Suc de pinya 15

CASTELLERS

Castellers de Sants índex

EDITORIAL La primera part de la temporada ha estat extremadament positiva. Ho ha estat sens dubte des del punt de vista purament casteller. Les estadístiques de castells de vuit i de set de gamma alta així ho certifiquen. I ho veiem també en uns assaigs del divendres més concorreguts i en els de dimarts, que cada cop es cotitzen més alt.

Ho ha estat també, o sobretot, en l'aspecte psicològic. Constants incorporacions de nous i motivats castellers han vingut a millorar una colla que, al voltant del nou local social, s'ha vist reforçada en ganes i il·lusió, estats anímics necessaris quan aspirem a assolir col·lectivament nous -i alguns no tan nous- registres.

I ho ha estat, finalment, per un fet més inesperat. La nostra preocupació en el camp de la seguretat de la canalla ens va portar a proposar a la Coordinadora la realització d'un estudi científic per a trobar un casc protector per als més petits. La inquietud per l'excessiva lentitud en la seva elaboració ens ha dut a estrenar un artilugi provisional per als castells de vuit. Aquest gest, és cert, ha provocat un considerable impacte mediàtic i en el sí de les colles, però la resposta del món casteller ha estat en general força positiva. Un gest agosarat, sens dubte, però en tot moment respectuós amb aquesta activitat. I per sobre de tot, un gest positiu pel que té de transcendental, en aconseguir elevar al terreny del debat públic el que fins ara només es parlava d'amagat i amb la boca petita.

CASTELLERS

-Editorial.............................................

-Primera part......................................3 -El triomf dels dimarts.........................5 -Eufòria total......................................7 -La protecció de la canalla:..................8 -Cornologia........................................8 -Els mitjans i el casc............................9 -El casc a Internet.............................13 -Canalla, què en sabem?....................15 -Menorca o l'ambient de les ocasions úniques.....................17 -Què diu la presidenta?.....................19 Suc de Pinya La revista dels Castellers de Sants núm. 15, agost de 2005 C/ Vallespir, 28 08014 http://www.borinots.org Correu electrònic : borinots@borinots.org telèfon: 609 44 24 95 Equip de redacció: Rosa Vidiella, Roger Vilalta, Oriol del Barrio, Eduard Niubó, Pau Granell Disseny i maquetació: Pau Granell Correctors: Ía Torrent, Eduard Niubó, Lídia Rodríguez Fotografies: Anna Ureña, Joana Garrigosa, Carme Bernet, Josep Colet Hi han col·laborat: Carme Bernet, Andreu Botella, Miquel Botella, Dianel Cochs, Anna Febrer, Marc Febrer , Xavi Vinyals Imprès a Indústries Gràfiques Cochs S'autoritza la reproducció total o parcial dels textos, amb la condició que se'n citi la procedència. Revista sota llicència Copyleft, Creative Commons.

2

Exemplar gratuït.

Prohibida la seva venda.

Suc de pinya

Castellers de Sants Primera part...

D'aquesta primera part de la temporada voldria destacar-ne les següents dates que per mi han estat punts de veritable inflexió per a l'evolució dels posteriors castells i per acabar fent una primera part com la que hem signat enguany.

Ripollet o l'inici del pa de cada dia: La primera de les quatre grans dates. Ens presentàvem amb unes darreres actuacions on la manca d'efectius ens havien marcat de valent. No havíem pogut moure a la gent necessària per fer ni el 5/7 ni el 3/7s.

Però aquell 17 d'abril a Ripollet va ser gran i, podríem dir que va ser allà on va començar la nostra veritable temporada.

Ben acompanyats pels Minyons i els Vailets vam plantar, a més, un 4/7 amb cara de castell de vuit i és que comptava amb gran part del tronc del quatre que tres setmanes més tard veuria la llum.

L'aniversari: L'aniversari és, per antonomàsia, el nostre primer gran repte.

Si durant l'actuació tot ens va bé la colla ho nota i a partir d'aquí tot ens ve lligat i aquest any tampoc va ser menys.

Diguem que el nostre dotzè aniversari passarà a la història, segurament, per una única qüestió ben important a nivell mediàtic: el “tema del casc” però no hem d'oblidar que, una altra vegada, vam ser capaços de descarregar el 4/8 a inicis del mes de maig.

Si a tot això hi sumem el bon ritme que va prendre l'actuació (hora i mitja fins als pilars), els grans castells vistos a plaça (4/8a, 2/8f, p6), les dues colles convidades (Vilafranca i Capgrossos), el bon temps que ens va fer i el magnífic ambient de la plaça Bonet i Muixí, el resultat és una diada de les que fan afició.

El nostre barri, Sants, comença a saber què és això de fer castells, entén i valora la nostra feina i ens premia amb una assistència extraordinària que, any rere any, s'espera fins que descarreguem el pilar de les escales.

Sabadell o el repte del 2/8f: Ens hauria agradat poder sortir de Sabadell amb el primer dos de vuit de la nostra història al sarró però enguany no va poder ser. Fem-ne, però, una lectura positiva i és que, encara que no es va reflectir en el resultat final de l'actuació, n'estic convençut que aquest castell està a tocar dels nostres dits!!

Només cal veure que vam ser capaços de reunir més de 225 borinots en una plaça “llunyana”, en ple més de juny per anar a descarregar un dels nostres objectius de la temporada. Tota una fita que, però, no va ser suficient per embutxacarnos el nostre primer castell folrat.

3 Suc de pinya

Castellers de Sants Crec que és positiu el fet que vam alçar el castell dues vegades fins a acotxador amb unes temperatures de més de 30 graus i, per tant, això es mereix el reconeixement de tota la colla cap a la nostra soca que, tot i que encara és poc experimentada, té un gran esperit de sacrifici.

Des d'aquestes línies una veritable reverència a tots els patidors que han lluitat per fer que el dos de vuit sigui una realitat.

Entre tots i totes l'aconseguirem!!

Menorca: L'estada a Menorca ha estat gratificant per a tothom però ho ha estat molt més per a l'Anna i per a mi. No us podeu arribar a imaginar la de vegades que ens havíem plantejat, que havíem somiat, poder fer castells allà.

Segurament molts de nosaltres vam començar a xerrar amb gent amb qui poques vegades, per no dir cap, havíem mantingut tres o quatre paraules seguides.

Caldria destacar-ne també que quatre dies després de la nostra darrera actuació la premsa local encara xerrava de la nostra presència. Ja us explicaré, a la tornada de vacances, com estan d'encisats a Ferreries però m'arriben notícies que l'encant és tan gran que ja volen que hi tornem; Alfred, tens molta feina a fer.

Menorca, doncs, no ens va ajudar a créixer castellerament parlant però si que a nivell intern es van crear aquells lligams que fan que una colla passi a ser una gran COLLA! Marc Febrer

De l'actuació voldria destacar el que, en aquestes circumstàncies se sol buscar: el bon ambient que es va crear entre els “viatgers” i els nous nexes relacionals que nasqueren a partir d'aquella estada.

4 Suc de pinya

Castellers de Sants El triomf dels dimarts Els borinots hem fet una gran primera part de temporada. Descarregar els 4de8 (5), els 2de7 (6), els 3de7ps (3), els 5de7 (5)... poder intentar fora de Barcelona, amb més de 200 castellers pròpis, el 2de8f (0), no és poca cosa. El nostre carro gros s'ha fet ensenyar i ha cridat l'atenció: segur, ràpid, quiet, maco... un castell que, juntament amb les platges de Menorca, resumeix perfectament com ha anat aquesta primera part. Però seriem curts de vista si ens fixéssim només en els castells que hem fet i no miréssim de buscar-ne les causes. Aquestes construccions no han sortit del no res i a la pregunta de perquè hem fet tants castells, i castells de tanta dificultat, hi ha una resposta que sobresurt per damunt de totes les altres: els dimarts s'han convertit en un segon petit divendres. Els números no enganyen.

Si els primers dimarts de l'any passaven per l'assaig unes 50 persones, el més d'abril n'érem unes 65, per acabar durant maig i juny al voltant de 80 persones. 80 ! Totes posant el seu gra de sorra per fer funcionar aquest assaig. ¿Les proves que s'hi han realitzat gràcies a la presència de tota aquesta gent?: proves de folre, pinyes, castells nets (4de7, 3de7, 2de6...) ja ho veieu. La feina que abans només fèiem un cop ara la realitzem un parell de vegades a la setmana, no hi ha més secret. Els dimarts i els divendres, els dimarts i els divendres, els dimarts i els divendres...

Aquesta recuperació dels dimarts també vol dir que hem après que, al nivell que estem i per a fer el salt que volem fer, no n'hi ha prou amb el que fins ara hem dut a terme. Ens toca assajar 2 cops per setmana, els dimarts amb uns assaigs una mica més curts i més intensius, però igualment eficaços i importants. Les proves “grosses” dels dimarts les fem entre les 20,45h i les 21,30h. Preneu-ne nota !

No cal dir que ens equivocarem si pensem que la feina ja està feta. La bona notícia que els dimarts han sortit de la UCI s'ha de millorar aconseguint que surtin de l'hospital en la segona part de temporada. Per això us animo a tots a passar pels dimarts de la colla; que ens puguem reunir més gent serà la clau que marcarà una evolució dels Borinots que tot just comença a esbossar-se. Avui ens han tret l'oxigen; demà volem córrer la marató! I això requereix que tots ens hi posem de debò.

Aquest setembre, octubre i novembre volem que siguin inoblidables. Els fonaments hi són. Si tots posem el nostre petit gra de sorra, si conservem aquesta trempera, si seguim amb aquesta empenta ens esperen uns anys de grans castells. N'estem convençuts. Però el primer que hem de fer és afrontar aquests 2 mesos de viure intensament els castells i de gaudir-los al màxim. Portem uns quants mesos treballant per això.

(continua)

5 Suc de pinya

Castellers de Sants L'altre dia passejant per la carretera de Sants em vaig trobar un company d'una altra colla castellera. Anàvem xerrant de vàries coses fins que em va fer la pregunta: - “Què ha passat amb els Borinots, que heu fet aquest inici tan potent ?”. Aleshores no vaig saber contestar amb precisió. Vaig començar a fer una llista de força coses que em van passar pel cap, que anaven des del bon ambient o la il·lusió col·lectiva fins a Cal Borinot. Tot cert, però sabia que em deixava alguna cosa. Després vam parlar d'altres coses fins que ens vam acomiadar. Vaig seguir-hi pensant.

I ara, finalment, crec que ja puc respondre amb exactitud. El que ha passat no té gaire secret: els Borinots hem assajat el doble.

Gràcies a tots, que sou qui heu fet possible aquest canvi. Tal com diu la cançó Brindem pels qui desperten el tremp de la terra alçant castells. I tornem-hi, que va de bo !

Andreu Botella Cap de Colla

Castells fins el 31 juliol en les 7 darreres temporades en el període 1999 -2005.

Actuacions fetes enguany fins el 31 de juliol.

6 Suc de pinya

Castellers de Sants Eufòria total Un, encara que no cregui en la divina providència, si que pensa que pot haver-hi, alguna força superior a l'enteniment humà, que a vegades fa que il·lusions que ens fem els mortals es puguin desfer en un instant, com un gel al sol, encara que darrera d'aquesta il·lusió hi hagi un treball i un esforç molt gran.

Però a vegades els Déus o el destí no volen ser mesquins amb els qui han estat treballant, sacrificant-se, esforçantse per aconseguir una fita honorable.

I ens premien, si més no deixant que el resultat reflecteixi els esforços invertits. I això és el que ens va succeir el 8 de maig d'enguany, quan vàrem realitzar una de les primeres actuacions de la temporada, amb més èxit des de la creació de la colla.

Tot ja va anar sortint rodó, primer en les matinades i en l'esmorzar, ja es respirava un sentiment de feina ben feta, de tenir la lliçó apresa i els deures a punt.

I així va ser que quan vàrem començar l'actuació a la nostra plaça, aquesta vegada sense nervis amb serenitat i quasi m'atreviria a dir amb professionalitat, vàrem muntar una pinya on no sobrava ni faltava ningú i tothom tenia un lloc, un lloc idoni, intransferible necessari i precís.

El silenci va seguir a les ordres del cap de pinya, en un moment segons i terços, havien quadrat i posat a punt la base d'aquell castell, però a diferència d'altres ocasions, amb un to de veu, seré, com l'alumne que sap la resposta davant del mestre, amb aquesta naturalitat. Va seguir pujant un tronc, que recordava la rigidesa de les torres de la Sagrada Família, que encara que són espectaculars són d'una resistència inimaginable.

Jo al rengle només vaig aixecar un moment el cap, al precís moment que ens començava a pujar l'anxaneta i l'aixecador, i al veurel's amb el casc al cap el meu esperit va quedar tranquil, assossegat, aquell moment ja tenia la seguretat de poder descarregar el primer 4 de 8 de l'any.

Amb els ulls closos, donant pit i fent força de braç i escoltant les nostres gralles i timbals, amb el pensament vaig resseguir la construcció del castell, el vivia com si tot ell fos part de mi, com si tots els que érem allà fóssim una unitat indissoluble i necessària.

Al sentir el toc d'aleta, aquesta vegada vaig sentir que era el normal, que havia de sentir, sense estridències, sense rebomboris, sinó el resultat d'una feina feta, tal com s'ha de fer, és a dir bé.

Però ai amics meus, un no és ni de gel ni de ferro ans al contrari un és de carn i pell (i una mica, només una mica de greix),i també les passions humanes m'envaeixen i em fan viure el moment d'esclat d'alegria, el súmmum de l'èxit, és el moment de les abraçades, dels petons, de la suor compartida de la complicitat en les mirades, dels llavis riallers i al mateix temps trèmols, dels salts i l'explosió de joia.

Que carai! Ens ho mereixem, i ens ho podem permetre!!

Els castells següents, segueix la mateixa tònica en la construcció amb serietat, silenci i bon ofici, fan que els desenvolupem com ha de ser, amb el màxim encert i seguretat.

I després, bon dinar al local i festa grossa, SI SENYOR, QUE NO PARI LA GRESCA!!!.

Daniel Cochs Del rengle de Sants

Suc de pinya

7

Castellers de Sants

La protecció de la canalla Cronologia Novembre 2000. Després del Concurs de Tarragona, la nostra Colla manté els primers contactes amb el Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat , CAR, per conèixer la seva opinió en relació amb la possibilitat d'introduir elements de protecció per a la canalla, especialment per evitar traumatismes cranioencefàlics.

Febrer 2001. Els tècnics del CAR ens recomanen el casc de tae-kwondo com l'element de protecció cranial existent al mercat que millor s'adapta als requeriments de protecció de la canalla castellera.

Març 2001. La nostra colla elabora un informe sobre la funcionalitat del casc. La principal conclusió és que aquest element de protecció només podia ser utilitzat per l'aixecador i l'enxaneta. Per a la resta de posicions, el volum del casc dificultava la construcció i augmentava el risc de caiguda.

Es decideix no continuar les proves.

Maig 2004. Després de l'actuació de l'aniversari, es decideix que l'aixecador i l'enxaneta facin servir el casc de taekwondo en els assajos. Es comunica aquesta decisió a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, CCCC.

Novembre 2004. Se celebra a Cal Figarot una reunió extraordinària de la Junta de la CCCC a la qual assisteixen, a més dels seus membres, els presidents de les colles que integren la Junta. Per unanimitat, s'acorda iniciar l'estudi de la possibilitat de fer servir el casc com element protector de la canalla.

Març 2005. Es reuneix a La Bisbal del Penedès l'Assemblea General Ordinària de la CCCC, l'òrgan que aplega totes les colles. Es presenta el projecte d'estudi sobre la utilitat del casc.

Maig 2005. La nostra colla comunica a la Junta de la Coordinadora que, després d'haver sondejat l'opinió dels castellers, va decidir portar a plaça, en els castells de vuit pisos, els cascos de tae-kwondo que utilitzaven aixecadors i enxanetes als assajos. Es fa saber que aquesta és una decisiò transitòria a l'espera de l'inici de l'estudi.

Maig 2005. A l'actuació del 12è aniversari, a la Pça. de Bonet i Muixí, l'aixecador i l'enxaneta de la nostra colla fan servir per primer cop els cascos en públic en un 4 de 8, que es descarrega sense problemes.

Miquel Botella

Foto: Xavier Bertral

Setembre 2004. A instàncies de la nostra colla, i amb coneixement de la CCCC, els tècnics del CAR i els del Grup de Foment de la Salut en el Món Casteller, GFSMC, intercanvien opinions sobre el tipus de protecció i els protocols que s'haurien d'aplicar per provar-lo.

8 Suc de pinya

Castellers de Sants

La protecció de la canalla Els mitjans i el casc Com era de suposar, la novetat d'enxaneta i aixecador amb casc protector ha provocat força ressò no només dins les colles castelleres sinó també entre els mitjans de comunicació tant escrits com audiovisuals.

Mentre que pros i contres s'han repartit força en els fòrums estrictament castellers, podem dir que la posició entre els mitjans informatius ha estat majoritàriament favorable a l'ús del casc.

Primeres reaccions Durant la jornada del XII Aniversari de la colla ja es va poder copsar a peu de plaça una primera impressió de com es veuria aquesta innovació des de la vessant periodística. En Joan Beumala, de l'AVUI, va mostrar la seva satisfacció qualificant de valent un acte que faria arribar a l'opinió pública una preocupació que des de feia temps existia en el sí de les colles.

“Sens dubte, ahir va ser un gran dia per a la colla de Sants, en tots els sentits”, ressaltava l'endemà la crònica de l'actuació a les pàgines castelleres del diari AVUI. El propi Beumala afirmava en un apunt d'opinió i al costat d'un primer pla d'enxaneta i aixecador amb l'artilugi, que davant del model provisional presentat per Sants, “el món casteller espera ansiós el prototipus definitiu de casc per a la canalla, que ha de representar un avenç decisiu i necessari per fer dels castells una pràctica igualment estimulant però més segura”.

La novetat va arribar també a les ones. En el programa casteller de CATALUNYA CULTURA del mateix diumenge, els seus conductors, el propi Beumala i en Xavier Brotons, destacaven que la colla de Sants podia estar satisfeta tant pels castells assolits al matí com per la incorporació de la mesura de seguretat. L'endemà, la novetat castellera arribava a CATALUNYA RÀDIO per partida doble, tant a l'informatiu Catalunya Matí de Lluís Urpí com al Matí de Catalunya Ràdio d'Antoni Bassas.

Anàlisi en fred Podríem dir que va estar l'edició del 13 de maig del diari EL PUNT la que va donar el tret de sortida a una sèrie de reportatges més a fons sobre el tema del casc. És curiós observar com aquell divendres va ser motiu de portada en totes les edicions del rotatiu.

Però mentre l'edició de Barcelona afirmava amb inexactitud que “Els enxanetes portaran casc” l'edició tarragonina titulava més rigorosament “Els castellers de Sants reobren el debat a les colles sobre l'ús del cas protector”.

A les pàgines interiors, i encetant l'entradeta amb “El món és dels més agosarats”, les dues edicions explicaven detalladament el camí recorregut per la colla fins a la polèmica decisió, quin ha estat el motiu de no esperar la resolució de l'estudi engegat per la Coordinadora de Colles Castelleres i què en pensava d'aquest fet el seu president, Eusebi Campdepadrós, el qual afirmava que “veiem perfectament bé i com una cosa normal que una colla es preocupi per la protecció de la canalla”.

Cal destacar que en l'edició tarragonina s'hi afegia a més una reeixida columna d'opinió de Guillermo Soler, experiodista d'EL PUNT i un dels responsables del nou programa setmanal que TV3 dedicarà als castells a partir del 12 de juny.

Suc de pinya

9

Castellers de Sants

La protecció de la canalla Amb un breu però rigorós anàlisi dels motius adduïts pels contraris al casc i aportant-ne la seva visió per a cada un d'ells, Soler qualificava la nostra decisió com a “valenta i polèmica”.

El mateix diari, en la seva edició del diumenge 15 de maig, titulava “Si ets enxaneta, posa't el casc” un nou reportatge on s'analitzava l'estat en què es trobava l'estudi engegat per la Coordinadora, el grup Foment de la Ciència i la Salut i el CAR de Sant Cugat per tal de trobar el casc definitiu. El reportatge mereixia l'editorial de l'endemà, 16 de maig, en el qual EL PUNT considerava que ”si el món casteller creu convenient aquest plus de seguretat, cal acceptar-lo sense que els escarafalls d'algun sector purista hi incideixin, però també sense la pressió de posicions demagògiques d'aquells que critiquen els castells per la participació dels infants”.

Aquell mateix dilluns, a les pàgines castelleres de l'AVUI, a banda de reproduirse les opinions del director científic, Dr. Jaume Roset, i del ja esmentat president de la Coordinadora, Eusebi Campdepadrós, el cap de tecnologia del CAR de Sant Cugat , Josep Escoda, destacava que “Sants ha fet el primer pas en la millora de la seguretat”.

L'endemà de l'actuació del Firentitats, en Joan Beumala titulava la seva columna d'opinió de l'AVUI “No hi ha alarma, es procura millorar” on, agraint Sants per haver alliberat el món casteller d'un tabú, demanava alhora que des d'ara s'afronti el tema “amb la més absoluta tranquil·litat, sense perdre la perspectiva de les coses i deixant que els especialistes facin la seva feina”.

10

Després de dues setmanes de l'estrena del casc, EL PERIÓDICO en feia referència aquell dilluns 23 de maig amb una foto del pom de dalt en el moment de coronar el 4 de vuit, i on Josep Anton Falcato destacava

que “Els enxanetes de Sants usen cascos de taekwondo per protegir-se”.

Finalment, el 30 de maig, l'endemà de l'actuació de La Garriga, EL PUNT presentava un ampli reportatge a tota pàgina on feia un resum de les opinions dels caps de colla de les 10 agrupacions més importants. Jordi Suriñach sintetitzava l'opinió majoritària amb el titular “Les colles grans creuen que la utilització del casc s'hauria d'haver consensuat” i el completava amb un subtítol també crític cap a la nostra colla: “Consideren que els Castellers de Sants havien d'esperar els estudis científics per fer servir la protecció per als nens”.

Tres setmanes després de l'inici de la polèmica va ser el torn de LA VANGUARDIA per estrenar-se en el tema del casc. Aquell dilluns 30 de maig Cristina Sáez titulava la crònica “Casc o mocador casteller?” i destacava en el subtítol que “La decisió dels Castellers de Sants que els seus nens portin protecció aixeca polèmica”. En el cos del reportatge la periodista es feia ressò d'opinions dels caps de colla de Vilafranca, Minyons i Xiquets de Tarragona.

El casc arriba a la televisió S'acusa sovint el món casteller, i amb raó, d'hermètic. Res que no sigui la pròpia activitat castellera pot sortir a la llum pública. La difusió més o menys massiva de l'estrena d'un casc protector per a la canalla, doncs, fa miques aquest atapeït vel amb què de sempre s'ha amagat tot el que fa referència a la inseguretat en els castells. I què hi ha més massiu que la televisió?

La setmana que s'inicia amb la nostra actuació a l'Espanya Industrial és, segons alguns castellers participants al fòrum del web de la Jove de Tarragona, el començament del declivi del fet casteller. I és que entra en escena la poderosa maquinària de la televisió.

Suc de pinya

Castellers de Sants

La protecció de la canalla Ja la setmana anterior a l'actuació, TVE a Catalunya havia fet un petit reportatge parlant del tema. Però arriba el Firentitats i, ben puntual a la cita, una unitat mòbil de TV3 es prepara per filmar unes quantes imatges del nostre 4 de vuit i alguns talls de veu dels protagonistes, que formaran part de l'edició del migdia del telenotícies d'aquell diumenge.

L'endemà 23 de maig, a El Club, magazine diari de tarda a TV3, es passen unes imatges del castell amb el casc, moltes de castells que cauen, uns quants comentaris de gent no entesa en castells i cap entrevista rigorosa. I el tema de la seguretat en el món casteller torna a formar part d'un altre magazine d'audiència de la cadena catalana el dimarts 24 de maig. En Els matins de TV3, conduït per Josep Cuní, tornen a mostrar imatges de caigudes i de lesionats sortint de plaça en camilla i pregunten als telespectadors si fer castells és o no una activitat de risc. Per aportar-hi opinions d'entesos en el tema, conviden a un cara a cara dos periodistes, l'esmentat Josep Anton Falcato d'El Periódico, i l'Eloi Roca, conductor del programa casteller d'Ona Catalana. El primer es posiciona més aviat a favor de la introducció del casc protector per a la canalla, mentre que el segon s'oposa frontalment a la utilització d'un casc de taekwondo que, segons afirma, “no serveix per a protegir la canalla de traumatismes craneoencefàlics”.

La setmana televisiva s'acaba les imatges del castell amb casc al programa d'humor 'Alguna pregunta més'.

La repercussió mediàtica del casc dels Castellers de Sants té un bon punt i final amb l'estrena el diumenge 12 de juny del nou programa d'actualitat castellera de TV3, 'Quarts de nou'. En l'espai s'hi inclou un reportatge on es fa una acurada síntesi del que ha motivat la colla a portar el casc (exposant-hi les opinions del cap de canalla), una entrevista al Dr. Roset on mostra els diferents tipus de casc existents en el mercat i l'última hora de l'estat de la investigació per trobar el prototipus definitiu.

La normalitat de la novetat Un cop acabat el petit 'boom' mediàtic que ha representat la incorporació del casc al món casteller, és evident que totes les aigües han tornat a encalmar-se i de l'experiència n'ha quedat un regust clarament positiu. I, més important encara, ha confirmat un principi que se suposa que tots coneixem però que sovint oblidem davant de les reaccions més instintives: no hi ha res (món casteller inclòs) inamovible.

Roger Vilalta

11 Suc de pinya

Castellers de Sants

La protecci贸 de la canalla

12 Suc de pinya

Castellers de Sants

La protecció de la canalla El casc a Internet Gairebé tot el material sobre el casc per la xarxa es concentra en les polèmiques del web casteller de la colla Jove Xiquets de Tarragona. Tot i que podem trobar una entrevista feta al nostre cap de colla a falques.com el diari o blog d'un casteller.

Començarem per les polèmiques de la Jove de Tarragona, ja que s'hi concentra el 99% del “material”.

La polèmica va ser encetada el diumenge 8 de maig a les 13.51h; és a dir, poc desprès que acabés l'actuació del nostre 12è aniversari. Fins al moment ha rebut 788 respostes i ha estat llegida més de 8.400 vegades, l'única persona que es coneix que l'ha impresa va gastar 102 fulls DIN-A4. Per als que no conegueu aquestes polèmiques, és tot un rècord de participació i, a més, excepte els últims missatges i alguns entremig (pocs), totes les intervencions han estat força bones.

Com podeu imaginar per fer un resum acurat ens hi estaríem massa estona i potser es faria un pèl pesat, així que aniré per feina i bàsicament us faré un petit esquema amb les diferents variants del tema.

Al principi del debat la gent es posicionava a favor o en contra i en donava els seus arguments. Cal destacar la participació de gent de la colla i del periodista Guillermo Soler, que gràcies a les seves bones intervencions més d'un va canviar d'opinió. Els arguments eren bàsicament els mateixos, a favor; més protecció per a la canalla, el casc no facilita la pràctica castellera, és una protecció i no un ajut, no desvirtua els castells, els castells sempre han anat evolucionant...

En contra; dins de poc portarem arnesos i xarxes de protecció a plaça, és un alarmisme, és antitradicional, és antiestètic...

Per sort o per desgràcia els raonaments a favor del casc eren gairebé tots molt bons, i en contra només se'n salvaven alguns polemistes, però aquests eren molt bons, així que durant un període de temps hi va haver un cara a cara força interessant.

Desprès d'això, en veure que tothom ja havia dit el que havia de dir i deixades clares totes les postures, es va passar a debatre si la decisió de la colla havia estat unilateral o no i si se n'havia informat correctament el món casteller.

13 Suc de pinya

Castellers de Sants

La protecció de la canalla Cal destacar que molts pocs polemistes n'havien estat informats per la seva colla, i no en van saber res fins que no van llegir els diaris o les polèmiques. Un cop es va deixar clar que al colla havia presentat el tema a l'assemblea de la CCCC (Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya), es va obrir el debat sobre la unilateralitat del tema o no, que ja des de bon principi es decanta a favor fins i tot amb arguments de gent que no era favorable al casc des de bon principi.

A partir d'aquest punt la cosa comença a refredar-se i acaba amb insults i comentaris de no gaire intel·ligència.

Les conclusions que jo en trec, és que el debat ha estat positiu, ja que molta gent estava totalment desinformada sobre aquest tema i gràcies al que ha aparegut en aquest mitjà (les polèmiques de la jove de Tarragona) la gent ja sap les raons per què la colla ha pres aquesta decisió i per què ho ha dut a terme tal i com o ha fet.

Us deixo els enllaços per tal que pugueu veure aquesta polèmica i l'entrevista de falques.com: Web casteller de la Jove dels Xiquets de Tarragona: http://www.collajove.com/ Polèmica del casc al web casteller de la Jove de Tarragona: http://www.collajove.com/index.php?bloc=2&seccio=27&id_noticia=79&sub =4&rid=0&mid=61512 Blog falques.com: http://www.falques.com/ Entrevista a l'Andreu Botella publicada a falques.com: http://blogs.ya.com/falques/c_48.htm Pau Granell

14 Suc de pinya

Castellers de Sants Canalla, què en sabem?

Hi ha una cosa que m'ha cridat molt l'atenció des que he tornat d'Argentina: la quantitat de persones noves a la colla amb moltes ganes de fer castells.

Això m'ha fet plantejar que l'encàrrec de fer un article sobre la canalla havia de ser per a algú que fa poc ha arribat a la colla i li pica la curiositat.

Qui és canalla ?

Es considera canalla tots els nens i nenes de la colla que no arriben als 14 anys.

Acostumen a començar als 4 anys aprenent a pujar i, depenent de la mida, poden passar a ser tronc (principalment quints) fins i tot als 10 anys. No és necessari pujar als castells per ser canalla de la colla però tard o d'hora tots ho volen provar.

D'on surt la canalla?

Un casteller i una castellera es coneixen i...

Podria ser un mètode però és massa lent.

Entre que es coneixen, es decideixen i s'hi posen poden passar ben bé 6 anys o més. La veritat és que no hi ha una recepta màgica i els nanos entren a la colla per motius diversos: ens han vist pel carrer, hem fet un taller a la seva escola, són parents llunyans d'algú de la colla, ho han vist per la tele, etc.

L'únic que sabem és que sempre s'ha de renovar la canalla i que un pom, com podria ser l'actual, té dos o tres anys de possibilitats de funcionar però després ja tots comencen a créixer i han de canviar de pis. És molt important que tota la colla fem de “buscadors” i que siguem capaços d'engrescar i facilitar la benvinguda al nano i a la família que segur que l'acompanya.

Com i quan assagen?

La canalla que puja dalt d'un castell ha de tenir unes característiques tècniques que s'han de treballar: Finura, que vol dir que ha d'acaronar el castell i que tots els passos que fa no són cops. Rapidesa, perquè cal que els castells no s'allarguin massa ja que les forces de tothom comencen a decaure. I, finalment, tècnica depurada en els passos finals, ja que cal fer només els passos marcats i així ajudar als altres companys del pom.

Això fa que en els assaigs de canalla es vegin varis poms funcionant contínuament i amb repetició. Cal mecanitzar molt bé els passos i conèixer molt bé els companys amb qui es puja. A terra es pot corregir. A dalt d'un 4 de 8 només poden arribar els ànims del cap de colla. És a terra on es treballa. Sobretot en els castells de 4 pisos, on tots ja voltem i tot el pom treballa igual que quan està a dalt d'un castell de 8.

La finura i la rapidesa en la pujada també es treballa en les espatlleres i cal sempre gent per muntar-les. Moltes vegades algú de l'equip de canalla s'enfila per l'espatllera de fusta per corregir millor. Realment els èxits

d'un castell comencen en aquests moments i són molt importants pel nano.

15 Suc de pinya

Castellers de Sants I durant l'actuació?

A més a més d'haver preparat bé els castells i tenir-los ben assajats per dur-los a plaça cal comptar sempre amb el factor psicològic. Tota la colla és sensible als estats d'ànim i de confiança. I això es veu molt aquest any com a contrast amb altres anys.

No és que el 4 de 8 ara sigui més fàcil sinó que l'hem dominat amb el cap. I des de la crossa fins a l'últim cordó passant pel tronc es respira confiança. Això la canalla ho rep i ho nota. Per això pugen confiats i molt decidits.

Per tant, durant l'actuació, la canalla acostuma a estar junta i membres de l'equip de canalla fan l'acompanyament psicològic.

Pujar dalt d'un castell és una vivència molt personal. Un munt de sensacions recorren el cap del nano. Des de la por passant per les ganes, pel compromís, el voler fer més, fins a una atracció de risc conscient. La confiança les articula i permet veure els anxanetes coronar les nostres estructures.

Per acabar Per acabar aquesta petitíssima introducció a la canalla de la colla només volia explicarvos que personalment estic molt content de la feina que s'està fent per part de l'equip de canalla i, sobretot, que estic molt content dels nens i nenes que són a la colla.

Comentaris de castellers entesos sempre ens omplen d'orgull quan afirmen que tenim una canalla boníssima. No ens ho creurem del tot perquè els dimarts cal seguir treballant.

Xavier Vinyals

16 Suc de pinya

Castellers de Sants Menorca o l'ambient de les ocasions úniques És dijous, fa molta calor i al port s'hi respira un ambient d'ocasió única. 150 Borinots ens trobem tirats al terra de la Transme esperant per embarcar direcció Menorca. El Sorolla fa unes quantes hores que espera, impacient, net i polit. La lleu brisa entra suaument per la bocana del port i una olor mesclada de greix i sal, de cru i peix, ens envolta de cop. Els primers símptomes de mareig, que és ben sabut passen a base de biodramines, conyacs o gintònics, van apareixent. Els penons ocupen

progressivament llocs estratègics del vaixell: el bar, la piscina, la disco ... a poc a poc al Sorolla s'hi respira l'ambient de les ocasions úniques.

Comença una buti al bar, uns neden a la piscina, de nit, o fan bombolletes al jacuzzi, d'altres llegeixen i, fins i tot, n'hi ha que dormen. A cada pas que fas et trobes una persona coneguda, algú amb qui xerrar de política, de futbol, de llibres, de batalletes de la prehistòria… i també, és clar, de castells.

Els més menuts corren amunt i avall, ballen o juguen a la game boy.

Tothom està ocupat i al Sorolla s'hi respira l'ambient de les ocasions úniques.

Divendres 1 de juliol. Menorca s'obre als nostres ulls, al nostre pas.

La Mola, Fort de Melbury, el cementiri militar, es Castell i Sant Lluís a l'esquerra, es port més endavant… 150 Borinots prenen terra ferma; l'illa s'enfonsa més per la part est; Ciutadella 50 centímetres més amunt del que és habitual. Ens instal·lem als afores de Maó, just a la franja que divideix Maó i es Castell, a l'escola de la Mare de Déu del Carme. Un pavelló amb 150 matalassos perfectament alineats. Amb puntualitat purament anglesa ens serveixen l'esmorzar a quarts de nou “ensiamades amb xocolati” que diuen ells; tantes coques com puguis endrapar i tanta xocolata com puguis engolir. Al pavelló i al pati de l'escola s'hi respira l'ambient de les ocasions úniques.

Platja i teca són les nostres ocupacions fins ben entrada la tarda quan ens dutxem i ens vestim com el que som: 150 Borinots. Una breu caminada fins al centre neuràlgic de la ciutat. Quatre castells i cinc pilars en poc més de dues hores i mitja i un

Suc de pinya

17

Castellers de Sants sopar fred, de gala, al Claustre de Maó i festa, per als que van poder aguantar-ho tot ... i a Maó s'hi respira l'ambient de les ocasions úniques.

Dissabte, ja ens tenien l'esmorzar preparat ben aviat i la sorpresa va ésser veure un excel·lent article de dues pàgines a color al ben mig del Diari de Menorca (es diari).

Com a mínim, d'alguna cosa va servir tenir aquell impetuós fotògraf recollint imatges a tort i a dret durant totes les actuacions. El viatge cap a Ferreries va estar ple de nervis i contratemps. Un desajust de personal va fer entrar a la persona equivocada dins l'autocar equivocat. A algú li interessa saber que “s'uzina” és l'alzina a les 10.00 del matí? O que “El Toro” fa 357,5 metres i que, per tant, ja és una muntanya? (una forta abraçada al nostre amic en Josep Maria!).

L'aturada davant de S'indio i les pertinents fotografies de record ens situen altra vegada dins l'autocar que, ara sí, ens durà fins al poble més bonic de l'illa: Ferreries, casa nostra, que ja comença a respirar l'ambient de les ocasions úniques.

L'autocar ens deixa ben enmig de la Plaça de l'Oar i tots els caps dels ferrierencs es giren i comencen a mirar cares i més cares que no paren de baixar dels vehicles. Una volta pel poble, lliure i autònoma, per seguir deixant el nostre rastre i les nostres petjades ben marcades en terres menorquines i l'ambient és ja el de les ocasions úniques.

Quarts d'una i les faixes comencen a rodar als voltants dels cossos vestits de gris i blanc. Un cuquet em recorre l'estòmac només de veure que allà, mirant atentament, hi ha tot un seguit de persones que veig molt poques vegades durant l'any.

Alguna cosa està passant; alguna cosa important s'està coent. De Ferreries a Cala Galdana hi ha només 7 quilòmetres i allà, a les alçades ens espera un gran àpat en forma de bufet lliure que ni el més gran i golafre dels castellers s'hauria acabat mai ... i al Sol Gavilanes s'hi respira l'ambient de les grans ocasions!!

Després de dinar una gran sessió de platja de sorra blanca i aigues cristal·lines. Molts jocs, soroll, diversió i, com no, algun castell aquàtic. Una dutxa a l'aire lliure i altra vegada a l'autocar que ens esperen a Es Mercadal. El més petit dels pobles de Menorca per darrera d'Es Migjorn, és clar, ens acull amb uns carrers nets d'habitants.

No sembla que l'ambient sigui l'adient però només alçar el primer pilar caminat tot comença a canviar. La gent baixa de casa, arriba de tots costats i mira, atentament, l'elevació de l'anxaneta. El cercavila amb un més que meritori intent de passos sincronitzats per part dels grallers i els timbalers (però això, nois, s'ha de millorar) dóna el tret de sortida d'una actuació que ens ha permès, per primera vegada que jo recordi, veure com la bandera española és retirada d'un balcó enmig de grans aplaudiments d'aprovació de l'acte. Actuació convencional de tres castells i pilars i, per acabar, un autèntic pilar al balcó, però al balcó d'una casa on la pobre anxaneta quasi va haver de saltar. L'ambient, decidiament és el de les ocasions úniques.

Un sopar fred a les antigues casernes de l'exèrcit que l'ajuntament destina a actes culturals públics, la mantejada al batlle i al Damià (ens retrobem a l'octubre en el marc de la diada!!) i balleruca amb Lo tio Pep al frente. L'autocar ens porta de nou fins a Maó on, aquesta vegada sí, ens espera una Gran festa en què més de 40 Borinots prenen literalment el port de la ciutat. Diu la llegenda urbana que a les 6 o les 7 del matí encara n'hi havia algun que enlairava pilars de quatre en no massa bon estat. El Sorolla que ens segueix esperant allà on el vam deixar divendres i ara és al diari Última Hora on es dóna constància del nostre pas ferm i decidit per l'illa. Ens esperen vuit hores més de retorn a la realitat, a la xafogor i a l'olor de greix i sal, de cru i peix del port de Barcelona on, per cert, s'hi segueix respirant l'ambient de les ocasions úniques.

Marc Febrer

18 Suc de pinya

Castellers de Sants Què diu la presidenta?

En primer lloc, dir-vos que si aquest escrit finalment apareix a la revista és per la insistència del seu equip de redacció.

Sembla fàcil demanar quatre ratlles sobre castells, la colla... però a la que ho he intentat he començat a tenir la sensació que escrivia per escriure, de repetir el que ja hem dit massa vegades... posar que la colla és collonuda, que tot va bé però que encara hi ha coses que es poden millorar... no és nou. Recitar, una darrera l'altra totes les coses que hem fet en aquests mesos i com han anat, tampoc és nou. Explicar com estem creixent, com arriba canalla, gent jove i gent gran a la colla i acabar dient que encara no som prous... Bé, finalment m'he decidit per parlar de mi, com a persona, com a dona, com a mare....

fer alguna cosa ho pensen per a tota la colla; dinars, revetlles... és d'agrair, perquè amb això contribueixen a fer crèixer la colla i crear aquest sentiment de col·lectiu amb un objectiu comú: passar-ho bé dins un grup heterogeni d'edats i pensaments units per una afició comuna, els castells. Amb tot el que suposen de convivència, unió i superació...

P.S. Fins ara he escrit amb seny. La família m'empeny a la rauxa: Ja n'hi ha prou, volem castells de 9!!!

Carme Bernet Presidenta

Heu de saber que mai m'hauria imaginat estar dins d'una colla castellera i tant ficada com hi estic ara, tot és per culpa de la Teresa i sempre li n'estaré agraïda. Sovint, quan parlo de la colla fora de castells, me adono que transmeto un sentiment d'orgull amb una mica de “xuleria” , encara que qui m'escolta ni ho nota. Però és cert que, amb el temps, la colla s'ha integrat tant en la meva vida que ara en forma part, és tema de conversa diària entre el Matias i jo...

Irene, Martí, castells... Em sento feliç d'anar pel carrer i saludar gent de la colla, d'anar al cinema i trobar-me companys/es de castells, de dur la Irene a un concert i de veure com acaba ballant dalt del Marc, en Pere o l'Alfred, d'estar a l'escola amb el Paddy, la Laia o el Nil, de comprar parlant de castells...

Potser sí que en altres colles passa el mateix, ho espero, perquè crec que és una manera de viure més humanament dins una ciutat, però Sants és una mica especial.

Segurament la raó que marca la diferència és la pinya, però no la que fem a cada assaig i actuació, sinó la que està creant tot aquest grup de joves i no tant joves, indefinibles per estils i edats, però que quan pensen a

Suc de pinya

19

CASTELLERS