Suc de pinya 19

NÚMERO 19 | AGOST 2007

2

editorial

Això era el que en Xavier Brotons, del programa ‘Tres rondes’ de Catalunya Informació, preguntava al nostre cap de colla aquell vespre de l’1 de juliol. El dia que assolíem per tercer cop a la nostra història la tripleta de vuit, el dia que igualàvem la nostra millor actuació abans de les vacances d’estiu, se’ns inquiria obertament pel nostre futur immediat amb un “i ara què?”, que clarament sonava a un “i ara, què més?”.

Doncs, així és. Som precisament en aquell moment de l’evolució de tota colla castellera que fa especial il·lusió però alhora provoca un cert sentiment d’incertesa. I és que sens dubte albirem el que fins fa no pas gaire temps no podíem ni imaginar: ser a tocar dels castells de nou. I això és molt i molt gros i comporta necessàriament algunes reflexions.

D’entrada, hi hem arribat perquè hem fet la feina ben feta. Feina ben feta en l’aspecte tècnic: hi ha hagut gent als assajos, hem assolit un grau de fidelitat en aquells llocs bàsics tant en el tronc com en els nuclis de la soca i el folre, hem racionalitzat el calendari d’actuacions i hem ideat nous mètodes per a conseguir renovar la canalla. Però hem fet una bona feina també en l’aspecte social, cercant dinamitzar el nostre local de Vallespir tot esperant que ben aviat poguem gaudir d’aquest nou i molt més ampli espai després del compromís que l’Ajuntament va adquirir vers nosaltres fa unes poques setmanes.

Però a les portes dels castells de nou -fins i tot tastant-los en alguna ocasió- s’hi ha tro-

i ara, què? bat més d’una colla als darrers anys del segle passat. I moltes han hagut de passar tot seguit per una dolorosa ‘travessa del desert’ que els ha obligat a esforçar-se llargament i constant per tal de superar-la. Per als castells de nou ens calen moltes coses: primer, continuar i fins i tot millorar aquesta bona tasca castellera i augmentar la il·lusió de la colla per la consecució les vegades que calgui d’aquests castells de vuit, especialment pel tres, que és la base tant del cinc de vuit com del tres de nou; segon, a partir de l’il·lusionant nou repte i del privilegiat ambient social que viu la colla, aconseguir d’engrescar més gent, ara que la recent enquesta presentada ens assegura l’existència de més de 50.000 castellers potencials arreu de Catalunya; i tercer, i molt important, entrar als castells de nou amb pas ferm, segur, decidit.

L’any vinent celebrarem el nostre quinzè aniversari. Evidentment, com qualsevol altra colla, hem sofert en aquests gairebé quinze anys alguns alts i baixos, però som de les poques d’entre les colles del nostre tall que no ha hagut de rebaixar substancialment el seu nivell casteller d’un any per l’altre, que no hagut de patir aquella dolorosa travessa de què parlàvem.

Encarem, doncs, amb seguretat, amb seny, aquest fantàstic repte que tenim al davant.

Però encarem-lo també amb una bona dosi de valentia, perquè tal i com va afirmar en David Miret al nostre local, “una colla que no treballa castells superiors no conserva molts dels que ja ha assolit”.

3

sumari Tinc una pregunta per a tu, presidenta

4

Els primers passos de la CCCCB

23

Quins tres mesos ens esperen!

7

David Miret, un personatge sorprenent

25

El risc de la canalla castellera

11

Què en pensen els catalans, del món casteller

27

Operació enxaneta

12

L’Univers Borinot: castells i molt més

28

Un tast de temporada

13

Coses que compartim

30

Què han dit de nosaltres

31

Suc de Pinya. La revista dels castellers de Sants.

Número 19, Agost de 2007. c/Vallespir, 28. 08014 Barcelona. http://www.borinots.cat borinots@borinots.cat Equip de redacció: Eduard Niubó, Roger Vilalta, Pau Granell, Aleix Ibars.

Fotografies: Joana Garrigosa, Glòria Moreno, Manel Mendoza .

Hi han col·laborat: Núria Andrés, Andreu Botella, Miquel Botella, Pau Camprovin, Cristina Cedó, Anna Febrer, Marc Febrer, Horacio Gismondi, Adrià Pérez Jesús Puparelli, Josep Queralt, Montse Rafí, Hele Ruiz, Alfred Vergara, Lluís Via. Imprès a Indústries Gràfiques Cochs.

Revista sota llicència Copyleft, Creative Commons.

Exemplar gratuït. Prohibida la seva venda.

4

Tinc una pregunta per a tu, presidenta

Com ha anat la teva primera tripleta com a presidenta? Què se sent?

Això em preguntava algú el diumenge que vam descarregar la primera trigrisa d’enguany, a Sant Cugat. Quan em van demanar un escrit per la revista vaig decidir aprofitar-me –en el bon sentit– del potencial de la colla i provar el format ja famós del “Tinc una pregunta per vostè”, però substituint el Zapatero o a el Rajoy per la Rafí. En comptes de clavar-vos un rotllo sobre com em sento de feliç sent presidenta i tot allò de gràcies per fer-m’ho tan fàcil i bla, bla, bla… doncs he pensat aprofitar l’ocasió per contestar algunes preguntes que he recollit d’alguns

borinots i borinotes.

Quant val un tallat a Cal Borinot?

No faré trampes mirant-ho abans d’escriure aquest article, no em fa vergonya reconèixer que no en tinc ni idea. No m’agrada el cafè i no en prenc mai, però suposo que deu rondar l’euro, seguint la política de preus populars del local.

El teu càrrec com a presidenta t’ha canviat alguna perspectiva o opinió respecte el que pensaves com a castellera?

Sóc castellera! Abans de ser presidenta ja havia col·laborat en la mesura de

5

les meves possibilitats a la gestió de la colla i això fa que ara no m’hagi canviat gaire la perspectiva. Ara potser encara se’m fa més evident la feinada que suposa tirar endavant una colla castellera i valoro molt més l’ajuda rebuda per totes aquelles persones que dediquen moltes hores a la colla i a fer possible tot el que tenim.

Sembla que la gran aposta de la junta actual és l’adquisició del nou local. M’agradaria saber quins altres projectes de futur i creixement té la presidenta al cap.

El nou local efectivament és el gran projecte que il·lusiona a tothom, però és una herència de la junta anterior, que én qui va engegar totes les negociacions. Els objectius sempre són els mateixos, fer créixer la colla i posicionar-la el millor possible dins el món casteller. Que tothom se senti a gust i orgullós de ser Casteller de Sants i que cada cop siguem més borinots. Amb aquest pensament treballem i intentem buscar la manera de fer-lo realitat, cercant les millors accions per aconseguirlo. L’altre gran projecte és la preparació del XV Aniversari que la colla celebrarà l’any vinent. Una espineta personal? Un viatget. Aquest any no ha sortit cap oportunitat per passar uns dies tots junts i espero que puguem trobar alguna cosa per a l’any vinent.

Una fundació és la millor opció per gestionar la propietat del local? Per què?

Perquè ho diuen els que hi entenen (!).

La colla s’ha assessorat molt bé sobre tots els passos a seguir en l’adquisició del nou local i sembla que una fundació és la millor opció per gestionar el patrimoni, poder seguir vinculats al Secretariat d’Entitats i obtenint grans avantatges fiscals (resumint molt el tema).

Per a quan el casc dels dosos?

La naturalesa de la posició dels dosos ha comportat molts interrogants en l’estudi per les diferències amb la naturalesa de la posició d’aixecador i enxaneta. S’han plantejat nous reptes i ha calgut buscar un model diferent adaptat a les necessitats dels dosos, que els protegeixi però que no els molesti per la bona pràctica castellera.

Tot això ha alentit el procés, però finalment sembla que tindrem el nou casc l’any vinent.

Veient el gran inici de temporada que hem fet, hi haurà algun canvi en les actuacions de la Mercè?

De moment no es coneix cap canvi que afecti les actuacions de la Mercè, és un tema delicat i possiblement fins i tot dins la nostra pròpia colla trobaríem diferents opinions i desitjos. La Coordinadora de Colles Castelleres de Barcelona, de la qual formem part

6

activa, és qui s’encarrega de tractar aquests i altres temes que afecten la pràctica castellera a la ciutat. Nosaltres ara hem de seguir amb aquesta espectacular trajectòria i si sabem mantenir aquest primer nivell les coses canviaran segur.

Com veus la colla d’aquí 2 o 3 anys?

Creus que realment farem un salt qualitatiu o ens estancarem i entrarem en crisi?

El salt qualitatiu ja l’estem fent. Si no ens volem estancar cal estar atents i vetllar per una sèrie de punts clau: aconseguir créixer més en nombre de castellers actius, saber motivar els borinots ocasionals per les grans ocasions (assajos especials i grans actuacions), treballar tècnicament tant a tronc com a pinyes i canalla mantenint els castellers experimentats i assajant recanvis al màxim de posicions possibles, i mantenir i mimar el bon ambient dins la colla. Si tot això va bé, segur que seguirem avançant; però no descobreixo pas la sopa d’all, oi? D’aquí uns anys veig una tripleta màgica ben grisa!

Per què t’has rapat el cap? Això significa la radicalització de la política borinota? Aquest canvi de look és culpa de l’estrés que comporta la presidència? Es farà extensiu a tots els membres de la colla?

M’he tallat els cabells perquè em ve-

nia de gust experimentar la sensació de rapar-se un mateix: us ho recomano. No crec que porti un look radical, no sóc radical, i la colla tampoc. No sóc una persona que s’estressi com per arribar a perdre els cabells, a dia d’avui almenys. No sé si es farà extensiu a tots els membres de la colla, de moment ja n’hi ha uns quants que llueixen el mateix “pentinat” i qui sap… algú se la juga apostant per un cinc de vuit abans d’acabar la temporada?

Vols sortir de festa el proper divendres?

Crec que sí, hauré d’aprofitar ara que encara no m’he contagiat de l’onada d’embarassos que viu la colla. Ja se sap, rondes els trenta i ja entres en totes les porres, oi noies?

Fins aquí aquest recull de preguntes i respostes. Aneu pensant-ne de noves de cara a la revista de final de temporada!

Per cert, pel que fa a la pregunta de l’encapçalament, doncs mireu, ha anat de conya! Un cop més m’he tornat a emocionar descarregant grans castells amb aquesta gran colla, la meva colla, la nostra colla.

Montse Rafí Presidenta

Quins tres mesos ens esperen!

7

UNS RESULTATS ESPECTACULARS El dia 1 de juliol, a Sant Cugat, ens vam retrobar amb la tripleta. Els Borinots aconseguíem descarregar tres castells de vuit en una mateixa actuació. Si l’any passat ho vam aconseguir en aquella Diada memorable de finals d’octubre, aquest any ho hem fet el primer dia de juliol. Hem pogut assolir el nostre màxim nivell tècnic abans de marxar de vacances.

Els números no enganyen. En aquest primer tram de temporada hem “col·locat” tres actuacions en el “TOP TEN” històric borinot. El que hem fet és molt gros i molt gris! (com el famós elefant gris borinot).

Les excel·lents “clàssiques de 8” (3 de 8, 4 de 8, 2 de 7) de Mataró i Valls, actuació que anteriorment només havíem aconseguit un cop en la nostra història, la tripleta de Sant Cugat (suposo que no cal dir res més), però sobretot, i mirant-ho detalladament, l’estrena de persones en posicions clau de la soca, l’estrena d’altres en posicions folrades, els nous baixos “de vuit”, els recanvis preparats en castells exigents, la canalla més nova i els no tan nous que estrenen noves posicions. Si els resultats castellers han estat magnífics també ho han estat les petites lluites menys visibles, detalls d’una renovació que indiquen que la nostra colla cada dia que passa és un pèl

millor i està millor preparada per afrontar castells de l’exigència dels que estem fent a dia d’avui i dels que han de venir. Feina de formiga, força d’elefant!

DUES LLIÇONS QUE CAL MEMORITZAR I UN COMENTARI S’ha fet certa una màxima castellera, aquella que dira alguna cosa semblant a no per començar més embalat s’arriba més lluny. Després d’uns inicis d’any dubitatius, d’actuacions de perfil baix, de problemes en construccions bàsiques i d’un aniversari sense castell de vuit (cosa que no passava des de l’any 2002), hem encadenat un seguit de resultats espectaculars. A poc a poc, com qui no vol la cosa, van anar sortint els castells, el 5 de 7 (15 d’abril), el 3 de 7 per sota (22 d’abril), des-

8 prés el 2 de 7 (6 de maig), el 4 de 8 (20 de maig), el 3 de 8 (3 de juny), i finalment el 2 de 8 amb folre (1 de juliol). Diuen que els números canten, i els nostres canten bé.

Aquesta primera part d’any, que castellerament ha estat impressionant, ha tingut de tot, des de moments de massa dubtes, de poca fe i d’un cert desànim, fins a un final pletòric. Els castells són així.

La segona lliçó és aquella que diu que en castells, per cada gran satisfacció, toquen 10 disgustos... no sé què passa i ja es fa pesat parlar-ne, però això en el nostre cas no s’està acomplint. Ens estem acostumant a les alegries. Els nostres percentatges de castells descarregats són impressionants. Des del 4 de 8 que vam carregar a l’aniversari 2006, hem descarregat un total de 23 castells de 8 de forma consecutiva (2 de 8 amb folre (5), 3 de 8 (7), 4 de 8 (11)). Seguirem buscant aquesta seguretat, convençuts que aquesta és una bona manera d’avançar, però hem de saber també que els castells que fem, i els que farem, són d’altíssim nivell i algun dia, alguna actuació no ens anirà tan bé com voldrem.

I el comentari fa justament referència a aquest darrer aspecte; quan aquest dia arribi, que per força ha d’arribar, penso que també estarem millor preparats per fer front a les decepcions. Les dues actuacions primerenques de l’Aniversari i de l’Avinguda Mistral ens van posar a prova. Històricament la nostra colla sempre s’havia caracteritzat per una certa feblesa d’esperit, per poca capacitat de reacció i

uns tocs de por escènica. Bé, doncs es va demostrar que, a poc a poc, som una colla que va adquirint un caràcter i un ofici que ens aniran molt bé. Caràcter i ofici perfectament il·lustrats en la seguretat amb què vam afrontar el 2 de 8 amb folre a Sant Cugat.

Ens hem fet més grans, tenim més taules i sabem afrontar molt millor la pressió. Tots ingredients necessaris per a fer “el salt”. És cert que per fer castells amb això no n’hi ha prou, és molt més important la il·lusió, però són elements que ens ajudaran a arribar allà on volem. I tot suma!

DIFÍCIL, DIFÍCIL, DIFÍCIL... PERÒ POSSIBLE Haver arribat al nivell on hem acabat la primera part de temporada ens obre un ventall de possibilitats fantàstic. Els assajos podran portar els nous castells. Hem avançat molt la feina, comencem a ser aquella colla que es mou amb una certa comoditat en el nivell de castells de 8, i que es troba en una situació privilegiada per afrontar els nous reptes. Estem vivint un gran moment. És un clàssic sentir dir que els resultats són fruit de l’assaig. Doncs hem de dir que a mitges. Els resultats estan a un nivell elevadíssim però els assajos, per bé que són bons, encara poden millorar, i molt.

A aquesta tasca ens hem de dedicar durant el segon tram de temporada. Tenim la obligació de millorar els assajos si volem fer el que volem fer. Ens hi posarem des d’avui mateix.

Paral·lelament caldrà tornar a prendre consciència de la importància dels assajos dels dimarts (assajos on regularment fem assajos de folres i soques), i també de la necessitat que tothom sigui puntual als assajos dels divendres, per poder-hi fer totes les grans proves que hem de fer.

Encarem un segon tram de temporada de faixa i mocador. De compromís (fins on es pugui), perquè ja hi som. L’empenta, l’assistència, la puntualitat als assajos i les ganes de fer, seran els àrbitres d’aquest final de temporada que tot just comencem.

Som-hi doncs perquè el que ara ve, per bé que difícil, és possible.

Mentre hi anem anant, una petita reflexió: és un pecat no valorar on som. Fer la tripleta al mes de juliol està a l’abast només de les colles més grans. Una tripleta a plaça, igual que fer la “clàssica”, és i ha de ser una festa.

SANT CUGAT I PREMIÀ, DOS TIPUS DE VICTÒRIA Hem viscut dues actuacions que han de fer especialment feliç qualsevol colla.

La primera la de Sant Cugat, en una plaça plena, amb els tres castells de 8, presència nombrosa de borinots, complicitat i ajut entre les colles, agilitat a l’hora de muntar les pinyes i uns resultats castellers excel·lents, al nostre màxim nivell actual.

La segona és la de Premià, actuació molt àgil, de dues colles, que ens va servir per fer “fer passes endavant” a molta gent que estem preparant ja sigui a pinyes, a

9 tronc i, sobretot, a canalla. L’actuació que ens va permetre portar a plaça aquella feina d’assaig que fem els borinots i que de vegades, empesos per la necessitat, no ensenyem tant com voldríem.

Dues actuacions amb moltes coses en comú. Van ser dues actuacions amb ambient, dues festes majors, àgils, amb places plenes i amb castells segurs en el límit de les nostres possibilitats de cada moment. Unes actuacions que representen dos tipus de victòria. La victòria d’avui i la de demà: les dues han de ser nostres.

Amb aquest regust de triomf hem marxat de vacances. Les vacances borinotes (conegudes per ser les més llargues de tot el món casteller), ens han d’haver servit per quatre coses: descansar, descansar, descansar i descansar. Tot per tornar amb la força i les ganes necessàries per preparar a consciència uns castellassos increïbles.

PETIT ELOGI ALS QUE HI SÓN SEMPRE I ALS OPTIMISTES Sempre hem defensat (i ho hem de seguir fent) els ocasionals i simpatitzants, perquè ens donen aquella força que en determinats moments necessitem. La d’avui, però, és una crida als que hi són sempre, el múscul de la colla, a no defallir, a no emmirallar-nos ni distreure’ns massa, a no baixar el llistó, a seguir fent funcionar la sala de màquines... borinot habitual, borinot fonamental.

També és un elogi als optimistes,

10 mai prou reconeguts i valorats. Tots aquells que amb la vostra presència encomaneu la resta de la colla d’energia positiva, seguiu així. No apagueu el vostre motoret, i seguiu fent que el vostre optimisme s’escampi com una febre grisa. Ara és el moment de posar benzina al motoret i la Festa Major és el lloc ideal per omplir aquest dipòsit.

PER COMENÇAR, UNA MERCÈ FOLRADA La Festa Major és el tret de sortida. La segona part de temporada serà el moment de les crides especials, de retrobarnos amb ocasionals i simpatitzants, dels assajos “porta un amic”. Han de ser tres mesos de gran mobilització grisa.

Vénen grans actuacions a grans places, anirem com sempre, pas a pas. El primer objectiu serà arribar a la Mercè altre cop a punt per a poder-hi fer la tripleta.

Això vol dir ser gent i assajar a consciència. Una Mercè havent recuperat el nivell voldrà dir que som genteta, i que estem en forma. A partir d’aquí, la nostra Diada, la de Sitges, Tots Sants, la Diada de Sant Cugat, la de Gràcia... ja tindrem temps de parlar-ne. No renunciem a res, pas a pas.

Som-hi doncs, tots a l’assaig. El pilar caminant de festa major comença el seu trajecte. Quins tres mesos ens esperen!

VISCA ELS CASTELLERS DE SANTS !

Andreu Botella Cap de colla

LES 10 MILLORS ACTUACIONS BORINOTES

1

D iada 2006

2de8f, 3de8, 4de8

2

T ots S ants 2006

2de8f, 3de8, 4de8

3

F M S a nt C uga t 2007

2de8f, 3de8, 4de8

4

D ia da S itges 2006

2de8f, 3de8, 5de7

5

T ots S ants 2000

3de8, 4de8, 2de7

6

Aniv C a pgros s os 2007

3de8, 4de8, 2de7

7

Diada P ati V a lls 2007

3de8, 4de8, 2de7

8

C onc urs 2006

9

Dia da G ràc ia 2005

2de8f, 4de8, 5de7

10

Dia da G ràc ia 2006

3de8, 9de7, 2de7

2de8f, 4de8, 3de7ps

11

El risc de la canalla castellera Aquest era el tema de la Jornada de Prevenció de Lesions que el 14 d’abril passat es va celebrar a Valls. Hi van assistir més de 160 castellers i ha estat, de llarg, la més concorreguda de les fins ara celebrades.

Dues novetats marcaven l’edició d’enguany de la Jornada. D’una banda, la implantació del casc per a aixecadors i enxanetes que, tot i estar encara en fase experimental, ja es considera un èxit. De fet, ja s’està treballant en el desenvolupament del prototip de casc per als dosos.

D’altra banda, el Dr. Jaume Rosset, creador i animador d’aquesta Jornada, s’ha incorporat a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya en qualitat de Director Científic i Mèdic. Aquest nomenament palesa el grau d’entesa i compromís que les colles atorguen als temes relacionats amb la salut dels castellers.

Pel que fa als continguts de la Jornada cal destacar: - La presentació de les conclusions de l’estudi sobre lesions de la canalla castellera. La principal és que, tot i que el risc de lesionar-se que tenen els nens fent castells és la meitat que en les seves activitats extracastelleres (com ara jugar a futbol o al pati de l’escola), algunes de les lesions que es produeixen fent castells són més greus, especialment les de localització

cranial. Per evitar-les, s’aconsella l’ús del casc que, com sabeu, ja està provant-se.

- La participació del Dr. Jordi Pou, cap del Servei de Pediatria de Sant Joan de Déu, que ha suposat l’inici d’un diàleg entre pediatres i especialistes castellers que feia temps que reclamàvem.

- L’afirmació del Dr. Jaume Viñas, neuròleg i casteller de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que si volem fer sostenible en el temps la nostra passió pels castells cal resoldre dos tipus de lesions: els traumatismes cranials de la canalla i les lesions medul·lars cervicals de la pinya i el folre.

Així assenyalava clarament les prioritats que cal donar a les activitats de prevenció i protecció dels castellers.

Així doncs, ja se saben les prioritats i, el que és més important, les colles veuen que aquests temes només es podran plantejar eficaçment de manera conjunta.

Hi ha, doncs, motius per ser optimistes de cara al futur.

Miquel Botella

12

Operació enxaneta

L’equip de creixement i tècnica de canalla, aquest any vam decidir provar una estratègia innovadora per tal d’augmentar el nombre de canalla. Així, deixàvem de banda els típics tallers de castells en escoles, parcs i altres llocs, on érem nosaltres els que hi anàvem a buscar les criatures, i ens proposàvem que fos la mateixa quitxalla els que vingués a nosaltres. Això ho aconseguíem fent una gran convocatòria per tot el barri de Sants i els barris més propers on convocàvem els dissabtes 21 d’abril i 5 de maig que tots els pares i mares que ho desitgessin portessin els seus fills a passar un càsting per ser l’enxaneta dels Castellers de Sants.

Aquest càsting es va fer al pati de l’escola on assagem i consistia a fer un recorregut per diferents zones on en cada una es feia una activitat física relacionada amb els castells com espatlleres, poms, jocs d’equilibri, valor, força, etc. Evidentment, l’objectiu no era trobar un guanyador, sinó que a partir d’aquest càsting tots els nens i nenes que vinguessin se sentissin atrets pels castells i entressin a formar part de la nostra canalla.

Es va intentar que la convocatòria arribés al màxim nombre de gent. Això implicava que necessitàvem l’ajuda de tota la colla per tal de difondre-ho en tots els àmbits possibles com escoles, associacions de veïns, comissions de festes, gimna-

sos, centres culturals, centres socials, parròquies, comerços... mitjançant els cartells i tríptics que es van preparar anunciant l’esdeveniment.

A causa del poc temps que vam tenir per organitzar-ne la difusió, la convocatòria no va ser un èxit en nombre de participants. Això no va suposar, però, que els que van venir no s’ho passessin d’allò més bé, fins al punt que pràcticament tots ells van venir i participar en els assajos de dimarts següents i alguns ho han continuat fent fins a dia d’avui, i ja apunten molt bones maneres i fins i tot n’hi ha que han debutat a plaça, i aviat els veureu fent els nostres millors castells.

Després d’aquesta experiència podem dir que el principal avantatge d’aquest tipus de taller respecte el que havíem fet habitualment és que els nens i nenes que vénen ho fan amb la predisposició de fer castells i, el que és més important, els pares i les mares els porten amb la intenció que els nens i nenes facin castells. Això suposa estalviar-se anar darrere molts nens i nenes preguntant i insistint si volen provar de fer castells i convèncer els pares i mares que deixin els seus fills provar-ho. Ara cal decidir si la iniciativa l’hem de repetir, i si ho fem, com es pot millorar.

Pau Camprovin

13

Sitges, 22 d’abril

Un tast de temporada

per Josep Queralt

Vet-ho aquí que els Castellers de Sants van continuar la seva gira mundial estel·lar 2007 fent parada a la famosa vila de Sitges, on és habitual que ens delectin amb algun dels seus concerts. Tan és així que en aquesta ocasió únicament van compartir plaça amb els mateixos castellers de la vila.

El concert es presentava bé perquè tenia tots els ingredients dels bons concerts, i és que el divendres l’audiència borinota es va poder delectar amb diverses delicadeses basques en el local i el dissabte s’havia continuat amb l’operació enxaneta i per tant tot estava a punt pel diumenge amb un dia esplèndid i amb l’Ajuntament de Sitges, pensant en tot, que va preparar la plaça tot regant-la (no sabem si per evitar el “botellón” en el concert).

Finalment el concert va començar i els Castellers de Sants van poder oferir sense presses però amb execució magistral tres cançons típiques del seu repertori 5 de 7, 3 de 7 per sota, 4 de 7 i finalment com a bis el vano de 5. S’ha de fer esment però que en aquesta ocasió els castellers van recuperar del seu repertori la cançó del 3 de 7 per sota que des de la gira anterior no s’havia tornat a sentir.

Es va notar la veterania tant dels artistes com de l’audiència borinota en la seva execució. Sens dubte aquesta no és la seva primera gira mundial que porten a terme!

D’altra banda els Castellers de Sitges tampoc van decebre la seva audiència i van fer un concert digne 3 de 7, 4 de 7 amb agulla, 4 de 7 i com a bis un pilar de 5 amb alguna participació d’artistes de Sants inclosa en aquestes cançons. Així doncs, els Castellers de Sants continuen amb la seva gira mundial estel·lar 2007 i els desitgem molta sort arrossegant com sempre milers de fans borinots!

14

Fes-te al carrer, 6 de maig Per Hele Ruiz

Diumenge 6 d’abril, a les 12h tots mig adormits ens plantem davant el parc de l’Espanya Industrial, actuem al mig d’una cruïlla que no acompanya gaire a fer castells.

Calor, molta calor que no facilita gaire la feina, però tot i això, ràpidament ens enfaixem i comencem. Tenim la companyia dels Capgrossos de Mataró, així com la dels Castellers del Poble-Sec. Comencem amb el primer 2 de 7 de la temporada, i què millor que fer-lo al nostre barri. Pinya col·locada, i a girar 180º, però això no ens impedeix descarregar sense gaires dificultats aquesta primera torre de set.

Seguim, 3 de 7 per sota amb un aixecador tan petit... però valent, un castell que és admirat per tothom i que ha quedat molt maco!

Acabem amb el 5 de 7 i vano de 5, després de tanta i tanta calor... arriba la pluja! Res millor per refrescar-nos i fer venir gana.

Resultat de l’actuació, a poc a poc, grans castells i cap a l’aniversari.

15

XIV Aniversari, 12 i 13 de maig Per Cristina Cedó

Dia 13 de maig de 2007. Barri de Sants. Plaça Bonet i Muixí. 12h. Fa bon dia, sol entre núvols, perfecte per fer castells. La plaça, com ja és habitual, plena d’amics, familiars, veïns… disposats a passar una bona estona i veure bons castells. Com ja és habitual, també, comencem puntuals amb els pilars caminats que enceten l’actuació. Les colles que ens acompanyen són Capgrossos de Mataró i Castellers de Vilafranca.

Obrim ronda amb el primer castell, el 9 de 7 i ja la tenim liada! El castell, que no fa justícia als assajos que haviem fet, no el podem carregar, tot i haver fet una aleta… però aquest castell (molt golafre) en vol tres!! Sorpresa, desencís, disgust, plors… és el que va venir després de l’ensopegada. I és llavors quan l’imaginari col.lectiu es desborda i les “veuetes dolentes” ens diuen “ui,ui,ui”, o “…t’en recordes, d’aquell aniversari?...” o “… avui és dia 13 oi?...”. Però aquesta vegada no! No ens vam deixar enredar. L’experiència, l’esperit de superació i sobretot, la maduresa que vam demostrar va ser, per a la majoria, una sorpresa molt agradable. Perquè tot i descartar el quatre de vuit, vam fer un cinc de set, un tres de set per sota que sempre agrada molt i una torre de set de les que fan afició! Felicitem-nos!

16 I què més voleu que us digui? Els castells que van fer les altres colles? Mmmm… sí… Els que anaven de blau marí 3 de 8, 2 de 7 i 5 de 7 i els de verd, 3 de 8, 2 de 7 i 4 de 8 i la ronda de pilars un de sis. I ja per últim, en acabar, per la plaça aletejaven desenes de borinots i borinotes somrients, suats i satisfets de l’actuació i esperant ja les properes cites per demostrar i demostrar-nos el que som capaços de fer. El cor (i el fet que escric aquestes ratlles al juny) em diu que i tant que ho farem!!! Anem-hi doncs. A per la Tripleta.

Rengles a tocar. Agulles… crosses dins!

Av. Mistral, 20 de maig Per Lluís Via Dia amb sol, però gris. Així sortien de casa tots i cada un dels borinots que volien fer d’aquell dia un punt d’inflexió. Si al XIV Aniversari els Borinots despertaven, aquella era l’actuació per rentar-se la cara i demostrar amb fets la feina feta.

Una plaça que ens va somriure amb un públic nombrós es preparava per veure el primer castell de vuit gris de la temporada. I no la vam fer esperar, a primera ronda es va decidir llançar el carro gros, però els nervis i una pinya massa tranquil·la van fer perillar l’estructura i es va desmuntar.

Aquest imprevist no va torçar la voluntat de l’elefant gris, en segon intent, i a poc a poc, amb bona lletra, es començà a alçar el 4 de 8. Confiança i valor van fer que el castell no perillés en cap moment, convertint-lo en candidat a postal del barri. El van seguir amb la mateixa elegància una torre de 7 -la tercera!-, i un 5 de 7 mirant cap amunt (i el 5è de la temporada).

El que una petita relliscada podia parar un exèrcit, no va fer trontollar els grisos, i recuperen aviat, amb tranquil·litat i seny, la gamma de 8.

17

18

Mataró, 3 de juny Per Pau Granell Llevar-se al matí, posar-se la camisa grisa i els pantalons blancs després de dos mesos (quines ganes en tenia!). Agafar el cotxe cap a Mataró, aparcar, arribar a la plaça Cuba i, per no perdre el costum, un dels autocars s’ha perdut (hi ha coses que no canvien per molt temps que passi).

Comença l’actuació i ràpidament muntem el peu del 4 de 8 (concentració total) pugen segons, i tot seguit terços. El castell presenta bones mides, sonen gralles, el castell es carrega amb facilitat, només fa falta treballar-lo una mica a la descarregada i ens apuntem el segon carro gros de la temporada.

Segona ronda, 3 de 8, el moment culminant de l’actuació i del que portem de temporada.

Però la feina feta als assajos es nota, i com diu la frase, l’espera té la seva recompensa, i descarreguem el primer 3 de 8 de la temporada, no sense haver-lo de defensar d’una forma molt serena a la descarregada. I és que poder-se plantejar i descarregar el 3 de 8 a principis del mes de juny és una fita inimaginable fins fa només uns mesos.

Per finalitzar aquesta magnifica actuació completem un fantàstic 2 de 7, que promet bones mides per pujar-lo un pis ben aviat.

Per segon cop en la nostra història repetim la clàssica de vuit (4 de 8, 3 de 8, 2 de 7) i el que és més important, estem al mes de juny i ens trobem pràcticament al mateix nivell que a mitjans d’octubre de l’any passat.

Això promet molt, Borinots!

Valls, 10 de juny Per Núria Andrés No ens ho podíem creure, però sí, efectivament actuàvem a Valls. Amb els deures fets als assajos i assolits un cap de setmana abans a Mataró, tranquils ens presentàvem a la plaça del Pati a la una del migdia.

Amb un segur 3 de 8 començàvem l’actuació. A la següent ronda varen venir, podríem dir, les complicacions; el 4 de 8, sembla mentida, però sí, ho hem de reconèixer, aquesta temporada el tenim una mica creuat; desquadrat, rengles ajuntats a dos, el típic tremolí... però aguantable, per això com vam poder el vam defensar, eh... quints, repeteixo, com vam poder.

Finalment vam acabar l’actuació amb un impecable 2 de 7. Una torre ferma, segura i amb expectatives de pujar-la un pis, i és que tal i com portem la temporada, ens ho mereixem, segur que aquest 2 es folra. No oblidem, però, el pilar de cinc que va protagonitzar l’Anna, cames petites però eficaces per arribar el més ràpid que va poder per fer l’aleta.

Després de quedar-nos satisfets de l’actuació que havíem protagonitzat, ja que va ser l’única colla que no va fer llenya, no ens en volíem anar sense celebrar-ho. Per això vam parar a dinar a l’Àrea de Guissona, bufet lliure per sis euros, no està malament, no? Ja només ens quedava agafar l’autocar per tornar a Barcelona. Música de fons, aire condicionat fins al punt de passar fred, castellers cridant i intents per dormir, en fi... això és el que té tornar de Valls a les 6 de la tarda amb la feina ben feta.

Cal destacar la satisfacció en engegar la tele per veure que a Quarts de nou estàvem al cinquè lloc, davant de Barcelona..!

20

Sabadell, 17 de juny Per Adrià Pérez Re mi re mi re mi re mi re mi re mi re mi reeee. Sol, fa, mi, re, mi, fa, sol...

Aquest seguit de monosíl·labs que tots associem amb les notes musicals han estat els màxims protagonistes d’una actuació que no passarà a ser recordada a la història borinota pels castells realitzats, i és que 2 de 7, 5 de 7 i 4 de 7 amb agulla ens comencen a quedar francament petits!

Queda tot dit quan veiem que el 2 de 7 va ser el millor castell de la diada, i no vull desmerèixer pas aquest gran castell, però en la setmana següent en vam descarregar dos més: un a l’assaig de dimarts i un al de divendres, parats només amb el folre a terra. Per culpa d’això, o gràcies a això, aquest castell fet a plaça comença a perdre bastant interès.

En segona ronda va venir l’anècdota de l’actuació, on els grallers vam poder confirmar que, almenys per mal, la gent s’escolta les gralles, i és que tractant-se d’un 5 de 7 ens vam menjar literalment la segona aleta tocant-ne només una, sort que la plaça era pràcticament desèrtica i poca gent ho va sentir (alguna cosa positiva ha de tenir fer actuacions on escsseja el públic…). Això sí, la majoria de “pinyeros” van acabar desconcertats preguntant, un cop descarregat el castell, si s’havia descarregat, si l’enxaneta havia baixat pel rengle o si s’havia fet enrere. Simplement una badada que va fer que un servidor marqués només una aleta i la resta de grallers m’hi seguissin provocant així que ens cruspíssim la segona aleta.

Per tancar l’actuació, el castell més odiat pels baixos, un 4 de 7 amb agulla; una autèntica bèstia negra per als que ocupen aquesta posició que arriba a obligar un dels segons a fer peripècies i posar-se damunt del contrafort ja que el baix patia en excés. Tot i així, un cop descarregat el 4 amb presses, el pilar es va girar.

Les altres colles van saldar l’actuació amb un 5 de 7, un 4 de 7 amb agulla i un 4 de 7 per part dels amfitrions i un 4 de 6 amb agulla, un 3 de 7 i un 2 de 6 per part dels Castellers de Badalona. Sens dubte una actuació modesta que serà recordada pel vermut que van fer els grallers mentre tocaven el 5 de 7.

Sant Cugat, 1 de juliol

21

Per Horacio Gismondi Quina hora és? Són dos quarts de nou i ja estic dels nervis. Plourà avui? L’home del temps va dir anit que podrien caure xàfecs cap al vespre. Ja t’ho dic jo, ara plourà i ens quedarem sense poder fer la tripleta. La tripleta més matinera de Sants, l’u de juliol i si comencem així podríem acabar brodant-la. Millor poso la ràdio per escoltar què diuen del temps. La soca estava molt bé el divendres, sembla que no però ens estem acostumant a això de fer soques i folres. I el tronc el tenim afinadíssim. Segur que sortirà tot bé, home. I si plou?, miro Internet per saber com va el tema del temps.

Per fi estem a Sant Cugat, tots comencem a enfaixar-nos i ja torna a amenaçar pluja. Ja t’ho deia, nen! Si no és l’ambulància serà la tempesta, mai ens deixen que la felicitat sigui completa... Sortim de 3 de 8, sembla que el temps aguanta i fins i tot darrere d’uns núvols esguerrats surt el sol. Vinga borinots que ja ho tenim!

Castell al sarró, ràpid i silenciós; aquesta pinya fa goig.

Segona ronda i ja plantem la soca. Trobo a faltar el Xavi Vinyals dient-nos “Tothom un pas més endavant!” fins a compactar la soca. Va! silenci a baix que ja puja el folre. A la descarregada toca treballar de valent, sento algú que crida “nigú afluixa ara, aguantem això”... I ho-aguantem com sigui, perquè avui toca fer història i els borinots ho saben i ho donen tot alhora. Ara sí, el 2 de 8 ja és nostre i com sempre inundem la plaça amb el crit de borinots, borinots!...

Ja només queda el quatre de vuit i haurem fet història, va, a fotre-li canya que el temps torna a estar xungo! Mentre muntem la pinya cauen unes gotes que no anuncien res de bo. El cel es posa negre com el de la terra de Mordor...

Però no hi ha res que contingui la voluntat borinota, i quan fixem un objectiu anem a per ell i no parem fins aconseguir-lo. Una última tronada sembla el crit desesperat dels que ja no poden contenir la història i amb llampecs i tot descarreguem un magnífic 4 de 8. Compte, som molts i ambiciosos.

22

Esparreguera i Premià de Mar, 7 i 8 de juliol Per Elsquenoestàvemdevacances I per fi, amb molta gent ja de vacances, els no pocs supervivents de l’estiu redescobrim el plaer de fer castells sense massa pressió i d’assaborir els petits èxits de la gent que comença a pujar a castells importants per primera vegada, sobretot als pisos superiors, on comencem a veure uns poms molt prometedors. És el moment de fer castells que en plena temporada cada vegada costen més de veure, 4 de 7 amb agulla, 5 de 7, 3 de 7 per sota...

Però perquè no sigui dit, els no pocs supervivents de l’estiu acabem lluitant: a Esparreguera, aprofitant que la temperatura del vespre és més o menys bona, lluitant contra la lentitud d’una actuació que sembla obstinar-se a no acabar mai... si no fos perquè el públic està a la plaça assegut en cadires ens hauríem quedat sols.

I a Premià, lluitant contra una calor infernal i contra la font, que va patir un setge constant.

Si no fos perquè hi havia una font potser el públic també ens hauria abandonat... i ens hauria quedat una mica més d’ombra. O hauríem marxat abans cap a la platja a començar les merescudes vacances. Cosa que vam fer tot just acabada l’actuació, això sí, amb una certa ràbia per no haver pogut fer castells de vuit.

23

Els primers passos de la CCCCB Com bé sabeu el passat mes de setembre, en un acte protocol·lari que es va realitzar durant l’actuació castellera de la Mercè i amb la presència de l’alcalde, Excm. Sr. Jordi Hereu, el regidor de Cultura, Sr. Carles Martí i el Conseller de Cultura de la Generalitat, Sr. Ferran Mascarell, es va signar, pels presidents de totes les colles de la ciutat, l’acta fundacional de la Coordinadora de Colles Castelleres de la Ciutat de Barcelona. A començaments d’aquest any ja ha estat degudament legalitzada i inscrita en el registre.

Ha estat la fi d’un llarg procés que es va iniciar l’any 1998, quan l’aparició dels Castellers del Poble-Sec va elevar a quatre el nombre de les colles de la ciutat. Des de llavors ha plogut molt, per sort el temps i la realitat han anat llimant les diferències de criteri i opinió que hi havia entre les colles i s’ha acabat imposant el seny.

Els objectius de la CCCCB recollits als seus estatuts són els que calia esperar: - Promocionar el fet casteller a la ciutat.

- Representar les colles en els temes que els són comuns davant de les autoritats, els mitjans de comunicació, etc.

- Coordinar les diades castelleres a la ciutat en què participin totes les colles de la CCCCB (Mercè, Sta. Eulàlia i qualsevol altra que es pugui crear en el futur).

I comencem a caminar: La primera tasca va ser la de presentar la CCCCB a les juntes de totes les colles de la ciutat, i es va aprofitar per fer un recull de les opinions i necessitats que cada colla va aportar. Els locals socials i d’assaig, el finançament, la promoció de les colles i les seves activitats als mitjans de comunicació van ser les principals preocupacions manifestades per la majoria de les colles.

Amb aquestes dades es va crear un document amb forma de projecte, amb el qual es va anar a picar a la porta de tots els grups polítics amb representació a l’Ajuntament. En total van ser sis reunions, de les quals s’han pogut extreure algunes conclusions: - Que la nostra és una activitat reconeguda per totes les forces polítiques, que comptem amb la seva admiració i simpatia.

- Que en contraposició i amb alguna excepció, els nostres polítics tenen un nivell de coneixements molt baix sobre les aportacions que, amb la seva activitat, fan les colles castelleres a la societat (foment de l’associacionisme, integració de la immigració, defensa de la cultura catalana, representativitat de la ciutat, etc.).

- Que aquest baix nivell de coneixement comporta poca predisposició a

24 col·laborar amb les colles, encara que en alguns casos les “promeses” de col·laboració van ser de gran abast.

Hi ha feina per davant, s’ha de parlar molt i amb molta gent, canviar mentalitats i informar. En aquest sentit els resultats tan favorables de l’enquesta sobre “el que opinen els catalans respecte dels castells” que va encarregar la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, ha de ser una eina important amb la qual aconseguir que s’obrin portes de col·laboració, tant

de les autoritats, com de patrocinadors privats, com de qualsevol tipus d’entitat.

Jesús Puparelli

UNIÓ ESPORTIVA DE SANTS

Som un club històric.

Ajuda’ns a tornar a ser grans.

Forma part del Sants.

Fes-te’n SOCI . T’esperem!!!

C/Riego, 2 - Tel. 93 431 64 08 - 08014 BCN Fundat l ’Any 1922

25

David Miret, un personatge sorprenent 12 de maig cap a quarts de vuit. Estem acabant les vigílies del nostre catorzè aniversari i ell ja ha arribat. Ja s’ha posat a una o dues pinyes i ja ha parlat amb algú de nosaltres que en veure’l l’hem anat a saludar. També ha pogut admirar el nostre 3 de 6 fet íntegrament per dones.

Ara toca el pica-pica i organitzar una mica el local de tal manera que pugui començar la xerrada per a la qual ha vingut.

Uns moments més tard l’Albert Colom ens presenta el personatge en qüestió: en David Miret, membre dels Castellers de Vilafranca i una eminència pel que fa als temes de pinyes, soques i folres (segons la meva humil opinió) i un personatge “temut” per tots els castellers alts i grossos (i no tan alts ni tan grossos) quan anem a plaça a veure castells i els Castellers de Vilafranca hi actuen.

En principi la xerrada anava centrada en dues construccions encara no assolides pel món casteller: el 4 de 10 amb folre i manilles i el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals (aquests últims, innovació dels Castellers de Vilafranca).

De totes maneres, en David arrenca amb unes quantes anècdotes que li han succeït un cop comença a “reclutar” primer castellers, després gent i, per últim, “guiris”, sobretot quan actuen a Barcelona, per la qual cosa ens diu que va bé saber una mica d’idiomes.

Una de les anècdotes que fa riure més a tota la gent al nostre local, atapeït, és la d’un dia que, quan li demanar a una persona de la plaça que es posés a la soca, l’home li diu que ja hi aniria, ja, però que què fa amb el got de cervesa que du a la mà... i en David, sense donar temps que l’individu en qüestió reaccioni, agafa la cervesa, se la beu d’un glop i semporta l’home cap a la soca. A part, ens explica diferents estratègies per “reclutar” gent com dir-los que val més la pena viure el castell que veure’l.

Un cop trencat el gel en David ens comença a relatar una breu història dels Castellers de Vilafranca per poder entendre per què en aquest moment són una de les colles que fan castells més alts. Ens explica des de la consecució del seu primer

26

2 de 9 amb folre i manilles, passant per una breu explicació de com en treballar el pilar de 6 i la seva posterior consecució van fer que la colla es pogués plantejar diferents castells com el pilar de 7 amb folre, el pilar de 8, el 4 de 8 amb l’agulla i, com no, el 4 de 9 amb folre amb el pilar al mig. I tot això va derivar que un any fins i tot van poder assolir el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre simultanis, fita que en David remarca com a molt important, ja que significa tenir molta gent preparada per pujar a troncs de nou i per pujar a un folre, i molta gent també preparada per poder fer dues soques de castells de nou.

Després de tots aquests castells es van plantejar castells que anys abans es creien impossibles, com el 3 de 10 amb folre i manilles, el 2 de 9 amb folre –castells que de moment només han pogut carregar– i els dos que centraven la xerrada i que el món casteller no ha vist mai coronats: el 4 de 10 amb folre i manilles i el pilar de

9 amb folre, manilles i puntals. D’aquests dos últims, en David en fa una anàlisi exhaustiva ajudat amb el vídeo dels dos no-intents (els dos castells van fer llenya abans de sonar les gralles, per tant no es poden considerar intents), tant del tronc com de folres, manilles i soques, de la qual extreu conclusions: són dos castells que necessiten molta gent preparada i molta cohesió.

A aquestes hores del vespre, en David vol fer una prova pràctica, però ràpidament li ho traiem del cap, ja que el que toca ara és anar a sopar, que bé que se l’ha guanyat, i, com no, seguir xerrant de castells... bon profit!

Alfred Vergara

Què en pensen els catalans del món casteller

La societat catalana qualifica amb un excel·lent els castells El títol no és nostre, és de La Vanguardia (5/7/2007). I és que els resultats de l’enquesta promoguda per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya per conèixer l’opinió dels catalans sobre els castells indiquen exactament això.

Tots els catalans (98,3%) saben què són els castells i més de la meitat (55,4%) coneixen el nom d’alguna colla castellera. Les dues colles de Valls són, amb gran diferència, les colles més conegudes. Però, si el grau de coneixement és elevat, la valoració que fan de la nostra activitat és més que positiva. Un 7,83 (sobre 10) ens posen els que ens han vist actuar en directe –que son el 68,3% de la població– i un 7,13 els que ens han vist a la televisió. Quan se’ls pregunta si consideren els castells una activitat positiva o negativa, el 93,6% s’apunten a la primera opció i només un 2,4% a la segona. En resum, els castells no tenen opositors entre la població de Catalunya i són vistos amb simpatia generalitzada.

Pel que fa a la perillositat, 4 de cada 10 enquestats consideren els castells com a una

27

activitat bastant o molt perillosa. En el rànquing de risc situen els castells al mateix nivell de l’esquí i per sota de conduir una moto o fer submarinisme. Anar amb bicicleta de muntanya o jugar a futbol són considerades activitats de menys risc que fer castells.

L’enquesta també preguntava sobre l’interès per formar part d’una colla castellera i una de les principals conclusions és que s’estima en més de 50.000 persones les que hi podrien estar interessades. Tenint present que el nombre actual de castellers és d’uns 8.000, el potencial de creixement de les colles és més que significatiu.

En definitiva, els resultats de l’enquesta permeten veure que els castells no són una moda, ni la resultant de l’actitud voluntarista d’uns quants activistes. Sabem que són una realitat amplament coneguda i prestigiada entre els nostres conciutadans.

Probablement ha arribat l’hora de preguntar-nos per què tenim tantes dificultats a incorporar gent a les colles i per què massa sovint a les nostres places trobem a faltar uns espectadors que han manifestat tant d’interès a veure castells.

Miquel Botella

28

L ’ U nivers Borinot: castells i molt més

Que ser Casteller de Sants va més enllà de visitar diferents tipus de places, de pobles o de ciutats per a fer-hi els millors castells possibles és obvi. Només cal estar atent o fer una ràpida ullada a l’apartat de fotografies del nostre web on es poden observar totes les seves proeses.

Però anem a pams. Ser borinot implica dedicació, constància, assaig, molt d’assaig i... (entre moltes altres coses) concerts, festes variades, tornejos de futbol i de bàsquet, esquiades, calçotades, acampades, campionats de botifarra, festes majors o decoració de carrers.

Així doncs, som-hi, entrem dins d’aquest Univers Borinot.

Com deia, ser borinot implica tenir, ja de per si, un caràcter obert, afable i tenir moltes ganes de festa perquè el calendari de concerts i acampades quasi no descansa. Assistir als concerts de la Mercè o a les Acampades Joves en massa és possible.

Fer-hi pilarets (suposo que això d’enfilarnos els uns sobre els altres és quelcom difícil d’amagar), ballar, saltar, cridar, cantar o, simplement, fer-hi una cerveseta és possible.

L’oferta és bona i variada.

Estar a primera línia del castell i veure la seva majestuosa consecució, estar a prop de l’escenari o en cas contrari fer un pilar caminat per posar-te davant de tothom.

Anar d’acampada és també una altra de les nostres aficions extracastelleres. Des de ja

fa uns anys a primers de juliol ens conviden a l’Acampada Jove per fer-hi un petit taller de castells, un pilar i assistir als actes que s’hi duen a terme de forma gratuïta. Val la pena aprofitar-ho, no?

Darrerament, també ens en sortim bé muntant festes tradicionals i tasts gastronomicoautonòmics al nostre estimadíssim local.

S’hi ha fet des d’una festa asturiana amb sidra i menjars típicament asturians, fins a una festa hawaiana amb fruites tropicals, amanides fresques i begudes exòtiques, tot passant pel País Basc amb el txacolí i els pintxos al capdavant. Només em queda preguntar per a quan una festa típicament baleàrica amb sobrassada, carn-i-xua i pomada?

Dins dels actes de l’aniversari del local social i coincidint amb l’època de les primeres caloretes s’organitza un esplèndid campionat de botifarra amb les llistes obertes a totes i tots els que s’hi vulguin apuntar. Contrar, santvicentar, cantar butis, tot s’accepta; l’únic que has de fer és apuntar-t’hi amb una parella de joc amb qui t’avinguis, amb qui estiguis acostumada a jugar, a qui coneguis en tots els sentits, de qui en sàpigues tots els seus tics, una parella amb la que t’entenguis quasi a la perfecció.

També coincidint amb l’aniversari del local i aprofitant el bon estar al carrer s’organitza una calçotada popular en què l’únic requisit és xarrupar els tubercles ben

29 aromatitzats pel romesco i acabar brut de cap a peus.

I si el que t’agrada és l’esport en general i el futbol en particular, no pateixis, cada any, i ja en fa 5, el món casteller es dedica a organitzar un torneig de futbol intercasteller que ens porta tot un cap de setmana a alguna ciutat catalana per gaudir amb els membres de les altres colles, per xutar, marcar, fer soroll i animar sense parar el nostre equip, a la nostra selecció!, i dur-lo en safata fins al triomf final.

Cal dir que darrerament la nostra colla assoleix grans èxits esportius i que les exigències van cada vegada més amunt però que hem de ser capaços de superar la barrera psicològica que ens representa un partit contra el “nostre os” matalasser.

Com a afició... de moment no tenim rivals; els nostres focs d’artifici, la nostra mascota, els càntics, les fantàstiques pancartes i les bufandes al vent no tenen, de moment, ningú que els pugui fer ombra. Però no ens adormim. Hem de seguir sent els millors!

Si no ets de futbol i prefereixes el bàsquet perquè ets més alt que ningú, perquè a tu el que t’agrada és tocar les pilotes però amb les mans, doncs també tens el teu lloc perquè cada dos anys s’organitza un torneig de bàsquet on, en la nostra primera participació, no ho vam fer del tot malament encara que hem de seguir progressant per arribar a estar a dalt de tot com en el futbol. L’any que ve ens esperen a Tarragona.

Però si com dèiem les pilotes només les toques quan... quan et ve de rebot una pilota i t’agrada més agafar-te als pals o,

senzillament deixar-te caure lliscant per un pendent gelat, a primers d’any (tot depèn de quan arriba el fred) l’esquiada de la colla és la teva oportunitat. Passar un cap de setmana de neu, guants, esquís, pals, snow, boles de neu, trineus... tot allò que vulguis aquí ho tindràs, això sí pensa en blanc, i en fred, molt de fred!

A finals d’agost, per Sant Bartomeu (patró de Ferreries a Menorca, per cert), la colla es vesteix de gala i és que, per segon any consecutiu, es dedica a ambientar el carrer de Vallespir “de baix” amb una divertida i treballada decoració castellera. A més de la decoració per a la setmana de Festa Major del nostre barri s’organitzen tot tipus d’actes; des d’activitats per als més menuts de casa fins a concerts, correfocs...

En fi, que si encara no estàs segur del que hi fas a Sants és perquè no vols. Ja veus que de feina n’hi ha per donar i per vendre, que aquí tothom hi té cabuda i que, com diu algú de les altes esferes, la feina de formiga té una força d’elefant.

Ah, però no t’oblidis que la nostra feina és a plaça i que per arribar-hi amb el màxim de garanties hem d’assajar com Déu mana apretant fort quan ens ho demanen des de la tècnica, quan és hora de fer els grans castells que ens esperen en tombar el carrer!

Fem l’Univers encara més gran. T’hi atreveixes?

Marc Febrer

30

Coses que compartim

Els dies en què hi ha cercavila de gegants a Menorca, a l’hora de posar-me l’uniforme de geganter, el primer que em roda pel cap és on sóc? Amb quines colles actuaré? Quins castells farem a plaça? i és que... sóc a Maó o al barri de Sants de Barcelona?

Això que em roda pel cap és perquè els Castellers de Sants i el Geganters de Maó, entre altres coses, coincidim en la vestimenta de les persones que en formem part, és a dir: els geganters vestim camisa de color verd gris, pantaló blanc i faixa negra, mentre els Castellers de Sants compartim tot aquest equipament distingint-nos pel mocador, que en el cas dels geganters és de color blau i en el dels castellers és el característic vermell amb punts blancs.

Parlo dels dos grups en primera persona donat que fa 11 anys que faig castells al barri de Sants i des de l’any 2006 també faig sonar la gralla amb els geganters de Maó.

Pel fet de residir de manera permanent

a Menorca i donat que a l’illa no existeix tradició castellera, moltes estones trobo a faltar els castells. És aquest el motiu pel que vaig escollir l’activitat gegantera, ja que les dues manifestacions utilitzen les gralles com a suport rítmic i seria una bona manera de donar expressió als coneixements musicals adquirits amb els castellers.

Una altra similitud entre el grup de geganters i el de castellers és la participació de persones de totes les edats i en els dos casos un ambient molt xulo.

Les actuacions castelleres a les que pugui assitir, estant a Barcelona, seran tan sentides com ho han estat sempre les fetes estant de gegantera a Maó.

Un petó des de Menorca a tots d’una castellera que us troba a faltar .

Anna Febrer

AVUSAI BTE, 7

L DEL

LIO DE JU

2007

lls ), /9f (c ts de Va /9f, 4lla dels Xique 3 r Ve n Milloió CVoallllsa diada de Sant Joa c a juny, e u d t 24 ac

31

Què han dit de nosaltres mala

38,0 . . . .1 ..... ..... ..... . . . nova (3d) .131,4 e Vila 7 ..... ssos d /7 (3d), 4/ ..... rdega ), 3 ..... ) a 21. Bo ), 4/7a (3d n d arcelo P/5 (1d) 1,4 5/7 (1 . . .13 .218,9 àcia (B 4/7 (3d), ..... ..... de Gr d), ..... ..... t. Vila (2d), 3/7 (3 . . s . . a . .

C . ) . a ..

22 7a agon d) ..... d) d), 4/ ,6 (Tarr (3d), P/5 (1 . . . . . d), 4/7a (3 5/7 (1 14,6 . .123 rrallo 7 s ... . . . .2 (3 ..... del Se 3/7 (3d), 4/ e Reu 7 (1d), 5/7 ..... ts d ..... . e . u ts . . e . u d), 2/ Xiq . . . . 2/6 (1d) .. . iq (2 . ), .

3 X . d . a 2 . . .

7 (2 1 . / .

1 d), .. .. d), 4 d), 4/8 P/5 (1 ,0 23,6 llà . ) gona 5/7 (1 3/8 (1 . . . .1 . .196 .519,7 Corne ), 4/7 (3d), Tarra ), 4/7a (2d ..... ..... d d ts de rs de ..... ..... ..... stelle (1d), 3/7 (3 Xique (3d), 5/7 (3 ..... . . a . e . .

C . v . . . . o . . .

4 J .

2 7a .. ..

2/7 12. ..... d), 4/ ..... ,0 .....

(1d) d, 1c), 5/7 (1 89,0 llorca P/5 (2d) ssa . a (3d), 3/7 . . .117 4,6 ca . . f (3d) 4/8 (1 . . .51 Terra . . . . .1 7 de Ma ..... afran /8 rs de /7 (3d), 4/ llers d), 4/7 (3d), ..... ..... de Vil P/7f (3d), 2 ..... e . . te s ll . . s r . . a te e . . ..... as .. ), 5 .. . tell a (3d), 5. C ), 3/7 (3 C . d . s .

2 . . .

(1 a .

3 . .

1 C 7 . . / .

1 da .. ) (2d ... d), 2 d), 4/8 ) .114,4 guala 4/7a ,1 .....

72,5 /8 (3d .....

4/8 (2 3/9f (1 rs d'I d), P/5 (3d . .513 . . . .1 ..... lt . . . ), 3/7 (1d) ssa . 2/8f (3d), 3 ngue (3 ..... d ..... ..... de Sa Terra ), oixiga 7 (3d), 4/7 . . . . . (2d) ..... rrecs d), 4/7a (3 ..... ) ns de c), 5/8 (1d .

M . . a o . . . . y .

M 6 . . . .

2 . in / ..

14 (1d r) ..

7 (3 3/8 2. M d), 4/9f (1 (1d), 3 ), 2/6 d), 5/ Valls (3d), 9,2 ..... anaco 4/7a .161,9 ts de (2d), 2/8f 2/7 (3 . . .10 81,7 ca . . /7 (3d) nt (M ), P/5 (1d, 1c 3/9f (2 . . . .3 .....

Xique ..... afran 3 Lleva /8 ..... ..... ts de d), 4/7 (3d de Vil 4/7a (2d), ..... a dels 4/8a (1d), 5 . . . lo ll . . ts . l· e . . . o .

V .

A . a ), ..

27. ... ... /7 (3 15. Xic ), 5/7 (3d), 3. Coll d), 4/9f (1c ..... d) (1d), 3 ..... ..... d 0,5 ç . . . (1d) 4/7a ,9 .108 Valls (3d) . . . . . (3d), 4/7 (2 2/7 (2 3/9f (1 . . .16 Arbo . .311 rell ..... ts de s de l’ /5 (3d), 2/6 ..... .....

Vend 7a (2d), 3/7 . n .....

Xique 3/8 (3d), 4/8 . l . o . s e . y . e d .

P . v in . . . . . 3/6s (1d) M Jo ..

4/ d), ), ... ens . . . a . ), .

(3 .

1c N 8 . ll d . , . .

2 7 . o . d . / (1 6 . .

C 1 7 ). f (1 4. ... d), 4 a . . d), 2/6 (1d), d), 5/ elona d), 2/8 6,1 lonns gat .

3/7 (3 .. daio : (3 2/7 (2 .311,9 (Barc 7 (3d) . . .15 5/8 (2 nt Cu ), 3/7 (3d) ..... e Baic s ded d), P/5 ..... / ..... de Sa Sants ts rd' ..... gu tin llers ), 4/7a (3d on stelle (3d), 4/7 (1 ..... rs de 4/8 (3d), 2 .....

C a . e . te ..... .

C ll . s . . . a d te .

9 . . . .07 2 .20 .. . . generals: 7. C 3/7 7 (1 .

1 . / ), . . a 5 d 5. Cas d), 3/8 (3d), r . . ), . e .

(1 d . ts) .. egul de/6 (3d) julio 4/7a ell . gu de d Con 3/7s (3 91,1 .144,5 adtin ró . . sparr 2 ) 2/8f (1 dimartsll, e10 . . . .2 ..... e Sab (3d), 3/7 (3 rs d'E (2d, 1c), e Mata d), 2/7 (3d ..... ers d a . . . .|. sos d (3 . . eb . .W . Caste /7 (2d), P/5 astell 7 (3d), 4/7 ..... .la Vi 0 C . | . pgros (3d), 4/8 .

3 . nt . a .

8 . | Pu C 1 .

4 s . / .

El 5 treball | 6 .. /8bles i Ciutat . . . . . . d), ), de .

3 d (2 . ), (1 .

7 ,2 d / . a s 9 Po 3 (1 3 ) /7 rs ) 5,0icitat - 3Bo na 2/8fnt .23bl a (Vic . . . . .1 amb El Pu /7 (2d rcelo s (1d) e . . -. .Pu l Pu 'Oson 3/7 (3d), 4 ..... . . .nt | Contactar de Ba 7 (3d), 3/724 hores d'E ers d gals d ..... llers ip ), ..... s 2/ astell an 19. Sa ), 4/7a (2d Calste ..... cr . . . . . (1d) (3d),tor - Le .de . bs .

7 Els C anyola h el . . su /8 .

4 s . d ub /8 (3d), t 7a (3 ge ..

Cl d / s . ,5 it 7 El r 4 a 1 / .

S ) e ?

5 3 .

C ), d m e C . d .2 3 . rs d /7 (3 | Qui so ers . s de 5/7 (3 s pels uera el ..... stelle 3/7 (3d), 4 ranoll ), 2/7 (3d), gassoXiquets d els rat sparreg tàn ..... ve Ca ), c orde ir s de G d’E omen .....

20. Jo ), 4/7a (2d Els B ova i els consegu la 8. Xic , 1c), 4/8 (1 ..... d nm . e a . e (2 n d x . d a ,3 7 s n (1 .

1 / .

5 Vil allo va 5 de 7 3/8 aque p . . .22 ida . 4/7a (2d) To ..... s que Serr primers de Lle de letegren el s llers ), 5/7 (3d), ..... s . . a u te . a e ll s resta . s d a o . d ora 9. C ), 2/7 (3 � La n Cap c tmana inciat signe cés. ..... d temp n co ren a ... ro n se 3/8 (2 pode ww. at s lide pri- ta ha evide ent o ret ragon ), 3/7 (2d) ug r u C a e t T R an S Castellers >iquCròniques eb w a eu 20 ancam de s w lre ts de 4/7a (3d s l fo t e a b e s s t ie er iqu d’es 10. X ), 2/7 (3d), s de vuit am Els X p 20 gràcls Castell n (2d e nc de set, a reguen el do el Tos rmul resse e8i elona arregar el ci � Fó ants3/8descar sc e S r 3 d ssa prog Barc l de e c de u e LIOL va rs m d e lle sis, q a qu s . de illors aste er ns en e òlsni r err amentamfitriona, DE JU la ll m T pi 7 ls CSabadell e , t e el i s E d t d lla s BT e e la- r aeq uaco sicio> ls Ca qur de tre eC de vuit folra p pe ad la s DISSA trre sre ls E erden po m do n e st e el e gi d i s lia s n n na 2007Sant p mol intgrboSalt só ca a Tarrago lue DillunsO18 deA.juny de Valls asso un de arix anad afran l s de 0. ió, la Vella de AG ST ER stRàeanrlqxa t ó ar llersvaMade � E La Gr ers de Vil ts de Vall recsac stello p 1ac e ROSER LL C8 a otu Cara s de set. lser ere al ES do P l 2ndela deatMei m sos d b. eE el astell ves Xique a t del T l’AVU i s C s an it s o r S t vu r e a de g m c ll de p l'angu ab an a n alla Caste el 3 ç gar el tres a Jo C n fr e ll e a La diada o z il am C e V cinc b scarre str lre i els na deer amde s i el quatre s’ers otsin S’el fo rnav ixe Xicat LIOL teen més del tre ó seambidto gant un m DE JU as re repe r y al ar u 8 da a at , P a n sc ra m E s de t mEpo ju NG a Lle (CanalMCastellers) que el Castellers la te història mentre Canal co DIUM 4 de objectiu de de la seva lls se com a g uns te el millor Sant Pere carde Va ar m ) a Dirlldi s at rt r ab iquets franca, po Vic ss X e l ha ls l s ni e el d a do e er ro t in Vilts de Valls lla s ro ar ar s e . e n sa m V d ar i va a s ur rr r C ts s stelle del Serrallo ogressió dels del ba t de temps per maad at i tres. aEl Xique nal ol ree, dos folr a fortaCColla Joves sona pr Els Xiquets qu iat s (C vuit: qu n encara m un r pectacular d’O ar de r es ne ni n ls ls e L' te te a el l t. e g st l se va qu a ès S C de stell teoditat tres ca ròpadat L' Ces asm la baixa de ide Mar taró set, un ca guany. r am r el dos de ga >stacar que, malgrat per al piPla e am al bC co po adeplaça en quat remià sos de Ma anqu descarreC s /3,rt 7 un de n va s 0 s, al r ha la 1 r C nt nts e el ros . lo 0 V re ula 10 mil benrs–salvar le C Colla Capg ers de Sa alona aa, stla l b dos segons dife 20 lar de sisnova fósrmla pi ls n sa e nd ll d icio a, a t er ll ba va e e s a s im e p a n ltr pr r am e e t C te ers de Ba el s D'a ) m , sinó s fi b 3r e la llesnc ll > s va m d am d e e s ll s r a t un d el ni g C b ió te do rò ròn, iq és peau Casde vuit cac ie de ca m xim no am ig Ca plie lertres l r lar b ho van arro la descarregada n siàs oisen de mns, han a de è u s e s pi el la b m tael olla –am ue disp ctuacio g de Santa en am st in CugatVella ha recuperapcliapi s qig.imes a batzegad a c r cal de ó de Sant Joan na l'act Ca ollem ànqu el rdinla loti del vu r 20 uaci t les de les últ s en el R s, la Colla al pe 48,0(C itllamb fa tei-n re e 06 rva V o TorrDijo n illu a v iu a s de c p t t 20 20 8 e e a a re e n a èstot a result signific rragonsa, sal2 qu Desc. sr i ar g lequ Taulalir 3,7 el(C) 4,44,7(D(D) ) 5/4/8a 5164,3(,8 deatjuli (C n so is de Ta ns e ca, VellaBe 9 as v l'altre per e io n 9f ts va ) 4/ a 6 (C ol de 2llo meléssveolsXcaiq s ic ue 69, 4/ c 4,0 (D) r sd la Jove pos m fran ) 6,0 ) 3/9f 89 3/6 ga r5,1(Cel ra 00p7ro t eres es Vila t castell uari- u 6,4(D 6a lleset, la Cols i van descarre de 9/8 este 9 4/6a-3/ 5,4(C) tuar al Ser tr ac UI. s tres prims mínim ja han fe a en la q D el 7,3(D) n r V 8s va ) m si ga A 3/ 6 (C o re l’ 5/ 6,2 s r el tres de e le lid t c scar cie 8,1(D) També ana 2/9fm nsors va 3/6s ulann de Així, diferèn colles qu este stell.

6,8(C) colle ca ro 9,2(D) im , C co m or t e 8f ill n ) b s P/ 6 s as (C s u m va e 2/ e elsJoC 7,8 m e l a ve rr s qla aTo tru, 9,3(D) lt e comCaanal s u 9f ll ) m a s Pa 5/ le (C 6 o xienSaan la t 9/ 7,9 , c de er tr n 11,8(D) des que ’al, uí, re sruN 9fa Cast p oi P/5 im t Pere Minyonms eor 10,0(C) 12,6(D) 4/ d q i’uel ntre rst ng ir el Ca el pr r els mi4/9 lleSran 4/7 10,7(C) s, ill . A ca pa t 15,9(D) rragoníede s (Cco letar ala 8 ma d paisom 3/7 13,5(C) 17,1(D) 2/ anm ició at de for de comp eguit igu nts, Gra Al barri ta t amb l'agulla s -3/7a a o C) 3/10fm 7a l ,5( p 4/ 14 st taCasrtl’e 19,3(D) 2/9f se caba n acons assat: Sa al prepa5/7 a e llse 16,3(C) s’a tr a 24,3(D) P/7p quatre de n h n s y C) o 7s prov tot ju e ) ,6( s 3/ n ja 20 25,8(D) 4/1 Per s l’a da, nten ,8(C) 9/7 quan tempora obtingut rrassa... ions ma uen quatre. tmana.2/78 2124,8(C)C) 2931,3(,8(D)D) P/5 c g e de la egistres , Reus, T es forma no els ju y his4/ ana rere se 26,9( tm 35,5(D) n r se t no s a a s s C) re ai 6 e r e ,1( P/ n id r m nd 30 i u le llo ,1(D) qu els ast t ser 3/8 rs, L . Si a a de sorpre l seu castell sostre, it.3438,0(,0(C)C) 4044,8(D) vu nolle mbiciós frenen i st any po 2/8f imp-deix ts reengde de an s sno at e S a é ta s e qu i e de ac u é 7f el t tr P/ i b q o rs a es r , a telle aufolre. Es , n s aC ium tr am S a l’ d o t T el as t d N a e n ó A s b n e r qu S s s el o e pas a ual it dam rra ata vu l brm AT DE a ete la litza ls mata- anquil·litat, ig r a Te deeMde es. laosto a ma plaet sosrr DOS FOLR nera an tr tan duent unco rrega totar y eolta a geam an ca arregar la u m b i, pot rçar da que es per ls Capgr , fo n m onsiv van desc et e eng aordinar ximes ió y pl e u s m d s q in es La tempora a, a Sant Cugat, va tò,rEicla co e s an M er, tr ca vaanimpr tm rò ls ll l x se p e e ’e t s es e s rd és d er u AS n le rts ron s darr e9q RRILL Ahir a la ta l'estiu. A m tomàtic.eLnat món ciean a fer remsde ida eun l T es le entsm El 4 d � TONI TO r ata ast abans de om aspls t irarintent evi C uncia t dess oan-s tar l'havien fe passa rena del e node itivamen om va an eu cap, X diumen s al in ab t, amb l'est ron r defin ue, tal c ació el s i l’altre � rs van resc alta de se 8 lle a q a. da m m e no s e r m m é d ra u o G fo I ga q 5 r . à el ades oca b ells de la nya In ls Xics de

DIS

nt

u teller e B n Joa ng cas ui Rànq

64145

p_idcmp=24 lpunt/noticia? /e w w /w at .c ilaweb http://www.v

alla.n

.lam /www

/

http:

- Imprimir

http://www.lamalla.net/noticia/imprim

htt

rimir

mp Avui et - I n . a l al Serrallo l laMa estrena el pilar de sis 7/7/07 Vella

La Colla

en uit v e sd ique s s lla.net clà Im ues s d Santsprim a irpunt pel 2d8f en in firm ataron s t r i n rimi Sa dels m it de mops i I s r e vu e s a d o s t r s r RpIlg .ne nivae e qu r tre ’ ENTCAa http://w ime mentrts a lazè itaja n M rw O p C M , o u w t n Ahir la plaça del Doctor Robert .lia e la mde Sabadell va acollir la diada rdel el s e vu moarllian .net/noti al’sose de Sabadell. Els amfitrionstrno l na c 14è aniversari dels Castellers vanuatre d ‘ cia/ e b a a s L x q e s r i . l l l e luset, f poder dur a plaça el dos de però van descarregar iaquatre tel de vancinc it pe a s s u s a s o v t Falques.com c a n n r e e a r d e r s e S de set amb agulla mentre que uns Castellers T a mig rid e de Sants altgas es ció o rs d lers de r un i gr na actuaó, l’efemèinl'aesdp lleintentaran a l e van apuntar una nova torre deLaMalla.net set que aixecar un pis t t e o s o t o i n n Ca lt b rr uac lp aroet Cas Castellers an a Els Cugat. d'aquí a dues setmanes, a Sant de Badalona ceauna moa de l’actcolla maant nttr aenl ttreesc i els Els es v y l s n o r a eu h e g ’ a nd Elscompletar ss van a millor construcció. e Caste el tres de set lcom ar, l nctsrest'amrraenyl. seu gro A ba erav p llers d Cap prordib ipants. començ u, co n tscuan . E a a v s set ói e San ue es Apartic no e Sot jd de r s ó e r a n d e ’l ts fan Md'iniciar ba ser ata col'actuació tell rrsadfa at da de Miantatsràde lles uts avan Els encarregats a go casels a s r e v s i r n a l i i e m a h g e e o r l a ç t Tot ! uièque m van im CastellersA de Sants. aplate cl r d ars dca ls efll qtuuen prarribar tes

WebCasteller 11/7/07

L’

s en ce pilba o rq est a de a r al estaCatercer de t larvintenció nodescarregar ir pe ho Sabadell amb de ui pteecrtiues Cuit, fuentac siglln aqu ls el ers sei n e d s n e Els Ca l e s e e ls riee adde vuna Caanste de vade lalatemporada, i d'última garla baixa ca nta g stelle e u tres de vuit r a l i e n r p s e h t rs de dé l omaet c e es d da n tlraeç desca ib fe sca Av pmré m r a e una mans a Sants hora d'algunes p d j s a a rrega p u a e r s a altes van fer r c u e id s eiprudent va nm confir nt nbivle tabm atract ambr la s tm eta é aem er, dd lam que l’a en apo a s men m ç n l e n ivíssim a Sant Cugdescartar e a s u r a e aquesta construcció.

Així doncs, van i v i p a nov el seu al at desen rir pte ennyrepre -hi atiR a diad r egua lcaipgi a afn exloccde primamb ’ob a lls l r p n.a callar e l d a de fobrirelplaça h l n l s el dos set.

El castell va i · u a e l e a o El Punt e e r a e rLadcos o per e a pclealçoa d esta m la mà ad nttm amb e esatnatj lr, rnibo vts d es pd rnia g d d e e r r r r q l e i r vuperfecta, aj una execució ui l carro ae s e fo a presentar pis pis, eenque aper rta Ba erlovbaan stad tell quueers 2/7/07 van s ’elnscXicasr treist foldreatpo gros i na de fer v or. lE aunrtm a t po dg s eadaet q u i m e e a n g st. ignar g u r n n o u e de Xnacara servir iper acabar de polir ara detalls ts ta ls Cava nG va de trqe ecriralrrevien p arlre la rls pivsuoi o una m a f s s a c t r s de set o e n c t i a n t e o o s v o l a n l ule lers lersvad l s olt tr deis . p ’ha e dent a de sla