Qui som? AMER MESTRE, ANTÒNIA BESTARD GELABERT, PERE CALDENTEY RIERA, JOAN MIQUEL CARDELL ALOMAR, JAUME COMPANY RIBOT, SEBASTIÀ LLABRÉS ZUAZAGA, ANTONI MUNAR MAS, FRANCESC MUNAR VIDAL, JULIÀ OLIVER FERRÀ, MARIA PERELLÓ BERGAS, ÀNGELS PERELLÓ LLABRÉS, ROSA RAMIS AGUILÓ, JÚLIA IUAN RODRÍGUEZ ILLAS, AINHOA PONS LLABRÉS, PERE TERRASA GUAL, MARÍA DE LLUC ALOMAR OLIVER, RAFEL AVELLÀ TORRENS, ANTONI BAUZÀ CATALÀ, MIQUEL BERGAS FERRIOL, JAUME FIOL MUNAR, MIQUEL GENOVARD OLIVER, JOSEP LLOBERA TENERIFE, JOAN MATAS CARBONELL, BERNADÍ MATEU FERNÁNDEZ, ALBA PICÓ RUBINOCCI, ERIC POU ALZAMORA, JOSEP GERARD ALOMAR LLOMPART, ANTONINA MARIA ALOMAR PLANAS, CARLES BAUZÀ NÚÑEZ, SERGI BLAYA NADAL, NOELIA DALMAU FONTIRROIG, GASPAR JORDÀ VANRELL, ANTONI LAFOND, LÉA FRANÇOISE ROSELYNE MATAS LLULL, ANTONI MOREY MUNAR, NOFRE MUNAR NICOLAU, ANTONI PALMA LLOMPART, DOLORES PEINADO BLÁZQUEZ, MACARENA PERELLÓ TENERIFE, FRANCESC ROTH PICORNELL, NICOLE SASTRE CATALÀ, AINA SASTRE MADERO, ALBERT SPADARO, LARA AGUSTINA RIBOT MESTRE, MARGARITA INÉS
Professorat: Rafel Crespí, Andreu Ramis, Arnaiu Company, Concepció Camps Rosa Colom Guia a Viena : Carles Batlle i Enrich
ON ANAM? L'ESTAT: Àustria •
Extensió: 83,871 km quadrats (les illes 4.992, a Àustria hi caben gairebé 17 IB)
•
Població: més de 8.200.000 habitants (vuit vegades les Illes), la densitat de població, és de 92 hab/km quadrat, tres vegades inferior al de les Illes)
•
Política territorial: La República Austríaca comprèn 9 estats federals. És un dels estats europeus que ha signat la declaració de “neutralitat permanent”. És membre de les Nacions Unides (ONU) des del 1955, i de la Unió Europea des del 1995.
•
Límits: Alemanya, Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Itàlia, Suïssa i Lienchtestein Llengua: alemany
•
Domini Internet: .at
LA CIUTAT: Viena •
És la capital d'Àustria i del Bundesland Wien (un dels nou estats federats de la República Austríaca)
•
Projecció internacional: és la seu de la OPEP (organització de països exportadores de petroli), de l'OSCE (organització per a la seguretat i cooperació europea), l'AIEA (agència internacional de l'energia atòmica) i altres agències de la la ONU. Des del 2001 el centre històric de la ciutat és Patrimoni de la Humanitat (UNESCO).
•
Diferents estudis fets des del 2005 coincideixen en la conclusió que Viena és una de les ciutats del món amb millor qualitat de vida.
•
Viena és la ciutat del món que aplega el major nombre de congressos i convencions internacionals, i cada any la visiten uns 5 milions de turistes.
ALGUNES PREGUNTES ABANS DE PARTIR Quin traçat urbà segueix el centre de la ciutat? El modernisme fou un corrent artístic europeu? Quina relació hi ha entre matemàtiques i art? Per què hi ha tants palaus a Viena? Continua: “si uns pocs poden viure en palaus tan luxosos és perquè... Quin és el punt d'encontre entre vegetació i jardins? Habsburg /Àustries i la monarquia espanyola L'Arxiduc Lluís Salvador un vienès a Mallorca? Catòlics o protestants? Quines són les aportacions austríaques en el camp de la tècnica? Quina relació tenen Beethoven o Mozart amb Viena? El vals és un ball vienès? El Danubi és blau? On neix? On desemboca? A Viena, els forns fan panets de viena? Quin és el millor pastís de Viena? 45 quilòmetres és la distància entre el meu poble i... ? idò mira la informació de la biblioteca
Vals Vienès
Johann Strauss
Wiener Schnitzel
Sacher-Torte
Monedes d'EURO
0,01: Genciana, flor dels Alps
0,02: Edelweis, flor dels Alps
austríaques 0,05: Prímula, flor dels Alps
0,10: Catedral Viena, Stephansdom 0,20: Palau de Belvedere
0,50: Secession, edifici d'Art Nouveau
1: W. A. Mozart
2: Bertha von Suttner
BREU RESSENYA HISTÒRICA
ELS INICIS Els turons que envolten la ciutat de Viena han estat habitats des de l'època Neolítica i és aquí on es desenvolupa des del 1200a C. la metal·lúrgia del Bronze (cultura de La Tène ) i del Ferro (Hallstatt). Sabem que prop de la catedral antigament hi havia un campament romà fortificat i, no massa lluny, prop del palau de Belvedere, un petit nucli habitat. Per defensar el territori, els romans hi construïren una fortalesa. El nom que li donen a la ciutat és “Vindobona” (ciutat blanca) És en aquest territori fronterer dels dominis de Roma on trobà la mort Marc Aureli, el 17 de març de l'any 180. A partir del segle V arriben successivament invasions de pobles bàrbars. Situada a la llera del Danubi (límit natural de l'imperi romà), fou escenari de moltes lluites amb els pobles germànics. La pau arribarà al segle V, amb l'arribada del poble avar. A finals del segle VIII el territori passa a mans de Carlemagne i com a territori fronterer serà la “marca de l'est” de l'imperi carolingi. Aquest fet es considera l'origen d'Àustria, nom que ja apareix a finals del segle X. El topònim Viena apareix documentat per primera vegada a l'any 881.
LA DINASTIA BABENBERG La situació estratègica -en la ruta comercials del Danubi- va fer que la família Babenberg aconseguís la independència dins el sacre Imperi Romanogermànic i es fes amb el govern, el qual va participar activament en les croades. Viena en serà la capital i serà el centre de comerç de la sal i la plata entre Orient i Itàlia. Al 1287 Viena és declarada ciutat imperial. ELS HABSBURG Frederic II (Babensberg) mor sense descendència. Després d'una guerra de successió, s'imposa Rodolf I d'Habsburg, iniciant així la dinastia més llarga i amb més poder de la història d'Europa (1278-1918). Durant segles, Àustria serà el baluard cristià contra els otomans. Durant el govern de Carles V (nét dels reis catòlics, rei i emperador) la ciutat va patir el primer setge per part dels otomans. De fet la campana de la catedral, de nom “Pummerin”, es va fer fonent els canons de l'ultima batalla contra els turcs. Les guerres marquen el pas del temps i debiliten el poder d'Àustria dins el Sacre Imperi (guerres de Religió i la dels Trenta Anys). No serà fins Leopold I i Carles VI, el pretendent a la corona espanyola, que hi haurà un auge artístic, embellint la ciutat d'edificis barrocs. A la mort de Carles VI, el poder el tendrà la seva filla, l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria Maria Teresa (1717-1780), va governar 40 anys, va reorganitzar l'imperi, introduint reformes administratives, militars i econòmiques, implantant el cadastre i un fort sistema impositiu. Jueus i protestants foren durament perseguits. El seu fill Josep II (1741-1790), va promulgar la igualtat social, el matrimoni civil, la llibertat de culte, i va imposar l'alemany com a llengua oficial. Al 1805, les tropes napoleòniques derroten els exèrcits de Francesc II a Austerlitz i a Presburg. Aquest serà el punt d'inflexió de la fi del Sacre Imperi. Napoleó ocupa Viena després de la batalla de Wagram (1809), però l'expansió napoleònica toca la fi al 1813 i Metternich promou la celebració del Congrés de Viena (1814-1815) amb l'objectiu de controlar i eliminar les revolucions liberals mitjançant l'establiment de tot un seguit de monarquies absolutes arreu d'Europa. Viena fou una de les ciutats més implicades amb la Revolució del 1848. Després de la revolució Francesc Josep I és nomenat nou emperador (espòs de l'emperadriu Sissí), fins 1916. Al 1867 neix l'Imperi Austrohongarès. Els regnes d'Àustria i Hongria pacten la igualtat (Compromís de 1867) i Viena es converteix en la capital del nou imperi. Al 1873, amb motiu de l'exposició Universal, es construeix el teatre de l'Òpera.
LA REPÚBLICA Després de la Gran Guerra, Àustria queda destruïda i arruïnada i els seus territoris es dividiren. Al 1919 neix la República d'Àustria, amb Viena com a capital Durant la II Guerra Mundial, Àustria és envaïda i annexionada a l'Alemanya nazi i el territori queda devastat. Finalitzada la Guerra,
Àustria queda dividida en quatre sectors governats per cada una de les potències
guanyadores. Al 1955 aquestes abandonen el territori i Àustria esdevé un estat independent i neutral.
DIUMENGE
Òpera (Staatsoper)
L'edifici de l' Straatsoper(1861-69) es va inaugurar amb la representació de Don Giovanni de Mozart. D'estil neorenaixentista, l'edifici va ser molt criticat pels habitants de Viena, fet que sembla que va provocar la mort dels seus dos arquitectes: Eduard Van Der Nüll, que es va suïcidar, i August Siccardsburg, que va tenir un infart setmanes després. En 1945 va ser greument danyat pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial. Va ser reconstruït i reinaugurat en 1955 (després de ser destrossada durant la segona Guerra Mundials amb l'òpera Fideli de Beethoven. Un dels períodes de màxim esplendor foren els 8 anys (1957-1964) que Herbert Von Karajan en fou director artístic. És un edifici públic referent mundial d'òpera i ballet. Hi ha representacions 300 dies l'any i els preus oscil·len entre uns 150 i 3 o 4 euros, segons el lloc. Sol oferir entrades per a nins a preus fins a 12 euros. Des de l'abril fins a la tardor, a l'exterior hi ha pantalles i es pot gaudir gratuïtament dels espectacles. Té capacitat per a 2100 persones.
Kaputchinerkirche L'església dels Caputxins (162-1632) és barroca, tot i que tant el seu exterior com l'interior sorprenen per la seva senzillesa. La cripta dels caputxins es coneix com a Cripta Imperial. Aquí estan enterrats membres de la noblesa des del 1633. A la Cripta dels Caputxins (o cripta imperial) hi ha els sepulcres dels membres de la noblesa des de l'any 1633. En concret són 150 sarcòfags entre els quals hi ha, el de Maria Teresa, el de Francesc Josep I, el de Sissi, i el de
Carles d'Àustria,
pretendent a succeir a Cales II i a qui feren costat les Illes Balears juntament amb València i Catalunya.
Agustinerkirche Església construïda entre 1330 i 133. Del seu interior destacam el monument funerari a Maria Cristina, fet de marbre de carrara,obra d'Antonio Canova (1798-1805). La capella de Sant Jordi és gòtica (1337) i a la capella del Loreto, a la Cripta dels cors, es conserven 54 cors dels Habsburgs en urnes de plata. Els dos orgues que hi ha a l'església tenen prestigi mundial. Aquí Franz Schubert va dirigir la Missa en Fa Major i Anton Bruckner la Misa en Fa Menor.
Palau de Hofburg El conjunt del palau de Hofburg està format per tota una sèrie d'edificis que foren part del Palau de la dinastia dels Habsburg, fins el 1918. Aquí trobarem els antics apartaments imperials, diferents museus, una església, la Biblioteca Nacional Austríaca, l'Escola Espanyola d'Equitació i el despatx del president de la República, a més d'altres institucions.
Nationalbibliothek
Sabem de la seva existència des del s XV, però l'edifici actual fou aixecat a la primera meitat del segle XVIII. Aquí teniu algunes dades: 45 km de prestatgeries; 7.000.000 de fitxes, 2.500.000 de volums; 43.000 manuscrits, 8.000 incunables, 235.000 mapes geogràfics, 145 esferes terrestres; 800.000 retrats, 600.000 maquetes d'escenaris....
Stephansdom La catedral
de
Sant
Esteve (Domkirche Stephan,
St
abreujat
popularment com Stephansdom)
és
l'església
de
principal
l'arxidiòcesi de Viena. Es
troba
a
l'Stephansplatz,
al
centre
de
la
austríaca.
capital
L'església
s'aixeca sobre les ruïnes de
dues
anteriors,
esglésies la
primera
d'elles una parròquia consagrada en 1147. L'edifici va experimentar també diverses reformes i ampliacions al llarg de la seva història, seguint diferents estils artístics. L'interior de la catedral consta de tres naus i nombrosos altars. Com en tot temple, antigament es realitzaven enterraments sota terra, de manera que el lloc conserva els sepulcres de diversos nobles del país. Stephansdom, es caracteritza per tenir només una de les dues torres erigides totalment. Es va aixecar sobre les restes d'una antiga església romànica dedicada a Sant Esteve construïda el 1147. D'aquesta època només es conserva la seva façana principal, amb la Porta dels Gegants i les Torres dels Pagans, de 64m d'alçada. Des de diferents llocs de Viena, podrem veure la seva gran torre gòtica en forma d'agulla (steffl), de 137 metres d'alçada. La torre septentrional no es va acabar. La teulada està decorada amb més de 250.000 rajoles, restaurades després de la Segona Guerra Mundial, formant l'escut de la ciutat.
Al costat de la porta principal, en una pedra, sota unes làpides, es pot veure el número 05, una abreviatura de la resistència austríaca utilitzada durant la Segona Guerra Mundial: el 0 representa a la lletra O, i el 5, la cinquena lletra de l'alfabet, o sigui que O5 indica OE, abreviatura d'Aústria, nom prohibit durant el Tercer Reich. Davant mateix de la catedral, hi ha el Haas Haus, la casa Haus, un edifici d'acer i vidre construït entre 1985 i 1990 per l'arquitecte Hans Hollein, que destaca la seva modernitat al mig del centre històric. Destaca per la presència del seu volum cilíndric i per la seva façana diferenciada en dues parts: una de pedra, recordant el passat, i l'altra de vidre, on es reflecteix la pròpia catedral, fusionant així modernitat i història.
Mercats de Nadal a Viena Per Nadal Viena es converteix en un conte de fades. En la temporada d’Advent, a partir del 13 de novembre diferents mercats nadalencs, els “Weihnachtsmärkte“ s’instal·len per tota la ciutat. Els mercats de Nadal a Viena van néixer fa més de 700 anys. A l'any 1296, Albert I va permetre als comerciants fer un mercat al desembre per proveir la ciutat. Al segle XVI se li donaria el nom de Thomasmarket i no és fins al segle XVIII on se li dóna el nom de mercat de Nadal, Nikolo-und Weihnachtsmarkt o Krippenmarkt. És en 1975 quan el principal mercat de Nadal de Viena s’instal·la a la Rathausplatz (la plaça de l’ajuntament), o hi trobem el “Christkindlmarkt“. És el mercat més concorregut i també el més turístic.
DILLUNS Teknisches Museum
Espai amb més de 22.000 metres quadrats d'exposició. Els objectes que presenta són de diferents èpoques i esdevé un escenari on el desenvolupament de la tecnologia es relaciona amb els canvis socials, econòmics i culturals. En aquest edifici modernista hi podem trobar una mina, màquines de vapor en funcionament, instruments musicals (la unió d'artesania i tecnologia en la seva fabricació), mitjans de transport, indústria pesada (tecnologia utilitzada per a l'obtenció de matèries primeres), energia, un estudi de televisió (el món mediàtic i les tecnologies de la informació i comunicació) la tecnologia de la vida quotidiana i de les coses “normals” i activitats interactives que inciten a participar i explorar les seves exposicions.
Palau de Schönbrunn
Al 1569, Maxmilià II comprà els terrenys de l'actual palau per tenir un espai amb animals salvatges i un jardí de plantes exòtiques. Juntament amb Hofburg fou la residència dels emperadors de la família Habsburg fins a la caiguda de la monarquia (1918). El palau passà a mans de la República austríaca, que l'utilitzà com a museu i com a centre de recepcions per a diplomàtics i presidents estrangers. El seu interior està decorat amb estil rococó, És un estil molt carregat que busca reflectir el que és agradable, refinat, exòtic i sensual. S'interessa per l'exuberància decorativa, daurats, miralls, jocs de llum, fugint de les línies rectes.
Els jardins, amb llargues avingudes, amb bardisses, fonts, flors, escultures; inclouen un laberint, un jardí japonès, la casa de les palmeres, espais boscosos, un jardí barroc, una glorieta...Ocupen 160 hectàrees, tot un exemple de com es pot domesticar el paisatge.
Naturhistorisches Museum Wien
En aquest museu s'hi exposen minerals, pedres precioses, fòssils, dinosaures, esquelets de diferents espècies d'animals i objectes de col·leccionista des de fa 200 anys, s'hi exposen molts animals extingits o en perill d'extinció des de protozous fins a mamífers dissecats . Cal esmentar la col·lecció de joies. Destaca l'exposició referent a la Prehistòria, on hi podrem veure la Venus de Willendorf. Les col·leccions s'exposen en un espai de 8.700 metres quadrats.
Prater A tres quilòmetres en línia recta de la catedral Stephansdom, el Prater, antigament àrea de caça, és el parc d'atraccions més antic d'Europa. Data del 1895. Té àmplies zones de bosc i prats, espais amb aigua per poder fer excursions, rutes a peu...La seva avinguda principal fa 4,5 quilòmetres i hi ha 2.500 arbres. A més hi podem trobar més de 250 atraccions, com un carrussel de 17 metres d'alçada i una muntanya russa coberta La roda gegant és un dels emblemes de la ciutat. Amb més de 60m d'alçada, es va inaugurar durant la celebració del 50è aniversari de la coronació de Francesc Josep I. Ha sobreviscut a la I Guerra Mundial i a la II Guerra Mundial, encara que la meitat de les cabines de la roda foren destruïdes.
DIMARTS
Kirche am Steinhof (1902-1904)
Església
d'un
hospital
psiquiàtric.
L'edifici, aixecat damunt un basament de pedra, fou construït amb maons coberts de plaques de marbre blanc de carrara unides al mur per perns amb el capçal de coure. La seva capacitat és de 800 persones, 400
d'assegudes.
La
planta
és
centralitzada de creu grega coronada per una cúpula en el seu espai central. Una cúpula que el seu exterior està recoberta de plaques daurades i el seu interior rebaixa l'alçada en 17 metres. Alguns aspectes específics pel fet de ser una construcció destinada a ser un
hospital psiquiàtric són: angles arrodonits, hi ha sortides
d'emergència, els bancs tenien diferents amplàries pensant en la diversitat de necessitats dels pacients de l'hospital, l'àrea reservada al sacerdot està bastant separada de la dels fidels... L'edifici segueix la tradició d'esglésies bizantines. Està influenciat per les aportacions de Pal·ladio. Wagner hi incorpora la modernitat dels materials, de les formes decoratives, de les necessitats tècniques i tecnològiques i una visió del tot
Otto Wagner
Otto Wagner (1841-1918). Destacat arquitecte i dissenyador. Va estudiar a la Technische Hochschule vienesa, va ampliar els seus estudis a la Berlín Bauakademie i a l' Acadèmia de Belles Arts. Els seus dissenys neorenaixentistes (simetria, línies senzilles, proporció, poca decoració...) expressaven la sobrietat i i al mateix temps la grandiositat que l'Imperi Austrohongarès volia transmetre com imatge de govern. Va sorprendre a molta gent quan, als seus 55 anys, va esdevenir un dels ferms defensors de la nova arquitectura del corrent Jugendstil. Se'l considera un dels pioners de l'arquitectura moderna europea Al 1894 fou nomenat director de la càtedra d'arquitectura del l'Acadèmia de Belles Arts de Viena. Des d'aquí defensa una nova arquitectura basada en els nous materials i els nous sistemes constructius. Professor de J.M. Olbrich i Adolf Loos va iniciar un canvi estilístic que va ser un revulsiu a tot el país.
Palau de Belvedere El palau
està format per dos palaus
barrocs units per un jardí francès. Situat antigament entre vinyes, a les portes de la ciutat imperial, es va construir entre 17141723, va servir com a residència d'estiu i espai de festes i banquets del príncep Eugeni de Savoia. Més tard fou adquirit per l'emperadriu Maria Teresa. Des de 1903, els dos palaus allotgen un del més grans museus d'art d'Àustria, amb la més gran col·lecció d'obres del pintor Gustav Klimt. És en aquest palau on es va firmar el 15 de maig de 1955 el Tractat de l'Estat Austríac, que va significar la independència d'Àustria
L'obra més famosa de Klimt és El Petó, exhibida per primera vegada en l'Exposició d'Art de 1908. L'obra va rebre bona crítica, convertint-se en un dels símbols de la Secession. Les figures dels amants estan representades davant un fons daurat que enllaça amb les
icones
bizantines i russes. La parella s'abraça davant un petit prat ple de flors. És difícil interpretar si estan agenollats o dempeus. La parella s'emmarca en una aurèola daurada, vestint les figures d'aquest color.
Gustav Klimt (1862-1918) Pintor simbolista austríac. Fou educat en l'escola d'arts i oficis de Viena Klimt trobà en el nu femení una de les seves fonts d’inspiració. Les seves obres estan dotades d’una intensa energia sensual. Gustav Klimt es convertí en un dels membres fundadors –i president al 1897- de la Wiener Sezession (alternativa independent als artistes promocionats per l’acadèmia vienesa), i del col·lectiu temporal la 'Sagrada Primavera'. L’etapa daurada de Klimt va venir donada per un progressiu acostament de la crítica i un gran èxit comercial. Moltes de les seves pintures d’aquest període incorporen pa d'or a la pintura, tot i que aquest era un mitjà que Klimt ja havia utilitzat esporàdicament. El Petó és una de les obres més
Secession
La Secessió de Viena, Sezession o Sezessionsstil, forma part del moviment anomenat Art Nouveau, Jugendstil, que en terres catalanes es va denominar Modernisme. Fou fundada el 1897 a partir d'una “secessió” de 19 artistes vienesos que havien abandonat l'Associació dels artistes de Belles Arts d'Àustria. Aquest edifici dissenyat per Joseph M. Olbrich (arquitecte del taller d'Otto Wagner), va ser concebut com un espai d'exposicions dels artistes visuals del grup de la Secessió. Havia de ser un espai provisional amb una vigència màxima de 10 anys, però aquest compromís no es va complir i avui és un edifici emblemàtic del modernisme vienès. L'edifici es va aixecar en 6 mesos i ha rebut diferents restauracions, sobretot després de la II Guerra Mundial, quan l'exèrcit alemany li va calar foc. L'edifici és un cub compacte, quasi sense finestres, amb quatre torres i coronat per una cúpula daurada, Tot i que són fulles de llorer, és coneguda popularment per “colflori”. El text de la façana diu: “a cada època el seu art, l'art de la seva llibertat”
Karlsplatz Stadtbahn Station Al 1890
es va fer la planificació dels transports públics de
Viena, però només es va dur a terme el projecte del metro. L'encàrrec de construir el metro de Viena (1894-1901) permet a l'arquitecte (Otto Wagner) donar una visió de futur, enllaçant la monumentalitat i modernaitat; tecnologia, nous materials, forma i la funció fugint dels seus treballs anteriors basats en la tradició, un projecte proper a la Secession School.
Majolikahaus
És un dels primers experiments d'Otto Wagner d'estil Art Noveau. L'edifici (1899) combina comerços en el primer nivell amb habitatges en els pisos superiors. La composició volumètrica (basada en tres zones: base, cos i corona), simetria i proporcions tenen algunes reminiscències neorenaixentistes. El seu major atractiu són els motius florals que decoren la façana, aconseguits sobre la base de majòliques de color (tipus de ceràmica vidriada), principalment en tons vermells i verds. El treball de la ceràmica majòlica va incrementant la complexitat a mesura que
guanya alçada. A més, inclou balcons i altres
ornaments de ferro.
Karlskirche
Durant una epidèmia de pesta al 1713, l'emperador Carles VI va prometre construir un temple dedicat a sant Carles Borromeu si la ciutat s'alliberava de la malaltia. Vint-i-cinc anys més tard el temple ja estava construït Des de l'exterior criden l'atenció les dues columnes inspirades amb la columna trajana de Roma. Té relleu de traçat helicoïdal que descriu la vida de Sant Carles Borromeu. Enmig de les dues columnes hi ha la façana que segueix
l'exemple d'un temple clàssic i la cúpula sobre
tambor El seu interior està decorat amb relleus i frescos que commemoren la vida i les gestes de Sant Carles. Aquesta església és un símbol del poder religiós i polític de la dinastia dels Habsburg
Museum der Illusionen
Museu interactiu on es pot desafiar la gravetat, veure com ens encongim i creixem, no tocar de peus a terra. Trobar un pou sense fons o estar enmig d’un espai infinit...
El món és millor gràcies a aquests vienesos: W. Amadeus Mozart (músic) Ludwing Boltzmann (físic) Franz J. Haydn (músic) Niki Lauda (pilot de fórmula1) Arnold Schönberg (músic) Gustav Klimt (pintor) Fred Zinnemann (cineasta) L.Van Beethoven (músic) Sigmund Freud (fundador del psicoanàlisi) Johannes Brahms (músic) W. Ernst Pauli (físic) Franz Sacher (pastisser) Wittgenstein (filòsof) Johan Straus (pare i fill, músics) Hans Krankl (futbolista, ex jugador del Barça) Gustav Mahler (músic) Otto Wagner (arquitecte) Fritz Lang (director de cinema) Franz Schubert (músic) Stefan Zweig (escriptor)... Arxiduc Lluís Salvador: Florència 1847, Bohèmia 1915. Arxiduc d'Àustria príncep de Bohèmia, d'Hongria i de la Toscana, amb tractament d'altesa reial i imperial. Fou un intel·lectual que s'interessà per les ciències naturals, per l'etnografia i per les llengües clàssiques, va estudiar l'anglès, alemany, hongarès, txec, àrab, castellà, català. Va viure llargues temporades a Mallorca. La seva monumental la seva obra Die Balearen in Wort und Bild geschildert (Les Balears descrites amb paraules i imatges) es va publicà en nou volums. Bertha von Suttner: Praga 1843- Viena1914. Fou la primera persona que va rebre el Premi Nobel de la Pau (1905). En una època on primaven el principis militaristes, va escriure “Die Waffen niede” (Abaixeu les armes), una de les obres que més ha influït en el pacifisme modern, on denuncia el dolor, la crueltat de la guerra, la soledat, dels soldats ferits l abandonats, el malson dels camps de batalla, o el pànic a la mort.
A més de webs de turisme, llibres de viatges, pàgines web de cada un dels llocs que visitam, “viquipèdies”...per fer aquest dossier també hem consultat les següents pàgines:
http://moleskinearquitectonico.blogspot.com.es/2011/07/otto-wagner-del-modernismohttp://km369.blogspot.com.es/ http://www.allworldguides.com/viena.htm#.Vi0HoBAveRs http://iplasticaexpositosanchez.blogspot.com.es/ http://www.vagon293.es/ http://www.nobelprize.org/ http://www.nationalgeographic.com http://www.entre88teclas.es/