Issuu on Google+

CAER

Centre d’ Arts Escèniques Reus Temporada 2011-2012


PERDIENDO el TIEMPO

d’ IGNASI GIL I MAR GÓMEZ / PÀG.6

l’ ESPERA

de REMO BINOSI direcció JUAN CARLOS MARTEL BAYOD / PÀG.8

l’ OGRELET

de SUZANNE LEBEAU direcció RICARD SOLER / PÀG.10

MADE in SPAIN

de SÓNIA GÓMEZ / PÀG.12

l’ ESPIADIMONIS

de RAMON GOMIS DE BARBERÀ direcció IBAN BELTRAN / PÀG.14

HEDDA GABLER

d’ HENRIC IBSEN direcció DAVID SELVAS / PÀG.16

MÚSICA de FONS

de JEZZ BUTTLERWORTH direcció MAGDA PUYO / PÀG.18

MEQUINENSA

de JESÚS MONTCADA direcció XICU MASÓ / PÀG. 20

un VESPRE per a ADULTS

de SHEL SILVERSTEIN direcció FRANCESC CERRO / PÀG. 22

l’ ENREIXAT

de CIA. SIFÓ direcció CLAIRE HEGGEN / PÀG. 24

LEARNING

d’ ATEMPO CIRC / PÀG. 26


P

lataforma, escenari, espai per a projectar nous llenguatges, noves dramatúrgies, propostes que neixen d’energies renovades o senzillament, joves. Aquesta és la nostra carta de presentació. El nostre segell. La nostra línia de flotació que es passeja transversalment des dels muntatges familiars fins a les apostes més contemporànies que neixen al CAER, al Centre d’Arts Escèniques Reus. Des de la dansa, les arts de la pista o el teatre. Apostem pel risc, per donar veu pública a aquelles òperes primes que possibilitaran a posteriori una porta oberta a nous escenaris. Sense oblidar-nos del nostre territori, dels nostres creadors, dels nostres actors i actrius, de la creació que neix a casa i que es passeja arreu de Catalunya.

Però a part de la creació, de la producció escènica, el CAER dóna continuïtat a accions de creació comunitària i que veuen i viuen directament de la seva imbricació en el territori. Treballarem amb el públic del futur, entrarem a les escoles, als instituts per apropar l’art més preuat que tenim, l’art en viu, l’art de la creació. “El secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol sinó voler sempre el que es fa”. Amb aquesta frase de Lleó Tolstói, iniciem la nova temporada. Voleu compartir el nostre secret? Cèsar Compte Margalef

Director CAER – Centre d’Arts Escèniques Reus


6

TEATRE BARTRINA

15 D’OCTUBRE DE 2011

PERDIENDO el TIEMPO direcció MAR GÓMEZ Circ, dansa, poesia visual, gest, humor, teatralitat… Un episodi oníric de dos personatges, tan irreal com qualsevol somni. Dos personatges formen part d’un gran engranatge... viuen tancats dins d’un rellotge sense saber-ho. Un dia el temps es fa malbé: l’engranatge es trenca i els queden poques hores de vida. En lloc d’aprofitar el temps que queda per fer allò que mai van poder fer, decideixen perdre el temps... divertint-se i jugant. Són personatges amb records absurds. Amb memòries aturades o records amputats. les seves petjades no es contemplen però els seus rastres generen rialles. En un univers on el temps passa molt ràpid, ells decideixen aturar-se per crear i viure

una nova memòria del joc i de l’absurd... escampant generosos els últims minuts de vida. Un càlcul sobre la vida, un pols al temps, una gran dosi de valentia i un gran homenatge a aquells esplèndids minuts que fan valdre la pena el fet de coexistir. Interpretació MAR GÓMEZ i IGNASI GIL Construcció d’escenografia DIEGO POLOGNIOLI i JOAN JORBA Disseny de vestuari MARIEL SORIA Disseny d’il.luminació SANDRA CABALLERO Atrezzo JORBA MIRÓ SCP Imatge TANIOS FILM Espai sonor THEO JASKOLKOWSKI Una producció de CAER_Centre d’Arts Escèniques Reus, Mercat de les Flors i cia. Mar Gómez.


7


8

TEATRE BARTRINA

4, 5 i 6 DE NOVEMBRE DE 2011

l’ ESPERA de REMO BINOSI direcció JUAN CARLOS MARTEL BAYOD La història de dues dones que s’uneixen en un destí comú, lluitant juntes contra una vida ja marcada i sense opcions. La història comença el 1748, en el luxós ambient de l’alta burgesia veneciana. Cornèlia, comtessa promesa a un duc de França, és retinguda per ordre dels seus pares en una casa al camp, vigilada per la seva dida. I és que en una abrumadora trobada amb un desconegut durant els carnavals venecians, ha quedat prenyada i el pare i la mare han decidit que ha de parir en secret i que el fill que tingui haurà de ser aniquilat. A Cornèlia -la desventurada comtessa- li és assignada una serventa amb el nom de Rosa, a qui és encarregada la feina d’eliminar, en el moment oportú, el nadó. Però entre les dues joves neixen sentiments de solidaritat, de simpatia, quasi

d’amistat; ja que Rosa també està prenyada. Una: insufrible, capritxosa, fràgil i complexa; l’altra: honesta, pràctica, valenta i a la par sensible. Rosa aprèn de Cornèlia a llegir i a escriure; Cornèlia aprèn de Rosa a superar els artificis de la seva educació, a obrir-se a l’espontaneïtat, a sentir el seu cor. La mateixa nit, donen a llum els seus nadons i és aquí on la història s’acaba… Traducció CARLES FERNÁNDEZ GIUA Interpretació MARTA MARCO, ISABEL ROCATTI I CLARA SEGURA Escenografia i vestuari JORDI ROIG Disseny d’il·luminació QUICO GUTIÉRREZ Música JOSEP MARIA ARRIZABALAGA Disseny de so PEP BEL Una producció de CAER_Centre d’Arts Escèniques Reus, Teatre Lliure i Bitó Produccions.


9


10

TEATRE BARTRINA

20 i 21 DE GENER DE 2012

l’de SUZANNE OGRELET LEBEAU direcció RICARD SOLER Un conte modern. L’Ogrelet és una dramatúrgia contemporània, senzilla, però rica en vocabulari. L’Ogrelet és aprenentatge, respectar la diferència, valorar el plaer, entendre el desig…

L’Ogrelet reivindica la llibertat amb la que tots naixem: la capacitat i la força que posseïm per deslligar-nos d’allò predeterminat i construir el nostre propi futur. Quan som nens ens costa reconèixer i defensar les nostres singularitats.

Una casa en un bosc dens, una escola al final del camí, verdures al migdia i a la nit, una olor de sang tenaç. Un gall imprudent, una guineu, el llop i els caçadors, els infants i els ogres, un ogre infant.

L’Ogrelet ens ensenya que tenim les eines per conviure amb els propis defectes i virtuts i que podem decidir sobre el què volem i el què creiem. El text de Lebeau defensa una formació personal basada en la responsabilitat, en la solidaritat, en la participación i en la capacitat d’adquirir compromisos individuals i col·lectius.

A L’Ogrelet, el fill d’un ogre decideix canviar el seu destí. Ell haurà d’aconseguir tres proves, tres desafiaments als seus instints i als seus tèrbols desitjos. Mentre ha heretat del seu pare el gust per la carn fresca, ha rebut de la seva mare les ganes de viure en pau amb el món i ha après de l’escola l’esperit de viure amb companyia.

Premi Masque al millor text original,2000. Premi Jack London 2001, Premi Molière finalista 2007.


11

Interpretació CONSTANZA AGUIRRE I SERGI TORRECILLA Música original BLANCA LAMAR Espai escènic JOSEP CARRERAS Il·luminació RICARD SOLER Vestuari LACOTA Maquillatge PAULA TORRES GIMÉNEZ Fotografia DAVID TAVIRA Una producció de CAER_Centre d’Arts Escèniques Reus i FEI (Factoria Escènica Internacional).


12

TEATRE BARTRINA

28 DE GENER DE 2012

MADE in SPAIN idea i direcció SONIA GÓMEZ Per què és titula la peça Made in Spain?” Aquesta pretensió de producte nacional és una postura de reflexió intencionada, una mirada sobre el panorama escènic actual. Serà un producte nacional en la seva totalitat, format per intèrpretsperformers i professionals de diferents camps. De què tractarà la proposta? Uns intèrprets d’alt nivell es debatran en escena sobre com moure’s, com parlar, com fer la seva feina, com passar-ho bé, com fer que el públic també s’ho passi bé i com aconseguir que tot això prengui un sentit. Si la proposta és coreogràfica, què farà moure’s a aquests intèrprets-performers? Sonia Gómez parteix del concepte “moviments polítics”. Separa aquests dos termes per a explorar-los individualment. Per a ella, el moviment és honest, primitiu, bàsic i estrany al mateix temps. Els

cinc intèrprets -performers comparteixen una manera similar d’entendre’l i les seves propostes acostumen a ser úniques i particulars. El moviment els posiciona, els identifica. Sobre la política, Gómez diu que li fa respecte, ja que és fàcil perdre’s en abordar-la com a concepte, i també ho és sortir-ne mal parat en l’intent; caure en el buit més absolut. Com descobrir una posició política del moviment i, alhora, fer-se entendre? Interpretació TXALO TOLOZA, CRISTINA BLANCO, PATRICIA CABALLERO, i PERE FAURA Una producció de Sonia Gómez i MOM/El Vivero, CAER – Centre d’Arts Escèniques Reus i Mercat de les Flors. Coproductors en residència Sala Nasa de Santiago de Compostela, Centro Párraga de Múrcia, Teatre Atrium de Viladecans, Cèl.lula de Pontós.


13


14

TEATRE BARTRINA

10, 11 i 12 DE FEBRER DE 2012

l’ ESPIADIMONIS de RAMON GOMIS DE BARBERÀ direcció IBAN BELTRAN L‘espiadimonis té un vol caòtic i atzarós, com el transitar de les formigues i l’expansió del càncer. Pot ser, però, que aquest desordre no sigui tal, i que respongui a una lògica, al cap i a la fi.

Amb la mateixa subtilesa que les expansions d’aquests insectes, els fonaments personals s’entrecreuen. I dues generacions radicalment diferents es contaminen l’una de l’altra, potser també sense cap lògica.

A partir d’aquesta teoria assistim a un fragment de vida –pocs dies, fins i tot menys, encara que tampoc no interessa gaire, això– on aparentment no passa res: una jove professora investiga aquesta teoria del caos i apel·la a l’experiència d’un Doctor emèrit, savi, prestigiós. Però allò important no és el punt d’arribada, sinó el trajecte.

Interpretació JOAN ANGUERA, ELENA FORTUNY, ALBA PUJOL I MUNTSA ALCAÑIZ Disseny d’escenografia SEBASTIÀ BROSA Vestuari MÍRIAM COMPTE Il·luminació LIONEL SPYCHER Disseny de so DAMIEN BAZIN Una producció de CAER – Centre d’Arts Escèniques Reus i Teatre Lliure.


15


16

TEATRE BARTRINA

25 i 26 DE FEBRER DE 2012

HEDDA GABLER d’ HENRIK IBSEN

direcció DAVID SELVAS Un dels majors èxits de l’escriptor i dramaturg noruec Henrik Ibsen. Un retrat realista i psicològic de l’alta societat de finals del segle XIX Hedda Gabler és l’estudi d’una dona obsessionada amb l’avorriment en què naufraga la seva vida (“De vegades crec que només serveixo per a una cosa en aquest món [...] per avorrir-me mortalment”, afirma en l’acte II), i de com es destrueix a si mateixa després de destruir, totalment o parcialment, les vides dels altres. Considerada una de les personalitats teatrals més complexes i dinàmiques de tots els temps, Ibsen diposita en Hedda Gabler una refinada maldat unida a un intel·lecte brillant.

Els patiments interiors de Hedda Gabler, també molt intensos, es topen sovint amb la seva covardia social (“Sóc covard. Terriblement covard”, Acte II). Interpretació LAIA MARULL, FRANCESC ORELLA, CRISTINA GENEBAT, PABLO DERQUI, ÀNGELA JOVÉ, ERNEST VILLEGAS Adaptació MARC ROSICH Escenografia MAX GLAENZEL Vestuari MARIA ARMENGOL Una producció de CAER_Centre d’Arts Escèniques Reus, TEATRE LLIURE de Gràcia, TEATRO de LA ABADIA.


17

barcelona


18

TEATRE BARTRINA

31 DE MARÇ i 1 D’ ABRIL DE 2012

MÚSICA deFONS PARLOUR SONG de JEZ BUTTERWORTH direcció MAGDA PUYO L’acció ens transporta a una urbanització propera a una gran ciutat. Les cases adossades, idèntiques, estan habitades per homes i dones embogits per la rutina. Ned, expert en demolicions de grans edificis, viu obsessionat per la constant desaparició de les seves coses: andròmines i objectes emocionalment valuosos es perden sense remei ni explicació. Alhora que intenta recuperarlos, prova també de recuperar Joy, la seva dona, de la qual se sent cada cop més allunyat, sigui millorant el seu aspecte físic o jugant a l’ScrabbleSex. Però Joy somnia fugir d’aquella casa i del seu home, que ara ja troba repugnant.

El seu veí, Dale, que té un negoci de rentat de cotxes, pot ser el camí de salvació, però a Dale li serà molt difícil abandonar la presó reconfortant de la seva pròpia llar. Els personatges, atrapats en els seu caos emocional, intentaran reconstruir l’edifici de la seva vida que, malgrat tots els esforços, caurà una vegada i una altra. Jezz Butterworth escriu un joc pervers, amb un humor salvatge i cruel, dibuixant unes situacions i uns personatges propers, tendres i entranyables.


19

Interpretació DAVID BAGÈS, JOAN NEGRIÉ I VICTÒRIA PAGÈS Disseny d’escenografia i llums RAMON SIMÓ Traducció CRISTINA GENEBAT Disseny de so DAMIEN BAZIN Ajudant de direcció MARC CHORNET Fotografia DAVID RUANO Una producció de CAER – Centre d’Arts Escèniques Reus i Sala Trono.


20

TEATRE FORTUNY

21 i 22 D’ABRIL DE 2012

MEQUINENSA de JESÚS MONCADA direcció XICU MASÓ “El foraster intel·ligent, si acceptava a ulls clucs que l’antiga Mequinensa era pel cap baix el rovell de l’ou de la galàxia, s’hi trobava de seguida com a casa”, confessa Mallol Fontcalda, en recordar el primer cop que va trepitjar el poble per convertir-se en el nou secetari del jutjat. Tenint com a punt de partida la mirada forana del nouvingut a aquest punt fronterer de l’Aragó on es troben el Segre i l’Ebre, Mequinensa pretén ser un homenatge a l’obra narrativa de Jesús Moncada, però sobretot, una immersió a la peculiar vida quotidiana del seu poble natal, el paisatge mític dominat per les agiües dels dos rius, on centra la major part de la seves novel·les i reculls de contes.

Un paisatge que també és mític perquè avui ja ningú no pot passejar pels carrers descrits per l’autor, ja que la població (de forta tradició minera, i per extensió, roja, reducte del català oral a la Franja i escenari de força combats de la Batalla de l’Ebre), va quedar anegat sota les aigües després que, estratègicament, Franco decidís ubicar-hi un dels embassaments més grans del país. Potenciant la mirada irònica i sorneguera que amara tota l’escriptura de l’autor i emparant-nos en una fórmula dramàtica on conviuen els morts amb els vius, es pretén reviure les trifulgues quotidianes de tot un poble, a través de partides de cartes al cafè


21

i converses a peu de carrer, una comunitat humana que en una llarga agonia de més de catorze anys, des del dia de la notícia de la construcció de la presa fins al seu anegament definitiu, se sap condemnada a desaparèixer. Però el tarannà dels mequinensans fa que l’amargor d’aquesta sentència segura no els agregi l’humor. Com sentencia el Jutge Crònides, mentre veu passar la vida a través de la finestra, “Tot dura poc, i en un tres i no res, passem d’embrions incerts a calaveres atònites.”   Marc Rosich

Interpretació MÍRIAM ALEMANY, MIQUEL GÓRRIZ, CARLES MARTÍNEZ, EDUARD MUNTADA, ANNABEL CASTAN, MARIA IBARS, (resta del repartiment en curs). Adaptació MARC ROSICH Ajudant de direcció LLÀTZER GARCÍA Escenografia i vestuari LLUC CASTELLS Il.luminació AGUSTÍ VILADOMAT Música EDUARDO ARBIDE Una producció de CAER – Centre d’Arts Escèniques Reus, , Teatre Nacional de Catalunya i Bitò Produccions.


22

ESPAIS DE LA CIUTAT / TEATRE FORTUNY

3, 4, 5 i 10, 11, 12 DE MAIG DE 2012

un VESPRE per a ADULTS de SHEL SILVERSTEIN direcció FRANCESC CERRO Benvinguts al còmic i irreverent món fosc de Shel Silverstein; un món on res no és el que sembla i on la conversa més innocent es pot convertir en una amenaça. Una proposta escènica tan exclusiva com explosiva amb diverses històries que tenen com a protagonistes uns personatges molt singulars i les situacions que es van creant a partir de la sorprenent interacció entre aquests. Una comèdia urbana rabiosament àcida i altament incisiva en els efectes i defectes de la nostra societat. Una societat que necessita partir de situacions totalment perplexes (i complexes) per arribar a conclusions infinitament

simples (i primàries). El retrat escènic d´un temps en el qual la paraula, una mirada o un gest pot esdevenir una arma sense control de conseqüències imprevisibles. Pràcticament, podríem dir que ens trobem davant una nova distòpia teatral,com ho va ser anteriorment “The Orange Clockwork” (La taronja mecànica), d´Anthony Burgess, posteriorment portada a la gran pantalla de la mà del gran mestre i referent universal, Stanley Kubrick. Un text poèticament urbà i cínicament domèstic, que actua com a mirall dels distorsionats valors d´un món occidental preocupat per satisfer la immediatesa del desig tan material com im-


23

material, utilitzant qualsevol defensa emocional, familiar, filosòfica, jurídica, tècnica, personal i social, per confondre a la societat en benefici total, únic i exclusiu d´un mateix. “El món és un lloc millor gràcies al pas que hi ha fet en Shel Silverstein”* *Curtain Up Review Magazine.

Traducció MABEL BOFARULL Interpretació CARLES BIGORRA, ESTER CORT, ANTON DALMAU, GERARD DOMÉNECH, FERMÍ FERNÀNDEZ, IOLANDA LÓPEZ, BARBARA ROIG I ORQUESTRA CAMERA MUSICAE (Direcció TOMÀS GRAU) Una producció de CAER – Centre d’Arts Escèniques Reus.


24

TEATRE FORTUNY

MAIG DE 2012

l ‘ENREIXAT

de CIA. SIFÓ direcció CLAIRE HEGGEN i MARTA SOLER Escalada, equilibris mans a mans, quadrant aeri, moviment, veu, perxa…

el pla inclinat) la interacció (en l’horitzontal) i l’anhel (en el vertical)

Tres persones exploren a través del moviment l’enreixat de les línies que tracen, línies que es creuen, que de vegades es troben però mai per gaire temps.

La manca de comunicació les fa eternes solitàries que es desplacen, es troben, es toquen, però que no arriben a assolir un objectiu comú.

Tres persones habiten un espai delimitat per una estructura piramidal, un espai social que propicia tres situacions diferents en cada un dels diferents plans que la conformen: el recolliment (en

Creació i interpretació MARIA ROMERO, AGUSTÍ CARDONA i MARTA SOLER Ajudant de direcció PAU BACHERO Construcció GUILLERMO GÓNGORA Il.luminació ROC LAÍN Una producció de CAER – Centre d’Arts Escèniques Reus i Cia. Sifó.


25


26

TEATRE BARTRINA

MAIG DE 2012

LEARNFENT MALBÉ s’APRÈN ING d’ ATEMPO CIRC direcció MATÍAS MARRÉ MEDINA Learning, Fent malbé s’aprèn és un projecte de circ contemporani nodrit de les experiències d’artistes veterans del circ. A través del cos i el moviment aquesta obra busca plantejar reflexions sobre la vida circense, dibuixar aquest esperit antic i original que està darrere de tota creació de circ i que es manifesta tant en el seu aprenentatge com a través d’altres conceptes com la ceguesa i la vellesa.   Cada creació, cada procés, cada nova obra ens exposa a un conjunt d’experiències inèdites. És en aquest espai-temps fràgil, erràtic, cec i vulnerable (que precedeix a tot resultat) on trobem la nostra futura història, precisament en el que no és. Fallar, caure, tenir cura, estimar, riure, deixar anar, aixecar, resistir, desitjar,

provar, escoltar, plorar, actuar, esquivar, copiar, repetir, trencar, són només alguns dels verbs que ens mouen i transformen el nostre cos i les nostres accions. Aquest projecte suposa una possibilitat d’habitar aquest lloc de tots, aquest caos bonic que transparenta el nostre pas pel món. Composició i direcció musical JOSÉ ARIAS Interpretació JOSÉ AROAS, MATÍAS MARRÉ, MARILÉN RIBOT, NATALIA D’ANUNZZIO, SERGI GONZALES Software i videoprojeccions EMMANUELE MAZA Il.luminació JOSEP PÉREZ, ÀLEX RAULT Vestuari: MARILEN RIBOT Col.laboradors JORDI JANÉ, JAVIER JIMÉNEZ, EL CLUB DE LOS PAYASOS I ESPAI CRONOPIS


27

Una producció de CAER_Centre d’Arts Escèniques Reus, Trans-Mission i Atempo Circ. Amb el suport de  La Central del Circ, La Grainerie-Fabrique des Arts du Cirque, Zelig i Espace Catastrophe.


@CAER_REUS

Paper ecològic. Aquest paper procedeix de boscos gestionats de forma sostenible, reciclat i fonts controlades. www.fsc.org


CAER-Centre d’Arts Escèniques Reus

EDITA: CAER - CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES REUS © 2011._REALITZACIÓ: CAER_IDEA DISSENY I MUNTATGE: @DLAB RETHINKING.


Ds_ Dg_ Dl_

OCTUBRE_2011

NOVEMBRE_2011

Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_

Dm_ Dx_ Dj_ Dv_

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14

Dm_ Dx_ Dj_

Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_

01 02 03

04 05 06 07 L’ESPERA

Dv_

08 09 10 11

TEATRE BARTRINA

Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_

DESEMBRE_2011

01 02 03 04 05 06 07 08 09

Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_

GENER_2012

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13

Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_

FEBRER_2012

10 L’ESPIADIMONIS

01 02 03 04 05 06 07 08 09

TEATRE BARTRINA

Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_

MARÇ_2012

01 02 03 04 05 06 07 08 09

Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_

ABRIL_2012

01 02 03 04 05 06 MÚSICA DE FONS 31 DE MARÇ

07 08 09 10 11 12 13

i 1 D’ABRIL_TEATRE BARTRINA Dm_ Dx_ Dj_

MAIG_2012

01 02

Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_

Dv_

03 04 05 06 07 08 09 10 11 UN VESPRE PER A ADULTS 3, 4, 5

i 10, 11, 12 DE MAIG_TEATREFORTUNY/ESPAIS DE LA CIUTAT


Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_

15 16 17 18 19 PERDIENDO EL TIEMPO

Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_

20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

TEATRE BARTRINA

Ds_ Dg_ Dl_

12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx

Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_

10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_

14 15 16 17 18 19

20 21 22 L’OGRELET

23 24 25 26 27

TEATRE BARTRINA

Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_

11 12 13

28 29 30 31 MADE IN SPAIN TEATRE BARTRINA

Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_

14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 HEDDA GABLER

29

TEATRE BARTRINA

Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_

10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 MEQUINENSA TEATRE FORTUNY

Ds_ Dg_ Dl_

12 13

Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_ Dv_ Ds_ Dg_ Dl_ Dm_ Dx_ Dj_

17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 L’ENREIXAT MAIG LEARNING MAIG

14 15 16

TEATRE FORTUNY

TEATRE BARTRINA

31


Temporada 2011-2012

www.CAER.cat


CAER Season 2011-2012