Gent de l’INEFC

LARA RENARD I MIQUEL CASSERRAS

Fundadors de Sputniks, el circ viatger

“VOLEM CONÈIXER DE PRIMERA

MÀ LES VIDES DE PERSONES QUE

PATEIXEN I FER-LES VISIBLES”

Sputniks és una companyia dedicada al circ social que es desplaça a zones en conflicte per tal d’acostar el circ a persones marcades per situacions de vulnerabilitat; la companyia també actua a l’Ateneu Popular de Nou Barris. Des del 2016, han visitat països com Cuba, Bolívia, Perú, Xile, Uganda i Bòsnia.

Els Sputniks d’expedició a Cochabamba, Bolívia. Projecte de Circ Social a les barriades de la perifèria.

Com sorgeix la idea de crear Sputniks?

Lara Renard: El Miquel i jo ens vam conèixer quan es· tudiàvem a l’INEFC Barcelona. Allà vam iniciar-nos en l’acrobàcia en parella. Durant aquest procés, vam començar a viatjar. Sempre ho hem intentat fer a zo· nes on hi ha persones amb dificultats essencials, per veure altres realitats. Sempre anem amb la idea de fer circ, combinant tallers i actuacions per connectar amb les persones.

Miquel Casserras: Ens diem Sputniks perquè significa companys de viatge en rus. El primer viatge el vam fer a Cuba i a partir d’allà va començar tot.

Què és exactament el circ social?

LR: És entendre el circ com una eina de transformació social. Una eina d’integració, de relació, de creixement personal i de recerca d’identitat individual i col·lectiva.

Quins són els objectius del projecte Sputniks?

MC: Volem, a través d’un llenguatge universal com és el del circ, conèixer i donar veu a persones marcades per situacions de vulnerabilitat social.

LR: Tenim diversos objectius paral·lels. Per una banda, transformar i, per l’altra, actuar. Ho fem tant a l’Ateneu Popular de Nou Barris, com als llocs on viatgem. Volem conèixer i compartir vides de persones que pateixen i fer-les visibles.

Com es vehiculen els vostres viatges?

LR: Contactem amb gent del lloc on anem que trobem per internet i treballen amb projectes engrescadors per tal d’organitzar la nostra estada i les nostres activitats. Per exemple, hem conegut una associació anomenada Contaminando Sonrisas, que fa circ social en zones de conflicte des de fa molt temps, i que ens donen suport econòmic i moral.

Expliqueu-nos una de les vostres vivències.

LR: A Bòsnia, anàvem cada tarda als afores del camp de refugiats i la gent com ja ho sabia sortia per veure’ns. Al final, després de “picar pedra” durant dos mesos vam aconseguir fer l’espectacle dins del camp. En altres llocs ens rebien com si fóssim les màximes autoritats… En general, de primeres, es quedaven molt sorpresos, els feia gràcia la nostra presència, però després al·lu· cinaven.

Com sorgeix la vostra connexió amb el circ?

LR: En el meu cas, sempre havia volgut dedicar-me al patinatge artístic, però una lesió m’ho va impedir. Lla· vors vaig començar a fer trapezi fix a l’escola de circ, i l’any següent quan vaig entrar a l’INEFC vaig continuar compaginant els estudis de circ amb els de CAFE. ser amb la Lara. Vaig descobrir que m’hi podia dedicar. El punt d’inflexió arriba el dia que la nostra professora d’expressió corporal i dansa va organitzar una activi· tat a l’INEFC Barcelona amb motiu del Dia de la Dansa. Aquella va ser la nostra primera actuació de circ amb públic i vam triomfar!

Quins beneficis pot aportar el circ a la societat?

MC: És una eina meravellosa per treballar amb les per· sones, ja que s’adapta a tothom. Proporciona valors únics: Constància, esforç, gestió de la frustració, treball en equip… També fa augmentar l’autoestima i perdre la vergonya.

Quina relació té el circ amb l’activitat física i l’esport?

MC: Totes dues disciplines tenen una part de treball amb el cos i de treball psico-emocional. Però els objec· tius són ben diferents: A l’esport es busca el rendiment i la creació d’hàbits saludables, mentre que el circ també incorpora la part creativa.