BERLIN IES SINEU viatge d'estudis 2n batxillerat 17-21 de gener 2024
QUI SOM? Alumnat 2bat A AMENGUAL MEDINA, GUILLERMO BELTRAN AMOEDO, AINA BLESA MUÑOZ, RAFEL MARC CASTELLÓ MAS, JOANA AINA CLADERA BAUZA, NEUS CLADERA HORRACH, JOAN MIQUEL DENGRA FERRAGUT, SARA FERRAGUT POL, GUIDA FERRAGUT ROSSELLÓ, LLÚCIA FERRER TORRENS, BIEL FORNÉS MARCH, MARGALIDA MARTÍNEZ CASTELLANOS, PAULA MASSIP MESTRE, SION MESQUIDA RAMIS, PEP MARTÍ MIQUEL CALVÓ, AINA MORADO MASCARÓ, TOMEU MARC MORAGUES LLULL, TONI PASTOR VALLESPIR, BIEL PERELLO LLABRES, MARIA RIERA MORAGUES, PERE RIPOLL MIQUEL, CATERINA RIUTORT NICOLAU, NÚRIA RUIZ SÁNCHEZ, RAQUEL SANSÓ SALOM, JOAN BERNAT TORRENS CAPELLA, LLORENÇ VIDAL PERELLÓ, MARGALIDA 2bat B ALOY HORRACH, MIQUEL BARCELÓ CONSUEGRA, GUILLEM CRESPÍ ANDREU, JOAN DE JUAN ARRASCUE, BENJAMIN REYNALDO FERRIOL BERGAS, PAU FERRIOL MOLINA, TOMEU FONT VENY, XESCA GALVEZ ESPINOZA, LUIS DEIVIS GAYA ABRAHAM, FRANCESC GELABERT OLIVER, MARIA HORRACH POL, MARIA ELISABET LABRADOR RIUTORT, SERGI LARREA ALZAMORA, NADAL MULERO GUAL, TONI MUNAR PERICÀS, MIQUEL OLIVELLA OLIVER, AINA PIERAS BELTRAN, RAFEL REGIS ALMEIDA, LUIS ANTONIO RIERA FONT, BERNAT SALHI, JUDIA SERRA DURAN, JÚLIA VILLALÓN ALFONSO, RUBÉN 2bat C AMENGUAL MATAS, JAUME AVELEDO AMARO, MARINA BALLESTER GAYÁ, INMACULADA CALDENTEY RIERA, MARTA COMPANY ROCA, NÚRIA ESTRANY RAMIS, NÚRIA FERRIOL FERRIOL, JOAN FERRIOL FERRIOL, JULIÀ FRAU VIVES, AINA GAYÁ FERRER, MARINA GOMIS GOMILA, MARIA MAGDALENA LEÓN PÉREZ, KARLA BEATRIZ MARTIN ARROM, JOAN FRANCESC MAYRATA RIERA, LLUC MESTRE SASTRE, MARIA MESTRE SERVERA, JOANA MIRALLES GILI, BÀRBARA MUÑOZ MOLINA, JAIME NOVO SEGURA, MARIA MAGDALENA TORRENS PERELLÓ, ANDREU TRUYOLS ROCA, MARC VAZQUEZ KUHN, FLORENCIA VERGER JORDÁ, GABRIELA VILLAGRÁN MARTORELL, AURORA Professorat ALFONSO SAURA, SUSANA COMPANY MATAS, ARNAU CRESPÍ POL, RAFAEL MAYOL CERDÀ, JOANA MARIA MUNAR RAMIS, MAGDALENA ROIG MATAS, BARBARA Acompanyant CAMPS BOSCH, CONCEPCIÓ Guies Berlín: Cultour
...15 preguntes abans de partir 1.
Fins a quin punt l’espai urbà és un document històric?
2.
La Nefertiti és una “matrioska”?
3.
Què vol dir gigantomàquia?
4.
On situam Pèrgam?
5.
Quin any es va aixecar el Mur?
6.
Quines mides (amplada, llargada) tenia el mur que dividia la ciutat de Berlín?
7.
Quantes portes vigilades comunicaven el Berlín de l’Est i de l’Oest?
8.
Quina frase es llegeix a l’entrada dels camps de concentració?
9.
Quines persones s’enviaven als camps de concentració?
10. Quantes persones varen estar empresonades a Sachenhausen? 11. Per què és important l'atleta que va guanyar 4 medalles d'or a les olimpíades del 1936? 12. Quin equip juga a l'estadi olímpic de Berlín? 13. Quina alçada té la torre TV? què simbolitzava? 14. De quins materials està contruïda la coberta del Reichtag? 15. La convivència en una ciutat està condicionada per les actuacions urbanístiques?
Divisió Berlín, dins la RDA
Europa política
Alemanya1945-1989
PRESENTACIÓ ALEMANYA CAPITAL BERLÍN
La capital d’Alemanya compta amb 3.821.881 habitants (2022) i té una superfície de 889 km2, La ciutat està situada a 34 metres d'altitud enmig d’una extensa plana, la travessen el riu Havel i el seu afluent Spree. Gràcies a les comunicacions fluvials Berlín ha estat sempre un centre comercial molt dinàmic. Berlín és la ciutat més multicultural del país, hi viuen persones de més de 180 nacionalitats distintes, la majoria de les quals són d’origen turc i de l’Europa de l’est. .La taxa d'atur és del 9% (2022). La comunitat d’estudiants és molt important. El 14 % de la població és menor d'edat, el 66% dels habitants tenen entre 18 I 65 anys, un 20% són majors de 65 anys, Alemanya és una gran potència mundial, juntament amb EUA, Xina, Rússia i Japó. La reunificació , en un principi, va generar creixement econòmic, però actualment les xifres de l'atur estan al voltant del 9% (a Espanya 12,9% al 2022). El sector serveis lligat a les empreses, la construcció, el comerç i el turisme són el motor econòmic de la ciutat. Al 2022 el sou base a Alemanya era de 1997 euros, similar a altres països centreeuropeus, molt superior als estats europeus de la Mediterrània i de l'antiga URSS (a Espanya de 1.166,7 euros ). Berlín és una de les ciutats amb més espais verds d’Europa. De fet, ocupen una quarta part de la seva superfície.Encara que la ciutat dels canals i ponts que ens ve al cap sigui Venècia, Berlín compta amb més. Mentre que la ciutat italiana té al voltant de 400 ponts, la capital d’alemanya en té 1700.
Gairebé cada barri té el seu propi anell verd, a Berlín hi ha una mitjana de 78 arbres per cada quilòmetre de carrer. Els programes urbans d’estalvi d’energia són envejables, l’èxit es deu en bona part a la conscienciació i participació ciutadana: carrils bici, recollida selectiva (inclús en les papereres urbanes), reciclatge, transport públic, manca d’aparcament i pàrquings caríssims. Berlín és una de les capitals amb menys cotxes d’Europa. La proporció de bicicletes és molt elevada: hi ha 710 bicicletes per cada 1000 habitants, i un total de 620 km de carril bici.
Ampelmannchen: creat al 1961 l'home del semàfor Aquest era la imatge dels semàfors de l'antiga RDA i amb la unificació l'Ampelmannchen és la imatge de tots el semàfors i un dels símbols turístics de Berlín.
Apunt CRONOlògic fins a finals del segle XX 3000 ac.:Primers assentaments agrícoles. 1307: Els centres mercantils de Berlín i Kölln s’uneixen per formar una ciutat. 1415: Frederic von Hohenzollern és nomenat elector de Brandenburg. Comencen
500 anys de govern de la casa
Hohenzollern. 1539: L’elector Joaquim II es converteix al protestantisme. Durant el seu regnat s’unifica Prússia i Brandenburg. 1618: Comença la Guerra dels 30 anys. 1685: Arriben a Berlín milers de refugiats hugonots procedents de França. 1740: Frederic II el Gran, succeeix el rei Frederic Guillem I. 1806: Napoleó ocupa Berlín durant 7 anys. 1810: Es funda la Universitat Humboldt. 1812: Es generalitza la igualtat de drets civils per als jueus. 1838: Inauguració línia fèrria Berlín – Potsdam. 1844: Obertura del Zoo de Berlín. 1848. Les revoltes que demanen reformes democràtiques són durament reprimides. 1862: Bismarck es converteix en el primer ministre de Prússia. 1870: G. Franco-Prussiana. Prússia annexiona Alsàcia i Lorena. 1871: El Kaiser Guillem I unifica els estats alemanys. 1875: Es funda el Partit Socialista del Treballadors, posteriorment conegut per SPD. 1882: Primera línia urbana de tren. 1888: Guillem II es converteix en Kaiser. 1902: Inauguració de la línia de metro. 1918: Després de la I G. Mundial Guillem II abdica, el SPD proclama la República Alemanya. 1919: Dura repressió a la Revolta Espartaquista , declaració de la República de Weimar. 1919: Divendres negre, cau la Borsa. Depressió econòmica. 1930: Obre les portes el Pergamonmuseum. 1933: Hitler és nomenat canceller. El Reichstag s’incendia. Els nacionalsocialistes es converteixen en l’únic partit d’Alemanya. 1936: Els Jocs Olímpics són l’aparador mundial per exhibir el poder nazi. 1938: Kristallnacht (9-10 de novembre). 1945: Batalla de Berlín, fi de la II G. Mundial, amb els acords de Yalta els aliats es reparteixen la ciutat. 1949: Bloqueig soviètic de Berlín. Formació de la República Democràtica Alemanya. 1961: Comença la construcció del mur de Berlín (13 d’agost). 1971: E. Honecker és el president de la RDA. 1989: Hongria obre fronteres, crisi a la RDA. S’enderroca el mur (9 de novembre). 1990: Reunificació oficial d’Alemanya (3 d’octubre), primeres eleccions lliures a Alemanya de l’Est des de l’any 1949. 1994: Les últimes tropes aliades abandonen la ciutat. 1999: El Parlament abandona Bonn per retornar a Berlín i legislar des del Reichstag.
Stolpersteine Gunter Damnig, un artista alemany, es va ocupar de preservar la memòria: va dissenyar unes plaques de bronze per ser incrustades a la vorera, davant de les cases de persones que van ser deportades, amb el nom i la data. N’hi ha més de 35.000.
Dimecres, 17 de gener TARDA: BERLINISCHER GALERIE MUSEUM Museu d'art contemporani. La se va col ·le cció permanent està especialitzada en belles arts, arquitectura, fotografia i pintura. Té diferents col·leccions organitzades cronològicament per poder entendre com els fets històrics, les realitats econòmiques i socials influeixen en els artistes i les seves obres. La industrialització i la classe burgesa (1900): modernisme. La primera Guerra Mundial (19101918): expressionisme (deformació se la realitat expressant sentiments). Entre guerres (1918-1933:) dadaisme (en contra de la raó i a favor de la destrucció), constructivisme (ideals a favor de la revolució), la nova objectivitat (figuració amb distorsions). Berlín sota els nazis (1933-1945): l'art al s e r v e i d e l a p r o p a g a n d a n a z i i “art degenerat”. Reconstrucció i divisió (1950-1960): abstracció i arquitectura. La construcció del mur (1960-1970): el lletgisme (valor estètic de la lletjor), fotografia i projectes arquitectònics. Aquí hi trobarem una exposició “La màgia del nord” d'Edvard Munch, pintor i gravador norueg (1863-1944), el seu art explora l'amor, la mort, l'angoixa i la vulnerabilitat humana. Fou precursor de l'expressionisme i del simbolisme.
Dijous, 18 de gener de 2024 MATÍ: RUTA III REICH A partir de 1929. els nazis van anar guanyant adeptes entre una població abocada a l'atur i a la misèria. Gent de diversa extracció social va anar combregant amb els missatges demagògics dels nazis, que prometien a tothom solucions a la crisi. La progressió electoral va fer que el president de la República Hindenburg nomenés Hitler canceller. Era el gener del 1933. Poques setmanes més tard, i aprofitant el cas de l'incendi del Reichstag, del que es va acusar falsament als comunistes, Hitler va convertir la República en un estat totalitari. Va suprimir les llibertats, va prohibir els partits polítics i els sindicats i va institucionalitzar un règim dictatorial, imposant els principis de la doctrina nazi. A la mort de Hindenburg (1934) va assumir tots els poders. Ja era el "Führer". El nazisme va tenir un fort component racista i antisemita. Els jueus, acusats de ser els culpables de tots els mals que havia patit i patia el país, es convertiren en els principals enemics. Per això, la seva persecució i l'intent d'exterminar-los com a poble. E l s camps de concentració, repartits per tot el Tercer Reich, foren testimonis muts de la barbàrie nazi, que va ser condemnada, després d'acabada la guerra, en els Judicis de Nuremberg.
Durant l'Alemanya nazi el Ministeri de l'aire (1933-1945) estava a càrrec de Hermann Göring. Göring dirigia del desenvolupament i la producció de tots els avions desenvolupats, dissenyats i construïts a Alemanya durant del Tercer Reich, supervisant tots els assumptes relacionats tant dels dissenys militars com civils i va gestionar les qüestions d'aviació militar com a prioritat principal. Aquest edifici avui acull el Ministeri de Finances alemany
Ministeri de la propaganda, Reichsministerium für Volksaufklärung und Propaganda (RMVP). Aquesta institució fou l'encarregada de la propaganda, de regular, censurar, dictar...els preceptes nazis a la premsa, la literatura, l'art, el cinema, el teatre, la música, la ràdio...i perseguir les opcions que consideraven “degenerades”. Controlaven la cultura i la informació i difonien informacions per generar odi contra jueus, homosexuals, gitanos...Fou dirigit per Joseph Goebels.
Aeroport Tempelhof, 1923-2010. Tempelhof fou l'edifici més gran del món fins a la construcció del del Pentàgon. Amb la divisió del Berlín després de la II GM l'aeroport va quedar a mans dels Estats Units. Al 1948, i gairebé durant un any, la RDA va bloquejar totes les rutes terrestres a la ciutat de Berlín. Va començar l'operació “pont aeri”: per abastir a la població del Berlín oest, cada dia volaven a Tempelhof 1440 avions (gairebé un aterratge per minut). Actualment és un parc d'extensió superior al Central Park de NY.
Topografia del terror. El focus principal de l'exposició permanent de la "Topografia del terror" se centra en les institucions centrals de les SS i la Gestapo i els crims que van cometre a tot Europa. L'exposició consta de cinc capítols: 1.La presa del poder nacionalsocialista, 2.Institucions del terror (SS i policia), 3.Terror, persecució i assassinats en massa al Reich, 4.Les SS i l'Oficina Principal de Seguretat del Reich als territoris ocupats, 5.El final de la guerra i la postguerra.
TARDA: VISITES MUSEUS I ESPAIS URBANS
ILLA DELS MUSEUS ( Museuminsel) Illa entre els afluents del riu Spree, sabem per documents dels segle XIII que aquest és el nucli dels primers pobladors del que avui és la ciutat de Berlín. Al 1999 fou nomenat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A finals dels s. XVIII les diferents cases reials europees comencen a compartir les seves col·leccions privades amb el públic; el British Museum, el Louvre, el Prado o la Glyptothek de Munic neixen en aquesta època. És així com Frederic Guillemm III i els seus successors projecten un dels complexos museístics més grans del món.
PERGAMONMUSEUM das pannorama L'altar de Pèrgam és el que dóna nom al museu, avui no es pot visitar, des del passat novembre i durant 5 anys estaran restaurant-lo. Visitarem un espai virtual que ens parlarà de la ciutat de Pèrgam al litoral d'Àsia Menor a l'any 129 dC, veure l'Altar de Pèrgam en el context de l'acròpolis. L'exposició mostra la investigació arqueològica i arquitectònica des d'un punt de vista contemporani.
NEUES MUSEUM Es troba situat a l’illa dels museus. Fou construït entre 1843 i 1855 seguint els plànols de F. A. Stüler. El museu fou greument danyat durant la II GM, després de la seva reconstrucció es va reobrir al 2009. E l Neues Museum hi destaquen les col·leccions d’objectes de l’antic Egipte i la seva obra més famosa és el bust policromat de Nefertiti, esposa d’Amenofis IV (segle XIV aC).
ROTES RATHAUS (ajuntament) Edifici neorenaixentista, 1861, tot i que la torre del rellotge recorda una torre gòtica. El
fris representa
escenes i personatges de la història de la ciutat. Aixecat amb maons vermellosos, rep el nom d’ajuntament vermell. Fou la seu de l’ajuntament del Berlín est.
BERLINER DOM Catedral de Berlín, iniciada al 1747, d’estil barroc, ha tengut remodelacions fins 1905. Antic lloc d’enterrament de la dinastia Hohenzollern. En podem destacar la cúpula de 95 metres d’altura i l’orgue de 7200 tubs.
ALEXANDERPLATZ Era coneguda antigament com la plaça dels bous, pel mercat de bestiar i de llana que s’hi celebrava. Avui els berlinesos escurcen el seu nom i li diuen Alex. Destruïda durant la II G. Mundial, l’actual imatge és fruit de la reconstrucció socialista dels 60’s. Aquí, el dia 4 de novembre de 1989 més de 700.000 persones protestaren contra el règim, cinc dies més tard queia el Mur de Berlín. MARX-ENGELS FORUM Plaça inaugurada per Eric Honecker. Els pares del socialisme, C. Marx i F. Engels, miren cap a la torre de la televisió, en els relleus es destaca la feliç vida en el socialisme i la inhumanitat del capitalisme. FERSEHTUTM (TORRE TV) Amb 365 metres, és la construcció més elevada de la ciutat. Construïda per H. Hanslman al 1969, la torre de televisió té l’estructura de formigó i metall, volia ser un símbol de la superioritat de la l’Alemanya de l’Est. A més de 200 metres hi ha el mirador i un restaurant amb un cafè giratori que fa
una volta completa cada hora i mitja. Els
berlinesos l’anomenen l’escuradents. HACKESCHEN MARKT Damunt una zona humida i pantanosa, a mitjans del segle XVIII es va construir una plaça per fer mercats. Amb els anys aquesta zona es va anar descuidant. Després de la reunificació Alemanya els edificis antics es varen reformar. A finals del XIX i a principis del XX s'aixecaren edificis seguint la Jugendstil (art nouveau /modernisme) i obrint patis interiors
com espais per compartir amb la
comunitat resident, molts d'ells jueus.
Divendres, 19 de gener de 2024
MATÍ: RUTA GUERRA FREDA (MUR)
La Guerra Freda (1945-1991) L a Guerra Freda va consistir en un model de relacions internacionals que es va desenvolupar després de la Segona Guerra Mundial. Des del 1945 fins al 1990, el món va estar dividit en dos blocs antagònics: el socialista, dirigit per l’URSS, i el capitalista, liderat pels EUA. Va ser un enfrontament tens, sense arribar mai a una confrontació bèl·lica entre les dues potències, però en el qual aquestes circumstàncies, la URSS i Estats Units van desenvolupar una gran carrera d’armaments.
El Mur de Berlín es va construir en una sola nit. Entre el 12 i el 13 d’agost de 1961 va tenir lloc la construcció d’uns 155 quilòmetres de panells de formigó, maons i filferros que separarien durant 28 anys la ciutat de Berlín en dos blocs clarament diferenciats, la zona comunista i la capitalista.
Checkpoint Charlie: Alpha, Bravo, Charlie...L’alfabet fonètic nordamericà va inspirar el nom del tercer lloc de control aliat de Berlín després de la II GM. Símbol de la Guerra Freda va ser la porta d’accés entre les dues meitats de la ciutat entre 1961 i 1990. Només es permetia el pas dels empleats militars i d'ambaixades, dels aliats, estrangers, treballadors de la delegació permanent de la RFA i funcionaris de la RDA.
El tram més llarg de mur conservat actualment és el que està al costat del pont vermell de Oberbaumbrücke, conformant l’East Side Gallery. Es tracta d‘1,3 quilòmetres de paret en els quals hi ha més de 100 pintures que constitueixen la galeria d’art a l’aire lliure més gran de món.
Bunker de Hitler: Führerbunker és la denominació que rebia el refugi antiaeri de Berlín destinat a protegir els alts comandaments de l'Estat i de les forces armades de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. Tenia més de 500 m2 i 8 metres de profunditat, actualment és un aparcament.
L'any 1989, amb la caiguda del mur de Berlín i la reunificació alemanya comença una nova etapa en les relacions internacionals. Es trenca el sistema de blocs i s'imposa l'hegemonia dels Estats Units. La desintegració del bloc socialista, l'any 1991, amb la democratització de l'URSS i dels països de l'Est europeu, assenyalen la fi definitiva d'aquest sistema de blocs.
E l Memorial del Mur de Berlín exemplifica la divisió de Berlín i la reunificació de la capital alemanya. Son 1,4 quilòmetres de l'últim tram del Mur de Berlín. Avui, aquestes restes son una reminiscència dels fets dramàtics que van tenir lloc durant la divisió de Berlín.
TARDA: ARQUITECTURA I DEMOCRÀCIA ESTADI OLÍMPIC
L'edifici que avui coneixem avui data del 1934.L'arquitecte Werner von March va dissenyar aquest estadi de pedra calcària per a 100.000 espectadors a un emplaçament on ja hi havia un antic estadi on s'hi jugava a futbol. Els XXI Jocs Olímpics varen tenir lloc de l'1 al 16 d'agost de 1936. Aquest fou l'escenari on Jesse Owens (atleta afroamericà dels USA) va aconseguir quatre medalles d'or davant dels ulls d'Adolf Hitler. A principis de la Segona Guerra Mundial, l'Olympiapark fou convertit en un búnquer, una fàbrica de detonadors, un magatzem per a munició, també s'hi guardava menjar i vi, fou un lloc de suport per a la difusió radiofònica. Després d'una important restauració, l'Olympiapark va ser seu de la final del Mundial de Futbol de 2006. Actualment té una capacitat de 74.475 seients i és l'estadi del Hertha BSC.
REICHSTAG (PARLAMENT ALEMANY)
L'edifici del Bundestag va ser la seu del Parlament (Reichstag) en temps del II Imperi Alemany (1871-1918) i de la República de Weimar (1919-1933). Des de 1994 es reuneix allí cada cinc anys la Convenció Federal (Bundesversammlung) per a triar al president d'Alemanya (Bundespräsident) i des de 1999 és el lloc de reunió del Parlament alemany (Bundestag). L'edifici, dissenyat per Paul Waillot, va acabar de construir-se en 1894 seguint un estil neo-renaixentista. En 1933 va ser víctima d'un incendi provocat. Al final de la II GM va
ser escenari de cruents combats i va resultar
seriosament danyat. L'actual parlament alemany té 709 diputats (el Parlament espanyol en té 350). Sir Norman Foster va dissenyar la cúpula de vidre, amb visió 360 graus i a la cambra del Parlament. La cúpula es va concebre com una llanterna i és l'element estructurador de l'edifici i de la visibilitat institucional. El seu nucli és un con de miralls que funcionen a l'inrevés d'un far, reflecteix la llum de l'horitzó a l'interior de la cambra. Aquest projecte va fer del Bundestag un edifici energèticament autosuficient.
Dissabte, 20 de gener
MATÍ: CAMP DE CONCENTRACIÓ DE SACHSENHAUSEN
Prop de Berlín, a la petita ciutat d’Oranienburg, els nazis hi construïren a partir de 1936 un camp de concentració "modèlic" per a la capital del Reich. Va servir de referent pels posteriors camps de la mort, també es va instal·lar allà la central administrativa per a tots els camps. Els presos eren persones perseguides per les seves conviccions i activitats polítiques o religioses, per la seva suposada raça o orientació sexual. Aquí moriren opositors polítics, jueus, gitanos, homosexuals, presoners de guerra i testimonis de Jehovà. En total, més de 200.000 persones foren detingudes en el camp des del 1936 fins al 1945.. El camp de concentració de Sachsenhausen s'especialitzà en la producció de bitllets de banc falsos tant de lliures esterlines com de dòlars americans en el marc d'una temptativa del Tercer Reich d'enfonsar les economies del Regne Unit i dels Estats Units. Després de la guerra, els russos aprofitaren també el camp, hi confinaren sobretot alemanys, sospitosos d’haver estat nazis o anticomunistes. Aquest va ser l’anomenat Camp Especial Soviètic núm. 7. Entre 1945 i 1955 hi varen estar internades més de 60.00 persones. Tots varen sofrir maltractaments, tortures malalties i fam. Sachsenhausen és un espai de la memòria contemporània, patrimoni col·lectiu per conèixer la barbàrie que pot arribar l’ésser humà i sobretot la dels totalitarismes del segle XX. Gràcies al compromís dels supervivents es va crear una primera exposició als anys 60 (República Democràtica Alemanya) i algunes instal·lacions foren reconstruïdes
“arbeit macht frei” “el treball us farà lliures”
Francisco Largo Caballero (Madrid, 15 d'octubre de 1869- Paris, 23 de març de 1946) Fou president del govern de la Segona República entre el 4 de setembre de1936 i el 17 de maig de 1937. El 4 de setembre de 1936 va ser l'encarregat de formar un govern amb els republicans, socialistes i, per primer cop, comunistes. Va traslladar el govern a València a causa de l'atac feixista contra Madrid, i el 1937, va dimitir. El 1939, després de la derrota republicana, es va exiliar a França. Quan es va produir l'ocupació de França, el 1940, fou arrestat per les tropes d'ocupació nazi i internat en el camp de concentració de Sachsenhausen, on va passar la major part de la segona Guerra Mundial. Alliberat al final de la guerra per l'Exèrcit Roig va morir a l'exili, a Paris.
TARDA: CIÈNCIA I TECNOLOGIA DEUTCHES TECHNIKMUSEUM Està situat a la zona d'una antiga estació de tren que fou destruïda durant la II GM. El Museu Alemany de Tecnologia fou inaugurat al 1982, mostra les nombroses facetes de la tecnologia, tant antiga com moderna. Bona part de l'edifici està dedicat a la navegació, l'aeronàutica i als trens, també a la indústria tèxtil i a la fotografia. Associat a DTM hi ha l'Spectrum
SCIENCE CENTER SPECTRUM L’Spectrum. és el centre científic més important de la ciutat i disposa de laboratoris per tal de demostrar les diferents experiències i experiments que s’hi poden realitzar. Són 1400 metres quadrats, quatre plantes on podem trobar experiments de percepció, física i tecnologia: òptica, mecànica, electricitat, matemàtiques, astronomia, TIC, música...
Diumenge, 21 de gener MATÍ: L'ÚLTIM REPÀS A BERLÍN •
Bebelplatz (RDA): Antigament Plaça de l’Òpera. El 10 de maig de 1933 fou testimoni de la crema de més de 25.000 llibres escrits per autors considerats enemics del III Reich, obra de les joventuts hitlerianes instigades per Goebbels.
En aquesta plaça hi ha la catedral de St. Hedwig (1747-1773) inspirada en el Panteó romà. També hi podem veure la biblioteca nacional (Staastbibliothek) i la Alte Bibliothek, avui Facultat de Dret de la U. Humboldt.
•
Humboldt Universitat (1753): Fundada per l’advocat, científic i polític W. Von Humboldt, és la universitat més antiga de Berlín i la principal institució acadèmica de la RDA. Entre els seus alumnes destaquen: K. Marx. F. Engels o els germans Grimm. Aquí han exercit la docència els filòsofs Fichte i Hegel; els físics i premis Nobel Planck i Einstein i el científic nuclear Otto Hahn.
•
Gendarmenmarkt (RDA): Antigament era la plaça del mercat. Hi podem veure un monument al poeta Shiller i alguns edificis significatius: •
Catedrals: La catedral francesa (Französischer Dom, 1701), aixecada per la comunitat hugonota expulsada de França després de l’Edicte de Nantes; la catedral alemanya (Deutscher Dom 1708, reformada 1993) església protestant reformista.
•
L’Auditori de Música (Konzerthaus,1818) obra de Schinkel, avui és la seu de l’Orquestra Simfònica de Berlín.
•
Porta de Brandenburg : La històrica Brandenburger Tor (porta de Brandenburg), símbol de la divisió durant la Guerra Freda, és ara la icona de la reunificació alemanya. Ha estat testimoni de fets transcendentals.D’estil neoclàssic, dissenyada per D. G. Langhans, inspirada en els propileus de l’Acròpolis d‘Atenes. La quadriga, obra de J. G. Shadow, simbolitza la pau. Aquesta escultura fou traslladada a París durant l’ocupació napoleònica, retornà a Berlín el 1814. La Porta de Bandenburg està situada a la Parisier Platz.
•
La Parisier Platz va ser construida entre 1732 i 1734, va ser destruïda durant la II Guerra Mundial. Des del 1961, des de la construcció de mur, que passava per aquesta plaça, formava part de la franja de la mort. Des de la caiguda de l'RDA el 1989, la plaça torna a estar oberta lliurement per als vianants. Aquí destaquen dos edificis singulars: el DG Bank obra de F. Gehry (arquitecte del Museu Guggenheim de Bilbao), i l’ambaixada Britànica.
•
Unter der Linden (RDA): Era l’antic camí caça reial (ara Tiergarten). En el segle
que conduïa fins l’àrea de XVII es varen plantar el
til·lers que donen nom a l’avinguda. Actualment és una zona comercial i turística, amb importants edificis d’estil barroc i neoclàssic.
•
Hotel Adlon (1907): És l’hotel més luxós de la ciutat, aquí s’hi han albergat Greta Garbo, Enrico Caruso i Charles Chaplin.
•
Ambaixada Russa (1948) : Edifici monumental d’estil stalinista, recorda un palau neoclàssic, però les escultures dels déus de l’antiguitat han estat substituïts per herois de les classes obreres. És conegut com el pastís de boda.
•
Monument a l’holocaust: Situat al sud, obra de P. Eismann, recorda els jueus assassinats pels nazis.
•
Postdamer Platz Símbol del renaixement del Berlín unificat. Aquest espai va ser reorganitzat per vàries multinacionals, com Daimler Chrysler i Sony, i es va convertir en el major projecte urbanístic de Berlín. Avui és un dels nuclis més dinàmics, joia de l’arquitectura moderna creada per arquitectes- artistes com Renzo Piano, Helmut Jahn. A prop de la Potsdamer Platz es poden observar projectes d’Arata Isozaki (Berliner Volksbank, arquitecte del palau Sant jordi de Barcelona) i de Rafael Moneo (Gran Hiatt Hotel, arquitecte de la Fundació Pilar i Joan Miró a Palma, Illa Diagonal a Barcelona).
Sony Center: Edifici dissenyat per Helmut Jahn (arquitecte de la seu de la Unió Europea a Brussel·les) és el complex arquitectònic més gran de Berlín. Ocupa una superfície de 4013 m2. construïts amb acer i vidre. És la seu de la Sony a Europa, també hi podem trobar altres serveis destinats a l’oci. A la Plaça central, amb sortidors d’aigua, coberta amb vidre i bigues d’acer, recorda una roda de bicicleta.
Arkaden: edifici amb unes 140 botigues i restaurants. Projectat per R. Rogers (arquitecte del Centre Pompidou a París, juntament amb Renzo Piano). Daimler Chrysler Quartier: Conjunt de 19 edificis dissenyats en diferents estils seguint un pla comú projectat per Renzo Piano i C. Kohlbecker (arquitecte de les pistes de salts de Sochi), en destaca l’edifici groc coronat per un cub verd. A prop d’aquí hi podem trobar l’ascensor més ràpid d’Europa, la rèplica del primer semàfor automàtic de Berlín (1924), i nombroses escultures
ALGUNES pel·lícules sobre BERLIN
• Good bye, Lenin! (2003): la vida d'una família de la zona oest durant la unificació alemanya i els dies posteriors. •Die Falscher (Los falsificadores) (2007): Al camp de Sachenhausen obliguen a falsificar lliures esterlines i dòlars a un grup de jueus
• Das Leben der Anderen (La vida de los otros) (2006): sobre espionatge durant la IIGM • Sommer vorm Balkon (Verano en Berlín)(2005): Ciutat, amistat i vida • Berlín is in Germany (2001): Un jove entra a presó abans del 1989 i surt després de la caiguda del mur • Sonnenallee (1999): La vida d'uns joves en un carrer dividit pel mur • Der Himmel über Berlin (El cielo sobre Berlín) (1987): Dos àngels que sobrevolen el Berlín dividit • The Quiller Memorandum (Conspiración en Berlín) (1966): El servei d'intel·ligència britànic a Belin durant la IIGM • One, Two, Three (Uno, dos, tres) (1961):EL representat de refrescs al Berlín occidental vol introduir la seva marca a la Urss, però reb l'encàrrec de cuidar una al·lota de 18 anys.
•Sèrie: Babylon Berlin (2017): Trama policíaca a la ciutat de Berlín entre 1929 i 1934.
•FONTS: Llibres: sobre historia, història de l'art, matemàtiques i guies turístiques Imatges: google Pàgines web sobre història, història de l'art, arquitectura, museus, turisme i generalistes
Recomanació per a turistes amb curiositat: Alsina, C. (2009): Geometría para turistas. Barcelona: Editorial Ariel. ISBN : 978-84-344-8806-9 Un recorregut amè pels secrets, misteris i curiositats matemàtiques que amaguen les ciutats i els edificis més emblemàtics del món.