Envelats d’estiu

... Si Adelita se fuera con otro la seguiría por tierra y por mar, si por mar con un buque de guerra, si por tierra en un tren militar ...

A Lisboa en tren de lujo yo viajaba y a mi lado muy galante un portugués al momento un gran amor me declaraba con mayor velocidad que nos llevaba aquel exprés. Al compás del chacachá del chacachá del tren: ¡qué gusto da viajar cuando se va en exprés! ...

punk a l’aire lliure

Hablando en plata, soñando en oro, subiendo al cielo, bajando al moro... Me burlé en la cara de la ironía, con todas las vueltas que da la vida, vi reírse a la tristeza y vi muy guapa a la más fea...

Estrofes com aquestes ens porten a reviure les festes majors. La festa més important del poble que commemora un fet de la seva historia o tradició i que normalment coincideix amb el dia del seu patró o patrona. Tots tenim a la memòria les festes majors del nostre poble, del poble veí, del poble d’un amic, del poble de la tieta, ... records d’aquell primer ball a l’envelat amb el que ara és el teu marit, del ball del fanalet amb aquell amor d’estiu, aquell palco a primera fila de la plaça, aquell ambient festiu on hi ha qui estrena vestits la majoria de cases elaboren grans àpats conviden a parents i amics forans, on s’adorna amb garlandes de colors els carrers i es preparen activitats per als més menuts, aquells sopars populars al carrer amb el cel estrellat d’estiu, ... Quins records!

Els veïns col·laboren en la seva preparació i fan de la festa major la carta de presentació del poble. Cada un té les seves peculiaritats, símbols de la festa, que en conformen la identitat fan que els que hi acudeixen any rere any ja n’esperin la seva gresca habitual.

la primera de l’estiu

No me mires, no me mires, no me mires déjalo ya, que hoy no me he puesto maquillaje jey jey...sombra aquí, sombra allá, maquíllate, maquíllate, un espejo de cristal y mírate y mírate...

Realitat I Fantasia

Dale a tu cuerpo alegría Macarena que tu cuerpo es pa’ darle alegría y cosa buena dale a tu cuerpo alegría Macarena eeeh Macarena.... aaahe!

En els darrers anys, Eroles ha anat augmentant la seva població. L’arribada de joves al poble amb la idea d’establir-se en un entorn natural els ha portat a voler tenir la seva pròpia festa. Una festa que es caracteritza per l’ambient nocturn on predomina el punk. Durant tot el cap de setmana els veïns fan sopars dinars conjunts mentre munten la barra del bar l’escenari, on dissabte a la nit toquen diferents grups convidats, amics d’alguns veïns i veïnes, que vénen de forma gratuïta. S’habilita una zona d’acampada per a tot aquell que s’animi. A la tarda però, també s’organitzen activitats infantils que acaben amb una pinyata plena de llaminadures.

Pels volts de Sant Joan comença la temporada de festes majors Puigcercós és l’encarregada d’entonar la primera nota musical de les festes d’estiu de la zona. Tot que és un poble petit, els dies de festa s’omple de gom a gom gràcies al tradicional sopar popular. Els veïns i veïnes conviden amics familiars, i cada casa s’encarrega del seu menú. Amb la panxa plena, tothom gaudeix del teclat que amenitza la nit. La festa major era l’11 de novembre, per Sant Martí, però pel centenari de Puigcercós, al 1992, la festa es va traslladar a principis d’estiu.

Soroll de plats, olles, cassoles, gralles xiulets. Aquest és el so habitual que inicia la festa major a Santa Engràcia. Tots els estris de cuina són bons per fer disbauxa. Entre tots els veïns preparen un cap de setmana d’activitats. Engalanen plaça carrers s’apleguen en un sopar de germanor que enguany ha estat amenitzat per un guitarrista.

Una festa major dedicada sobretot als més petits, que gaudeixen de diferents jocs els dos dies que dura la festa. Però també hi ha lloc per la memòria el record. La narració, com si d’un somni es tractés, feta per un historiador de l’art, ha donat a conèixer la història local barrejant fantasia realitat.