Encara ressona en els nostres cors l’al.leluia de la nit de Pasqua, l’esclat de joia i de festa, les petites gotes d’aigua que tocaren el nostre cos, la resplendor del foc i de les espelmes. Ens venen a la memòria moments intensos viscuts al costat de Jesús i dels germans en la fe. Com els deixebles d’Emaús ens preguntem ¿i ara què? ¿Pot ser veritat tot això? ¿Què ha passat amb Jesús?. Hem tornat al ritme normal de cada dia: al nostre treball de sempre, a la nostra família, amb les persones de tots els dies... i és aquí on hem de viure la joia del ressuscitat, el compromís amb Jesús. Si ens deixem tocar el cor per Jesús alguna cosa de la nostra vida, per petita que sigui, canviarà. I és que Jesús no ens pot deixar indiferents. No el veiem, però en el nostre camí de cada dia Ell és viu i camina al nostre costat. Moltes vegades no ens n’adonem, però hi és. I ara en aquest temps de Pasqua vol que obrim els ulls i el reconeixem en la fracció del pa. Per uns instants en el més profund de nosaltres ha reviscut, en la fe, el moment aquell en què Jesús va beneir el Pa i els el donava. És Ell, sí és Ell mateix, el que ens acompanya en el llarg i complicat camí que la vida ens ofereix. Som cridats al goig immens de la seva presència, de la vida nova que és en Ell, i que vol expandir-se en el món sencer.
ens centrem
(1Cor 15, 14)
“Si Crist no ha ressuscitat és inútil la nostra fe”
COMPLICA’T COMPLICA T LA VIDA AMB CRIST RESSUSCITAT
Cinquena trobada de maig de
Itinerari Cenacle
El do de la fraternitat regal del mateix Dëu (2) Que s’ha de cuidar dia a dia amb un amor sempre nou (2)
Cantem
Canvia el nostre cor de pedra en un de carn. I dona’ns un cor nou per estimar.
Vols, que amb les nostres actituds, siguem testimonis de la teva presència alliberadora.
Als deixebles, que han rebut la teva pau els demanes que siguin portadors del teu amor i del teu perdó, per sembrar la pau arreu del món.
Respon a la nostra incredulitat amb la generositat de la teva presència; així, et podrem veure i tocar personalment!
Vine a nosaltres amb el do de la pau i passa a través de les portes tancades de les nostres pors i dels nostres dubtes.
Jesús, la teva vida de Ressuscitat és misteriosa; aquí a la terra mai no la podrem comprendre. Però a través de les teves paraules, et sentim molt present i proper.
Preguem junts. Malgrat les portes tancades
El Senyor és l’esperança de la vida i de la mort, I l’amor és la Paraula que il·lumina el nostre cor.
Cantem
Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells de tot el que havia passat. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se'ls va acostar i es posà a caminar amb ells, però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. Jesús els preguntà: -De què parleu entre vosaltres tot caminant? Ells es van aturar amb un posat de decepció, i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: -¿Tu ets l'únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies? Els preguntà: -Què hi ha passat? Li contestaren: - El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses! És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d'àngels, els quals asseguraven que ell viu. Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l'han vist pas. Aleshores Jesús els digué: - Feixucs d'enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! ¿No calia que el Messies patís tot això abans d'entrar a la seva glòria? Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell. Mentrestant, s'acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells van insistir amb força dient-li: - Queda't amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.
llegim la paraula
Retroba’t amb Jesús en la Paraula: Jn 20, 19-31 amb els deixebles i Tomàs Jn 21, 1-14 al llac de Tiberíades
“L’experiència de Déu en els vivències quotidianes”.
Si vols fer experiència de Déu obre els teus sentits pàgines 114-117
ENS PRENEM TEMPS...
Pare nostre
Magnificat, magnificat, magnificat, anima mea dominum. Magnificat, magnificat, magnificat, anima mea.
Cantem
Sent-te convidat a posar damunt de la taula el que et diuen aquestes paraules, els moments del teu quotidià en les pots fer vida. Potser és un bon moment per compartir la teva vivència pasqual personal i per celebrar que Jesús és Vida i es fa present en el teu dia a dia...
vivim... i compartim
I va entrar per quedar-se amb ells. Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. I es van dir l'un a l'altre: - No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures? Llavors mateix es van aixecar de taula i se'n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, que els van dir: -Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó! També ells contaven el que havia passat pel camí i com l'havien reconegut quan partia el pa.