Guia tortosa (tast)

Castells i Muralles

La petjada de la histﾃｲria

Textos de

JOAN-HILARI MUﾃ前Z Fotograies de

MARIANO CEBOLLA

3

Castells i Muralles

5

Amb la col·laboració de

ÍNDEX

Introducció฀•฀7 Castells฀i฀muralles฀•฀11 Primera edició: setembre del 2014 © dels textos, Joan-Hilari Muñoz © de les fotograies, Mariano Cebolla

La฀Tortosa฀medieval฀•฀31

© de les característiques d’aquesta edició, Viena Edicions Tuset 13 ext. 3r 1a – 08006 Barcelona Tel. 93 453 55 00

Renaixement,฀Barroc฀i฀Neoclassicisme฀•฀61

viena@vienaeditorial.com www.vienaeditorial.com ISBN: 978-84-8330-777-9

Tortosa฀entre฀els฀segles฀xix฀i฀xx฀•฀87

Dipòsit legal: B 18535-2014 Disseny i maquetacio: Andy Noguerón Fotocomposició: Alfa

Museus฀i฀espais฀museogràfics฀•฀109

Impressió i enquadernació: Ingoprint

Terres฀de฀l’Ebre,฀Reserva฀de฀la฀Biosfera฀•฀127 Volem agrair als propietaris dels ediicis que apareixen en aquest llibre que ens hagin permès d’entrar-hi per fotograiar els interiors, i en particular a la Diputació de Tarragona per autoritzar-nos a entrar dins del Palau Despuig per fer-hi el reportatge fotogràic.

Un฀rebost฀ple฀d’història฀i฀de฀paisatge฀•฀135

6

INTRODUCCIÓ

T

ortosa conserva un important llegat monumental. Tot i que aquest patrimoni és cada cop més valorat pel turisme cultural que visita la ciutat, encara es troben a faltar eines per a la seva difusió, ja que ins ara no existia cap guia especialitzada per donar a conèixer als viatgers i als mateixos tortosins el patrimoni artístic que atresora la ciutat.

L’objectiu principal d’aquest llibre-guia és, per tant, realitzar un àgil apropament als principals monuments del nucli urbà de Tortosa. D’aquesta manera, les persones que la visitin podran disposar d’una eina que, més enllà de l’esquemàtic fullet turístic o de l’esquiida informació inclosa a les guies generals, els permeti fer-se una idea completa de quins llocs i espais monumentals poden trobar en aquesta ciutat.

La nostra guia intentarà, en la mesura del possible, cercar un maridatge entre el discurs escrit i les fotograies. D’aquesta manera, a més d’una guia purament

descriptiva dels atractius artístics de la ciutat, el lector podrà disposar d’un veritable testimoni escrit i visual del llegat artístic de Tortosa, que serà alhora un veritable record gràic del seu pas per la ciutat.

Abans d’entrar de ple en la descripció dels principals monuments de Tortosa, caldria fer unes breus pinzellades de la seva llarga història. Les seves arrels són molt antigues: els materials arqueològics més antics localitzats ins ara al subsòl de la ciutat corresponen al segle vi aC. En època ibèrica hi hagué un important nucli urbà anomenat Hibera pels geògrafs antics, que es transformà en municipi romà amb el nom de Dertosa i que a l’època visigòtica fou cap d’una diòcesi, fet que li va permetre mantenir una relativa puixança.

L’arribada dels sarraïns li va fer assolir un important paper estratègic: fou aleshores quan es va convertir en Turtuxa, una important plaça forta fronterera amb el territori cristià al nord que

9

Vista aèria del nucli històric de Tortosa; hi destaca el turó on se situa el castell de la Suda, bressol de la ciutat. va gaudir d’un ampli desenvolupament comercial i urbà. Amb la conquesta de la ciutat per part de les tropes al servei de Ramon Berenguer IV a mitjan segle xii se li donà el nom actual, Tortosa, i es consolidà el seu actiu paper comercial pel fet de tenir tan a l’abast una via comercial de gran

importància com era el riu Ebre.

Tot i aquest gran desenvolupament, diversos fets van afectar negativament la puixança de la ciutat durant la baixa edat mitjana: l’impacte de la Pesta Negra a mitjan segle xiv, la guerra civil catalana vers la dècada del 1460 i, inalment, l’expulsió de la seva activa comunitat de jueus l’any 1492.

L’època moderna presenta clarament dues cares: creixement i esplendor durant bona part dels segles xvi i xviii, i una forta crisi

al xvii, causada principalment pels conlictes bèl·lics guerres dels Segadors i Successió . El segle xix suposà l’entrada de la ciutat en una llarga atonia i decadència, tant per les guerres de les primeres dècades com per la pèrdua de poder polític (en no ser declarada capital de província i la davallada econòmica (pel fet que la societat tortosina no es va saber adaptar als nous aires del món industrial, que s’havien anat imposant a altres llocs del

territori . Només al inal d’aquell segle i principi del següent, l’expansió del conreu de l’olivera i la consegüent comercialització de l’oli li van permetre assolir un nou creixement, que quedà dramàticament estroncat per la crisi mundial de la dècada dels trenta i l’esclat de la guerra civil, que causà grans pèrdues humanes i materials en tota la comarca, esdevinguda durant nou mesos front de guerra. Després d’una llarga i dura postguerra, Tortosa va començar a recuperar el pols.

La guia es planteja en cinc grans apartats: les seves muralles i fortiicacions, Tortosa a l’època medieval, moderna i contemporània, i, inalment, els museus i espais museogràics de la ciutat.

Complementa aquesta visió patrimonial un capítol breu dedicat a donar a conèixer els espais naturals que els viatgers podran trobar al voltant de Tortosa. Val a dir que, tot i que es presenta aquesta divisió en etapes històriques més o menys tancades, el principal monument de la ciutat, que és la seva catedral, és present en dos dels capítols (l’etapa medieval i la moderna , atesa la seva llarga història constructiva, que abasta més de set segles.

10

CASTELLS I MURALLES

E

l conjunt defensiu de la ciutat de Tortosa constitueix un dels millors exemples de construccions militars de Catalunya, i ho és no perquè tingui el caràcter homogeni d’una etapa històrica concreta, sinó perquè hi trobem elements datats durant més de dos mil anys: des de les restes més antigues de les muralles, localitzades en el subsòl del carrer de Sant Domènec, que daten de inal del segle ))) aC, passant pels panys més antics dels murs de la Suda, bastits al segle x, en ple domini islàmic, ins a les dar­ reres remodelacions realitzades a les muralles de la ciutat, durant els conlictes del segle xix (la guerra del Francès i les guerres carlines .

El principal motiu que explica aquesta riquesa és la posició estratègica de la ciutat: va passar de ser una ciutat fronterera situada entre la zona islàmica i la cristiana, a ser declarada plaça forta de primer ordre a partir de mitjan

Porta d’accés al castell de la Suda.

segle xvii i ins ben entrat el segle xix. Al llarg d’aquests segles, les muralles de la ciutat van experimentar reparacions, ampliacions i modernitzacions, a mesura que avançaven les tècniques militars de defensa i assetjament, ja que la difusió de l´ús de la pólvora va deixar antiquades les antigues muralles medievals, excessivament vulnerables als atacs dels canons.

Un cas paradigmàtic del que acabem de dir és el castell de la Suda: de ser una fortalesa de base ibèrica i romana, amb panys d’època islàmica que foren reforçats i refets a la baixa edat mitjana cristiana tal com apareix en un dibuix de l’any d’Anton van den Wijngaerde , va passar, després de la guerra dels Segadors, a ser reformada per tal de millorar les seves defenses davant l’artilleria. Així, es van escapçar les antigues torres medievals i es va pujar de cota en gairebé dos metres el nivell de circulació interna del castell, per situar millor les canoneres.

Tot i que el circuit emmurallat de Tortosa és enorme, nosaltres

Castells i Muralles

12

tractarem sobretot els espais actualment preparats per a la visita turística, que són fonamentalment tres: el castell de la Suda, el sector de les Avançades de Sant Joan i el tram de muralla que hi ha a la zona de Remolins. A més d’aquests tres conjunts, connectats entre ells, també ens ixarem en altres punts d’interès: el portal del Romeu, el fortí del Bonet, el portal de Tarragona i el sector de muralles del Rastre, així com els fortins d’època moderna que envolten el turó del Sitjar. Finalment, parlarem de dues de les torres defensives d’època medieval situades en zones rurals i que han estat restaurades per facilitar-ne la visita: la torre del Prior i la de Camp-redó. També hem de tenir present que quedaran sense descriure alguns elements defensius importants, com ara el fortí de Tenasses.

El castell de la Suda Dominant des de la seva posició enlairada metres sobre el nivell del mar respecte a bona part del nucli antic de Tortosa, hi trobem una mola rocosa en forma de vaixell sobre la qual hi ha el castell de la Suda. Es tracta d’un element defensiu molt transfor-

El turó de la Suda des de la riba dreta del riu Ebre. mat al llarg dels segles, des dels nebulosos inicis de la ciutat, possiblement al segle vii aC, ins a la radical intervenció que va patir a principi de la dècada dels setanta del segle xx per tal de convertir aquest espai en un parador de turisme. Malgrat tenir aquests antecedents tan antics, tot sembla indicar que tant les primeres construccions defensives visibles avui en dia com el mateix nom del castell corresponen a l’època islàmica (segles viii-xii . D’aquesta etapa són els primers docu-

ments escrits que ens parlen d’un castell. Més endavant, l’any 1148, mentre els cristians estaven conquerint la ciutat de Tortosa, el cronista genovès Cafaro descriu com els musulmans es varen refugiar en aquest castell (que ell ja anomena Suda amb l’objectiu de resistir l’escomesa de les tropes comandades pel comte rei Ramon Berenguer IV. Després de la conquesta cristiana, i com a conseqüència de diverses donacions i transaccions, el castell fou dividit entre els diferents senyors feudals de la ciutat (el comte rei, els templers, els Montcada i els genovesos , els quals tenien el

13

domini sobre una part del castell, alhora que disposaven d’alguns espais comuns: el palau major, la porta d’accés, una església dedicada a Sant Joan i una plaça que hi havia al davant de l’església.

Durant el segle xiii es té constància que, a banda de servir de lloc d’estada temporal dels comtes reis catalans en els seus desplaçaments entre les grans ciutats de la Corona (Barcelona i València, principalment , també tenia un sector destinat a presó, on hi havia tres espais diferenciats en funció de les condemnes imposades als reus. La reincorporació deinitiva de la ciutat a la

Castells i Muralles

14

Corona l’any 1297 va suposar un canvi important en l’evolució històrica del castell, ja que, a partir d’aquest moment, va passar a tenir un únic senyor: els comtes reis, que van emprendre un seguit de reformes al sector residencial de la Suda, on es va alçar un gran i luxós palau reial que, malauradament, només coneixem a través de la documentació escrita, ja que els diversos esdeveniments bèl·lics en què Tortosa es va veure implicada des de la guerra civil catalana dels anys ­ ins a les guerres carlines van afectar greument aquests espais, dels quals els recintes medievals originals es van modiicar per adaptar les estructures defensives a les noves tècniques de guerra.

A principi de la dècada del 1970, i després de dècades d’abandonament, tota la plataforma superior del castell va patir una radical transformació urbanística per tal d’encabir-hi un parador de turisme.

Actualment, es pot arribar fàcilment al cim del castell de la Suda amb vehicle, però, per copsar millor la seva funció defensiva i de talaia, és aconsellable fer-ho a peu. Hi ha dos camins possibles: des de l’oest, pel barri de

Remolins, pujant per la vora dels jardins del Príncep, o des de l’est, pel carrer Sant Domènec, just a la vora dels Reials Col·legis. Tant si s’agafa un camí com l’altre, tots dos coincideixen a la part baixa del sector de les Avançades, just a la vora d’un antic portal de les muralles datades a la baixa edat mitjana, conegut amb el nom de portal de la Bassa. Segons testimonia una inscripció situada al capdamunt de la porta, a la cara que mira al barranc del Rastre, fou construït l’any 9 pel mestre d’origen picard Joan de Frenoy, que també era llavors el mestre major de les obres de la catedral de Tortosa. Val a dir que, en aquella època, la ciutat es va dotar d’un ampli circuit de muralles que englobava els nous barris sorgits tant a la banda nord com sud de l’antic circuit emmurallat romà i islàmic, ins abastar més de quatre quilòmetres de llargada.

Des d’aquest punt, si observem els murs del castell de la Suda, veurem un dels sectors en què les muralles d’època islàmica estan més ben conservades, amb torres que sobresurten molt poc dels panys de murs, per a la construcció dels quals s’han utilitzat pedres no gaire regulars de mida més aviat petita amb molt pocs carreus.

Sector occidental de la Suda, on podem observar la majestuosa torre del Diamant, anomenada així per la seva forma poligonal.

Si seguim pujant una mica pel costerut camí d’ascens al castell, observarem ben aviat a la nostra dreta un mur d’un color blanquinós, ben diferent de la resta. Això

15

s’explica perquè aquest tram fou aixecat a inal del segle xix pel cos d’enginyers de l’exèrcit, que volgué reparar una part del mur del castell, esfondrada a causa de fortes pluges, emprant tècniques de construcció típiques dels talussos de les vies de tren. A la nostra esquerra veurem una línia molt ben conservada d’espitlleres