el
Crist de Salardú
Salardú (Vall d'Aran) Es pòbles de Pujòlo Baishèren en processon: Es uns baishen per hartèra E es auti per devocion.
Fa molts i molts aranesos de tocar testimonis d'un gran imatge d'un santcrist la Garona, nedant a les truites.
Els sants i santes aranesos estan sempre alerta, amatents des del cel per actuar a la vall de llàgrimes pirinenca. En pic senten el crit de súplica d'un devot, davallen del cel com un llamp i amanseixen una camarilla de llops a punt de cruspir-se una criatura, o bé, es planten davant d'una ramada de vaques desbocades cap a l'abisme. La mateixa rapidesa solen mostrar quan es tracta de castigar algun descregut que no celebra com Déu mana el dia de la seua festa, o de ventar les campanes per delatar la presència de lladres al poble.
anys, els pobles del riu van ser prodigi nocturn: la de fusta pujava per contracorrent, com
Anava tot esporret, sense la creu, però envoltat d'una aurèola de llum i de músiques celestials. La imatge, que procedia de més avall de Les, va passar de llarg dels principals pobles del Baix i del Mig Aran. Finalment, es va aturar davant de Salardú, demostrant la voluntat de quedar-se per sempre en aquest poble. Poc temps després va passar per Salardú un jove foraster, el qual en veure que la imatge no tenia creu, li'n féu una de fusta i va desaparèixer misteriosament. La gent va suposar que era un àngel enviat directament del cel. Avui el santcrist presideix l'altar major de l'església, darrere un reixa de ferro, feta amb les espases i llances que els aranesos van arrabassar als gavatxos en una batalla.