Suc de pinya 30

Desembre 2012 • Número

#30

Suc de pinya

Edició final de temporada

L A R E V I S T A DE ELS CASTELLERS DE SANTS

Sumari Editorial

3

La presidència parla

4

El Cap de Colla parla

6

Panorama casteller

8

El segon tram

10

Racó de la canalla

15

Viatge a Bilbao

16

Índia castellera

17

La colla opina

18

Borinots des de lluny

20

vuitanta-cinc m²

21

Celebrem el núm. #30

22

Passatemps

23

2 - Suc de pinya

Editorial

N

ovament amb el sopar de final de temporada i l’arribada d’aquesta edició del “Suc de pinya” es posa punt i final a un altre any casteller. Un any on, tot i haver necessitat fer front a entrebancs de tot tipus, hem tornat a superar els registres assolits mai abans: el 2012 és ja el millor any de la nostra història.

Aquesta temporada ha estat també la que tanca un cicle de quatre anys on el Marc Febrer ha estat Cap de Colla i durant els quals ha guiat el col·lectiu fins assolir grans fites que sempre quedaran lligades a la seva tasca i la de tot el seu equip tècnic. Els primers cinc de vuit, set de vuit i quatre de nou dels Castellers de Sants s’han aconseguit durant aquesta etapa i en la memòria de tothom hi romandran també molts altres detalls que són recollits a “La Colla Opina”.

La Mercè Vilalta finalitza també la seva tasca com a presidenta després d’un un bienni carregat de responsabilitats en molts casos lligades a la representació institucional dels borinots. La feina, a voltes a l’ombra, ha tingut recompenses tan emotives com sentir l’orgull de compartir el dinar de la Diada amb prop de quatre-cents castellers a taula.

Serveixin aquestes línies per agrair en nom de tota la Colla les moltes hores de dedicació d’aquests equips i felicitar el Marc i la Mercè per la feina feta.

De cara al futur, nous reptes seran liderats per nous equips que han de ser escollits en la propera assemblea el mes de febrer. A partir d’aquí i per fi de nou a l’escola Jaume I i en un magnífic espai per a l’assaig tornarà un nou any amb la mateixa energia i renovades il·lusions.

Serà ja l’any 2013, que desitgem sigui ple d’èxits i celebracions.

Bones Festes a tothom!

Suc de Pinya La revista dels Castellers de Sants Número 29, Agost de 2012 c/Comtes de Bell-lloc, 49 · 08014 Barcelona h"p://www.borinots.cat borinots@borinots.cat Imprès a Indústries Gràfiques Cochs Revista sota llicència Creative Commons Exemplar gratuït. Prohibida la seva venda

Equip de redacció: Clara Martín, Roger Martrat, Eduard Niubó, Esther Oriol i Alba Vinyes.

Fotografies: Mireia Garcia, Carles Paniello Ramon Puig,Mariana Peti"i Hi han col·laborat (per ordre d’aparició): Mercè Vilalta, Marc Febrer, David Pellicer, Jordi Ribalta, Cèlia Ibars, Albert Martínez, Jordi Braña, Pere Camprovín, Rosa Agramunt, Craig W. Tostevin, Joan Bellés (Deumi), Esther Barberà, Enric Serrat, Zuriñe Madinabeitia, Carlos March, Ferran Climent, Guillem Andrés, Jone Uria, Iñaki Madinabeitia, Nando Romaguera, Eduard Niubó i Laia Andrés

Suc de pinya - 3

Presidenta

Visca els Castellers de Sants!

A

ra que la temporada ha acabat, és el moment de realitzar les valoracions i si mirem enrere aquests dos anys te’n adonés de tota la feina que hem anat fent entre tots.

L’any passat vam anar a visitar terres valencianes, on els Negrets de l’Alcúdia ens van invitar a realitzar un intercanvi i després els vam tenir a la nostra festa major, també aquest any vam anar a Bilbao gràcies a les gestions del Secretariat d’Entitats de Sants Hostafrancs i la Bordeta i vam poder gaudir d’un cap de setmana, de castells, pinxos, balls i alubiades!

Hem continuat participant en les activitats del nostre barri, hem fet castells al Pau sense treva, al Correllengua, al 4 - Suc de pinya

Firentitats i al Fes-te al Carrer, hem donat el nostre suport a Can Batlló i per suposat hem celebrat la Festa Major que és una bona manera de donar-nos a conèixer al barri, aquests dos anys amb el canvi d’emplaçament, que tot i que ha suposat algun que altre problema ha estat tot un èxit!

“La nostra colla ha tret pit, molt de pit, per superar i tirar endevant tots els entrebancs, això és el que ens fa ser una colla gran” A nivell social vam tenir una millora, deixant l’anterior seu de Cal Borinot, per anar al nou local, una reivindicació que feia molt de temps que els Castellers de Sants teníem, i que gràcies a les anteriors candidatures es va poder materialitzar, després d’una obres per habilitar-lo el

vam poder inaugurar i el canvi és substancial! Tot i que ja sabeu que aquest canvi va anar acompanyat d’una sèrie de problemes de convivència amb els veïns, com es diu habitualment, tot té la seva part bona i la que no ho és tant.

Hem celebrat els nostres aniversaris, diades, castanyades, revetlles de Sant Joan, sopars de nadal, hem assistir a les jornades de prevencions de lesions castelleres, a l’assemblea de la CCCC i a les diferents reunions de la CCCCB, hem renovat la pàgina web, actualitzat la base de dades, enviat convocatòries per correu electrònic i un llarg etcètera... Però tot i el que hem anat fent encara queden coses que s’han quedat a mig camí i que no s’han pogut acabar de fer.

La presidència parla En aquests dos anys, també hem tingut problemes i situacions en les que ens hem agut d’adaptar, com ara les obres a l’escola que han derivat a tenir que assajar a diversos llocs, l’estructura de la xarxa de pilars, l’última Mercè de colles convidades i els problemes derivats del local social, però tot i aquests entrebancs la part positiva ha estat veure la reacció de la nostra colla, ha tret pit, molt de pit, per superar-les i tirar endavant, això al meu entendre és el que fa ser una colla gran, el fet que quant hi ha situacions complicades entre tots ens ajudem i això diu molt del nostre tarannà, només cal posar d’exemple la quantitat de borinots que vam anar a defensar la nostra colla a l’audiència pública del districte, és només un exemple on vam demostrar el que és ser Casteller de Sants!

I ja només hem queda donar les gràcies a tothom pel recolzament que m’heu donat en molts moments i saber que la candidatura que entri a partir d’ara tindrà molt de guanyat sabent que conten amb el suport d’aquesta gran família!

Així que...

VISCA ELS CASTELLERS DE SANTS! Mercè Vilalta Presidenta

“A nivell social hem tingut una millora amb el nou local, una reivindicació que s’ha materialitzat i en un any el canvi ha estat substancial ”

Suc de pinya - 5

Cap de colla

2012: el millor any de la història grisa l 2012 casteller ens ha deixat

E

més, continuem amb un índex de caigudes

I és evident que el tercer “castell” del 2012

grandíssims moments: hem vist

per any molt semblant: aquesta temporada

serà el 7de8 (tres descarregats), un castell

el 4de9 net, el 2de8 net, el 2de9

hem fet 3 castells carregats (un pilar de 5

no massa complicat en quant a l’estructura

amb folre, el 5de9 amb folre,

i dos 3de9 amb folre), uns números molt

però que ha demostrat ser difícil de lligar

uns quants 9de8, moltíssimes colles que

semblants als dels darrers tres anys (el 2009

a nivell de pinyes i que ha requerit l’esforç

han progressat respecte anys anteriors,

amb 3 caigudes, el 2010 amb 4 caigudes i el

de moltíssima gent, els quals han tingut un

hem vist l’eclosió del 7de8 com el castell

2011 amb 4 caigudes).

paper molt important! A més, hem fet dotze 4de8 (el màxim històric de la colla són els

de moda, un altre Concurs de color verd, un tots Sants memorable, una Santa Úrsula estel·lar...

No ha de quedar en l’oblit el fet que

quinze que vam descarregar la temporada

aquest 2012 hem recuperat el 2de8 amb

2010) i hem fet setze 3de8 (l’anterior rècord

folre, castell que l’any passat tant se’ns

eren els catorze dels anys 2009 i 2010).

I nosaltres no ens hem quedat enrere!

va resistir i que enguany hem assolit tres

Com molt bé va dir un dia el Pol, “amb els

vegades amb una alineació que ha combinat

Però també ens ha quedat feina per assolir.

números a la mà, hem fet el millor any de la

la veterania, la joventut, un folre renovat,

La principal? Tornar a posar l’ull en el 4de9

nostra història!”. Així que, mirem-ho!

una soca forta i robusta i una canalla petita

amb folre (un descarregat i un intent el

però decidida. L’altra gran dada del 2012

2010; i un carregat el 2011) i descarregar

Actuem...

seran els vuit (que es diuen ràpid) 5de8, un

més 3de9 amb folre (n’hem descarregat un

Aquest any hem fet l’aleta a 80 castells, dels

castell que vam carregar i descarregar per

i n’hem carregat dos). El que és evident,

quals només 1 és un castell de 6, 34 són

primera vegada el 2009 i que, tal com s’ha

però, és que per fer aquests castells cal que

castells de 7, 42 són castells de 8 i 3 són

demostrat, marca la diferència entre les

tothom vagi a una, que multipliquem els

castells de 9 pisos. És a dir, que més de la

colles del nostre nivell. Cal seguir treballant

esforços, que ningú es perdi ni un assaig i,

meitat de les construccions grises són de la

per trobar-li la millor versió.

sobretot, que tothom confiï en la feina que

gama de 8 o superiors: al voltant del 60%! A

6 - Suc de pinya

fan els seus companys.

El cap de colla parla Mireu, des de fa uns quants anys que

És ara quan em vénen al cap moments

folre! I, si recordo al Jesús, com no he de

estem jugant a una lliga molt gran. Una

importants en la meva vida castellera, com

recordar la Montse, a qui va tocar el difícil

lliga en la què, SÍ!, calen molts castellers

quan un grupet d’amics encapçalats per

paper de reemplaçar-lo; i a la Mercè, la

però on per sobre de tot calen molts

l’Ariadna Vàzquez em van animar a ajudar-

presidenta que s’ha entregat en cos i ànima

castellers compromesos. Compromesos

los als assaigs de cara al 5è aniversari. La

perquè el somni d’una Mercè igualitària

a cada assaig. Compromesos a cada

veritat és que de seguida em va captivar

sigui possible. Moltes gràcies a les dues per

actuació. Compromesos amb la seva

l’ambient i la pluralitat que s’hi destil·lava!

la feinada feta!

actitud. Compromesos amb una filosofia.

Jo que venia d’un Agrupament d’Escoltes

Compromesos amb un tarannà. En fi,

de l’Hospital de Sant Pau de no més de 60

compromesos amb la nostra colla!

persones, em trobava enmig d’una munió de gent (no pas tanta com la d’aquests

I aquí és on no hem estat del tot fins.

Potser des de la Tècnica no hem estat

“Han estat quatre anys dels quals tots i cadascun de vosaltres formeu una part molt important”

darrers anys) treballant conjuntament per assolir l’objectiu tan preuat: el 4 de 8!!!

capaços d’engrescar-vos tant com hauríem

Sense cap mena de dubte han estat quatre anys plens d’alegries, de moltes ganes

volgut. Segurament hem fet algunes coses

Evidentment, la colla no és la mateixa;

concentrades en cada castell, en cada aleta,

malament, però m’agradaria que tothom

d’aquells anys (que ni tan sols eren els

en cada prova a l’assaig, en cada nota

tingués molt clar que totes les decisions

primers) ja en queda poca gent, massa poca,

de gralla, en cada repic de tabal. Han

que hem pres han estat pensant en el

pel meu gust. Gent que hem d’intentar fer

estat quatre anys magnífics dels que no en

millor per la colla. Tot i així, aprofito per

que tornin a sentir-se seva aquesta colla.

canvio absolutament res. Quatre anys on

demanar-vos disculpes als que us hagueu

Gent que van deixar una gran empremta en

he après a veure i valorar els castells des

pogut sentir molestats.

la memòria viva i col·lectiva de la colla.

d’una altra òptica, un punt de vista que molt pocs podran gaudir. Quatre anys que,

...tal com assagem!

L’assaig, la nostra millor arma, ha tornat a ser clau. Aquests són els números i el nivell de les proves que hem fet durant el 2012

“He après a valorar els castells des d’una altre òptica que a partir de la propera assemblea, quedaran gravats a la meva memòria”

casteller: FINS A:

a partir de la propera assemblea, quedaran gravats a la meva memòria. Quatre anys dels quals tots i cadascun de vosaltres formeu una part molt important. Quatre anys genials en què hem treballat colze a

5nts 6ns Dosos Acotx. Sencers

És ara, quatre anys després, que recordo a

colze, amb somriures de complicitat, i que

la perfecció la primera reunió amb l’Andreu

hem celebrat amb infinitat d’abraçades i de petons. GRÀCIES!!

2d6

42

al ‘Terra d’Escudella’ on vam començar

4d7

40

a engendrar aquest projecte. D’aquella

3d7

39

reunió en va sortir l’altre nom important

I a partir d’ara què?

d’aquesta tècnica: el Roger. Un casteller

Doncs a partir d’ara passaré a ser un

7d7

1

4

3

amb un tarannà més aviat tranquil però

altre Borinot més. Ajudant en tot allò que

5d7

10

14

8

amb les idees molt clares. Seus són, en gran

m’encomanin i treballant de valent per

13

part, els èxits que hem assolit com a colla.

assolir els objectius que s’han quedat al

Perquè ha sabut treballar a l’ombra, sempre

tinter aquest darrer any. A partir d’ara em

atent a qualsevol pas, a qualsevol situació.

tocarà suar la camisa, enfaixar-me el primer,

Gràcies! Sense tu no hauria estat possible!

voltar les proves, etc. Perquè... el Marc,

folre a terra 2

24

pinya 7

2

pinya 5

7

folre a terra 4

3

8

2

folre a terra 3

2

9

7

soca 2

17

5

abans de ser cap de colla, també s’estava a I, evidentment, recordo el Jesús Puparelli:

la pinya de primer lateral, d’agulla (quan

la persona, el president, amb qui vam

la panxolina encara no havia pres la seva

trobar-nos en tantíssimes ocasions per tal

forma actual) o de vent. Així que, ALERTA! Que ningú es relaxi, que escalfant a la

soca 4

7

1

de lligar aquell projecte, encara embrionari.

soca 3

16

5

Potser alguns n’haureu sentit a parlar una

banda ja n’hi ha un que s’està posant a to

mica, però la majoria de vosaltres ni tan

per atrapar-vos!!

sols això. Doncs bé, el Jesús va ser un

Un passat ha de tenir un record

casteller de cap a peus que sempre va estar

I així, després de quatre anys d’una dura

pendent de la seva colla, lluitant per la

i llarga travessia, arriba el moment de fer-

igualtat entre les colles dins de la ciutat,

vos la meva darrera reflexió, d’escriure-us

batallant per crear la Coordinadora de

les darreres ratlles, les darreres paraules i

Colles de la Ciutat i, a la vegada, donant-

els darrers pensaments.

ho tot per fer els millors castells dalt del

I, dit això, només queda acomiadar-me amb un ...

Visca els Castellers de Sants!

Marc Febrer Bellostes Cap de Colla Suc de pinya - 7

Panorama casteller

Grans temporades després de passar pel desert

T

ots tenim clar quines són les colles que encapçalen el rànquing, però en aquest article ens fixarem en quines colles han experimentat una millora notable respecte de l’any passat independentment del seu nivell. Per tal de valorar la millora de forma objectiva, el que farem serà comparar la puntuació obtinguda en el rànquing Estrella d’aquest any amb la de l’any passat.

Abans d’entrar a veure el detall d’algunes colles hem de destacar que enguany la gran majoria de colles han aconseguit millors registres que la passada temporada. Les que no ho han aconseguit, tret d’alguna excepció, són colles que o no acaben d’arrencar o estan immerses en profundes crisis.

Clarament, la colla que ha tingut una millora més espectacular ha sigut la Joves de Valls. El fet que l’any passat fes 8 - Suc de pinya

una temporada desastrosa fa ressaltar més la millora d’aquest any. Però la temporada d’enguany no ha sigut excepcional per comparació amb la de l’any passat, ha sigut excepcional per ella mateixa. Han superat les altres colles grans, amb l’excepció de Vilafranca, però aquests juguen en una altra lliga o en una altra galàxia. La temporada 2012 ha estat la segona millor temporada de la història de la Joves, només superada per la temporada del 2000. També han fet la millor actuació de la seva història, per Santa Úrsula, i davant de la seva eterna rival, una actuació amb tres castells de gamma extra (9 de 8, 5 de 9 amb folre, 4 de 9 carregat). Tot i que no vingui al cas, vull acabar aquesta ensabonada a la Joves explicant als castellers més novells (o als més desmemoriats) que la Joves va ser la primera colla en descarregar la “tripleta màgica” al 1992, que va guanyar tres concursos consecutius (1988, 1990, 1992) i que és la colla que ha fet més 4 de

9 nets (un total de deu (2+8), sis d’ells en una sola temporada!).

Encara que sembli increïble, una de les colles que més ha millorat son els Castellers de Castelldefels. Per bé que no presenten uns registres gaire lluïts el que està clar és que són molt millors que els obtinguts en temporades passades.

Han carregat dos pilars de 5, cosa que no feien des del 2008, i han descarregat un 4 de 7 que no aconseguien des del 1997!

Una altra colla petita a la qual ha somrigut el 2012 ha estat els Castellers de Caldes. Han tornat a carregar el pilar de 5 que no havien aconseguit el 2011 i han tornat a descarregar castells de set (cinc 3 de 7 i nou 4 de 7) després de deu anys de sequera!

I li arriba el torn a l’altra colla de la ciutat. Aquest any ha sigut el millor de la seva trajectòria, fins i tot millor

L’anàlisi de diverses colles que el 2002 i el 2003, anys en què van aconseguir tres 3 de 9 (2+1 i 2+1) però en què els mancava regularitat i domini sobre el 5 de 8. Aquest any, però, han demostrat tenir ben apamat el 5 de 8 (10, tots descarregats) i han mantingut una gran regularitat fent deu actuacions de més de 1700 punts, totes elles amb el 5 de 8. Però òbviament, el fet més destacable és la recuperació dels galons de nou.

Després d’ensopegar dos cops amb el 3 de 9 amb folre per la Mercè i el Concurs han aconseguit carregar-lo al Clot i a Terrassa posant fi a una sequera de cinc anys (el 2007 havien carregat el 4 d 9 amb folre). A més, són la colla que més ha sovintejat el sobrevalorat i antiestètic 7 de 8 (7). A tot això hi hem de sumar la recuperació del pilar de 6 que han carregat en tres ocasions.

L’última colla en què ens fixarem serà la dels Xicots de Vilafranca. Tot i que no hagin reeixit en l’assalt al 5 de 8, castell que van intentar en una diada del Roser per a oblidar (id3d8, 3d8, i5d8, id4d8, i4d8, 4d7), s’han mogut amb comoditat per la gamma bàsica de vuit. Han fet sis 4 de 8 i deu 3 de 8 (9+1). Mentre que l’any anterior només van aconseguir fer quatre 4 de 8 (3+1) i cap tres. A més, en la jornada de dissabte del Concurs de Tarragona van carregar el 2 de 8 amb folre dues vegades, deixant clar que no havia sigut casualitat.

Acabem de fer un repàs a la temporada de cinc colles. Són les cinc colles que més han millorat respecte de l’any anterior.

Tot i que són colles molt diferents encara tenen un altre punt en comú: totes elles han signat una gran temporada després d’haver fet una llarga travessia pel desert per tornar allà on ja havien estat. Això ens ha de fer reflexionar. Reflexionar sobre el que costa mantenir-se, sobre el valor dels castells que estem fent i sobre el cost de donar un pas en fals, però també sobre la necessitat de tenir objectius que ens mantinguin allunyats del desert.

David Pellicer

Suc de pinya - 9

El segon tram El Jordi Ribalta fa el recull de la segona part de la temporada castellera i ens detalla els bons registres que enguany hem fet els Castellers de Sants

Una segona part amb bon sabor de boca

L

a segona part de la temporada ens ha deixat molts titulars: la recuperació del dos de vuit amb folre després de gairebé dos anys de l’últim descarregat a la diada dels Minyons de 2010. Que hem descarregat 7 cincs de vuit i que sumats al de Sant Cugat fan que sigui l’any que hem descarregat més cincs de vuit de la nostra història. Que amb el tres de nou descarregat a Terrassa portem cinc anys consecutius descarregant almenys un castell de nou pisos. Que fem per primera vegada a la història el set de vuit i que no parem de créixer a nivell social i de fer-nos més grans com a colla, tot això sumat a que no hem pogut disposar de local d’assaig amb tots els inconvenients que això comporta. Per tant, una segona part de temporada que conclou una gran temporada. Així doncs, sense més preàmbuls anem a veure-ho amb una mica més de detall.

10 - Suc de pinya

La primera actuació va ser la de la nostra Festa Major el 26 d’agost i vam actuar amb els Minyons de Terrassa.

Vam fer el tres de vuit i el cinc i quatre de set. Cal destacar que era la primera vegada que portàvem un castell de vuit pisos a la nostra Festa Major.

“Hem fet més cincs de vuit de la nostra història amb 8 descarregats i ja portem cinc anys consecutius descarregant almenys un castell de nou folrat” Una setmana després, anàvem a actuar per primera vegada a la Plaça Súria acompanyats dels Castellers de Cornellà i dels Castellers de Mollet. Va ser la primera clàssica de vuit de la segona part de la temporada i ens marcava el camí per pensar en castells més grans que acabarien arribant.

Quinze dies després ens vam desplaçar a Terrassa a la Diada Emili Miró. Allà vam actuar amb els Castellers de Terrassa, els Castellers de la Vila de Gràcia, els Xiquets de Reus i els Castellers del Riberal. En primera ronda vam fer el cinc de vuit més matiner d’una segona part de temporada. En segona ronda vam fer el quatre de vuit i en tercera el tres de vuit es va quedar en intent per la despenjada d’aixecador i anxaneta.

Ara bé, malgrat aquest contratemps el vam repetir amb el convenciment de que l’havíem de descarregar, ja que era un castell que teníem, i així va ser.

Els assajos seguien i tots teníem la il·lusió de poder tirar el tres de nou a la Mercè, ni que fos a la diada de les colles locals. Però vam tenir la mala sort que un membre del tronc es va lesionar just la setmana abans i això va modificar els plans inicials. Ara bé, tot i aquest

El resum de mitja temporada contratemps no vam renunciar a fer grans castells i vam fer el cinc de vuit acompanyat del quatre i del tres de vuit.

Realment una gran actuació donades les circumstàncies.

“Setanta camises noves que sumades a la trentena donades a la primera part de la temporada suposen un centenar de nous borinots” La cinquena actuació d’aquesta segona part de temporada no era una actuació qualsevol, era el Concurs de Tarragona. És especial poder actuar en aquell marc i aquest any gràcies als encertats canvis en l’organització vam actuar en un format de colles més reduït. Així doncs, arribava una de les actuacions més esperades de l’any. Unes 350 camises grises donaven color a la plaça amb ganes de passar una gran matinal castellera i de gaudir del que diuen que és l’espectacle casteller més gran del món. Els borinots vam començar amb el que era el quart cinc de vuit de la temporada. En segona ronda arribava el moment de materialitzar els bons assajos que portàvem i de tirar el desitjat tres de nou amb folre. El castell va pujar amb pas ferm i es va carregar però va acabar cedint i no el vam poder descarregar. En tercera ronda va arribar el moment de fer un castell que fins al moment era inèdit per nosaltres, el set de vuit. El vam descarregar sense problemes aparents i amb aquest castell vam rubricar la nostra millor actuació feta mai en un Concurs.

Sense temps per descansar el cap de setmana següent era un dels altres moments esperats d’aquesta segona part de temporada ja que hi havia planificat un viatge de tres dies a Bilbao amb actuacions previstes el dissabte i diumenge. Finalment només vam actuar dissabte ja que diumenge es var anular per la pluja. El viatge va ser un èxit rotund a nivell social amb 180 persones i va permetre passar tres dies de bon rotllo i de gaudir dels menjars típics i de la festa d’Euskadi.

El proper cap de setmana era una altra data important, la nostra Diada. Aquest any acompanyats pels Castellers de Sant Cugat i els Castellers de Lleida vam tornar a obrir la primera ronda amb el cinc de vuit. Però el veritable objectiu de la diada era el castell que teníem previst en segona ronda, el dos de vuit amb folre. No el descarregàvem des del 21 de novembre de 2010 a la diada dels Minyons, és a dir feia just 1 any i 11

mesos. I el castell va pujar ràpid i segur i vam descarregar-lo amb molta solvència.

En tercera ronda tiràvem el tres de nou amb folre. Ara bé, el castell va quedar en un intent desmuntat ja que no estava ben lligat entre segons i terços. Així doncs, vam fer el tres de vuit i el missatge que vam extreure era el de seguir treballant i madurant el tres de nou per portar-lo amb més garanties més endavant.

Suc de pinya - 11

El resum de mitja temporada La propera actuació va ser a Sitges, acompanyats dels amfitrions i dels Castellers de Vilafranca. Vam començar l’actuació amb el dos de vuit amb folre.

Era important poder-lo repetir just una setmana després d’haver-lo fet a casa i demostrar-nos que no havia estat un cop de sort sinó el fruit d’un treball constant i rigorós fet als assajos. I així va ser, es va demostrar que era un castell que havíem recuperat i que era ara el moment de recollir els fruits dels assajos. Després d’un intent desmuntat de cinc de vuit vam fer el tres de vuit per acabar, ara si, fent el cinc de vuit.

12 - Suc de pinya

La següent actuació va ser a la diada de Tot Sants a Vilafranca. Acompanyats pels Castellers de Vilafranca, els Capgrossos de Mataró i els Xiquets de Tarragona teníem la intenció de fer grans castells i així va ser. Vam començar amb el cinc de vuit, el que era el setè descarregat de la temporada. En segona ronda intentàvem el tres de nou amb folre. El castell pujava ferm i estava força parat però va acabar cedint quan ja sortien dosos deixant un regust agredolç a la colla ja que el veia pràcticament descarregat. Veient que ningú havia pres mal vam continuar amb els plans previstos i vam descarregar

el segon set de vuit igualant la millor actuació de l’any.

“A la diada de Minyons de Terrassa hem aconseguit la tercera millor actuació de la nostre història” La penúltima actuació era la diada del Poble Sec. Actuàvem amb els Castellers del Poble Sec i els Castellers de la Sagrada Família. El castell d’inici fou el cinc de vuit. El castell va pujar força ràpid però ja amb els aixecadors col·locats es tira avall i, per tant, queda com a intent desmuntat. En segona

El resum de mitja temporada ronda, descarreguem la tercera torre de la temporada. I en la última ronda es descarta fer el cinc de vuit per portar-lo més treballat a Terrassa i s’opta pel tres de vuit, el setzè de la temporada.

Per últim, l’actuació de Terrassa en motiu de la Diada dels Minyons. Era una actuació esperada pel mal sabor de boca que tenia la colla amb el tres de nou. Es tenia la certesa que es descarregaria. Els assajos havien anat bé, havíem col·locat sisens l’últim assaig i tothom sabia que el descarregaríem.

De fet, va ser el nostre castell de sortida.

Des del principi puja remenant més del compte però el convenciment de tothom va fer que es treballés al 100% i s’acabés descarregant. Sens dubte es feia justícia i es demostrava que era un castell que teníem. A més, aconseguíem per cinquè any consecutiu descarregar almenys un castell de nou. Ja en segona ronda, batiem un altre record descarregant el que era el vuitè cinc de vuit de la temporada, i en tercera descarregàvem el tercer set de vuit de la nostra història aconseguint la tercera millor actuació de la nostra història només per darrera de la Diada de Minyons de 2011 (quatre de nou amb folre carregat, tres de nou amb folre i cinc de vuit) i la de Diada de Tot Sants de 2010 (quatre de nou amb folre, tres de nou amb folre carregat i dos de vuit amb folre).

Així doncs, una segona part de la temporada amb èxits castellers i amb gairebé setanta camises noves sumades a la trentena donades a la primera part de la temporada suposen gairebé 100 camises noves. Un any que s’acaba doncs amb bon sabor de boca, conscients de que s’ha fet bona feina als assajos i a plaça, on de mitjana aquesta segona part de la temporada hem estat entre 200 i 300 camises per actuació. Ara doncs a gaudir de les vacances castelleres i agafar forces per començar l’any que ve amb més ganes que mai i amb un magnífic local d’assaig que ben aviat ens farà oblidar els assajos al carrer.

Suc de pinya - 13

Racó de la canalla

La canalla també ens fem grans

H

a arribat el moment.

Després d’estar durant nou anys formant part de la canalla dels Castellers de Sants ara toca separar-se. Sempre hem pensat que la canalla érem una família petita dins la gran família que formem tota la colla, amb qui hem compartit molts dels millors moments de la nostra vida.

Aquest últim any no ha estat diferent.

Ha estat un any en què hem fet grans castells però també hem tingut temps per anar a Port Aventura (tan esperat

per tots!), la platja, les colònies, i totes les sortides i trobades que ens prepara l’equip de canalla. Ha estat un bon any per acomiadar-se.

moment havia d’arribar. Ara se’ns obren unes altres portes, no millors però sí diferents. Anirem a l’autocar dels joves i no al de la canalla!

Any rere any, hem vist com creixien els nens i nenes de la colla, hem vist com n’entraven de nous i amb tots hem tingut molt bona relació, hem rigut i hem jugat, tot i que a vegades ens emportàvem alguna bronca per distreure’ls o alguna cosa així.

Volem agrair a tots els caps de canalla i equips que hem tingut, que han estat uns quants, l’haver-nos ensenyat i aguantat, per fer-nos gaudir fent castells però també fent-nos fer altres coses i dir-vos a tots que sou i som SANTSACIONALS!

Salut i castells!

Trobarem a faltar no formar part de la canalla però és el que hi ha i aquest

Cèlia Ibars i Albert Martínez Suc de pinya - 15

Viatge a Bilbao Llibreta en mà, el Jordi Braña ha anotat tot el que va passar quan els Castellers de Sants vam anar a Bilbao dins el programa d’intercanvi cultural anomenat ‘Plazarik Plaza’

D

#$%&'*%+ a les 7 del matí. Moltes cares de son barrejada amb il·lusió. Els cinc autocars de l’expedició santsenca emprenen el camí cap a Bilbao ben d’hora ben d’hora. Dins, castellers, geganters i diables es preparen per l’intens viatge que els espera. Alguns xerren animadament, altres busquen la posició més inversemblant per poder descansar, altres s’adonen dels petits contratemps, altres es preocupen que tot surti bé... Tots, però, amb el mateix destí.

A Bilbao s’arribava a mitja tarda i teníem la tarda i la nit lliure. Tothom deixà les coses als col·legis i es llençà a visitar la ciutat. Ràpidament arribava l’hora de tastar pintxos i dormir però molts no van voler deixar passar l’oportunitat de deixar empremta durant la primera nit en terres basques. Sens dubte qualsevol habitual de la nit biscaïna notà que alguna cosa estranya passava.

16 - Suc de pinya

D#++,-/% amb mandra i molt a poc a poc tota l’expedició es posava en marxa i anava fent cap a l’Aita Donostia plaza del barri de Basurto. Un curt carrer peatonal ple de gent era la carta de presentació del petit i afable barri amb el qual ens veníem a agermanar. L’espera va ser justificada per la magnífica alubiada que van oferir-nos els amfitrions i que va poder apaivagar la gana. Faltava poc perquè els borinots féssim el que millor sabem: castells. A les 6 la plaça ja estava plena i expectant, demostrant les ganes que tenia d’aplaudir les aletes grises.

També nosaltres vam gaudir dels balls locals generant aquella complicitat que et fa sentir tant a gust i que va culminar amb els discursos finals. Després de l’espectacle dels diables teníem la segona i definitiva nit per endavant. Una allau de borinots tornava a ocupar el casc antic bilbaí...

'#:;%&<% s’aixecava sense ganes de deixar-nos fer castells. Suspès el cercavila i l’actuació un llarg i feixuc camí de tornada ens esperava. Vivències i anècdotes passades amb aquella gent amb qui sense voler-ho passes tantes hores durant tot l’any... i que no haurien estat possibles sense tota la gent que s’ha preocupat perquè el viatge sortís a la perfecció. El millor de tot, però, és que molts que divendres sortien de Sants sense camisa grisa diumenge a la nit ja eren part de la família borinota. Una família que creix en quantitat i qualitat any rere any.

Índia castellera El Pere Camprovín és un dels borinots que ha entrat en contacte amb els ‘castellers’ de l’Índia, els govindas, i ens explica com va viure aquesta experiència

D

es de ja fa molts anys, quan va sortir a La Vanguardia la primera foto d’un castell govinda i, més tard, amb la irrupció d’Internet va sortir a la llum molta més informació sobre el tema, vaig tenir clar que aquell era un lloc i una gent que tard o d’hora volia visitar. Així que, finalment, quan els requeriments de vacances i diners ho van fer possible, la primavera passada vaig decidir que el 2012 seria l’any de fer realitat el somni de veure castells a l’Índia. Certament no em va costar gaire convèncer a quatre intrèpids borinots més que aquell seria un viatge casteller molt especial.

“Veure un assaig dels govindas va ser una experiència única i irrepetible, amb moments emocionalment molt forts” Així que, abans de marxar cap a Mumbai i després d’haver fet alguns contactes indis per Internet, les expectatives del viatge eren molt bones, però també eren moltes les incògnites. Realment, però, tots els esdeveniments que vam viure van superar de molt qualsevol expectativa. Des del primer moment tot va ser sorpresa rere sorpresa. Des de protagonitzar en primer pla una roda de premsa fins a ser rebuts amb tots els honors per unes 400 persones de la colla més important de Mumbai; van ser experiències úniques i irrepetibles. Veure un assaig on feien proves de castells en un ambient tan similar al nostre, on quan la prova anava bé tots s’abraçaven i si anava malament posaven la mateixa cara de preocupació que nosaltres; van ser moments emocionalment molt forts.

En tots aquelles situacions, per la nostra ment passava la convicció que tot allò ho havia de veure i viure també tota la nostra colla. Així que, en el moment que

un dels organitzadors ens va transmetre l’interès per a què els Castellers de Sants anéssim a actuar el 2013 a l’Índia, un nou somni es va posar en marxa.

Poder actuar tan lluny de casa en un lloc tant diferent però al costat d’una gent que fa allò que nosaltres tan estimem, de

ben segur que serà una gran experiència i ens farà encara més grans com a colla.

Moure tanta gent no serà gens fàcil, i tots haurem de posar de la nostra part, però quan ens imagino actuant en aquella plaça tan plena de castellers indis ja se’m posa la pell de gallina. Així que, nois i noies, go go govindas!

Suc de pinya - 17

La colla opina Amb quin moment et quedaries dels 4 anys que en Marc Febrer ha estat Cap de colla?

R=+, A<*,;:&/. El primer cop que vaig veure en Marc Febrer després de ser nomenat Cap de colla el vaig felicitar, em va dir que si es mereixia felicitació seria al final de la temporada...

Després de finalitzar una bona temporada, el vaig felicitar recordant-li les seves paraules de principi de temporada. Pel que fa a la resta, com a mare que sóc, sempre me l’he mirat com a un jove que ha patit i gaudit com la resta de la Colla, per tant no tinc cap moment especial perquè en són molts.

C*,#< W. T=+/%$#&. Sens cap mena de dubte recordo abraçar en Marc, tots dos plorant de felicitat enmig de l’eufòria de la descarregada del nostre primer 4 de 9 amb folre a Tots Sants, el 2010 a Vilafranca. Després de tanta tensió acumulada i tanta concentració aquell moment d’alleujament i felicitat el recordaré sempre.

J=,& B%>>@+ ₍D%:;#₎. En l’àmbit casteller em quedo amb el 3d9f de la Mercè del 2010. Va ser increïble, amb l’actuació d’aquell dia vem parlar a plaça davant el món casteller i Barcelona. En l’àmbit social em quedo amb algun dels tornejos de futbol intercasteller, és un dels moments on es veu que som una gran família tot i no ser-nos reconegut el premi a la millor afició (tranquils que això de l’any que ve no passa). De fet, abans d’entrar a la colla mentre buscava i comparava colles castelleres, el torneig de futbol intercasteller va ser el primer punt que em va decantar per entrar a Sants. Dic aquests dos moments però es fa difícil escollir entre tants, i això que em deixo aquesta temporada 2012 que he estat bastant inactiu.

18 - Suc de pinya

Amb quin moment et quedaries...

E+/Q%* B,*-%*X. És difícil, però si he d’escollir potser em quedaria amb la Mercè del 2010.

E&*#O S%**,/. Jo crec que el tercer any d’en Marc va ser el millor!

Z:*#Y% M,'#&,-%#/#,. Porto gairebé dos anys, dues temporades... i milers d´emocions! Copets a l´esquena, mirades de complicitat i nervis previs a l´actuació. Dos anys d’esforços i superació, treball en equip i col·laboració col·lectiva. Però sobretot recordo els abraços, els crits d´ànims, les llàgrimes d´emoció i els somriures d’una felicitat immensa a l´aconseguir nous reptes.

C,*>=+ M,*OQ. Doncs la veritat és que amb tots, crec que ho ha fet genial. Es pot dir que ha sabut portar els moments importants amb el seny i valor necessari que caracteritza un Cap de colla.

F%**,& C>#;%&/. Jo amb prou feines fa un any i poc que sóc borinot i per tant gran part de la trajectòria d’en Marc Febrer com a Cap de colla, i per extensió de la pròpia Colla, només la conec de referències. De l’aspecte tècnic no en puc dir res, però des de la vessant emotiva sens dubte em quedo amb la Diada de Terrassa del novembre de 2012, l’última. El motiu és perquè resumeix d’una forma molt intensa l’aprenentatge que he fet del què són els castells i de com som els Castellers de Sants, i sigui com vulgui ell hi ha estat al capdavant.

G:#>>%; A&'*@+. Evidentment, quedar-te amb un únic moment de tots aquests quatre anys és fer un gran exercici de síntesi. Ara bé, hi ha alguns fets que cal destacar, en el meu cas n’he escollit dos.

En primer moment, i per mi el més destacat, és el 3 de 9 amb folre de la Mercè al 2010, el nostre 3d9f amb folre més matiner, ja que la pluja de Sant Cugat ens ho va impedir (sinó aquell seria el més matiner). Doncs el que deia, fer un 3d9f un mes després de tornar de vacances no és gents fàcil, i molt menys a la plaça Sant Jaume que dóna un gran respecte.

En segon lloc també crec que és molt positiu aquest últim tram de temporada del 2012. Lesions de canalla i tronc, caigudes a assaig i l’espina del 3d9f no ajudaven. Tot i això crec que s’ha dut de manera molt encertada aquest final de temporada. Evidentment descarregar el 3d9f era vital, però també ho era consolidar el 5d8 o encara més important recuperar el 2d8f després d’un any de sequera. Per això i moltes més coses, gràcies Marc!

Suc de pinya - 19

Borinots des de lluny La Jone Uria i l’Iñaki Madinabeitia ens escriuen des del País Basc, però sempre que poden ens visiten i el primer que fan és participar amb els Castellers de Sants!

S

embla mentida. Sembla mentida que només fagi un any des que vam entrar a la colla. Qui ens havia de dir llavors, quan no sabíem ni què eren els castells, que acabaríem anant a l’altra punta del món a veure’ls com a “representants” d’una colla? És curiós com de ràpid ha passat un any i l’evolució que hem tingut. Recordem Hostafrancs, una de les nostres primeres actuacions, quan va caure el dos de 8 amb folre. Llavors no sabíem si això que caigués un castell borinot era típic, si era un castell molt complicat o si només havia estat mala sort. Això sí, per les vostres cares era evident que havia passat alguna cosa greu. Sort que a la quarta birra a la Meson ja se us estava passant el disgust. I ni què dir després d’unes quantes més, quan vam acabar ballant dins de la barra del local!

Recordem que aquell dia vam pensar: “si això funciona així després d’una actuació “dolenta”, hem de quedar-nos per veure què fan després d’una de bona”. I així ho vam fer.

Després van venir actuacions bones (com per exemple Sitges), molt bones (com la Diada i Tots Sants) i finalment la de Terrassa (que crec que mai oblidarem).

En dos mesos vam passar de no saber res a emocionar-nos amb un tres de nou amb folre i un quatre carregat. A dir “què farem?” en comptes de “què fareu?”. I tot va ser gràcies a vosaltres. I no perquè ningú ens expliqués la diferència entre un castell i l’altre (que també); però sobretot perquè ens vau acollir tan bé (fos gent d’acolliment o no) que se’ns contagiaven les emocions com si portéssim deu anys a la colla.

Però per què enganyar-nos; tot això no hagués estat així si no fos per l’ambient 20 - Suc de pinya

que teniu entre vosaltres. Des del primer dia feia enveja només veure-us. Semblava que tothom fos de la colla de tota la vida (després vam comprovar que pels que entraven més tard nosaltres també ho semblàvem). Perquè, a part dels castells, la colla té moltíssima vida. Per això anàvem cada cop que s’obria al local a per una (normalment més) birra. Cada dimarts i divendres, als aniversaris que de vegades no sabíem ni de qui eren, als partits del Barça que gairebé ni miràvem, a jugar a cartes després d’una actuació... qualsevol excusa era bona. I no només al local; l’Alcúdia, la Diada, la borifarra, l’esquiada, la calçotada, el torneig de futbol... mai hi havia un cap de setmana per avorrir-se!

Sempre ens dèiem que no ens podíem imaginar com hagués estat l’any a Barcelona si no haguéssim entrat a la

colla. Afortunadament, mai ho sabrem!

I ara, al cap d’un any de tot això, ens trobem a casa, al País Basc; seguintvos com podem gràcies a les fotos del Pani al Facebook. Sempre és fàcil dir que us vindrem a visitar cada cop que poguem i després complir-ho resulta més complicat. Però tranquils, que ens trobarem per aquí més d’un cop!

Mentrestant disfruteu de la pau que tindreu sense nosaltres i trobeu a algú que passi el pal de fregar de part de l’Iñaki.

Confiem que quan tornem seguireu sent la millor colla de Barcelona, tant a nivell casteller com a nivell de festa!

Ja sabeu on trobar-nos quan volgueu, una fortíssima abraçada a tots de part dels embaixadors de la colla que teniu al País Basc.

Vuitanta-cinc m² El Nando Romaguera posa veu al local dels Castellers de Sants per explicar-nos com ha estat el seu primer any de vida i com s’ha emocionat amb les experiències de la colla

H

a passat un any, una temporada més, i ara ja tinc legalment un any; no cal dir-vos tot el que he experimentat amb la vostra presència.

Potser no vau notar-ho, però a la festa que vau organitzar pel meu primer aniversari vaig plorar. Només una mica, però vaig plorar. Notar els vostres peus, la vostra alegria, la vostra decepció, els vostres balls, els vostres jocs, els debats, les juntes, les festes d’aniversari, els comiats, veure amb quines ganes prepareu el proper viatge a l’Índia, els moments posteriors a un assaig fins a altes hores de la nit...

“Vull donar-vos les gràcies per tants bons moments que m’heu fet passar i pels que ens queden per passar”

Heu tingut problemes amb els propietaris dels meus companys de bloc però, tranquils, que poc a poc anem aconseguint de trobar un punt en comú en la nostra mediació i ara ja podreu començar a utilitzar el pati, tot i que amb certes restriccions.

El dia que vaig plorar més va ser després de l’actuació de Terrassa: quin goig, quina GRAN actuació! Aquí sí que em vau fer tremolar d’emoció, quasi diria que va tremolar tot el local amb la vostra festa i ballaruca! Vaig plorar tant que uns de vosaltres fins i tot vau relliscar i vau caure; el terra estava tant xop que de poc no m’ofego jo mateix!

Vull donar-vos les gràcies per tants bons moments que m’heu fet passar i pels que ens queden per passar els propers anys. Un altre cop, gràcies a tots per venir a veure’m i fer-me sentir tant feliç.

Suc de pinya - 21

Celebrem el núm. #30 L’Eduard Niubó ha rebuscat en els arxius borinots i ens ha trobat aquest text del primer número de la revista dels Castellers de Sants per celebrar que ja portem 30 publicacions!

febrer i a c, ja que eraava un cert es fr t ia av ot és bullia i es n at i lorós sinó m cisament caixò no obstant, la plaçaperant el moment indic re p ia d n aven u A es an é l. s, b so at m ar No era el ta p ns ja pre ls músics hi tocava la plaça no e en l’aire. Els més grase allí on se’ls digués. Eel toc. Totes les mirades r ria sm la ic si fi n io ’i en v d a ner amb ganes oment que s’obrís. s disposats els més petitparant els instruments perant el m es re p ta i or obrir, senyaàl afinant la gran p a n ve ça re t Medir es va n Sa lla son e d a e però, s’ad si El toc d gra e l’Esglé d r. n ça ra en g m se saber ta n co or se gent que nse donar cceir. La p sa i l’actuació podia su la re va b al re n fi is I al er sota vàrem ot seguit i se acabat la m re que s’haviapilars de tres aixecats ppel mig de la plaça. Tel tres de cinc, el quatia t r va i amb dos t què passava desfila e sants vàrem aixeca de quatre com a com p ca d ar en s il se p m er n ll ta el se te t ac s ex irar, els Cas rre de cinc i finalmencarregats i descarregat temps a resp agulla, la to amb tots els castells b am c de cin ió perfecta, ac tu confusió i d’una ac s. oments de fenomenals. m p s em er at m tr ri n p co s col·laboració r els adalit i del quedat emba una entrega i una a prova d’això van se ia av h s’ t força r on m n b sa ra i u as t d p Totho en er er va rr if d ca e es va quedar in e la gent al d’escepticism ingú no es ent i els comentaris d n ça la p la A ts del mom aplaudimen a la ciutat. dia i menys a d ca dies. u ve a aquesta no es seva primerés actuació com cia faci la el c n n iè ci er e d xp ’e ls I és que una d st us carregant ca nse cap tip castellera sede vida carregant i des a ll co a n u os Que b quatre mes e maig (dia actuació amt. i el dia nou d s li n ra g és m força insò ! em stells . Us hi esper preparant ca tot. Ja estem la colla) es podrà veure és o n xò ai de Però tació oficial de la presen nts) Oriol Quinlla dels Castellers de Sa co e d (Cap

!

QU I N ÈX ITll!ers de Sa nts Ca s te Rev is ta dels il 1993 Núm. 0. A br

22 - de Suc Sucpinya de pinya - 22

Passatemps 1

Són professors de Secundària

2

Tenen la mateixa edat

3

Són germans

E

A

B

D C

Són a la colla des dels seus inicis

5

Viuen fora de Barcelona

1-B, 2-E, 3-A, 4-C, 5-D

4

SOLUCIONS:

Suc de pinya - 23