Page 1

CASAL DELS CATALANS DE CALIFÒRNIA El Butlletí. Número 68. Edició de Hivern. Març 2005 PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009 Tel (310) 640 88 47 Email: pcgarriga@cs.com - http://www.casalcalifornia.org

Jocs Florals

B U T L L E T Í

Jocs Florals El 23 d’abril és la diada de Sant Jordi, i com tots sabeu és dia de llibres i roses. Des del Casal volem portar a terme una nova iniciativa, uns Jocs Florals per totes les edats. Pels més grans: Escriu amb estil lliure un poema o un compte, com més t’agradi, en català o anglès i envia’l a aquesta direcció electrònica jocsflorals@casalcalifornia.org

Pels més petits: Dibuixa el drac, la princesa i Sant Jordi i explica’ns la historia. Porta la teva auca a l’aplec de primavera i emportat un premi!. Si vols també pots fer-la per ordinador i enviar-la a jocsflorals@casalcalifornia.org Feliç Sant Jordi!!

Les despeses de publicació dels butlletins del 2004 han sigut en part subvencionades en col.laboració amb la Secretaria de Cooperació Exterior de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.

El Butlletí: Aquest número ha comptat amb les col.laboracions de: Pere Garriga, editor en cap i redactor. butlleti@casalcalifornia.org Les opinions expressades al Butlletí són les dels autors dels articles.

Pere Garriga, Josep G. Llauradó, Carma Roig, Laia VicensFusté, Maria Cruz Villa Uriol, Àngel Jiménez-Aranda, Laia Pagès i Anna Torrents.

ÍNDEX Paraules de la Presidenta

(1)

Des del Consell

(2)

Casal

(5)

Notícies

(10)

Articles Human Towers: a catalan tradition Bona cuina Epitom de la Guerra Civil a Espanya Mar adentro Com fer un bon cava casolà

Jocs Florals

20

Words of the President

Paraules de la Presidenta Catalans arreu del món!

(11) (11) (14) (17) (18)

(20)

Doncs sí, catalans que viuen arreu del món, ens varem trobar a Girona el mes de febrer d'enguany per celebrar la tercera trobada de Casals Catalans arreu del món. Aquestes trobades que es cel ebren cada quatre anys, són organitzades per la Generalitat. La finalitat primordial és de coneixer i exposar les necessitats de les comunitats catalanes a l'exterior. Personalment va ser una experiència inolvidable i molt positiva. Va ser com posar fil a l'agulla. Tots aquells noms de persones i entitats que he vist escrits tantes vegades, ara hi podia afegir una cara, una persona i una experiència. Ha sigut un aprenentatge de com funcionen els Casals a altres parts de món i com ho fan per mantenir i promocionar la cultura catalana als països d'acollida. Em vaig adonar que cada Casal era un món i que cada món a la seva manera, fa que Catalunya segueixi viva i sigui coneguda pels respectius països d'acollida. A la Trobada també hi van assistir la Monserrat Franch-Jason, el Pere Garriga i el Marius Cucurny. Entre tots ens vam repartir els tallers per tal de recullir el màxim d'informació. Alguns dels conferenciants van ser: el conseller de Governacio i Administracios Publiques Joan Carretero, el secretari de Cooperacio Exterior, Albert Royo Marine, i el representant d'Esquerra Republicana Josep Lluis Carod-Rovira entre d'altres. Es va afirmar la voluntat del govern català per augmentar el suport als catalans de l'exterior. També es va anunciar que aquest any 2005 hi ha hagut un increment d'un 50% dedicat a les subvencions. Per altra banda també han augmentat el número de casals reconeguts per la Generalitat. Hi ha un total de 106 casals arreu del món. Les conferències i diversos tallers van servir per exposar i proposar noves idees i canvis. Temes de gran interés, com ara subvencions, beques per estudis de postgrau, campaments per joves dels Casals, ajuda per el retorn a Catalunya, escoles bressol i esplais i organització de cursos de català a les comunitats catalanes de l'exterior van engrescar als assistents a debats molt actius en algunes ocasions . Tot i que fa poc temps des de la trobada, ja es comença a veure algun fruit. L'Institut Ramon Llull ha considerat Los Angeles una de les ciutats on es faran convocatòries el proper mes de maig, per treure's el certificat per ensenyar la llengua catalana. Pel nostre Casal, sempre ha sigu t un problema trobar gent qualificada, així que demano que tothom s'animi i es presenti. Hi ha quatre nivells differents i més informació en aquest bulleti. L'altra cosa positiva, però per la que encara s'ha de fer molta recerca, va ser que la Generalitat donarà ajuts per mantenir un Séu. Això és i ha sigut un somni i potser ara es converteixi en realitat. En conclusió, com va dir l'Albert Royo (el secretari de Cooperació Exterior) "Els casals han de ser enllaços, una extensió de Catalunya a l'exterior." Treballant plegats es poden enfortir les comunitats de l'exterior i també enfortim Catalunya. Perquè hi hagi més comunicació direte entre els casals i el govern, s'ha obert una pàgina web www.casalscatalans.net on com a novetat més destacada hi ha un fòrum que només hi tindran accés els membres de casals. Es un espai de debat i reflexió que pot ser beneficiaria per millorar la comunicació tan entre els casals com pel govern català. Carme Roig Presidenta del Casal dels Catalans de Califòrnia

Catalans all over the world! That's right, Catalans who live all over the world. We met in Girona in February to celebrate the Third Meeting of Catalan Casals from Around the World. These meetings are held every four years and are organized by Generalitat. The objective primarily is to learn and to discuss the needs of Catalan communities outside the country. Speaking for myself it was an unforgettable and very positive experience. It was like they say in Catalan threading the needle. All of those names of people and organizations I had read about so many times now had a face, a person, an experience. I learned how casals work in other places and how they go about promoting amd maintaining our culture in their countries. I found out every Casal is like a little world and each, in its own way, keeps Catalonia alive in their respective countries. Montse Franch-Jason, Pere Garriga and Marius Cucurny also attended the meeting. Pooling our resources between us we managed to attend all of the workshops. Among the speakers were the Conseller of Government and Public Adminsitration Joan Carretero, the Secretary of Exterior Cooperation Albert Royo Mariné, and the representative of Esquerra Republicana Josep Carod-Rovira. They affirmed the will of the Catalan government to increase its support to Catalans abroad. They also announced that year there had been a 50% increase in grant support. On the other hand Generalitat recognized more casals. There are nou 106 abroad. The talks and workshops helped to present and propose new ideas and changes. Some of the topics which generated much interest were grants, graduate fellowships, youth camps for Casal members, assistence available for immigrants who wish to return to Catalonia, preschool, Catalan class organization, etc. Some of these produced heated debates. The meeting is already starting to produce some concrete fruits despite the short time since its conclusion. Institut Ramon Llull has considered Los Angeles as a location to test applicants for the Certificate of Catalan Proficiency this coming May to teach Catalan. For our Casal it has always been a problem to find people qualified to teach. I would like to encourage one and all who think they could take the exam to enroll in a preparation class and take the exam. The certificates are granted at four levels. You can find more information in this Butlletí. The other positive subject that came out of the meeting was that Generalitat will now consider providing grants to maintain a Casal residence, a Séu. We still have to do a lot of research on the matter. This has been a dream for many of us and now we may be closer to making it a reality. To conclude, as Albert Royo the secretary of Exterior Cooperation said: "Casals have to be the links, the extension of Catalonia abroad. If we all work together we can strengthen our casals as we strengthen Catalonia. In order that there be a better communication between casals and the government a new web page has been established www.casalscatalans.net where, as a new feature there is forum available only for members of casals. It provides a space for debate and reflexion which may be very beneficial to improve communication between casals and the catalan government.

1


Des del Consell Carolina Trias, va explicar amb més detall el funcionament de casalscatalans.net, la nova pàgina web dels Casals. La pàgina, encara en un estat embrionari, facilitarà la intercomunicació entre Casals, establirà enllaços als webs de interès, ajudarà a fer busques especialitzades, despondrà de informació per descarregar programes de instrucció i ajuda, establirà fòrums, tindrà un fòrum per debat, publicació de notícies, informació sobre subvencions i formularis. Va invitar a tots els interessats a aprofundir més en les possibilitats d'aquesta nova eina assistint als tallers de Noves Tecnologies que s'oferien aquell dia.

III Trobada de Catalans d'arreu del Món Representants d'aproximadament 40 casals catalans d'arreu del món, unes 200 persones, es van reunir a Girona entre el 8 i 12 de febrer. El nostre Casal va estar representat per quatre membres del consell: Carme Roig (presidenta), Marius Cucurny (Cultura), Montse Jason (Activitats Socials) i Pere Garriga (Secretari). Aquesta era la tercera trobada d'aquest tipus iniciat en 1996. Les trobades tenen lloc cada quatre anys i van està establertes per la Llei 18/1996 del Parlament de Catalunya que regularitza relacions amb comunitats catalanes de l'exterior. L'objecte d'aquestes trobades és reforçar els lligams entre les diferents comunitats, incrementar la implicació del govern de la Generalitat en les activitats que duen a terme, fomentar i projectar la cultura catalana en els països de residència. També pretén ser una oportunitat reclamar a les autoritats catalanes un millor reconeixement a la tasca que han dut a terme les comunitats catalanes i trobar un millor suport econòmic a les seves activitats.

Una de les conferències més interessants va ser la que va pronunciar Josep-Lluís Carod Rovira, cap d'Esquerra Republicana. Va explicar com va gestionar la proposta de llei de relacions amb casals de l'exterior. La llei va partir a rel d'una gira que va fer a començaments dels 90 per a recollir dades per un diccionari de casals i catalans publicat amb motiu del cinquè centenari del descobriment d'Amèrica. Catalunya té un deute amb els casals de l'exterior. En aquest viatge va visitar personalment la majoria dels casals d'arreu del món. La labor que els casals han fet acollint immigrants i exiliats catalans i promovent la cultura catalana en èpoques de persecució a la península no ha estat mai prou reconeguda a Catalunya. Lamentablement altres autonomies peninsulars han ajudat molt més als seus emigrants. La llei del 1996 va establir una sèrie de convenis, organismes i objectius per a regularitzar millor les relacions amb comunitats catalanes. Entres les coses que han funcionat Carod Rovira va esmentar la comissió d'assessorament a la presidència de la Generalitat, les trobades de cada quatre anys, les normalització de les subvencions, l'activació d'organismes culturals per joves, la llei de retorn a d'emigrants i els seus descendents. Coses que podien funcionar millor han estat el carnet de català, beques i assistències als Casals. Carod Rovira va explicar que la llei dona ajuts per a fer visites turístiques a Catalunya, assessorament social i d'assistència sanitària, l'adquisició de fons audiovisuals i llibres i revistes per a biblioteques de les comunitats. Carod Rovira va acabar recordant un punt pràctic de la política. Una majoria dels catalans de l'exterior podrien tenir el dret de votar a Espanya però no han fet els passos per obtenir aquest dret de nacionalitat. Entre els que sí el tenen més del 83% dels catalans de l'exterior no voten (equivalent a la població de Tarragona). Si fessin el seu vot valdre no hi ha dubte que serien molt escoltats i sol·licitats.

La Trobada va ser un seguit de conferències, tallers, i recepcions ofertes pels dirigents administratius i executius de Catalunya al Parlament i a la Generalitat de Barcelona. No van faltar banquets, discursos i brindis. Hi va haver també oportunitats de fer turisme cultural a Girona i les seves històriques rodalies; les excursions també oferien una bona oportunitat de conèixer socialment als participants. La programació, densament apretada entre quatre dies, va significar poques hores de descans i una organització precisa. Les dues coses podien haver segut millorades. El conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, Joan Carretero, va obrir i tancar les sessions amb sopars de benvinguda i cloenda. El Sr. Carretero dirigeix el departament de Cooperació Exterior a cura del qual estava l'organització de la Trobada. El secretari de Cooperació Exterior, Albert Royo i l'encarregada de Comunitats i Casals de l'Exterior, Carolina Trias, juntament amb el seu equip format per Pep Camps, Tere Abellan i Xavier Gatell varen estar presents durant tots els dies de la Trobada. El primer dia de treball el secretari Royo va esmentar les activitats relacionades a Casals que ell dirigeix, entre elles la gestió de subvencions, les estades a Catalunya i beques universitàries per a joves, la nova pagina web d'atenció exclusiva a les necessitats dels Casals, les exposicions itinerants per a promocionar Catalunya, les agrupacions de casals i empresaris catalans del Con Sud, la Història de Casals que s'està gestionant, etc.

El Consell Assessor de les Comunitats Catalanes es va presentar i va explicar els seus objectius. És un òrgan creat per la llei del 1996 i té per finalitat assessorar el Govern de la Generalitat. Està compost de 41 representants dels

2

Articles d'haver estat fermentat l'únic i el necessari per a la segona fermentació i conseqüent transformació a cava. La quantitat de sucre que porta un cava és el que fa la distinció entre els tipus de cava que existeixen: sec, semi-sec, brut i brut nature. Els tres primers són més dolços, ordenats de més a menys, perquè se'ls afegeix sucre abans de fer-ne cava (Per això es produeixen aquells mal de caps tant terribles que comenten alguns...). L'última varietat, Brut Nature, és l'autèntica i genuïna. De fet el seu nom ho indica: Brut Nature o Natural, sense afegits ni conservants, el vi tal qual i llestos!

les que hi caben cent botelles o més. La màquina té programat el gir adequat i l'alçada corresponent, i ja està! Nou mesos és el temps mínim que se li demana a un cava jove.

Ara que ja tenim la botella verticalment inclinada, amb les mares al coll de la botella, és el moment d'extreure-les, i això no és res més que el procés de desgorjar. El coll de la botella ha d'estar vertical mirant a terra, i un cop es treu el tap s'ha d'invertir la posició. Cal ser molt ràpid en aquest cas, ja que cal evitar pèrdues del producte de l'interior. Els que hi tenen traça, no vessen ni una gota de cava com aquell qui diu, els que són principiants, perden la meitat del cava de la botella Una vegada aclarits aquests tres punts, ja podem començar cada vegada que intenten desgorjar-ne una. Però no patiu, el procés: també hi ha solució moderna per aquesta part del procés! Les empreses grans congelen el coll de la botella on hi ha les 1. Posar el vi a la botella de cava. mares, i per tant l'extracció és molt més ràpida i eficaç, i les 2. Afegir les bactèries encarregades de produir la pèrdues de cava són mínimes. Ara només cal posar el tap de fermentació del vi a dins de la botella, és a dir, de menjar-se suro habitual i el producte ja es pot servir. el sucre residual del vi per transformar-lo en alcohol. 3. Tapar la botella amb una xapa metàl·lica i deixar-la L'etiquetatge és opcional. La majoria de caves grans sí que en posició horitzontal. etiqueten els seus productes, és clar, però els grans bevedors 4. Rimar durant 9 mesos. (temps mínim necessari per i aficionats com jo preferim el cava sense etiquetar, ja que obtenir un cava jove) segur que si no porta etiqueta... és dels bons, ja m'enteneu 5. Desgorjar. oi? 6. Posar el tap de suro habitual. 7. Etiquetar si es vol, però no fa falta. Els que volen obtenir els caves denominats Reserves, deixen envellir el cava dins de la botella d'entre dos i quatre anys. I això és tot, no hi ha més secret que aquest! Però aquesta darrera qüestió la deixo al gust del consumidor. Els que vulguin saber una mica més del tema, poden continuar Així doncs, ja ho sabeu, ara no hi ha excuses i si teniu més llegint, però per als que ja els està bé, que no pateixin perquè preguntes estaré a la vostra disposició. de fet, ja ho saben tot. Algú s'anima! Potser caldria que expliqués amb més de detall en què consisteix això del rimar i desgorjar oi? Doncs bé, rimar és Anna Torrents el procés necessari perquè les mares del cava passin de la posició horitzontal inicial, a una posició final totalment vertical. Les mares no són res més que les restes de les bactèries que s'afegeixen per fermentar el vi de la botella. (Parlant clar: les bactèries mengen sucre i caguen alcohol i diòxid de carboni, per això el cava té gas.) Una vegada les bactèries s'han acabat tot el sucre que conté el vi, ja han acabat la funció que havien de fer, i aquestes es moren perquè ja no els queda menjar. Per tant, es forma un pòsit a dins de la botella, les mares, que cal extreure per obtenir el producte final. Llavors és quan entra en joc l'acció de rimar: cal donar un quart de gir de volta a la botella cada dia i al mateix temps aixecar-la una mica. D'aquesta manera el pòsit va avançant de mica en mica cap al coll de la botella. Aquest procés és lent i complicat. Molt poques persones saben fer-lo a mà, però veure com ho fan és increïble! Actualment s'usen caixes automatitzades en

19


Articles "Mar Adentro" explica l'historia del Ramon Sampedro, un home que desprès de patir un accident es va quedar tetraplègic i ha viscut des de fa 28 anys estirat en un llit. La pel·lícula ens introdueix dins de la vida del Ramon i de la gent que l'envolta. Poc a poc, es va veient el dia a dia dins de l'habitació d'aquest personatge en un petit poble de Galícia. La pel·lícula fa entendre el que pensa i en varies ocasions, explica somnis o deliris que ell mateix s'inventa per a fer passar l'estona. Però el Ramon vol morir i torbarà la manera de fer-ho. "Mar adentro" ens explica el tema de l'eutanàsia des de diferents punts de vista a traves d'una historia real. Penso que és un problema complicat i que està molt ben tractat perquè, tot i que l'eutanàsia es un tema força trist, crec que la pel·lícula en el seu conjunt no es fosca ni melancòlica. Considero que s'ha arribat a fer un balanç adequat entre humor i tristesa. A més a més de l'argument, una altra raó a favor d'aquesta pel·lícula es que hi ha moments en el que es sent parlar en gallec i en català. A mi em va fer il·lusió sentir parlar català al cinema a Irvine! No cal que us digui que des d'aquestes línies convido a tothom que pugui a anar a veure aquesta pel·lícula que, tot i que segurament us farà plorar com em va fer a mi, crec que us agradarà. Laia Pagès

Des del Consell Com fer un bon cava casolà?

Després d'haver aterrat en aquestes terres americanes, i després d'haver-me situat i ubicat una mica, perquè costa oi?, doncs bé, el que més troba a faltar una dona com jo és un bon cava. Una vegada instruïda (pels catalans que m'envolten, és clar) en el món dels supermercats americans, i després de passarme hores davant d'un producte intentant saber quina varietat escollir d'entre les quaranta mil que oferien, vaig decidir donar una ullada a la secció de begudes alcohòliques, buscava cava, és clar. Vaig pensar que amb aquest tema no em podrien enxampar, ja que coneixent bé el producte tindria facilitat alhora d'escollir, i vaig creure que agilitzaria el meu procés lentíssim de la compra setmanal. La meva desolació va ser enorme quan vaig veure què hi havia a les lleixes de la secció: xampany francès o Freixenet (carta nevada o cordon negro no us els recomano) ah si, i un brut reserva del Segura Viudas (que també és Freixenet, per cert). I res més?... , Això és tot?... És clar que a ningú li agrada el cava català, vaig pensar, si amb el que hi ha per escollir et cau l'ànima als peus!!!! Després d'aquesta mala experiència al supermercat, vaig pensar que el millor seria fer una petita explicació de com pot fer-se un bon cava. Perquè de fet no és tant difícil, crec jo. I a més a més, aquesta és una terra de vins, oi! Doncs és així per on es comença..., només fa falta un bon vi de base i ja està, això és el més important! Les varietats de raïm que s'usen per fer cava, però que es poden modificar i de fet ja s'està començant a fer, són bàsicament Macabeu, Xarel·lo i Parellada. La proporció entre aquestes tres varietats és variable, però normalment és de 4:2:1. El Macabeu li dóna el gust principal, el Xarel·lo afruitat la mescla resultant i la Parellada l'acidifica una mica. El grau alcohòlic recomanat que ha de tenir el vi base del cava és de 10.5, ja que cal fer una segona fermentació d'aquest vi dins de la botella, i per tant, el grau alcohòlic resultant augmenta una mica després de tot el procés. (Si el vi base té massa graduació, el cava final podria tenir massa grau i la trompa podria ser considerable...). La idea principal que cal tenir en compte és: el most, suc del raïm, és bàsicament una mescla de sucres (entre d'altres coses, evidentment). El most cal que fermenti per obtenir el vi. La fermentació no és res més que convertir el sucre del most en alcohol. Normalment, el procés de la fermentació no es realitza complert, i sempre queda una mica de sucre residual en el vi final. És el sucre residual que té qualsevol vi després

18

departaments, de grups parlamentaris i d'altres organismes oficials i institucions entre els que hi han 11 representants dels casals. Es reuneix un cop a l'any sota la presidència del President de la Generalitat. Els 11 representants titulars del consell representen diverses zones geogràfiques dels casals. Els de nordamèrica estan representats per Elia Robles del Casal de Vancouver. Pere Garriga, el secretari del nostre casal, és suplent.

reconegut a Catalunya. 7. Reunions. Es va discutir la millor manera de intercanviar propostes i fer acords entre els casals. Alguns proposaven una reunió anual dels representants, altres que s'establís una xarxa virtual per Internet, altres que el representant al consell assessor s'entrevistés independentment amb cada casal. Es va decidir que de moment s'establirien comunicacions per Internet i aprendríem si aquest sistema funciona. 8. Pressupost per viatges. Tanmateix, el consell assessor demanarà a la Generalitat un pressupost perquè representants dels casals de cada regió puguin reunir-se una vegada a l'any. 9. Casal de Quebec. La representant del Casal de Quebec va explicar que el seu casal ara funciona d'una manera virtual i que sent una regió francòfona també els interessaria tenir contactes amb casals europeus de parla francesa. 10. Millor informació sobre el país de cada Casal. El Professor Jaulent va comentar que a Catalunya generalment es te una idea distorsionada dels països dels casals i proposa que els centres catalans facin documentals dels seus països per a ser distribuïts entre la media catalana. 11. Conclusions. Es van repartir copies, llegir i comentar les 14 conclusions preliminars de la 3ra Trobada que un dels membres del Consell va donar a Pere Garriga. Es van recomenar un nombre d'esmenes que Garriga i Zaugg-Giró van portar a una reunió del Consell. Gairebé totes les recomanacions van ser adoptades.

El Consell ha format xarxes territorials. La Xarxa de Nordamèrica, composta per casals del Canadà (Vancouver, Toronto, Quebec) i Estats Units (California, California Nord, Washington) es va reunir durant la Trobada els Casals conjuntament amb la Xarxa d'Entitats Acadèmiques entre les que estan la NACS (North American Catalan Society) i la AICS (American Institute of Catalan Studies). Les deliberacions de Xarxa es poden resumir així: 1. Reunió conjunta de les dues xarxes. Entre les raons a favor de reunir conjuntament la xarxa de Nord Amèrica i l'Acadèmica són que dues de les institucions acadèmiques (NACS i AICS) estan a Nord Amèrica. També que objectius acadèmics de projecció de la cultura catalana són similars a la dels casals. Arguments en contra són que les institucions de fora de Nord Amèrica estan molt llunyanes i dificultaria la reunió de representants. Cada una de les xarxes sol·licitarà més opinions dels seus afiliats sobre aquesta qüestió per determinar si cal seguir fent xarxa conjunta. 2. Ensenyament de català a nens. Francesca Cardús de l'AICS va proposar que es fomentés mes la difusió de mitjans d'instrucció per ensenyar català a infants per parents en llars on no es parla català habitualment. 3. Campaments a Catalunya per nens. També va proposar que la Generalitat ajudes a fomentar campaments on nens i nenes de 9 a 15 anys poguessin passar els estius a Catalunya per aprendre català. 4. Educació post grau. Es va proposar que s'establissin relacions entre universitats catalanes i nordamericanes, tenint amb compte les localitats de casals, per ajudar a enriquir la col·laboració d'estudiants amb els casals. 5. Col·laboració IRL-Cervantes; altres institucions. La nova relació entre el IRL i Cervantes s'hauria de potenciar per a fer arribar centres culturals catalans amb la col·laboració dels Casals. També s'hauria de veure com poden ajudar en aquest sentit altres institucions de cultura com el IEC, i de Mallorca, i Valencia 6. Carnet de català. El Professor Jaulent de l'Institut de Filosofia i Ciència Raimon Llull, va proposar que el carnet de Català es continués lliurant a nous membres de les entitats catalanes de l'exterior, cosa que ara no es fa; i que fos millor

Les conferències i després els tallers suscitaven preguntes, queixes i en ocasions debats sobre les matèries que es tractaven. Lamentablement la programació de la Trobada no donava lloc a ampliar gaire les discussions que podrien haver ajudat a arribar a conclusions profitosos per tothom. Amb tot, a l'últim dia es van produir una sèrie de conclusions. Entre elles: 1. Que a les comunitats catalanes de l'exterior es reconeixi que formen una part integral de la nació catalana amb el mateix tractament jurídic i cultural que els ciutadans que resideixen a la Catalunya interior, 2. Que la llei de relacions amb comunitats catalanes de l'exterior de 1996 va ser un primer pas i que hauria d'introduirse una nova llei que donés més igualtat de drets i que hauria de tenir una dotació pressupostaria suficient, cosa que no s'ha complert degudament d'acord a la llei existent, 3. Que amb l'increment de pressupost d'enguany es desenvolupin els projectes de Història dels Casals i l'elaboració d'un Cens de catalans de l'exterior fonamental per a poder planificar suports pressupostaris, 4. Que la Generalitat recolzi els projectes de xarxes territorials de les comunitats i doni facilitats per a fer trobades

3


Des del Consell d'aquest tipus, 5. Que la situació del 2004 relacionat a la dotació de subvencions no es torni a produir i que augmentaran els recursos en els pressuposts del futur, 6. Que es faci més atenció als joves dels casals i es promogui l'arribada de noves generacions de catalans de l'exterior per ajudar els Casals, 7. Que es faciliti la formació i reconeixement de professorat existent en els casals per ensenyar català i s'impulsi l'estada becada de professors per a impartir-hi classes. Pere Garriga

Articles

mai!]; un altre sobre els fonaments biològics perquè el comunisme ha fallat en el món, tots en anglès; i més a més una gramàtica per a la gent d'estirp hispànica per a aprendre l'anglès. Des de la seva arribada als EUA mantingué una estreta relació amb Carner-Ribalta, l'il.lustre polític i escriptor català que ha sortit referenciat nombroses voltes al Butlletí del Casal dels Catalans de Califòrnia. Les dues famílies es veien força sovint, es visitaven l'una a casa de l'altra, s'entaulaven a menjar, etc. M'explica també el seu historial familiar: del matrimoni amb una catalana tingueren un fill ara casat amb l'Anna Fuentes, assídua a les festes del Casal, que tenen dues filles. Ací em desfà una errada, ja que molts al Casal creien que l'Anna era la seva filla quan en realitat és la jove. D'un segon enllàç amb una dona xilena nasqueren un noi ara esposat i amb una filla que viuen a Colorado; i una noia maridada i amb un fill i una filla que també viuen a Colorado. En total, són 5 nets que en Jordi té. Li demano com és que no l'hem vist pels actes del Casal quan fa tants anys que viu prop de Los Angeles i on la seva jove Anna hi va freqüentment i n'és ben coneguda. Immediatament em respon perquè m'agrada l'ésser solitari, jo per instinct no soc gregari, quan veig més de 3 persones en una reunió ja em sento ofegat. Li dic que als Aplecs del Casal al Rancho Dominguez n'hi ha molt d'espai per a romandre com a solitari, si bé hi ha molts concurrents als qui plauria conèixer-lo. Em respon que potser un dia sí que vindrà. Li comunico que el pròxim Aplec és el 24 d'abril del 2005. Ell llegeix molt i comparteix casa seva amb la tercera muller, Norma Pacheco, també d'estirp xilena. Quan li pregunto si és seguidor del Futbol Club Barcelona em respon que els esports com espectacles no li causen cap satisfacció. Si de cas a ell li agrada participar-hi i quan estava a Barcelona practicava la natació i era soci del Club Natació Barcelona. Dissortadament la Social Security americana no n'és suficient per a mantenir el tren de vida que vol dur; per tant, encara treballa al mateix temps que es distreu aprofitant els seus interessos i coneixements en biologia fent d'orientador al departament de jardineria d'un Home Depot. Ell informa els clients sobre les característiques i necessitats de cada planta i arbre que volen adquirir. L'ha sorprès que el Casal s'hagi interessat en ell, però li explico que els catalans volen saber sobre els altres catalans que es mantenen silenciosos. I amistosament ens despedim.

Un català silenciós a Califòrnia: Entrevista amb Jordi Fuentes En Jordi Fuentes és natural de Barcelona i pertany a la generació dels "darrers que recorden" la Guerra Civil d'Espanya: massa petits per a haver-hi lluitat, suficientment grans per a tenir-ne records indelebles. El 1951 se'n anà a Cuba…a la Cuba d'abans de'n Castro, recalca ell, a treballar en la indústria textil a la fàbrica d'uns espanyols, ja que en Jordi Fuentes s'havia graduat a Barcelona en aquesta especialitat. No li agradà gaire l'ambient i al cap de poc temps se'n anà a Xile. Durant la meva conversa de seguida me'n adono que ell va "al gra": el que no li agrada ho diu sense cap timidesa. A Xile hi estigué 22 anys, fins el canvi de govern amb l'arribada d'Allende. En aquest país hi féu diferents coses, però el més important és que tingué el desig i la oportunitat d'estudiar profitosament obtenint un grau universitari en antropologia. Llavors esclata la seva dèria d'escriptor publicant varis llibres: un sobre el llenguatge parlat a la illa de Pasqua, que si bé té elements polinèsics, en Jordi demostrà un substràtum sànscrit. En un altre llibre conjumina els seus coneixements de tèxtils i d'antropologia tot investigant restes de vestits més de 2000 anys vells que es trobaven en mòmies dels indis, etc. La importància de la seva tasca es reflectida en el fet que esdevingué Fundador del Instituto de Antropología de Chile. També escriví un diccionari històric sobre Xile i un altre diccionari polític. Al 1972 se'n ve cap els Estats Units i s'estableix en una casa a Thousand Oaks. S'ocupà de diferents coses i àdhuc per 6 anys fou Director de la Cámara de Comercio de España en California. Altra vegada, també publicà varis llibres: un diccionari hispànic dels EUA; un tractat d'antropologia sobre l'evolució de l'home fins a cert punt corregint/explicant Darwin sobre el perquè l'home té cinc dits al peu i els micos només quatre [que consti que l'interviuador no ho ha verificat

dent de la Generalitat Jordi Pujol i la seva muller Marta Ferrusola hi assistiren a títol personal. Hi havia algunes senyeres dutes pels assistents de Catalunya. El Sant Pare Joan-Pau II en la seva homilia recalcà que el nou beat "acceptà amb heroica fe i paciència una atroç malaltia" i digué en català, si bé amb gran dificultat degut al seu estat de salut: "El nou beat significa un gran honor per a la vostra terra. La seva figura com a home, metge i prevere és un exemple luminós per als cristians del nostre temps". Com és evident de les línees anteriors el Sant Pare beatificà un metge que esdevingué sacerdot, distingit per la seva competència professional i comprensió de la dimensió humana en el front republicà que es reflectí àdhuc sobre els seus companys/amics [així és com ell els denominava] de files anarquistes o comunistes. El seu secret fou el lliurament total al Senyor i la heroica donació a l'altri. L'estudi de la seva causa fou fet per vuit teòlegs de la Congregació per a les Causes dels Sants que examinaren les proves de la santedat de vida i de les virtuts heroiques viscudes pel Dr. Tarrés i exposades per dinou testimonis durant el llarg procés celebrat a Barcelona. En el veredicte conjunt es destaca que "en els moments d'hostilitat i de persecució de l'Església no va deixar de donar coratjós testimoni de la seva fe, amb la pietat, la pregària i els sagraments, i servint com a metge els ferits en el front de guerra". També se li valorà "com una perla eminent, la virtut de la puresa, que fou estimada per ell més que la vida". Això en l'època en que vivim de proclamada "llibertat sexual" pot sonar com irrisori i anacrònic, però, àdhuc deixant de banda la faceta espiritual, n'és un bon recordatori el que l'únic país a l'Àfrica on s'ha contingut i ha minvat la SIDA [AIDS en anglès] és Uganda mitjançant l'abstinència ben dirigida i complida.

Mar Adentro Quan vaig veure el cartell de la pel·lícula "The Sea Inside" abans d'entrar al cinema de l' "University Center a Irvine" vaig pensar que ens havíem equivocat de pel·lícula: aquella no era la foto del Bardem que jo havia vist anunciant la pel·lícula "Mar Adentro" fa uns mesos als cinemes de Barcelona. Jo recordava un primer pla del Bardem vestit amb un jersei de coll, mig calb i amb cara malaltissa. Al cartell d'Irvine també es veu el Bardem però en aquest cas es 20 anys mes jove i es a la platja . Però, com que últimament no ha parat de ploure a Irvine, i millor estar sota teulat quan plou, no em vaig queixar i vaig entrar al cinema. Una vegada dins de la sala, vaig tardar només uns segons en adonar-me'n que realment no ens havíem equivocat de pel·lícula i que "The Sea Inside" es realment la pel·lícula sobre l'eutanàsia que jo volia anar a veure. El cartell es diferent del que hi ha a Barcelona però la pel·lícula es la mateixa. No em queixo, es només una observació, ja que la veritat es que crec que es millor mirar al Bardem jove i amb banyador que vell i malalt.

Josep G LLauradó

REFERÈNCIES: [1] P Tarrés. El meu diari de guerra 1938-1939. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona 1990, pp 331. [2] La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939), vol 1: Alçament militar i primers mesos de guerra. Edicions 62, Barcelona 2004, pp 270.

Josep G. Llauradó

4

17


Articles

Casal

voluntat. Ara comprenc el que vol dir aquesta paraula: 'de que els seus sentiments religiosos s'esmenten continuament bona voluntat'". en el seu diari sense cap por de que fos "vigilat" o "espiat" pels combatents republicans. La bondat s'irradia i pot fer RETIRADA FINAL: Els sofriments de la retirada són bones altres persones. realísticament presentats en l'apunt del 14 de gener del 1939: "Cansats, morts de son i de fred, ens arraulírem en una casa DEDICACIONS MÈDICA I SACERDOTAL: Aquest a l'entrada del poble. Una casa de bon aspecte, però saquejada diari ens demostra ---escriu Mn. Francesc Raventós a mena despietadament per tota la nostra força. Allí on passa l'Exèrcit de pròleg[1]--- "com un home, seguidor del Crist, pot lliurarde la República, sols queda el saqueig, restes del pillatge, la se amb amor total a exercir la seva professió mèdica amb brutícia, el desordre, i res més. tota competència i donació, i a ajudar tant els ferits com els Son, polls, sarna. Moral desfeta. Convençuts que tenim la malalts, malgrat la penúria de mitjans de què disposava". El guerra perduda. Crits, escàndols. Afusellaments. Blasfèmies, diari presenta "un cristià en una situació complexa, difícil i horribles blasfèmies". materialitzada, que manté i aferma la seva fe, que manifesta El moviment de les tropes es fa més complicat perquè la un gran amor a Déu, a Jesucrist…i que és capaç de lloar la Brigada, i àdhuc la Divisió d'en Tarrés es de la F.A.I. Verge Maria, la qual té com a Mare seva i de la seva Pàtria, [Federación Anarquista Ibérica], mentre que el cap de l'Exèrcit invocant-la quasi diàriament per mantenir-se fidel". de l'Ebre és el coronel Modesto, pertanyent al P.S.U.C. [Partit Exercí de metge des l'any 1928 en que es graduà a la Socialista Unificat de Catalunya, en realitat Comunista]. La Universitat de Barcelona. El seu treball professional es rivalitat entre aquests partits és tant grossa que al coronel combinava amb una acció evangèlica energètica dins el Modesto "no li ha donat la gana de possar camions per moviment de joventut que fou la Federació de Joves Cristians traslladar la força…, no s'ha tingut cap inconvenient a de Catalunya contribuïnt nombrosos articles a "Flama", el sacrificar la força [que hagué de fer una marxa a peu de 70 setmanari de la F.J.C. Acabada la guerra, seguí la vocació ja kilòmetres] que no hi té cap culpa. Quines blasfèmies no sentida per molts anys i, ingressat al Seminari de Barcelona, s'han llançat!". esdevingué sacerdot el maig de 1942. Estava totalment entregat als germans especialment a la joventut en els seus COMENTARI: Els Comissaris Polítics eren membres múltiples ministeris i vivia amb gran austeritat. Morí de distingits o exaltats de partits polítics que s'incloien entre les càncer el 31 d'agost de 1950 als 45 anys després de sofrir tropes, amb rang equivalent als oficials, per a fer propaganda molt. política, educar els soldats, fomentar l'odi a l'enemic, mantenir A la llosa del seu sepulcre al cementiri de Montjuïc [si bé el la "moral combatent" de les tropes i "vigilar" que els oficials 6 de novembre del 1975 el seu cos fou traslladat a l'església de l'exèrcit es portessin d'acord amb la política. Eren com de la Parròquia de Sarrià] hom llegia: "La seva joventut fou uns espietes sobre els militars. La seva creació fou durant la una flama d'apostolat i una glossa vivent de la puresa; la Revolució russo-comunista del 1917. A l'Alemanya nacional- seva professió mèdica va ésser sempre un sacerdoci; i la seva socialista els militars resistiren tant com pogueren la vida sacerdotal una follia d'amor a Déu i a les ànimes". indoctrinació partidista i la introducció dels "polítics" a les El diari "és l'escrit que més bé retrata el seu perfil espiritual, forces armades. Els Comissaris Polítics a la Guerra Civil ja que mostra com fins en circumstàncies adverses va saber d'Espanya que no pogueren exiliar-se foren gairebé tots viure la seva fe, la seva unió amb Déu, i la missió de fer el bé condemnats a mort prima facie pel govern franquista. al seu entorn". En Pere Tarrés tractava els ferits bèl.lics tan bé com podia donats els magres mitjans de que disposava [a cops no hi BEATIFICACIÓ: Tingué lloc el 5 de setembre del 2004 al havia ni aigua] i, més a més, la gent dels pobles per on passava santuari italià de Loreto vora el mar Adriàtic. L'arquebisbe [anc que no tenia cap obligació de fer-ho]. En el seu temps de Barcelona Lluís Martínez Sistach fou l'encarregat de lliure meditava, resava o estudiava filosofia en preparació demanar formalment al Papa la beatificació d'en Pere Tarrés. per a la seva contemplada carrera sacerdotal. Fou elogiat pel En representació de la Generalitat hi assistí la Directora genComandament en varies ocasions i proposat per a l'ascens a eral d'Afers Religiosos Montserrat Coll. Una delegació capità pel seu comportament al front descarregant el seu espanyola era presidida pel Ministre de Defensa José Bono deure. Per altra part, cal dir també que quan els combatents significant que la seva presència fos un gest de bona voluntat anarquistes, revolucionaris, comunistes, etc s'adonaren de les envers l'Església per part del govern socialista en un moqualitats humanes d'en Pere Tarrés el respectaren sense que ment en què els tòpics de "matrimonis homosexuals" o mai fos amenaçat o deprivat de les seves llibertats. És curiós l'ensenyament de la religió tensen les relacions. L'ex-presi-

16

5


Casal

Articles gions. Un document més per afegir als que desmenteixen les absurdes fantasies propagades pels facciosos sobre les persecucions religioses a la zona lleal" [un altre nom per al bàndol republicà]. La fotografia donà la volta al món suscitant qüestions. Per altra banda, la premsa franquista i els seus simpatitzants a l'estranger explicaven que aquella demostració "amb algú disfressat de capellà, era només un muntatge propagandístic". En realitat, com ho ha posat molt bé n'Hilari Raguer[2] "ni els uns ni els altres deien la veritat. L'enterrament i el capellà (i ni cal dir, el difunt) eren autèntics, però no era un fet normal, i va produir gran estranyesa en els vianants que ho van veure [evindentment l'espectacle no s'havia anunciat; nota de jgl]. El sacerdot era el rector de la Capella Basca, Hilario de Uranga, que discretament hi deia missa cada dia i hi celebrava batejos i casaments i els registrava en el llibre de sagraments (que encara es pot veure a l'Arxiu Diocesà de Barcelona), sense que mai hi hagués hagut cap incident, però tenia por i va costar de convèncer-lo". Ací cal recalcar que a Euzcadi no hi hagué cap persecució religiosa durant la Guerra Civil a la porció que romangué republicana. Fou al contrari, de fet catorze sacerdots foren afusellats pel govern franquista per "separatistes". Al temps de l'esdeveniment de l'enterrament el Govern d'Euzcadi s'havia establert a Barcelona ja que tot el País Basc estava ocupat pels nacionals. LA REALITAT DE LA GUERRA: Al novembre del 1938 es deixava sentir al front la contra-ofensiva franquista a l'Ebre. Amb tota sinceritat el Dr. Tarrés escriví: "És de les vegades que m'he impressionat més vivament. Han caigut el capità Ortiz i el sanitari Aragonès, per cert un bon noi, i el comissari Suriñà entre altres. La mort d'aquests amics em causa una profunda pena. Els dos primers me'ls dugueren bo i morts fins al lloc de socors. Feia ben poques hores que havia conversat amb ells, plens de vida i de salut. Ara, els tenia davant meu sobre una llitera, xops de sang. Pobre Aragonès!. Els hem enterrat en un camp, en un esglaó de la barrancada. El capità i el sanitari i un soldat de la quinta del 24. Els tenia tots tres allí estesos. La lluna els il.luminava el rostre amb la seva pàl.lida claror, que els feia més pàl.lids i blancs encara. Els he fet una fossa per a cada un, ben fonda. Cap als volts de les dotze de la nit, els hem enterrat. D'un a un els hem col.locat a la fossa, ben dignament. La lluna els ha donat la darrera besada. Era nit de lluna plena. I seguidament els han tirat la terra a sobre, a palades. Que impressionant! Que gran se m'ha manifestat la misèria de l'home!…Prompte foren coberts. Ho dissimulàrem amb herbes. Les herbes aviat hi creixeran i per la primavera hi esclataran les flors…He pregat

6

al peu d'aquelles tombes. He meditat molt sobre la realitat d'aquests fets tan intensament viscuts. Un dels ferits fou l'amic comissari Suriñà. Vingué al lloc de socors agonitzant, però en ple coneixement. Tenia una ferida sobre la regió pre-cordial. Em preguntava: ---En sortiré? Però immediatament se sentia defallir i em deia: ---Em moro! Doctor, m'ofego! I m'abraçava i m'acaronava. Vaig veure que anava a morir i li deia paraules que li donessin un record de Déu. I per fi, a cau d'orella, li vaig dir repetidament: ---Tingues força confiança en Nostre Senyor! No vaig atrevir-me a pronunciar el dolç nom de Jesús, cosa de la qual després vaig penedir-me per la seva gran eficàcia. Seguidament vaig evacuar-lo i va morir pel camí. Al Cel sia. Era molt blasfem, però crec que, com molts, renegava per costum, moltes vegades, sense intenció d'ofendre Déu". El Dr. Tarrés ret homenatge als dos bàndols referint-se al combat: "És quelcom èpic tant per als qui ataquen com per als qui, d'una manera admirable, resisteixen. Nosaltres [els sanitaris] som senzillament espectadors". Sospesa "el que viu el soldat en el camp de batalla. Alló deu ésser horrible. Un veritable infern. Que diferent és la situació del metge del Batalló comparada amb la del pobre soldat!". LA NIT DE NADAL: És edificant la descripció de com procurà el 1938 "celebrar el Nadal amb tota la pompa. Ahir, a l'hora de sopar, aqueix fou magre i dolent. Tothom estava trist. Les llenties, crues; el pa, ple de terra; la carn, ni un sabatot. Sort vam tenir de la capsa de les gormanderies de casa! S'ho van menjar molt de gust. Deien: "Gracias al Doctor hemos sabido un poco que hoy es Nochebuena". I després vam cantar tots, a la vora del foc, una cançó darrera l'altra". Nogensmenys, en Tarrés ens refereix que tot dinant, un dels 'jefazos' deia parlant de Nadal: ---"!Qué, nochebuena! A esto se le llama Noche Roja". I encara n'hi havia al "mando" de més exaltats que manifestaven en una conversa recollida pel Dr. Tarrés "l'odi terrible que tenen contra els catòlics. Ignorants i plens de prejudicis, ho passarien a sang i foc. Trobaven molt bé que fos assassinada impunement una família sencera, pel 'delicte' de tenir un fill sacerdot". Un d'ells parlant de Nadal havia dit que "si voliem fer quelcom, que ho féssim dos o tres dies abans o després, però el mateix dia, mai. Que ell, aqueix dia, menjaria qualsevol porqueria". Nogensmenys, el comandament envià el 24 de desembre un propi a Tivissa per a comprar tot el que pugués. En Tarrés fa un comentari/meditació molt escaient: "Quina paradoxa! Nadal i una de les festes més roïnes de la guerra. Nadal, festa de la pau, però de la pau entre els homes de bona

15


Articles EPÍTOM DE LA GUERRA CIVIL D'ESPANYA XVIII. DE LES FILES DE L'EXÈRCIT REPUBLICÀ ALS ALTARS Reina prodigiosa, Vós que teniu la santa muntanya voltada d'oliveres, signe de pau, procureu al poble de Catalunya una pau cristiana i perpètua. Pere Tarrés Durant l'estiu del 2004 es fer ressò a la premsa de Catalunya sobre la beatificació del metge i sacerdot català Pere Tarrés i Claret [1905-50] nascut a Manresa. El que no n'és tant sabut és que en Pere Tarrés formà part de l'exèrcit republicà [1938-39] com a metge i mantingué un diari personal d'excel.lents qualitats literària i informativa "escrit per ell mateix en cinc petites llibretes de lletra menuda i atapeïda, des del dia 27 de maig de 1938, quan va rebre el comunicat de mobilització per anar com a metge a l'exèrcit republicà, fins a la seva tornada a la llar, el dia 26 de gener de 1939" [dia de l'ocupació de Barcelona per les tropes franquistes]. Aquest diari fou publicat com a llibre[1] el 1990 i és d'un testimoniatge emocionant i de lectura interessantísima. El que és impressionant, en primer lloc, són les seves afirmacions com a catòlic en front de diferents membres del Comandament, àdhuc els Comissaris polítics, de la brigada 133 del X Cos d'Exèrcit on estava destinat com a tinent metge i el respecte que li tenien: "el meu catolicisme no l'amagaré davant de ningú, passi el que passi, i no faré res que estigui en contra dels meus principis fondament arrelats". FRATERNITZACIÓ AMB L'ENEMIC AL FRONT: Ens relata com al migdia del 16 d'octubre del 1938 a Torres de Segre amb un arranjament preparat amb els soldats nacionalistes, tropes d'ambdós bàndols creuaren el riu, abraçant-se, culpant la guerra i intercanviaren diaris i àdhuc una botella de xampany [llavors encara no s'havia de dir cava!] per una de conyac Domecq. Estic segur que aquesta situació ha ocorregut altres vegades durant nombroses guerres però el detall essencial ací és l'ésser documentat acuradament. Una cosa semblant passà al front de l'oest durant la Gran Guerra a la matinada del 25 de desembre del 1914. De sobte des de les línees alemanyes sorgí el cant de "Stille Nacht, Heilige Nacht…"; els mots eren en alemany però la melodia encisadora fou reconeguda immediatament pels britànics. Tot seguit aparagué un soldat alemany portant un petit arbre il.luminat de Nadal i cridant

14

en l'anglès que podia: "Bon Nadal. Nosaltres no tirem, vosaltres no tireu". Els homes poc a poc sortiren de les trinxeres i ensopegaren cap a "la terra de ningú". Molt aviat s'encaixaven les mans, cantaven nadales, encenien les cigarretes els uns als altres, bescaviaven botons dels uniformes i adresses, i el que és encara més famós jugaren al futbol xutant llaunes de sopa buides i usant les gorres i cascs d'acer com a pals de les porteries. El comandament tant al 1914 com al 1938 s'ho prengué molt seriosament, perquè la fraternització amb l'enemic és prohibida. Escriu en Tarrés: "Per a la nostra tropa això ha estat un esdeveniment i demostra d'una manera palpable el desig que tenim tots que la guerra s'acabi, desig que tenen, però, també, els germans de la trinxera d'enfront". Sortí una ordre severíssima que si això es repetia el que hi participés seria afusellat per l'esquena, perquè "amb l'enemic no hi havia d'haver altre contacte que el fusell i la metralladora". ENTERRAMENT CATÒLIC A BARCELONA: Malgrat el respecte que el Dr.Tarrés havia adquirit al comandament de la brigada on es discutia molts cops l'existència de Déu i les normes de vida cristiana explicades per ell, la reacció popular anti-religiosa es manifestava de tant en tant, particularment quan la premsa del 23 d'octubre del 1938, arribada al front el dia següent en forma de "La Vanguardia", portava la fotografia d'un enterrament amb capellà vestit amb alba i estola i un acòlit amb creu alçada desfilant pel Passeig de Gràcia. Això desencadenà nombroses blasfèmies, burles i comentaris d'indignació entre alguns combatents tot dient: "---I per això hem fet la revolució?…---I per això hem vessat tanta sang?…---A aquells que anàvem a matar cercant-los com a conills, mireu's-els avui altra vegada!---Això és vergonyós! I fixeu-vos al darrera, l'Alvarez del Vayo [ministre d'Afers Exteriors de la República], presidint!...I seguien les blasfèmies contra tot i les mofes dels ornaments del sacerdot i de les coses més sagrades de l'Esglèsia.---Ah, però,…això farà molt bon efecte a l'estranger!---És clar, per això ho fan ---li contestaven---, tot plegat això no és més que una comèdia". I comentava el Dr. Tarrés amb ironia: "És natural. Com poden acceptar totes aquestes coses els grans paladins de la Llibertat?". Aquest episodi de l'enterrament catòlic entre altres coses reflectia una situació de la que el govern de la República intentava sortir-se'n. El peu de la il.lustració al diari deia: "Públicament s'ha efectuat l'enterrament catòlic del lluitador basc capità don Vicente de Eguía Sagarduy, caigut al front de batalla. Amb l'assistència a l'acte d'alguns dels seus homes més representatius, la República i el seu govern han evidenciat la seva tolerància i respecte envers totes les reli-

Casal Nadal 2004 Com ja cada any és tradició, el Casal va celebrar la festa de Nadal el primer diumenge de desembre. La Montse FranchJason i el seu equip es va encarregar de que hi hagués un bon i tradicional sopar. Clar, què seria Nadal sense neules i torrons? El Casal doncs, va obsequiar a tothom amb neules i torrons, i una copa de cava, (gentilesa de Freixenet i del nostre company, Joan Furné).

La vetllada va estar molt animada amb una colla d'activitats per a totes les edats. La quitxalla però, van ser els que més en van gaudir. Només a l’entrar, hi havia una taula per activitats infantils i juvenils on els nens van poder fer els seus propis tions (una altra de les tradicions catalanes mes entranyables) amb quatre branquetes, rotuladors i felpa vermella i negre, els nens van decorar el seu tió al seu estil personal (n'hi havia de simpàtics, de trapelles, de burletes, de seriosos....També, per els que no volien decorar el tió, podien fer les figures del pessebre amb plastilina i déu n’hi do, de les diferents expressions artístiques que es van aconseguir. Tot això, gràcies a la Laia i a la Mar que es van cuidar d'organitzar-ho i d'explicar a tots els nens presents quin era el significat del tió, d'una manera senzilla i fàcil d'entendre. Gracies per el vostre esforç i la feina ben feta. Abans del sopar es va fer cagar el tió, el qual ja s'havia anat alimentant perquè cagués forces coses. Els nens, per edats i grups van practicar la cançó abans de sortir. L'avi Pechs ens va ajudar en aquesta tasca, assegurant-se que hi hagués llaminadures i altres cosetes per cada nen que va picar al tió. Tots els nens van estar entretinguts una bona estona. L'Aleix, va ser el DJ de la festa i ens va anar delectant amb música de Nadal, ballable o de fons durant el sopar i després de sopar.

7

Després de sopar, van organitzar una coral on petits i grans varem cantar las nadales mes entranyables catalanes, El noi de la mare, el rabadà, Santa Nit, el 25 de desembre....entre altres. Potser van fer un gall o dos, però no va importar, tothom va poder expressar-se i cantar aquestes cançons tan típiques i tan nostres. Finalment, l'hora esperada per tots el menuts. Santa Claus! Doncs si, un Santa Claus molt eixerit va arribar carregat de joguines per tots els nens presents. No es pot pagar amb cap diner, l'expressió dels nens i nenes. Alguns amb mirada curiosa, incrèdula, alguns dels petits amb por i tot, però tots es van acostar i recollir el regalet que hi havia per ells. Gràcies a Carlos Gonzalez que de manera tan natural, va fer possible aquesta activitat.


Casal

Articles El Carnaval i el Carnestoltes

I per finalitzar la festa, rifes, i més regalets per tothom. Tot i que al dia següent era dilluns, no trobàvem el moment d'acabar. Així que varem fer una rotllana ben gran i varem començar a ballar sardanes. Tothom hi va ser convidat i els que no en sabien, els hi varem ensenyar. Tot plegat va fer que fos una tarda on els petits s'ho van passar molt be i els grans encara més. Parlant amb els uns i els altres, coneixent a gent nova i retrobant a gent que feina temps que no veien. Bones festes a tothom!

El Carnaval i Carnestoltes el en retrospectiva: A vegades, hi ha festivitats que celebrem perquè estem acostumats i no qüestionem els seus orígens. A mi això és el que em passava amb la festivitat del Carnaval i la processó del Carnestoltes , la qual es fa durant la festivitat del Carnaval al mes de febrer. Recordo que a l'escola sempre ho celebràvem. Ens disfressàvem del que volíem i fèiem un ninot de mida real, entre tota l'escola, amb parracs vells i paper de diari i passejàvem després amb molt d'orgull per el barri de Sants (a on hi havia la meva escola). Aquesta comparsa era dirigida per algú que aguantava el Carnestoltes per un pal i, tal com si fos un “cristo” a la processó de Setmana Santa, seguíem aquell personatge penjat que semblava un espantaocells . A vegades coincidíem amb altres escoles que dedicaven aquella tarda a fer la mateixa activitat. Ens miràvem el seu Carnestoltes amb recel, a vegades, pensant que aquell any el seu era millor, o amb orgull al veure que el nostre feia mes bona patxoca. Quan acabàvem de donar voltes per el barri i estàvem cansats de passejar, tornàvem a l'escola i cremàvem el Carnestoltes fent una gran foguera. Però qui era aquell personatge penjat d'un pal al que seguíem pels carrers principals del meu barri de Barcelona amb d'il·lusió que la gent el veiés i ens digués "Oooooh, que maco!"? Quin significat té i tenia? Feia molt de temps que no pensava en el Carnestoltes fins que la Carma Roig em va demanar si volia donar una classe al Cau sobre el tema. Vaig dir que si, ja que vaig pensar que em donaria l'oportunitat d'aprendre una mica més de la meva cultura mentre donava lliçó als nens. Això es el que vaig trobar.

Carma Roig

8

13


Articles ser un simple arròs al vapor en una cassola elèctrica i un Els preparatius de la paella van començar uns dies abans, pollastre amb salsa de pot, per altres representa un magnífic quan tres catalans van obtenir el títol de manipuladors plat d'aviram amb suculent acompanyament d'arròs hindú. d'aliments que la Universitat demanava per tal de poder participar a l'Anteater Bite. Davant d'aquests fets, un es pregunta quin és el millor menjar A les 10 del matí del dia del concurs l'equip català va començar del món segons els criteris dels experts. Segons el New York a muntar la paradeta penjant la senyera distintiva. Feia un Times, el millor xef del món és en Ferran Adrià. Aquest català bon dia, una mica airós però amb un sol californià que és un bon representant de la nostra cuina arreu del món. animava a marxar a la platja després d'un bon àpat. Últimament ha gosat de fer competència a McDonald's creant una sèrie de locals de menjar ràpids sota el nom Fast-Good. Al nostre costat altres associacions van anar aixecant els seus stands. L'associació d'estudiants francesos oferien crêpes Si consultem l'opinió a l'altra banda de l'Atlàntic, trobem que dolces amb xocolata i les theta-theta venien fruita en cistells la prestigiosa revista europea 'Restaurant Magazine' situa el utilitzant les seves millors armes per convèncer la clientela. restaurant de Ferran Adrià (El Bulli a Cala Montjoi, Roses) com a tercer millor restaurant del món. Amb una mica de retard i davant la sorpresa de molts estudiants que s'apropaven encuriosits, varem destapar l'arròs. Pot resultar interessant saber que aquesta revista considera Les gambes i els pèsols donaven el toc de color característic que el segon millor restaurant es troba a Anglaterra, terra no a un arròs que només amb l'olor ja alimentava. gaire coneguda per la seva bona cuina. No obstant, el fet més sorprenent és que 'Restaurant Magazine' considera que el millor restaurant del món el podem trobar Al voltant de les 12.30pm el jurat es va apropar per degustar- a... Califòrnia! ne una mostra i puntuar el nostre plat. Ens varem emportar molts elogis i felicitacions, no només pel sabor del plat, sinó també per la presentació i la organització del nostre grup. El poble americà, acostumat al menjar ràpid acompanyat de Més tard un membre del jurat va tornar a visitar-nos per tancs de soda, té el millor local per menjar de tot el món! Al comprar unes quantes racions per tal que la seva família cor del Napa Valley, el Restaurant The French Laundry, pogués gaudir d'una bona paella a l'hora de sopar. especialitzat en cuina francesa, ofereix els millors menús del món per uns $200. Per cert, si hi voleu anar heu de fer la reserva amb dos mesos d'antelació. Després d'oferir més de 60 racions de paella a la comunitat universitària, varem escoltar amb atenció el membre del jurat que va anunciar la llista dels guanyadors. L'associació Bon profit i bona cuina! Catalans at UCI va aconseguir una meritòria segona posició. Tot un èxit per ser la primera activitat que l'associació realitzava dins del campus. Àngel Jiménez-Aranda Vicepresident de l'associació Catalans at UCI La primera posició, amb la sorpresa de molts dels assistents, va ser per l'associació d'estudiants hawaians, que presentaven un plat d'arròs al vapor amb pinya i pollastre amb salsa teriyaki.

Després del concurs, rumiant a casa i assaborint l'èxit de la segona posició, vaig estar pensant sobre les diferències de criteri a l'hora d'avaluar un bon plat. El que per alguns pot

12

Casal El Carnaval-Història: "Jo de vosaltres tinc cura perquè us pugueu divertir. Fent broma i volent-me a mi no tindreu mai dictadura."

Doncs sembla ser que els antics egipcis, grecs, jueus i romans ja ho feien això de disfressar-se i fer festa amb les seves celebracions "Cherubs", "Bacanals", "Purim", i "Saturnals" respectivament. Es d'aquestes festes dels nostres avantpassats que va evolucionar al Carnaval que tenim i coneixem avui en dia a Catalunya i altres Països Catalans (PPCC) amb, tot sigui dit, les seves variants comarcals (ja que no es celebra igual a tot arreu). En Carnestoltes totes aquestes festes antigues, els temes principals eren les disfresses, màscares, gresca, xauxa i la crítica política i social del temps. Segons el llibre, "Festes Populars de Catalunya" de Jaume Colomer, el Carnaval es celebra perquè "Quan una societat es dirigida per uns caps d'una manera autoritària i explotadora, fan falta unes vàlvules de seguretat com les de les olles a pressió per tal de que la gent no exploti i es rebel·li. Permetre, un cop a l'any, una festa on tothom pugui fer el que vulgui, i després que tot torni a la vida normal, es una manera de mantenir-se en el poder durant molts anys." (p. 68)

Al Carnestoltes se'l vesteix de rei per que exerceixi durant els dies de Carnaval. Un cop la gent s'ha desfogat i el Carnestoltes ja ha fet la seva funció, es fa el ritual de cremarlo donant a entendre, que la gresca s'ha acabat i que després del foc, tot tornarà a la normalitat. El cau: Com es suposava que podia fer una celebració de Carnestoltes i Carnaval al Cau en 2 hores amb pocs nens i tots de diferent edats? Bé, en Tomàs Morón (becari a Irvine) i jo varem intentar organitzar-nos bé i buscarem informació sobre el tema del qual en varem fer llibrets per els nenes. La Lisa Solé va portar la roba vella i els diaris per fer el Carnestoltes, i la Vicki, Zoe i l'Anna (les tres assistents a la classe) varen portar les mans i l'imaginació per crear el nostre "rei". Al cau varem explicar la raó de la festivitat i les nenes varen engreixar el Carnestoltes a base de diaris vells (que per cert eren Catalans). No varem anar pels voltants de l'escola passejant el Carnestoltes per varies raons. Primer de tot, el cap no se'ns aguantava. Segon, no teníem res amb que enganxar la columna vertebral del "rei" (un tub portat pel Tomàs) amb el cos i sense el pal no s'aguantava dret. Tercerament, teníem por de que si els del College ens veien passejant el Carnestoltes, cantant-li cançons, i tirant caramels, ens prenguessin per fanàtics d'alguna secta estranya i que ens demanessin que "please leave". Tampoc no varem cremar el Carnestoltes per por de que ens arrestessin i ens fessin fora del College per sempre més. El que si varem fer uns quants va ser pintar-nos els cabells amb spray de colors que en Tomàs va portar, i menjar caramels mentre construíem el Carnestoltes.

El Carnestoltes-Història: Però per que a Catalunya i PPCC fem un ninot amb roba vella anomenat Carnestoltes ? Doncs perquè durant aquell dia o dies de carnaval en els quals ens dediquem a fer el boig, necessitem un personatge que representi l'humor i la crítica social d'aquestes festivitats. Es per això que el Carnestoltes va néixer; un personatge anomenat també "el rei dels poca-soltes" fent honor al comportament de la gent durant la festivitat. Hi ha moltes variacions, de poble en poble, del que fa aquest personatge. A Vilanova, el Carnestoltes fa un sermó que acostuma a ser un critica social del temps. Un exemple es el següent:

A on es el Carnestoltes avui en dia? Doncs bé, després de l'èmfasi que els nens varen posar en construir el Carnestoltes, no el podíem tirar o desfer-lo. La idea era portar-lo a ca la Carme Roig i posar-lo "in storage", però no ho vaig poder fer, ja que ella era a Girona. Així que me'l vareg quedar jo. Primer el vaig posar al sofà del menjador però feia un efecte tot esfereïdor allà assentat i amb el cap al costat. També vaig pensar que ja era dissabte al vespre i que no volia que la Marissa (la meva companya de pis de Segòvia) tingués un atac de cor al entrar a casa i veure un home

9


Notícies decapitat assentat al sofà davant de la televisió. Així que vaig decidir assentar-lo al sofà que tinc a l'habitació. Quan finalment el va veure la Marissa em va dir "Que es eso?" i li vaig explicar tot el rotllo. Ara ja ens hem acostumat a tenirlo a casa i l'hem batejat com a Xavi. Em fa companyia a l'habitació i fa un efecte tot estrany ja que, després d'intentarho de vàries maneres, el cap encara no se li aguanta i el té, literalment, entre les cames (així no rodola per el terra). En Xavi em fa molta companyia. Escoltem música junts a l'habitació, tenim "sleepovers" cada nit i sap com guardar el silenci (hauria de ser psicòleg aquest noi). He pensat en mil i una coses per les quals el podria fer servir. Per exemple, he pensat que potser me'l podria emportar amb mi al cotxe i ferlo anar de copilot per així poder utilitzar el "car-pool lane". Però després vaig pensar que em moriria de vergonya si la policia mai em parés i em demanés que per que "You have a headless stuffed man siting next to you". Si voleu conèixer en Xavi veniu a la trobada de San Jordi ja que hi serà exposat (cap i tot). Laia Vicens-Fusté

Articles Addició a la família Llauradó

Human Towers: A catalan tradition

El proppassat 22 de juliol 2004 la Clàudia i en Raymund tingueren la joia del naixament de llur tercer noi qui fou batejat amb els noms Nicholas Maximil.lian a l'Església de St Josep the Worker a Loma Linda. Els padrins foren n'Oleg Paulus LLaurado i la Mireya Ann-Rosa LLaurado, germà i germana d'en Raymund.

Amb aquest títol, l'associació Catalans at UCI va oferir el passat 2 de Març una xerrada sobre castellers al Mc Donnell Douglas Engineering Auditorium de la Universitat de Califòrnia, Irvine. L'espectacular cartell anunciador de la xerrada mostrava un 4 de 8 a tot color. Aquesta imatge tan singular va fer que molts estudiants i professors s'aturessin a observar-lo preguntant-se com eren possibles aquestes construccions humanes.

En Raymund fa de cirurgià de cap i coll [abans otorrinolaringologia] amb intervencions de cirurgia estètica, al Marian Center de Santa Maria, Califòrnia, i viuen a l'Arroyo Grande. La Clàudia fa d'"Administrative Assistant" al consultori. El Casal dels Catalans de Califòrnia els felicita per aquesta addició que augmenta el nombre de nets/ netes a 12 per als avis Deirdre i Josep, socis fundadors del Casal. A la foto podeu veure en Nicholas amb el seus germanets Luke i Peter, i els padrins Mireya i Oleg als extrems. Josep G. Llauradó

El conferenciant, en Josep Maria Soler Carbonell "Sule", actualment està realitzant un màster en enginyeria a UCI. Durant els anys 2002-2003 va ser cap de colla dels Xoriguers de la Universitat de Girona i va participar activament en múltiples aplecs castellers.

La xerrada va suscitar especial interès entre el públic no català que va assistir a l'acte. L'orador va explicar els orígens d'aquesta tradició catalana i la seva història més recent. També va repassar el vocabulari bàsic essencial per a descriure un castell, així com les diferents parts i funcions dels participants de tot castell. Tot els assistents, catalans i no catalans, vam quedar un cop més bocabadats contemplant com es carregaven i descarregaven els múltiples castells que es van mostrar en un vídeo.

Com a cloenda, el propi orador i amb la col·laboració d'un voluntari del públic (en José Mohedano) van fer una demostració pràctica de com carregar un pilar de dos, destacant la importància que té la tècnica en aquestes construccions impressionants.

Des de l'associació Catalans at UCI s'ha valorat molt positivament l'acollida per part del públic i s'està considerant repetir la xerrada més endavant augmentant la difusió de l'esdeveniment.

Maria Cruz Villa Uriol Membre del Casal Català de Califòrnia i de l'Associació Catalans at UCI

Bona cuina El passat 1 de febrer es va celebrar a la Universitat de Califòrnia Irvine el 3rd Annual Anteater Bite, un concurs de cuina on les diferents associacions d'estudiants i professors de la Universitat tenen la oportunitat de mostrar les seves habilitats a la cuina.

La informació per aquest article fou treta de les següents fonts:

L'associació Catalans at UCI, creada el passat Novembre, es va inscriure en aquest concurs disposada a mostrar el millor de la cuina mediterrània al poble americà.

Cau als casals. Programació en el temps lliure. Llibret de la Carme Roig. Indubtablement, un dels nostres plats per excel·lència és la paella. Aprofitant l'experiència culinària del president de l'associació, en Marc Carreras, els catalans que estudiem i fem recerca a aquesta universitat ens varem mobilitzar per fer possible l'esdeveniment.

Jaume Colomer. 1975. Festes Populars de Catalunya. 3a Edició. La Xarxa. Publicacións de l'Abadia de Montserrat

10

11


Notícies decapitat assentat al sofà davant de la televisió. Així que vaig decidir assentar-lo al sofà que tinc a l'habitació. Quan finalment el va veure la Marissa em va dir "Que es eso?" i li vaig explicar tot el rotllo. Ara ja ens hem acostumat a tenirlo a casa i l'hem batejat com a Xavi. Em fa companyia a l'habitació i fa un efecte tot estrany ja que, després d'intentarho de vàries maneres, el cap encara no se li aguanta i el té, literalment, entre les cames (així no rodola per el terra). En Xavi em fa molta companyia. Escoltem música junts a l'habitació, tenim "sleepovers" cada nit i sap com guardar el silenci (hauria de ser psicòleg aquest noi). He pensat en mil i una coses per les quals el podria fer servir. Per exemple, he pensat que potser me'l podria emportar amb mi al cotxe i ferlo anar de copilot per així poder utilitzar el "car-pool lane". Però després vaig pensar que em moriria de vergonya si la policia mai em parés i em demanés que per que "You have a headless stuffed man siting next to you". Si voleu conèixer en Xavi veniu a la trobada de San Jordi ja que hi serà exposat (cap i tot). Laia Vicens-Fusté

Articles Addició a la família Llauradó

Human Towers: A catalan tradition

El proppassat 22 de juliol 2004 la Clàudia i en Raymund tingueren la joia del naixament de llur tercer noi qui fou batejat amb els noms Nicholas Maximil.lian a l'Església de St Josep the Worker a Loma Linda. Els padrins foren n'Oleg Paulus LLaurado i la Mireya Ann-Rosa LLaurado, germà i germana d'en Raymund.

Amb aquest títol, l'associació Catalans at UCI va oferir el passat 2 de Març una xerrada sobre castellers al Mc Donnell Douglas Engineering Auditorium de la Universitat de Califòrnia, Irvine. L'espectacular cartell anunciador de la xerrada mostrava un 4 de 8 a tot color. Aquesta imatge tan singular va fer que molts estudiants i professors s'aturessin a observar-lo preguntant-se com eren possibles aquestes construccions humanes.

En Raymund fa de cirurgià de cap i coll [abans otorrinolaringologia] amb intervencions de cirurgia estètica, al Marian Center de Santa Maria, Califòrnia, i viuen a l'Arroyo Grande. La Clàudia fa d'"Administrative Assistant" al consultori. El Casal dels Catalans de Califòrnia els felicita per aquesta addició que augmenta el nombre de nets/ netes a 12 per als avis Deirdre i Josep, socis fundadors del Casal. A la foto podeu veure en Nicholas amb el seus germanets Luke i Peter, i els padrins Mireya i Oleg als extrems. Josep G. Llauradó

El conferenciant, en Josep Maria Soler Carbonell "Sule", actualment està realitzant un màster en enginyeria a UCI. Durant els anys 2002-2003 va ser cap de colla dels Xoriguers de la Universitat de Girona i va participar activament en múltiples aplecs castellers.

La xerrada va suscitar especial interès entre el públic no català que va assistir a l'acte. L'orador va explicar els orígens d'aquesta tradició catalana i la seva història més recent. També va repassar el vocabulari bàsic essencial per a descriure un castell, així com les diferents parts i funcions dels participants de tot castell. Tot els assistents, catalans i no catalans, vam quedar un cop més bocabadats contemplant com es carregaven i descarregaven els múltiples castells que es van mostrar en un vídeo.

Com a cloenda, el propi orador i amb la col·laboració d'un voluntari del públic (en José Mohedano) van fer una demostració pràctica de com carregar un pilar de dos, destacant la importància que té la tècnica en aquestes construccions impressionants.

Des de l'associació Catalans at UCI s'ha valorat molt positivament l'acollida per part del públic i s'està considerant repetir la xerrada més endavant augmentant la difusió de l'esdeveniment.

Maria Cruz Villa Uriol Membre del Casal Català de Califòrnia i de l'Associació Catalans at UCI

Bona cuina El passat 1 de febrer es va celebrar a la Universitat de Califòrnia Irvine el 3rd Annual Anteater Bite, un concurs de cuina on les diferents associacions d'estudiants i professors de la Universitat tenen la oportunitat de mostrar les seves habilitats a la cuina.

La informació per aquest article fou treta de les següents fonts:

L'associació Catalans at UCI, creada el passat Novembre, es va inscriure en aquest concurs disposada a mostrar el millor de la cuina mediterrània al poble americà.

Cau als casals. Programació en el temps lliure. Llibret de la Carme Roig. Indubtablement, un dels nostres plats per excel·lència és la paella. Aprofitant l'experiència culinària del president de l'associació, en Marc Carreras, els catalans que estudiem i fem recerca a aquesta universitat ens varem mobilitzar per fer possible l'esdeveniment.

Jaume Colomer. 1975. Festes Populars de Catalunya. 3a Edició. La Xarxa. Publicacións de l'Abadia de Montserrat

10

11


Articles ser un simple arròs al vapor en una cassola elèctrica i un Els preparatius de la paella van començar uns dies abans, pollastre amb salsa de pot, per altres representa un magnífic quan tres catalans van obtenir el títol de manipuladors plat d'aviram amb suculent acompanyament d'arròs hindú. d'aliments que la Universitat demanava per tal de poder participar a l'Anteater Bite. Davant d'aquests fets, un es pregunta quin és el millor menjar A les 10 del matí del dia del concurs l'equip català va començar del món segons els criteris dels experts. Segons el New York a muntar la paradeta penjant la senyera distintiva. Feia un Times, el millor xef del món és en Ferran Adrià. Aquest català bon dia, una mica airós però amb un sol californià que és un bon representant de la nostra cuina arreu del món. animava a marxar a la platja després d'un bon àpat. Últimament ha gosat de fer competència a McDonald's creant una sèrie de locals de menjar ràpids sota el nom Fast-Good. Al nostre costat altres associacions van anar aixecant els seus stands. L'associació d'estudiants francesos oferien crêpes Si consultem l'opinió a l'altra banda de l'Atlàntic, trobem que dolces amb xocolata i les theta-theta venien fruita en cistells la prestigiosa revista europea 'Restaurant Magazine' situa el utilitzant les seves millors armes per convèncer la clientela. restaurant de Ferran Adrià (El Bulli a Cala Montjoi, Roses) com a tercer millor restaurant del món. Amb una mica de retard i davant la sorpresa de molts estudiants que s'apropaven encuriosits, varem destapar l'arròs. Pot resultar interessant saber que aquesta revista considera Les gambes i els pèsols donaven el toc de color característic que el segon millor restaurant es troba a Anglaterra, terra no a un arròs que només amb l'olor ja alimentava. gaire coneguda per la seva bona cuina. No obstant, el fet més sorprenent és que 'Restaurant Magazine' considera que el millor restaurant del món el podem trobar Al voltant de les 12.30pm el jurat es va apropar per degustar- a... Califòrnia! ne una mostra i puntuar el nostre plat. Ens varem emportar molts elogis i felicitacions, no només pel sabor del plat, sinó també per la presentació i la organització del nostre grup. El poble americà, acostumat al menjar ràpid acompanyat de Més tard un membre del jurat va tornar a visitar-nos per tancs de soda, té el millor local per menjar de tot el món! Al comprar unes quantes racions per tal que la seva família cor del Napa Valley, el Restaurant The French Laundry, pogués gaudir d'una bona paella a l'hora de sopar. especialitzat en cuina francesa, ofereix els millors menús del món per uns $200. Per cert, si hi voleu anar heu de fer la reserva amb dos mesos d'antelació. Després d'oferir més de 60 racions de paella a la comunitat universitària, varem escoltar amb atenció el membre del jurat que va anunciar la llista dels guanyadors. L'associació Bon profit i bona cuina! Catalans at UCI va aconseguir una meritòria segona posició. Tot un èxit per ser la primera activitat que l'associació realitzava dins del campus. Àngel Jiménez-Aranda Vicepresident de l'associació Catalans at UCI La primera posició, amb la sorpresa de molts dels assistents, va ser per l'associació d'estudiants hawaians, que presentaven un plat d'arròs al vapor amb pinya i pollastre amb salsa teriyaki.

Després del concurs, rumiant a casa i assaborint l'èxit de la segona posició, vaig estar pensant sobre les diferències de criteri a l'hora d'avaluar un bon plat. El que per alguns pot

12

Casal El Carnaval-Història: "Jo de vosaltres tinc cura perquè us pugueu divertir. Fent broma i volent-me a mi no tindreu mai dictadura."

Doncs sembla ser que els antics egipcis, grecs, jueus i romans ja ho feien això de disfressar-se i fer festa amb les seves celebracions "Cherubs", "Bacanals", "Purim", i "Saturnals" respectivament. Es d'aquestes festes dels nostres avantpassats que va evolucionar al Carnaval que tenim i coneixem avui en dia a Catalunya i altres Països Catalans (PPCC) amb, tot sigui dit, les seves variants comarcals (ja que no es celebra igual a tot arreu). En Carnestoltes totes aquestes festes antigues, els temes principals eren les disfresses, màscares, gresca, xauxa i la crítica política i social del temps. Segons el llibre, "Festes Populars de Catalunya" de Jaume Colomer, el Carnaval es celebra perquè "Quan una societat es dirigida per uns caps d'una manera autoritària i explotadora, fan falta unes vàlvules de seguretat com les de les olles a pressió per tal de que la gent no exploti i es rebel·li. Permetre, un cop a l'any, una festa on tothom pugui fer el que vulgui, i després que tot torni a la vida normal, es una manera de mantenir-se en el poder durant molts anys." (p. 68)

Al Carnestoltes se'l vesteix de rei per que exerceixi durant els dies de Carnaval. Un cop la gent s'ha desfogat i el Carnestoltes ja ha fet la seva funció, es fa el ritual de cremarlo donant a entendre, que la gresca s'ha acabat i que després del foc, tot tornarà a la normalitat. El cau: Com es suposava que podia fer una celebració de Carnestoltes i Carnaval al Cau en 2 hores amb pocs nens i tots de diferent edats? Bé, en Tomàs Morón (becari a Irvine) i jo varem intentar organitzar-nos bé i buscarem informació sobre el tema del qual en varem fer llibrets per els nenes. La Lisa Solé va portar la roba vella i els diaris per fer el Carnestoltes, i la Vicki, Zoe i l'Anna (les tres assistents a la classe) varen portar les mans i l'imaginació per crear el nostre "rei". Al cau varem explicar la raó de la festivitat i les nenes varen engreixar el Carnestoltes a base de diaris vells (que per cert eren Catalans). No varem anar pels voltants de l'escola passejant el Carnestoltes per varies raons. Primer de tot, el cap no se'ns aguantava. Segon, no teníem res amb que enganxar la columna vertebral del "rei" (un tub portat pel Tomàs) amb el cos i sense el pal no s'aguantava dret. Tercerament, teníem por de que si els del College ens veien passejant el Carnestoltes, cantant-li cançons, i tirant caramels, ens prenguessin per fanàtics d'alguna secta estranya i que ens demanessin que "please leave". Tampoc no varem cremar el Carnestoltes per por de que ens arrestessin i ens fessin fora del College per sempre més. El que si varem fer uns quants va ser pintar-nos els cabells amb spray de colors que en Tomàs va portar, i menjar caramels mentre construíem el Carnestoltes.

El Carnestoltes-Història: Però per que a Catalunya i PPCC fem un ninot amb roba vella anomenat Carnestoltes ? Doncs perquè durant aquell dia o dies de carnaval en els quals ens dediquem a fer el boig, necessitem un personatge que representi l'humor i la crítica social d'aquestes festivitats. Es per això que el Carnestoltes va néixer; un personatge anomenat també "el rei dels poca-soltes" fent honor al comportament de la gent durant la festivitat. Hi ha moltes variacions, de poble en poble, del que fa aquest personatge. A Vilanova, el Carnestoltes fa un sermó que acostuma a ser un critica social del temps. Un exemple es el següent:

A on es el Carnestoltes avui en dia? Doncs bé, després de l'èmfasi que els nens varen posar en construir el Carnestoltes, no el podíem tirar o desfer-lo. La idea era portar-lo a ca la Carme Roig i posar-lo "in storage", però no ho vaig poder fer, ja que ella era a Girona. Així que me'l vareg quedar jo. Primer el vaig posar al sofà del menjador però feia un efecte tot esfereïdor allà assentat i amb el cap al costat. També vaig pensar que ja era dissabte al vespre i que no volia que la Marissa (la meva companya de pis de Segòvia) tingués un atac de cor al entrar a casa i veure un home

9


Casal

Articles El Carnaval i el Carnestoltes

I per finalitzar la festa, rifes, i més regalets per tothom. Tot i que al dia següent era dilluns, no trobàvem el moment d'acabar. Així que varem fer una rotllana ben gran i varem començar a ballar sardanes. Tothom hi va ser convidat i els que no en sabien, els hi varem ensenyar. Tot plegat va fer que fos una tarda on els petits s'ho van passar molt be i els grans encara més. Parlant amb els uns i els altres, coneixent a gent nova i retrobant a gent que feina temps que no veien. Bones festes a tothom!

El Carnaval i Carnestoltes el en retrospectiva: A vegades, hi ha festivitats que celebrem perquè estem acostumats i no qüestionem els seus orígens. A mi això és el que em passava amb la festivitat del Carnaval i la processó del Carnestoltes , la qual es fa durant la festivitat del Carnaval al mes de febrer. Recordo que a l'escola sempre ho celebràvem. Ens disfressàvem del que volíem i fèiem un ninot de mida real, entre tota l'escola, amb parracs vells i paper de diari i passejàvem després amb molt d'orgull per el barri de Sants (a on hi havia la meva escola). Aquesta comparsa era dirigida per algú que aguantava el Carnestoltes per un pal i, tal com si fos un “cristo” a la processó de Setmana Santa, seguíem aquell personatge penjat que semblava un espantaocells . A vegades coincidíem amb altres escoles que dedicaven aquella tarda a fer la mateixa activitat. Ens miràvem el seu Carnestoltes amb recel, a vegades, pensant que aquell any el seu era millor, o amb orgull al veure que el nostre feia mes bona patxoca. Quan acabàvem de donar voltes per el barri i estàvem cansats de passejar, tornàvem a l'escola i cremàvem el Carnestoltes fent una gran foguera. Però qui era aquell personatge penjat d'un pal al que seguíem pels carrers principals del meu barri de Barcelona amb d'il·lusió que la gent el veiés i ens digués "Oooooh, que maco!"? Quin significat té i tenia? Feia molt de temps que no pensava en el Carnestoltes fins que la Carma Roig em va demanar si volia donar una classe al Cau sobre el tema. Vaig dir que si, ja que vaig pensar que em donaria l'oportunitat d'aprendre una mica més de la meva cultura mentre donava lliçó als nens. Això es el que vaig trobar.

Carma Roig

8

13


Articles EPÍTOM DE LA GUERRA CIVIL D'ESPANYA XVIII. DE LES FILES DE L'EXÈRCIT REPUBLICÀ ALS ALTARS Reina prodigiosa, Vós que teniu la santa muntanya voltada d'oliveres, signe de pau, procureu al poble de Catalunya una pau cristiana i perpètua. Pere Tarrés Durant l'estiu del 2004 es fer ressò a la premsa de Catalunya sobre la beatificació del metge i sacerdot català Pere Tarrés i Claret [1905-50] nascut a Manresa. El que no n'és tant sabut és que en Pere Tarrés formà part de l'exèrcit republicà [1938-39] com a metge i mantingué un diari personal d'excel.lents qualitats literària i informativa "escrit per ell mateix en cinc petites llibretes de lletra menuda i atapeïda, des del dia 27 de maig de 1938, quan va rebre el comunicat de mobilització per anar com a metge a l'exèrcit republicà, fins a la seva tornada a la llar, el dia 26 de gener de 1939" [dia de l'ocupació de Barcelona per les tropes franquistes]. Aquest diari fou publicat com a llibre[1] el 1990 i és d'un testimoniatge emocionant i de lectura interessantísima. El que és impressionant, en primer lloc, són les seves afirmacions com a catòlic en front de diferents membres del Comandament, àdhuc els Comissaris polítics, de la brigada 133 del X Cos d'Exèrcit on estava destinat com a tinent metge i el respecte que li tenien: "el meu catolicisme no l'amagaré davant de ningú, passi el que passi, i no faré res que estigui en contra dels meus principis fondament arrelats". FRATERNITZACIÓ AMB L'ENEMIC AL FRONT: Ens relata com al migdia del 16 d'octubre del 1938 a Torres de Segre amb un arranjament preparat amb els soldats nacionalistes, tropes d'ambdós bàndols creuaren el riu, abraçant-se, culpant la guerra i intercanviaren diaris i àdhuc una botella de xampany [llavors encara no s'havia de dir cava!] per una de conyac Domecq. Estic segur que aquesta situació ha ocorregut altres vegades durant nombroses guerres però el detall essencial ací és l'ésser documentat acuradament. Una cosa semblant passà al front de l'oest durant la Gran Guerra a la matinada del 25 de desembre del 1914. De sobte des de les línees alemanyes sorgí el cant de "Stille Nacht, Heilige Nacht…"; els mots eren en alemany però la melodia encisadora fou reconeguda immediatament pels britànics. Tot seguit aparagué un soldat alemany portant un petit arbre il.luminat de Nadal i cridant

14

en l'anglès que podia: "Bon Nadal. Nosaltres no tirem, vosaltres no tireu". Els homes poc a poc sortiren de les trinxeres i ensopegaren cap a "la terra de ningú". Molt aviat s'encaixaven les mans, cantaven nadales, encenien les cigarretes els uns als altres, bescaviaven botons dels uniformes i adresses, i el que és encara més famós jugaren al futbol xutant llaunes de sopa buides i usant les gorres i cascs d'acer com a pals de les porteries. El comandament tant al 1914 com al 1938 s'ho prengué molt seriosament, perquè la fraternització amb l'enemic és prohibida. Escriu en Tarrés: "Per a la nostra tropa això ha estat un esdeveniment i demostra d'una manera palpable el desig que tenim tots que la guerra s'acabi, desig que tenen, però, també, els germans de la trinxera d'enfront". Sortí una ordre severíssima que si això es repetia el que hi participés seria afusellat per l'esquena, perquè "amb l'enemic no hi havia d'haver altre contacte que el fusell i la metralladora". ENTERRAMENT CATÒLIC A BARCELONA: Malgrat el respecte que el Dr.Tarrés havia adquirit al comandament de la brigada on es discutia molts cops l'existència de Déu i les normes de vida cristiana explicades per ell, la reacció popular anti-religiosa es manifestava de tant en tant, particularment quan la premsa del 23 d'octubre del 1938, arribada al front el dia següent en forma de "La Vanguardia", portava la fotografia d'un enterrament amb capellà vestit amb alba i estola i un acòlit amb creu alçada desfilant pel Passeig de Gràcia. Això desencadenà nombroses blasfèmies, burles i comentaris d'indignació entre alguns combatents tot dient: "---I per això hem fet la revolució?…---I per això hem vessat tanta sang?…---A aquells que anàvem a matar cercant-los com a conills, mireu's-els avui altra vegada!---Això és vergonyós! I fixeu-vos al darrera, l'Alvarez del Vayo [ministre d'Afers Exteriors de la República], presidint!...I seguien les blasfèmies contra tot i les mofes dels ornaments del sacerdot i de les coses més sagrades de l'Esglèsia.---Ah, però,…això farà molt bon efecte a l'estranger!---És clar, per això ho fan ---li contestaven---, tot plegat això no és més que una comèdia". I comentava el Dr. Tarrés amb ironia: "És natural. Com poden acceptar totes aquestes coses els grans paladins de la Llibertat?". Aquest episodi de l'enterrament catòlic entre altres coses reflectia una situació de la que el govern de la República intentava sortir-se'n. El peu de la il.lustració al diari deia: "Públicament s'ha efectuat l'enterrament catòlic del lluitador basc capità don Vicente de Eguía Sagarduy, caigut al front de batalla. Amb l'assistència a l'acte d'alguns dels seus homes més representatius, la República i el seu govern han evidenciat la seva tolerància i respecte envers totes les reli-

Casal Nadal 2004 Com ja cada any és tradició, el Casal va celebrar la festa de Nadal el primer diumenge de desembre. La Montse FranchJason i el seu equip es va encarregar de que hi hagués un bon i tradicional sopar. Clar, què seria Nadal sense neules i torrons? El Casal doncs, va obsequiar a tothom amb neules i torrons, i una copa de cava, (gentilesa de Freixenet i del nostre company, Joan Furné).

La vetllada va estar molt animada amb una colla d'activitats per a totes les edats. La quitxalla però, van ser els que més en van gaudir. Només a l’entrar, hi havia una taula per activitats infantils i juvenils on els nens van poder fer els seus propis tions (una altra de les tradicions catalanes mes entranyables) amb quatre branquetes, rotuladors i felpa vermella i negre, els nens van decorar el seu tió al seu estil personal (n'hi havia de simpàtics, de trapelles, de burletes, de seriosos....També, per els que no volien decorar el tió, podien fer les figures del pessebre amb plastilina i déu n’hi do, de les diferents expressions artístiques que es van aconseguir. Tot això, gràcies a la Laia i a la Mar que es van cuidar d'organitzar-ho i d'explicar a tots els nens presents quin era el significat del tió, d'una manera senzilla i fàcil d'entendre. Gracies per el vostre esforç i la feina ben feta. Abans del sopar es va fer cagar el tió, el qual ja s'havia anat alimentant perquè cagués forces coses. Els nens, per edats i grups van practicar la cançó abans de sortir. L'avi Pechs ens va ajudar en aquesta tasca, assegurant-se que hi hagués llaminadures i altres cosetes per cada nen que va picar al tió. Tots els nens van estar entretinguts una bona estona. L'Aleix, va ser el DJ de la festa i ens va anar delectant amb música de Nadal, ballable o de fons durant el sopar i després de sopar.

7

Després de sopar, van organitzar una coral on petits i grans varem cantar las nadales mes entranyables catalanes, El noi de la mare, el rabadà, Santa Nit, el 25 de desembre....entre altres. Potser van fer un gall o dos, però no va importar, tothom va poder expressar-se i cantar aquestes cançons tan típiques i tan nostres. Finalment, l'hora esperada per tots el menuts. Santa Claus! Doncs si, un Santa Claus molt eixerit va arribar carregat de joguines per tots els nens presents. No es pot pagar amb cap diner, l'expressió dels nens i nenes. Alguns amb mirada curiosa, incrèdula, alguns dels petits amb por i tot, però tots es van acostar i recollir el regalet que hi havia per ells. Gràcies a Carlos Gonzalez que de manera tan natural, va fer possible aquesta activitat.


Casal

Articles gions. Un document més per afegir als que desmenteixen les absurdes fantasies propagades pels facciosos sobre les persecucions religioses a la zona lleal" [un altre nom per al bàndol republicà]. La fotografia donà la volta al món suscitant qüestions. Per altra banda, la premsa franquista i els seus simpatitzants a l'estranger explicaven que aquella demostració "amb algú disfressat de capellà, era només un muntatge propagandístic". En realitat, com ho ha posat molt bé n'Hilari Raguer[2] "ni els uns ni els altres deien la veritat. L'enterrament i el capellà (i ni cal dir, el difunt) eren autèntics, però no era un fet normal, i va produir gran estranyesa en els vianants que ho van veure [evindentment l'espectacle no s'havia anunciat; nota de jgl]. El sacerdot era el rector de la Capella Basca, Hilario de Uranga, que discretament hi deia missa cada dia i hi celebrava batejos i casaments i els registrava en el llibre de sagraments (que encara es pot veure a l'Arxiu Diocesà de Barcelona), sense que mai hi hagués hagut cap incident, però tenia por i va costar de convèncer-lo". Ací cal recalcar que a Euzcadi no hi hagué cap persecució religiosa durant la Guerra Civil a la porció que romangué republicana. Fou al contrari, de fet catorze sacerdots foren afusellats pel govern franquista per "separatistes". Al temps de l'esdeveniment de l'enterrament el Govern d'Euzcadi s'havia establert a Barcelona ja que tot el País Basc estava ocupat pels nacionals. LA REALITAT DE LA GUERRA: Al novembre del 1938 es deixava sentir al front la contra-ofensiva franquista a l'Ebre. Amb tota sinceritat el Dr. Tarrés escriví: "És de les vegades que m'he impressionat més vivament. Han caigut el capità Ortiz i el sanitari Aragonès, per cert un bon noi, i el comissari Suriñà entre altres. La mort d'aquests amics em causa una profunda pena. Els dos primers me'ls dugueren bo i morts fins al lloc de socors. Feia ben poques hores que havia conversat amb ells, plens de vida i de salut. Ara, els tenia davant meu sobre una llitera, xops de sang. Pobre Aragonès!. Els hem enterrat en un camp, en un esglaó de la barrancada. El capità i el sanitari i un soldat de la quinta del 24. Els tenia tots tres allí estesos. La lluna els il.luminava el rostre amb la seva pàl.lida claror, que els feia més pàl.lids i blancs encara. Els he fet una fossa per a cada un, ben fonda. Cap als volts de les dotze de la nit, els hem enterrat. D'un a un els hem col.locat a la fossa, ben dignament. La lluna els ha donat la darrera besada. Era nit de lluna plena. I seguidament els han tirat la terra a sobre, a palades. Que impressionant! Que gran se m'ha manifestat la misèria de l'home!…Prompte foren coberts. Ho dissimulàrem amb herbes. Les herbes aviat hi creixeran i per la primavera hi esclataran les flors…He pregat

6

al peu d'aquelles tombes. He meditat molt sobre la realitat d'aquests fets tan intensament viscuts. Un dels ferits fou l'amic comissari Suriñà. Vingué al lloc de socors agonitzant, però en ple coneixement. Tenia una ferida sobre la regió pre-cordial. Em preguntava: ---En sortiré? Però immediatament se sentia defallir i em deia: ---Em moro! Doctor, m'ofego! I m'abraçava i m'acaronava. Vaig veure que anava a morir i li deia paraules que li donessin un record de Déu. I per fi, a cau d'orella, li vaig dir repetidament: ---Tingues força confiança en Nostre Senyor! No vaig atrevir-me a pronunciar el dolç nom de Jesús, cosa de la qual després vaig penedir-me per la seva gran eficàcia. Seguidament vaig evacuar-lo i va morir pel camí. Al Cel sia. Era molt blasfem, però crec que, com molts, renegava per costum, moltes vegades, sense intenció d'ofendre Déu". El Dr. Tarrés ret homenatge als dos bàndols referint-se al combat: "És quelcom èpic tant per als qui ataquen com per als qui, d'una manera admirable, resisteixen. Nosaltres [els sanitaris] som senzillament espectadors". Sospesa "el que viu el soldat en el camp de batalla. Alló deu ésser horrible. Un veritable infern. Que diferent és la situació del metge del Batalló comparada amb la del pobre soldat!". LA NIT DE NADAL: És edificant la descripció de com procurà el 1938 "celebrar el Nadal amb tota la pompa. Ahir, a l'hora de sopar, aqueix fou magre i dolent. Tothom estava trist. Les llenties, crues; el pa, ple de terra; la carn, ni un sabatot. Sort vam tenir de la capsa de les gormanderies de casa! S'ho van menjar molt de gust. Deien: "Gracias al Doctor hemos sabido un poco que hoy es Nochebuena". I després vam cantar tots, a la vora del foc, una cançó darrera l'altra". Nogensmenys, en Tarrés ens refereix que tot dinant, un dels 'jefazos' deia parlant de Nadal: ---"!Qué, nochebuena! A esto se le llama Noche Roja". I encara n'hi havia al "mando" de més exaltats que manifestaven en una conversa recollida pel Dr. Tarrés "l'odi terrible que tenen contra els catòlics. Ignorants i plens de prejudicis, ho passarien a sang i foc. Trobaven molt bé que fos assassinada impunement una família sencera, pel 'delicte' de tenir un fill sacerdot". Un d'ells parlant de Nadal havia dit que "si voliem fer quelcom, que ho féssim dos o tres dies abans o després, però el mateix dia, mai. Que ell, aqueix dia, menjaria qualsevol porqueria". Nogensmenys, el comandament envià el 24 de desembre un propi a Tivissa per a comprar tot el que pugués. En Tarrés fa un comentari/meditació molt escaient: "Quina paradoxa! Nadal i una de les festes més roïnes de la guerra. Nadal, festa de la pau, però de la pau entre els homes de bona

15


Articles

Casal

voluntat. Ara comprenc el que vol dir aquesta paraula: 'de que els seus sentiments religiosos s'esmenten continuament bona voluntat'". en el seu diari sense cap por de que fos "vigilat" o "espiat" pels combatents republicans. La bondat s'irradia i pot fer RETIRADA FINAL: Els sofriments de la retirada són bones altres persones. realísticament presentats en l'apunt del 14 de gener del 1939: "Cansats, morts de son i de fred, ens arraulírem en una casa DEDICACIONS MÈDICA I SACERDOTAL: Aquest a l'entrada del poble. Una casa de bon aspecte, però saquejada diari ens demostra ---escriu Mn. Francesc Raventós a mena despietadament per tota la nostra força. Allí on passa l'Exèrcit de pròleg[1]--- "com un home, seguidor del Crist, pot lliurarde la República, sols queda el saqueig, restes del pillatge, la se amb amor total a exercir la seva professió mèdica amb brutícia, el desordre, i res més. tota competència i donació, i a ajudar tant els ferits com els Son, polls, sarna. Moral desfeta. Convençuts que tenim la malalts, malgrat la penúria de mitjans de què disposava". El guerra perduda. Crits, escàndols. Afusellaments. Blasfèmies, diari presenta "un cristià en una situació complexa, difícil i horribles blasfèmies". materialitzada, que manté i aferma la seva fe, que manifesta El moviment de les tropes es fa més complicat perquè la un gran amor a Déu, a Jesucrist…i que és capaç de lloar la Brigada, i àdhuc la Divisió d'en Tarrés es de la F.A.I. Verge Maria, la qual té com a Mare seva i de la seva Pàtria, [Federación Anarquista Ibérica], mentre que el cap de l'Exèrcit invocant-la quasi diàriament per mantenir-se fidel". de l'Ebre és el coronel Modesto, pertanyent al P.S.U.C. [Partit Exercí de metge des l'any 1928 en que es graduà a la Socialista Unificat de Catalunya, en realitat Comunista]. La Universitat de Barcelona. El seu treball professional es rivalitat entre aquests partits és tant grossa que al coronel combinava amb una acció evangèlica energètica dins el Modesto "no li ha donat la gana de possar camions per moviment de joventut que fou la Federació de Joves Cristians traslladar la força…, no s'ha tingut cap inconvenient a de Catalunya contribuïnt nombrosos articles a "Flama", el sacrificar la força [que hagué de fer una marxa a peu de 70 setmanari de la F.J.C. Acabada la guerra, seguí la vocació ja kilòmetres] que no hi té cap culpa. Quines blasfèmies no sentida per molts anys i, ingressat al Seminari de Barcelona, s'han llançat!". esdevingué sacerdot el maig de 1942. Estava totalment entregat als germans especialment a la joventut en els seus COMENTARI: Els Comissaris Polítics eren membres múltiples ministeris i vivia amb gran austeritat. Morí de distingits o exaltats de partits polítics que s'incloien entre les càncer el 31 d'agost de 1950 als 45 anys després de sofrir tropes, amb rang equivalent als oficials, per a fer propaganda molt. política, educar els soldats, fomentar l'odi a l'enemic, mantenir A la llosa del seu sepulcre al cementiri de Montjuïc [si bé el la "moral combatent" de les tropes i "vigilar" que els oficials 6 de novembre del 1975 el seu cos fou traslladat a l'església de l'exèrcit es portessin d'acord amb la política. Eren com de la Parròquia de Sarrià] hom llegia: "La seva joventut fou uns espietes sobre els militars. La seva creació fou durant la una flama d'apostolat i una glossa vivent de la puresa; la Revolució russo-comunista del 1917. A l'Alemanya nacional- seva professió mèdica va ésser sempre un sacerdoci; i la seva socialista els militars resistiren tant com pogueren la vida sacerdotal una follia d'amor a Déu i a les ànimes". indoctrinació partidista i la introducció dels "polítics" a les El diari "és l'escrit que més bé retrata el seu perfil espiritual, forces armades. Els Comissaris Polítics a la Guerra Civil ja que mostra com fins en circumstàncies adverses va saber d'Espanya que no pogueren exiliar-se foren gairebé tots viure la seva fe, la seva unió amb Déu, i la missió de fer el bé condemnats a mort prima facie pel govern franquista. al seu entorn". En Pere Tarrés tractava els ferits bèl.lics tan bé com podia donats els magres mitjans de que disposava [a cops no hi BEATIFICACIÓ: Tingué lloc el 5 de setembre del 2004 al havia ni aigua] i, més a més, la gent dels pobles per on passava santuari italià de Loreto vora el mar Adriàtic. L'arquebisbe [anc que no tenia cap obligació de fer-ho]. En el seu temps de Barcelona Lluís Martínez Sistach fou l'encarregat de lliure meditava, resava o estudiava filosofia en preparació demanar formalment al Papa la beatificació d'en Pere Tarrés. per a la seva contemplada carrera sacerdotal. Fou elogiat pel En representació de la Generalitat hi assistí la Directora genComandament en varies ocasions i proposat per a l'ascens a eral d'Afers Religiosos Montserrat Coll. Una delegació capità pel seu comportament al front descarregant el seu espanyola era presidida pel Ministre de Defensa José Bono deure. Per altra part, cal dir també que quan els combatents significant que la seva presència fos un gest de bona voluntat anarquistes, revolucionaris, comunistes, etc s'adonaren de les envers l'Església per part del govern socialista en un moqualitats humanes d'en Pere Tarrés el respectaren sense que ment en què els tòpics de "matrimonis homosexuals" o mai fos amenaçat o deprivat de les seves llibertats. És curiós l'ensenyament de la religió tensen les relacions. L'ex-presi-

16

5


Des del Consell d'aquest tipus, 5. Que la situació del 2004 relacionat a la dotació de subvencions no es torni a produir i que augmentaran els recursos en els pressuposts del futur, 6. Que es faci més atenció als joves dels casals i es promogui l'arribada de noves generacions de catalans de l'exterior per ajudar els Casals, 7. Que es faciliti la formació i reconeixement de professorat existent en els casals per ensenyar català i s'impulsi l'estada becada de professors per a impartir-hi classes. Pere Garriga

Articles

mai!]; un altre sobre els fonaments biològics perquè el comunisme ha fallat en el món, tots en anglès; i més a més una gramàtica per a la gent d'estirp hispànica per a aprendre l'anglès. Des de la seva arribada als EUA mantingué una estreta relació amb Carner-Ribalta, l'il.lustre polític i escriptor català que ha sortit referenciat nombroses voltes al Butlletí del Casal dels Catalans de Califòrnia. Les dues famílies es veien força sovint, es visitaven l'una a casa de l'altra, s'entaulaven a menjar, etc. M'explica també el seu historial familiar: del matrimoni amb una catalana tingueren un fill ara casat amb l'Anna Fuentes, assídua a les festes del Casal, que tenen dues filles. Ací em desfà una errada, ja que molts al Casal creien que l'Anna era la seva filla quan en realitat és la jove. D'un segon enllàç amb una dona xilena nasqueren un noi ara esposat i amb una filla que viuen a Colorado; i una noia maridada i amb un fill i una filla que també viuen a Colorado. En total, són 5 nets que en Jordi té. Li demano com és que no l'hem vist pels actes del Casal quan fa tants anys que viu prop de Los Angeles i on la seva jove Anna hi va freqüentment i n'és ben coneguda. Immediatament em respon perquè m'agrada l'ésser solitari, jo per instinct no soc gregari, quan veig més de 3 persones en una reunió ja em sento ofegat. Li dic que als Aplecs del Casal al Rancho Dominguez n'hi ha molt d'espai per a romandre com a solitari, si bé hi ha molts concurrents als qui plauria conèixer-lo. Em respon que potser un dia sí que vindrà. Li comunico que el pròxim Aplec és el 24 d'abril del 2005. Ell llegeix molt i comparteix casa seva amb la tercera muller, Norma Pacheco, també d'estirp xilena. Quan li pregunto si és seguidor del Futbol Club Barcelona em respon que els esports com espectacles no li causen cap satisfacció. Si de cas a ell li agrada participar-hi i quan estava a Barcelona practicava la natació i era soci del Club Natació Barcelona. Dissortadament la Social Security americana no n'és suficient per a mantenir el tren de vida que vol dur; per tant, encara treballa al mateix temps que es distreu aprofitant els seus interessos i coneixements en biologia fent d'orientador al departament de jardineria d'un Home Depot. Ell informa els clients sobre les característiques i necessitats de cada planta i arbre que volen adquirir. L'ha sorprès que el Casal s'hagi interessat en ell, però li explico que els catalans volen saber sobre els altres catalans que es mantenen silenciosos. I amistosament ens despedim.

Un català silenciós a Califòrnia: Entrevista amb Jordi Fuentes En Jordi Fuentes és natural de Barcelona i pertany a la generació dels "darrers que recorden" la Guerra Civil d'Espanya: massa petits per a haver-hi lluitat, suficientment grans per a tenir-ne records indelebles. El 1951 se'n anà a Cuba…a la Cuba d'abans de'n Castro, recalca ell, a treballar en la indústria textil a la fàbrica d'uns espanyols, ja que en Jordi Fuentes s'havia graduat a Barcelona en aquesta especialitat. No li agradà gaire l'ambient i al cap de poc temps se'n anà a Xile. Durant la meva conversa de seguida me'n adono que ell va "al gra": el que no li agrada ho diu sense cap timidesa. A Xile hi estigué 22 anys, fins el canvi de govern amb l'arribada d'Allende. En aquest país hi féu diferents coses, però el més important és que tingué el desig i la oportunitat d'estudiar profitosament obtenint un grau universitari en antropologia. Llavors esclata la seva dèria d'escriptor publicant varis llibres: un sobre el llenguatge parlat a la illa de Pasqua, que si bé té elements polinèsics, en Jordi demostrà un substràtum sànscrit. En un altre llibre conjumina els seus coneixements de tèxtils i d'antropologia tot investigant restes de vestits més de 2000 anys vells que es trobaven en mòmies dels indis, etc. La importància de la seva tasca es reflectida en el fet que esdevingué Fundador del Instituto de Antropología de Chile. També escriví un diccionari històric sobre Xile i un altre diccionari polític. Al 1972 se'n ve cap els Estats Units i s'estableix en una casa a Thousand Oaks. S'ocupà de diferents coses i àdhuc per 6 anys fou Director de la Cámara de Comercio de España en California. Altra vegada, també publicà varis llibres: un diccionari hispànic dels EUA; un tractat d'antropologia sobre l'evolució de l'home fins a cert punt corregint/explicant Darwin sobre el perquè l'home té cinc dits al peu i els micos només quatre [que consti que l'interviuador no ho ha verificat

dent de la Generalitat Jordi Pujol i la seva muller Marta Ferrusola hi assistiren a títol personal. Hi havia algunes senyeres dutes pels assistents de Catalunya. El Sant Pare Joan-Pau II en la seva homilia recalcà que el nou beat "acceptà amb heroica fe i paciència una atroç malaltia" i digué en català, si bé amb gran dificultat degut al seu estat de salut: "El nou beat significa un gran honor per a la vostra terra. La seva figura com a home, metge i prevere és un exemple luminós per als cristians del nostre temps". Com és evident de les línees anteriors el Sant Pare beatificà un metge que esdevingué sacerdot, distingit per la seva competència professional i comprensió de la dimensió humana en el front republicà que es reflectí àdhuc sobre els seus companys/amics [així és com ell els denominava] de files anarquistes o comunistes. El seu secret fou el lliurament total al Senyor i la heroica donació a l'altri. L'estudi de la seva causa fou fet per vuit teòlegs de la Congregació per a les Causes dels Sants que examinaren les proves de la santedat de vida i de les virtuts heroiques viscudes pel Dr. Tarrés i exposades per dinou testimonis durant el llarg procés celebrat a Barcelona. En el veredicte conjunt es destaca que "en els moments d'hostilitat i de persecució de l'Església no va deixar de donar coratjós testimoni de la seva fe, amb la pietat, la pregària i els sagraments, i servint com a metge els ferits en el front de guerra". També se li valorà "com una perla eminent, la virtut de la puresa, que fou estimada per ell més que la vida". Això en l'època en que vivim de proclamada "llibertat sexual" pot sonar com irrisori i anacrònic, però, àdhuc deixant de banda la faceta espiritual, n'és un bon recordatori el que l'únic país a l'Àfrica on s'ha contingut i ha minvat la SIDA [AIDS en anglès] és Uganda mitjançant l'abstinència ben dirigida i complida.

Mar Adentro Quan vaig veure el cartell de la pel·lícula "The Sea Inside" abans d'entrar al cinema de l' "University Center a Irvine" vaig pensar que ens havíem equivocat de pel·lícula: aquella no era la foto del Bardem que jo havia vist anunciant la pel·lícula "Mar Adentro" fa uns mesos als cinemes de Barcelona. Jo recordava un primer pla del Bardem vestit amb un jersei de coll, mig calb i amb cara malaltissa. Al cartell d'Irvine també es veu el Bardem però en aquest cas es 20 anys mes jove i es a la platja . Però, com que últimament no ha parat de ploure a Irvine, i millor estar sota teulat quan plou, no em vaig queixar i vaig entrar al cinema. Una vegada dins de la sala, vaig tardar només uns segons en adonar-me'n que realment no ens havíem equivocat de pel·lícula i que "The Sea Inside" es realment la pel·lícula sobre l'eutanàsia que jo volia anar a veure. El cartell es diferent del que hi ha a Barcelona però la pel·lícula es la mateixa. No em queixo, es només una observació, ja que la veritat es que crec que es millor mirar al Bardem jove i amb banyador que vell i malalt.

Josep G LLauradó

REFERÈNCIES: [1] P Tarrés. El meu diari de guerra 1938-1939. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona 1990, pp 331. [2] La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939), vol 1: Alçament militar i primers mesos de guerra. Edicions 62, Barcelona 2004, pp 270.

Josep G. Llauradó

4

17


Articles "Mar Adentro" explica l'historia del Ramon Sampedro, un home que desprès de patir un accident es va quedar tetraplègic i ha viscut des de fa 28 anys estirat en un llit. La pel·lícula ens introdueix dins de la vida del Ramon i de la gent que l'envolta. Poc a poc, es va veient el dia a dia dins de l'habitació d'aquest personatge en un petit poble de Galícia. La pel·lícula fa entendre el que pensa i en varies ocasions, explica somnis o deliris que ell mateix s'inventa per a fer passar l'estona. Però el Ramon vol morir i torbarà la manera de fer-ho. "Mar adentro" ens explica el tema de l'eutanàsia des de diferents punts de vista a traves d'una historia real. Penso que és un problema complicat i que està molt ben tractat perquè, tot i que l'eutanàsia es un tema força trist, crec que la pel·lícula en el seu conjunt no es fosca ni melancòlica. Considero que s'ha arribat a fer un balanç adequat entre humor i tristesa. A més a més de l'argument, una altra raó a favor d'aquesta pel·lícula es que hi ha moments en el que es sent parlar en gallec i en català. A mi em va fer il·lusió sentir parlar català al cinema a Irvine! No cal que us digui que des d'aquestes línies convido a tothom que pugui a anar a veure aquesta pel·lícula que, tot i que segurament us farà plorar com em va fer a mi, crec que us agradarà. Laia Pagès

Des del Consell Com fer un bon cava casolà?

Després d'haver aterrat en aquestes terres americanes, i després d'haver-me situat i ubicat una mica, perquè costa oi?, doncs bé, el que més troba a faltar una dona com jo és un bon cava. Una vegada instruïda (pels catalans que m'envolten, és clar) en el món dels supermercats americans, i després de passarme hores davant d'un producte intentant saber quina varietat escollir d'entre les quaranta mil que oferien, vaig decidir donar una ullada a la secció de begudes alcohòliques, buscava cava, és clar. Vaig pensar que amb aquest tema no em podrien enxampar, ja que coneixent bé el producte tindria facilitat alhora d'escollir, i vaig creure que agilitzaria el meu procés lentíssim de la compra setmanal. La meva desolació va ser enorme quan vaig veure què hi havia a les lleixes de la secció: xampany francès o Freixenet (carta nevada o cordon negro no us els recomano) ah si, i un brut reserva del Segura Viudas (que també és Freixenet, per cert). I res més?... , Això és tot?... És clar que a ningú li agrada el cava català, vaig pensar, si amb el que hi ha per escollir et cau l'ànima als peus!!!! Després d'aquesta mala experiència al supermercat, vaig pensar que el millor seria fer una petita explicació de com pot fer-se un bon cava. Perquè de fet no és tant difícil, crec jo. I a més a més, aquesta és una terra de vins, oi! Doncs és així per on es comença..., només fa falta un bon vi de base i ja està, això és el més important! Les varietats de raïm que s'usen per fer cava, però que es poden modificar i de fet ja s'està començant a fer, són bàsicament Macabeu, Xarel·lo i Parellada. La proporció entre aquestes tres varietats és variable, però normalment és de 4:2:1. El Macabeu li dóna el gust principal, el Xarel·lo afruitat la mescla resultant i la Parellada l'acidifica una mica. El grau alcohòlic recomanat que ha de tenir el vi base del cava és de 10.5, ja que cal fer una segona fermentació d'aquest vi dins de la botella, i per tant, el grau alcohòlic resultant augmenta una mica després de tot el procés. (Si el vi base té massa graduació, el cava final podria tenir massa grau i la trompa podria ser considerable...). La idea principal que cal tenir en compte és: el most, suc del raïm, és bàsicament una mescla de sucres (entre d'altres coses, evidentment). El most cal que fermenti per obtenir el vi. La fermentació no és res més que convertir el sucre del most en alcohol. Normalment, el procés de la fermentació no es realitza complert, i sempre queda una mica de sucre residual en el vi final. És el sucre residual que té qualsevol vi després

18

departaments, de grups parlamentaris i d'altres organismes oficials i institucions entre els que hi han 11 representants dels casals. Es reuneix un cop a l'any sota la presidència del President de la Generalitat. Els 11 representants titulars del consell representen diverses zones geogràfiques dels casals. Els de nordamèrica estan representats per Elia Robles del Casal de Vancouver. Pere Garriga, el secretari del nostre casal, és suplent.

reconegut a Catalunya. 7. Reunions. Es va discutir la millor manera de intercanviar propostes i fer acords entre els casals. Alguns proposaven una reunió anual dels representants, altres que s'establís una xarxa virtual per Internet, altres que el representant al consell assessor s'entrevistés independentment amb cada casal. Es va decidir que de moment s'establirien comunicacions per Internet i aprendríem si aquest sistema funciona. 8. Pressupost per viatges. Tanmateix, el consell assessor demanarà a la Generalitat un pressupost perquè representants dels casals de cada regió puguin reunir-se una vegada a l'any. 9. Casal de Quebec. La representant del Casal de Quebec va explicar que el seu casal ara funciona d'una manera virtual i que sent una regió francòfona també els interessaria tenir contactes amb casals europeus de parla francesa. 10. Millor informació sobre el país de cada Casal. El Professor Jaulent va comentar que a Catalunya generalment es te una idea distorsionada dels països dels casals i proposa que els centres catalans facin documentals dels seus països per a ser distribuïts entre la media catalana. 11. Conclusions. Es van repartir copies, llegir i comentar les 14 conclusions preliminars de la 3ra Trobada que un dels membres del Consell va donar a Pere Garriga. Es van recomenar un nombre d'esmenes que Garriga i Zaugg-Giró van portar a una reunió del Consell. Gairebé totes les recomanacions van ser adoptades.

El Consell ha format xarxes territorials. La Xarxa de Nordamèrica, composta per casals del Canadà (Vancouver, Toronto, Quebec) i Estats Units (California, California Nord, Washington) es va reunir durant la Trobada els Casals conjuntament amb la Xarxa d'Entitats Acadèmiques entre les que estan la NACS (North American Catalan Society) i la AICS (American Institute of Catalan Studies). Les deliberacions de Xarxa es poden resumir així: 1. Reunió conjunta de les dues xarxes. Entre les raons a favor de reunir conjuntament la xarxa de Nord Amèrica i l'Acadèmica són que dues de les institucions acadèmiques (NACS i AICS) estan a Nord Amèrica. També que objectius acadèmics de projecció de la cultura catalana són similars a la dels casals. Arguments en contra són que les institucions de fora de Nord Amèrica estan molt llunyanes i dificultaria la reunió de representants. Cada una de les xarxes sol·licitarà més opinions dels seus afiliats sobre aquesta qüestió per determinar si cal seguir fent xarxa conjunta. 2. Ensenyament de català a nens. Francesca Cardús de l'AICS va proposar que es fomentés mes la difusió de mitjans d'instrucció per ensenyar català a infants per parents en llars on no es parla català habitualment. 3. Campaments a Catalunya per nens. També va proposar que la Generalitat ajudes a fomentar campaments on nens i nenes de 9 a 15 anys poguessin passar els estius a Catalunya per aprendre català. 4. Educació post grau. Es va proposar que s'establissin relacions entre universitats catalanes i nordamericanes, tenint amb compte les localitats de casals, per ajudar a enriquir la col·laboració d'estudiants amb els casals. 5. Col·laboració IRL-Cervantes; altres institucions. La nova relació entre el IRL i Cervantes s'hauria de potenciar per a fer arribar centres culturals catalans amb la col·laboració dels Casals. També s'hauria de veure com poden ajudar en aquest sentit altres institucions de cultura com el IEC, i de Mallorca, i Valencia 6. Carnet de català. El Professor Jaulent de l'Institut de Filosofia i Ciència Raimon Llull, va proposar que el carnet de Català es continués lliurant a nous membres de les entitats catalanes de l'exterior, cosa que ara no es fa; i que fos millor

Les conferències i després els tallers suscitaven preguntes, queixes i en ocasions debats sobre les matèries que es tractaven. Lamentablement la programació de la Trobada no donava lloc a ampliar gaire les discussions que podrien haver ajudat a arribar a conclusions profitosos per tothom. Amb tot, a l'últim dia es van produir una sèrie de conclusions. Entre elles: 1. Que a les comunitats catalanes de l'exterior es reconeixi que formen una part integral de la nació catalana amb el mateix tractament jurídic i cultural que els ciutadans que resideixen a la Catalunya interior, 2. Que la llei de relacions amb comunitats catalanes de l'exterior de 1996 va ser un primer pas i que hauria d'introduirse una nova llei que donés més igualtat de drets i que hauria de tenir una dotació pressupostaria suficient, cosa que no s'ha complert degudament d'acord a la llei existent, 3. Que amb l'increment de pressupost d'enguany es desenvolupin els projectes de Història dels Casals i l'elaboració d'un Cens de catalans de l'exterior fonamental per a poder planificar suports pressupostaris, 4. Que la Generalitat recolzi els projectes de xarxes territorials de les comunitats i doni facilitats per a fer trobades

3


Des del Consell Carolina Trias, va explicar amb més detall el funcionament de casalscatalans.net, la nova pàgina web dels Casals. La pàgina, encara en un estat embrionari, facilitarà la intercomunicació entre Casals, establirà enllaços als webs de interès, ajudarà a fer busques especialitzades, despondrà de informació per descarregar programes de instrucció i ajuda, establirà fòrums, tindrà un fòrum per debat, publicació de notícies, informació sobre subvencions i formularis. Va invitar a tots els interessats a aprofundir més en les possibilitats d'aquesta nova eina assistint als tallers de Noves Tecnologies que s'oferien aquell dia.

III Trobada de Catalans d'arreu del Món Representants d'aproximadament 40 casals catalans d'arreu del món, unes 200 persones, es van reunir a Girona entre el 8 i 12 de febrer. El nostre Casal va estar representat per quatre membres del consell: Carme Roig (presidenta), Marius Cucurny (Cultura), Montse Jason (Activitats Socials) i Pere Garriga (Secretari). Aquesta era la tercera trobada d'aquest tipus iniciat en 1996. Les trobades tenen lloc cada quatre anys i van està establertes per la Llei 18/1996 del Parlament de Catalunya que regularitza relacions amb comunitats catalanes de l'exterior. L'objecte d'aquestes trobades és reforçar els lligams entre les diferents comunitats, incrementar la implicació del govern de la Generalitat en les activitats que duen a terme, fomentar i projectar la cultura catalana en els països de residència. També pretén ser una oportunitat reclamar a les autoritats catalanes un millor reconeixement a la tasca que han dut a terme les comunitats catalanes i trobar un millor suport econòmic a les seves activitats.

Una de les conferències més interessants va ser la que va pronunciar Josep-Lluís Carod Rovira, cap d'Esquerra Republicana. Va explicar com va gestionar la proposta de llei de relacions amb casals de l'exterior. La llei va partir a rel d'una gira que va fer a començaments dels 90 per a recollir dades per un diccionari de casals i catalans publicat amb motiu del cinquè centenari del descobriment d'Amèrica. Catalunya té un deute amb els casals de l'exterior. En aquest viatge va visitar personalment la majoria dels casals d'arreu del món. La labor que els casals han fet acollint immigrants i exiliats catalans i promovent la cultura catalana en èpoques de persecució a la península no ha estat mai prou reconeguda a Catalunya. Lamentablement altres autonomies peninsulars han ajudat molt més als seus emigrants. La llei del 1996 va establir una sèrie de convenis, organismes i objectius per a regularitzar millor les relacions amb comunitats catalanes. Entres les coses que han funcionat Carod Rovira va esmentar la comissió d'assessorament a la presidència de la Generalitat, les trobades de cada quatre anys, les normalització de les subvencions, l'activació d'organismes culturals per joves, la llei de retorn a d'emigrants i els seus descendents. Coses que podien funcionar millor han estat el carnet de català, beques i assistències als Casals. Carod Rovira va explicar que la llei dona ajuts per a fer visites turístiques a Catalunya, assessorament social i d'assistència sanitària, l'adquisició de fons audiovisuals i llibres i revistes per a biblioteques de les comunitats. Carod Rovira va acabar recordant un punt pràctic de la política. Una majoria dels catalans de l'exterior podrien tenir el dret de votar a Espanya però no han fet els passos per obtenir aquest dret de nacionalitat. Entre els que sí el tenen més del 83% dels catalans de l'exterior no voten (equivalent a la població de Tarragona). Si fessin el seu vot valdre no hi ha dubte que serien molt escoltats i sol·licitats.

La Trobada va ser un seguit de conferències, tallers, i recepcions ofertes pels dirigents administratius i executius de Catalunya al Parlament i a la Generalitat de Barcelona. No van faltar banquets, discursos i brindis. Hi va haver també oportunitats de fer turisme cultural a Girona i les seves històriques rodalies; les excursions també oferien una bona oportunitat de conèixer socialment als participants. La programació, densament apretada entre quatre dies, va significar poques hores de descans i una organització precisa. Les dues coses podien haver segut millorades. El conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, Joan Carretero, va obrir i tancar les sessions amb sopars de benvinguda i cloenda. El Sr. Carretero dirigeix el departament de Cooperació Exterior a cura del qual estava l'organització de la Trobada. El secretari de Cooperació Exterior, Albert Royo i l'encarregada de Comunitats i Casals de l'Exterior, Carolina Trias, juntament amb el seu equip format per Pep Camps, Tere Abellan i Xavier Gatell varen estar presents durant tots els dies de la Trobada. El primer dia de treball el secretari Royo va esmentar les activitats relacionades a Casals que ell dirigeix, entre elles la gestió de subvencions, les estades a Catalunya i beques universitàries per a joves, la nova pagina web d'atenció exclusiva a les necessitats dels Casals, les exposicions itinerants per a promocionar Catalunya, les agrupacions de casals i empresaris catalans del Con Sud, la Història de Casals que s'està gestionant, etc.

El Consell Assessor de les Comunitats Catalanes es va presentar i va explicar els seus objectius. És un òrgan creat per la llei del 1996 i té per finalitat assessorar el Govern de la Generalitat. Està compost de 41 representants dels

2

Articles d'haver estat fermentat l'únic i el necessari per a la segona fermentació i conseqüent transformació a cava. La quantitat de sucre que porta un cava és el que fa la distinció entre els tipus de cava que existeixen: sec, semi-sec, brut i brut nature. Els tres primers són més dolços, ordenats de més a menys, perquè se'ls afegeix sucre abans de fer-ne cava (Per això es produeixen aquells mal de caps tant terribles que comenten alguns...). L'última varietat, Brut Nature, és l'autèntica i genuïna. De fet el seu nom ho indica: Brut Nature o Natural, sense afegits ni conservants, el vi tal qual i llestos!

les que hi caben cent botelles o més. La màquina té programat el gir adequat i l'alçada corresponent, i ja està! Nou mesos és el temps mínim que se li demana a un cava jove.

Ara que ja tenim la botella verticalment inclinada, amb les mares al coll de la botella, és el moment d'extreure-les, i això no és res més que el procés de desgorjar. El coll de la botella ha d'estar vertical mirant a terra, i un cop es treu el tap s'ha d'invertir la posició. Cal ser molt ràpid en aquest cas, ja que cal evitar pèrdues del producte de l'interior. Els que hi tenen traça, no vessen ni una gota de cava com aquell qui diu, els que són principiants, perden la meitat del cava de la botella Una vegada aclarits aquests tres punts, ja podem començar cada vegada que intenten desgorjar-ne una. Però no patiu, el procés: també hi ha solució moderna per aquesta part del procés! Les empreses grans congelen el coll de la botella on hi ha les 1. Posar el vi a la botella de cava. mares, i per tant l'extracció és molt més ràpida i eficaç, i les 2. Afegir les bactèries encarregades de produir la pèrdues de cava són mínimes. Ara només cal posar el tap de fermentació del vi a dins de la botella, és a dir, de menjar-se suro habitual i el producte ja es pot servir. el sucre residual del vi per transformar-lo en alcohol. 3. Tapar la botella amb una xapa metàl·lica i deixar-la L'etiquetatge és opcional. La majoria de caves grans sí que en posició horitzontal. etiqueten els seus productes, és clar, però els grans bevedors 4. Rimar durant 9 mesos. (temps mínim necessari per i aficionats com jo preferim el cava sense etiquetar, ja que obtenir un cava jove) segur que si no porta etiqueta... és dels bons, ja m'enteneu 5. Desgorjar. oi? 6. Posar el tap de suro habitual. 7. Etiquetar si es vol, però no fa falta. Els que volen obtenir els caves denominats Reserves, deixen envellir el cava dins de la botella d'entre dos i quatre anys. I això és tot, no hi ha més secret que aquest! Però aquesta darrera qüestió la deixo al gust del consumidor. Els que vulguin saber una mica més del tema, poden continuar Així doncs, ja ho sabeu, ara no hi ha excuses i si teniu més llegint, però per als que ja els està bé, que no pateixin perquè preguntes estaré a la vostra disposició. de fet, ja ho saben tot. Algú s'anima! Potser caldria que expliqués amb més de detall en què consisteix això del rimar i desgorjar oi? Doncs bé, rimar és Anna Torrents el procés necessari perquè les mares del cava passin de la posició horitzontal inicial, a una posició final totalment vertical. Les mares no són res més que les restes de les bactèries que s'afegeixen per fermentar el vi de la botella. (Parlant clar: les bactèries mengen sucre i caguen alcohol i diòxid de carboni, per això el cava té gas.) Una vegada les bactèries s'han acabat tot el sucre que conté el vi, ja han acabat la funció que havien de fer, i aquestes es moren perquè ja no els queda menjar. Per tant, es forma un pòsit a dins de la botella, les mares, que cal extreure per obtenir el producte final. Llavors és quan entra en joc l'acció de rimar: cal donar un quart de gir de volta a la botella cada dia i al mateix temps aixecar-la una mica. D'aquesta manera el pòsit va avançant de mica en mica cap al coll de la botella. Aquest procés és lent i complicat. Molt poques persones saben fer-lo a mà, però veure com ho fan és increïble! Actualment s'usen caixes automatitzades en

19


CASAL DELS CATALANS DE CALIFÒRNIA El Butlletí. Número 68. Edició de Hivern. Març 2005 PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009 Tel (310) 640 88 47 Email: pcgarriga@cs.com - http://www.casalcalifornia.org

Jocs Florals

B U T L L E T Í

Jocs Florals El 23 d’abril és la diada de Sant Jordi, i com tots sabeu és dia de llibres i roses. Des del Casal volem portar a terme una nova iniciativa, uns Jocs Florals per totes les edats. Pels més grans: Escriu amb estil lliure un poema o un compte, com més t’agradi, en català o anglès i envia’l a aquesta direcció electrònica jocsflorals@casalcalifornia.org

Pels més petits: Dibuixa el drac, la princesa i Sant Jordi i explica’ns la historia. Porta la teva auca a l’aplec de primavera i emportat un premi!. Si vols també pots fer-la per ordinador i enviar-la a jocsflorals@casalcalifornia.org Feliç Sant Jordi!!

Les despeses de publicació dels butlletins del 2004 han sigut en part subvencionades en col.laboració amb la Secretaria de Cooperació Exterior de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.

El Butlletí: Aquest número ha comptat amb les col.laboracions de: Pere Garriga, editor en cap i redactor. butlleti@casalcalifornia.org Les opinions expressades al Butlletí són les dels autors dels articles.

Pere Garriga, Josep G. Llauradó, Carma Roig, Laia VicensFusté, Maria Cruz Villa Uriol, Àngel Jiménez-Aranda, Laia Pagès i Anna Torrents.

ÍNDEX Paraules de la Presidenta

(1)

Des del Consell

(2)

Casal

(5)

Notícies

(10)

Articles Human Towers: a catalan tradition Bona cuina Epitom de la Guerra Civil a Espanya Mar adentro Com fer un bon cava casolà

Jocs Florals

20

Words of the President

Paraules de la Presidenta Catalans arreu del món!

(11) (11) (14) (17) (18)

(20)

Doncs sí, catalans que viuen arreu del món, ens varem trobar a Girona el mes de febrer d'enguany per celebrar la tercera trobada de Casals Catalans arreu del món. Aquestes trobades que es cel ebren cada quatre anys, són organitzades per la Generalitat. La finalitat primordial és de coneixer i exposar les necessitats de les comunitats catalanes a l'exterior. Personalment va ser una experiència inolvidable i molt positiva. Va ser com posar fil a l'agulla. Tots aquells noms de persones i entitats que he vist escrits tantes vegades, ara hi podia afegir una cara, una persona i una experiència. Ha sigut un aprenentatge de com funcionen els Casals a altres parts de món i com ho fan per mantenir i promocionar la cultura catalana als països d'acollida. Em vaig adonar que cada Casal era un món i que cada món a la seva manera, fa que Catalunya segueixi viva i sigui coneguda pels respectius països d'acollida. A la Trobada també hi van assistir la Monserrat Franch-Jason, el Pere Garriga i el Marius Cucurny. Entre tots ens vam repartir els tallers per tal de recullir el màxim d'informació. Alguns dels conferenciants van ser: el conseller de Governacio i Administracios Publiques Joan Carretero, el secretari de Cooperacio Exterior, Albert Royo Marine, i el representant d'Esquerra Republicana Josep Lluis Carod-Rovira entre d'altres. Es va afirmar la voluntat del govern català per augmentar el suport als catalans de l'exterior. També es va anunciar que aquest any 2005 hi ha hagut un increment d'un 50% dedicat a les subvencions. Per altra banda també han augmentat el número de casals reconeguts per la Generalitat. Hi ha un total de 106 casals arreu del món. Les conferències i diversos tallers van servir per exposar i proposar noves idees i canvis. Temes de gran interés, com ara subvencions, beques per estudis de postgrau, campaments per joves dels Casals, ajuda per el retorn a Catalunya, escoles bressol i esplais i organització de cursos de català a les comunitats catalanes de l'exterior van engrescar als assistents a debats molt actius en algunes ocasions . Tot i que fa poc temps des de la trobada, ja es comença a veure algun fruit. L'Institut Ramon Llull ha considerat Los Angeles una de les ciutats on es faran convocatòries el proper mes de maig, per treure's el certificat per ensenyar la llengua catalana. Pel nostre Casal, sempre ha sigu t un problema trobar gent qualificada, així que demano que tothom s'animi i es presenti. Hi ha quatre nivells differents i més informació en aquest bulleti. L'altra cosa positiva, però per la que encara s'ha de fer molta recerca, va ser que la Generalitat donarà ajuts per mantenir un Séu. Això és i ha sigut un somni i potser ara es converteixi en realitat. En conclusió, com va dir l'Albert Royo (el secretari de Cooperació Exterior) "Els casals han de ser enllaços, una extensió de Catalunya a l'exterior." Treballant plegats es poden enfortir les comunitats de l'exterior i també enfortim Catalunya. Perquè hi hagi més comunicació direte entre els casals i el govern, s'ha obert una pàgina web www.casalscatalans.net on com a novetat més destacada hi ha un fòrum que només hi tindran accés els membres de casals. Es un espai de debat i reflexió que pot ser beneficiaria per millorar la comunicació tan entre els casals com pel govern català. Carme Roig Presidenta del Casal dels Catalans de Califòrnia

Catalans all over the world! That's right, Catalans who live all over the world. We met in Girona in February to celebrate the Third Meeting of Catalan Casals from Around the World. These meetings are held every four years and are organized by Generalitat. The objective primarily is to learn and to discuss the needs of Catalan communities outside the country. Speaking for myself it was an unforgettable and very positive experience. It was like they say in Catalan threading the needle. All of those names of people and organizations I had read about so many times now had a face, a person, an experience. I learned how casals work in other places and how they go about promoting amd maintaining our culture in their countries. I found out every Casal is like a little world and each, in its own way, keeps Catalonia alive in their respective countries. Montse Franch-Jason, Pere Garriga and Marius Cucurny also attended the meeting. Pooling our resources between us we managed to attend all of the workshops. Among the speakers were the Conseller of Government and Public Adminsitration Joan Carretero, the Secretary of Exterior Cooperation Albert Royo Mariné, and the representative of Esquerra Republicana Josep Carod-Rovira. They affirmed the will of the Catalan government to increase its support to Catalans abroad. They also announced that year there had been a 50% increase in grant support. On the other hand Generalitat recognized more casals. There are nou 106 abroad. The talks and workshops helped to present and propose new ideas and changes. Some of the topics which generated much interest were grants, graduate fellowships, youth camps for Casal members, assistence available for immigrants who wish to return to Catalonia, preschool, Catalan class organization, etc. Some of these produced heated debates. The meeting is already starting to produce some concrete fruits despite the short time since its conclusion. Institut Ramon Llull has considered Los Angeles as a location to test applicants for the Certificate of Catalan Proficiency this coming May to teach Catalan. For our Casal it has always been a problem to find people qualified to teach. I would like to encourage one and all who think they could take the exam to enroll in a preparation class and take the exam. The certificates are granted at four levels. You can find more information in this Butlletí. The other positive subject that came out of the meeting was that Generalitat will now consider providing grants to maintain a Casal residence, a Séu. We still have to do a lot of research on the matter. This has been a dream for many of us and now we may be closer to making it a reality. To conclude, as Albert Royo the secretary of Exterior Cooperation said: "Casals have to be the links, the extension of Catalonia abroad. If we all work together we can strengthen our casals as we strengthen Catalonia. In order that there be a better communication between casals and the government a new web page has been established www.casalscatalans.net where, as a new feature there is forum available only for members of casals. It provides a space for debate and reflexion which may be very beneficial to improve communication between casals and the catalan government.

1

Butlletí 68  

Butlletí del Casal Català dels Catalans de California

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you