Suc de pinya 31

Setembre 2013 • Número

#31

Suc de pinya

Edició 20è aniversari

la revista dels castellers de sants

Sumari Editorial

3

La presidència parla

4

El Cap de Colla parla

6

El primer tram

8

La foto

12

Suc d’aniversari

13

Borinots des de lluny

21

Gralles i timbals

22

Racó de la canalla

23

Àrea Social

24

La Colla opina

26

Torneig de dia i de nit

28

Amics de la Colla

30

2 - Suc de pinya

Editorial

E

n un any tan especial com el del vintè aniversari, hem decidit fer un bon sarau! I què millor que anar a l’altra punta del món a conèixer una cultura completament diferent a la nostra però que també somia amb tocar el cel? I al mateix temps festejar-ho amb tot el barri, fent l’indi per Festa Major!

Doncs sí, benvolguts Borinots, aquest número parla per activa i per passiva del nostre vintè aniversari. Tant, que fins i tot us hem preparat un plec especial on hi podreu trobar un recull dels actes que s’han fet fins ara; una entrevista a la primera dona castellera i les opinions que bonament ens han escrit uns quants entesos de diverses colles de prestigi (a qui aprofitem per agrair-los la seva amabilitat).

També des de l’equip de redacció voldríem agrair l’esforç de tots els col·laboradors que han fet possible un nou número de la revista. Així com recordar a tota la Colla que el Suc de Pinya l’exprimim entre tots els Borinots i que si no hi ha una pinya disposada a fer-ne suc, potser arribarà un dia que en farem un fulletó. Ens ajudareu a treure’n suc?

I parlant de treure suc, no despistem que encara ens queda molta temporada per endavant! Aprofitem aquesta embranzinda que hem agafat a la primera part de la temporada per culminar amb el que, tot indica, serà el millor any de la nostra història (un cop més). Enfaixemnos ben fort que encara tenim molts castells per estrenar a plaça!!

Som-hi, Colla!

Per molts anys, sempre!

Des del Suc de Pinya agraïm a totes les persones que han fet possible aquesta publicació

Suc de Pinya

La revista dels Castellers de Sants Número 31, setembre de 2013 Local borinot: c/Comtes de Bell-lloc, 49 · 08014 Barcelona Correu postal: c/Sants, 79 · 08014 Barcelona http://www.borinots.cat borinots@borinots.cat Xarxes socials: @borinots · facebook.com/borinots Imprès a Indústries Gràfiques Cochs Revista sota llicència Creative Commons Exemplar gratuït. Prohibida la seva venda

Equip de la revista: Clara Martín i Roger Martrat Fotografies: Ajuntament de Barcelona, Josep Colet, Jordi Gallego, Mireia Garcia, Itziar Larrañaga, Carles Paniello i Ramon Rabassa Hi han col·laborat (per ordre d’aparició): Esther Oriol, Pau Camprovin, Miquel Bordes, Marc Amigó, Miquel Botella, Carme Bernet, Lluís Esclassans, Jordi Andreu, Raquel Sans, Eulàlia Mata, Manu Sabaté, Adrià Giró, Carlos Moya, Iolanda Barnola, Albert Feliu, Montse Rafí, Albert Valpuesta, Albert Aznar, Albert Torrent, Sílvia Gallego, Irene Jerez, Ariadna Canals i Maria Quintana Agraïments: Adrià Cós, Pau Domingo i Esther Oriol

Suc de pinya - 3

Presidenta

A gaudir del segon tram de temporada!

P

er fer castells es necessiten, a priori, poques coses. Un grup de gent que, a poder ser, es reuneixi tot sovint per assajar, un equip que dirigeixi aquests assajos i un espai on poder-ho fer. Aquests tres ingredients serien els bàsics. A banda, també cal una dosi de compromís, uns objectius determinats i una manera d’entendre la colla: una visió.

Quan, a principis de febrer, els equips que formem aquesta candidatura presentàvem els nostres objectius, ho fèiem amb la convicció que havíem de continuar avançant sobre les marques que havien anat traçant tots els equips que ens havien precedit, escoltant el col·lectiu i sempre amb afany de millora contínua. Per fer-ho, comptàvem amb la immensa sort de poder disposar, per 4 - Suc de pinya

fi, d’un espai ideal per assajar: el nou poliesportiu de l’Escola Jaume I; i el compromís d’un equip excel·lent que havia decidit destinar part del seu temps lliure a fer que la Colla seguís funcionant com a tots ens agrada que ho faci.

“L’objectiu final és aconseguir fer grans castells en un ambient immillorable i traduir la suma d’esforços individuals en una satisfacció col·lectiva” Si bé l’aturada que just ara finalitza serveix per fer balanç, la perspectiva de tot un any ens ajudarà a veure fins on hem arribat gràcies a la feina feta entre tots. Fins llavors cal que cadascú continuï exercint el seu paper en el conjunt. Les feines són moltes i la satisfacció fent-les es fabrica a mida. Es

pot trobar preparant notícies, elaborant pòsters, decorant el local, servint-hi cerveses, acollint als nous borinots, organitzant activitats, mantenint el nivell de qualitat dels nostres músics, muntant escenaris, torrant botifarres, redactant convocatòries, escrivint actes, quadrant sol·licituds, demanant subvencions, contractant xarangues, parant taules, duent aigües a plaça... venint a assajar dimarts i divendres o fins i tot, només passant pel local de tant en tant. En qualsevol cas, l’objectiu final és sempre el mateix: aconseguir fer grans castells, però sobretot, fent-ho en un ambient immillorable, traduint la suma d’esforços individuals en una satisfacció col·lectiva.

Hi ha una pregunta que de ben segur que han fet algun cop a tot Borinot: com

La presidència parla

“Us animo a continuar participant del meravellós engranatge que és la Colla; amb les ganes, la il·lusió i la solvència que hem demostrat aquest primer tram”

vas començar a fer castells? Cadascun de nosaltres tindrem una resposta diferent per a aquesta qüestió. La meva va molt lligada a un sentiment primari i fins a un cert punt egoista, però que només té sentit si pot ser compartit. Un d’íntim i particular que aprofito el privilegi de poder escriure aquestes línies per compartir-lo: l’emoció.

Fer castells permet sentir en primera persona l’orgull d’haver participat d’un

assoliment, la felicitat d’aconseguir l’objectiu i la recompensa per l’esforç invertit. I això sempre, sempre, sempre en plural, en col·lectiu, al costat d’altres persones a qui abraces després de descarregar un gran castell. Ja deveu saber que aquestes emocions, efímeres, s’incrementen contra més t’apropes al nucli que les genera, posant el teu granet de sorra perquè l’engranatge, el gran elefant gris, continuï caminant amb la seva força característica.

Us animo a continuar participant del meravellós engranatge que és la Colla.

Amb les ganes, la il·lusió i la solvència que hem demostrat aquest primer tram, les emocions continuaran sent moltes més i la satisfacció i l’orgull de tothom encara ens farà més grans. Anem a gaudir del segon tram de temporada!

Ben tornats, Borinots!

Esther Oriol Presidenta Suc de pinya - 5

Cap de colla

El camí que hem de seguir

L

a

temporada

borinota

2013

Un dels canvis mes importants al que el nou

intentant respectar els objectius que es van

començava amb l’elecció de la

local ens ha ajudat a dur a terme i dels quals

marcar d’inici. ENHORABONA, EQUIP DE

nova junta i tècnica, a les quals

estic més satisfet, ha estat l’augment de la

CANALLA!

ens presentàvem plens d’il·lusió

quantitat i qualitat dels assajos de canalla.

i ganes per tirar endavant un programa on

Una altra de les novetats que vam voler

vam intentar reunir moltes de les inquietuds

L’equip de canalla va plantejar uns assajos

introduir, degut a la bona acceptació que va

i propostes sorgides en reunions prèvies on

adaptats a les diferents necessitats dels nens

tenir durant les darreres vacances d’hivern,

hi va participar una bona representació de

i nenes de la Colla, basats en la consecució

va ser l’escola de castells, que s’ha engegat

la Colla.

d’objectius individuals centrats en l’assaig

de manera paral·lela a l’assaig de canalla els

i no en la realització de castells a plaça.

dimarts de 19h a 20h i els divendres durant

En el primer acte oficial, l’assemblea, vam

Uns assajos planificats amb anel·lació on

la primera mitja hora d’assaig. Crec que és

voler traslladar aquestes ganes i il·lusió a

tot l’equip sap què ha de fer, amb diferents

una iniciativa molt bona, però que encara

tota la Colla mostrant el nostre flamant nou

zones i activitats, on tots els nens i nenes

podem millorar molt, ja que no ha estat

local d’assaig, un dels punts més importants

assagen junts i es relacionen entre ells inde-

fàcil combinar-ho amb els assajos exigents

que ens ha permès portar a terme tota una

pendentment del seu nivell casteller. I tot

de finals de juny. En aquesta escola, molta

sèrie de canvis que intentaré explicar tot

això, sense perdre qualitat, ja que el fet

gent nouvinguda al món borinot ha pogut

seguit.

d’allargar els assajos de canalla els dimarts i

descobrir i aprendre de primera mà com

d’implantar-los també els divendres, trebal-

es munta una pinya, una soca, les diferents

lant paral·lelament amb l’assaig general, ha

posicions que hi ha, etc... i els més atrevits

permès que la canalla que necessita més

han pogut descobrir la sensació de trepitjar,

assaig per tal d’arribar al punt òptim per

ser trepitjat per altres persones o, fins i tot,

“Si volem continuar creixent i afrontar nous reptes necessitem més Borinots a assaig“

afrontar els grans castells estigués més que

fer alguna espatllera. Tot això gràcies a un

Després de gairebé dos anys assajant al

preparada en el moment que tocava. A més

equip d’ajudants de pinyes i tronc que han

carrer, el fet de tenir un local d’assaig nou,

a més, l’equip ha hagut d’adaptar i reformu-

dedicat el seu temps a aquest nouvinguts,

adaptat a les nostres necessitats, crec que

lar l’assaig vàries vegades al llarg d’aquests

als quals els hi hem d’agrair aquesta feina

ens ha donat una motivació extra per assistir

primers mesos degut al gran volum de nens

bàsica pel futur de la Colla.

als assajos. Tant és així que s’ha notat des

i nenes que han entrat (més de 40 nens

del principi amb assajos ben poblats on hem

han participat activament en els assajos);

I seguint amb l’equip de pinyes, aquesta

pogut fer grans proves.

aquestes reestructuracions sempre s’han fet

temporada també s’ha intentat agilitzar el

6 - Suc de pinya

El cap de colla parla muntatge de les diferents pinyes, soques

continuat apostant per rodar a molts castel-

preparar de la millor manera cada un dels

i folres, amb la participació d’un equip

lers en cada posició amb les proves A i B, i

castells que ens hem plantejat portar a plaça.

més nombrós de gent capaç de liderar el

amb castells com el set o el nou, que ens han

Ho demostra el fet que cada vegada que

muntatge i tot un equip d’ajudants que arro-

donat certes alegries i ens en poden donar

hem estrenat un castell a plaça, aquest s’ha

doneixen la feina i vetllen per la seguretat

moltes més en el futur.

descarregat. I això només s’aconsegueix si les proves fetes a assaig garanteixen el savoir

de tothom, fet on sempre hem volgut ser referents. La introducció de les pissarres magnètiques, les llistes d’assistència a través del Racó de la Colla o l’enviament de les pinyes per anticipat en les grans diades, ens han ajudat a ser cada vegada més ràpids a l’hora de muntar i cantar pinyes, arribant a

“Enguany, cada vegada que hem portat un castell per primer cop a plaça s’ha descarregat; aquest és el camí que hem de continuar fent per tornar a repetir els èxits d’aquest primer tram”

fer 3 soques i 3 pinyes de castells superiors

faire de tothom en aquell castell i ratifiquen la màxima confiança per afrontar-lo. Per posar un exemple, abans del tres de nou amb folre de Terrassa havíem col·locat tretze vegades quarts, dinou vegades quints i dues vegades sisens, a més d’haver col·locat sis vegades dosos i vuit vegades acotxador al

al 2 de 8 amb folre, sense haver d’allargar

Per últim, no podem oblidar una altra de

folre a terra...

l’assaig. Tot i això, són iniciatives que acaben

les coses que ens ha permès el nou local,

de veure la llum i estic segur que entre tots

com és tenir una xarxa de pilars, el que ha

Estic segur que aquest és el camí que hem de

les podem millorar i fer més eficients en els

suposat poder engegar un assaig de pilars

continuar seguint, ja que ens ha dut tots els

propers mesos.

els dimecres i poder fer proves senceres

èxits d’aquest primer tram. No obstant això,

de grans pilars. Els pilars de 6 i el pilar de

no hem d’oblidar que si volem seguir creix-

La feina feta en l’escola de castells i en les

7 amb folre de final de temporada en són

ent i afrontar reptes superiors necessitem de

espatlleres de folre, conjuntament amb una

els màxims exponents de la feina feta en

més Borinots a assaig tant els dimarts com

bona planificació, han permès -per exem-

aquests assajos, però ni molt menys els

els divendres perquè les proves d’aquests

ple- que més de 55 persones diferents hagin

únics. En aquest primer tram de temporada

castells així ho requereixen.

pujat al folre del 2 de 8, el que suposa que

hem pogut recuperar actes de colla gran

ens hem pogut plantejar a finals de juny un

com és acabar una actuació amb tres pilars

Ens espera un segon tram de temporada

senyor 4 de 9 amb folre on tota la gent del

de 5, o fer moltes alineacions diferents en

farcit de grans actuacions en grans places i

folre ja havia pogut estrenar-se abans, amb

pilars de 5 i de 4, on s’ha estrenat molta gent

amb grans colles, i nosaltres hi hem de dur

la seguretat i tranquil·litat que això suposa.

als quals vull agrair el compromís mostrat

grans castells a totes elles.

Pel que fa als troncs, hem continuat amb

dimecres rere dimecres.

US HI ANIMEU?

la dinàmica engegada els últims anys on cada casteller de tronc rep amb anel·lació

Totes aquestes novetats, i sobretot la il·lusió

les proves a les que puja i així agilitzem el

i el compromís mostrat per tots els Borinots

muntatge de les proves netes. També hem

que han passat per assaig, ens han permès

Pau Camprovin Cap de Colla

Suc de pinya - 7

El primer tram El Miquel Bordes escriu sobre aquesta primera part de la temporada i, plaça a plaça, repassa totes les actuacions d’un primer tram ple d’èxits borinots

Una temporada per recordar

D

esprés de passar unes merescudes vacances, els de Sants arrancàvem la temporada amb renovacions al capdavant de la Colla. L’assemblea es va celebrar al gimnàs de l’escola Jaume I, el nou local d’assaig Ja se sap que això de les obres SEMPRE s’allarga... Vacances, deia?

Durant els mesos d’hivern, el Casinet d’Hostafrancs havia acollit l’escola de castells dels Borinots. Allí s’hi va continuar l’activitat per als que no en tenien prou amb gairebé nou mesos d’assajos i actuacions.

Aquesta primera part de temporada ha estat marcada pels actes de celebració del vintè aniversari de la Colla. A part de l’actuació de l’Aniversari i les actuacions especials que s’han programat, un dels actes més emotius va tenir lloc a la Plaça sant Miquel dins del monument d’homenatge als castellers. Després de l’acte protocol·lari al saló de Cent de l’Ajuntament, la Colla va aixecar un espectacular 4d11fmpxs (quatre d’onze amb folre, manilles i puntals aixecat per sota) de cara al públic.

8 - Suc de pinya

Santa Eulàlia, com és habitual, va ser el tret de sortida de les totes les colles de Barcelona. Aquest any, a diferència del que era habitual, es van aparcar els castells bàsics de set i es va apostar per una actuació amb cinc, set i quatre de set amb l’agulla. La nostra millor actuació de la història per Santa Eulàlia, tota una declaració d’intencions. La resta de colles de la ciutat van realitzar una gran diada aconseguint gairebé totes la seva millor actuació en aquesta diada.

Sant Medir. Ja entrat el mes de maig i després de tres setmanes de pausa, en el marc de la calçotada popular de Sants va tenir lloc aquesta actuació que visita Sants cada tres anys. Els Borinots, acompanyats pels Castellers de Sant Cugat i els Castellers de Gràcia, hi vàrem repetir el cinc i el set de set fets unes setmanes abans a més del tres de set que pels pisos alts ja començava a apuntar maneres de castell de vuit.

Diumenge de Rams. Dia calorós, més diumenge de Rams, més Plaça de Sants, combinació perfecta per treure els prim-

ers castells de vuit de l’any! Amb la companyia dels Castellers de Badalona i la Colla Jove de Sitges, els Borinots vàrem començar la diada amb un segur dos de set, seguit del tres de vuit més matiner de la història de la Colla i el cinc de set. Una diada amb dos estrenes amb una seguretat envejable.

Diada del Triacord. Després d’estrenar els primers castells de vuit pisos quinze dies abans, el següent pas havia de ser fer la clàssica de vuit. Els assajos demostraven que els castells estaven a punt i només calia portar-los a plaça. Els Castellers de Sant Cugat ens van convocar, juntament amb la Colla Jove de Barcelona, en un indret diferent a l’habitual de Sant Cugat.

Allí hi ens hi vàrem reunir un bon número de camises grises per fer-hi la primera clàssica de vuit. La clàssica més matinera?

Segurament!!

Escola Proa. Per Sant Jordi els Borinots ens vàrem afegir a la festa de l’Escola Proa. Mentre els alumnes de l’escola mostraven a familiars i amics els balls i cançons que havien après, els Borinots

El resum de mitja temporada hi anàvem intercalant castells en aquesta festa: el cinc, el set o la torre de set (gairebé res...). Una actuació atípica però molt emotiva per molts Borinots que van estudiar, estudien o treballen actualment en aquesta escola.

Les Corts (indoor local d’assaig). Com no podia ser d’una altra manera, aquesta primera part de temporada la pluja va fer acte de presència en les hores prèvies a aquesta actuació a la Pl. de la Concòrdia.

Davant d’aquest imprevist l’actuació es va traslladar al nou local d’assaig. Allí, juntament amb els Castellers del Poble Sec i els Castellers d’Esplugues, hi vàrem descarregar de nou, el tres i quatre de vuit juntament amb el dos de set. Una actuació en una ubicació molt quotidiana per nosaltres però poc acostumada que hi sonin gralles mentre hi fem castells.

“Vint anys després repetíem el primer pilar caminant amb els mateixos components de tronc que havien inaugurat la plaça Bonet i Muixí aquell 9 de maig de 1993“ XXè Aniversari Borinots. El dissabte tocava vigílies. A mitja tarda a la Plaça d’Osca hi actuàvem amb la Jove de Sitges i la Jove de Barcelona. Actuació amb dos castells de set –el set i el dos– i un castell de vuit, el tres. L’endemà “tot” un pis més...!! Com ja és tradició en els últims anys, al finalitzar aquesta diada les dones de la Colla es prepararen per fer el castell integrament femení. Aquesta vegada intentaren un dels castells de moda d’aquests darrers anys el nou de sis, que van descarregar amb facilitat!!

L’endemà després de les matinades i una novetat d’aquest any, esmorzar de botifarra (‘llonganissa’, gràcies!!) amb pa amb tomàquet, arribava l’hora d’encarar un aniversari molt especial.

La segona sorpresa va arribar a primera ronda, muntàrem la soca per fer el primer dos de vuit amb folre de l’any! Després descarregàrem un treballat però decidit set de vuit i per acabar tornàrem a demostrar que el tres de vuit començava a sortir amb facilitat. El dos i el set descarregats més matiners de la història. Resultat, un magnífic aniversari al nivell d’una grandíssima colla!!

La primera sorpresa va arribar amb el pilar caminant. El van repetir, vint anys després, els mateixos components de tronc que havien fet el primer que va entrar a la plaça Bonet i Muixí... On n’hi ha hagut, sempre en queda!!

Festa catalana (Plaça de la Catedral).

Gairebé sense temps de pair l’aniversari ens presentàvem a la Pl. de la Catedral per participar en aquesta diada organitzada per l’ICUB (l’Institut de cultura de Barcelona). Juntament amb els Castellers

de Gràcia hi descarregàvem una nova clàssica de vuit. Quantes en portàvem ja?

Aquesta era la tercera...

XX Aniversari dels Castellers de Sants (Plaça Sant Jaume). Unes setmanes després de celebrar el nostre aniversari a Sants, ens plantàrem davant de l’Ajuntament de Barcelona juntament amb els Castellers de Terrassa i els Castellers de Barcelona per commemorar de nou aquests vint anys dels Borinots.

Vam començar l’actuació amb una estrena: un cinc de vuit de postal, ningú diria que era el primer de la temporada. Tot seguit, encaràrem el dos de vuit que, tot i un ensurt en el moment de l’aleta, es Suc de pinya - 9

El resum de mitja temporada descarregà demostrant el gran domini i confiança que li hem recuperat a aquest castell. Per acabar, descarregàrem un set de vuit per completar la nostra millor actuació fins al moment.

Fes-te al carrer / Firentitats.

Aprofitant que la carretera de Sants estava tallada per aquesta mostra d’entitats del barri, el dissabte a la tarda ens reunírem davant de la seu del districte de SantsMontjuïc juntament amb els Castellers de

Vilafranca, els del Poble Sec i els Xiquets de Reus. Tornàrem a obrir la diada amb el cinc de vuit, seguit de la torre de vuit i el quatre de vuit. Una diada llarga degut a la presència de quatre colles i, tanmateix, raonablement ràpida. Els Verds van fer-hi dos castells de nou atorgant així “galons de nou” a un tercer indret de Sants.

St. Pere (Reus). Ja feia uns quants assajos que començava a treure el cap una nova prova... Després que durant les últimes temporades no s’havia assajat el pilar, abans d’aquesta actuació ja n’havíem fet molt bones proves, fins i tot havíem descarregat tres o quatre pilars de sis amb xarxa... Tot semblava indicar que estava arribant el dia que els Borinots ens traguéssim l’espina que teníem clavada amb aquest castell des de feia anys.

“El pilar de sis va ser la cirereta que ens feia falta per rubricar les grans actuacions que havien de venir“ Dissabte a la tarda, com és habitual a Reus, juntament amb els Xiquets i els Castellers de Gràcia vam començar l’actuació amb el cinc, castell que sembla que serà el castell d’inici de gairebé totes les diades a partir d’ara, el dos de vuit i per “acabar” el tres que ja començava a arrencar tímids crits d’un pis més.

Un cop finalitzades les tres rondes arribava el moment que molts havíem estat esperant. Es fa silenci a plaça, silenci a la pinya, comença a pujar el pilar damunt la pinya i sonen gralles. En uns instants esclatà l’alegria i finalment els Borinots podíem celebrar que havíem descarregat el pilar de SIS!! La cirereta que ens feia falta per rubricar aquesta i les grans actuacions que havien de venir, segur que el pilar ens donarà moltes alegries!

Diada d’estiu Jove Barcelona. Aquest cap de setmana tocava “doblet”, cosa poc habitual al nostre calendari. Actuàvem a la plaça del Rei amb la Jove de Barcelona i els Tirallongues de Manresa. Hi vam completar l’actuació amb el tres i el quatre de vuit juntament amb la torre de set.

10 - Suc de pinya

El resum de mitja temporada

Festa Major Terrassa. Per aquestes dates acostumàvem a tenir actuació a St. Cugat. Aquest any, en canvi, els Castellers de Terrassa ens van convidar a la seva Festa Major on hi vam actuar juntament amb els Minyons de Terrassa. El Raval de Montserrat tenia un aire diferent, feia una calor diferent a la del novembre...

de “quarta” ronda ja que les tres colles vàrem provar el pilar de sis.

Seguint la tònica del que portàvem de temporada es va obrir plaça amb un segur cinc de vuit. A segona ronda arribava la gran novetat: el tres de nou amb folre, abans de l’estiu!! El número de camises grises a plaça era considerable i això ens ajudava a atacar-lo amb confiança. Per les meves sensacions i els comentaris de molts Borinots crec que va ser un dels millors que hem descarregat mai. A tercera ronda es va descarregar el dos de vuit. I per finalitzar l’actuació després de descarregar-lo per primera vegada el cap de setmana anterior, vam tornar a descarregar un ferm i segur pilar de sis!! Va haver-hi una sensació estranya

XXè Aniversari (Plaça d’Osca). Vam arribar a l’última actuació amb ganes de repetir el que ja havíem descarregat feia una setmana a Terrassa. Ens acompanyaven la Colla Jove Xiquets de Tarragona i els Castellers de Sabadell. Com de costum vam obrir plaça amb el cinc de vuit, per encarar el tres de nou amb folre a segona ronda. Tot i que portàvem unes proves d’assaig boníssimes, aquesta vegada el castell de nou ens va mostrar la seva dificultat i es va trencar després d’una carregada treballada. Per acabar, no es van rebaixar expectatives i es va descarregar un segur dos de vuit amb folre.

“El pilar de set gairebé no va necessitar defensa, es va mantenir centrat, tranquil i serè; l’eufòria es va desfermar per tota la plaça un cop descarregat”

Aquesta última actuació ens reservava una última sorpresa en forma de castell inèdit: el pilar de set amb folre!! Aquest pilar era impossible d’imaginar feia tot just unes setmanes, però les bones proves realitzades durant els darrers assajos feien possible tirar-lo a plaça. Amb molta concentració i cura vam muntar la soca i el folre. Finalment va pujar-hi el tronc i van sonar les gralles. Tot i ser conscients de la dificultat d’aquest castell, aquest primer intent va sembla “bufar i fer ampolles”.

El pilar gairebé no va necessitar defensa, es va mantenir centrat, tranquil i serè en gairebé tot moment. L’eufòria es va desfermar un cop la quint va baixar del castell donant-lo per descarregat.

Després d’aquest colofó hem gaudit d’unes merescudes vacances però amb la vista posada als mesos de després de l’estiu que de ben segur seran. molt millors encara!

Amunt, companys!

Suc de pinya - 11

fo to

La CAST

ELLER

S de

El tres de nou amb folre mĂŠs matiner

1993 - 2013 • Número especial

Suc d’aniversari

20

è AN IVE

RSAR I

Edició Som Santsacionals

la revista de la celebració Suc de pinya - 13

‘What’s going on?’ (*) (*) Frase sentida molts cops al llarg del dia a la plaça de Sant Miquel El Marc Amigó fa una crònica de la vivència que suposa construir un castell de cara únic. També ens explica com va anar la festa del 20è aniversari al Parc de l’Espanya Industrial

S

ón les nou del matí i estic mirant les planes castelleres i no castelleres, el Facebook i tot el que puc mentre m’incorporo al meu primer dia de feina per preparar el Primavera Sound. A l’oficina més d’un em comenta... «quin espectacle ahir, eh?», «molt xulo!» o «que guai!». Moments i situacions típiques dels matins de dilluns posteriors a una gran actuació... però no! es tracta d’un dimarts, del mes de març! I llavors... què recoi ha passat?

Remirant els vídeos i les cròniques m’adono que ahir vam fer una actuació molt espectacular. I per primer cop hem donat la cara fent un castell! De ni més ni menys que d’onze pisos! A mi em va tocar el paper de pujar a un pis de la plaça on hi havia Tv3 i fer els comentaris tècnics del què veiem. I us puc assegurar que segons abans de l’aleta tenia tots els pèls de punta i els ulls ben humits...

Poc es pot dir ara d’aquell moment.

Posteriorment crec que entre tots ens ho vam dir tot. Em quedo amb el què per mi va representar i que lliga molt amb els valors que sempre hem cregut que ha d’aportar la Colla: La innovació. D’acord que no era un castell, era una actuació, una performance... però crec que vam poder integrar molt bé els castells amb aquest tipus d’actes i això és un gran pas! Tindre la capacitat d’adaptar una tradició de 200 anys d’història als llenguatges artístics és molt difícil i ens en vam sortir amb nota!

I tanmateix, emmarcats per una escultura que apropa els castells al món sencer.

El conjunt. Fer una actuació d’aquest tipus podia acabar fent que els que “pugen” acaparin tot el protagonisme.

Personalment, crec que un cop acabada l’actuació la sensació és que era un con-

CAST

junt, de la base fins l’enxaneta érem un de sol, tots érem els artistes que van fer-ho possible... tal com passa als castells, sí!

Aquí hi ha el mèrit! Que en una actuació vam demostrar que pels castells tots som importants! A dalt o a baix! I es fa més evident al veure pujar a tanta gent que normalment està als fonaments de la soca.

Projecció. Vam aconseguir que aquest acte i, per tant, la nostra Colla i el món casteller sortís a tots els mitjans de comunicació, projectant encara més la nostra feina de formiga.

El barri. Vam poder compartir l’acte amb les altres associacions de cultura popular.

Va ser un orgull veure la resposta de totes elles, la disponibilitat i la il·lusió que hi van posar. Portar Sants al centre de Barcelona i demostrar que som un barri unit, viu i amb ganes de fer moltes coses.

ELLER

S de

è AN IVER SARI

20

“La festa del 20è aniversari crec que podem anar pensant a reconvertir-la en la festa d’estiu dels Borinots”

Aquest últim punt ens transporta principis de juliol. El dia 6, a la plaça d’Osca, encaràvem la festa amb el barri del nostre aniversari.

Castellerament, crec que es pot aplicar la gran frase del filòsof... –ai! que potser li atorgo un estatus massa important a Don Bernardo– «No hase falta desir nada

más!». Quina gran espelma vam apagar entre tots aquell dia!

Personalment em quedo amb l’ambient amb la xaranga, la plaça plena de penons a les portes dels bars, l’alegria de tothom durant el ball-concert i les cares del barri que van anar passant per l’Espanya Industrial (direu poques! Sí! Però n’hi

havia!). Una festa de 20è que crec que podem anar pensant en reconvertir-la en la festa d’estiu dels Castellers de Sants.

I tot això en només sis mesos... estigueu pendents... perquè el 20è no ha acabat... queda l’Índia... el documental... i moltes altres propostes que aniran sortint...

Per 20 anys més!

Concurs 2012, una primera avaluació Per Miquel Botella

D

issabte 2 de març, va iniciar-se la celebració del XXè Aniversari de la Colla a la Sala de Plens del Districte de Sants Montjuïc fent balanç del renovat Concurs de Tarragona 2012. La presentació va anar a càrrec del director del Concurs, Xavier González. Va explicar el procés de reflexió endegat durant els anys 2011 i 2012 i la proposta de renovació finalment aprovada que s’orienta a convertir el Concurs en la gran festa dels castells, en un referent de la ciutat de Tarragona i, més enllà, en un gran esdeveniment cultural del país.

En l’edició de 2012, aquestes intencions es van concretar en l’augment del nombre de colles participants, mitjançant la incorporació de la sessió del dissabte, que en el futur es completarà amb la integració del Concurset de Torredembarra. Alhora, l’organització del Concurs, que abans era responsabilitat rotatòria de les colles tarragonines, s’ha convertit en permanent i professional a càrrec dels Serveis de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona. Aquesta continuïtat ha de permetre convertir el Concurs en una Biennal que pugui incorporar en el seu transcurs altres activitats i manifestacions de matriu castellera.

Xavier González va valorar l’edició de 2012 com a molt positiva en gairebé tots els seus aspectes. Els principals punts de millora per a l’edició del 2014 afectaran el sistema de venda d’entrades, l’augment de l’afluència a la sessió de dissabte, la millora dels espais reservats a la canalla i les qüestions relacionades amb l’allotjament i la restauració de la gran quantitat de castellers i aficionats que passaran el cap de setmana a Tarragona.

En segon lloc, el periodista Guillermo Soler va fer una documentada exposició de la història i les característiques del sistema actual de puntuació dels castells al Concurs, de les seves limitacions i de les possibles vies de millora. Com que aquest mes de maig, la Comissió Assessora del Concurs de Castells - l’òrgan responsable de la revisió de les puntuacions – ha aprovat la nova taula per al Concurs del 2014, podem dir que bona part de les modificacions introduïdes van en la línia de les recomanacions efectuades pel ponent.

Les més destacades són la simplificació i arrodoniment de les puntuacions de la taula, l’estructuració dels 39 castells que la componen en 7 grups i 17 subgrups – un tema important per a la popularització de la taula i la categorització d’un repertori tan ample de castells – i l’augment de la valoració dels castells descarregat en relació als només carregats, tendència que ja venia d’anterior revisions i que ara s’ha accentuat. Per contra, s’ha seguit mantenint el criteri de donar valor diferent a tots els castells. Una qüestió que cas d’acceptar-se , a més de resoldre algunes inconsistències actuals, significaria un pas més en la simplificació i popularització de la taula.

Va obrir l’acte el sotasignat amb el tema “La gestació d’un model de colla: 1993-2013”. L’exposició va repassar el procés històric de construcció del model borinot de colla castellera.

CAST

ELLER

S de

La primera castellera

L

è AN IVER SARI

Per Carme Bernet i Esther Oriol

’Aurora ens va citar a casa seva, a Gavà, vila a la qual va arribar amb tota la família des de Valls farà ja prop de 70 anys.

Seiem a la taula d’un menjador on no hi ha mostra del seu destacable passat casteller, a excepció d’una fotografia que el seu germà li ha deixat en ocasió de la nostra visita. Es tracta d’un pilar de cinc familiar on comparteix alineació amb el seu pare i germans. Ella ocupa la posició d’aixecadora, i ho destaca amb molt d’orgull. L’Aurora Batet fa molts anys que va deixar de fer castells, «no gaire després d’aquesta foto, quan tindria tretze o catorze anys» però encara se li posa la pell de gallina quan sent les gralles. Reconeix que, tot i haver-se allunyat d’aquest món per dedicar-se «al meu marit i als fills» això dels castells «ho porta dins». No dubta a reconèixer que quan va de deixar de fer-ne «hagués continuat pujant amb molt de gust», tot i que ja entén que «en aquella època era normal retirar-se quan deixaves de ser una nena».

20

Els Batet van arribar a Gavà a treballar de paletes i al cap de poc temps d’instal·lar-se, el pare, en Josep, casteller de tronc a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, va fundar els Xiquets de l’Aramprunyà, agafant el nom d’una ermita dalt d’un petit turó del poble. Ha passat molt de temps, però l’emoció als ulls quan parla l’ús encertat de determinades expressions reservades als qui els ha calat a fons la passió pels castells la delaten: la Bateta, que és tal i com la coneixien a la colla, és una castellera de soca-rel.

Li preguntem pel paper de la dona al món dels castells, conscients que la seva figura és, en certa manera, pionera. Veu la incorporació de la dona com «un reflex del que estem vivint, de com han evolucionat els temps» i està d’acord que els castells «són el que són ara gràcies a la incorporació de la dona».

Dissabte de Vigílies, l’Aurora va poder veure en directe com les dones de la colla vam ser capaces de fer un 9 de 6 íntegrament femení. I ho va celebrar amb nosaltres tot tancant els punys, potser recordant els temps en què ella era l’única dona de tota una colla i aquestes petites fites eren impensables.

Tot i que l’Aurora segueix la Colla Vella dels Xiquets de Valls, de la qual el seu germà és casteller històric i encara actiu, ara, però, diu que «també us seguiré a vosaltres». Quin honor que així sigui! Al proper castell de dones, l’esperem a la pinya!

Altres colles opinen

Com veus aquests 20 anys de la colla?

Lluís Esclassans (Castellers de Vilafranca).

M’han demanat quatre ratlles amb motiu del vostre 20è aniversari. Us haig de confessar que no conec de primera mà tots els passos que heu fet per arribar fins aquí, però des de fora fa la sensació que sou una colla jove, moderna però a la vegada amb l’ADN tradicional.

Crec que els Castellers de Sants, al llarg de la vostra història, heu anat adquirint el millor de cada colla, i aquest conglomerat ha fet que la vostra trajectòria sigui tan plena d’èxits; fins i tot algunes de les colles capdavanteres farien bé de copiar la metodologia dels Borinots.

Des de fora, feu la sensació de ser una colla disciplinada i que calcula cada pas, com he dit abans; molt metòdica, això fa que cada temporada tingueu els “tempos” molt ben marcats i de retruc no cometeu errades. O sigui, l’objectiu de qualsevol cap de colla: evitar al màxim les caigudes. Vull remarcar aquest aspecte, s’ha d’apostar fermament per descarregar tots els castells. En aquest sentit, la taula de puntuacions actual és més valenta que mai, chapeau! Moltes vegades he dit que la millor actuació de la història és aquella on es descarreguen tots els castells.

D’una banda, sí que he pogut viure de primera mà el salt qualitatiu any rere any. Tant a principi de temporada a la plaça Bonet i Muixí o cap a finals, a Sitges, i com no, a Tots Sants, a la plaça més castellera. Són diades marcades dins del calendari casteller i que son molt positives per a les dues colles.

Aquest camí, que sembla fàcil, sempre en progressió, de ben segur que per aconseguir-lo requereix moltes hores, compromís, dedicació, feina i disciplina. Ara bé, com deia un dels nostres caps de colla, el Ménec, no podem “adormir-nos en els llorers”, ara potser vindrà el més difícil: mantenir el nivell i mirar de superar-se. En aquests moments és quan de veritat veurem si la colla s’ha fet gran i es posiciona entre les capdavanteres. Una colla gran ho és en tots els aspectes: socialment, tècnicament i en el funcionament general. En aquest aspecte no hi ha cap mena de dubte, ja que ho demostra el viatge que aquest any organitzeu, portant tota la colla a l’Índia.

D’altra banda, vull remarcar que s’està vivint una nova situació, sobretot aquests últims anys: a Barcelona ha aparegut la paraula que ens agrada tant als Verds, la rivalitat. Sí, sí, els castells van néixer per la rivalitat de fer la torre més alta en acabar el Ball de Valencians. En aquest sentit crec que ha sigut molt important per a les dues colles més grans de la ciutat que el vostre nivell sigui semblant. Això fa que a l’hora de trobar-vos a les places, el plus de motivació sigui major.

Només em queda dir-vos: MOLTES FELICITATS, a seguir treballant i ens veiem per les places i, si pot ser, amb tots els castells descarregats!!!

CAST

ELLER

S de

Més enllà de la Colla

è AN IVER SARI

Jordi Andreu (Xiquets de Tarragona).

Felicitats per aquests 20 anys! En tots aquest temps, sempre us he vist progressar en positiu, anant amunt.

Uns anys fent moltes passes endavant, d’altres,menys; però, generalment, de mica en mica, sempre heu millorat. No us recordo cap any (sobretot d’aquests últims) excessivament dolent respecte a l’anterior. És cert que algun any us ha costat tirar endavant alguns castells que, a priori, eren inferiors o que, en principi, es creien ja dominats, però créixer com a colla també vol dir ser conscients d’aquestes dificultats i no voler forçar les coses si es té el risc de provocar alguna trencadissa important. Heu sabut esperar el millor moment per tornar a fer un pas endavant. Saber fer aquest pas enrere, per després fer-ne un parell cap endavant no és gens fàcil. Com, de vegades, també és complicat contenir la rauxa dels castells. Cert, però aquest fet, aquesta paciència, crec que és clau per entendre el perquè esteu a les portes d’assolir la tripleta màgica i ser, molt probablement, els següents a afegir-vos a aquest grup de colles escollides.

Em demaneu també una visió negativa sobre la vostra trajectòria. Voleu dir que cal? És moment de celebració i de mantenir l‘essència de la colla, la qual us ha permès arribar fins aquí. Ara bé, no puc deixar passar l’ocasió que em brindeu. Ja que em deixeu criticar-vos, així fluixet, en veu baixa, us diré que arribats a certs nivells de castells hi ha coses que no us podeu permetre: no us hauria d’haver caigut el 3 de 9 amb folre del passat Tots Sants, ni tampoc us hauria d’haver caigut aquell 4 de 9 amb folre de Terrassa del 2011, que us hagués donat la desitjada tripleta. Coi, foteu-hi més caràcter!

20

Raquel Sans (Joves de Valls). “És una colla simpàtica, no?”, em va comentar la realitzadora del Quarts de Nou, en referència als Castellers de Sants, mentre preparàvem plegades la peça de la diada de la Festa Major de Terrassa. Però la veritat, ni tan sols m’ho havia plantejat! Les colles poden ser simpàtiques? I d’antipàtiques, també n’hi ha? Potser per defecte professional, quan vaig a una actuació, acostumo a estar pendent d’altres coses: de l’execució dels castells, de si hi ha cares noves, de si la pinya és suficient...

D’altra banda, la pregunta de l’Ada, la realitzadora del programa, m’ha fet pensar. I aprofito per fer memòria. El primer record nítid que tinc dels Castellers de Sants és de l’any 2002. Tot just donava les primeres passes en això del periodisme casteller i em va cridar l’atenció una colla que per la diada de Sant Miquel, a Vilafranca del Penedès, descarregava el 3 de 7 aixecat per sota. Un castell que sempre m’ha agradat i que crec que dóna un plus a les colles que l’intenten. Una mena de barreja entre treball de tronc, disciplina de pinya i d’atresorar les tradicions que em resulta molt atractiu.

Des d’aquell moment, he coincidit molt esporàdicament amb una colla que segueix un calendari diferent del que marca la temporada castellera a la zona tradicional i també als mitjans de comunicació on he treballat. Potser per això els records que tinc dels Castellers de Sants són més aviat aïllats i em costa fer una valoració global de les temporades borinotes. El dos de vuit carregat el 2003 o l’intent desmuntat de 3 de 9 amb folre, altre cop a Vilafranca del Penedès, són alguns dels flaixos que em vénen al cap. Ah! I els cascs de taekwondo del 2005! Una mesura que, per què negar-ho, en aquell moment em va semblar estrambòtica i fins i tot exagerada, però que amb el temps he conclòs que va ser un encert BRUTAL. Penso en el primer 3 de 9 amb folre del Concurs del 2008 i la resta de castells que han vingut després; en els cincs de vuit; en el recent estrenat pilar de sis; en l’Andreu Botella, el Marc Febrer i el Pau Camprovin, els caps de colla que he entrevistat; en la Petra, el Pau i tants altres castellers que han fet que aquesta feina que ens ocupa tots els caps de setmana fos més fàcil. I ja tinc resposta per l’Ada: sí, els Castellers de Sants són una colla simpàtica!

I des de l’equip del Suc de Pinya agraïm la participació d’aquestes persones per col·laborar amb els seus escrits a la celebració del nostre 20è aniversari. Gràcies!

è ANIVERSARI

20 - Suc de pinya

20

CASTELLERS de

Borinots des de lluny Malgrat la distància, l’Eulàlia Mata no oblida la passió pels castells: ha trobat a -15º una colla castellera a Montréal, al Canadà, que suporta el fred fent pinya de valent

L

es Casteliers de Montréal... No m’he pogut desconnectar mai dels castells ni estant a 6000 quilòmetres de casa, de Barcelona. La meva història amb la ciutat quebequesa va començar així, buscant els catalans que hi vivien i descobrint que -n’era tanta la seva enyorança amb Catalunya- havien creat una colla castellera.

Montréal és una ciutat situada al sud de la província canadenca del Quebec (costa est del Canadà), voreja l’immens riu Saint Laurent i, tot i formar part de la comunitat francesa, l’anglès i el francès conviuen amb respecte però, també, amb certa llunyania. És a dir, cadascú parla la seva i costa força que es barregin.

Tot i així, és una ciutat molt cosmopolita on hi pots trobar totes les nacionalitats

del món. Tenint en compte que l’hivern és tan fred i tan llarg, costa de creure que totes aquestes persones se l’acabin fent seva i s’hi sentin com a casa.

No hi durarien gaire perquè aviat -finals del mateix mes- les temperatures ja comencen a ser semblants a la nostra tardor i es refugien a un gimnàs pròxim.

Jo hi vaig anar com a estudiant d’intercanvi a la Concordia University anglòfona- i realment, va valdre molt la pena. A part de tenir gent de tot el món, és una ciutat ideal pels estudiants perquè les seves quatre principals universitats (dues anglòfones i dues francòfones) omplen Montréal d’alegria i d’un esperit jovenil que no et deixa avorrir en cap moment.

Vesteixen una camisa d’un marró-verdós, faixa i pantalons texans. Encara no s’han aplicat el fet de portar pantalons blancs però fan fins a castells de cinc amb un nombre molt reduït de participants. Com ja he dit, molt de mèrit! Perquè tenir a assaig no més de quinze persones i poder fer alguna construcció... Chapeau!

Però tornem als Casteliers, val a dir que té molt de mèrit l’esforç que hi posen per tirar-ho endavant i créixer. Jo els vaig conèixer per primera vegada un dijous de setembre, practicant agafant-se a uns arbres molt grossos del parc Lafontaine.

Els Montrealesos van veure néixer el Cirque du Soleil i això de les torres humanes no els sorprèn gaire. Per tant, l’esperit de superació i la persistència per engrandir la colla són valors molt presents dels Casteliers de Montréal.

L’hivern, tal i com nosaltres el coneixem, comença a finals d’octubre i no et deixa fins a principis d’abril i, realment, es fa molt llarg i força dur. Ja no és tan pel fred i les baixíssimes temperatures, que també, sinó perquè hi ha molts dies que tenen poques hores de llum. A més, et fa les males jugades de fer-te viure oasis de bones temperatures durant un parell de dies per després tornar als -20ºC. Durillo...

No obstant, sempre tens activitats per fer i aprendre, sempre et queda gent nova per conèixer i festes on anar. I, els castells, cada dimarts, t’amaneixen la setmana i et fan sentir una mica més a prop de casa.

Mai oblidaré aquest any a Montréal, on els viatges, les aventures, els grans amics i totes les anècdotes i històries viscudes m’han ensenyat a créixer i a descobrir noves perspectives.

JE ME SOUVIENS, MONTRÉAL! Suc de pinya - 21

Gralles i timbals Al Manu Sabaté li agradaria viatjar a tots els llocs on es toca la gralla o un instrument similar, però mentrestant ens explica com d’estesos estan aquests instruments arreu del món

A

ra que mitja Colla feu servir això dels castells per marcar-vos unes vacances col·lectives a l’Índia, he pensat que si els grallers haguéssim de fer el mateix: visitar llocs on es toca la gralla (o instruments similars) encara podríem fer una volta al món, com la del Phileas Fogg.

Per aquells que sou amants de posar noms i categoritzar les coses, us diré que la gralla és un instrument de vent-fusta, de la família de les Xirimies, altrament anomenades com Oboès Populars o Shawms (en Anglès), instruments que responen a un mateix principi acústic: canya doble a l’embocadura (per on es bufa) i el cos de l’instrument cònic.

Com que no disposo de gaire espai, us deixo amb unes fotos d’un mapa mundi perquè veieu com d’estesos estan aquests instruments. L’origen és incert, però hi ha un parell de curiositats que us vull destacar: Si us hi fixeu, la disposició dels instruments al mapa mundi, té molt a veure amb la ruta de la seda. És a dir, que probablement les gralles eren uns béns que els mercaders transportaven

amb ells i com que agradaven (i no em pregunteu per què) es van anar quedant a diferents llocs del món.

Les funcions socials d’aquests instruments generalment van associades a la festa (i potser és per això que agradaven). Sense anar més lluny, hi ha regions de turques on la presència de la Zourna (la gralla autòctona) és una condició necessària perquè es celebrin casaments.

Aprofitant que heu anat a l’Índia, deixeu que us expliqui un parell de coses referents al pitu que ells bufen: el “Shehnai”. S’assimilen, gralla i Shehnai, en què tots dos tenen una canya doble que va unida a un tronc de fusta per mitjà d’una peça metàl·lica (el tudell).

I es diferencien en què la seva canya, però, té una peculiaritat i és que és quàdruple!

Si podeu, feu-me un favor: mireu d’esbrinar si els Govindes en el seu origen també tenien una melodia pròpia que s’acompanyava amb els “Shehnais”.

Seria sorprenent, no?

22 - Suc de pinya

Racó de la canalla Aquest primer tram ha entrat molta canalla nova a la Colla. Els encarregats dels més petits han preguntat als qui assejaven per primer cop què o com es van sentir en fer-ho. Aquestes són les diverses reaccions:

Entusiasme

Ansietat

Temor Sorpresa Timidesa

Valentia

Satisfacció

Inseguretat

Curiositat

Meravellada

Desig Alegria Diversió Interés Nervis Por Intriga Esperança Il·lusió Insegur Alegre Confiança Tranquilitat Felicitat E m o c i ó Valor

I aquí us presentem els noms de tota la nova canalla de Sants: Albert - Aleix - Amèlia - Aran - Celina - Dani - Elisenda - Ernest - Helena - Ingrid - Irma - Iñaki - Jana Joan - Joan Rovira - Joanna - Júlia - Lara - Mariona - Martina Bello - Martín - Noa - Nora - Ona - Sara - Uma Suc de pinya - 23

Àrea Social L’Ariadna Canals ens explica totes les activitats dutes a terme des de l’Àrea Social, que han servit per potenciar i cohesionar la colla més enllà dels castells i les actuacions

A

quests dies de finals de juliol el sol no perdona, l’estiu el tenim plantat al bell mig del jardí. Assedegada, faig una glopada lenta, densa i matisada i deixo que els meus llavis s’omplin de frescor. M’allibero una mica i mirant la brumera esponjosa de la cerveseta fantasiejo buscant la inspiració vés a saber d’on, potser penjada dalt la branca del pi, potser regalimant de la mànega de reg, potser amagada en el cor dels enciams incipients del meu hortet.

Recordo com un dia primerenc de gener, vaig entrar amb pas tímid dins del bar ‘gallego’ del costat de Cal Borinot. Més de 30 anys de la meva vida vorejant carrer Comtes amunt i avall i mai –mai dels mais- hi havia posat els peus, ni tan sols m’hi havia fixat! I ara, en qüestió de pocs mesos (des de gener, oi? Clara, Xavi...rectifiqueu si m’equivoco) ens hem conegut, caigut bé i fet bons amics. Curiosa existència, la d’aquest bar.

Recordo, un cop a dins, que les mirades (poques, sort la meva!) se’m clavaven al clatell a cada pas que jo feia. Però com que no entrava sola, de seguida deixaren d’incordiar el meu pobre clatell i es fixaren en dos altres que m’acompanyaven rere meu. Eren la Clara i el Xavi. De la Clara, segur que es fixaren amb el seu posat dolç, molt dolç; del Xavi, segur que n’endevinaren el seu posat tranquil, generós i somreguer. Santament els vaig tenir al meu costat des d’aquell primer dia!!!

Vam seure tots tres en forma de trinagle. Alguns de vosaltres ens l’heu batejat com a “triangle de les Bermudes” (mmm... n’hi ha de millors, companys), d’altres més murris ens l’heu batejat com a “trio orgàsmic” (aquest, guanya punts). Jo, us deixo fer. Només em quedo amb el concepte en sí de la paraula “triangle”, i això ho remarco: tots tres mirant-nos cara a cara, sempre.

Llibreta en mà, començàrem una reunió que parlava sense callar. Jo crec que es va quedar afònica i tot!! Parlava d’unes idees noves, d’uns plantejaments nous, d’unes noves fites de caire social... Aiiix si les parets parlessin...!! Deixava de ser un projecte purament “d’acolliment” i/o “creixement” per convertir-se en un projecte d’un abast més ampli, un projecte que s’havia d’anomenar: àrea social. Aquesta reunió, que es va diluir en 4 o 5 sessions més, posava a punt tota la maquinària i va assentar les bases del nostre full de ruta...

24 - Suc de pinya

Sumant esforços

La collita borinota En primer lloc, vam fitxar al nostre responsable d’anotar les dades dels nous castellers. Albert (Marimón), amb quina facilitat vam quadrar les coses, te’n recordes...? D’aleshores ençà, tenim una llista de 131 persones que han passat per algun assaig ...i 54 de les quals ja vesteixen camisa grisa!!

L’encartellament Vam crear una comissió que impulsés un (nou) pla per fer les encartellades del barri, impulsant una participació al màxim de democràtica i rotativa possible. En algun assaig us ha vingut algú assignant-vos un feix de 10 cartells i un carrer del barri? Segur que era en Ferran Mauri i la seva tropa que estaven efectuant la seva feina...

Obrim les portes de Cal Borinot Enguany s’han esmerçat esforços per crear activitats dins del local, fora de la “birreta-post-assaig-del-divendresnit”. Malgrat que algunes s’han quedat despenjades, n’hi ha moltes que s’han desenvolupat amb una bona entrada.

Ens referim al taller de massatges dins del Cicle Ens relaxem? portat per l’Ester Alemany, experta en aquests temes.

Així com la creació de la comissió dels Gastroborinots, encapçalada per la Núria Carceller, en Carles Pérez i en

Joan Ibáñez mateix, encarregats d’iniciar la gestió d’un cicle de diferents àpats dins del local.

Més enllà de Cal Borinot també hi ha món!

Més enllà d’aquestes activitats, també s’ha plantejat el repte d’organitzar activitats fora del nostre local i fora del que seria l’àmbit estrictament casteller. Així doncs, hem participat “a tutti pleni” en la diada de Sant Jordi, des de la canalla amb els punts de llibre, passant pel muntatge de les roses o la venda de llibres castellers.

Ens hem animat a conèixer els llocs on anem actuar més enllà de la plaça, ja sigui amb l’organització de sortides lúdico-culturals-gastronòmiques, com la de Reus (amb visita guiada inclosa) o el dinar indi al restaurant Govinda de Barcelona. I, com no podia ser d’altra manera, al llarg de la tardor n’hi ha previstes moltes d’altres.

Vincle amb el Consorci Normalització Lingüística

de

El nostre desig és donar continuïtat a l’acord establert des fa anys amb el Consorci. Seguint un calendari ben definit, els estudiants de català reben una “xerrada” per part d’una comissió castellera encarregada de rebre’ls, informar-los i acompanyar-los en un dels nostres assajos.

Visites de grups (escolars) Davant les visites de grup cada cop més sol·licitades, sobretot de fora que vénen a Barcelona com a viatge de final de curs, ens hem organitzat per atendre’ls, fer-los conèixer el món dels castells, la nostra colla i fer-los participar activament (en un taller). En Cèsar, la Jordina i el Marimon ens acompanyen sempre!!

Companys, aquestes són algunes de les propostes que tant la Clara, com en Xavi i jo mateixa vam idear en aquelles primeres sessions al bar “gallego” del costat... Moltes d’altres s’han quedat a les portes de veure la llum; d’altres a mig camí (parlem un dia de la Cursa Borinota...?); i d’altres, simplement, no han ni pogut sortir de l’ou (Eli, Diego... parlem del taller culinari de la canalla?).

Malgrat tot, jo em quedo amb les que han arribat a bon port, amb les que ens han fet suar però també il·lusionar. Malgrat totes aquelles propostes i projectes que s’han torçat i han quedat en paper mullat, malgrat les mil ensopegades que ens hem (ben) fotut –sense comptar amb les que vindran! – …dir-vos que tot això només ha fet que començar... Un secret: heu sentit dir no sé què d’una Caminada borinota...? Borinots, estigueu atents, que la gent implicada en l’àrea social tenim corda...

...molta corda!!

Suc de pinya - 25

La Colla opina Com veus la colla d’aquí a 20 anys?

Iolanda Barnola. Personalment veig aquesta Colla d’aquí a 20 anys molt amunt, fent història, aconseguint fer realitat alguns somnis i amb molts reptes a tocar d’aquestes mans. On son els límits? Quins Castells farem?, crec que cap de nosaltres ho sabem de cert, però ja hem demostrat que no ens fa por intentar coses noves i pujar aquest “pis mes”.

Arribarem on les nostres espatlles, els nostres caps, els nostres braços vulguin arribar i si mantenim aquesta enorme il.lusió de seguir sent com son. No crec que amb els anys es perdi aquest esperit que sento quan em poso la camisa grisa i ens veig a tots a punt per “menjar-nos” aquest futur que ens espera...

Albert Feliu. Em pregunten com m’imagino la Colla d’aquí vint anys. La reflexió és molt seriosa i a la vegada compromesa. Jo ja en tinc seixanta-cinc, per tant, ben segur que no hi seré per veure-ho, però si que m’ho puc imaginar...aquí va: 1) Seguint, i si cal amb més força, amb aquest esperit impregnat de superació tant col·lectiu com personal.

2) Fent passos importants en la tècnica, que es veuran reflectits en noves aportacions estratègiques.

3) Amb una junta, coherent, aglutinadora, serena, reflexiva, unitària i participativa.

4) Seguint sent una Colla arrelada al barri i que potencia tot l’entorn social, veïnal i comercial.

5) Donant imatge de serietat a la C.C.C.C. com fins ara.

6) Continuant sent unes de les colles que quan tira un castell a plaça és perquè creiem en la possibilitat de descarregar-lo.

7) Cada cop serem més castellers, com estem veient els darrers anys i això permet nous reptes.

8) I per acabar, que la famosa frase “Feina de formiga, força d’elefant” sempre sigui una realitat i la portem dins dels nostres cors.

Si tot això és possible portar-ho a terme, podem ser de les cinc primeres colles del panorama casteller, fent per descomptat castells de gamma extra i per què no CASTELLS DE DEU PISOS Aquests és el meu somni... ¿Serà una realitat?

Montse Rafí. La Colla d’aquí vint anys? Em preocupa més com m’imagino a mi mateixa d’aquí vint anys!

Som una colla amb molts actius (i no només parlo de castellers actius, que també) i a còpia d’experiència i anàlisi tenim bastant apamades les claus de l’èxit (motivació, implicació, compromís, arrels, autocrítica, capacitat de reacció...). Així que, com diu aquell, els ingredients hi són, només cal saber combinar-los.

D’aquí vint anys espero una Colla com ara però MÉS, més gent nova, més gent de sempre, més orgull, més emocions, més lluita, més família, més anys per davant i més castells, MÉS, MOLTS MÉS.

Albert Valpuesta. És difícil intuir quina serà l’evolució de la colla en els propers vint anys, però el que jo crec, i veient l’evolució de la colla, els Castellers de Sants sembla que apunten alt, no dubto que arribi un gamma extra abans d’aquest període i veient el bon tarannà de la colla sembla que l’arribada de nous integrants estarà més que assegurada.

26 - Suc de pinya

20 anys més de colla... i molts més!

Albert Aznar. Uff, quina pregunteta. D’aquí a vint anys tots serem molt grans i la Colla... ho serà més!

Amb molta gent nova que continuarà amb l’embranzida que portem ara, fent que els objectius que es proposi la Colla es puguin assolir amb èxit. I pensar que la Canalla d’ara serà la tècnica de demà...

Albert Torrent. Sempre és complicat pensar en el futur, a mi em costa programar les vacances a més d’un mes vista. Així que pensar com serà la Colla d’aquí vint anys és complicat. Fent volar la imaginació, però, he visualitzat dos futurs per la nostra ben estimada Colla.

Futur 1. D’aquí a vint anys m’imagino la nostra XLI (41ena pels menys avesats als números romans) Diada, just després de descarregar el 5d9f. Recordar que després que el descarreguéssim per primera vegada l’any 2016 es va gestar la procreació del meu primer fill, anar a abraçar-lo; i ràpidament anar a fer una cervesa i amb les llàgrimes encara als ulls i amb una cervesa a la mà dir-li al meu fill: - Avui tens barra lliure i pobre de tu que tornis a casa seré!

Futur 2. Després de la temporada 2013 degut a un augment progressiu d’exigència als assaigs i davant l’absoluta prohibició de beure cervesa durant les actuacions, uns quants decidim crear una escissió de la colla i fundem els Compares d’Hostafrancs. Colla castellera que després de vint anys de ser fundada encara no ha sigut capaç d’alçar un castell superior als sis pisos, ja que prefereix estar al bar fent quintos i palmes.

Els Compares d’Hostafrancs tenen molt mala fama dins el món casteller ja que mai se’ls ha vist fent pinya a cap altra colla. Per altra banda, el patrocinador Estrella Damm els ha escollit per fer les seves campanyes publicitaries degut els beneficis extraordinaris que obté des del dia de la inauguració de la Colla.

Sílvia Gallego. Veient que l’evolució de la nostra colla ha donat tant de si, veig el futur amb el mateix optimisme. En primer lloc, cada cop més serà necessària la tasca social que fa la Colla al barri. Els temps que ens tocaran viure seran complexos i crec que la Colla jugarà un paper important com a dinamitzador.

Amb iniciatives com les que ja fem del Banc d’aliments, tallers a les escoles, al barri, dinars populars, etc.

Anirem arrelant-nos més a Sants.

En segon lloc, d’aquí a 20 anys haurem vist molts canvis en les colles de la ciutat i d’arreu del món. Crec que no hem de deixar escapar l’oportunitat d’agermanar-nos amb més colles d’arreu, sense oblidar les més properes, i fer més intercanvis i coses conjuntes.

En tercer lloc, tècnicament crec que deixarem enrere qualsevol record de colla petita, consolidant-nos com a colla de nou i, fins i tot, haurem descarregat algun gamma extra sense complexos. Per altra banda, crec que serà el moment que tot allò que ja està fet i dit se’ns quedi petit i comencem a pensar en noves tècniques, en castells mai fets, en altres estructures i innovarem!

Finalment, crec que s’arribarà a una normalitat amb els castells de dones. Ja no parlarem de “Ostres, aquella colla ha fet un castell només de dones”, sinó que podrem fer moltes més actuacions conjuntes amb més colles.

El camí està per fer mentre el caminem. Res està marcat i som nosaltres els que ens posem els límits o els superem. Molta sort Borinots! No em deixareu mai de sorprendre en els propers 20 anys! N’estic segura.

Irene Jerez. La veritat és que no puc ni imaginar-ho. Si hagués de dir el meu ideal dels Borinots d’aquí vint anys, potser diria: els Borinots del vintè. És a dir, crec que amb una mica de sort, de ganes i d’il.lusió aconseguirem seguir sent com fins ara, una família cada cop més gran, amb nous projectes i reptes constants.

Partint sempre de tot allò aconseguit. D’aquí 20 anys , espero que seguim sent una colla que aprèn del passat, viu el present i anhela el futur.

Suc de pinya - 27

Torneig de dia En un torneig de futbol intercasteller a Salt que passarà a la història com el més fred dels que es recorden, l’Adrià Giró troba en els Borinots l’escalfor necessària per explicar-ho

V

es doncs com, tot i sortir uns dels primers, arribem uns dels últims... coses d’un GPS malintencionat i d’un copilot no massa atent... però no passa res!

Busquem on juguem, tot arribant a una gran zona escolar, sentim una cançó coneguda i ens diem... —Ho sents? —Sí!

—responc.

“Borinots Style!”... i veig una colla d’energúmens amb bengales ballant la coreografia que tots coneixem mentre els autòctons de la zona s’ho miren atònits.... I és que una afició com la nostra és inconfusible. Deixeu-vos de disfresses barates amb una oloreta com de ranci... la nostra és l’afició que no deixa mai d’animar.

Primer partit, contra els Salats.... segon, contra els veïns Cargolins; tercer, contra Cornellà... I arriben els vuitens de final contra Gràcia. Cert és que no vam tenir gaire bona sort i que al final de la jornada estàvem eliminats de la persecució per a la fase final... i que diumenge tampoc no va ser gaire agraït, però almenys vam derrotar uns que venien del carrer Bilbao i uns altres que deien no sé què d’un carnaval. Però, escolta! I que no ens ho vam passar bé?

La tònica del torneig va ser evident....

Fred! Molt de fred! I a mesura que s’anava enfosquin, més baixava el termòmetre...

Un torneig que passarà a la història pel temps i per uns resultats que no han acompanyat. Però ens en vam endur una bonica samarreta, una bona dosis de macarrons i, sobretot, una experiència que ens fa grans com a colla...

I que ens aixequem sempre!

Força Borinots!

28 - Suc de pinya

El torneig vist

Torneig de nit El Carlos Moya va aguantar les baixes temperatures i la son per poder-nos explicar com va ser la nit del Torneig de Salt i com la música va ser el millor caliu per deixar-se endur

des d’Instagram

D

esprés d’un matí de viatge, on la neu havia arribat fins a Collserola, i d’un llarg dia de futbol amb un clima bastant acceptable, la nit va caure lentament sobre Salt. Una nit que portava molt i molt de fred.

Com que havíem perdut un partit important a la tanda de penalts (vuitens de final), els ànims borinots estaven potser una mica baixos, però després de deixar les motxilles, les maletes i els sacs als llocs indicats per dormir i posar-se quatre capes més de roba ja ens anàvem refent. Havent sopat un bon entrepà de botifarra —que es refredava massa ràpid pel meu gust (amb el fred que feia ja s’entén)—, els ànims tornaven a estar ben alts amb la perspectiva dels concerts i la gresca.

“Els dos grups i el DJ de la nit van actuar i animar tan bé com van poder aquella nit glaçada, intentant fer ballar els assistents amb un bon espectacle” El fet que els concerts fossin a l’aire lliure no hi va ajudar gaire, tot i les estufes repartides estratègicament entre el públic, que s’arremolinava al seu voltant fent pinya. El fred es va deixar sentir en l’escassa assistència als concerts. Potser el fet que aquella nit el Barça jugués també va tenir-hi alguna incidència, no ho sé. Res de tot això no va treure mèrit als dos grups, que van actuar tan bé com van poder aquella nit glaçada, intentant fer ballar els assistents amb un bon espectacle.

Un cop van acabar de tocar, van deixar pas al DJ, que va punxar fins ben passades les 4 de la matinada, l’hora en què vam marxar a dormir, molt cansats i mig congelats!

Suc de pinya - 29

Amics de la colla Estrenem nova secció per parlar dels veïns, entitats i negocis del barri que col·laboren amb els Borinots. La Maria Quintana entrevista a la Maria Febrer, del Celler de Gelida

Quina és la història del Celler de Gelida? És una història que comença l’any 1895 al carrer Vallespir 65 amb en Ton Toro, el besavi d’en Toni, el meu marit, i que, des de llavors, ha passat de pares a fills. En Toni va néixer al primer pis del Celler!

El nom del Celler de Gelida s’explica perquè els avantpassats d’en Toni eren “granelistes” de vins de Gelida. Fins fa 40 anys s’hi venia el vi de les bótes, gel i s’hi netejaven anxoves, perquè el Celler era un lloc on la gent s’asseia a fer petar la xerrada i a prendre l’aperitiu.

Quan temps fa que col·laboreu amb els Amics de la Colla?

Estem vinculats a la colla des dels inicis, ara fa 18 anys. La vam conèixer a través d’en Maties, que treballa al negoci, i la Carme, la seva parella. També per en Miquel Botella, que coneixem de tota la vida perquè està molt vinculat a les associacions del barri, i d’aquell noi tan simpàtic, l’Albert Feliu. Sempre ens ha 30 - Suc de pinya

agradat el món casteller i hem participat de les vostres festes, com ara el 15è Aniversari.

De quina manera col·laboreu amb la colla?

Amb una aportació que fem anualment i, en el cas de la panera de Nadal, des de la primera panera!

També organitzem el dia del Vi Novell.

Cada 11 de novembre, per sant Martí, se celebra l’arribada del vi novell, una tradició que va iniciar-se a Àustria.

En una època en què la gent no sabia llegir ni escriure i la millor manera de comunicar novetats era a través dels símbols, per anunciar l’arribada del vi novell es penjava una branca de pi davant dels cellers.

En Toni, juntament amb el seu amic Josep Maria Grimau, van aconseguir que cada 11 de novembre es pengés la branca de pi al Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Ho feia el President de Catalunya, o un representant del govern,

que recollia la branca de pi de mans de l’enxaneta d’un pilar casteller. Hi han participat diferents colles castelleres de Catalunya, fins i tot els Castellers de Sants!

A nivell de barri, des de fa 15 o 16 anys, cada 11 de novembre la colla veniu a fer un pilar davant del Celler per penjar la branca de pi indicant l’arribada del vi novell i, des de fa 3 anys, també fem el tast de l’oli nou i convidem a un aperitiu a castellers, clients i tota la gent que s’acosta per la música de les gralles. És un moment molt especial i que gaudim moltíssim perquè dóna vida al barri!

Has anat a assajos i participat en actuacions de la colla?

M’he enfaixat dues vegades i he anat a l’assaig “porta un amic”. La meva filla, la Meritxell, i jo també hem participat al castell de dones. Quina experiència tan emocionant!

I tota la família: en Toni, en Ferran, la Meritxell i jo mateixa ens hem posat a la

Entrevista a Maria Febrer, del Celler de Gelida

Els Castellers de Sants volem agrair a tots els Amics de la Colla la vostra col·laboració perquè, també gràcies a vosaltres, fem el que més ens agrada

pinya d’un castell “de rècord Guiness” que vau fer a la vostra plaça de Bonet i Muixí.

Abans de conèixer la colla ja ens agradava el món casteller. Aprofitant que el Celler tanca el mes d’agost, durant 15 anys hem anat a Vilafranca per Sant Fèlix amb en Maties i la Carme a gaudir de veure castells i de sopar en un bon celler d’amics vilafranquins.

Tens un casteller molt a prop, en notes els nervis abans d’una actuació important i l’alegria de l’endemà?

No noto els nervis perquè en Maties és molt temperat. Si en Maties falla i no guarda els nervis malament, que prou en tenim, de nervis!

En Toni segueix les diades castelleres i el dilluns, quan arriba en Maties, el felicitem per l’actuació.

Què aportem CdS a negocis com el vostre que sou Amics de la Colla?

Fer barri i l’alegria del so de les gralles.

Sou un exemple de constància i voluntat: mirar-se els castells és emocionant i fàcil, però a través d’en Maties sabem que ferlos implica anar a assaig i renunciar a altres coses.

També feu visible la cultura catalana: m’han explicat que les nostres construccions humanes tenen una relació amb els Govindes de l’Índia i que celebrareu els 20 anys fent castells a prop de Mumbai.

Què podríem fer els CdS pels Amics de la Colla i pel barri?

Ja feu moltes coses! Si em feu pensar, us diré que podríeu fer castells a diferents punts del barri perquè siguin més visibles a altra gent com ara la plaça Peiró, a can Mantega o a la plaça del Centre el dia del Comerç al Carrer. Encara que costi de creure, hi ha gent que viu al seu carrer o comerç i que quasi no se’n belluga.

També seria bo participar en campanyes de recollida de sang. I, finalment, col·laborar amb alguna ONG donant un cop de mà social i exemple a la resta del barri.

Com veus el paper dels Castellers de Sants (CdS) al barri?

CdS doneu a conèixer el barri i en sou una referència de proximitat, pertinença i activitat social. Fins i tot la vostra nova seu és al cor del barri! A més, l’aspecte casteller mobilitza i agrada a més gent que no us penseu. Nosaltres tenim molts amics d’altres cellers i vinateries que estan en el món casteller de Mataró, Alella i Sitges.

Suc de pinya - 31

I al pròxim número del Suc de pinya...