ENG
ES
CAT
CBC news Número 15 Octubre 2026
“La universidad del futuro la construimos juntos, con la sociedad y para la sociedad”. Josep M. Santos, director general de La Salle URL y copresidente del CBC
What if
we create new ways?
“Un buen liderazgo tiene que inspirar, saber transmitir los valores de la empresa, ilusionar, compartir los proyectos con escucha activa, y tomar riesgos con medida”.
Norman Albi, CEO de AFR-IX - Barcelona Cable Landing Station (BCLS)
CBC news CBC NEWS - NÚMERO 15
01 EDITORIAL
02 CBC ACTIVITY
Seguimos avanzando en los cuatro ejes, hitos y resultados
03 Hacer universidad hoy es cons-
truirla con los actores clave de la sociedad
04 ENTREVISTA
Norman Albi, CEO de AFR-IX - Barcelona Cable Landing Station (BCLS)
07 ALUMNI
Laia Tarragó Armengol, artista digital e ilustradora. Graduada en Digital Arts en La Salle-URL
08 CBC EMPRESAS Bayer Accenture 3Cat
T-Systems
10 TECH
11 INVESTIGACIÓN E INNOVACIÓN
QUIET: haciendo accesible la computación cuántica para construir la tecnología del futuro por Eduard Fernandez
12 TRENDS
IA en la industria farmacéutica: reinventar el camino del laboratorio al paciente por Fabio De Pasquale
13 PENSAMIENTO
¿Pausa o aceleración? Ideas detrás del debate sobre la inteligencia artificial por Dr. Jordi Feixas 14 BUSINESS MANAGEMENT IA y eclipses: el 99% no es casi el 100% por Josep Mª Ribes
15 EVENTOS
16 DESTACADOS LA SALLE 18 CULTURA
20 HABLAMOS CON...
Lluís Recoder Miralles
Robots que ven más allá: automatizar lo que antes parecía imposible por Mar Masulli
CBC - Corporate Board Council La Salle Campus Barcelona
EDITA: Director: Josep Grau Secretaria editorial: Ivonne Roselló Edición y maquetación: Berta Cruces Supervisión edición y estilo: Berta Cruces Consejo editor: Josep Grau, Josep M. Piqué, Rosa Maria Alsina, Virginia Sanz, Ivonne Rosselló, Maria del Carmen Adán, Maria Pilar Torné, Gemma Massana, Cristina García.
SEDE:
LA SALLE - UNIVERSITAT RAMON LLULL Calle San Juan de La Salle, 42 08022 Barcelona Tel. (+34) 932 902 400 cbc@salleurl.edu
DISEÑO Y MAQUETACIÓN: LA SALLE - CBC
EDITORIAL Bienvenidos a la decimoquinta edición de CBC News En esta nueva edición, reunimos perspectivas y opiniones que nos ayudan a comprender los desafíos y oportunidades de nuestro tiempo. Abrimos con una entrevista a Norman Albi, CEO de AFR-IX y de Barcelona Cable Landing Station, una infraestructura de aterrizaje de cables submarinos, un puente de conectividad de alta capacidad entre el Mediterráneo occidental, Oriente Medio y África, y su conexión con el Atlántico. Josep M. Santos, director general de La Salle-Universitat Ramon Llull y copresidente del CBC, nos invita a reflexionar sobre lo que significa hacer universidad hoy: construirla junto a los actores clave de la sociedad, que debe revisarse para evolucionar al mismo ritmo que el mundo. En Investigación e Innovación, Eduard Fernández, director de Investigación, Transferencia e Innovación de La Salle-URL, nos presenta un proyecto desarrollado en colaboración con NVISION que busca reducir las barreras de entrada a la computación cuántica y hacerla más accesible para los desarrolladores.
dirige una organización: ya no es la generación de software, sino que la revisión humana es la garantía. En Pensamiento, el Dr. Jordi Feixa nos propone una reflexión desde la filosofía política. Detrás del debate sobre la inteligencia artificial; la IA constituye una oportunidad excepcional para recordar que la técnica no equivale a prudencia, entendida como sabiduría práctica que solo se adquiere a través de la experiencia y del trato humano. En el espacio Alumni nos acercamos a Laia Tarragó, artista digital e ilustradora y graduada en Arte Digital por La Salle, cuya trayectoria combina arte, tecnología y experiencias inmersivas. Y, en la contraportada, entrevistamos a Lluís Recoder, presidente del Patronato de la Universitat Ramon Llull, que sostiene que la inteligencia artificial obliga a replantearnos cómo enseñamos y aprendemos. El reto consiste en enseñar a utilizarla sin renunciar a las capacidades humanas. Esperamos que esta edición aporte perspectivas renovadas, para afrontar los retos de la transformación.
En la sección Tech, Mar Masulli, CEO y cofundadora de BitMetrics, nos muestra cómo la aplicación de tecnologías de visión artificial, inteligencia artificial y robótica permite automatizar procesos industriales que hasta hace poco parecían imposibles de automatizar. En Trends, Fabio De Pasquale, AI Lead Spain & Portugal de AVANADE, explica cómo, en sectores regulados como la industria farmacéutica, la inteligencia artificial mejora la calidad, la velocidad y la capacidad de anticipación. En Business & Management, Josep Maria Ribes, director del Observatorio de IA, bajo el título “IA y eclipses: el 99% no es casi el 100%”. Una idea que nos debería detenernos a quien
Josep M. Piqué
principal del CBC y presidente ejecutivo de La Salle Technova Barcelona.
Josep Grau
secretario - coordinador del CBC
CBC NEWS 01
CBC ACTIVITY
Seguimos avanzando en los cuatro ejes, hitos y resultados
Josep Grau, secretario-coordinador CBC
Repasamos los avances para impulsar talen- International Tech-Transfer, Tech-Transfer, liderado por to, innovación, transferencia de conocimiento Eduard Marfa (Siemens) y Xavier Baño, impulsa y colaboración. colaboraciones. Destacan QuantumSafe, proyecto europeo con Cisco y HP, y retos con SieThink-Tank, coliderado por Andreu Vilamitjana mens, HP e Incasol. (Cisco) y Xavier Vilasis, transforma la reflexión colectiva en recomendaciones sobre sobera- Plan de Comunicación, liderado por Miquel nía europea, IA, empleo, talento y papel de la Rutllant (Lavinia) y Virginia Sans, posicionar universidad. el CBC, visibilizar proyectos y convertir a sus miembros en embajadores, conectado con el CBC Academy y Formación Corporativa, Corporativa, coli- Think-Tank y las relaciones institucionales. derado por Sandra Sans (NTT DATA), Victor Espinosa y Montserrat Cañellas, identifica las mi- CBC Awards, Awards, liderado por Miquel Rutllant y crocredenciales como prioridades formativas y Carmen Adán, ser un evento anual que ponga los itinerarios flexibles. en valor talento, innovación, transferencia de conocimiento e impacto empresarial y social. LaIA LAB by LaIA HUB, HUB, liderado por Ana Ochoa (Nestlé) y Carina Rapetti, promueve el aprendi- Challenges Aula-Empresa, Aula-Empresa, liderado por Xavier zaje colectivo de retos reales y pilotos colabo- Canaleta y Gemma Massana, escala la colaborativos con aprendizajes transferibles. ración con herramientas de reporting para medir resultados. Ethiká by LaIA HUB, liderado por Carles Llinàs y Carina Rapetti, aplica principios éticos de la En definitiva, convertir la colaboración en: coIA a decisiones empresariales mediante delibe- nocimiento, proyectos y resultados tangibles ración sobre dilemas técnicos, organizativos, para el ecosistema CBC. sociales y humanos. CBC NEWS 02
CBC news ARTÍCULO
Hacer universidad hoy es construirla con los Queremos triangular esta relación porque los grandes retos no pertenecen a un único ámbiactores clave de la sociedad Josep M. Santos, director general de La Salle Universitat Ramon Llull y copresidente del CBC
La universidad ya no lo es de la misma manera. O no debería serlo. ¿Qué significa hacer universidad hoy, en 2026? Nuestra misión sigue centrada en las personas y su formación, pero también en generar conocimiento, investigar y contribuir al progreso de la sociedad. Para ello, nuestra manera de hacer universidad debe evolucionar al ritmo del mundo. Ante retos interconectados, desde La Salle - Universitat Ramon Llull creemos que las universidades no podemos construir el futuro aisladas. Debemos escuchar, como siempre, pero también conectar y avanzar con los actores de la realidad que queremos contribuir a transformar.
to. El desarrollo responsable de la IA, la formación del nuevo talento, el aprendizaje a lo largo de la vida, la inclusión y el impacto social de la innovación nos interpelan a todos. Empresa, tercer sector y universidad aportamos conocimientos, experiencias y capacidades diferentes. Queremos ponerlos en común para convertir las relaciones en proyectos, los desafíos en oportunidades y la diversidad en impacto.
Esta visión forma parte de nuestro Plan Estratégico 2025-2029, que plantea un campus más abierto, conectado y orientado al impacto, con las alianzas y el engagement con el entorno como elementos esenciales. También renovamos nuestra marca para expresar esta evolución. Es nuestra manera de mostrar hacia dónde queremos avanzar y cómo queremos hacer universidad con la sociedad y para ella. ¿Y si Ya hacemos tangible esta manera de hacer construimos juntos la universidad del futuro? universidad. Nuestro Corporate Board Council What if? nació como espacio de diálogo entre universidad y empresas, pero hoy va mucho más allá. Descubre Hemos pasado de escucharnos a pensar y acel Manifiesto tuar juntos, compartiendo retos, conocimiento y capacidades. El CBC es ya una parte esencial de nuestro ecosistema universitario, donde conectamos formación, investigación, innovación y transferencia con las necesidades del entorno profesional. Esta voluntad de apertura nos llevó a impulsar el Social Board Council, incorporando a nuestro proyecto la mirada y la experiencia de las entidades del tercer sector. Por eso, entendemos ambos consejos como elementos estructurales de nuestra manera de hacer universidad. Juntos, comprendemos mejor una realidad compleja y cambiante y nos animamos a construir respuestas compartidas. Ahora queremos dar un paso más: pasar de dos relaciones —campus-empresa y campus-tercer sector— a un ecosistema donde confluyan distintas miradas y surjan nuevas vías de colaboración para generar impacto.
CBC NEWS 03
NORMAN ALBI Norman Albi, ingeniero de Telecomunicaciones por La Salle-URL y por la UPC, MBA del IESE, y fundador-CEO de AFRIX y de Barcelona Cable Landing Station (BCLS).
CBC NEWS 04
En primer lugar, sitúanos: ¿dónde estamos? Estamos en Barcelona Cable Landing Station (BCLS), la estación de aterrizaje de cables submarinos, un puerto digital neutral que actúa como centro de interconexión del Mediterráneo. Para entender qué hacemos aquí, podemos compararlo con un aeropuerto: “Si este recibe aviones que transportan personas y mercancías, una estación de aterrizaje recibe los cables submarinos que transportan datos. Desde la costa, la información se distribuye a diferentes redes, operadores y centros de da-
tos”. BCLS permite conectar redes y rutas internacionales desde Barcelona sin depender de un único operador. BCLS y Medusa: el Mediterráneo con una perspectiva global. Ambos proyectos nacen con vocación mediterránea y una mirada global. Barcelona es una ubicación estratégica para conectar las dos orillas del Mediterráneo y reforzar las conexiones con el Atlántico y Oriente Medio. BCLS actúa como punto de entrada y salida de conectividad internacional, mientras que Medusa amplía
CBC news esa capacidad mediante una infraestructura que conecta Europa, el norte de África y el Mediterráneo oriental. Es un cable submarino de 9.000 kilómetros, con 20 puntos de aterrizaje previstos en 15 países y tres continentes. Hemos desplegado el cable hasta Marsella, Nador (Marruecos) y Bizerta (Túnez), y la semana pasada llegamos a Bengasi, en Libia. Es una infraestructura que vertebra el Mediterráneo y se extiende hacia Oriente Medio y Asia.
economía y la sociedad.
Más de 30 años en el sector, principalmente en infraestructuras de telecomunicaciones, también en el ámbito deportivo. Sí, en realidad, mi experiencia deportiva también está vinculada a la tecnología. Fui responsable de coordinar y establecer conexiones durante los Juegos Olímpicos de Barcelona 1992 y Atlanta 1996, así como en el Mundial de Fútbol de Estados Unidos de 1994. Los grandes acontecimientos Las crisis bélicas en Oriente deportivos impulsan la consMedio han reavivado el deba- trucción y puesta en marcha te sobre la vulnerabilidad de de importantes infraestruclos cables submarinos. turas de telecomunicaciones. Los cables submarinos son in- Hoy sucede algo parecido con fraestructuras estratégicas y los cables submarinos. cualquier incidencia o ataque puede afectar seriamente a la ¿Cómo te defines? conectividad de una región. Emprendedor, visión estratéPor eso, más que hablar solo gica y capacidad para detectar de vulnerabilidad, debemos oportunidades que otros quizá hablar de resiliencia. Es funda- todavía no ven. Me considero mental disponer de rutas di- optimista y con una elevada versas, redundantes y alterna- tolerancia al riesgo, algo que tivas que permitan mantener puede interpretarse como una las comunicaciones ante posi- virtud o como un defecto. bles incidencias. Medusa contribuye a diversificar las cone- ¿Cuáles son los principales xiones entre Europa, el norte valores de un buen líder? de África y Oriente Medio. No Debe inspirar, transmitir los se trata solo de construir más valores de la empresa y consecables, sino de crear un eco- guir que el equipo viva los prosistema de conectividad más yectos como algo compartido. distribuido y resiliente. La También debe practicar la esUnión Europea está impulsan- cucha activa para detectar cado medidas para reforzar la rencias, identificar mejoras y protección de estas infraes- aprovechar el talento de todos tructuras críticas. Garantizar la los departamentos. No conciconectividad significa prote- bo un liderazgo encerrado en ger un recurso esencial para la un despacho. Hay que cono-
cer el mercado, hablar con los clientes, detectar oportunidades, romper barreras y asumir riesgos de forma medida, permitiendo que el equipo también lo haga. Es mejor tomar una decisión, aunque uno se equivoque, y corregir rápidamente en lugar de quedarse con los brazos cruzados. La inteligencia artificial está en el centro del debate geopolítico: regulación, autorregulación e impacto económico. ¿Cómo lo ves? Existen dos enfoques diferenciados. Estados Unidos apuesta más por favorecer la innovación y la autorregulación empresarial, mientras que la Unión Europea pone mayor énfasis en proteger los derechos de la ciudadanía y prevenir los riesgos asociados a esta tecnología. Operamos en decenas de países de cuatro continentes y conocemos distintos modelos. La regulación debe limitar los excesos, pero no frenar la innovación ni la creatividad. A veces se utiliza para proteger mercados o intereses económicos, lo que puede acabar limitando el desarrollo. En Europa tendemos a anticiparnos a los problemas (ex ante) más que a corregirlos después (ex post). Quizá deberíamos analizar qué podemos mejorar. Hablemos de talento. ¿Qué políticas aplicáis en los distintos países donde estáis presentes? La escasez de talento digital CBC NEWS 05
es uno de los grandes retos del sector tecnológico. En nuestra compañía conviven unas 30 nacionalidades y buscamos profesionales en todo el mundo. Trabajamos en un sector especializado y no es fácil encontrar profesionales cualificados, ni siquiera jóvenes que quieran incorporarse. Además, atraer a Barcelona personal de fuera del espacio Schengen resulta complicado por la duración de los trámites, que nos resta competitividad. Este año hemos reforzado nuestra presencia en Ghana, donde contamos con un centro de operaciones de red, también debido a las carencias del mercado local. Los resultados educativos reflejados en informes como PISA no ayudan. Debemos recuperar la cultura del esfuerzo, fomentar las vocaciones STEM desde las primeras etapas educativas, y potenciar la Formación Profesional Dual. Desde AFR-IX Telecom contribuimos a conectar el mundo educativo con el empresarial mediante prácticas para universitarios y de ciclos formativos. Pero atraer talento no basta: también hay que retenerlo con condiciones competitivas, flexibilidad y medidas que favorezcan la conciliación y el bienestar laboral.
con nuestra voluntad de impulsar el talento y tender puentes entre la universidad y las necesidades empresariales. Estamos convencidos de que esta colaboración será beneficiosa tanto para los estudiantes como para las empresas.
Pasemos a cuestiones más personales. ¿Qué cualidades admiras más en una persona? La iniciativa, la originalidad y la creatividad. Admiro especialmente a las personas vinculadas a la cultura, sobre todo a la música y la pintura, habilidades que no he sabido desarrollar. Admiro a quienes crean empresas y aportan ideas in¿Cómo valoras vuestra par- novadoras. ticipación en el Corporate Board Council (CBC) y la rela- ¿Qué es para ti la felicidad? Ver cómo los sueños se van ción con La Salle? Participar en el CBC, encaja cumpliendo en todos los ámCBC NEWS 06
bitos. Me gusta viajar, descubrir con mi familia partes del mundo poco frecuentados y, si podemos combinarlo con deporte, es perfecto. Para terminar, ¿qué libro nos recomendarías? Xavier Aldekoa publicó hace poco Quijote en el Congo, el relato de un viaje por el río Congo. Para nosotros tiene un significado especial, desde nuestra oficina en Kinshasa, capital de la República Democrática del Congo, contemplamos su inmensidad y comprendemos que es una auténtica columna vertebral que conecta personas, pueblos y economías. Es algo difícil de explicar, hay que sentirlo. Aldekoa ofrece una magnífica aproximación a esa realidad y que os recomiendo leer.
CBC news ALUMNI
Arte, tecnología y nuevas formas de crear
Laia Tarragó Armengol, artista digital e ilustradora. Combina arte, tecnología y experiencias inmersivas. Graduada en Digital Arts en La Salle, actualmente trabaja en el IDEAL Barcelona y continúa explorando nuevos lenguajes creativos. Con 23 años, Laia Tarragó ha convertido la curiosidad y las ganas de experimentar en el motor de su trayectoria. “Siempre me ha gustado mucho dibujar y todo el mundo del arte, pero también me interesaba mucho la tecnología”. Por eso escogió Digital Arts en La Salle, “Me permitía hacer la parte artística, pero a la vez aprender tecnología y tener diferentes salidas profesionales”. Durante la carrera también hizo un Erasmus a la University of Worcester (Reino Unido), donde me permitió profundizar en la ilustración. Hoy trabaja en el IDEAL Barcelona, donde empezó como estudiante en prácticas y ahora forma parte del equipo CGI de contenidos. Participa en proyectos para exposiciones, salas inmersivas y experiencias interactivas. “Me gusta mucho trabajar con historias y pensar cómo las puedes explicar de una manera diferente”. La inteligencia artificial también forma parte de su proceso creativo. “Es una herramienta que te puede ayudar a liberarte de tareas más pesadas o repetitivas y darte más tiempo para pensar en la parte creativa”. No lo veo como un sustituto del creador, sino como un recurso que complementa el trabajo humano y el de profesionales de diferentes disciplinas. De la Salle valora especialmente haber aprendido de profesores vinculados al mundo profesional y haber dispuesto de espacios y recursos para experimentar. Ella misma se define como una persona abierta, positiva, creativa y orga-
nizada: “Cuando tengo muchas ideas, necesito ordenarlas. Hacer listas me ayuda mucho”. Su inquietud también mira hacia los proyectos propios. Junto con Pol Martín, músico y productor, explora nuevas iniciativas que combinan diferentes formatos y lenguajes, manteniendo el diálogo entre el analógico y el digital. La música, el violín y la tecnología forman parte de esta exploración. Uno de los proyectos que destaca parte de un cuento de Hans Christian Andersen, adaptado a un entorno inmersivo para convertir la narración en una experiencia visual y espacial. El proyecto se ha presentado, entre otros espacios, al ISE, el MIRA, el Sónar+D y la Fundación La Calandria. Lee cómics y nos recomienda el cómic Aspirina, de Joann Sfar. Cuando mira hacia el futuro, lo tiene claro: “No sé exactamente dónde seré dentro de unos años, pero sí que sé que quiero continuar creando, experimentando y haciendo proyectos que me ilusionen”.
CBC NEWS 07
CBC - EMPRESAS
El Hub de Excelencia Global de Bayer celebra 25 años en Barcelona
Accenture abre Agentic AI Innovation Hub en Barcelona
CBC NEWS 08
El centro se inició hace 25 años enfocado principalmente en actividades contables y administrativas. Hoy es un Hub global de talento, innovación y transformación.
de modelos predictivos en áreas como salud y agricultura.
Accenture, ha inaugurado su Agentic AI Innovation Hub en Barcelona, para que profesionales de la compañía trabajen con empresas, AA. PP, el sector académico y el emprendimiento local para “coinnovar” en IA agentiva.
sarial de Accenture.
Barcelona alberga además equipos especializados que apoyan globalmente la I+D y la Con casi 900 profesionales innovación, así como proyecde más de 50 nacionalidades, tos de sostenibilidad orientael Hub desarrolla actualmente dos a medir la huella de carmás de 100 proyectos y ser- bono de los cerca de 100.000 vicios especializados con im- proveedores de Bayer en todo pacto global, contribuyendo a el mundo. simplificar procesos, impulsar la digitalización e incorporar Un recorrido de 25 años que nuevas capacidades en toda la demuestra cómo el talento, la tecnología y una cultura de compañía. transformación continua, pueLa inteligencia artificial forma den convertir un centro de ya parte de esta evolución, servicios en un Hub estratégidesde la automatización y el co con impacto global. análisis de datos hasta el uso
El objetivo del Hub es acelerar la transformación de las organizaciones y ampliar el impacto real que la IA agentiva genera en la economía, los servicios públicos y la sociedad. Para lo cual, desarrollará y escalará soluciones habilitadas por la IA agentiva y los activos tecnológicos de reinvención empre-
Organizaciones trabajarán en este espacio para coinnovar, explorar y diseñar la integración de la IA agentiva en el núcleo de sus operaciones con una visión holística: redefinición de procesos, desarrollo y despliegue seguro de plataformas agentivas, diseño de la gobernanza de una IA responsable, y planes de formación y de nuevas formas de trabajar.
CBC news
3Cat se incorpora como miembro de la UER-EBU
T-Systems celebra su 25 aniversario en Barcelona, contribuyendo al desarrollo digital del país
La Unión Europea de Radiodifusión (UER-EBU) aprobó, durante su Asamblea General en Praga, la incorporación de 3Cat como miembro. La decisión representa la primera entrada a la organización de una corporación pública sin alcance estatal. La incorporación permite a 3Cat compartir espacio con grandes operadores públicos europeos, el acceso a una gran cantidad de contenidos y noticias, y la posibilidad de compartir contenidos informativos propios. Así como, el intercambio de experiencias, conocimiento, datos, información sectorial y buenas prácticas, el acceso a formación
profesional y apoyo en ámbitos como la inteligencia artificial, la digitalización y los nuevos formatos. La UER-EBU ha valorado la dimensión y la relevancia de 3Cat, su oferta audiovisual en lengua propia y de un sistema audiovisual y una regulación propia.
T-Systems, división de servicios de digitalización del Grupo Deutsche Telekom, uno de los principales hyperscalers de Cloud europeos, ha celebrado su 25 aniversario con un acto institucional en sus oficinas de Barcelona.
T-Systems, desde su llegada a Barcelona en 2001, ha contribuido al desarrollo digital de cientos de proyectos de todos los segmentos de la industria, posicionándose como actor clave en servicios Cloud, modernización de aplicaciones, SAP, espacios de datos, IA y T-Systems se ha consolidado ciberseguridad. como un referente en la transformación digital de las empresas y administraciones públicas del país y afianzándose como un actor clave europeo para el impulso de la soberanía digital y la IA industrial.
CBC NEWS 09 07
TECH
Robots que ven más allá: automatizar lo que antes parecía imposible Mar Masulli, CEO y cofundadora de BitMetrics y miembro de la junta directiva de la Asociación Española de Robótica y Automatización (AER) Solemos pensar que lo que resulta fácil de hacer para una persona también lo será para un robot. Sin embargo, identificar y coger una pieza entre objetos desordenados, distinguir referencias casi idénticas o manipular productos desconocidos sigue siendo un desafío para la automatización. Según World Robotics 2026 de la IFR, en 2025 se instalaron 603.000 robots industriales en el mundo, un 11 % más que el año anterior. En la UE, en cambio, las instalaciones cayeron un 11 %. En España, el 43 % se concentró en automoción. Estas cifras invitan a mirar más allá del número de robots: el verdadero reto es ampliar los procesos que podemos automatizar. Y la automatización ya está saliendo de las fábricas. Se extiende a plataformas de distribución, operaciones de intralogística e incluso tiendas, donde los productos cambian, las referencias se mezclan y los entornos son menos estructurados. Para responder a esa variabilidad, las máquinas necesitan capacidad de percepción. La visión artificial tradicional ha resuelto durante décadas aplicaciones industriales muy exigentes. Hoy, la IA amplía sus posibilidades: permite identificar y localizar objetos, incluso desconocidos, y aportar la información necesaria para que robots y máquinas actúen de forma fiable y continua en entornos cambiantes. En una aplicación para una cadena de moda, nuestra tecnología permite clasificar más de 40 tipos de perchas muy similares. En el sector de alimentación, permite despaletizar cajas CBC NEWS 10
deformadas y priorizar su manipulación según la información de sus etiquetas, leída en tiempo real. En otra aplicación industrial, nuestra IA inspecciona en 3 segundos ocho características de cada envase, controlando el 100 % de la producción al ritmo de la línea. Pero demostrar una tecnología no equivale a industrializarla. Según Deloitte, aunque el 84% de las empresas industriales estudiadas obtiene valor medible de la IA, solo el 20% de los casos de uso se ha escalado. La diferencia está en la fiabilidad: operar con distintos lotes, condiciones y turnos, de forma consistente y continuada. En BitMetrics lo demostramos con aplicaciones que operan 24/7 en distintos países. El valor de la IA no se mide por lo que consigue en una demostración, sino por lo que permite hacer cada día. La próxima etapa de la automatización no consiste únicamente en instalar más robots. Consiste en dotar a máquinas y robots de la percepción necesaria para abordar nuevas aplicaciones, dentro y fuera de las fábricas. Ahí está una de las grandes oportunidades para la competitividad industrial.
CBC news INVESTIGACIÓN E INNOVACIÓN
QUIET: haciendo accesible la computación cuántica para construir la tecnología del futuro Eduard Fernandez Alonso, director de Investigación, Transferencia e Innovación en La Salle – URL La computación cuántica parece una tecnología lejana, reservada a grandes centros de investigación o para grandes corporaciones. Pero toda revolución tecnológica empieza antes de su adopción generalizada, cuando universidad y empresa trabajan conjuntamente para entender sus posibilidades y construir herramientas para aprovechar su potencial. Este es el propósito del proyecto QUIET, impulsado por Ingeniería del Software de La Salle Campus Barcelona en colaboración con NVISION, y nace con un objetivo claro: reducir la barrera de entrada a la computación cuántica y acercarla a los desarrolladores de software. Las herramientas de programación cuántica requieren un alto nivel de especialización. Comprender los principios físicos, los circuitos cuánticos o los detalles del hardware representa un reto que dificulta su uso. QUIET aborda el reto desde una perspectiva práctica: trabajar con paradigmas de la programación clásica, mientras la complejidad propia de la computación cuántica queda escondida tras una capa de abstracción. Hemos creado un entorno de desarrollo con simulador, librerías y posibilidad de depuración y, a la vez, se ha estudiado cómo combinar computación clásica y cuántica en un único flujo de trabajo. Es una aproximación clave para los próximos sistemas computacionales. En la línea de Ingeniería del Software creemos que el futuro de la computación dependerá de la capacidad de entender modelos de cómputo adecuados a cada problema, desarrollar
software sostenible e incorporar y aprovechar nuevos paradigmas computacionales adecuadamente. La computación cuántica será una de las piezas más transformadoras de este ecosistema tecnológico. Es una tecnología en proceso de maduración, pero es fundamental empezar a generar conocimiento, formar profesionales y desarrollar herramientas que permitan aprovecharla cuando alcance niveles más elevados de desarrollo. La colaboración entre universidad y empresa es básica. Una aporta el conocimiento científico y la mirada estratégica; la otra, la visión aplicada y los casos de uso para validar las soluciones desarrolladas. La combinación permite avanzar hacia herramientas académicamente relevantes y útiles para sectores como la logística, la industria, la salud, las finanzas o la IA. Entendemos que la mejor manera de afrontar las tecnologías disruptivas es estudiarlas, comprenderlas y anticiparse a su impacto tecnológico, ético y social. QUIET representa esta manera de entender la investigación: generar conocimiento hoy para construir las oportunidades de mañana. CBC NEWS 11
TRENDS
IA en la industria farmacéutica: reinventar el camino del laboratorio al paciente Fabio De Pasquale, AI Lead Spain & Portugal en Avanade
En sectores regulados como la banca, los seguros o la salud, cada decisión es clave. La inteligencia artificial (IA) puede mejorar su calidad, velocidad y capacidad de anticipación, siempre dentro de un marco sólido de control y responsabilidad. Automatizar procesos heredados no garantiza mejores resultados. La verdadera oportunidad consiste en repensar cómo se toman las decisiones y cuándo interviene cada función, reforzando al mismo tiempo los mecanismos de control. En el sector farmacéutico, el reto recorre todo el ciclo de vida del medicamento. En 2026, la EMA (European Medicines Agency) y la FDA (Good AI Practice in Drug Development & Manufacturing), publicaron los principios para la aplicación de la IA, desde la investigación hasta la vigilancia de la seguridad. La oportunidad consiste en acortar la distancia entre la evidencia y el tratamiento, incorporando las buenas prácticas regulatorias como la integridad de los datos, validación, trazabilidad, gestión del cambio y supervisión humana.
según el país. La IA puede cruzar estas variables con la capacidad productiva, la disponibilidad de principios activos y el estado regulatorio. Permite anticipar si un cambio normativo o de demanda requiere reasignar lotes, adaptar la presentación, transferir la fabricación o tramitar una variación, protegiendo la continuidad del suministro. En los medicamentos biológicos, relacionar las materias primas, el proceso productivo y la calidad de cada lote, permite aprovechar mejor la capacidad disponible y facilitar transferencias entre plantas con las garantías necesarias.
Investigación. La IA conecta conocimiento científico disperso, identifica relaciones complejas y evalúa nuevas hipótesis. También puede anticipar riesgos y modelizar escenarios para ensayos clínicos. De este modo, enriquece la evidencia y apoya el juicio experto, manteniendo la seguridad del paciente y la responsabilidad humana en el centro.
Distribución. Optimizar los niveles de existencias exige equilibrar eficiencia y disponibilidad. La planificación debe distinguir los medicamentos en función de su criticidad clínica, caducidad y dependencia de proveedores. La IA puede simular escenarios de demanda e interrupciones para decidir dónde reservar inventario o contratar capacidad alternativa.
Producción. El desafío consiste en convertir la demanda en un plan viable para un mercado global. Un medicamento puede tener indicaciones, formatos, requisitos de etiquetado, condiciones de reembolso y plantas autorizadas diferentes
La industria farmacéutica tiene la oportunidad de construir procesos IA capaces de aprender, adaptarse y avanzar al ritmo del mundo al que sirve.
CBC NEWS 12
CBC news PENSAMIENTO
¿Pausa o aceleración? Ideas detrás del debate sobre la inteligencia artificial
Dr. Jordi Feixas i Roigé, profesor de Filosofía Política en La Salle - Universitat Ramon Llull
En las últimas semanas, el debate sobre el avance de la inteligencia artificial ha ganado intensidad. Ni los partidarios de la aceleración ni quienes advierten de las posibles catástrofes que podría causar esta tecnología son nuevos en la conversación. Aun así, los acontecimientos recientes nos recuerdan que el debate sobre una amenaza confirmada siempre es algo diferente a la conversación sobre un riesgo para comprobar. Es tan diferente que una época marcada por los ideales casi nunca cuestionados de aceleración, crecimiento continuado y transgresión de todos los límites –una época que ha olvidado la diferencia fundamental entre un joven y un adulto–, ahora se plantea si quiere aprender de nuevo a poner límites. Son buenas noticias que van ligadas a un ejercicio de responsabilidad elemental, proveniente de un sentido común que la posmodernidad todavía no ha podido desmontar del todo. Nos referimos al sentido común que entiende que es peligroso operar con algo que no se conoce bastante bien y que puede poner en riesgo aquellas cosas que, como todo el que es verdaderamente importante en una vida humana, cuestan mucho de construir y muy poco de hundir. Un sentido común que nos recuerda que, más allá de la ganancia individual y del retorno inmediato que hemos elevado a los altares de nuestro tiempo, somos seres cuya condición permanente es la de herederos de comunidades, tradiciones e instituciones que nos acogen al llegar al mundo y de las cuales nos tenemos que hacer responsables. Como mínimo, si queremos cumplir con el deber fundamental de traspasar, a quienes han de venir, la herencia
colectiva que nos ha hecho como somos. Precisamente porque esto es así, el debate sobre la aceleración, el apocamiento o el adelanto pausado de la IA es un debate político, y como político que es, nos permite reflexionar sobre las ideas que mueven el mismo mundo que ha creado esta tecnología. La conversación es la oportunidad de cuestionar la equiparación moderna, tan arraigada y cuestionable, entre lo que es nuevo y el que es bueno. El debate es la ocasión para observar buenos motivos que frenen la prisa típicamente democrática, o para recordar que el saber que permite desarrollar una máquina no es el mismo saber que ayuda a determinar los fines por los cuales tiene que ser usada. Con toda su eficacia, la evidencia de lo que puede hacer la IA constituye un momento inmejorable para recordar que la técnica es algo diferente a la prudencia, que es la sabiduría práctica que solo se adquiere en la experiencia del trato con las cosas humanas, y leyendo los sabios que han reflexionado bien sobre este trato antes de que nosotros. CBC NEWS 13
BUSINESS MANAGEMENT
IA y eclipses: el 99% no es casi el 100%
Josep Mª Ribes i Bonet, director del Observatorio IA en La Salle - Universitat Ramon Llull Anthropic Institute publicó: When AI builds itself, un informe que afirma que, ya antes del verano, más del 80% de las líneas de código que Anthropic puso en producción las había escrito su propia inteligencia artificial. Hace menos de dos años no llegaba al 10%. Una idea que debería hacer detenerse a quien dirige una organización: ya no es la generación de software, sino la revisión humana la que se ha convertido en el cuello de botella del proceso. El factor limitante somos nosotros; pienso que eso no es un pro- pequeña escala y sin ningún titular, dentro de blema: es la garantía. cada una de nuestras empresas: en el agente que cierra una incidencia sin que nadie la lea, El pasado agosto vivimos un eclipse solar. De en el proceso que filtra candidaturas y solo nos hecho, vivimos dos. En la mitad sur del país fue enseña la lista corta, o en el despliegue que total; en Barcelona y en el norte, con más del antes pasaba por una validación y ahora pasa 99% del disco solar tapado, fue parcial. Podría por una notificación. Probablemente ninguno parecer casi lo mismo, pero no tiene nada que de esos casos se ha decidido: sencillamente, el ver: sin quedar completamente bajo la sombra proceso se ha repensado y el punto de validade la Luna no se ve nada de lo que hace único a ción no se ha vuelto a poner. un eclipse total. Entre el 99% y el 100% no hay solo un 1%. Hay un cambio de naturaleza del fe- Ningún consejo de administración aprobará un nómeno. acta que diga “Retiramos la supervisión humana de este proceso”, y sin embargo muchas orCon la automatización ocurre igual. A menudo ganizaciones acabarán llegando ahí, proceso a hablamos de ella como si fuera un termómetro: proceso, sin que conste en ninguna parte. Porun 80%, un 90%, un 99%, como si el 100% fue- que cuando “hacer” se vuelve sencillo, lo esra un paso más en la misma dirección. Mientras caso pasa a ser el discernimiento: “saber”, qué una persona marca la dirección y valida los re- merece el esfuerzo y de qué resultados podesultados, el sistema va muy deprisa, pero sigue mos fiarnos. Eso es lo que aporta la persona. siendo gobernable. El salto al 100% no añade un punto porcentual: saca a la persona del bu- Como el día del eclipse, nos toca elegir dónde cle de decisión. ponernos; la posición la fijamos nosotros, decisión a decisión, u omisión a omisión. Tendemos a imaginar ese umbral en un laboratorio de California o de China, y nos tranquiliza que nos quede lejos. Pero se cruza también, a CBC NEWS 14
CBC news EVENTOS
En el marco de TIS – Touristech Startup Fest, La Salle Technova Barcelona organizó el foro de startups, un espacio dedicado a dar visibilidad a soluciones innovadoras para el sector turístico.
El encuentro facilitó la conexión entre emprendedores, empresas e inversores, favoreciendo el intercambio de conocimiento y la identificación de nuevas oportunidades de colaboración para impulsar la transformación y la innovación en el sector.
La Salle Technova Barcelona ha puesto en marcha Catalonia Urban Hub, un programa de aceleración dirigido a startups que desarrollan soluciones tecnológicas para responder a los retos de las ciudades.
bina formación y sesiones de trabajo con ayuntamientos y empresas. Estos encuentros permiten conocer retos reales planteados por organizaciones del ecosistema, algunas vinculadas al CBC, y explorar posibles vías de colaboración para validar soluciones innovadoras en entornos urbanos.
La iniciativa cuenta con 12 startups participantes y com-
deró la mesa “¿Cómo la IA está cambiando la detección y el desarrollo del talento?”, en la que profesionales del ámbito de los recursos humanos y la tecnología analizaron el impacto de la inteligencia artificial en la gestión de personas, Josep Mª Ribes, director del las oportunidades profesionaObservatorio de inteligencia les y la responsabilidad en la artificial de La Salle – URL, mo- toma de decisiones. Del 5 al 7 de octubre, Barcelona acogió una nueva edición de BNEW (Barcelona New Economy Week), un encuentro internacional centrado en la innovación y los retos de la nueva economía.
Málaga se convierte los días 4 y 5 de noviembre en punto de encuentro para la innovación tecnológica en el sector agroalimentario con una nueva edición de Agritech.
soluciones innovadoras a los agentes del sector, favorecer la conexión entre emprendedores, empresas e inversores e impulsar nuevas oportunidades de colaboración.
La Salle Technova Barcelona participa en este encuentro para acercar startups con CBC NEWS 15
DESTACADOS LA SALLE
La Salle – Universitat Ramon Llull destaca en los principales rankings nacionales e internacionales
Los principales rankings nacionales e internacionales han reconocido recientemente el posicionamiento de La Salle – Universitat Ramon Llull en el ámbito de Business & Management y de la formación de máster y posgrado. La Universitat Ramon Llull alcanza la primera posición de España en Business Administration y la primera de Cataluña y tercera de España en Management en el Global Ranking
Los proyectos del alumnado de Animación, en la gran pantalla De las aulas del campus a la gran pantalla. Los estudiantes del Grado en Animación y VFX de La Salle – Universitat Ramon Llull han presentado sus proyectos en Animation Talents 2026, un encuentro que conecta el aprendizaje universitario con la realidad profesional. La edición de este año se ha celebrado en la Sala Phenomena Experience de Barcelona y ha reunido a alumnado, familias, profesorado, profesionales de la industria y miembros de la comunidad universitaria. La jornada ha incluido proyecciones y una sesión de networking con profesionales del sector. CBC NEWS 16
of Academic Subjects 2026. Por otro lado, el campus se sitúa entre las mejores universidades de España en las categorías de Supply Chain, Marketing y Management en el QS Business Masters Rankings 2027.
Finalmente, cinco másters online se sitúan entre los mejores de España en el ranking El Mundo Online 2026, reconocidos en las categorías de Tecnología, Dirección de Proyectos, Logística, Arquitectura y Marketing Digital.
El Social Board Council transforma el diálogo en nuevas oportunidades de colaboración
La Salle-URL, KPMG y CaixaBank reflexionan sobre la gobernanza y los retos de la IA
El Social Board Council (SBC), el Consejo Social de Entidades de La Salle – Universitat Ramon Llull, inicia su segundo año con el objetivo de convertir el conocimiento compartido entre el campus y el tercer sector en nuevas iniciativas y proyectos conjuntos. Durante el Consejo General, las entidades miembros y el campus han hecho balance del primer curso y han definido las prioridades de este año, centradas en conectar necesidades, conocimiento y capacidades para dar respuesta a los retos sociales. El encuentro también ha dado la bienvenida a dos nuevas entidades miembros.
La Salle – Universitat Ramon Llull, junto con CaixaBank y KPMG, ha reunido a representantes de los sectores empresarial, social y académico para reflexionar sobre la evolución de la inteligencia artificial y los retos éticos, regulatorios, de negocio y de gestión de riesgos que plantea. La jornada ha incluido dos ponencias sobre la evolución de la IA y la gobernanza de sus riesgos, así como una mesa redonda sobre la intersección entre ética, regulación y negocio. El encuentro ha puesto en valor la necesidad de abordar la IA desde una mirada transdisciplinar.
CBC news
La Salle-URL Corporate rarse? Esta jornada abordará Event | Liderando la estra- estas cuestiones desde una tegia: de la IA a la econo- perspectiva estratégica y sin tecnicismos. mía cuántica La Salle – Universitat Ramon Llull celebra una nueva edición de Corporate Event, un espacio de encuentro entre líderes y directivos del ámbito empresarial y académico para trasladar la computación cuántica al lenguaje de la dirección y del negocio. El área Professional and Executive Education, de la mano de Qilimanjaro Quantum Tech, organiza una mesa redonda para perfiles de dirección que quieran anticiparse a este nuevo paradigma tecnológico y conocer el impacto real de la economía cuántica en las organizaciones. ¿Cómo puede generar valor esta nueva tecnología y cuándo es el momento de prepa-
+INFO
Entender hoy lo que puede transformar el negocio mañana La Salle-URL conecta el conocimiento tecnológico con la visión humanista. En un entorno en cambio constante, entender la transformación tecnológica es imprescindible para seguir construyendo un futuro próspero para la sociedad que lo vivirá.
¿Cómo se convierte la economía cuántica en ventaja estratégica? Un debate directo y accesible para entender hoy lo que transformará el negocio mañana.
CBC NEWS 17
LA SALLE EVENTS
NMUN 23-27 de noviembre (ceremonia de apertura: 24 de noviembre a las 19.00 h) La Salle – Universitat Ramon Llull La Salle – Universitat Ramon Llull acoge NMUN•Spain 2026, la simulación universitaria de las Naciones Unidas más relevante del mundo.
+INFO
¿Qué ocurrirá cuando más de 400 líderes del futuro debatan y reflexionen sobre los principales retos del planeta? Un espacio de aprendizaje experiencial y humanista para transformar el liderazgo y construir un futuro con propósito.
60 aniversario de la Escuela de Ingeniería 12 de noviembre, 18.00 h Sala de Congressos, La Salle – Universitat Ramon Llull
+INFO
Seis décadas cuestionando los límites de la tecnología para transformar la sociedad. La Salle-URL celebra los 60 años de su Escuela de Ingeniería con un gran evento de clausura. Una fiesta de reencuentro para toda la comunidad de estudiantes, alumni, docentes y empresas para compartir recuerdos y seguir diseñando el futuro.
Honoris Causa 17 de noviembre, 11.00 h Basílica de Santa Maria del Mar, Barcelona
+INFO
CBC NEWS 18
La Universitat Ramon Llull celebra el acto de investidura como doctor honoris causa del pensador y ensayista Byung-Chul Han, a propuesta de la Escuela de Arquitectura y la Facultad de Filosofía de La Salle-URL. Un hito para cuestionar el presente y pensar el futuro.
CBC news CULTURA
El hombre en busca de sentido, de Viktor E. Frankl (Edit. Herder)
Es mucho más que el testimonio de un psiquiatra sobre los hechos y los acontecimientos vividos en un campo de concentración. Es una lección existencial capaz de interpelar al lector de cualquier cultura, edad y procedencia. Un estremecedor relato en el que nos narra su experiencia en los campos de concentración. Él, que todo lo había perdido, que padeció hambre, frío y brutalidades, pudo reconocer que, pese a todo, la vida es digna de ser vivida y que la libertad interior y la dignidad humana son indestructibles. Lectura recomendada por Lluís Recoder, Presidente del Patronato de la Universitat Ramon Llull ASPIRINA, de Joann Sfar (Edita Fulgencio Pimentel)
Cómic de una fábula protagonizada por seres sobrenaturales desde la óptica del humor y la sensualidad. La serie de Vampir por fin cuenta con un álbum dedicado a su vampiresa emo, Aspirina. Sfar recupera a uno de sus mejores personajes para volver a reflexionar risas incluidas sobre el amor, el deseo y la angustia del vivir. Lectura recomendada por Laia Tarrago, artista digital e ilustradora, graduada en Digital Arts en La Salle-URL AI for Good: How Real People are using Artificial Intelligence de Josh Tyrangiel (Edit. Simon & Schuster)
A diferencia de la oleada de polémicas ruidosas alrededor de la IA, IA for Good explora cómo la IA , en la práctica, puede mejorar nuestras vidas y explica las historias de los ciudadanos cotidianos en vanguardia de este nuevo “emprendimiento de IA”. Gustave Perna, general retirado orquestó la distribución de las vacunas contra la Covid durante la Operación Velocidad de Warp. El éxito dependía de la capacidad práctica de la IA para sintetizar y estandarizar grandes cantidades de datos logísticos. La IA era la herramienta que ayudaba a las personas reales a hacer las cosas. Quijote en el Congo, de Xavier Aldekoa (Edita Península)
La historia de un sueño infantil convertido en obsesión adulta Xavier Aldekoa hace un recorrido por el gran río africano : El Congo, desde sus fuentes hasta la desembocadura para adentrarse en la realidad de una región rica, herida y vital. Durante más de dos meses de navegación, Sancho Panza, quedó fascinado de aquel mundo desconocido, un río quijotesco casi místico, que se entraba bravo y temerario en una selva infranqueable para construir a su paso una historia extraordinaria. Lectura recomendada por Norman Albi, CEO de AFR-IX / Barcelona Cable Landing Station
CBC NEWS 19
CBC news - Hablamos con Lluís Recoder Miralles, abogado especialista en derecho urbanístico y medioambiental. Ha sido diputado en el Congreso de los Diputados, alcalde de Sant Cugat y consejero de Territorio y Sostenibilidad. Actualmente, preside el Patronato de la Universitat Ramon Llull.
“Tenenos que formar profesionales que quieran mejorar la sociedad y dejar una huella positiva”
¿Qué une tus diferentes facetas profesionales? La vocación de servicio público. Siempre he querido contribuir a mejorar el país, la ciudad y el mundo. Antes lo hacía desde la política y ahora, desde la sociedad civil, a través de instituciones como la Universitat Ramon Llull, Cruz Roja o la Fundación Ayuda y Esperanza. ¿Qué te inspira? La familia, los amigos, Cataluña y el medio ambiente. Como cristiano, creo que tenemos que implicarnos en la vida pública y contribuir a mejorar aquello que tenemos a nuestro alcance. ¿Qué te llevó a presidir el Patronato de la Universitat Ramon Llull? Acepté porque quería continuar ejerciendo mi vocación de servicio público y aportar mi experiencia. La URL es una universidad singular, de inspiración cristiana, que combina conocimiento y valores, para formar profesionales comprometidos con la sociedad. ¿Cuál es el principal reto de la universidad ante la inteligencia artificial? ¿Hay que regularla? La IA nos obliga a replantear cómo enseñamos y aprendemos. La tecnología es una herramienta útil, pero tenemos que recuperar la lectura, la comprensión de textos complejos y la presencialidad. Hay que enseñar a los estudiantes a utilizarla sin renunciar a las capacidades humanas. Sin duda. Su desarrollo es vertiginoso y no podemos dejarlo sin límites. Necesitamos una reguCBC NEWS 20
lación que proteja las personas y los principios éticos. Europa puede tener un papel importante, pero necesita más unidad para afrontar los retos globales. ¿Cómo podemos transmitir valores a los jóvenes? La universidad tiene que transmitir conocimiento científico, pero también valores. Tenemos que formar profesionales que persigan el bien común, actúen con coherencia y contribuyan a mejorar la vida de las personas. Se trata de mejorar el entorno y dejar una huella positiva. ¿Qué es la felicidad para ti? Disfrutar de la familia, ver bien a mi mujer, a mis hijas y a mis nietos, y saber que tienen un futuro muy orientado. También es subir montañas, leer, compartir tiempos con los amigos y disfrutar de la naturleza. ¿Qué más admiras de las personas? La coherencia entre aquello que sienten, piensan y hacen. ¿ Qué lectura nos recomiendas? “El hombre en busca de sentido”, de Viktor Frankl. Una reflexión sobre la capacidad humana de superar las situaciones más difíciles y sobre la importancia de encontrar sentido en la vida, incluso en las circunstancias más adversas.
ENG
ES
CAT
CBC news Número 15 Octubre 2026
“La universitat del futur la construïm plegats, amb la societat i per a la societat”. Josep M. Santos, director general de La Salle -URL i copresident del CBC
What if
we create new ways?
“Un bon lideratge ha d’inspirar, saber transmetre els valors de l’empresa, il·lusionar, compartir els projectes amb escolta activa, i prendre riscos amb mesura”. Norman Albi, CEO d’AFR-IX - Barcelona Cable Landing Station (BCLS)
CBC news CBC NEWS - NÚMERO 15
01 EDITORIAL
02 CBC ACTIVITY
Continuem avançant en els quatre eixos, fites i resultats
03 Fer universitat avui és construir-la
11 INVESTIGACIÓ I INNOVACIÓ
QUIET: fent accessible la computació quàntica per a construir la tecnologia del futur per Eduard Fernandez
12 TRENDS
IA a la indústria farmacèutica: reinventar el camí del laboratori al pacient per Fabio De Pasquale
amb els actors clau de la societat
04 ENTREVISTA
Norman Albi, CEO d’AFR-IX - Barcelona Cable Landing Station (BCLS)
07 ALUMNI
Laia Tarragó Armengol, artista digital i il·lustradora. Graduada en Digital Art a La Salle.
08 CBC EMPRESES Bayer
Accenture 3Cat
T-Systems
10 TECH
13 PENSAMENT
Pausa o acceleració? Idees rere el debat sobre la Intel·ligència Artificial per Dr. Jordi Feixas
14 BUSINESS MANAGEMENT
IA i eclipsis: el 99% no és gairebé el 100% per Josep Mª Ribes
15 EVENTS
16 DESTACATS SALLE 18 CULTURA
20 PARLEM AMB
Lluís Recoder Miralles
Robots que miren més enllà: automatitzar el que abans semblava impossible per Mar Masulli
CBC - Corporate Board Council La Salle Campus Barcelona
EDITA: Director: Josep Grau Secretària editorial: Ivonne Roselló Edició i maquetació: Berta Cruces Supervisió edició i estil: Berta Cruces Consejo editor: Josep Grau, Josep M. Piqué, Rosa Maria Alsina, Virginia Sanz, Ivonne Rosselló, Maria del Carmen Adán, Maria Pilar Torné, Gemma Massana, Cristina García
SEU:
LA SALLE - UNIVERSITAT RAMON LLULL Carrer Sant Joan de La Salle, 42 08022 Barcelona Tel. (+34) 932 902 400 cbc@salleurl.edu
DISSENY I MAQUETACIÓ: LA SALLE - CBC
EDITORIAL Benvinguts a la quinzena edició de CBC News En aquesta nova edició, reunim perspectives i opinions que ens ajuden a comprendre els desafiaments i oportunitats del nostre temps. Obrim amb una entrevista a Norman Albi, CEO d’AFR-IX i de Barcelona Cable Landing Station, infraestructura d’aterratge de cables submarins, un pont de connectivitat d’alta capacitat entre el Mediterrani occidental, Orient Mitjà i Àfrica, i la seva connexió amb l’Atlàntic. Josep M. Santos, director general de La Salle-Universitat Ramon Llull i copresident del CBC, ens convida a reflexionar sobre què significa fer universitat avui: construir-la al costat dels actors clau de la societat, que s’ha de revisar per evolucionar al mateix ritme que el món. En Recerca i Innovació, Eduard Fernández, director de Recerca, Transferència i Innovació de La Salle-URL, ens presenta un projecte desenvolupat en col·laboració amb NVISION que busca reduir les barreres d’entrada a la computació quàntica i fer-la més accessible per als desenvolupadors.
En Pensament, el Dr. Jordi Feixa ens proposa una reflexió des de la filosofia política. Darrere del debat sobre la intel·ligència artificial; la IA constitueix una oportunitat excepcional per a recordar que la tècnica no equival a prudència, entesa com a saviesa pràctica que només s’adquireix a través de l’experiència i del tracte humà. En l’espai Alumni ens acostem a Laia Tarragó, artista digital i il·lustradora i graduada en Art Digital per la Salle, la trajectòria del la qual combina art, tecnologia i experiències immersives. I, en la contraportada, entrevistem Lluís Recoder, president del Patronat de la Universitat Ramon Llull, que sosté que la intel·ligència artificial obliga a replantejar-nos com ensenyem i aprenem. El repte consisteix a ensenyar a utilitzar-la sense renunciar a les capacitats humanes. Esperem que aquesta edició aporti perspectives renovades, per a afrontar els reptes de la transformació.
En la secció Tech, Mar Masulli, CEO i cofundadora de BitMetrics, ens mostra com l’aplicació de tecnologies de visió artificial, intel·ligència artificial i robòtica permet automatitzar processos industrials que fins fa poc semblaven impossibles d’automatitzar. En Trends, Fabio De Pasquale, AI Lead Spain & Portugal d’AVANADE, explica com, en sectors regulats com la indústria farmacèutica, la intel·ligència artificial millora la qualitat, la velocitat i la capacitat d’anticipació. En Business & Management, Josep Maria Ribes, director de l’Observatori d’IA de La Salle-URL, sota el títol “IA i eclipsis: el 99% no és gairebé el 100%”. Una idea que ens hauria de detenir-nos a qui dirigeix una organització, on ja no és la generació de programari, sinó que la garantia es revisió humana.
Josep M. Piqué
principal del CBC i president executiu de La Salle Technova Barcelona.
Josep Grau
secretari - coordinador del CBC
CBC NEWS 01
CBC ACTIVITY
Continuem avançant en els quatre eixos, fites i resultats
Josep Grau, secretari-coordinador CBC
Repassem els avanços per a impulsar talent, innovació, transferència de coneixement i col·laboració.
International Tech-Transfer, Tech-Transfer, liderat per Eduard Marfa (Siemens) i Xavier Baño, impulsa col·laboracions. Destaquen QuantumSafe, projecte europeu amb Cisco i HP, i reptes amb Siemens, HP i Incasol.
Think tank, tank, liderat per Andreu Vilamitjana (Cisco) i Xavier Vilasis, transformar la reflexió col·lectiva en recomanacions sobre sobirania Pla de Comunicació, Comunicació, liderat per Miquel Rutllant europea, IA, ocupació, talent i paper de la uni- (Lavinia) i Virginia Sans, posicionar el CBC, visiversitat. bilitat dels projectes i convertir els seus membres en ambaixadors, connectat amb el think CBC Academy i Formació Corporativa, Corporativa, liderat tank i les relacions institucionals. per Sandra Sans (NTT DATA), Victor Espinosa i Montserrat Cañellas, identifica les microcre- CBC Awards, Awards, liderat per Miquel Rutllant i Cardencials com a prioritats formatives i els itine- men Adán, ser un esdeveniment anual que posi raris flexibles. en valor talent, innovació, transferència de coneixement i impacte empresarial i social. Laia LAB by Laia HUB, HUB, liderat per Ana Ochoa (Nestlé) i Carina Rapetti, promou l’aprenentatge Challenges Aula-Empresa, Aula-Empresa, liderat per Xavier col·lectiu de reptes reals i pilots col·laboratius Canaleta i Gemma Massana, escalar la col·laamb aprenentatges transferibles. boració amb eines de reporting per mesurar resultats. Ethiká by Laia HUB, liderat per Carles Llinàs i Carina Rapetti, aplica principis ètics de la IA a En definitiva, convertir la col·laboració en codecisions empresarials mitjançant deliberació neixement, projectes i resultats tangibles per a sobre dilemes tècnics, organitzatius, socials i l’ecosistema CBC. humans. CBC NEWS 02
CBC news ARTICLE
Fer universitat avui és construir-la amb Volem triangular aquesta relació perquè els grans reptes no pertanyen a un únic àmbit. El els actors clau de la societat Josep M. Santos, director general de La Salle Universitat Ramon Llull i copresident del CBC
La universitat ja no és la mateixa. O no hauria de ser-ho. Què significa fer universitat avui, el 2026? La nostra missió continua centrada en les persones i la seva formació, però també en generar coneixement, fer recerca i contribuir al progrés de la societat. Per això, la nostra manera de fer universitat ha d’evolucionar al ritme del món. Davant de reptes interconnectats, des de La Salle - Universitat Ramon Llull creiem que les universitats no podem construir el futur de manera aïllada. Hem d’escoltar, com sempre, però també connectar i avançar amb els actors de la realitat que volem contribuir a transformar. Ja fem tangible aquesta manera de fer universitat. El nostre Corporate Board Council va néixer com a espai de diàleg entre universitat i empreses, però avui va molt més enllà. Hem passat d’escoltar-nos a pensar i actuar plegats, compartint reptes, coneixement i capacitats. El CBC ja és una part essencial del nostre ecosistema universitari, on connectem formació, recerca, innovació i transferència amb les necessitats de l’entorn professional. Aquesta voluntat d’obertura ens va portar a impulsar el Social Board Council, incorporant al nostre projecte la mirada i l’experiència de les entitats del tercer sector. Per això, entenem tots dos consells com a elements estructurals de la nostra manera de fer universitat. Plegats, comprenem millor una realitat complexa i canviant i ens animem a construir respostes compartides. Ara volem fer un pas més: passar de dues relacions —campus-empresa i campus-tercer sector— a un ecosistema on conflueixin diferents mirades i sorgeixin noves vies de col·laboració per generar impacte.
desenvolupament responsable de la IA, la formació del nou talent, l’aprenentatge al llarg de la vida, la inclusió i l’impacte social de la innovació ens interpel·len a tots. Empresa, tercer sector i universitat aportem coneixements, experiències i capacitats diferents. Volem posar-los en comú per convertir les relacions en projectes, els desafiaments en oportunitats i la diversitat en impacte. Aquesta visió forma part del nostre Pla Estratègic 2025-2029, que planteja un campus més obert, connectat i orientat a l’impacte, amb les aliances i l’engagement amb l’entorn com a elements essencials. També renovem la nostra marca per expressar aquesta evolució. És la nostra manera de mostrar cap a on volem avançar i com volem fer universitat amb la societat i per a ella. I si la universitat del futur la construïm plegats? What if? Descobreix el Manifest
CBC NEWS 03
NORMAN ALBI Norman Albi, enginyer de Telecomunicacions per la Salle-URL i per la UPC, MBA de l’IESE, i fundador-CEO d’AFRIX i de Barcelona Cable Landing Station (BCLS).
CBC NEWS 04
En primer lloc, situa’ns on estem? Estem a Barcelona Cable Landing Station (BCLS), l’estació d’aterratge de cables submarins, un port neutral digital, que actua com a centre d’interconnexió del Mediterrani. Per a entendre què fem aquí, podem comparar-ho amb un aeroport: “Si aquest rep avions que transporten persones i mercaderies, una estació d’aterratge rep els cables submarins que transporten dades. Des de la costa, la informació es distribueix a diferents xarxes, operadors i centres de dades”. BCLS permet connectar xar-
xes i rutes internacionals des de Barcelona sense dependre d’un únic operador. BCLS i Medusa: el Mediterrani amb una perspectiva global. Tots dos projectes neixen amb vocació mediterrània i una mirada global. Barcelona és una ubicació estratègica per connectar les dues ribes del Mediterrani i reforçar les connexions amb l’Atlàntic i Orient Mitjà. BCLS actua com a punt d’entrada i sortida de connectivitat internacional, mentre que Medusa amplia aquesta capacitat mitjançant una infraestructura que connecta
CBC news Europa, el nord d’Àfrica i el Mediterrani oriental. És un cable submarí de 9.000 quilòmetres, amb 20 punts d’aterratge previstos en 15 països i tres continents. Hem desplegat el cable fins a Marsella, Nador (el Marroc) i Bizerta (Tunísia), i la setmana passada vam arribar a Bengasi, a Líbia. És una infraestructura que vertebra el Mediterrani i s’estén cap a Orient Mitjà i Àsia.
principalment en infraestructures de telecomunicacions, també en l’àmbit esportiu. Sí, en realitat, la meva experiència esportiva també està vinculada a la tecnologia. Vaig ser responsable de coordinar i establir connexions durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996, així com en el Mundial de Futbol dels Estats Units de 1994. Els grans esdeveniments esportius impulsen la construcció i Les crisis bèl·liques a Orient posada en marxa d’importants Mitjà han revifat el debat so- infraestructures de telecomubre la vulnerabilitat dels ca- nicacions. Avui succeeix una bles submarins. cosa semblant amb els cables Els cables submarins són in- submarins. fraestructures estratègiques i qualsevol incidència o atac Com et defineixes? pot afectar seriosament la Emprenedor, amb visió estraconnectivitat d’una regió. Per tègica i capacitat per a detecaixò, més que parlarnomésde tar oportunitats que uns altres vulnerabilitat, hem de parlar potser encara no veuen. Em de resiliència. És fonamental considero optimista i amb una disposar de rutes diverses, elevada tolerància al risc, alguredundants i alternatives que na cosa que pot interpretar-se permetin mantenir les comu- com una virtut o com un denicacions davant possibles fecte. incidències. Medusa contribueix a diversificar les con- Quins són els principals vanexions entre Europa, el nord lors d’un bon líder? d’Àfrica i Orient Mitjà. No es Ha d’inspirar, transmetre els tracta només de construir més valors de l’empresa i aconsecables, sinó de crear un eco- guir que l’equip visqui els prosistema de connectivitat més jectes com una cosa compardistribuït i resilient. La Unió tida. També ha de practicar Europea està impulsant mesu- l’escolta activa per a detectar res per a reforçar la protecció mancances, identificar millod’aquestes infraestructures res i aprofitar el talent de tots crítiques. Garantir la connec- els departaments. No concebo tivitat significa protegir un re- un lideratge tancat en un descurs essencial per a l’econo- patx. Cal conèixer el mercat, mia i la societat. parlar amb els clients, detectar oportunitats, trencar barreres Més de 30 anys en el sector, i assumir riscos de forma me-
surada, permetent que l’equip també ho faci. És millor prendre una decisió, encara que un s’equivoqui, i corregir ràpidament en lloc de quedar-se de braços plegats. La intel·ligència artificial està al centre del debat geopolític: regulació, autoregulació i impacte econòmic. Com ho veus? Existeixen dos enfocaments diferenciats. Els Estats Units aposten més per afavorir la innovació i l’autoregulació empresarial, mentre que la Unió Europea posa major èmfasi a protegir els drets de la ciutadania i prevenir els riscos associats a aquesta tecnologia. Operem en desenes de països de quatre continents i coneixem diferents models. La regulació ha de limitar els excessos, però no frenar la innovació ni la creativitat. A vegades s’utilitza per protegir mercats o interessos econòmics, la qual cosa pot acabar limitant el desenvolupament. A Europa tendim a anticipar-nos als problemes (ex-ante) més que a corregir-los després (ex post). Potser hauríem d’analitzar què podem millorar. Parlem del talent. Quines polítiques apliqueu en els diferents països on sou presents? L’escassetat de talent digital és un dels grans reptes del sector tecnològic. En la nostra companyia conviuen unes 30 nacionalitats i busquem professionals a tot el món. Treballem en un sector especialitzat i CBC NEWS 05
no és fàcil trobar professionals qualificats, ni tan sols joves que vulguin incorporar-se. A més, atreure a Barcelona personal de fora de l’espai Schengen resulta complicat per la durada dels tràmits, que ens resta competitivitat. Enguany hem reforçat la nostra presència a Ghana, on comptem amb un centre d’operacions de xarxa, també a causa de les mancances del mercat local. Els resultats educatius reflectits en informes com PISA no ajuden. Hem de recuperar la cultura de l’esforç, fomentar les vocacions STEM des de les primeres etapes educatives, i potenciar la Formació ProfesPassem a qüestions més persional Dual. sonals. Quines qualitats adDes d’AFR-IX Telecom con- mires més en una persona? tribuïm a connectar el món La iniciativa, l’originalitat i la educatiu amb l’empresarial mi- creativitat. Admiro especialtjançant pràctiques per a uni- ment les persones vinculades versitaris i de cicles formatius. a la cultura, sobretot a la múPerò atreure talent no basta: sica i la pintura, habilitats que també cal retenir-ho amb con- no he sabut desenvolupar. Addicions competitives, flexibili- miro els qui creen empreses i tat i mesures que afavoreixin la aporten idees innovadores. conciliació i el benestar laboral. Què és per a tu la felicitat? Com valores la vostra partici- Veure com els somnis es van pació en el Corporate Board complint en tots els àmbits. Council (CBC) i la relació amb M’agrada viatjar, descobrir amb la meva família parts del La Salle? Participar en el CBC, encaixa món poc freqüentats i, si poamb la nostra voluntat d’im- dem combinar-ho amb esport, pulsar el talent i bastir ponts és perfecte. entre la universitat i les necessitats empresarials. Es- Per acabar, quina lectura ens tem convençuts que aquesta recomanaries? col·laboració serà beneficiosa Xavier Aldekoa va publicar fa tant per als estudiants com per poc Quixot al Congo, el relat d’un viatge pel riu Congo. Per a les empreses. CBC NEWS 06
nosaltres té un significat especial, des de la nostra oficina a Kinshasa, capital de la República Democràtica del Congo, contemplem la seva immensitat i comprenem que és una autèntica columna vertebral que connecta persones, pobles i economies. És una cosa difícil d’explicar, cal sentir-ho. Aldekoa ofereix una magnífica aproximació a aquesta realitat i que us recomano llegir.
CBC news ALUMNI
Art, tecnologia i noves formes de crear Laia Tarragó Armengol, artista digital i il·lustradora. Combina art, tecnologia i experiències immersives. Graduada en Digital Art a La Salle, actualment treballa a l’IDEAL Barcelona i continua explorant nous llenguatges creatius. Amb 23 anys, Laia Tarragó ha convertit la curiositat i les ganes d’experimentar en el motor de la seva trajectòria. “Sempre m’ha agradat molt dibuixar i tot el món de l’art, però també m’interessava molt la tecnologia”. Per això va escollir Digital Art a La Salle, “Em permetia fer la part artística, però alhora aprendre tecnologia i tenir diferents sortides professionals”. Durant la carrera també va fer un Erasmus a la University of Worcester (Regne Unit), on va aprofundir en la il·lustració. Avui treballa a l’IDEAL Barcelona, on va començar com a estudiant en pràctiques i ara forma part de l’equip CGI de continguts. Participa en projectes per a exposicions, sales immersives i experiències interactives. “M’agrada molt treballar amb històries i pensar com les pots explicar d’una manera diferent”. La intel·ligència artificial també forma part del seu procés creatiu. “És una eina que et pot ajudar a treure’t de sobre tasques més pesades o repetitives i donar-te més temps per pensar en la part creativa”. No la veu com un substitut del creador, sinó com un recurs que complementa el treball humà i el de professionals de diferents disciplines. De La Salle valora especialment haver après de professors vinculats al món professional i haver disposat d’espais i recursos per experimentar. Ella mateixa es defineix com una persona oberta, positiva, creativa i organitzada: “Quan tinc moltes idees, necessito ordenar-les. Fer
llistes m’ajuda molt”. La seva inquietud també mira cap als projectes propis. Juntament amb Pol Martín, músic i productor, explora noves iniciatives que combinen diferents formats i llenguatges, mantenint el diàleg entre l’analògic i el digital. La música, el violí i la tecnologia formen part d’aquesta exploració. Un dels projectes que destaca parteix d’un conte de Hans Christian Andersen, adaptat a un entorn immersiu per convertir la narració en una experiència visual i espacial. El projecte s’ha presentat, entre altres espais, a l’ISE, el MIRA, el Sónar+D i la Fundació La Calàndria. Llegeix còmics i ens recomana el còmic Aspirina, de Joan Sfar. Quan mira cap al futur, ho té clar: “No sé exactament on seré d’aquí a uns anys, però sí que sé que vull continuar creant, experimentant i fent projectes que m’il·lusionin”.
CBC NEWS 07
CBC - EMPRESAS EMPRESES El centre es va iniciar fa 25 anys enfocat principalment en activitats comptables i administratives, avui és un Hub global de talent, innovació i transformació.
El Hub d’Excelència Amb gairebé 900 professionals Global de Bayer celebra de més de 50 nacionalitats, el Hub desenvolupa actualment 25 anys a Barcelona
més de 100 projectes i serveis especialitzats amb impacte global, contribuint a simplificar processos, impulsar la digitalització i incorporar noves capacitats en tota la companyia. La intel·ligència artificial forma part d’aquesta evolució, des de l’automatització i l’anàlisi de dades fins a l’ús de models predictius en àrees com la sa-
Accenture obre Agentic AI Innovation Hub a Barcelona
CBC NEWS 08
Accenture, ha inaugurat el seu Agentic AI Innovation Hub a Barcelona, perquè professionals de la companyia treballin amb empreses, AA.PP, el sector acadèmic i l’emprenedor local en “co-innovar” sobre IA agentiva. L’objectiu del Hub és accelerar la transformació de les organitzacions i ampliar l’impacte real que la IA agentiva genera en l’economia, els serveis públics i la societat. Per a això, desenvoluparà i escalarà solucions habilitades per la IA agentiva i els actius tecnològics de re-invenció empresa-
lut i agricultura. Barcelona alberga a més equips especialitzats que secunden globalment l’R+D i la innovació, així com projectes de sostenibilitat orientats a mesurar la petjada de carboni dels prop de 100.000 proveïdors de Bayer a tot el món. Un recorregut de 25 anys que demostra com el talent, la tecnologia i una cultura de transformació contínua, poden convertir un centre de serveis en un Hub estratègic amb impacte global.
rial d’Accenture. Organitzacions treballaran en aquest espai per coinnovar, explorar i dissenyar la integració de la IA agentiva en el nucli de les seves operacions amb una visió holística: Re-definició de processos, desenvolupament i desplegament segur de plataformes agentives, disseny de la governança d’una IA responsable, i plans de formació i de noves formes de treballar.
CBC news
3Cat s ’incorpora com a membre de la UER-EBU
T-Systems celebra el seu 25 aniversari a Barcelona, contribuint al desenvolupament digital del país
La Unió Europea de Radiodifusió (UER-EBU) va aprovar, durant la seva Assemblea General a Praga, la incorporació de 3Cat com a Membre. La decisió representa la primera entrada a l’Organització d’una corporació pública sense abast estatal.
intel·ligència artificial, la digitalització i els nous formats. La UER-EBU ha valorat la dimensió i la rellevància de 3Cat, la seva oferta audiovisual en llengua pròpia i d’un sistema audiovisual i una regulació pròpia.
La incorporació permet a 3Cat compartir espai amb grans operadors públics europeus, l’accés a una gran quantitat de continguts i notícies, i la possibilitat de compartir continguts informatius propis. Així com, l’intercanvi d’experiències, coneixement, dades, informació sectorial i bones pràctiques, l’accés a formació professional i suport en àmbits com la
T-Systems, divisió de serveis de digitalització del Grup Deutsche Telekom, un dels principals hyperscalers de Cloud europeus, ha celebrat el seu 25 aniversari amb un acte institucional en les seves oficines de Barcelona.
T-Systems, des de la seva arribada a Barcelona en 2001, ha contribuït al desenvolupament digital de centenars de projectes de tots els segments de la indústria, posicionant-se com a actor clau en serveis Cloud, modernització d’aplicacions, SAP, espais de dades, IA i ciT-Systems s’ha consolidador berseguretat. com un referent en la transformació digital de les empreses i administracions públiques del país i afermant-se com un actor clau europeu per a l’impuls de la sobirania digital i la IA industrial.
CBC NEWS 09 07
TECH
Robots que miren més enllà: automatitzar el que abans semblava impossible Mar Masulli, CEO i cofundadora de BitMetrics i membre de la junta directiva de l’Associació Espanyola de Robòtica i Automatització (AER) Sovint pensem que allò que és fàcil de fer per a una persona també ho serà per a un robot. Tanmateix, identificar i agafar una peça entre objectes desordenats, distingir referències gairebé idèntiques o manipular productes desconeguts continua sent un repte per a l’automatització. Segons World Robotics 2026 de la IFR, el 2025 es van instal·lar 603.000 robots industrials al món, un 11 % més que l’any anterior. A la UE, en canvi, les instal·lacions van caure un 11 %. A Espanya, el 43 % es va concentrar en l’automoció. Aquestes xifres conviden a mirar més enllà del nombre de robots: el veritable repte és ampliar els processos que podem automatitzar. I l’automatització ja està sortint de les fàbriques. S’estén a plataformes de distribució, operacions d’intralogística i fins i tot botigues, on els productes canvien, les referències es barregen i els entorns són menys estructurats. Per respondre a aquesta variabilitat, les màquines necessiten capacitat de percepció. La visió artificial tradicional ha resolt durant dècades aplicacions industrials molt exigents. Avui, la IA n’amplia les possibilitats: permet identificar i localitzar objectes, fins i tot desconeguts, i aportar la informació necessària perquè robots i màquines actuïn de manera fiable i contínua en entorns canviants. En una aplicació per a una cadena de moda, la nostra tecnologia permet classificar més de 40 tipus de penjadors molt similars. En el sector de CBC NEWS 10
l’alimentació, permet despaletitzar caixes deformades i prioritzar-ne la manipulació segons la informació de les etiquetes, llegida en temps real. En una altra aplicació industrial, la nostra IA inspecciona en 3 segons vuit característiques de cada envàs, controlant el 100 % de la producció al ritme de la línia. Però demostrar una tecnologia no equival a industrialitzar-la. Segons Deloitte, tot i que el 84% de les empreses industrials estudiades obté valor mesurable de la IA, només el 20% dels casos d’ús s’ha escalat. La diferència rau en la fiabilitat: operar amb diferents lots, condicions i torns, de manera consistent i continuada. A BitMetrics ho demostrem amb aplicacions que operen 24/7 en diferents països. El valor de la IA no es mesura pel que aconsegueix en una demostració, sinó pel que permet fer cada dia. La propera etapa de l’automatització no consisteix únicament a instal·lar més robots. Consisteix a dotar màquines i robots de la percepció necessària per abordar noves aplicacions, dins i fora de les fàbriques. Aquí rau una de les grans oportunitats per a la competitivitat industrial.
CBC news INVESTIGACIÓ I INNOVACIÓ
QUIET: fent accessible la computació quàntica per a construir la tecnologia del futur
Eduard Fernandez Alonso, director de Recerca, Transferència i Innovació a La Salle – URL
La computació quàntica sembla una tecnologia llunyana, reservada a grans centres de recerca o per a grans corporacions. Però tota revolució tecnològica comença abans de la seva adopció generalitzada, quan universitat i empresa treballen conjuntament per a entendre les seves possibilitats i construir eines per a aprofitar el seu potencial. Aquest és el propòsit del projecte QUIET, impulsat per Enginyeria del Programari de la Salle Campus Barcelona en col·laboració amb NVISION, i neix amb un objectiu clar: reduir la barrera d’entrada a la computació quàntica i acostar-la als desenvolupadors de programari. Les eines de programació quàntica requereixen un alt nivell d’especialització. Comprendre els principis físics, els circuits quàntics o els detalls del maquinari representa un repte que dificulta el seu ús. QUIET aborda el repte des d’una perspectiva pràctica: treballar amb paradigmes de la programació clàssica, mentre la complexitat pròpia de la computació quàntica queda amagada després d’una capa d’abstracció. Hem creat un entorn de desenvolupament amb simulador, llibreries i possibilitat de depuració i, alhora, s’ha estudiat com combinar computació clàssica i quàntica en un únic flux de treball. És una aproximació clau per als pròxims sistemes computacionals. A la línia d’Enginyeria del Programari creiem que el futur de la computació dependrà de la capacitat d’entendre models de còmput adequats a cada problema, desenvolupar programari sostenible i incorporar i aprofitar nous paradigmes computacionals adequadament.
La computació quàntica serà una de les peces més transformadores d’aquest ecosistema tecnològic. És una tecnologia en procés de maduració, però és fonamental començar a generar coneixement, formar professionals i desenvolupar eines que permetin aprofitar-la quan aconsegueixi nivells més elevats de desenvolupament. La col·laboració entre universitat i empresa és bàsica. Una aporta el coneixement científic i la mirada estratègica; l’altra, la visió aplicada i els casos d’ús per a validar les solucions desenvolupades. La combinació permet avançar cap a eines acadèmicament rellevants i útils per a sectors com la logística, la indústria, la salut, les finances o la IA. Entenem que la millor manera d’afrontar les tecnologies disruptives és estudiar-les, comprendre-les i anticipar-se al seu impacte tecnològic, ètic i social. QUIET representa aquesta manera d’entendre la recerca: generar coneixement avui per a construir les oportunitats de demà.
CBC NEWS 11
TRENDS
IA a la indústria farmacèutica: reinventar el camí del laboratori al pacient Fabio De Pasquale, AI Lead Spain & Portugal en Avanade En sectors regulats com la banca, les assegurances o la salut, cada decisió és clau. La intel·ligència artificial (IA) pot millorar la seva qualitat, velocitat i capacitat d’anticipació, sempre dins d’un marc sòlid de control i responsabilitat. Automatitzar processos heretats no garanteix millors resultats. La veritable oportunitat consisteix a repensar com es prenen les decisions i quan intervé cada funció, reforçant al mateix temps els mecanismes de control. En el sector farmacèutic, el repte recorre tot el cicle de vida del medicament. En 2026, la EMA (European Medicines Agency) i la FDA (Good AI Practice in Drug Development & Manufacturing), van publicar els principis per a l’aplicació de la IA, des de la recerca fins a la vigilància de la seguretat. L’oportunitat consisteix a escurçar la distància entre l’evidència i el tractament, incorporant les bones pràctiques reguladores com la integritat de les dades, validació, traçabilitat, gestió del canvi i supervisió humana. Recerca. La IA connecta coneixement científic dispers, identificar relacions complexes i avaluar noves hipòtesis. També pot anticipar riscos i modelitzar escenaris per a assajos clínics. D’aquesta manera, enriqueix l’evidència i dona suport al judici expert, mantenint la seguretat del pacient i la responsabilitat humana en el centre. Producció. El desafiament consisteix a convertir la demanda en un pla viable per a un mercat global. Un medicament pot tenir indicacions, formats, requisits d’etiquetatge, condicions de reembossament i plantes autoritzades diferents segons el país. La IA pot creuar aquestes variaCBC NEWS 12
bles amb la capacitat productiva, la disponibilitat de principis actius i l’estat regulador. Permet anticipar si un canvi normatiu o de demanda requereix re-assignar lots, adaptar la presentació, transferir la fabricació o tramitar una variació, protegint la continuïtat del subministrament. En els medicaments biològics, relacionar les matèries primeres, el procés productiu i la qualitat de cada lot, permet aprofitar millor la capacitat disponible i facilitar transferències entre plantes amb les garanties necessàries. Distribució. Optimitzar els nivells d’existències exigeix equilibrar eficiència i disponibilitat. La planificació ha de distingir els medicaments en funció de la seva criticitat clínica, caducitat i dependència de proveïdors. La IA pot simular escenaris de demanda i interrupcions per a decidir on reservar inventari o contractar capacitat alternativa. La indústria farmacèutica té l’oportunitat de construir processos IA capaces d’aprendre, adaptar-se i avançar al ritme del món al qual serveix.
CBC news PENSAMENT
Pausa o acceleració? Idees rere el debat sobre la Intel·ligència Artificial
Dr. Jordi Feixas i Roigé, Professor de Filosofia Política a La Salle - Universitat Ramon Llull
En les darreres setmanes, el debat sobre l’avenç de la Intel·ligència Artificial ha guanyat intensitat. Ni els partidaris de l’acceleració ni els qui adverteixen de les possibles catàstrofes que podria causar aquesta tecnologia són nous en la conversa. Tot i així, els esdeveniments recents ens recorden que el debat sobre una amenaça confirmada sempre és quelcom diferent de la conversa sobre un risc per comprovar. És tan diferent que una època marcada pels ideals gairebé mai qüestionats d’acceleració, creixement continuat i transgressió de tots els límits –una època que ha oblidat la diferència fonamental entre un jove i un adult–, ara es planteja si vol aprendre de nou a posar límits. Són bones notícies que van lligades a un exercici de responsabilitat elemental, provinent d’un sentit comú que la postmodernitat encara no ha pogut desmuntar del tot. Ens referim al sentit comú que entén que és perillós operar amb quelcom que no es coneix prou bé i que pot posar en risc aquelles coses que, com tot el que és veritablement important en una vida humana, costen molt de construir i molt poc d’ensorrar. Un sentit comú que ens recorda que, més enllà del guany individual i del retorn immediat que hem elevat als altars del nostre temps, som éssers la condició permanent dels quals és la d’hereus de comunitats, tradicions i institucions que ens acullen al arribar al món i de les quals ens hem de fer responsables. Com a mínim, si volem complir amb el deure fonamental de traspassar, als qui han de venir, l’herència col·lectiva que ens ha fet com som.
Precisament perquè això és així, el debat sobre l’acceleració, l’aturament o l’avenç pausat de la IA és un debat polític, i com a polític que és, ens permet reflexionar sobre les idees que mouen el mateix món que ha creat aquesta tecnologia. La conversa és l’oportunitat de qüestionar l’equiparació moderna, tan arrelada i tan qüestionable, entre el que és nou i el que és bo. El debat és l’ocasió per observar bons motius que frenin la pressa típicament democràtica, o per recordar que el saber que permet desenvolupar una màquina no és el mateix saber que ajuda a determinar els fins pels quals ha de ser usada. Amb tota la seva eficàcia, l’evidència del que pot fer la IA constitueix un moment immillorable per recordar que la tècnica és quelcom diferent de la prudència, que és la saviesa pràctica que només s’adquireix en l’experiència del tracte amb les coses humanes, i llegint els savis que han reflexionat bé sobre aquest tracte abans que nosaltres.
CBC NEWS 13
BUSINESS MANAGEMENT
IA i eclipsis: el 99% no és gairebé el 100%
Josep Mª Ribes i Bonet, director de l’Observatori IA a La Salle - Universitat Ramon Llull
Anthropic Institute va publicar: When AI builds itself, un informe que afirma que, ja abans de l’estiu, més del 80% de les línies de codi que Anthropic va posar en producció les havia escrit la seva pròpia intel·ligència artificial. Fa menys de dos anys no arribava al 10%. Una idea que hauria de fer detenir-se a qui dirigeix una organització: ja no és la generació de programari, sinó la revisió humana la que s’ha convertit en el coll d’ampolla del procés. El factor limitant som nosaltres; penso que això no és un problema: és la ca una incidència sense que ningú la llegeixi, en garantia. el procés que filtra candidatures i solo ens ensenya la llista curta, o en el desplegament que L’agost passat vam viure un eclipsi solar. De fet, abans passava per una validació i ara passa per vivim dos. En la meitat sud del país va ser total; una notificació. Probablement cap d’aquests a Barcelona i en el nord, amb més del 99% del casos s’ha decidit: senzillament, el procés s’ha disc solar tapat, va ser parcial. Podria semblar repensat i el punt de validació no s’ha tornat a gairebé el mateix, però no té res a veure: sense posar. quedar completament sota l’ombra de la Lluna no es veu res del que fa únic a un eclipsi total. Cap consell d’administració aprovarà una Entre el 99% i el 100% no hi ha només un 1%. Hi acta que digui “Retirem la supervisió humana ha un canvi de naturalesa del fenomen. d’aquest procés”, i no obstant això moltes organitzacions acabaran arribant aquí, procés a Amb l’automatització ocorre igual. Sovint par- procés, sense que consti enlloc. Perquè quan lem d’ella com si fos un termòmetre: un 80%, un “fer” es torna senzill, l’escàs passa a ser el dis90%, un 99%, com si el 100% fos un pas més en cerniment: “saber”, què mereix l’esforç i de la mateixa direcció. Mentre una persona marca quins resultats podem fiar-nos. Això és el que la direcció i valguda els resultats, el sistema va aporta la persona. molt de pressa, però continua sent governable. El salt al 100% no afegeix un punt percentual: Com el dia de l’eclipsi, ens toca triar on posaca a la persona del bucle de decisió. sar-nos; la posició la fixem nosaltres, decisió a decisió, o omissió a omissió. Tendim a imaginar aquest llindar en un laboratori de Califòrnia o de la Xina, i ens tranquil·litza que ens quedi lluny. Però es creua també, a petita escala i sense cap titular, dins de cadascuna de les nostres empreses: en l’agent que tanCBC NEWS 14
CBC news ESDEVENIMENTS
En el marc del TIS – Touristech Startup Fest, La Salle Technova Barcelona va organitzar el fòrum de startups, un espai dedicat a donar visibilitat a solucions innovadores per al sector turístic.
La trobada va facilitar la connexió entre emprenedors, empreses i inversors, afavorint l’intercanvi de coneixement i la identificació de noves oportunitats de col·laboració per impulsar la transformació i la innovació en el sector.
La Salle Technova Barcelona ha posat en marxa Catalonia Urban Hub, un programa d’acceleració adreçat a startups que desenvolupen solucions tecnològiques per donar resposta als reptes de les ciutats. La iniciativa compta amb 12 startups participants i combina formació amb sessions
de treball amb ajuntaments i empreses. Aquestes trobades permeten conèixer reptes reals plantejats per organitzacions de l’ecosistema, algunes de les quals estan vinculades al CBC, i explorar possibles vies de col·laboració per validar solucions innovadores en entorns urbans.
va moderar la taula de debat «Com està canviant la IA la detecció i el desenvolupament del talent?», en què professionals de l’àmbit dels recursos humans i la tecnologia van analitzar l’impacte de la intel·ligència artificial en la gestió Josep M. Ribes, director de de persones, les oportunitats l’Observatori d’Intel·ligèn- professionals i la responsabilicia Artificial de La Salle–URL, tat en la presa de decisions. Del 5 al 7 d’octubre, Barcelona va acollir una nova edició del BNEW (Barcelona New Economy Week), una trobada internacional centrada en la innovació i els reptes de la nova economia.
Màlaga es converteix els dies 4 i 5 de novembre en un punt de trobada per a la innovació tecnològica en el sector agroalimentari amb una nova edició d’Agritech.
La Salle Technova Barcelona participa en aquesta trobada per apropar startups amb solucions innovadores als agents del sector, afavorir la connexió entre emprenedors, empreses i inversors i impulsar noves oportunitats de col·laboració. CBC NEWS 15
DESTACATS LA SALLE
La Salle – Universitat Ramon Llull destaca als principals rànquings nacionals i internacionals
Els principals rànquings nacionals i internacionals han reconegut recentment el posicionament de La Salle – Universitat Ramon Llull en l’àmbit de Business & Management i de la formació de màster i postgrau. La Universitat Ramon Llull assoleix la primera posició d’Espanya en Business Administration i la primera de Catalunya i tercera d’Espanya en Management al Global Ranking of Aca-
Els projectes de l’alumnat d’Animació, a la gran pantalla De les aules del campus a la gran pantalla. Els estudiants del Grau en Animació i VFX de La Salle – Universitat Ramon Llull han presentat els seus projectes a l’Animation Talents 2026, una trobada que connecta l’aprenentatge universitari amb la realitat professional. L’edició d’enguany s’ha celebrat a la Sala Phenomena Experience de Barcelona i ha reunit alumnat, famílies, professorat, professionals de la indústria i membres de la comunitat universitària. La jornada ha inclòs projeccions i una sessió de networking amb professionals del sector. CBC NEWS NEWS16 16
demic Subjects 2026. En l’àmbit dels màsters, el campus se situa entre les millors universitats d’Espanya en les categories de Supply Chain, Màrqueting i Management al QS Business Masters Rankings 2027.
Finalment, cinc màsters online es posicionen entre els millors d’Espanya al rànquing El Mundo Online 2026, amb programes reconeguts en les categories de Tecnologia, Direcció de Projectes, Logística, Arquitectura i Màrqueting Digital.
El Social Board Council transforma el diàleg en noves oportunitats de col·laboració
La Salle-URL, KPMG i CaixaBank reflexionen sobre la governança i els reptes de la IA
El Social Board Council (SBC), el Consell Social d’Entitats de La Salle – Universitat Ramon Llull, inicia el seu segon any amb la voluntat de convertir el coneixement compartit entre el campus i el tercer sector en noves iniciatives i projectes conjunts. Durant el Consell General, les entitats membres i el campus han fet balanç del primer curs i han definit les prioritats d’aquest any, centrades a connectar necessitats, coneixement i capacitats per donar resposta als reptes socials. La trobada també ha donat la benvinguda a dues noves entitats membres.
La Salle – Universitat Ramon Llull, juntament amb CaixaBank i KPMG, ha reunit representants del sector empresarial, social i acadèmic per reflexionar sobre l’evolució de la intel·ligència artificial i els reptes ètics, reguladors, de negoci i de gestió de riscos que planteja. La jornada ha inclòs dues ponències sobre l’evolució de la IA i la governança dels seus riscos, així com una taula rodona sobre la intersecció entre ètica, regulació i negoci. La trobada ha posat en valor la necessitat d’abordar la IA des d’una mirada transdisciplinària.
CBC news
La Salle-URL Corporate Event | Liderant l’estratègia: de la IA a l’economia quàntica La Salle – Universitat Ramon Llull celebra una nova edició del Corporate Event, un espai de trobada entre líders i directius dels àmbits empresarial i acadèmic per apropar la computació quàntica al llenguatge de la direcció i els negocis. L’àrea de Professional and Executive Education, de la mà de Qilimanjaro Quantum Tech, organitza una taula rodona adreçada a perfils directius que vulguin anticipar-se a aquest nou paradigma tecnològic i conèixer l’impacte real de l’economia quàntica en les organitzacions. Com pot generar valor aquesta nova tecnologia i quan és el moment de preparar-s’hi? La jornada abordarà aquestes
qüestions des d’una perspectiva estratègica i sense tecnicismes.
+INFO
Entendre avui allò que pot transformar els negocis demà. La Salle-URL connecta el coneixement tecnològic amb la visió humanista. En un entorn en canvi constant, entendre la transformació tecnològica és imprescindible per continuar construint un futur pròsper per a la societat que el viurà.
Com es converteix l’economia quàntica en un avantatge estratègic? Un debat directe i accessible per entendre avui allò que transformarà els negocis demà.
CBC NEWS 17
LA SALLE EVENTS
NMUN 23 – 27 de novembre (cerimònia d’obertura: 24 de novembre a les 19.00 h) La Salle – Universitat Ramon Llull acull NMUN•Spain 2026, la simulació universitària de les Nacions Unides més rellevant del món.
+INFO
Què passarà quan més de 400 líders del futur debatin i reflexionin sobre els principals reptes del planeta? Un espai d’aprenentatge vivencial i humanista per transformar el lideratge i construir un futur amb propòsit.
60è aniversari de l’Escola d’Enginyeria 12 de novembre, 18.00 h Sala de Congressos, La Salle – Universitat Ramon Llull
+INFO
Sis dècades qüestionant els límits de la tecnologia per transformar la societat. La Salle-URL celebra els 60 anys de la seva Escola d’Enginyeria amb un gran acte de cloenda. Una festa de retrobament per a tota la comunitat d’estudiants, alumni, docents i empreses, per compartir records i continuar dissenyant el futur.
Honoris Causa 17 de novembre, 11.00 h Basílica de Santa Maria del Mar, Barcelona
+INFO
CBC NEWS 1
La Universitat Ramon Llull celebra l’acte d’investidura com a doctor honoris causa del pensador i assagista ByungChul Han, a proposta de l’Escola d’Arquitectura i la Facultat de Filosofia de La Salle-URL. Una fita per qüestionar el present i pensar el futur.
CBC news CULTURA
El hombre en busca de sentido, de Viktor E. Frankl (Edit. Herder)
És molt més que el testimoniatge d’un psiquiatre sobre els fets i els esdeveniments viscuts en un camp de concentració. És una lliçó existencial capaç d’interpel·lar el lector de qualsevol cultura, edat i procedència. Un escruixidor relat en el qual ens narra la seva experiència en els camps de concentració. Ell, que tot l’havia perdut, que va patir fam, fred i brutalitats, va poder reconèixer que, malgrat tot, la vida és digna de ser viscuda i que la llibertat interior i la dignitat humana són indestructibles. Lectura recomanada per Lluís Recoder, President del Patronat de la Universitat Ramon Llull ASPIRINA, de Joann Sfar (Edita Fulgencio Pimentel)
Còmic d’una rondalla protagonitzada per éssers sobrenaturals des de l’òptica de l’humor i la sensualitat. La sèrie de Vampir per fi compta amb un àlbum dedicat a la seva vampiressa Emo, Aspirina. Sfar recupera a un dels seus millors personatges per a tornar a reflexionar rialles incloses sobre l’amor, el desig i l’angoixa del viure. Lectura recomanada per Laia Tarragó, Artista digital i il·lustradora, graduada en Digital Art a La Salle-URL AI for Good: How Real People are using Artificial Intelligence de Josh Tyrangiel (Edit. Simon & Schuster)
A diferència de l’onada de polèmiques sorolloses al voltant de la IA, IA for Good explora com l’IA , a la pràctica, pot millorar les nostres vides, explica les històries dels ciutadans quotidians a l’avantguarda d’aquesta nova “emprenedoria d’IA.” Gustave Perna, general retirat va orquestrar la distribució de les vacunes contra la Covid durant l’Operació Velocitat de Warp. L’èxit depenia de la capacitat pràctica de la IA per sintetitzar i estandarditzar grans quantitats de dades logístiques. La IA era l’eina que ajudava les persones reals a fer les coses. Quijote en el Congo, de Xavier Aldekoa (Edita Península)
La història d’un somni infantil convertit en obsessió adulta. Xavier Aldekoa fa un recorregut pel gran riu africà: el riu Congo, des de les seves fonts fins a la desembocadura per aventurar-se a la realitat d’una regió rica, ferida i vital. Durant més de dos mesos de navegació, Sancho Panza, va quedar fascinat d’aquell món desconegut, un riu quixotesc quasi místic, que s’entrava brau i temerari en una selva infranquejable per construir al seu pas una història extraordinària. Lectura recomanada per Norman Albi, CEO de AFR-IX / Barcelona Cable Landing Station CBC NEWS 19
CBC news - Parlem amb Lluís Recoder Miralles, advocat especialista en dret urbanístic i mediambiental. Ha estat diputat al Congrés dels Diputats, alcalde de Sant Cugat i conseller de Territori i Sostenibilitat. Actualment, presideix el Patronat de la Universitat Ramon Llull.
“Hem de formar professionals que vulguin millorar la societat i deixar-hi una petjada positiva”
Què uneix les teves diferents facetes professionals? La vocació de servei públic. Sempre he volgut contribuir a millorar el país, la ciutat i el món. Abans ho feia des de la política i ara, des de la societat civil, a través d’institucions com la Universitat Ramon Llull, Creu Roja o la Fundació Ajuda i Esperança. Què t’inspira? La família, els amics, Catalunya i el medi ambient. Com a cristià, crec que hem d’implicar-nos en la vida pública i contribuir a millorar allò que tenim al nostre abast. Què et va portar a presidir el Patronat de la Universitat Ramon Llull? Vaig acceptar perquè volia continuar exercint la meva vocació de servei públic i aportar-hi la meva experiència. La URL és una universitat singular, d’inspiració cristiana, que combina coneixement i valors, per formar professionals compromesos amb la societat. Quin és el principal repte de la universitat davant la intel·ligència artificial? Cal regular-la? La IA ens obliga a replantejar com ensenyem i aprenem. La tecnologia és una eina útil, però hem de recuperar la lectura, la comprensió de textos complexos i la presencialitat. Cal ensenyar els estudiants a utilitzar-la sense renunciar a les capacitats humanes. Sens dubte. El seu desenvolupament és vertiginós i no podem deixar-lo sense límits. Necessitem una CBC NEWS 20
regulació que protegeixi les persones i els principis ètics. Europa hi pot tenir un paper important, però necessita més unitat per afrontar els reptes globals. Com podem transmetre valors als joves? La universitat ha de transmetre coneixement científic, però també valors. Hem de formar professionals que persegueixin el bé comú, actuïn amb coherència i contribueixin a millorar la vida de les persones. Es tracta de millorar l’entorn i deixar-hi una petjada positiva. Què és la felicitat per a tu? Gaudir de la família, veure bé la meva dona, les filles i els nets, i saber que tenen un futur ben orientat. També és pujar muntanyes, llegir, compartir temps amb els amics i gaudir de la natura. Què més admires de les persones? La coherència entre allò que senten, pensen i fan. Quina lectura ens recomanes? “L’home a la recerca de sentit”, de Viktor Frankl. Una reflexió sobre la capacitat humana de superar les situacions més difícils i sobre la importància de trobar sentit a la vida, fins i tot en les circumstàncies més adverses.
ENG
ES
CAT
CBC news Number 15 October 2026
“We build the university of the future together, with society and for society”.
Josep M. Santos, General Director of La Salle URL and Co-Chair of the CBC
What if
we create new ways?
“Good leadership must inspire, know how to transmit the values of the company, excite, share projects with active listening, and take risks with measure”. Norman Albi, CEO of AFR-IX - Barcelona Cable Landing Station (BCLS)
CBC news CBC NEWS - NUMBER 15
01 EDITORIAL
02 CBC ACTIVITY
We continue to advance in the four axes, milestones and results
03 Building a university today means
shaping it alongside society’s key stakeholders
11 RESEARCH AND INNOVATION
QUIET: making quantum computing accessible to build the technology of the future by Eduard Fernandez
12 TRENDS
AI in the Pharmaceutical Industry: Reinventing the Path from Laboratory to Patient by Fabio De Pasquale
04 INTERVIEW
13 THOUGHT
07 ALUMNI
14 BUSINESS MANAGEMENT
08 CBC CORPORATION
15 EVENTS
Norman Albi, CEO of AFR-IX - Barcelona Cable Landing Station (BCLS)
Laia Tarragó Armengol, Digital artist and illustrator. Graduated in Digital Art at La Salle
Pause or Acceleration? Ideas behind the debate on Artificial Intelligence by Dr. Jordi Feixas AI and eclipses: 99% is not almost 100% by Josep M. Ribes
Bayer
16 LA SALLE HIGHLIGHTS
3Cat
18 CULTURE SPACE
Accenture T-Systems
10 TECH
20 SPEAKING WITH...
Lluís Recoder Miralles
Robots that look beyond: automating what seemed impossible before by Mar Masulli CBC - Corporate Board Council La Salle Campus Barcelona
EDITION:: Director: Josep Grau Editorial Secretary: Ivonne Roselló Editing and layout: Berta Cruces Editing and proofreading supervision: Berta Cruces Editor Council: Josep Grau, Josep M. Piqué, Rosa Maria Alsina, Virginia Sanz, Ivonne Rosselló, Maria del Carmen Adán, Maria Pilar Torné, Gemma Massana, Cristina García.
HEADQUARTERS:
LA SALLE - UNIVERSITAT RAMON LLULL Carrer Sant Joan de La Salle, 42 08022 Barcelona Tel. (+34) 932 902 400 cbc@salleurl.edu
DESIGN AND LAYOUT: LA SALLE - CBC
EDITORIAL Welcome to the fifteenth edition of CBC News In this new edition, we bring together perspectives and opinions that help us understand the challenges and opportunities of our time. We open with an interview with Norman Albi, CEO of AFR-IX and Barcelona Cable Landing Station, a submarine cable landing infrastructure, a high-capacity connectivity bridge between the western Mediterranean, the Middle East and Africa, and its connection with the Atlantic. Josep M. Santos, General Director of La Salle-Universitat Ramon Llull and Co-Chairof the CBC, invites us to reflect on what it means to make a university today: to build it together with society’s key stakeholders an approach that must be reviewed to evolve at the same pace as the world. In Research and Innovation, Eduard Fernandez, Director of Research, Transfer and Innovation at La Salle-URL, presents us with a project developed in collaboration with NVISION that seeks to reduce the entry barriers to quantum computing and make it more accessible to developers.
longer software generation, but the guarantee is human review. In Thinking, Dr. Jordi Feixa proposes a reflection from political philosophy. Behind the debate on artificial intelligence; AI is an exceptional opportunity to remember that technique is not equivalent to prudence, understood as practical wisdom that is only acquired through experience and human treatment. In the Alumni space we approach Laia Tarragó, a digital artist and illustrator who graduated in Digital Arts from La Salle, whose career combines art, technology and immersive experiences. And, in the back cover, we interview Lluís Recoder, president of the Universitat Ramon Llull Board of Trustees, who argues that artificial intelligence forces us to rethink how we teach and learn. The challenge is to teach people how to use it without giving up human capabilities.
In the Tech section, Mar Masulli, CEO and Co-Founder of BitMetrics, shows us how the application of artificial vision technologies, artificial intelligence and robotics makes it possible to automate industrial processes that until recently seemed impossible to automate. In Trends, Fabio De Pasquale, AI Lead Spain & Portugal of AVANADE, explains how, in regulated sectors such as the pharmaceutical industry, artificial intelligence improves quality, speed and the ability to anticipate. In Business & Management, Josep Maria Ribes, Director of the AI Observatory of La Salle-URL, under the title “IA and eclipses: 99% is not almost 100%”. An idea that should stop us from leading an organization, where it is no
Josep M. Piqué
CBC Principal and Executive President at La Salle Technova Barcelona.
Josep Grau
Secretary- Coordinator at CBC Council.
CBC NEWS 01
CBC ACTIVITY
We continue to advance in the four axes, milestones and results
Josep Grau, Secretary- Coordinator CBC
We review the advances to promote talent, International Tech-Transfer, Tech-Transfer, led by Eduard innovation, knowledge transfer and collabo- Marfa (Siemens) and Xavier Baño, promotes ration. collaborations. QuantumSafe, a European project with Cisco and HP, and challenges with SieThink tank, tank, co-led by Andreu Vilamitjana (Cis- mens, HP and Incasol stand out. co) and Xavier Vilasis, transforms collective reflection into recommendations on European Communication Plan, Plan, led by Miquel Rutllant sovereignty, AI, employment, talent and the role (Lavinia) and Virginia Sans, position the CBC, viof the university. sibility of the projects and turn its members into ambassadors, connected with the think tank CBC Academy and Corporate Training, Training, co-led and institutional relations. by Sandra Sans (NTT DATA), Victor Espinosa and Montserrat Cañellas, identifies microcre- CBC Awards, led by Miquel Rutllant and Carmen dentials as training priorities and flexible itine- Adán, is an annual event that highlights talent, raries. innovation, knowledge transfer and business and social impact. Laia LAB by Laia HUB, HUB, led by Ana Ochoa (Nestlé) and Carina Rapetti, promotes collective lear- And Challenges Aula-Empresa, Aula-Empresa, led by Xavier ning of real challenges and collaborative pilots Canaleta and Gemma Massana, scales the cowith transferable learning. llaboration with reporting tools to measure results. Ethiká by Laia HUB, led by Carles Llinàs and Carina Rapetti, applies ethical principles of AI In short, the aim is to convert collaboration into to business decisions through deliberation on knowledge, projects and tangible results for the technical, organizational, social and human di- CBC ecosystem. lemmas. CBC NEWS 02
CBC news ARTICLE
Building a university today means shaping it alongside society’s key stakeholders
We want to create this three-way relationship because major challenges are not confined to any one sector. The responsible development of AI, the education of emerging talent, lifelong learning, inclusion and the social impact of inJosep M. Santos, General Director of La Salle Universitat Ramon Llull and Co-Chair of the CBC novation concern us all. Businesses, the third sector and universities bring different knowleThe university is no longer what it once was. Or dge, experiences and capabilities. We want to at least, it should not be. What does it mean to bring them together to turn relationships into be a university today, in 2026? Our mission re- projects, challenges into opportunities and dimains focused on people and their education, versity into impact. but also on generating knowledge, conducting research and contributing to society’s pro- This vision is part of our 2025–2029 Strategic gress. To achieve this, our approach to univer- Plan, which envisages a more open, connected sity life must evolve with the world. Faced with and impact-driven campus, with partnerships interconnected challenges, at La Salle - Univer- and engagement with the wider community as sitat Ramon Llull we believe universities cannot essential elements. We are also renewing our build the future in isolation. We must listen, as brand to reflect this evolution. It is our way of always, but also connect and move forward showing where we want to go and how we inalongside those who are part of the reality we tend to shape the university with society and for society. What if we built the university of the seek to help transform. future together? What if? We are already putting this approach into practice. Our Corporate Board Council began as a space for dialogue between the university and businesses, but today it goes much further. We have moved from listening to thinking and acting together, sharing challenges, knowledge and capabilities. The CBC is now an essential part of our university ecosystem, connecting education, research, innovation and knowledge transfer with the needs of the professional world. This commitment to openness also led us to establish the Social Board Council, bringing the perspectives and experience of third-sector organisations into our project.
That is why we see both councils as integral to the way we operate as a university. Together, we better understand a complex, changing reality and work towards shared responses. Now we want to go a step further: moving from two separate relationships —campus-business and campus-third sector— to a shared ecosystem where different perspectives converge and new avenues for collaboration emerge to generate impact.
Discover the Manifesto
CBC NEWS 03
NORMAN ALBI Norman Albi, Telecommunications Engineer from La Salle-URL and UPC, MBA from IESE, and founder-CEO of AFR-IX and Barcelona Cable Landing Station (BCLS).
CBC NEWS 04
First, tell us: where we are? We are at Barcelona Cable Landing Station (BCLS), the submarine cable landing station, a neutral digital port that acts as an interconnection centre for the Mediterranean. To understand what we do here, we can compare it with an airport: If it receives planes that carry people and goods, a landing station receives the submarine cables that carry data. From the coast, the information is distributed to different networks, operators and data centres. BCLS allows the connection of networks and international routes from Barcelona
without depending on a single operator. BCLS and Medusa: the Mediterranean with a global perspective. Both projects were born with a Mediterranean vocation and a global outlook. Barcelona is a strategic location to connect the two shores of the Mediterranean and strengthen connections with the Atlantic and the Middle East. BCLS acts as an entry and exit point for international connectivity, while Medusa expands this capacity through an infrastructure that connects Europe, North
CBC news Africa and the Eastern Mediterranean. It is a 9,000 kilometres submarine cable, with 20 landing points planned in 15 countries and three continents. We deployed the cable to Marseille, Nador (Morocco) and Bizerte (Tunisia), and last week we reached Benghazi, Libya. It is an infrastructure that structures the Mediterranean and extends towards the Middle East and Asia. The war crises in the Middle East have revived the debate on the vulnerability of submarine cables. Underwater cables are strategic infrastructures, and any incident or attack can seriously affect the connectivity of a region. That is why, rather than just talking about vulnerability, we need to talk about resilience. It is essential to have diverse, redundant and alternative routes that allow communications to be maintained in the event of possible incidents. Medusa contributes to diversifying the connections between Europe, North Africa and the Middle East. It is not just about building more cables, but about creating a more distributed and resilient connectivity ecosystem. The European Union is promoting measures to strengthen the protection of these critical infrastructures. Ensuring connectivity means protecting an essential resource for the economy and society.
More than 30 years in the sector, mainly in telecommunications infrastructures, also in the sports field. Yes, my sporting experience is also linked to technology. I was responsible for coordinating and establishing connections during the 1992 Olympic Games in Barcelona and Atlanta 1996, as well as at the 1994 World Cup in the United States. Major sporting events promote the construction and implementation of important telecommunications infrastructures. Today, something similar is happening to submarine cables. How do you define yourself? Entrepreneur, strategic vision and ability to detect opportunities that others may not yet see. I consider myself to be optimistic and highly risk-tolerant, something that can be interpreted as a virtue or as a defect. What are the main values of a good leader? A leader must inspire, communicate the values of the company and make the team live the projects as something shared. A leader must also practise active listening to detect deficiencies, identify improvements and take advantage of the talent of all departments. I can not conceive of leadership confined to an office. A leader must know the market, talk to customers, detect opportunities, break barriers and take risks in a measured
way, allowing the team to do it too. It is better to decide, even if one is wrong, and to correct it quickly rather than sit back and watch. Artificial intelligence is at the heart of geopolitical debate: regulation, self-regulation and economic impact. How do you see it? There are two different approaches. The United States is more committed to promoting innovation and business self-regulation, while the European Union places greater emphasis on protecting citizens’ rights and preventing the risks associated with this technology. We operate in dozens of countries on four continents and we know different models. Regulation must limit excesses but not curb innovation or creativity. It is sometimes used to protect markets or economic interests, which may end up limiting development. In Europe, we tend to anticipate problems (ex-ante) rather than correct them later (ex-post). Perhaps we should look at what we can improve. Let’s talk about talent. What policies do you apply in the different countries where you are present? The scarcity of digital talent is one of the great challenges of the technology sector. In our company there are about 30 nationalities, and we are looking for professionals all over the world. We work in a specialised sector, and it is not easy CBC NEWS 05
to find qualified professionals, not even young people who want to join. In addition, attracting people from outside the Schengen area to Barcelona is complicated by the duration of the procedures, which reduces competitiveness. This year we have reinforced our presence in Ghana, where we have a network operations center, also due to the shortcomings of the local market. The educational results reflected in reports such as PISA Report do not help. We must recover the culture of effort, promote STEM vocations from the early stages of education and promote Dual Vocational Training.
the Congo River. For us it has We go to more personal is- a special meaning, from our AFR-IX Telecom contributes sues. What qualities do you office in Kinshasa, the capital of the Democratic Republic to connecting the educational admire most in a person? world with the business world Initiative, originality and crea- of Congo, we contemplate its through internships for univer- tivity. I especially admire peo- immensity and understand sity students and training cy- ple linked to culture, especially that it is a true backbone that cles. However, attracting talent music and painting, skills that connects people, peoples and is not enough: it must also be I have not been able to deve- economies. It is difficult to exretained with competitive con- lop. I admire those who create plain; you must feel it. Aldekoa ditions, flexibility and measures companies and bring innovati- offers a magnificent approach ve ideas. to this reality and that I recomthat favour work-life balance. mend you read. How do you value your par- What is happiness for you? ticipation in the Corporate See how dreams are fulfilled in Board Council (CBC) and the all areas. I like to travel, discover with my family you are part relationship with La Salle? Participating in the CBC fits of the world little frequented with our desire to boost talent and, if we can combine it with and build bridges between uni- sport, it is perfect. versity and business needs. We are convinced that this co- In conclusion, what book llaboration will be beneficial for would you recommend? both students and companies. Xavier Aldekoa recently published Don Quixote in Congo, the story of a trip along CBC NEWS 06
CBC news ALUMNI
Art, technology and new ways of creating
Laia Tarragó Armengol, Digital artist and illustrator. Combines art, technology and immersive experiences. Graduated in Digital Art at La Salle, she is currently working at IDEAL Barcelona and continues to explore new creative languages. At 23 years old, Laia Tarragó has turned curiosity and the desire to experiment into the engine of her career. “I have always liked drawing and the whole world of art, but I was also very interested in technology.”. That is why he chose Digital Art at La Salle, “It allowed me to do the artistic part, but at the same time learn technology and have different professional opportunities”. During her career, she also did an Erasmus at the University of Worcester (UK), where she delved into illustration. Today she works at IDEAL Barcelona, where he started as a trainee and is now part of the CGI content team. Participates in projects for exhibitions, immersive rooms and interactive experiences. “I really like working with stories and thinking about how you can tell them in a different way”. Artificial intelligence is also part of his creative process. “It is a tool that can help you get out of more heavy or repetitive tasks and give you more time to think about the creative part.”. He does not see it as a substitute for the creator, but as a resource that complements human work and that of professionals from different disciplines. De La Salle especially values having learned from teachers linked to the professional world and having had spaces and resources to experiment. She defines herself as an open, positive, creative and organized person: “When I have many ideas, I need to order them. Making lists
helps me a lot”. Their concern also looks at their own projects. Together with Pol Martín, musician and producer, he explores new initiatives that combine different formats and languages, maintaining the dialogue between analogue and digital. Music, violin and technology are part of this exploration. One of the projects that stands out is based on a story by Hans Christian Andersen, adapted to an immersive environment to turn narration into a visual and spatial experience. The project has been presented, among other spaces, at the ISE, MIRA, Sónar+D and the La Calàndria Foundation. He reads comics and recommends the comic Aspirina, by Joan Sfar. When he looks to the future, he is clear: “I don’t know exactly where I will be in a few years, but I do know that I want to continue creating, experimenting and doing projects that excite me”.
CBC NEWS 07
CBC COMPORATIONS
Bayer Global Excellence Hub celebrates 25 years in Barcelona
Accenture opens Agentic AI Innovation Hub in Barcelona
CBC NEWS 08
The centre began 25 years ago focused mainly on accounting and administrative activities, today it is a global hub of talent, innovation and transformation.
areas such as health and agriculture.
Barcelona is home to more specialised teams that globally support R&D and innovation, as well as sustainability With almost 900 professionals projects aimed at measuring of more than 50 nationalities, the carbon footprint of nearHub is currently developing ly 100,000 Bayer suppliers more than 100 specialised worldwide. projects and services with global impact, contributing to sim- A 25-year tour that shows how plifying processes, promoting talent, technology and a cultudigitalisation and incorporate re of continuous transformanew capabilities throughout tion can turn a service centre into a strategic hub with global the company. impact. Artificial intelligence is part of this evolution, from automation and data analysis to the use of predictive models in
Accenture has opened its Agentic AI Innovation Hub in Barcelona, so that company professionals work with companies, AA.PP, the academic sector and the local entrepreneur in “co-innovating” on AI agentive.
Organizations will work in this space to co-innovate, explore and design the integration of AI in the core of their operations with a holistic vision: Re-definition of processes, development and secure deployment of agentive platforms, design of the governance of responThe aim of the Hub is to ac- sible AI, and training plans and celerate the transformation new ways of working. of organisations and expand the real impact that agentive AI generates on the economy, public services and society. To do this, it will develop and scale solutions enabled by AI and Accenture’s business re-invention technological assets.
CBC news
3Cat joins the UER-EBU
The European Broadcasting Union (EBU) approved, during its General Assembly in Prague, the incorporation of 3Cat as a member. The decision represents the first admission to the organisation of a public broadcaster without nationwide coverage.
lligence, digitalization and new formats. UER-EBU has valued the dimension and relevance of 3Cat, its audiovisual offer in its own language and an audiovisual system and its own regulation.
Membership allows 3Cat to share space with large European public operators, access to a large amount of content and news, and the possibility of sharing own informative content. As well as the exchange of experiences, knowledge, data, sectoral information and good practices, access to professional training and support in areas such as artificial inte-
T-Systems celebrates its 25th anniversary in Barcelona, contributing to the digital development of the country
T-Systems, digitalisation services division of the Deutsche Telekom Group, one of the main European Cloud hyperscale’s, has celebrated its 25th anniversary with an institutional act in its offices in Barcelona.
T-Systems, since its arrival in Barcelona in 2001, has contributed to the digital development of hundreds of projects from all segments of the industry, positioning itself as a key player in Cloud services, application modernization, T-Systems has established it- SAP, data spaces, AI and cyself as a benchmark in the di- bersecurity. gital transformation of companies and public administrations in the country and has established itself as a key European actor for the promotion of digital sovereignty and industrial AI.
CBC NEWS 09 07
TECH
Robots that look beyond: automating what seemed impossible before Mar Masulli, CEO and co-founder of BitMetrics and member of the board of directors of the Spanish Association of Robotics and Automation (AER)
We often assume that what is easy for a person must also be easy for a robot. Yet identifying and picking an item from a cluttered container, distinguishing nearly identical products, or handling previously unseen objects remains a challenge for automation. According to the IFR’s World Robotics 2026 report, 603,000 industrial robots were installed worldwide in 2025, an 11% increase over the previous year. In the EU, however, installations declined by 11%. In Spain, 43% were concentrated in the automotive sector. These figures invite us to look beyond robot numbers: the real challenge is expanding the range of processes we can automate. And automation is already moving beyond factory floors. It is expanding into distribution centers, intralogistics operations, and even retail stores, where products change, different items are mixed together, and environments are less structured. To handle this variability, machines need perception capabilities. Traditional machine vision has successfully addressed demanding industrial applications for decades. Today, AI extends these capabilities, enabling machines to identify and locate objects, including previously unseen ones, and providing the information robots and machines need to operate reliably and continuously in changing environments. In an application for a fashion retailer, our technology enables the classification of more than 40 types of nearly identical hangers. In the food CBC NEWS 10
industry, it enables the depalletizing of deformed boxes, prioritizing their handling based on label information read in real time. In another industrial application, our AI inspects eight characteristics of each container in just three seconds, achieving 100% production inspection at line speed. But demonstrating a technology is not the same as industrializing it. According to Deloitte, while 84% of the industrial companies surveyed report measurable value from AI, only 20% of use cases have been scaled. The difference lies in reliability: operating consistently and continuously across different batches, conditions, and shifts. At BitMetrics, we demonstrate this through applications operating 24/7 across multiple countries. The value of AI is not measured by what it achieves in a demonstration, but by what it enables every single day. The next stage of automation is not simply about installing more robots. It is about equipping machines and robots with the perception capabilities needed to address new applications, both inside and beyond factory walls. This is where one of the greatest opportunities for industrial competitiveness lies.
CBC news RESEARCH AND INNOVATION
QUIET: making quantum computing accessible to build the technology of the future Eduard Fernandez Alonso, Director of Research, Knowledge Transfer and Innovation at La Salle – URL
Quantum computing seems a distant technology, reserved for large research centers or large corporations. But every technological revolution begins before its widespread adoption, when universities and companies work together to understand its possibilities and build tools to take advantage of its potential. This is the purpose of the QUIET project, promoted by Software Engineering of La Salle Campus Barcelona in collaboration with NVISION, and was born with a clear objective: to reduce the barrier of entry to quantum computing and bring it closer to software developers. Quantum programming tools require a high level of specialization. Understanding the physical principles, quantum circuits or details of the hardware represents a challenge that hinders its use. QUIET addresses the challenge from a practical perspective: working with paradigms of classical programming, while the complexity of quantum computing is hidden behind a layer of abstraction. We have created a development environment with simulators, libraries and debugging possibilities and, at the same time, we have studied how to combine classical and quantum computing in a single workflow. It is a key approach to the next computational systems. In the Software Engineering line, we believe that the future of computing will depend on the ability to understand computation models appropriate to each problem, develop sustainable software and incorporate and take advantage of new computational paradigms appropriately. Quantum computing will be one of the most
transformative pieces of this technological ecosystem. It is a technology in the process of maturation, but it is essential to start generating knowledge, training professionals and developing tools that allow it to be used when it reaches higher levels of development. Collaboration between university and business is basic. One provides scientific knowledge and strategic vision; the other, applied vision and use cases to validate the developed solutions. The combination allows progress towards academically relevant and useful tools for sectors such as logistics, industry, health, finance or AI. We understand that the best way to face disruptive technologies is to study them, understand them and anticipate their technological, ethical and social impact. QUIET represents this way of understanding research: generating knowledge today to build tomorrow’s opportunities.
CBC NEWS 11
TRENDS
AI in the Pharmaceutical Industry: Reinventing the Path from Laboratory to Patient Fabio De Pasquale, AI Lead Spain & Portugal at Avanade
In regulated sectors such as banking, insurance or health, each decision is key. Artificial intelligence (AI) can improve its quality, speed and anticipation capacity, always within a solid control and responsibility framework. Automating inherited processes does not guarantee better results. The real opportunity is to rethink how decisions are made and when each function intervenes while reinforcing control mechanisms. In the pharmaceutical sector, the challenge covers the entire life cycle of the drug. In 2026, the EMA (European Medicines Agency) and the FDA (Good AI Practice in Drug Development & Manufacturing), published the principles for the application of AI, from research to security surveillance. The opportunity is to shorten the distance between evidence and treatment, incorporating good regulatory practices such as data integrity, validation, traceability, change management and human supervision.
of active ingredients and the regulatory state. It allows us to anticipate if a regulatory or demand change requires reallocating batches, adapting the presentation, transferring the manufacture or processing a variation, protecting the continuity of supply. In biological medicines, relating to raw materials, the production process and the quality of each batch, allows to take better advantage of the available capacity and facilitate transfers between plants with the necessary guarantees. Distribution. Optimizing stock levels requires balancing efficiency and availability. Planning should distinguish medicines based on their clinical criticism, expiration and dependence on suppliers. AI can simulate demand scenarios and interruptions to decide where to reserve inventory or hire alternative capacity.
Research. AI connects dispersed scientific knowledge, identifies complex relationships and evaluates new hypotheses. It can also anticipate risks and model scenarios for clinical trials. In this way, it enriches the evidence and supports expert judgment, maintaining patient safety and The pharmaceutical industry can build AI prohuman responsibility at the center. cesses capable of learning, adapting and advanProduction. The challenge is to turn demand into cing at the pace of the world it serves. a viable plan for a global market. A drug may have different indications, formats, labelling requirements, refund conditions and authorized plants depending on the country. AI can cross these variables with productive capacity, the availability CBC NEWS 12
CBC news THOUGHT
Pause or Acceleration? Ideas behind the debate on Artificial Intelligence
Dr. Jordi Feixas i Roigé, Professor of Political Philosophy at La Salle - Universitat Ramon Llull
In recent weeks, the debate on the advancement of Artificial Intelligence has gained intensity. Neither supporters of acceleration nor those who warn of the possible catastrophes that this technology could cause are new to the conversation. However, recent events remind us that the debate about a confirmed threat is always something different from the conversation about a risk to check. It is so different that an era marked by the almost never questioned ideals of acceleration, continued growth and transgression of all limits – an era that has forgotten the fundamental difference between a young man and an adult – now wonders whether it wants to learn again to set limits. These are good news that are linked to an exercise in elementary responsibility, coming from common sense that postmodernity has not yet been able to completely dismantle. We refer to common sense that it is dangerous to operate with something that is not known well enough and that can put at risk those things that, like everything that is truly important in a human life, cost a lot to build and very little to collapse. A common sense that reminds us that, beyond the individual gain and the immediate return that we have elevated to the altars of our time, we are beings whose permanent condition is that of heirs of communities, traditions and institutions that welcome us when we reach the world and for which we must be responsible. At the very least, if we want to fulfil the fundamental duty of transferring to those who must come the collective heritage that has made us as we are.
Precisely because this is the case, the debate on the acceleration, stoppage or slow progress of AI is a political debate, and as a politician it allows us to reflect on the ideas that move the same world that has created this technology. Conversation is the opportunity to question the modern, deeply rooted and questionable equation between what is new and what is good. The debate is an opportunity to observe good reasons that slow down the typically democratic haste, or to remember that the knowledge that allows the development of a machine is not the same knowledge that helps determine the purposes for which it should be used. With all its effectiveness, the evidence of what AI can do is an unbeatable moment to remember that technique is something different from prudence, which is practical wisdom that is only acquired in the experience of dealing with human things, and reading the wise men who have reflected well on this treatment before us.
CBC NEWS 13
BUSINESS MANAGEMENT
AI and eclipses: 99% is not almost 100%
Josep Mª Ribes i Bonet, Director of the IA Observatory at La Salle - Universitat Ramon Llull
Anthropic Institute published: When AI builds itself, a report that claims that by the summer, more than 80% of the lines of code Anthropic put into production had been written by his own artificial intelligence. Less than two years ago it did not reach 10%. An idea that should stop those who run an organization: it is no longer software generation, but human review that has become the bottleneck of the process. The limiting factor is us; I think that is not a problem: it is the guarantee. our companies: in the agent that closes an incident without anyone reading it, in the process Last August we experienced a solar eclipse. that filters nominations and only shows us the In fact, we live two. In the southern half of the short list, or in the deployment that previously country, it was total; in Barcelona and in the went through a validation and now goes throunorth, with more than 99% of the solar disk co- gh a notification. Probably none of these cases vered, it was partial. It might seem almost the have been decided: the process has simply same, but it has nothing to do with it: without been rethought, and the validation point has being completely under the shadow of the not been put back on. Moon you can see nothing that makes a total eclipse unique. Between 99% and 100% there No board of directors will approve a record sais not only 1%. There is a change in the nature ying, “We will restore human supervision of this of the phenomenon. process”, and yet many organizations will end up arriving here, process by process, without Automation is the same. We often talk about it being recorded anywhere. Because when it as if it were a thermometer: 80%, 90%, 99%, “doing” becomes simple, the scarce becomes as if 100% were one more step in the same di- discernment: “knowing”, what the effort deserrection. If a person marks the direction and the ves and what results we can trust. This is what results are valid, the system goes very quickly, the person brings. but it is still governable. The jump to 100% does not add a percentage point: it hits the person in Like the day of the eclipse, it is up to us to the decision loop. choose where to put ourselves; the position is fixed by us, decision by decision, or omission We tend to imagine this threshold in a labora- by omission. tory in California or China, and it reassures us that it is far away. But it also crosses, on a small scale and without any headline, within each of CBC NEWS 14
CBC news EVENTS As part of TIS – Touristech Startup Fest, La Salle Technova Barcelona organised the startup forum, a space dedicated to showcasing innovative solutions for the tourism sector.
The event fostered connections between entrepreneurs, companies and investors, encouraging knowledge exchange and identifying new opportunities for collaboration to drive transformation and innovation in the sector.
councils and companies. These meetings provide insights into real challenges identified by organisations within the ecosystem, including some affiliated with CBC, and explore potential avenues for The initiative brings together collaboration to validate inno12 participating startups and vative solutions in urban envicombines training with wor- ronments. king sessions involving local La Salle Technova Barcelona has launched Catalonia Urban Hub, an acceleration programme aimed at startups developing technological solutions to address urban challenges.
From 5 to 7 October, Barcelona hosted a new edition of BNEW (Barcelona New Economy Week), an international event focused on innovation and the challenges of the new economy.
ted the panel discussion “How Is AI Changing Talent Identification and Development?”, where professionals from the human resources and technology sectors analysed the impact of artificial intelligence on people management, career Josep M. Ribes, Director of the opportunities and accountabiArtificial Intelligence Observa- lity in decision-making. tory at La Salle – URL, moderaMálaga becomes a meeting point for technological innovation in the agri-food sector on 4 and 5 November, hosting a new edition of Agritech.
La Salle Technova Barcelona is taking part in the event to connect startups with innovative solutions with key players in the sector, foster connections between entrepreneurs, companies and investors, and create new opportunities for collaboration. CBC NEWS 15
LA SALLE HIGHLIGHTS
La Salle – Universitat Ramon Llull destaca en los principales rankings nacionales e internacionales
Leading national and international rankings have recently recognised La Salle – Universitat Ramon Llull’s position in Business & Management and postgraduate education. The Universitat Ramon Llull ranks first in Spain for Business Administration and first in Catalonia and third in Spain for Management in the Global Ranking of Academic Subjects 2026.
Animation students’ projects hit the big screen From the classroom to the big screen. Students from the Bachelor in Animation and VFX at La Salle – Universitat Ramon Llull presented their projects at Animation Talents 2026, an event connecting university learning with professional practice. This year’s edition took place at Sala Phenomena Experience in Barcelona and brought together students, families, professors, industry professionals and members of the university community. The event included screenings and a networking session with professionals from the sector. CBC NEWS NEWS16 16
On the other hand, the campus ranks among Spain’s leading universities in Supply Chain, Marketing and Management in the QS Business Masters Rankings 2027. Finally, five online master’s pro-
The Social Board Council turns dialogue into new opportunities for collaboration
The Social Board Council (SBC), La Salle – Universitat Ramon Llull’s Social Council of Organisations, begins its second year with the aim of turning the shared knowledge between the campus and the third sector into new initiatives and joint projects. During the General Council meeting, member organisations and the campus reviewed the first year and defined this year’s priorities, focused on connecting needs, knowledge and capabilities to address social challenges. The meeting also welcomed two new member organisations.
grammes rank among the best in Spain in the El Mundo Online 2026 ranking, with programmes recognised in the categories of Technology, Project Management, Logistics, Architecture and Digital Marketing.
La Salle-URL, KPMG and CaixaBank reflect on AI governance and challenges
La Salle – Universitat Ramon Llull, together with CaixaBank and KPMG, brought together representatives from the business, social and academic sectors to reflect on the evolution of artificial intelligence and the ethical, regulatory, business and risk management challenges it raises. The event featured two talks on AI’s evolution and risk governance, as well as a roundtable on the intersection of ethics, regulation and business. The meeting highlighted the need to address AI from a transdisciplinary perspective.
CBC news
La Salle-URL Corporate Event | Leading Strategy: From AI to the Quantum Economy La Salle – Universitat Ramon Llull hosts a new edition of its Corporate Event, a meeting point for business and academic leaders and executives to bring quantum computing into the language of leadership and business. Professional and Executive Education, in collaboration with Qilimanjaro Quantum Tech, is organising a roundtable for executives who want to anticipate this new technological paradigm and understand the real impact of the quantum economy on organisations. How can this emerging technology create value, and when is the right time to prepare for it? The event will explore these questions from a strategic perspective, without technical jargon.
Understanding Today What Could Transform Business Tomorrow. La Salle-URL connects technological knowledge with a humanistic vision. In a constantly changing environment, understanding technological transformation is essential to continue building a prosperous future for the society that will experience it.
+INFO
How can the quantum economy become a strategic advantage? An open and accessible debate to understand today what will transform business tomorrow.
CBC NEWS 17
LA SALLE EVENTS
NMUN 23–27 November (opening ceremony: 24 November at 7 p.m.) La Salle – Universitat Ramon Llull hosts NMUN•Spain 2026, the world’s leading university-level United Nations simulation.
+INFO
What happens when more than 400 future leaders come together to debate and reflect on the planet’s most pressing challenges? An experiential, humanistic learning environment that reimagines leadership and helps build a future with purpose.
School of Engineering 60th anniversary 12 November, 6.00 p.m. Sala de Congressos, La Salle – Universitat Ramon Llull
+INFO
Six decades of challenging the limits of technology to transform society. La Salle-URL celebrates the 60th anniversary of its School of Engineering with a major closing event. A reunion for the entire community of students, alumni, faculty and companies to share memories and continue shaping the future.
Honorary Doctorate 17 November, 11.00 a.m. Basílica of Santa Maria del Mar, Barcelona
+INFO
CBC NEWS 18
Universitat Ramon Llull will confer an honorary doctorate on philosopher and essayist Byung-Chul Han, following a proposal by La Salle-URL’s School of Architecture and Faculty of Philosophy. A milestone that invites us to question the present and reflect on the future.
CBC news CULTURE
Man’s Search for Meaning, by Viktor E. Frankl (Edit. Beacon)
It is much more than the testimony of a psychiatrist about the events and events experienced in a concentration camp. It is an existential lesson capable of questioning the reader of any culture, age and origin. A shocking story in which he tells us about his experience in concentration camps. He, who had lost everything, who suffered hunger, cold and brutality, was able to recognize that, despite everything, life is worthy of being lived and that inner freedom and human dignity are indestructible. Reading recommended by Lluís Recoder, President of the Board of Trustees of Universitat Ramon Llull. ASPIRINA, by Joann Sfar (Edita Pimentel)
Comic one fable starring supernatural beings from the perspective of humor and sensuality. The Vampire series finally features an album dedicated to his vampire emo, Aspirina. Sfar recovers one of his best characters to reflect again laughs included about the love, desire and anguish of living. Reading recommended by Laia Tarragó, Digital artist and illustrator, graduated in Digital Art at La Salle-URL. AI for Good: How Real People are using Artificial Intelligence de Josh Tyrangiel (Edit. Simon & Schuster)
Unlike the wave of noisy controversies around AI, IA for Good explores how AI, in practice, can improve our lives and tells the stories of everyday citizens at the forefront of this new “AI entrepreneurship.” Gustave Perna, retired general orchestrated the distribution of Covid vaccines during Operation Warp Speed. Success depended on the practical ability of AI to synthesize and standardize large amounts of logistic data. AI was the tool that helped real people do things. Quijote en el Congo, de Xavier Aldekoa (Edita Península)
The story of a childhood dream turned into adult obsession. Xavier Aldekoa makes a tour of the great African river: the Congo river, from its sources to the mouth to venture into the reality of a rich, wounded and vital region. For more than two months of navigation, Sancho Panza was fascinated by that unknown world, an almost mystical and quixotesque river, which was embarked on in an impassable jungle to build an extraordinary history in its path. Reading recommended by Norman Albi, CEO de AFR-IX / Barcelona Cable Landing Station. CBC NEWS 19
CBC news - Speaking with Lluís Recoder Miralles, lawyer specializing in urban and environmental law. He has been a deputy in the Congress of Deputies, mayor of Sant Cugat and Minister of Territory and Sustainability. He currently chairs the Board of Trustees of Universitat Ramon Llull.
“We must train professionals who want to improve society and leave a positive footprint”
What unites your different professional facets? La vocació de servei públic. Sempre he volgut conThe vocation of public service. I have always wanted to contribute to improving the country, the city and the world. Before it did so from politics and now, from civil society, through institutions such as Universitat Ramon, the Red Cross or the Aid and Hope Foundation. What inspires you? Family, friends, Catalonia and the environment. As a Christian, I believe that we must get involved in public life and help to improve what we have at our disposal. What led you to preside over the Board of Trustees of Universitat Ramon Llull? I accepted because I wanted to continue to exercise my vocation of public service and contribute my experience. URL is a unique university, inspired by Christianity, that combines knowledge and values, to train professionals committed to society. What is the main challenge of universities in the face of artificial intelligence? AI forces us to rethink how we teach and learn. Technology is a useful tool, but we must recover reading, understanding complex texts and face-to-face. It is necessary to teach students to use it without renouncing human capabilities. Certainly. Its development is dizzying and we cannot leave it without limits. We need regulations that protect people and ethical principles. Europe can CBC NEWS 20
play an important role, but it needs more unity to face global challenges. How can we transmit values to young people? University must transmit scientific knowledge, but also values. We must train professionals who pursue the common good, act consistently and contribute to improving people’s lives. It is about improving the environment and leaving a positive footprint. What is happiness for you? Enjoying the family, seeing my wife, daughters and grandchildren well, and knowing that they have a well-oriented future. It is also about climbing mountains, reading, sharing time with friends and enjoying nature. What else do you admire of people? The coherence between what they feel, think and do. What reading do you recommend? “Man in search of meaning”, by Viktor Frankl. A reflection on the human capacity to overcome the most difficult situations and on the importance of finding meaning in life, even in the most adverse circumstances.