Page 1


METEOROLOGIA Estació de Vila-seca 017 PER CARLES JANSÀ GRAN

12 dies de fred siberià i la secada continua Del 2 al 14 de febrer les temperatures van baixar considerablement per l’entrada de corrents d’aire fred provinents del continent europeu i de Sibèria. A Vila-seca urbana no vam arribar als 0 ºC, però hi va faltar molt poc. (0,3 ºC el dia 3). Per altra banda, la secada continua. En tot el mes no ha plogut gens. Si mirem una mica enrere veiem que des del 21 de novembre fins ara només han caigut 2,5 litres d’aigua. El dèficit estadístic acumulat arriba ja als 160 litres. Molta secada per a l’agricultura. Malgrat això, durant el mes de març es poden plantar enciams, remolatxes, cigrons, patates, espinacs, bajoques, tomàquets, pebrots i albergínies.

Dades del període 1/2 al 29/2 Temperatura màxima: 19,8 ºC, el dia 26. Temperatura mínima: 0,3 ºC, el dia 3. Mitjana de màximes: 11,8 ºC Mitjana de mínimes: 6,2 ºC Temperatura mitjana: 9 ºC Pluja: 0 litres/m2 Aiguaneu: 2 dies Ruades: 2 Boira: 1 dia Vents dominants: Tramuntana, Mestral i Llevant

LA CAPTURA DEL MES

PER PEP ENRIC MARTÍ

Títol: FLAMENCS A VILA-SECA

QUI SOM?

“Presència de tres flamencs (2 mascles i 1 femella) al Parc de la Torre d’en Dolsa de Vila-seca. Aquestes aus, no gaire habituals en aquest període de l’any, ja fa uns dies que es poden veure per les llacunes d’aquest parc de 36 hectàrees que es troba entre Vila-seca i la Pineda. No és el primer cop que es poden veure aquestes aus al parc, però en aquest moment de l’any potser si que és el primer cop.”

CONSELL DE REDACCIÓ

FOTOGRAFIA

Robert Rodríguez, director Antoni Bonet, sotsdirector Carles Jansà, Montserrat Garriga i Anna Plaza

Marta Escobar, Sònia Martí, Pau Jansà i Antoni Bonet

COL·LABORADORS

Josep Pedrola i Marta Escobar

Xavier Graset, Jordi Blasi, Antoni Mas, Eloi Alcaide, Alejandro Teodoro

EL PONT DE FUSTA es fa únicament responsable de les opinions expressades als articles no signats.

IL·LUSTRACIÓ DISSENY I MAQUETACIÓ Antoni Bonet i Jordi Martí

Membre de l’ Editat amb l’ajut de: Generalitat de Catalunya Diputació de Tarragona

2

EDITA EL PONT DE FUSTA Ap. Correus, 71, 43480 Vila-seca Telèfon / Fax 977 39 37 78 mail: elpont@tinet.org http://www.facebook.com/elpont

IMPRIMEIX Novagràfic S.C.P. Vila-seca D.L. T-505-1982


EDITORIAL A propòsit de la portada

Disciplina i obediència

PER PAU JANSÀ

Marta Padró, presidenta d’Els Amics del teatre de Vila-seca

Perquè les coses rutllin i funcionin com cal és necessari que hi hagi disciplina, se segueixin i mantinguin uns criteris determinats i res ni ningú es descantelli. Per sobre de tot això, hi ha d’haver algú que mani, que porti les regnes, i tothom obeeixi i treballi en favor de la causa. Fa vint anys es van establir unes bases concretes que havien de regir, i així ho han fet durant aquest temps, la gestió dels recursos via impostos que han generat les instal·lacions del parc temàtic de Port Aventura i tota la resta d’instal·lacions, complexos i resorts que s’han anat construint, a més dels que queden per executar. Arribats al 28 de febrer passat, dia en què vencia la vigència d’aquest acord formalitzat en el Centre Recreatiu i Turístic, el futur d’aquest ens públic format per Generalitat de Catalunya i Ajuntaments de Vila-seca i de Salou és incert. Salou s’ha plantat i exigeix una revisió dels paràmetres de repartiment dels impostos ja que considera que, per la major implantació i activitat que es desenvolupa en el seu terme municipal, li pertoca una porció més gran del pastís. Davant d’aquesta petició, Vila-seca no s’ha manifestat en cap sentit ni ha respost a les demandes salouenques. Mentrestant sembla ser que estava treballant molt a fons en aquesta qüestió amb els altres interlocutors del CRT, és a dir, la Generalitat. I aquí ha vingut quan els ànims encara s’han encès més, quan s’ha conegut la introducció d’una esmena a la llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat per la qual es prorroga l’acord de fa vint anys. D’aquesta manera, s’estableix que els dos municipis continuaran repartint-se els impostos del parc al 50% com fins ara. A partir d’aquí Granados s’indigna i ell i el seu soci de govern, en Mario García, estripen les cartes. Què passarà a partir d’ara, només el temps ens ho dirà. És curiós que en García pertany al Partit Popular, soci de CiU a la Generalitat i formació política que ha permès l’aprovació dels pressupostos per al 2012, el qual no en sabia res d’aquest moviment. Al seu partit tampoc n’estaven al cas, tot i haver negociat fins a darrera hora amb els convergents aquests pressupostos. Per la seva banda, Pere Granados té el carnet de CiU però tampoc estava al cas d’aquests moviments a l’ombra. Quan els va descobrir va posar el crit al cel i va mostrar el seu rebuig a la decisió adoptada per la cúpula del seu propi partit. Vaja, o sigui que quan en Felip Puig va venir a Salou a posar les coses al seu lloc, durant la moció de censura que li va proporcionar la vara d’alcalde, va aplaudir. Ara les directrius de partit no li agraden. Hauria de saber que la vida és complicada, sobretot si has d’acontentar dues persones que n’esperen coses diferents. Encara podríem anar més lluny si pensem que, en el fons, el problema del repartiment dels impostos rau en el repartiment del terme. A Vila-seca s’estava d’acord amb el lloc on es va fer passar la ratlla que divideix l’espai jurisdiccional entre els dos pobles? És més, posats a furgar en la ferida, tampoc es va rectificar aquella línia de retolador massa gruixuda, aquella feta amb un model per a grafiters en lloc del clàssic Pilot 0.5. Si haguessin utilitzat aquest últim potser es podria haver continuat al 50%.

ÍNDEX

3

01

Portada

02

Meteorologia / Qui som

03

Editorial / A propòsit de la portada / Índex

04

Noticiari

06

Plens i Juntes

08

Article: Participacions preferents

10

Article: Nova taxa turística

11

Patronat de Turisme de Vila-seca

12

Ajuntament

14

Article gràfic: Carnaval

16

Article: CRT

18

Llocs singularitzats: El Celler

19

La foto d’abans

20

Col·laboracions

22

Entrevista: Marta Padró, amiga del teatre

24

Contraportada


NOTICIARI

PER CONSELL DE REDACCIÓ Fotos cedides

Homenatge musical a Josep Malapeira PER CARLES JANSÀ GRAN i MONTSE GARRIGA

Intèrprets: Cor Sant Esteve. Xavier Pastrana, director; Marc Torres, piano. Cor de Cambra Scherzo. Sílvia Gil-Pérez, directora; Alan Branch, pianista i director. Coral Nova Unió. David Molina, director; Marc Torres, piano. Orquestra Händel. Rafael Fabregat, director; Pablo Parra, guitarra. Obres de: Rheinberger, Verdi, Kocsár, Chilcott, Howard, Marzi, Devesa, Morera, Serrat, Sala, J. S.Bach, Carulli, Wagner i tradicionals. Lloc i dia: Auditori Josep Carreras. Dia 24 de febrer. A les 22 hores. Josep Malapeira Xatruch va ser un vila-secà arrelat al poble i també va ser un gran amant de la música, la qual el va acompanyar durant tota la seva vida. Tocava el piano, va ser director del Cor La Unió, va dirigir els cors de caramelles, tocava l’harmònium a l’església, dirigia el Cor Parroquial, tocava el piano a l’Orquestra Vila-seca que amenitzava balls, també va dirigir sarsueles al Teatre del Centre Catòlic. Tot, això sí, fet per aficionats locals. Fou alcalde de Vila-seca i Salou entre els anys 1973 i 1979, període en què es va el Cor Sant Esteve, dins l’Escola Municipal de Música de Vilaseca, també fundada aleshores i que esdevingué Conservatori Municipal Professional de Música el 1979.

l’aprenentatge musical de qualitat a Vila-seca; el fill de l’homenatjat, Josep M. Malapeira, dedicà unes paraules d’agraïment a l’auditori. Acte seguit, s’oferí un concert amb diverses interpretacions musicals a càrrec del Cor Sant Esteve, el Cor de Cambra Scherzo, la Coral Nova Unió i l’Orquestra Händel. El concert es va iniciar amb l’actuació del Cor Sant Esteve, cor femení del Conservatori molt ben dirigit per Xavier Pastrana. Tot seguit va intervenir el Cor de Cambra Scherzo, també un cor femení, dirigit per Sílvia Gil-Pérez i per Alan Branch. El repertori variat l’integraven cançons populars i obres romàntiques, religioses i de jazz. Felicitem a totes les noies perquè es nota que continuen mantenint el seu bon nivell. Escoltar-les significa anar cap a la perfecció. La tercera intervenció va anar a càrrec de la Coral Nova Unió, dirigida per David Molina, la qual va interpretar 6 peces de diversos estils. Aquesta agrupació vila-secana és una coral mixta nombrosa, molt arrelada al poble, que enguany, precisament, compleix 40 anys. En certa manera és la successora de l’antic Cor La Unió que va dirigir durant un temps Josep Malapeira. I aquesta és una raó i un motiu importat de la coral per participar en aquest concert d’homenatge. El concert es va tancar amb música instrumental, amb l’actuació de l’Orquestra Händel dirigida per Rafael Fabregat. La trentena de músics que composen l’orquestra toca força bé. Van interpretar obres de Bach, Carulli i Wagner. Cal destacar l’extraordinària interpretació del Preludi de Tristan i Isolda en una sorpresiva versió cambrística. Un centenar d’artistes a l’escena -la majoria vila-secansvan omplir de música tota la sala de l’Auditori, absolutament plena pel públic assistent. Així i aquest va ser l’homenatge musical i popular dedicat a l’alcalde Josep Malapeira.

El divendres 24 de febrer es va celebrar un homenatge a l’alcalde Josep Malapeira Xatruch, que traspassà el 26 de desembre passat. L’acte s’inicià amb la descoberta de la placa que dóna nom a la nova sala «Auditori alcalde Josep Malapeira» a càrrec de la seva vídua M. Pineda Roigés, junt amb els seu tres fills, l’alcalde Josep Poblet i el regidor Josep M. Pujals com a president del Patronat Municipal de Música. A continuació es passà a l’interior de l’auditori Josep Carreras, ple de gom a gom de familiars, amics i membres de la Corporació Municipal actual i de l’època de l’alcalde Malapeira. L’alcalde Josep Poblet dedicà unes paraules a enaltir la persona de Josep Malaperia i a constatar que la seva tasca com a alcalde fou vital per a l’impuls de

Pineda, Joana M. i Josep M. Malapeira, la seva mare M. Pineda Roigés i l’alcalde Josep Poblet després de descobrir la placa de l’Auditori alcalde Josep Malapeira (Foto Montse Garriga)

4


Es presenta el curt Tota una vida El 17 de febrer es va presentar al Conservatori de Música de Vila-seca el curtmetratge Tota una vida. Dirigit per Josep G. Varo i Daniel González, i amb la participació de Filo González, Elisabeth Quevedo, Jordi Gil, Xavier Graset i Evelio Tieles, Tota una vida és fruit del primer premi aconseguit amb el microfilm Visions fugitives en el FIC-CAT ( Festival Internacional de Curtmetratges en Català ). El premi consistia en la cessió de tot l’equip per enregistrar un curtmetratge en format cinema digital. L’actriu Elisabeth Quevedo va conduir l’esdeveniment amb una presentació molt simpàtica, fent servir a Malena, el personatge del seu espectacle Historias de Malena. Després d’una brillant presentació va delectar el públic cantant el tango Naranjo en Flor, acompanyada al piano per l’Andrés Moya.

Gerard Antón, repeteix triomf a la Duatló-Cross de Vila-Seca PER JOAN CARBONELL

Un total de 130 duatletes es van inscriure a la setena Duatló-Cross de Vila-seca per combatre el fred gèlid del diumenge 12 de febrer i gaudir d’una jornada d’esport a Vila-seca, al Parc de la Torre d’en Dolsa. El recorregut constava d’un sector a peu de 4km, seguit d’un de BTT d’11 km i un darrer a peu de 2km. La cursa va estar liderada en tot moment pels corredors Gerard Antón, del club RunnersWorld (guanyador de l’edició 2011) i Mario Pujol (independent), però va ser finalment en Gerard Antón qui va agafar un avantatge de 40 segons en el sector de BTT i el va saber mantenir en el darrer tram a peu, imposant-se de nou en aquesta Duatló de Vila-seca amb un temps de 48m 46s. En Mario Pujol va fer un temps de 49m 26s i la tercera posició va ser per al corredor del Trail Cer La Sénia, Joel Garcia, amb 51m 00s. En categoria femenina es va

imposar Cristina Lobaco, del Club Triatló Cambrils, amb 1h 06m 07s, seguida de Sandra Borda (independent) 1h 11m; i en tercera posició Bibiana Vico, del AAEET-Borges Trail amb 1h 14m 06s. Per categories, els resultats van ser: 1r Veterans Homes: Rafael Romero, del Club Triatló Cambrils, amb 53m 40s 1r Júnior Homes: Marc Abella, Independent, amb 56m54s 1r Sènior Homes: Gerard Antón, Club RunnersWorld, amb 48m46s 1a Sènior Dones: Cristina Lobaco, Club Triatló Cambrils, amb 1h 06m07s El premi al millor atleta de Vila-seca va anar a parar al Salvador Torrente, cinquè de la general amb 51m40s. A banda, el Club Triatló Cambrils es va endur el premi especial d’un pernil per ser el club més

nombrós. Els premis van ser entregats pel regidor d’Activitats Industrials i Comercials de Vilaseca, Francisco Jiménez, juntament amb el president de la Secció de Muntanya de l’Agrupació Cultural de Vila-seca, Robert Rodríguez. En total es van inscriure 130 esportistes, però un centenar van batre al fred del matí, quan es registraven temperatures de -1Cº i una sensació tèrmica de -4Cº. La cursa es va acabar amb una botifarrada per a tothom i el sorteig d’un pernil. La pròxima activitat de la Secció de Muntanya de Vila-seca i Naturetime serà el 25 de març al mateix indret de la Torre d’en Dolsa amb una nova competició: 3 hores de resistència en BTT.

L’Ajuntament de Vila-seca organitza una jornada formativa per a pares i mares La regidoria d’Ensenyament de l’Ajuntament de Vila-seca, dins el programa d’actuacions del Pla Educatiu d’Entorn del curs 2011/ 2012 i en col·laboració amb la Xarxa d’AMPA de Vila-seca, va dur a terme el 23 de febrer una jornada formativa per a tots els pares i mares del municipi. L’acte es va dur a terme a l’Escola Antoni Torroja i Miret i comptà amb la presència dels equips directius dels centres educatius de Vila-seca. L’eix central de la jornada girava al voltant de la implicació dels pares en l’educació dels fills. Consistint en una ponència del catedràtic de sociologia de la Universitat de Barcelona, José Ramón Flecha. I amb un debat com a cloenda, on tots els participants pogueren aportar els seus comentaris i contribucions en relació als temes que es van anar tractant. En declaracions de la M. Àngels Ponce, regidora d’Ensenyament, la jornada resultà molt enriquidora. El ponent Ramon Flecha va presentar unes iniciatives força interessants on els pares participen de valent en els aprenentatges dels seus fills i filles. Es van debatre diferents punts de vista que poden servir per millorar les bones

pràctiques que ja s'estan portant a terme a les nostres escoles. La regidora continua dient que trobades com aquestes serveixen per apropar més les famílies a les escoles i també perquè els professionals de l'educació comptin amb les potencialitats d'unes famílies que tenen la il·lusió de col·laborar activament en la dinàmica educativa.

5


PLENS I JUNTES

Biblioteca Pública Municipal S’ha signat un conveni amb la Biblioteca de Catalunya per tal de participar en el programa PADICAT de preservació del patrimoni digital català, amb l’objectiu de recuperar, difondre i preservar-lo, especialment aquells documents representatius de la nostra cultura. En l’àmbit de la Biblioteca, cal destacar també que s’ha destinat una partida de 3.668,80 euros per continuar amb el cicle Conta Contes, segons el programa presentat per la responsable de la mateixa. S’ha adquirit també un moble per guardar els objectes personals dels usuaris de les instal·lacions, el qual ha costat 2.245,30 euros. També s’ha comprat una bústia de préstec nova a Abdul Creativos, SL pel preu de 2.554,70 euros. Finalment, s’ha aprovat una despesa de 3.800 euros per a la contractació d’un educador de la Fundació Privada EN XARXA i donar continuïtat al programa d’educar en hàbits i valors a la Biblioteca.

PER ROBERT RODRÍGUEZ Juntes de govern PER ANNA PLAZA Ple municipal

Convenis D’ençà de 2004 que Ajuntament i Departament de Dret de la URV van subscriure un acord, el consistori cada any realitza una aportació econòmica per subvencionar la publicació d’un treball de recerca final de Màster en Dret Ambiental o del títol de Graduat Superior en dret ambiental. Enguany s’ha acordat una aportació de 3.000 euros a tal efecte. L’Ajuntament de Vila-seca ha acordat l’adhesió al Pla Agrupat de Formació Contínua de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i les Diputacions de Girona, Lleida i Tarragona, amb la col·laboració dels consells comarcals i les organitzacions sindicals CCOO i UGT per a l’any 2012. Aquest pla té com a objectiu l’obtenció de recursos per a la formació de personal funcionari i laboral dels ens locals i la selecció d’accions formatives per aconseguir millores en les condicions del seu lloc de treball al servei del ciutadà.

Serveis i compres Intervalor Consulting Group, SA será l’empresa encarregada del servei de rectificació i comprovació de l’inventari de béns i drets de l’ajuntament i dels seus organismes autonòms dependents de 2012 a 2015, pel preu de 25.300 euros més IVA. La direcció d’obra dels treballs complementaris d’adequació del pati d’illa situat entre els carrers Requet de Fèlix, Josep Anselm Clavé i Tenor Josep Forasté patirà una ampliació proporcional a l’augment del pressupost ampliat per la realització d’aquestes obres. Així doncs, es concedeix a l’empresa Balcells Arquitectes, SL un increment en els seus honoraris de 1.429,46 euros. S’ha signat un renting amb el Banco de Santander per a l’adquisició de dos vehicles amb dotació policial. S’ha aprovat una despesa de 8.864,99 euros per renovar la uniformitat d’hivern de la policia local, consistent en pantalons, gorres, jerséis i mitjons. L’empresa Sastreria Luis Lansac será l’encarregada del subministrament d’aquestes peces de roba. S’ha prorrogat l’arrendament amb el Sr. Alfonso Pujals Rius del local de la seva propietat ubicat al carrer Sant Josep, on es troba ubicada la Ludoteca. Aquesta pròrroga finalitzarà el pròxim 31 de juliol de 2013 i el seu preu anual será de 8.580 euros.

Ajuts i subvencions S’ha acordat realizar una aportació a la Fundació Privada Abadia de Montserrat 2025 de 3.000 euros. Els ajuts de menjador de l’escola Antoni Torroja i Miret entre gener i juny d’enguany pujaran a 44.111,20 euros. Pel que fa al Sant Bernat Calvó, durant el mateix termini, aquests ajuts seran de 24.718,40 euros. En el cas del Mestral, l’import de la subvenció será de 10.684,80 euros i de 20.591,20 euros per a l’escola Miramar. La Canaleta rebrà 1.041,60 euros i 10.287,20 euros el centre de La Plana. Pel que fa al Cal·lípolis, l’ajut és de 22.859,20 euros, 8.405,60 euros en el cas de l’IES Ramon Barbat i Miracle i, finalment, de 12.840,80 euros a l’Institut Vilaseca. S’han concedit les subvencions ordinàries a l’Associació de Veterans de Futbol (1.500 euros), el Club Atletisme Vila-seca (8.200 euros), el Club Bàsquet Vila-seca (17.400 euros), el Club Ciclista Vila-seca (4.500 euros), el Club Hoquei Vila-seca (22.500 euros), el Club de Futbol Vila-seca (17.400 euros) i la Societat Protectora de la Caça (2.100 euros). S’ha validat un ajut a l’Associació de Veïns La Plana, per import de 4.263 euros i que corresponia a l’any passat però que no havia estat reconegut per l’òrgan competent.

Projectes en marxa S’ha sotmès a informació pública i s’ha aprovat el plec de clàusules que regiran la contractació de les tasques recollides en el projecte d’adequació de diferents tipus de llumeneres de l’enllumenat públic en una segona fase. El projecte, redactat per Josep M. Rofes, contempla un pressupost de 934.200,29 euros. Garcia-Riera, SL finalitzarà l’aparcament al carrer Galceran de Pinós cantonada amb el d’Horta Novella, quedant pendent

· VEHICULOS NUEVOS Y USADOS · TODAS MARCAS · TAMBIEN SERVICIO:

RAMBLA CATALUNYA, 14

6

Av. Ramón d’Olzina, s/n Tels. 977 39 23 14 - 977 39 24 14


obres de paleteria, instal·lacions generals i comunicacions. L’oferta aprovada té un preu de 667.199,25 euros. Per la seva banda, l’Enginyeria Xavier Riveiro, SL ha estat triada per a la direcció d’obres de finalització d’aquestes 111 places del soterrani del CAPCAR. La minuta aprovada per a aquest concepte és de 12.944,60 euros. L’empresa Pinturas J. Martínez Contreras és l’adjudicatària del contracte menor d’obres de pintura de les parets dels habitatges des dels balcons fins al terre, al pati d’illa del Colomí. L’import per aquest concepte será de 3.052,13 euros. D’altra banda, l’empresa SOREA s’encarregarà dels treballs de realització de l’escomesa d’aigua definitiva. Aquests treballs costaran 1.889,27 euros.

Nous preus de serveis A principis d’any s’acostumen a revisar els preus de concessions, impostos i taxes, sent el cas també de la gestió i explotació de la llar d’infants municipal Fartets. Així, s’aplicarà l’IPC de desembre passat (2,4%) sobre el preu actual, quedant l’import per aquesta gestió en 79.559,52 euros per al 2012. S’ha acordat l’actualització de les tarifes de taxi a Vilaseca, quedant la baixada de bandera en dia feiner i horari diürn en 3,45 euros. Cada quilòmetre suposarà 1,07 euros i 17,35 euros cada hora. En horari nocturn, dissabtes, diumenges i festius, la baixada de bandera costarà 4,16 euros mentre que el quilòmetre sortirà a 1,29 euros i 20,84 euros la tarifa horària. El suplement per recollida a domicili será de 1,68 euros i els suplements per maletes de 0,83 i 1,03 euros, la mateixa quantitat que per la sortida d’estació de ferrocarril. S’ha pactat una actualització de preus amb SOREA, concessionària del serveis d’aigües i clavegueram, pel qual el cost de conservació i manteniment de fonts ornamentals costarà 270.182,76 enguany. Per altra banda, als preus de conservació i reparació de la xarxa de clavegueram s’aplicarà un coeficient (kt) 1,58825.

Serveis socials i sanitaris També s’han liquidat les despeses de diferents serveis socials durant el quart trimestre de l’any passat al Consell Comarcal del Tarragonès. Els 43.150,67 euros es reparteixen en 32.071,44 euros en la xarxa de serveis socials, 1.807,21 euros per al SAD dependència, 62,01 euros per al SAD risc, 6.570,01 euros per al transport adaptat i 2.640 euros per a immigració. Com ve sent habitual, el CAP-CAR de Vila-seca s’encarregarà del programa de salut escolar als centres educatius municipals. Les accions compreses en l’esmentat programa contemplen exàmens de salut a alumnes de P4, vacunació antihepatitis A+B per als de sisè, vacuna antivaricel·la per a alumnes de sisè que no hagin passat la malaltia, vacunació contra el virus del papil·loma humà per a les nenes de sisè i vacuna antitetànica i antidiftèrica per als de segon d’ESO. Per al finançament del programa es destinarà la subvenció que es rebi per part de l’Agència de Protecció de la Salut de la Generalitat de Catalunya.

Carnaval Les tasques d’adequació del pavelló d’esports, les infraestructures necessàries per a les activitats de carnaval, així com les necessitats tècniques a peu de carrer perquè es desenvolupi l’arribada del Rei Carnestoltes, la rua i l’enterrament de la sardina, i els ajuts a les colles participants costaran 22.000 euros.

PLE DE VILA-SECA

L’Ajuntament subvencionarà les empreses que contractin persones del municipi a l’atur El ple de Vila-seca ha aprovat per unanimitat el Pla de dinamització laboral 2012. L’objectiu és afavorir la creació d’ocupació, incentivant les empreses que donin feina a treballadors aturats. Aquest pla contempla un programa de formació per a persones que portin més de mig any a l’atur o que estiguin buscant la primera feina. Els cursos es faran en conveni amb Port Aventura i s’oferten un centenar de places. La meitat estan reservades per a joves d’entre 18 i 29 anys, un dels col·lectius amb més problemes per accedir al mercat laboral. S’ofereixen cursos d’ajudant de cuina, de cambrera d’habitació i de logística d’hotel. Les empreses que contractin treballadors sortits d’aquest pla de formació rebran una subvenció de 1.250 euros. Per rebre l’ajut han de donar feina a dues persones, una d’elles del grup de joves. A més, hauran d’acreditar que han cotitzat sis mesos a la seguretat social. Si el contracte és inferior a aquest temps, la subvenció es reduirà proporcionalment. D’altra banda, l’Ajuntament aportarà 500 euros a aquelles empreses que ampliïn la plantilla contractant alguna de les persones inscrites a la borsa de treball municipal. Aquest pla de dinamització compta amb un pressupost de 87.500 euros. L’oposició hi dóna suport, però amb matisos Els grups de l’oposició, PSC i PP, van votar favorablement al pla de dinamització laboral plantejat per l’equip de govern. Lamenten, però, que arriba tard. Tant el portaveu socialista com el popular, Alberto Miñambres i Jordi Camarassa, van remarcar que feia dos anys ja havien plantejat propostes similars i que l’equip de govern les havia ignorat. Miñambres també va criticar que es creïn dues línies diferents d’ajuts, en funció de si els treballadors contractats provenen dels cursos de formació o de la borsa de treball. Tem que això pugui afavorir Port Aventura, que és qui ofereix els cursos. També es va mostrar escèptic amb el fet que les empreses es vegin obligades a contractar dos treballadors d’aquests cursos per poder-se beneficiar dels ajuts. El tinent d’alcalde de Treball, Josep Toquero, ho va justificar explicant que d’aquesta manera es garanteix que es doni feina als joves, ja que un dels contractats ha de pertànyer a aquest grup. D’altra banda, Miñambres va lamentar la manca de mecanismes de control per assegurar-se que les empreses no facin fora treballadors, abans de contractar-ne de nous a l’atur. Toquero li va respondre que aquests mecanismes existeixen perquè les empreses hauran d’acreditar les persones que tenen donades d’alta a la seguretat social. El plenari es va tancar amb les paraules de l’alcalde Josep Poblet, que va agrair el suport de l’oposició. Poblet va explicar que s’ha pogut posar en marxa aquest pla de dinamització a partir de l’experiència adquirida amb anteriors programes d’ocupació. Va dir que mantindran aquests incentius a la creació de llocs de treball mentre en segueixi havent necessitat. A més, va criticar la manca d’implicació de la resta d’administracions en programes d’aquest tipus.

7


ARTICLE participacions preferents PER ROBERT RODRÍGUEZ JOSEP PEDROLA, il·lustració

En el número anterior d’El Pont de Fusta vam donar els primers apunts sobre el tema que ens ocupa. Sent coneixedors de la notícia i havent fet els primers contactes amb algun dels afectats, va ser materialment impossible donar els passos per oferir un altre punt de vista a la qüestió abans del tancament de l’edició. Aquest seria el punt de vista humà i directe de l’afectat per aquestes inversions. Evidentment no s’ha pogut parlar amb tothom, no tenim espai físic per recollir tots els testimonis i experiències, i desgraciadament no sempre es pot transmetre a través de la paraula escrita una vivència, però el lector es podrà fer una idea de la magnitud de la tragèdia a partir d’aquest article. Així doncs, vam acordar una entrevista amb Rosa Maria Canellas Caburrasi, una vila-secana que ha vist com els seus estalvis, de la nit al dia, han quedat compromesos de tal forma que no està segura que pugui recuperar aquests diners algun dia. Ja us fèiem saber que la Comissió Nacional del Mercat de Valors va posar el crit al cel l’any passat quan es van conèixer els moviments de la banca per tal de col·locar aquestes inversions entre els seus dipositaris. Enguany s’ha pogut comprovar, desgraciadament, que l’alarma no era injustificada, ja que les participacions preferents són un producte financer massa complex perquè un estalviador normal, sense coneixements específics dels mercats i d’aquesta classe d’inversions, entenguessin en la seva majoria què era el que estaven comprant, on estaven posant els diners que havien estalviat. «Quina culpa tinc, jo que sóc una petita inversora, que m’hagin introduït en les participacions preferents», s’exclamava la nostra interlocutora.

Mala praxis

Per si això fos poc, es van detectar, per part del regulador del mercat espanyol, una sèrie d’irregularitats en aquestes contractacions, bona mostra de la qual n’és la nostra entrevistada. A partir d’aquí, les entitats bancàries han ofert sortides més o menys dignes als seus clients. Malgrat això, aquestes opcions i la seva bondat, els clients d’entitats que han hagut de ser rescatades pel Banc d’Espanya, com és el cas de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), han perdut completament els seus estalvis ja que ningú s’ha fet càrrec de la situació. Moltes d’aquestes persones han posat el seu cas en mans d’advocats, encara que evidentment no tothom pot ferho havent perdut gran part o tots els seus diners. Tot just acabem de començar, estem en plena conversa en una cafeteria de Vila-seca, quan entra un veí del poble que ambdós coneixem i que es troba en la

El nom no fa la cosa mateixa situació que la Sra. Canellas. Aprofita per donar-nos detalls del seu cas i ens comenta que ja ha hagut de gastar 2.000 euros en un lletrat, 300 euros en un procurador i 50 euros en els poders notarials. En conseqüència, és fàcil d’imaginar que, no disposant de recursos, la gran majoria d’aquests inversors no han pogut recórrer a un advocat per solucionar el problema. Els que han pogut i ho han fet no tenen molta fe en recuperar els diners, almenys en la seva totalitat, però és la via que els queda abans que el seu capital s’incorpori a l’obra social de la caixa d’estalvis, als vint anys. I és que l’adversari es presumeix poderós, amb la qual cosa hi ha poca fe en la via judicial. Fins i tot veu indicis de pressions quan ens explica que «TV3 ha eliminat programes sobre aquest tema que havien penjat al web. Però hi ha persones que hi entenen i han pogut recuperar-los. Jo mateixa en tinc dos penjats a la meva pàgina de facebook». «Participacions vol dir que ets partícep d’alguna cosa i la paraula preferent et fa sentir important. Fins i tot el nom és un engany perquè s’han quedat els nostres diners i ens trobem darrera de tothom a l’hora de cobrar». Així es refereix la nostra entrevistada a les participacions preferents i, per denunciar-ho, ha escrit al Defensor del Pueblo, al Síndic de Greuges, al Parlament i ha elevat la seva queixa al Parlament Europeu, «explicant què m’ha passat i que no tinc inconvenient en què es revisin les meves llibretes on cobrem les nòmines i la de les participacions preferents, que per a mi era una llibreta a llarg termini com la que tenia». També es va oferir i va aparèixer a TV3 en nom de FATEC (una associació sense ànim de lucre de gent gran) juntament amb Carlos Pertegaz i Mari Carmen Arquè que en són voluntaris. Aquesta associació està col·lapsada i desbordada per atendre les trucades de damnificats. En un principi no era necessari cap tràmit especial per a la contractació, fins que Basilea III exigeix que els contractants responguin un test que determinarà si estan preparats per signar. Malgrat això, no hi ha traves perquè es continuïn col·locant les participacions, ja que s’utilitzen pràctiques que no són del tot legítimes. «A mi no em van fer el test de conveniència perquè et parlo de l’any 2001, quan no era obligatori. Me’l vaig trobar ara quan vaig signar l’opció que m’oferien com a solució, amb totes les creus posades, només calia la meva firma. Va ser perquè em va trucar una amiga i em va dir que havia de passar per l’oficina a autoritzar la venda de les participacions. Jo no ho sabia, pensava que aquesta autorització la donava el mateix director, així que quan hi vaig passar ja havien

8

transcorregut uns dies des que es podia fer i havia perdut almenys un 5% dels diners». Durant la conversa hi ha petites aturades, per agafar aire, per seguir fent el cor fort i continuar endavant. «M’he quedat amb la meva nòmina pelada després d’anys d’estalviar. A mi no m’ho van vendre, sinó que vaig anar a treure diners per pagar una remodelació que estava fent a casa i em van dir que no en tenia. Vaig passar per la meva oficina i em van explicar que m’havien canviat els diners perquè hi havia aquesta oferta tan bona. Això era el dia 24 o 25 d’agost i jo vaig signar els papers d’obertura de la llibreta, els qual tenien data 23 de juliol. Però és que el dia 27 de juliol encara no havien traspassat els diners, no em quadrava res però jo confiava en el director i els vaig signar sense llegir res, perquè em van dir que era un bon producte, amb el capital assegurat i que podria tenir els meus diners en 24 o 48 hores».

L’inici del final

La Rosa ens explica de quina forma va assabentar-se que alguna cosa estava passant amb les participacions preferents. «Amb el meu marit vam veure una manifestació contra les participacions preferents. Vaig pensar que això era el que hi deia a la meva llibreta i vaig anar-me a informar a la meva entitat. Em van assegurar que no passava res i que el meu diner estava completament segur, així que no vaig fer res. Posteriorment, hi vaig tornar i vaig demanar que em passessin els diners a la llibreta, però em van dir que la Comissió Nacional del Mercat de Valors els havia bloquejat i no els podia tocar. Vaig sortir plorant de l’oficina, gairebé no podia aguantar-me dreta. Vaig trucar al Banc d’Espanya, a la Comissió del Mercat de Valors… a tot arreu, i quan em van explicar de què es tractava se’m van posar els pèls de punta. Vaig tornar per segona vegada a la Caixa i vaig portar a un economista els papers que em van donar per signar. Els hi vaig haver de deixar perquè se’ls pogués llegir dues o tres vegades ja que no entenia res del que hi deia. Va quedar parat de com podia ser que haguessin fet això als clients, quan la majoria era gent gran».

Jubilats afectats

I aquí s’introdueix un altre aspecte fonamental i prou greu en tot aquest assumpte, el perfil de l’inversor. Sembla ser que al voltant d’un 90% de persones afectades són jubilats que van invertir-hi diners provinents de les seves jubilacions i que ara no poden recuperar. Aquell vilasecà, que s’ha afegit a la conversa al començament de l’entrevista, tenia pensat


a l’hospital per consolar-la i perquè veiés que a mi també m’havien enganyat tot i ser més jove. Vam acabar plorant totes dues al telèfon». Això també resulta un impediment important a l’hora de saber exactament quantes persones poden tenir aquestes participacions. Ens explica la Rosa que «el principal problema és que hi ha moltes persones que tenen una edat avançada, s’avergonyeixen del que els ha passat i tampoc no tenen recursos per poder lluitar ara per recuperar els seus diners. Amb la qual cosa, l’abast real del problema potser no s’arribarà a conèixer amb certesa, tot i que es parla d’un milió de famílies afectades». Per aquest motiu no hi ha grans manifestacions, «tu no pots dir-li a una persona gran que vingui a una manifestació, per això només se’ns veu a quatre. Pensen com nosaltres, però l’edat no els permet agafar un autobús o un metro per anar-hi. Els fills d’aquestes persones tampoc poden demanar dies de festa a la feina per anar-hi, perquè només falta que la perdin».

Ambició de qui?

realitzar un viatge transatlàntic amb la seva muller enguany. De moment no podrà ser. La Rosa també s’ha trobat amb aquest panorama darrerament. «A una senyora li van col·locar 150.000 euros fa només quatre mesos, quan ja es coneixia la magnitud del problema. Plorava quan m’ho explicava. La vaig conèixer en la manifestació convocada davant del Parlament de Catalunya, durant la qual vaig demanar a la policia per poder parlar amb algun responsable. Saps què van fer? Van trucar els antidisturbis». «També em va trucar un home que tenia la seva mare a l’hospital perquè li havia agafat un treball després de saber què passava. Tenia tres fills a l’atur i dos néts, dels quals n’acollia un a casa, però amb la seva pagueta no els podia donar de menjar. La vaig trucar

Podem caure fàcilment en la temptació de pensar que, les persones que s’han vist afectades per inversions en participacions preferents, tenen una ambició desmesurada. Hi deu haver de tot, però no creiem que sigui el perfil general. Un desconeixement total del que es contractava, unit a la confiança en les entitats bancàries, aplanen el camí de les preferents. «La meva àvia em va ensenyar que un banc era un lloc per guardar els diners, ja que si els tenies a casa te’ls podien prendre i allà hi tenien una caixa forta. Em va obrir la meva primera llibreta a la Caja de Ahorros y de la Vejez on hi ingressava la paga que em donaven de tant en tant. Mai havia pensat que podrien enganyar les persones, no entrava a la meva lògica. Jo tenia plena confiança en l’entitat i ara em trobo que em van enganyar una vegada i ara ho fan una segona vegada. No han acceptat cap tracte dels que he proposat i he de jugar el joc que em proposen ells». Per altra banda, en

9

ocasions no hi havia una rendibilitat extraordinàriament alta que hagués de fer pensar en un elevat risc. «Tenia una llibreta a llarg termini que em donava el 4% mentre que les participacions em donaven un 4,5%, però tenia fe cega en la Caixa i vaig signar. No em van dir mai que perdia la potestat sobre els meus diners, que la inversió era a perpetuïtat, sinó no ho hagués acceptat». «Quan vaig signar l’acceptació de la seva proposta volia fer-ho no conforme i no m’ho van permetre. Els hi vaig portar uns documents preparats pel meu advocat, on es demana la nul·litat de ple dret del contracte inicial, i a la Caixa em van signar com a no conforme. On es troba la igualtat?».

La solució

Arribats en aquest punt, només queda l’opció d’una sortida digna. «Ens han donat l’opció de recuperar un 30% del capital invertit, la meitat al juny i l’altra meitat d’aquí a un any, i la resta a convertir en obligacions subordinades per d’aquí a deu anys, sense garantir res. A hores d’ara hi ha una pèrdua del 33% ja que tothom s’ha llençat a vendre les participacions i estan baixant de preu. També ens han ofert un préstec a 0% d’interès durant un any per sortir del forat, o per tapar-nos la boca». «Per què no han fet com a Islàndia que han empresonat polítics i banquers i s’ha aixecat el país amb una nova política? Es protegeix la banca, però no es protegeix els aturats quan es podria ajudar les famílies i evitar els desahucis que s’estan produint». Per part de la Caixa, l’entitat que ens ocupa, l’única resposta que s’han trobat ha estat els papers que van signar en el seu dia subscrivint les participacions. «Són els emissors i són els que tenen la darrera paraula». I l’hermetisme és total al voltant d’aquest tema, les oficines no es pronuncien i el servei de premsa de l’entitat no contesta. «Que no siguin tan falsos» és la darrera reflexió de la Rosa, quan reviu l’anunci que es pot veure per televisió darrerament, oferint gran suport als jubilats.


ARTICLE taxa turística PER ALEJANDRO TEODORO

Dormir a Catalunya serà més car

El Govern ha donat llum verda a la implantació de la taxa turística, que entrarà en vigor a partir de l’1 de novembre A partir del proper mes de novembre s’hauran de pagar més diners per allotjarse a qualsevol establiment hoteler de Catalunya. Serà en aquesta data quan entri en vigor la controvertida taxa turística. Així ho ha decidit finalment el Govern català, un cop l’executiu s’hagi reunit amb les patronals turístiques per debatre la idoneïtat d’aquest tribut i les seves característiques. Un cop ben dur per al sector, tal com afirmen diferents personalitats polítiques i empresarials, en un context en què el turisme s’ha assentat com un dels principals motors econòmics del país. Però què és aquesta taxa turística? A qui afectarà i de quina manera? Les respostes definitives han sorgit recentment, després que el Govern presidit per Artur Mas acceptés part de les reclamacions proposades per les principals associacions turístiques de Catalunya, en veure’s “clarament perjudicades”. L’anomenada taxa turística consisteix en el pagament d’un tribut d’entre 1 i 3 euros per la pernoctació a Catalunya. Aquesta mesura s’ha pres fonamentalment per la manca de liquiditat de l’Executiu català, i permetrà, segons les previsions, recaptar prop de 100 milions d’euros anuals. El repartiment dels diners entre les administracions serà del 70% per al Govern i el 30% per als municipis, a excepció de Barcelona, on hi haurà una paritat del 50%. Tot anirà destinat a promoció i difusió turística, si bé cada administració decidirà en quines accions concretes invertirà els diners recaptats.

triada, i de l’altra, la categoria de l’establiment. La mesura distingeix entre Barcelona i la resta de províncies. Així, pel que respecta a la Costa Daurada i al conjunt del territori a excepció de Barcelona, la taxa a pagar en un hotel de cinc estrelles o en un creuer serà de 2,5 euros per persona i nit; en els de quatre estrelles serà d’un euro, mentre que a la resta d’establiments la quota serà de 0,5 euros. Pel que fa a Barcelona, les xifres són de 2,5; 1,25 i 0,75 euros, respectivament. El Govern també ha concretat, després de la reunió amb les patronals, que l’import màxim de la quota sigui de set pernoctacions per persona, i no deu com s’havia estipulat en un primer moment. De la mateixa manera, només dues persones per unitat d’allotjament hauran de fer front a la taxa, pel que, posant com a exemple, en un apartament amb cinc membres d’una família, només en pagaran dos. Les associacions implicades també han aconseguit ampliar la franja d’edat a partir de la qual pagar aquest tribut, establint-se els 16 anys, i l’exempció del pagament per a la gent de la tercera edat. “Han comès un error garrafal” La totalitat del sector comparteix la indignació i la frustració de ser “castigats” amb l’aplicació d’una mesura que consideren “un error totalment injust”. Les principals confederacions

turístiques han rebutjat frontalment la taxa turística i, una vegada pactades les modificacions per tal de “minimitzar l’impacte del tribut”, només esperen que el sector no se’n vegi excessivament perjudicat. El president de l’Associació d’Apartaments Turístics de la Costa Daurada, Josep Graset, és una de les veus més crítiques amb la posada en marxa d’una taxa turística a Catalunya. “Trobo un error enorme que el Govern malmeti contra el sector del turisme en un moment en què som un motor per a l’economia”, assegura Graset, qui opina que “al turisme no se li han de posar impediments per dificultar-lo, ja que aquesta mesura ens posa en una situació de desavantatge respecte a la resta de comunitats autònomes i de països”. Amb tot, el també membre de la Confederación Española de Hoteles y Apartamentos Turísticos (CEHAT) es mostra satisfet per les millores que s’han aconseguit arran de les pressions efectuades en contra de l’Executiu. “El fet de reduir el nombre de pernoctacions i d’augmentar l’edat pel pagament del tribut ens beneficia molt aquí a la Costa Daurada, ja que el turisme familiar és bàsic”, explica Graset. Un altre punt important pel president de la Federació de l’ATCD és l’endarreriment de la data d’inici d’aplicació de la taxa, “ja que ens permetrà fer una previsió més exhaustiva i tenir més clar com ens pot afectar tot plegat”.

Fincas Indasol

Variacions en el tribut L’aplicació de la taxa turística afectarà al conjunt de sector català, però concretament a l’hoteler i, especialment, als turistes que pensin en Catalunya per passar les seves vacances. Qualsevol persona que pernocti en un establiment hoteler reglat haurà de fer front al pagament del tribut, sigui estranger o un veí més d’un municipi català. El que diferencia el pagament d’una quantitat o una altra serà, d’una banda, la destinació

VENDA DE PISOS, LOCALS COMERCIALS I PARKINGS

C/ Barcelona, 45 Tel. 977 382 214 Fax. 977 382 011

10

43840 SALOU


Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca Acord de col·laboració pel foment de Costa Daurada com a destinació turística de golf El passat 17 de febrer 2012 es va anunciar de forma oficial l’acord de col·laboració entre el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, l’Associació de Professionals del Golf d’Europa (PGA d’Europa) i Lumine Golf Club amb l’objectiu de fomentar la Costa Daurada com a destinació de golf. A més a més, d’aquestes entitats, l’acord compta amb el vincle del Patronat de Turisme de Vila-seca, la Pineda Platja i el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Costa Daurada. La PGA Europa és una agrupació de 38 associacions de golfistes professionals europeus procedents de 30 països que agrupa a 21.000 professionals del golf. PGA Europa, a més a més, és membre de l’Associació mundial de Golf, associació que agrupa les 10 PGA’s més importants del món Es tracta d’una plataforma de difusió i promoció d’aquest esport. A més s’ha dut a terme una competició internacional «PGAs of Europe Fourball Championship» del 21 al 23 de febrer a Lumine Golf. Amb una participació aproximada de 60 equips de 120 jugadors professionals procedents de 18 nacions diferents.

AGENDA D’ACTIVITATS

MARÇ 07 a 11 16 a 18

Fira ITB Berlin

Promoció a Sant Sebastià

21 a 24

Fira MITT Moscou

16 a 18

Festival de Màgia

30

Obertura Port Aventura

5è FESTIVAL VILA-SECA MÀGICA Auditori Josep Carreras Gala d’Obertura: Divendres 16 de març de 2012 21.00h Preu: 8 euros i anticipada 5. Aforament limitat Gala Internacional: Dissabte, 17 de març de 2012 19.30h Preu: 8 euros i anticipada 5. Aforament limitat Gala Infantil: Diumenge, 18 de març de 2012, 11.00h. Preu: 3 euros. Aforament limitat Gala de Clausura: Diumenge, 18 de març de 2012, 19.00h. Preu: 8 euros i anticipada 5. Aforament limitat Abonaments espectacles: 3 espectacles 10 euros

PortAventura obre les seves portes amb grans novetats PortAventura obre les seves portes a una temporada carregada d’importants novetats. El més destacat és, sens dubte, Shambhala, la muntanya russa de 2012, a l’àrea de Xina. La nova atracció suposarà un fantàstic viatge de llegenda que permetrà al viatger viure una experiència d’emocions i aventura a l’Himàlaia i sentir que toca el cel. Shambhala, expedició a l’Himàlaia: Es tracta d’una muntanya russa del grup dels hypercoaster, que

es caracteritza per tenir un gran tamany i alçada, així com un llarg recorregut. Shambhala assolirà tres rècords europeus: la muntanya russa més alta (76m), la caiguda més llarga (78m) i la més ràpida (134 km/h a la primera baixada). Comptarà amb 5 camelbacks (elevacions durant el recorregut), on el viatger experimentarà l’efecte conegut com air time, perdent el contacte amb el seient. Un fantàstic viatge de llegenda que permetrà el viatger viure una experiència inoblidable.

L’Aliança turística de la Costa Daurada es promociona entre el públic navarrès Els Patronats de Turisme de Cambrils, Reus, Salou, Vila-seca i el parc PortAventura van mostrar els seus encants a la setena edició de la fira Internacional de Turisme Navartur Reyno de Navarra que es va dur a terme a mitjans de febrer. Al llarg dels

tres dies a l’estand del Patronat de Turisme de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, al córner de l’Aliança, es van desenvolupar un conjunt d’activitats adreçades a captar públic familiar i amb molt de ressò. Diversos tallers infantils a més de sorteigs d’estades a la zona

11

per tal d’atreure un públic ja de per si molt fidel amb la Costa Daurada. Els membres de l’aliança coincidiren a destacar la importància de la promoció que s’ha fet a Pamplona, donat que Navartur s’ha consolidat com la fira més important del nord d’Espanya amb una atracció indiscutible de visitants.


BREUS Programa d'audicions musicals per a escolars a l'auditori

Número 307

Març 2012

44 joves finalitzen el programa SUMA’T El Centre Municipal de Formació i Ocupació de Vila-seca ha acollit recentment la cloenda del programa SUMA’T, impulsat per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb l’Ajuntament de Vila-seca i dirigit a joves de 18 a 25 anys que es troben a l’atur i que no han acabat l’ESO. L’objectiu del programa, que ha comptat amb la participació de 44 joves del municipi, és millorar la qualificació professional de les persones joves desocupades i facilitar la inserció laboral. El programa combina una formació de 100 hores per assolir les competències clau, una formació professionalitzadora

Un total de 1.600 alumnes procedents dels diferents centres d’educació infantil i primària del municipi han gaudit de les tradicionals audicions musicals que organitza el Patronat Municipal de Música en col·laboració amb la regidoria d’Ensenyament de l’Ajuntament. Durant les tardes dels dies 22, 24 i 29 de febrer i 2 de març, els alumnes de primària i d’educació infantil van visitar l’Auditori Josep Carreras i van poder seguir en directe 4 audicions musicals. Els músics que van actuar al llarg d’aquests dies són estudiants i membres de les diverses agrupacions musicals del Conservatori de Música de Vila-seca.

en l’especialitat d’auxiliar de restauració de 288 hores a càrrec de PortAventura Entertainment i la formalització d’un contracte laboral per a la formació amb les següents empreses del municipi: PortAventura Entertainment, Funny Drinks, Especialitats J.B, Fleca Pastisseria Carbonell, Estival Park Salou, Gesmare Costa Dorada, Insagra Uno i Pivise. La cloenda va anar a càrrec de l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet; el cap del Servei Territorial del Servei d’Ocupació de Catalunya a Tarragona, Francisco Javier Viejo i el 3r tinent d’alcalde i regidor de Dinamització Laboral de l’Ajuntament de Vila-seca, Josep Toquero.

L’última fase de les obres del Nucli Antic, a contractació

902 734 196 nou telèfon de la Policia Local de Vila-seca 12

La Junta de Govern Local ha tret a contractació l’última fase de les obres de renovació i millora dels carrers del Nucli Antic. Aquestes obres fan referència a l’última fase del Sector C que contempla els carrers de Sant Josep, Tarragona, Sant Pere (tram comprès entre la pl. d’Estudi i el c. dels Ferrers), de la Verge de la Pineda (tram superior comprès entre la pl. d’Estudi i el c. dels Ferrers), Sant Antoni (tram entre el c. de la Mola fins a l’antiga plaça de Flix), Santa Bàrbara, dels Ferrers i la pl. d’Estudi. El Programa de Renovació integral dels carrers del nucli antic finalitzarà aquest any i significarà la renovació d’una vintena de carrers del nucli històric, amb una superfície de 25.000 m2, una longitud de 3,5 quilòmetres de carrers i un pressupost total d'11 milions d’Euros.


Es clouen nous cursos del Servei d’Ocupació Al llarg del mes de febrer, Vila-seca ha clos nou cursos de formació adreçats a treballadors assalariats, autònoms i aturats del municipi. Concretament es tracta dels cursos d’aparadorisme nadalenc, de prevenció de riscos laborals, d’intervenció amb adolescents, d’ofimàtica bàsica, de photoshop, de rus, d'intervenció amb infants, d'ofimàtica avançada i d'anglès. La sala d’actes del Centre Municipal de

Formació i Ocupació “Antic Hospital”, va acollir els actes de cloenda i el lliurament de diplomes acreditatius als prop de 150 alumnes que han seguit els cursos, en sengles trobades presidides per la regidora Manuela Moya, segona tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Vila-seca i Maria Sans, regidora de Formació Continuada i Promoció Educativa de l’Ajuntament de Vila-seca.

Temporada de Primavera a l'Auditori Josep Carreras Divendres 10 de febrer – 22 h. Maria del Mar Bonet Illes de la Mar Festival BarnaSants a Vila-seca

Divendres, 2 de març – 22,00 h De Tomás Luis de Victoria a Adriano Banchieri Del Renaixement al Barroc Nova Lux Ensemble Josep Cabré, director

Divendres 23 de març – 22,00 h El Quintet amb Piano i Guitarra Quartet Quiroga José Enrique Bagaria, piano Carles Trepat, guitarra

Divendres 30 de març – 22,00 h.

Alumnes belgues d’intercanvi escolar visiten l’Ajuntament de Vila-seca Alumnes i professors de secundària belgues de l’institut DvM Humaniora (Aalst) han fet una estada a Vila-seca. Fruit d’un intercanvi escolar amb alumnes de l’institut Ramon Barbat i Miracle, el grup d’estudiants va visitar l’Ajuntament i van ser rebuts per l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet i per les regidores M. Àngels Ponce i Natàlia Güell. Els 20 alumnes de l’institut DvM Humaniora és el segon cop que ens visita i van tenir un programa ple d’activitats

pensades per enriquir la convivència entre els alumnes mitjançant tallers, excursions lúdico-culturals a Barcelona i Tarragona i activitats esportives a la platja de la Pineda. A la imatge, els 20 joves i 2 professors del centre educatiu d’Aalst, població de 80.000 habitants situada a 35 km. de Brusel·les, acompanyats dels seus amics vila-secans que durant el proper mes d’abril visitaran Bèlgica, en una foto de record al vestíbul de l’Ajuntament.

Concert de Setmana Santa La Missa de Glòria de Puccini Orquestra de Cambra de Vila-seca i Cor Ciutat de Tarragona Gabriel Blanco, tenor Jordi Ricat, baríton Fernando Marina, director OCV Josep Prats, director cor

Divendres 13 d'abril – 22,00 h Concert de Joves Músics Quartet Gerhard Lluís Castán, Judit Bardolet, Miquel Jordà i Jesús Miralles

Divendres 25 de maig – 22,00 h Concerts de l'Orquestra de Cambra de Vila-seca (OCV) Serenata per a cordes de Txaikovsky Christian Chivu, concertino i director

Divendres 1 de juny – 22,00 h Concert Coral Piano, Cor i Percussió Cor Mixt de Vila-seca Xavier Pastrana, director

Abonament de temporada per a l’Auditori Informació al tel. 977 393 812

13


ARTICLE GRÀFIC

carnaval 2012 PER ANTONI BONET

Lenta però multitudinària i acolorida, aquesta ha estat la Rua de Carnaval d’enguany amb la participació d’unes 30 colles (i algunes de Salou) i vora dues mil persones, que aviat es diu. Després de tants anys hom es pregunta com ha de ser el Carnaval perfecte doncs les grans ments pensants del poble, que tot ho saben, cada any troben alguna ‘pega’ per a deslluir, no sigui pas que ens arribem a creure massa les coses. Certs cops podríem dir ’a gustos, disgustos’. Perquè quan el problema no és la música, és el recorregut, o el ‘premi’ o vés a saber. El que sí sabem és que ha estat un any molt participatiu, es notava més gresca a l’ambient, carrosses molt treballades, color i gent, gent arreu. Cal donar l’enhorabona als organitzadors que han sabut ampliar i fer més participativa la celebració més enllà de la rua, amb el ball de Carnaval, el pregó previ del rei Carnestoltes i el seu posterior enterrament amb la comparsa de vidus i vídues. Acompanyats sempre de la Txaranga Band Tocats, repartint premis, recordatoris i intentant que la gent s’ho passi bé. El Carnaval de Vila-seca cada cop va a més, enhorabona. Però també es pot millorar i dos dels temes que potser caldria tenir més en compte son els de la gent incívica que participa a la rua i va orinant els portals del poble, i el consum d’alcohol i tabac a dojo, de manera desproporcionada en carrosses plenes de nens petits, en aquests casos s’hauria de mirar de racionalitzar una mica. Des d’aquestes pàgines felicitar la comissió carnavalera i donar ànims per continuar creixent i millorant aquesta festa de disbauxa. Les colles guanyadores varen ser: Colla Els Amics (Gnoms) per originalitat, color i detalls; Colla Viladropos (Espantalls) pel disseny i color del vestuari; Colla Bailarte (Indis) pel muntatge de carretel·la i vestuari; Colla Bellissens (Esquimals) per la vistositat nocturna de la carretel·la i el vestuari; i la Colla El Purgatori (Víquings) pel disseny de vestits, carretel·la i complements. Enguany, bona combinació de disfresses ‘clàssiques’ (indis) i d’innovadores (Eurovisió).

14


15


ARTICLE

PER ANNA PLAZA ANTONI BONET, fotomuntatge

El repartiment dels impostos que genera Port Aventura i tots els terrenys que té associats són ara mateix una incògnita. El 28 de febrer ha caducat el conveni pel qual fa vint anys es va crear el Consorci Recreatiu i Turístic. Aquest ens, presidit de la Generalitat, s’encarrega de repartir els impostos entre Vila-seca i Salou. Fins ara s’havia fet a parts iguals. Però Salou creu que ha arribat el moment de canviar les condicions i fer el repartiment en funció dels terrenys i endur-se així una major part del pastís. Això, però, no és el que contempla la llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat. Una esmena introduïda per CiU planteja que es mantingui l’estatus quo i que Salou i Vila-seca segueixin percebent la mateixa quantitat de diners. Davant d’aquesta jugada, descoberta a darrera hora, Salou s’ha posat les mans al cap i ha revocat la seva participació al CRT. La llei d’acompanyament dels pressupostos es troba ara mateix en el Consell de Garanties Estatutàries, que ha d’avaluar la seva adequació a la llei. Fins que no se’n tingui un dictamen favorable no es podrà aprovar al Parlament. Això deixa el CRT en una situació d’stand by, que no se sap com acabarà.

Salou, disposat a portar als tribunals el repartiment dels impostos de Port Aventura A principis de tardor l’alcalde de Salou i el de Vila-seca es van reunir. Pere Granados li va manifestar a Josep Poblet la voluntat d’obrir negociacions per veure en quines condicions es renovava el conveni del CRT. Les converses, però, no van anar més enllà i l’Ajuntament de Salou va presentar la seva pròpia proposta. Reclamava un repartiment dels impostos en funció dels terrenys durant els propers cinc anys. Això representa un 57% per a Salou i el 43% restant per a Vila-seca. Més enllà d’aquests cinc anys, Salou pretén endurse encara una part més important del pastís, repartint els impostos en funció del rendiment econòmic. Des d’un primer moment, l’Ajuntament de Vila-seca va optar per la màxima discreció, gairebé secretisme, renunciant a fer cap valoració pública de la proposta. Sorpreses i mocions La bombolla va esclatar durant la col·locació de la primera pedra de l’Escola Internacional del Camp, a la qual va assistir el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. Va ser allí on l’alcalde de Salou va descobrir l’existència de l’esmena que assegurava el manteniment de les condicions del CRT. En un plenari extraordinari, el 14 de febrer, l’Ajuntament de Salou va aprovar

16

per unanimitat una moció en què es rebutja la imposició del govern català i es considera inconstitucional la mesura. Només dos dies més tard, se’n va fer un altre revocant la participació al CRT i reclamant que s’obrin negociacions per pactar unes noves condicions. L’Ajuntament de Vila-seca ha optat de nou per la discreció. Tan sols va emetre un comunicat dient que es respecta la postura de Salou, però sense entrar en més detalls sobre les seves reclamacions. El cas podria arribar als jutjats Ara la situació és del tot incerta. El CRT s’hauria pogut renovar automàticament si les dues parts hi haguessin donat el vist-i-plau. Però l’Ajuntament de Salou hi ha renunciat i el de Vila-seca no s’ha pronunciat. Si l’esmena de CiU prospera i s’aprova en la llei d’acompanyament, Salou ja ha amenaçat a presentar una denúncia davant del Contenciós Administratiu i, si és possible, al Tribunal Constitucional, perquè creu que es tracta d’una imposició i que s’està vulnerant l’autonomia municipal. Diu que recorrerà a aquesta via si no s’obre un procés de diàleg clar i transparent. Salou considera que no té sentit mantenir les condicions actuals del CRT. Creu que durant aquests 20 anys, amb el repartiment a parts iguals, ja s’ha pagat amb escreix les inversions que ha hagut de fer Vila-seca per habilitar els accessos al parc. A més, posa de manifest que les obres d’urbanització del terrenys ja estan acabades, encara que no s’hagin fet totes les construccions previstes. I és que un dels arguments per prorrogar les condicions del


APARTAMENTS TURÍSTICS LLOGUER I SERVEIS

CSI

Centre de Soft Integral

Consorci és esperar al ple desenvolupament hoteler, residencial i comercial del complex abans d’introduir canvis Salou recorda, però, que els tràmits urbanístics es van donar per acabats el 2008. Si no s’hagués complert el calendari, passats aquests vint anys, els expropiats podrien reclamar els seus terrenys. El PSC denuncia l’opacitat de la Generalitat Enmig de tot aquest rebombori, el Partit dels Socialistes ha denunciat l’opacitat de tot el procés. Creuen que CiU, amb l’esmena introduïda a la llei d’acompanyament, afavoreix de forma directa els interessos de Vila-seca, ignorant els de Salou i tancant la porta al diàleg. Per aquest motiu han anunciat que preguntaran al conseller Mas-Colell al respecte i demanaran que aquesta esmena es voti per separat, al marge de la resta d’articles de la llei d’acompanyament. Els socialistes també lamenten el silenci del delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, que no s’ha pronunciat en cap moment sobre la polèmica. Creuen que queda demostrat que Josep Poblet és qui realment belluga els fils del partit i del govern al territori, afavorint els seus propis interessos. I posen també com a exemple que Vila-seca és el municipi del Camp que s’endú una major partida d’inversions en els pressupostos catalans d’aquest 2012.

Desenvolupament de software Solucions empresarials Tècnica de sistemes Assistència tècnica E-bussines Formació Av. Pau Casals, 104 baixos Tel. 977 37 16 17 Fax 977 37 17 00 LA PINEDA

OPTICA VILA-SECA C/ Verge de la Pineda, 37 Tel. 977 390 803

LLIBRERIA PAPERERIA COPISTERIA Rbla. Catalunya, 6 - Tel. 977 390 171 VILA-SECA

17

C/ Joan Miró 5, entresòl Tel. 977 241 030

TARRAGONA www.csoft.es

Electrodomèstics Regals Llista de noces Fotografia Rambla Catalnya, 2 Tel. 977 39 05 19 - Fax 977 39 24 85 Apartat 51 - VILA-SECA


LLOCS SINGULARITZATS

3

PER CARLES JANSÀ JOSEP PEDROLA, Il·lustració

EL CELLER Edifici agrícola destinat a guardar i emmagatzemar vi, situat al nucli urbà de Vila-seca fent cantonada amb el carrer de Castillejos i el carrer del Celler; aquest darrer és l’antic carrer del Castell que continua en direcció Nord, cap al camí del Castell. La verema va ser una de les grans collites del nostre poble. És per això que els pagesos de Vilaseca, mitjançant la Cooperativa (o Sindicat) Agrícola, van construir amb esforços i comunitàriament aquesta obra. L’edifici va ser dissenyat per l’arquitecte Pere Domènech Roura, fill del famós arquitecte Lluís Domènech i Muntaner, i va ser construït entre 1911 i 1919. Correspon a l’època del noucentisme i té un estil classicista. És una construcció rectangular que medeix 44 per 25 metres i consta de tres naus que cobrien llargues fileres de tines, les quals molt posteriorment, i amb motiu de la desaparició dels cultius de vinya, van ser enderrocades. Les parets de l’edifici estan fetes de paredat comú de pedres amb morter i a les cantonades hi ha carreus o pedres tallades de pedra soldó, la pedra típica del nostre terme.

18


IMATGES DEL PASSAT

Participants premiades de l’Escola Antoni Torroja Miret a la II Olimpíada Escolar (1975)

MONTSE GARRIGA, coordinació

Darrere: 1. Sió Sarmiento Vallverdú 2. Consuelo García Rascón 3. Eva Garriga Pujals 4. Montse Salvadó Rovira 5. Marisa Aranda Valero 6. M. Carme Duran Salvadó 7. Nuri Rodríguez Miralles 8. M. José Álvarez Monedero 9. Montse López Sánchez 10. Anna Duran Salvadó

Fotografia i informació cedides per Eva Garriga Pujals

Davant: 11. Anita Torres Alarcón 12. Isabel Sans Pedrola 13. Pineda Morell Clavé 14. Rosa M. Blanch Ribas 15. Anna M. García Rascón 16. Montse Magrinyà Gabarra 17. Helena Gutiérrez Bultó 18. Pilar Rosanes Sarrà 19. Margarita Aránzazu Ríos Martínez 20. Isabel Dueso Gastón

Si teniu alguna fotografia de grup, de 1975 enrere, i voleu que surti publicada us podeu posar en contacte amb la redacció d’El Pont de Fusta

19


COL·LABORACIONS JORDI BLASI Carrer del Mar ANTONI MAS A la fresca XAVIER GRASET Bon vent JOSEP PEDROLA, il·lustracions

Millor Cambrils i Vila-seca que Salou L’Associació de Comerciants s’ha queixat que hi ha botigues que donen mala imatge de Salou, raó per la qual ha demanat a l’ajuntament que hi actuï, en considerar que aquest és «un dels temes més importants de Salou ara mateix». A veure: el problema greu del comerç de Salou no és si hi ha botigues índies i paquistaneses que pengen samarretes fora, basars xinesos o tendes espanyoles que es dediquen a vendre collonades. El lamentable és que ni l’Associació de Comerciants ni l’ajuntament saben estimular les vendes d’uns establiments que amb prou feines poden capejar la penúria de l’hivern, agreujada a sobre per la crisi. Per això hi ha qui opta per tancar i anar-se’n a Cambrils, on allà les coses sí que funcionen. Aquesta curtedat de mires dels que se suposa que n’haurien de saber no afecta únicament el comerç local; també s’hi veuen perjudicades petites indústries del municipi. En conec una que també ha hagut de plegar i anarse’n, en el seu cas al polígon de Vilaseca, perquè aquí no hi ha naus on instal·lar-s’hi. Abans de les municipals, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va inaugurar -acompanyat del seu ara enemic Josep Poblet- un parc logístic al Camí del Cementiri, que a banda d’acollir només serveis municipals va servir perquè li fessin les fotos de rigor. A Salou ningú sembla pensar en el comerciant ni en el petit empresari. Per això malviu un sector que hauríem de protegir com el que més.

Bon PProfit! El passat 12 de febrer, el Partit Popular de Tarragona es va aplegar al restaurant El Álamo d’Alcover per fer balanç polític i gaudir d’una calçotada. Al tiberi van assistir el president provincial del PP, Alejandro Fernández, que va aprofitar l’avinentesa per retre homenatge al fundador del partit, l’exministre franquista Manuel Fraga, mort el passat 15 de gener sense mai no haver demanat perdó per les violacions sistemàtiques dels drets humans que va incentivar i practicar

(execucions a mort incloses) durant la dictadura del general Franco, de la qual en va ser còmplice. A la patriòtica festa també van assistir representants del Partit Popular de Salou, encapçalats pel president local, Mario García, i altres personalitats de la dreta cavernícola. En canvi, els qui no hi van poder anar van ser Francisco Camps i Ricardo Costa, possiblement perquè ja tindran temps de trobar-se tots plegats al País Valencià, on, malauradament, la paella està perdent pes en benefici d’un altre plat en el que preval l’embotit.

Frases memorables «La festa major té uns protagonistes, un actiu humà, uns actors, que són les quasi 60 entitats que hi col·laboren». (Pere Granados, alcalde de Salou, en un anunci a tota plana a La Vila. Doncs quina sorpresa! I jo que em pensava que l’únic protagonista i actor n’era ell, ja que la seva foto surt en 18 de les 20 notes de premsa de l’ajuntament sobre la festa major! No sé, proposo que el proclamem pubilla d’honor. Amb caràcter vitalici, és clar!)

Esperit

solidari

Cinc-centes persones van participar a la menjada, previ pagament d’un euro, de fideus negres que es va organitzar amb motiu de la festa major d’hivern a l’exterior del Club Nàutic de Salou. L’alcalde, Pere Granados, va dir que la recaptació «anirà destinada a una entitat benèfica i humanitària, com es ve fent en aquest tipus d’àpats populars». Per afegir-hi tot seguit que la trobada «és una forma de convertir també la festa en un acte de solidaritat i d’ajuda a aquelles entitats que tenen una funció d’estricte sentit social». Dues coses. La primera: per què no ens diuen a qui lliuraran aquests diners? Fins i tot això ho han d’amagar? La gran beneficiada (per no dir l’única beneficiada) sempre ha estat Càritas, com si l’Església catòlica tingués l’exclusivitat assistencial, quan no és així. L’altra: es gasten 300.000 euros a la festa major i només en donen 500 als necessitats. Què poc que costa fer callar la mala consciència...

20

En trobareu més a http:// jordiblasi.blogspot.com/

No hi ha ni per tinta de color L’equip de govern està decidit a portar la seva política de contenció de la despesa al límit. Fins al punt que ha comunicat als funcionaris de l’ajuntament de Salou que a partir d’ara ja no podran fer impressions de color. Per estalviar, és clar. D’aquesta manera, si algú, per necessitats de la feina, ha d’imprimir en color haurà d’anar al servei de copisteria que hi ha al soterrani (el que no sé si també els han dit és que no agafin l’ascensor, per no gastar llum). Això sempre que la impressió no superi els 20 fulls, perquè llavors hauran de demanar al seu regidor que en signi l’autorització. Una mesura aquesta que es considera positiva, ja que evitarà que els regidors no s’avorreixin entre inauguracions. I una mesura molt profitosa també per al personal que no treballi a les oficines centrals del passeig 30 d’Octubre, perquè així, mentre hi van, es delectaran amb l’exquisit paisatge urbà de Salou. Res, que són uns genis!


-Diuen que per sortir de la crisi, el millor és inventar coses, fabricar-les, comercialitzar-les, exportar-les i que te les comprin … -Doncs jo hi afegiria a més a més: Que Déu hi faci més que naltrus! -Veureu, el pare explicava que acabada la guerra civil (any 1940), es va trobar a l’estació de tren de Tarragona el Castellarnau. Era antiquari i restaurador, vivia a la part alta de la ciutat i provenia d’una família de la noblesa tarragonina. Era un home esprimatxat i no gaire alt, amb ulleres, rialler i feia servir la ironia per explicar-se. I això és el que va fer amb el pare una vegada el va saludar i li va relatar que acabava d’arribar de Barcelona amb el tren, on havia anat a veure la «Feria de Muestras». Aquest esdeveniment havia estat molt promocionat pel franquisme, amb tots els mitjans de comunicació del «Movimiento». Les principals «estrelles» de la fira eren els denominats «RO-BER-TO», o sigui, «El Eje Roma - Berlín Tokio», que eren amb qui s’havia aliat Franco . Els que en deien «Aliats Occidentals», ni hi eren ni se’ls esperava, almenys de moment. Cada dia els diaris i la ràdio anaven plens de les conquestes militars i els invents dels nazis, el que tot plegat havia despertat gran expectació de la gent, i és clar, el pare amb gran curiositat li va preguntar quina impressió n’havia tret.

-Mira el que et dic, només entrar ja em sorprenia tot, però he arribat a un lloc, on hi havia exposat un tub transparent fet d’un material que anomenaven «Pexiglàs»*. Allò sí que m’ha deixat bocabadat, de seguida he pensat que aquest invent canviaria el curs de la humanitat. Tu saps el que és ara, quan s’embussa la canonada de la comuna? Com que ara són de ceràmica o d’obra, ara obre per aquí, no, potser més avall, ara trobo l’embús, ara faig un forat per desembussar i merda per tot arreu! En canvi ara amb aquest invent, quan la cosa estarà embussada, com que serà transparent, aniràs mirant i... Allí! I allí és on s’haurà de desembussar! Això si que és un avenç! S’ha acabat el patiment! Bé, vaig anar seguint la fira i en un altre lloc, quan ja pensava que difícilment res més em sorprendria, va i em trobo amb un altre invent, llavors sí que vaig caure de cul! Presentaven unes pastilles* substitutives dels aliments. La gent portarà una capseta amb les pastilles, i per exemple: l’una serà de paella (1r plat), després una de canalons (2n plat), per postres una de tiramisú i per arrodonir-ho una de «desgraciada», (llet desnatada, cafè decafeïnat i sacarina), pels que facin règim. Acabes de «dinar», fas un rot, et passes la màniga per la boca per netejar-te-la per si de cas, i llest... -Però ara sí que ve la contradicció, ara la gent es prendrà tres pastilletes, pairà, es farà un pet, i ves per on, no faran falta els tubs transparents per les comunes... -És que renoi! Un invent es menja a l’altre, són terribles inventant aquests alemanys... *El «Pexiglàs» és l’actual plàstic, i les «pastilles» són els anabolitzants i altres productes químics.

La memòria de Pujol Mas Calvó com a centre de la solució del català a València. Ho explica Jordi Pujol al seu darrer volum de Memòries, escrites amb la col·laboració del periodista Manuel Cuyàs. Mas Calvó, allà on va néixer Sant Bernat el segle XI i on anem anualment els vila-secans de romiatge ritual, en aquesta cerimònia ancestral i de tocs feudals a recollir la coca que els senyors donen al poble pels volts del 25 d’Octubre, va ser seu d’una trobada secreta entre els presidents de les dues Generalitats, valenciana i catalana, Zaplana i Pujol. Si al primer volum de les memòries de l’ex-president hi havia fotografia i tot d’una estada a Vilaseca, i si al segon hi apareix el procés de Port Aventura, en aquest tercer descobrim aquest passatge fins ara no publicitat. Va ser el 8 d’abril del 1996, quan Aznar demanava el suport dels nacionalistes bascos i catalans pel que seria el seu primer mandat. Pujol va posar com una de les condicions del seu suport que s’havia de resoldre definitivament i bé en el fals problema de la unitat lingüística del català, discutida pel PP de València. Sembla que Aznar estava d’acord que encara que se’n digués valencià, no es discutís que parlem la mateixa llengua, i que no se’n fes guerra política (disposat com estava a parlar català

en la intimitat, també estava per la unitat de la llengua!). Jordi Pujol dóna detalls de com va anar aquesta entrevista amb Zaplana, que va demanar temps per pacificar el sector de la burgesia valenciana que havia esdevingut hostil al català i a Catalunya, i no acceptava que l’Institut d’Estudis Catalans fos autoritat única en matèria lingüística també al País Valencià, per bé que sí que Zaplana acceptava les normes de Castelló. De resultes d’aquella trobada s’acabaria creant l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que va servir per complir a la manera del PP l’acord de la llengua. És clar que ja veuen que passat el temps, i canviats els governs, encara arrosseguem les mateixes qüestions. La llengua catalana pateix les agressions, i menysteniments institucionals dels governs balear, de l’aragonès a la Franja, o del valencià quan bloqueja les emissions de TV3 que promou Acció Cultural del País Valencià. De fet Eliseu Climent recorda alguna vegada la importància de la figura de Sant Bernat Calvó, com a jurista que va acompanyar el rei Jaume I, en les seves conquestes, tant a València com a Mallorca. Potser hauríem de tornar a oferir aquest escenari, amb coca de sucre i Cola-Cao, o un Okey, inclòs, per veure si es frena aquesta nova ofensiva contra la unitat i la salut de la llengua de la que no ens en podem sentir aliens. És clar que ara el neguit que fa sumar forces és el del Corredor del Mediterrani, una infrastructura que interessa també els empresaris i les cambres de comerç valencianes i catalanes, i que topa de nou amb les prioritats del Govern central acabat d’estrenar. Potser serà la manera de veure que els interessos i la manera d’entendre’ns ens ha de fer vèncer recels i anar a una i a per totes.

21


ENTREVISTA marta padró PER ANNA PLAZA PAU JANSÀ, fotografies

‘Sí, veia i veig tot el teatre que puc puc’’

La Marta Padró és tarragonina de naixement i vila-secana d’adopció. Viu al poble des de 1979 i actualment és la presidenta dels Amics del Teatre. Ja fa anys que és al capdavant d’aquesta associació nascuda l’any 1999, que s’encarrega de configurar la programació teatral del PONT DE FUSTA: Parla’ns dels teus orígens en el món del teatre MARTA PADRÓ: A l’escola havia fet de Maginet Pelacanyes! I sempre he estat enredada amb alguna cosa. L’any 1969 vaig entrar a la colla de sardanes Joventut Tarragonina. Allí vaig coincidir amb el Josep Maria Salvadó. A més de ballar, organitzàvem concerts i representacions teatrals. Vam portar el Lluís Llach i també els Joglars, quan l’Albert Boadella era a l’exili. L’any 1981 es va recuperar el ball parlat de Dames i Vells. Vaig fer de segona dama durant els cinc primers anys, fins que es va decidir que només hi sortirien homes. Quan vam començar a fer Dames i Vells vam enredar l’Oriol Grau. I llavors ens vam engrescar a fer cosetes petites: teatre infantil, animacions. La relació va continuar i l’any 1988 es va crear el grup Trono Villegas. PONT DE FUSTA: Vas fer moltes obres en aquella època? MARTA PADRÓ: D’actuar he actuat poc. Vaig sortir en obres com In nomine Dei i La padrina consagrada. El meu paper estel·lar va ser a La vida de Trono.També he fet de figurant a la sèrie de televisió Plats Bruts, Malalts de tele i en diversos programes de l’Andreu Buenafuente. Anava fent pinitos. També fèiem moltes accions teatrals. Per exemple, en sopars de turisme havia fet de gitana que venia flors o de la dona d’un conseller d’una caixa d’estalvis.

municipi. Els seus vincles amb el teatre vénen de lluny. Ja en feia a l’escola i després de passar per Dames i Vells va acabar formant part del grup Trono Villegas, junt amb actors com Oriol Grau i Fermí Fernández, amb qui conserva una estreta relació d’amistat.

PONT DE FUSTA: Sobretot, però, ets espectadora. MARTA PADRÓ: Sí, veia i veig tot el teatre que puc. PONT DE FUSTA: I què t’agrada? MARTA PADRÓ: Sobretot que estigui ben fet. M’agraden les obres amb missatge, però que no siguin massa rebuscades. En el teatre contemporani, a vegades ara es passen amb la posada en escena i es perd l’essència de l’obra. És tan complicat de veure-ho, que no entens el que diuen. Jo m’adapto als temps, però vull que encara que sigui modern, s’entengui i t’ho facin passar bé. És igual comèdia o drama. PONT DE FUSTA: Com van néixer els Amics del Teatre? MARTA PADRÓ: Quan Josep Graset era regidor de Cultura va convocar un seguit de persones vinculades al teatre. L’Eva Marquès i la Bernadette Farriol del grup de teatre la Tramoia, l’Esteve Sauné i l’Elena Pàmies del Coverol, Modesto Ferré com a programador de l’Ajutament

PONT DE FUSTA: T’agrada més la feina de darrere que pujar a l’escenari? MARTA PADRÓ: A mi pujar a l’escenari em feia pal. El que passa és que l’Oriol sempre m’espitjava. Sempre va tenir molta confiança en mi. Perquè sinó jo no hauria sortit mai! Em feia vergonya, però després me’n sortia. Quan ja era dalt l’escenari, ja estava.

i a mi. Ell ens va suggerir desvincular la programació de l’Ajuntament i que fos gent de teatre qui programés. I així es va constituir l’associació. Era la tardor de 1999. Aquesta serà la catorzena temporada. PONT DE FUSTA: Heu canviat criteris de programació en aquest temps? MARTA PADRÓ: Sí, hem anat canviant i adaptant-nos al públic. Al principi fèiem dos cicles a la primavera i a la tardor. Econòmicament no podíem portar grups coneguts. Fèiem un teatre proper, no professional, tot i que no m’agrada parlar d’aficionats. Més endavant vam decidir suprimir la programació de tardor, perquè al teatre del Centre fa molt de fred, i concentrar-ho a la primavera. Això ens permetia portar companyies més conegudes i adaptar-nos als gustos del públic. També vam suprimir les obres infantils perquè l’Agrupació Mútua i l’Ajuntament ja en feien un cicle. PONT DE FUSTA: Costa configurar una programació? MARTA PADRÓ: Si tinguessin un xec en blanc i un teatre adequat, més gran i còmode, no costaria gaire. La sala del Centre ens condiciona. L’escenari està bastant bé, però és petit. Segons quina escenografia no hi cap. Hi ha l’Auditori, però no està preparat per fer teatre. És una llàstima. En el seu moment s’hi hauria hagut de pensar. L’escenari és gran i té condicions, però no està equipat per fer-hi teatre. Això ens obliga a fer una despesa extra d’entre 1.500 i 2.000 euros si volem programar allí. PONT DE FUSTA: És difícil trobar companyies que s’adaptin a aquestes condicions econòmiques i d’espai? MARTA PADRÓ:Tothom està disposat a venir i a adaptar-se. Som nosaltres que moltes vegades no hi podem arribar, o bé per espai, o bé per diners. Ara, mai hem trobat una companyia que no vulgui

22


venir, ans al contrari. És més, ens envien molta publicitat, ens fan moltes ofertes, però a vegades no hi arribem. PONT DE FUSTA: Enguany l’Ajuntament ha retallat la subvenció que us dóna per fer la programació. Això us ha condicionat? MARTA PADRÓ: Fem sis obres, com l’any passat. Però les companyies no tenen un preu tan alt. De molt coneguts hi ha el Toni Albà, l’Oriol Grau i el Fermí Fernández. Això sí, hem procurat que siguin companyies serioses, que ho facin bé i que les obres s’adaptin al que volem. Però de preu és clar que hem retallat. Per força. PONT DE FUSTA: Fes cinc cèntims de la nova temporada... MARTA PADRÓ: Comencem amb Anguilas, una tragicomèdia, un monòleg d’un actor argentí resident a Catalunya, que explica les seves experiències com a immigrant. A l’abril arribarà La ràbia que em fas de la companyia Nascuts de Peu en Terra. Relata les peripècies d’un sopar d’empresa on esclaten tota mena de tensions. El 28 d’abril vindrà el grup Tebac de Reus amb Muntanyes nevades, banderes al vent, una comèdia molt divertida ambientada a la Guerra Civil. Ja al maig es podrà veure Bilderberg Club Cabaret, dirigida per Oriol Grau. És la darrera producció de la Sala Trono i ha tingut molt d’èxit. És una sàtira sobre aquesta mena de societat secreta que aplega les persones més poderoses del món. El 9 de juny tornarà Toni Albà amb Brots, una comèdia negra sobre els enterraments. I, com l’any passat, la Tramoia de Vila-seca tancarà la temporada amb una comèdia. Enguany estan assajant Això no és vida, escrita per a la companyia T de Teatre. PONT DE FUSTA: Tretze anys després, el principal repte continua sent atreure més públic... MARTA PADRÓ: Sí, costa. Part del problema és la sala del Centre i em sap greu haver-la de criticar. Però hi fa fred, les butaques són velles i la visibilitat no és bona. I la gent no vol pagar per estar incòmode. L’altre handicap és que no

tenim diners per fer publicitat i hi ha molta gent a la qual no podem arribar. Fer una bona campanya és car i hem de triar entre fer més obres o gastar diners en publicitat. Enguany comptem amb una subvenció d’11.000 euros i hi ha cinc companyies que cobren. Totes menys la Tramoia. A més, s’ha de llogar l’equip tècnic i el local, encara que no sigui car. Tot plegat ens deixa amb poc marge de maniobra. PONT DE FUSTA: Per intentar compensar ara poseu en marxa la pàgina web dels Amics del Teatre. MARTA PADRÓ: Sí, i això ens ha sortit gratis. Ha estat una aportació voluntària del Pau Jansà. S’hi podrà consultar la programació d’enguany i també de totes les temporades anteriors. A més, hi ha informació sobre l’entitat, qui som i com fer-se soci. PONT DE FUSTA: Quan socis hi ha? MARTA PADRÓ: Entre 140 i 150. El nombre ha pujat en els dos o tres darrers anys. Al principi va costar més. PONT DE FUSTA: Catorze anys d’història, més de seixanta obres programades... En recordes alguna especialment? MARTA PADRÓ: M’ho he passat bé en moltes. Però em costa triar-ne una. La que em va agradar molt, tot i ser un fracàs de públic, és Els ulls de l’etern germà, dirigida per l’Oriol Broggi. Només van venir 17 persones, la pitjor entrada que hem tingut. En un registre del tot diferent, vaig riure molt amb Nena maca per favor les postres, amb la Clara Segura i el Bruno Oro. M’ho vaig passar pipa. Altres que m’han agradat són La noche de Molly Bloom amb la Rosa Novell, Como lo digo lo pienso, te lo juro de la Maria Castigo, Audiència irreal i L’ombra de Toni Albà, Som i serem de Teatre de Guerrilla... De la temporada passada destacaria La marató de Nova York amb el Joan Negrié i l’Albert Triola. I de la Tramoia me n’han agradat moltes,

23

sobretot l’última: Parelles de fet, de fet parelles. S’han pogut veure coses molt diferents. PONT DE FUSTA: Totes les obres que programeu les heu vist prèviament? MARTA PADRÓ: N’hi ha que les hem vist nosaltres o algú de la nostra confiança. També hi ha un ventall de gent que ja sabem que treballen bé i que són una garantia. Així difícilment t’equivoques. Per exemple, la Clara Segura, que ha vingut un parell de vegades, és una gran actriu. És difícil que no m’agradi una obra d’ella. Però algun cop hem programat sense tenir cap base i ens hem equivocat. Ens va passar amb Marit i muller, quin merder, que va ser un desastre. Fins i tot ho vam dir a la companyia. PONT DE FUSTA: La vostra carta als Reis seria tenir un teatre nou o almenys condicionar el Centre? MARTA PADRÓ: Sí, és clar. Això seria imprescindible per a la supervivència. Tenint en compte que l’economia està molt malament i fer un teatre nou és molt difícil, ens faria il·lusió poder arreglar la sala. El benestar del públic ajudaria a què a la gent no li fes tanta peresa venir. Si hem aconseguit que això es mantingui en les condicions actuals, si les millorem vindria més gent, no? PONT DE FUSTA. Què diries a la gent per què es faci Amic del Teatre? MARTA PADRÓ: Que necessitem molta gent per poder programar obres millors, per poder tenir un teatre nou o almenys perquè ens arreglin la sala del Centre. Està en mans de tots que això funcioni o no. Nosaltres farem el possible, però que es mulli tothom. Com més públic hi ha més força tens. A més, els Amics tenen descomptes del 50% a les entrades. I això ho mantindrem mentre el cos aguanti. S’ha de premiar la fidelitat.


Pont de fusta, núm. 381  

Núm. 379 de març de 2012 de la revista El pont de fusta

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you