Catakumbaba

El racó del rector - UNA BONA EINA PER GAUDIR DE LES VACANCES Arriba l’estiu, les vacances, deixem enrere el temps d’estudi i d’escola; però no per això deixem de banda la nostra formació humana, el nostre creixement personal i familiar. La convivència familiar és un goig però de vegades tant de temps junts pot esdevenir una font de conflictes. És per aquest motiu, i aprofitant que el passat 27 d’abril va ser declarat sant, que us convidem a fer vida aquest “decàleg de la serenitat” que va compondre Sant Joan XXIII, el papa bo. De ben segur que aquest decàleg pot ser una bona eina de pregària matinal que ens ajudi a viure amb més comunió, serenor i alegria aquestes vacances que tot just iniciem. Mn Andreu i jo us desitgem a tots i a totes unes molt bones vacances i si Déu vol ens retrobarem a les colònies i els campaments.

1. Només per avui tractaré de viure exclusivament al dia, sense voler resoldre els problemes de la meva vida, tots de cop.

2. Només per avui tindré màxima cura del meu aspecte: cortès en les meves maneres, no criticaré ningú, no pretendré disciplinar ningú, sinó a mi mateix.

3. Només avui seré feliç en la certesa que he estat creat per a la felicitat, no sols a l'altre món, sinó en aquest també.

4.Només per avui m'adaptaré a les circumstàncies, sense pretendre que les circumstàncies s'adaptin totes als meus desigs.

5. Només per avui dedicaré deu minuts a una bona lectura; recordant que, com l'aliment és necessari per a la vida del cos, així la lectura és necessària per a la vida de l'ànima.

6. Només per avui faré una bona acció i no ho diré a ningú.

7. Només per avui faré alguna cosa que no desitjo fer; i si em sentís ofès en els meus sentiments procuraré que ningú no se n'assabenti.

8. Només per avui em faré un programa detallat. Potser no el compliré totalment, però el redactaré. I em guardaré de dues calamitats: la pressa i la indecisió.

9. Només per avui creuré fermament - encara que les circumstàncies demostrin el contrari- que la bona Providència de Déu s'ocupa de mi com si ningú més no existís al món.

10. Només per avui no tindré temors. De manera particular no tindré por de gaudir del que és bell i de creure en la bondat.

ARTICLE PARES I MARES Els monitors de l’esplai em demanen que escrigui un article per aquest revista, ja que m’estreno com a pare que li marxa la filla per primera vegada de colònies d’estiu i que per altra banda també vaig fer de monitor i director en moltes colònies durant un grapat d’anys. Tot seguit intentaré explicar tot allò que crec que els nens i nenes s’emporten d’aquesta activitat i com viuen aquesta experiència.

Les col . lonies d’estiu són el colofó final de la temporada d’esplai, el tancament del projecte que s’ha treballat durant tot el curs i un espai de convivència molt intens a causa de la durada de les colònies (11 dies i 10 nits), amb tot de moments especials que tenen com a objectiu principal la diversió.

Els infants adquireixen un gran aprenentatge quasi sense adonar-se’n d’hàbits i rutines diàries, de treball en equip, de convivència, d’adquisició d’habilitats socials.. tot compartint experiències, activitats (jocs, grans jocs, jocs de nit, gimcanes, jocs de pistes, tallers, vetllades . .) i dedicant unes petites estones a serveis (neteja d’interiors, exteriors, parar taula, recollir . .)

I els nens i nenes com viuen tots aquests dies i nits sense la seva família, sense els seus pares?

Doncs normalment són uns dies de diversió i una experiència única que els deixa un molt bon record, amb ganes de repetir l’any vinent.

Cal dir que els que hi van per primer cop si són petits o segons com sigui el seu caràcter, si són una mica més dependents dels pares, solen tenir unes petites crisis d’enyorança, que acostumen a aparèixer a mitjans de l’estada, cap el 5è o 6è dia i quan s’acosta l’hora d’anar a dormir.

A vegades coincideix amb aquell dia en què a l’hora de fer la valoració diària s’ha hagut de tocar el crostó per algun tema.. .

Algun nen o nena de vegades pot demanar que el vinguin a buscar els pares, que se´n vol anar a casa, i tot seguit els monitors després de parlar amb ell/a i veure que no vol esperar a demà acaben trucant als seus pares perquè el vinguin a buscar. La meva experiència després de moltes vegades de trobar-me en aquesta situació, quan en lloc de fer de pare feia de responsable d’estades o de colònies, era que quan els pares venien a buscar el seu fill o filla, era aquest que ja s’ho tornava a passar bé, ja no s’enyorava i no volia marxar de les colònies!

En definitiva, el que els infants s’emporten de les colònies és molts més que aquells petits moments de crisi que de vegades poden tenir al llarg de l’estada i el record inesborrable de moltes experiències viscudes, a més d´un gran suport en el seu creixement personal.

Antoni Guasch Pare de Xiurons