats tancades 1 acabades gue són' només són susceptlbles d'admetre petlts canvls superflclals, quantltatlvament nínlus 1 qualltativament lguals al Ja existent. La únlca solucló posslble é's tiencar els mecanlsnens de do¡lnacló que són en relattat anbdós Estats, I bastlr una realitat próp1a' I bastlr-Ia, evldent¡uent, no a un terrltort trlat a I'atzat, sinó a un terrltorl coherent I coheslonat per la gent, la blstórla t la cultura: d'ací Ia relvlndlcacló de Catalunya con a terrftorl on bastlr aquest proJecte de futur, d'ací la relvindlcacié d'lndependéncla.


!,|AULETS, L'OR6ANITZACTÉ DE JOVES DEL FRONT PATRIÓTIC CATALA üau}ets, conseqüentment, relvlndlca el terr!.tryi que va de Salses a Guardamar 1 ,de Fraga a l{ah$' terri.torl anouenat Catalunya, con a narc de ll"uita I d'organltzacfór co¡n a narc a cohesloDar per les classes populars catalanes I on fer realltat eI proJecte que heu de guaayar. És en aquest sentlt que t{aulets relviadica decidldauent la reunlficacló de Ia nostra nacló,

Catalunya, esquarterada per I'ocupacló

üaulets no accepta per a Catalunya el paPer que 11 pretén asslgnar la burgesfa espanyola 1 fancesa 1 eI capftal nultlnaclonal, el Paper de perlférla subnlnlstradora de recursos' ¡¡d d'obra I d'un mercat, maucada del ¡nínln poder de declsió. Contra I'espollació económlca, la negacló de la nostra soblranla naclonal' l'explotacló soclal i contra 1a progresslva el1¡nlnacló I substitució cultural i L1ngüÍstlca' l{aulets llulta per un elstema que ens assegurl 1'exerclcl de Ia nostra soblrania, I'adnlnlstracló dels nostres recursos i la fl de I'explotació de la persona per la per6ona.

lrlaulets consid.era que eI Jovent és un sector especlalment afectat per 1'explotacló I l'opressió lntrínseques al slstena capltallsta, f un obJectlu preferent dels mecanlsues allenadors 1 lntegradors d'aquest slstena. És per alxó que lfaulets' cort a organltzacló unttária de Joves del Front Patrfótlc Catalá' pren com a tasca seva la llulta contra les contínues agressiens que patelxen els 1 les Joves del poble catalá, 1 es compromet a defensar els fnteressos del Jovent catalá a tots els canps. És aquest el front. de llulta de üaulets I la seva tasca: fer front a 1'explotacló del Jo;vent trreballador catalá, a 1'educacló orientada a 1'es¡nnyolltzacló I a Ia reproduccló del poder, a la contínua repressló que sofrln pel sinple fet de €ier Joves, al masclle¡¡e, á1 servel ulI1tar/clvll espanyol o francés.,.


Alxí matelx, I¡{aulets considera 1egítfuoes totes les forrues de 1lu1ta, 1 aflrma que és un deure prlner }a solldaritat actlva anb els catalans 1 les catalanes que ¡¡és dlrecta¡oent patelxen la persecucló 1 la repressló per raó de 11ur comprornís en 1a llulta d'alllberanent nac1ona1.

lfauLets colncldelx ideológlcaruent i estratéglcauent arnb la resta d'organitzacions del movtment catalá d'alllberuant naclonal; aquesta coincfdéncia ideológlca i es'bratAgica es concÍeta er¡ Ia coordlnació organitzatlva 1 en la llulta conjunta per 1'alllberanent de1 poble catalá. Catalunya

üARüELfi¡.Iü$ r! tasp, 4$, lr li {}fi'Jtn Sarcel,:na ,-'l-{[slTA i L'Esttel Ia, 13, 4t, Á6ü07 Va I Énc i a Rü[J*,.j

it.ra/ 5te, 17005

6ir'tna

I f; RRAüOIIÉ

/

EugÉnia,

Apart,at dp rorreus l59B $7t}üi üiutat de llal l,:rra

f'" llg¡t',il'lg Apartat de r'llreus I l4t) 0ü:]ü:j l'latar ALA.IANT

16,

lr

$A I

Ceval

lers, I ,

)( LLOEREGAT

i

, ?rr 0fiüI0 El Pret de Llubregat tuEeb

5o I

cl I

er

SÉNIA 30 2500 Vinarüs

EL

Angel,

ü

f

Apatt,at ,J* cülleus 03r){)l Alacani

1029

ANOIA

:1

lraiii,ts 430ü:i Ta r r ag$na t

199 0 .

IIIlLLüRTA

c

II I

r g€rl€tr rle

AFar

tal de tOt rEuE l6

ü87S6 Cape I I ades ALT

EF1POROA

Apar

[at de r¡]r teus I S7

I

760ü Figuenes

FAI)(

CAilP

Aparta[ de correus 4320ü Reus

479


Declaració de principis