Issuu on Google+

ENTREVISTA · POLÍTICA

"Es necessita una veu poderosa a Catalunya i Madrid que planti cara a aquesta nova ofensiva" Thursday, 29 de September del 2011 ¦ 16:19

Carles Campuzano és diputat per CiU al Congrés espanyol des de l'any 1996. Per tant resulta una de les veus més qualificades per a analitzar el panorama actual de la cambra i el que depara el nou govern després del 20-N. En una entrevista a Tribuna.cat, anticipa que caldrà plantar cara.

Després de 15 anys al congrés continues utilitzant el concepte PPSOE. Vol dir que amb l'arribada del PP al govern central hem d'esperar una política continuista de Zapatero en termes generals? Crec que tots estem bastant convençuts que ve una onada recentralitzadora i neoespanyolista molt important -que troba en el PP un fidel executor de les tesis que consideren que l'estat de les autonomies és un problema- i que Catalunya està en un procés de desconnexió d'Espanya. A més, el PSOE que representa Rubalcaba és la línia més jacobina i previsiblement s'hi posarà bé per arribar a acords amb el PP en aquesta visió. De fet, n'hem tingut exemples en els darrers dies, el més evident i paradigmàtic ha estat la reforma de la Constitució, que només s'explica per aquest afany del PSOE i del PP de controlar les autonomies per la via de limitar el dèficit, o el mateix ha succeït quan s'han posat d'acord per impedir que la negociació col·lectiva dels convenis d'àmbit català surti reforçada. Per tant la frase de Josep Pla el que més s'assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres segueix plenament vigent. Des de la Generalitat cal blindar l'autogovern en termes jurídics, polítics i de mobilització social Toros, llengua... sembla que els populars no estan disposats a afluixar la corda. Vol dir que ens hem de preparar pel pitjor i que l'entesa amb ells a Catalunya serà més complicada? A Madrid hem d'estar en condicions de plantar cara a aquesta nova ofensiva. Això significa que es necessita una representació forta catalanista no sucursalista al Congrés i al Senat. Davant d'una majoria del PP i un PSOE, sumat a aquestes tesis jacobines, el nacionalisme català ha de ressonar en el Congrés per intentar aturar aquesta ofensiva o, en el pitjor dels casos, posar-la en evidència i reforçar les polítiques de la Generalitat. No serà un moment històric nou. Entre el 82 i el 89 ja vam viure una majoria socialista que va intentar eliminar l'autogovern de Catalunya però es va plantar cara -van ser uns anys complicats- i ens en vam sortir. En aquesta nova etapa es necessita una veu poderosa a Catalunya i a Madrid que

1/3


planti cara i resisteixi aquesta ofensiva. En aquesta línia el PP ja prepara un pla per reduir les autonomies precisament en un moment de fortes reivindicacions d'autodeterminació. Com es podrà gestionar aquesta situació amb una majoria absoluta? Evidentment hi ha una diagnosi radicalment diferent dels problemes que patim. PP i PSOE comparteixen la idea que transferir poder i capacitat de decisió a les comunitats autònomes és un problema i, en canvi, nosaltres partim de l'idea que més autogovern per a Catalunya forma part de la sortida a aquesta crisi. Sabem, per experiència històrica, que si no hi ha majoria absoluta pots condicionar aquesta política, però també sabem que quan hi ha majories absolutes es fa més difícil. El que resta és plantar cara, oposar-te a aquesta ofensiva, denunciar-la, i des de la Generalitat blindar l'autogovern en termes jurídics, polítics i de mobilització social. En el món socialista es viu un ambient depressiu molt important Vivint el dia a dia del Congrés fins tot just fa uns dies, tens la percepció que Rubalcaba té esperances o es dóna per fet que perdrà les eleccions estrepitosament? Zapatero ha suïcidat al PSOE i el mínim capital polític que mantenia Rubalcaba s'ha dilapidat amb la reforma exprés de la Constitució, ja que ha fet perdre tota la credibilitat de dues de les principals idees de Rubalcaba: millor democràcia -la reforma és la pitjor manera de fer democràcia- i un discurs més esquerranós -limitar el dèficit del govern parteix dels plantejaments més neocons dels EUA-. Per tant el PSOE ha perdut tota credibilitat, no estan en condicions de plantar cara al PP i conseqüentment en el món socialista es viu un ambient depressiu molt important. Consideres una llosa per a Catalunya el fet d'estar lligat a Espanya? Sí, jo crec que en aquests moments la idea que es va estenent més a Catalunya és que la pertinença a l'estat espanyol en termes de funcionalitat no ens aporta massa coses. Existeix la convicció que si el nostre país tingués més llibertat i menys dependència del govern espanyol estaríem en millors condicions de benestar i per a superar la crisi. Espanya no té un estat que ens sigui útil als catalans perquè ni defensa la nostra llengua, ni la nostra identitat, ni desenvolupa les polítiques socials i econòmiques que el país necessita i, en canvi, continua creient que un centre fort i poderós és el que convé a Espanya, fet que no té res a veure amb la societat catalana i les seves demandes. Un activisme governamental per reactivar la situació econòmica ha d'arribar més aviat pel procés europeu Tot apunta que el PP promourà una sèrie de retallades importants a nivell estatal, que per tant comportaran més aturats i menys consum. Com creus que es pot sortir d'aquest espiral? L'austeritat per un estat com l'espanyol -amb molt poc marge de maniobra en aquests moments- és inevitable. Un activisme governamental per reactivar la situació econòmica crec que ha d'arribar més aviat pel procés europeu, ja sigui per un pressupost de l'UE més important, ja sigui pels Eurobons, ja sigui per una política industrial europea que ens ajudi als europeus del sud a reactivar-nos... Però el que també es necessita clarament és millorar molt l'eficàcia d'alguns instruments que té l'estat per a fer micropolítica en l'àmbit de la fiscalitat, dels incentius, de la col·laboració público-privada, de generar confiança, de la lluita contra la

2/3


morositat, de facilitar el crèdit a mitjanes i petites empreses... També cal acceptar, però, que aquesta crisi ha evidenciat que el govern espanyol està intervingut. De fet moltes decisions que s'han pres últimament han tingut un to molt marcat per la pressió de les institucions europees o d'altres governs europeus més importants i poderosos. Les últimes previsions parlen de petits repunts de l'economia el 2015. També es respira aquest pessimisme als passadissos del Congrés o hi ha alguna expectativa de millora? Una de les paradoxes que estem vivint és que molta de la gent que viu en l'economia real, l'economia productiva, treballant molt i innovant se n'està sortint i, en canvi, el clima econòmic que tenim, marcat per la crisi del sistema financer, genera desconfiança i problemes en el teixit econòmic. La pregunta és: el PP serà capaç de revertir la manca de confiança i provocar liquidat en el sistema financer? Si ho és ens en podem sortir. De moment, però, el que sentim en les seves propostes econòmiques són pures vaguetats, per tant una expectativa real està encara per veure. Aquesta crisi ha evidenciat que el govern espanyol està intervingut Fa unes setmanes un senador del BNG deia que cobrava més de 5.000 euros al mes i que la seva feina no serveix per a res. Creus que s'ha d'eliminar el Senat? El Senat entès com una cambra de segona lectura no te cap mena d'interès. CiU ha defensat la doctrina Rigol que no és altre que convertir el Senat en una cambra que expressi el caràcter plurinacional de l'Estat. El PSOE i el PP fins ara han passat olímpicament de retocar-ho, com fan en tot allò que suposi avançar en un model d'Estat en el que els catalans ens hi sentim representats. Més informació: http://www.tribuna.cat/entrevista/politica/es-necessita-una-veu-poderosa-a-catalunya-i-madridque-planti-cara-a-aquesta-nova-ofensiva-29-09-2011.html

3/3 Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)


"Es necessita una veu poderosa a Catalunya i Madridque planti cara a aquesta nova ofensiva"