INTRODUCCIÓ AQUEST CURS 2005-2006 ÉS EL SISÈ ANY CONSECUTIU QUE POSEM EN MARXA EL TALLER DE CONTES AL PARVULARI. L’EQUIP DE MESTRES HEM VALORAT MOLT DE TORNAR A FER AQUESTA PROPOSTA PELS RESULTATS TANT POSITIUS OBTINGUTS EN ELS ANYS ANTERIORS. AQUEST CURS, DONAT QUE EL 2005 HA ESTAT EL SEGON CENTENARI DEL NAIXEMENT DE HANS CHRISTIAN ANDERSEN, ELS CONTES HAN SIGUT D’AQUEST AUTOR. UN DIA A LA SETMANA ELS NENS I NENES DE LES DIFERENTS CLASSES DE P3, P4 I P5 S’HAN AGRUPAT EN VUIT GRUPS, AQUEST ÉS UN DELS ASPECTES QUE DESTAQUEM MÉS DE LA DINÀMICA DEL TALLER DE CONTES, I TAMBÉ LA UTILITZACIÓ I MOVIMENT PELS DIFERENTS ESPAIS DE L’ESCOLA, QUE SUPOSA UN ELEVAT GRAU DE RESPONSABILITAT I AUTONOMIA DEL NOSTRE ALUMNAT. TAMBÉ CAL REMARCAR UN DELS OBJECTIUS BÀSICS A L’HORA DE PLANTEJAR-NOS EL TALLER DE CONTES I QUE AVUI TÉ UNA ESPECIAL IMPORTÀNCIA, DEGUT A LA INCORPORACIÓ D’INFANTS DE DIFERENTS INDRETS DEL MÓN: LA COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL EN CATALÀ. CONSTATEM L’INTERÈS I ENTUSIASME QUE ELS INFANTS HAN MOSTRAT AL LLARG DEL TALLER VERS LA DESCOBERTA DELS DIFERENTS ARGUMENTS, HISTÒRIES, PERSONATGES, SITUACIONS... AIXÍ COM EN LA REALITZACIÓ DE DIFERENTS PROPOSTES DE TREBALL PLANTEJADES PER CADA CONTE; AQUESTES HAN ESTAT MAJORITÀRIAMENT PLÀSTIQUES, MUSICALS I D’EXPRESSIÓ CORPORAL.
AQUÍ TENIU LA RELACIÓ DELS VUIT CONTES EXPLICATS:
LA PRINCESA I EL PÈSOL EL ROSSINYOL L’ANEGUET LLEIG LA DITONA EL VESTIT NOU DE L’EMPERADOR LA REINA DE LES NEUS EL SOLDADET DE PLOM LA SIRENETA
PER ACABAR US VOLEM ENGRESCAR A QUE ELS LLEGIU AMB ELS VOSTRES FILLS I FILLES I AIXÍ PODREU GAUDIR AMB ELLS D’AQUESTA BONICA EXPERIÈNCIA.
L’EQUIP DE PARVULARI
LA PRINCESA I EL PÈSOL de HANS CHRISTIAN ANDERSEN
LA PRINCESA I EL PÈSOL HI HAVIA UNA VEGADA UN PRÍNCEP QUE ES VOLIA CASAR AMB UNA PRINCESA. PERÒ VOLIA,SOBRETOT ,QUE FOS UNA PRINCESA DE BO DE BO . EL PRÍNCEP VA MUNTAR EL SEU CAVALL I SE’N VA ANAR A CÓRRER EL MÓN TOT BUSCANT ,PER CASARS’HI,UNA PRINCESA DE BO DE BO . PERÒ A TOTES LES QUE VA VEURE ELS VA TROBAR ALGUN DEFECTE . DE PRINCESES PROU N’HI HAVIA ...PERÒ QUE N’ERA, DE DIFÍCIL ,SABER SI EREN PRINCESES DE BO DE BO ! I EL PRÍNCEP VA TORNAR AL SEU PALAU TOT TRIST I ENSOPIT, PERQUÈ VOLIA DE TOTES TOTES UNA PRINCESA DE BO DE BO . UN VESPRE ES VA DESFERMAR UNA TEMPESTA D’ALLÒ MÉS TERRIBLE, AMB UNS LLAMPS I TRONS QUE ESGARRIFAVEN. FEIA MOLT DE VENT I L’AIGUA QUEIA A BOTS I BARRALS. ERA UNA TEMPESTA QUE FEIA POR . AMB AQUESTES ,ALGÚ VA TRUCAR A LA PORTA DEL PALAU I EL MATEIX REI VA BAIXAR A OBRIR . VA QUEDAR BOCABADAT, EL REI, QUAN VA VEURE QUE ERA UNA PRINCESA QUI DEMANAVA AIXOPLUC. PERÒ ANAVA TAN XOPA, QUE, MÉS QUE UNA PRINCESA, SEMBLAVA UNA FONT. L’AIGUA LI REGALIMAVA PELS CABELLS I PEL VESTIT I LI ENTRAVA A LES SABATES I LI SORTIA PELS TALONS. PERÒ ELLA VA DIR QUE ERA UNA PRINCESA DE BO DE BO . LA REINA, QUAN HO VA SABER, VA PENSAR : “AVIAT HO SABREM, SI ÉS UNA PRINCESA DE BO DE BO .” I, SENSE DIR RES A NINGÚ, VA PUJAR AL DORMITORI, VA TREURE ELS MATALASSOS I LLENÇOLS DEL LLIT I HI VA POSAR UN PÈSOL. AL DAMUNT DEL PÈSOL, HI VA POSAR VINT MATALASSOS DE LLANA; I A SOBRE, ENCARA, VINT MATALASSOS DE PLOMA . LA PRINCESA VA PASSAR LA NIT EN AQUELL LLIT TAN ALT. L’ENDEMÀ LA REINA LI VA PREGUNTAR COM HAVIA DORMIT.
-OH,MOLT MALAMENT ! - VA RESPONDRE LA PRINCESA - . NO HE POGUT ACLUCAR ELS ULLS EN TOTA LA NIT. NO SÉ PAS QUÈ HI DEVIA HAVER EN AQUELL LLIT: UNA COSA DURA SE’M CLAVAVA A LA PELL I M’HA DEIXA TOTA PLENA DE BLAUS...QUINA NIT ,OH, QUINA NIT ! D’AQUESTA MANERA VAN VEURE QUE HAVIA DE SER PER FORÇA UNA PRINCESA DE BO DE BO . PERQUÈ TOT I ELS VINT MATALASSOS DE LLANA I ELS VINT MATALASSOS DE PLOMA, ELLA HAVIA SENTIT LA MOLÈSTIA DEL PÈSOL. I TOTHOM SAP QUE UNA PELL TAN DELICADA NOMÉS LA POT TENIR UNA PRINCESA DE BO DE BO . I EL PRÍNCEP S’HI VA CASAR, BEN CONVENÇUT QUE HO FEIA AMB UNA PRINCESA DE BO DE BO , I EL PÈSOL, EL VAN DUR AL MUSEU, I ENCARA HI DEU SER SI NO SE L’HA EMPORTAT NINGÚ . I VET AQUÍ UNA RONDALLA DE BO DE BO !
FI
EL ROSSINYOL
de HANS CHRISTIAN ANDERSEN
EL ROSSINYOL HI HAVIA UNA VEGADA, EN UN PAÍS MOLT I MOLT LLUNYÀ, LA XINA, UN EMPERADOR QUE TENIA UN PALAU QUE ERA LA COSA MÉS BELLA DEL MÓN, AMB UNS JARDINS PRECIOSOS I TOT CUIDAT DE DETALLS. ENTRE ELS ARBRES DEL JARDÍ HI VIVIA UN ROSSINYOL QUE CANTAVA DELITOSAMENT, I FINS I TOT A LA CAPITAL DE L’EMPERADOR HI ARRIBAVEN VIATGERS DE TOTES LES CONTRADES DEL MÓN PER SENTIR-LO CANTAR. EN RETORNAR A LES SEVES TERRES EN FEIEN DESCRIPCIONS, I ELS QUE EREN SABIS ESCRIVIEN MOLTS LLIBRES SOBRE LA CIUTAT, EL PALAU I EL JARDÍ; PERÒ NINGÚ NO DEIXAVA DE BANDA EL ROSSINYOL: SEMPRE EL POSAVEN PER DAMUNT DE TOT. AQUESTS LLIBRES RODAREN PER TOT EL MÓN, I AMB ELS TEMPS ALGUNS N’ARRIBAREN FINS A L’EMPERADOR, EL QUAL VA LLEGIR QUE ALS SEUS JARDINS HI HAVIA UN ROSSINYOL QUE CANTAVA AMB UNA VEU MERAVELLOSA I EL VA VOLER CONÈIXER. COM QUE NINGÚ DE LA CORT NO SABIA ON TROBAR AL ROSSINYOL LI VAN HAVER DE PREGUNTAR A UNA DONZELLETA QUE TREBALLAVA A LA CUINA, I AQUESTA ELS HI VA ACOMPANYAR A BUSCAR AL ROSSINYOL. CAMINANT I CAMINANT PER FI VAN TROBAR EL ROSSINYOLET, AMB AQUELLA VEU TANT PRIVILEGIADA, I TOT REFILANT DE LA MANERA MÉS DELEITOSA VA VOLAR FINS POSAR-SE AL COSTAT DE LA DONZELLETA. EL CAVALLER LI VA DEMANAR AL ROSSINYOL SI VOLIA ASSISTIR AMB HONOR A LA FESTA DE LA CORT D’AQUELLA MATEIXA NIT, PER CANTAR-LI A L’EMPERADOR, I AQUEST VA ACCEPTAR DE BON GRAT. EL PALAU FOU TOT GUARNIT PER AQUELLA AVINENTESA I EL ROSSINYOL CANTÀ MÉS BELLAMENT QUE MAI. LES SEVES NOTES COMMOGUEREN A TOTA LA CORT.
L’EMPERADOR FOU ENCISAT, I MENTRES LI QUEIEN LLÀGRIMES DELS ULLS LI VA DIR AL ROSSINYOL QUE SERIA RECOMPENSAT AMB UNA SABATILLA D’OR PENJADA AL COLL, PERÒ EL ROSSINYOLET LI DIGUÈ QUE PROU RECOMPENSAT ESTAVA JA VEIENT LLÀGRIMES ALS ULLS DE L’EMPERADOR. EL ROSSINYOL HAVIA CAUSAT SENSACIÓ, I HAVIA DE ROMANDRE A LA CORT, AMB LA SEVA PRÒPIA GÀBIA, DOTAT DE LLIBERTAT PER DONAR UN TOMB DUES VEGADES AL DIA I UNA A LA NIT, SEMPRE ACOMPANYAT DE DOTZE LACAIS, CADA UN DELS QUALS AGAFAVA UNA CINTA QUE ERA LLIGADA AL VOLT DE LA SEVA CAMA. UN DIA VINGUÉ UN GRAN PAQUET PER A L’EMPERADOR: A LA BANDA DE FORA HI ERA ESCRITA LA PARAULA “ROSSINYOL”. EN OBRIR EL PAQUET VA APARÈIXER UN ROSSINYOL ARTIFICIAL, PRECIÓS, PLE DE PEDRES PRECIOSES, ENVIAT PER L’EMPERADOR DEL JAPÓ. AQUEST ROSSINYOL TAMBÉ CANTAVA MOLT BÉ I VAN VOLER QUE TANT EL ROSSINYOLET COM EL ROSSINYOL ARTIFICIAL CANTESSIN PLEGATS. EL ROSSINYOL ARTIFICIAL CANTAVA I CANTAVA LA MATEIXA MELODIA I NO ES CANSAVA GOTA, CANTAVA D’UNA MANERA IMPECABLE. DESPRÉS LI VA VENIR EL TORN AL ROSSINYOL DE BO DE BO, PERÒ...ON ERA? NINGÚ NO HAVIA REPARAT COM ELL FUGIA PER LA FINESTRA OBERTA... LA GENT LI VA DIR A L’EMPERADOR QUE NO PASSAVA RES, QUE TENIEN EL MILLOR OCELL ARTIFICIAL, QUE JA CANTAVA FANTÀSTICAMENT, PERÒ ELS VIATGERS QUE L’HAVIEN SENTIT CANTAR, AL ROSSINYOL DE BO DE BO, DEIEN QUE A L’ARTIFICIAL LI MANCAVA ALGUNA COSA, QUE NO ERA IGUAL QUE EL ROSSINYOLET. AIXÍ VA PASSAR UN ANY, EL ROSSINYOL ARTIFICIAL CONTINUAVA CANTANT D’UNA MANERA MERAVELLOSA, PERÒ UN VESPRE, QUAN L’OCELL CANTAVA D’ALLÒ MILLOR I L’EMPERADOR ERA AJAGUT AL LLIT ESCOLTANT-LO, QUELCOM S’ENGEGÀ DINS L’OCELL AMB UN –SSSST-. DESPRÉS UNA MOLLA ES TRENCÀ: TOTES LES RODES FEREN –RRRR-, I PARÀ LA MÚSICA. L’EMPERADOR VA SALTAR DEL LLIT, VA CRIDAR AL MILLOR RELLOTGER, PERÒ AQUEST NO VA PODER FER RES, L’OCELL S’HAVIA ESPATLLAT I NO HI HAVIA MANERA DE PODER-LO ARREGLAR. CINC ANYS VAN PASSAR, I ALESHORES, CAIGUÉ UN GRAN DOL DAMUNT LA NACIÓ, JA QUE L’EMPERADOR ES VA POSAR MOLT MALALT.
ESTIRAT AL SEU LLIT L’EMPERADOR NOMÉS DEMANAVA MÚSICA PER LES SEVES ORELLES. LI VA DEMANAR A L’OCELL ARTIFICIAL QUE CANTÉS PER A ELL, PERÒ L’OCELL CONTINUAVA ESPATLLAT. DE COP I VOLTA , VORA LA FINESTRA, ESTAVA EL ROSSINYOL DE BO DE BO TOT MIRANT L’EMPERADOR I REGALANT-LI EL SEU MILLOR CANT. L’EMPERADOR, MOLT AGRAÏT VA VOLER RECOMPENSAR AL ROSSINYOLET, PERÒ AQUEST LI VA CONTESTAR DE NOU QUE JA ESTAVA RECOMPENSAT QUAN EL VA VEURE PER PRIMERA VEGADA I VA PLORAR ESCOLTANT EL SEU CANT. EL ROSSINYOL LI VA DIR A L’EMPERADOR QUE ELL ANIRIA CADA NIT A CANTAR-LI, PERÒ QUE UNA COSA LI HAVIA DE PROMETRE, I ERA QUE LI DEIXÉS VENIR QUAN LI PLEGUÉS. L’EMPERADOR LI VA DIR QUE ESTAVA D’ACORD I QUE DE L’ALTRE ROSSINYOL, L’ARTIFICIAL, FARIA MIL BOCINS. I TOT VOLANT VA SORTIR DEL PALAU QUI SAP A ON, I MENTRES L’EMPERADOR, MÉS RECUPERAT QUE MAI, VA SORTIR DE LA SEVA HABITACIÓ TOT DIENT A TOTS: BON DIA!
FI
L’ANEGUET LLEIG de HANS CHRISTIAN ANDERSEN
L’ANEGUET LLEIG
UN DIA D’ESTIU UNA ÀNEGA COVA. ELS OUS S’OBREN UN RERE L’ALTRE PERÒ N’HI HA UN QUE ES FA ESPERAR MOLT. PER FI, EN SURT UN ANEGUET GROS I LLEIG. QUAN LA MARE ÀNEGA PRESENTA LA POLLADA A L’AVIRAM TOTS ES RIUEN DE L’ANEGUET, EL PICOTEGEN I LI FAN MAL. LA MARE, DE PRIMER EL DEFENSA, PERÒ FINALMENT, VEIENT-LO DIFERENT DELS ALTRES TAMBÉ SE’N BURLA. L’ANEGUET ESTÀ TRIST I JA NO HO POT RESISTIR MÉS, AIXÍ QUE, SE’N VA DE CASA SEVA I, VOLANT VOLANT, ARRIBA A UN AIGUAMOLL ON CONEIX UNS ÀNECS. PERÒ, UN DIA, VÉNEN UNS CAÇADORS QUE ELS MATEN I ES QUEDA TOT SOL. L’ANEGUET FUIG I ARRIBA A UNA CABANA ON VIU AMB UNA VELLA, UN GAT I UNA GALLINA. PERÒ AL CAP DE POC TEMPS LA VELLA EL FA FORA PERQUÈ NO PON OUS COM LA GALLINA. TOT TRIST, TORNA A MARXAR. UN DIA D’HIVERN VEU UNS CIGNES DE COLL LLARG I FLEXIBLE QUE MARXEN CAP A TERRES MÉS CALENTES. L’ANEGUET ADMIRA LA BELLESA D’AQUESTES AUS BLANQUES: LI AGRADARIA SER COM ELLES. L’HIVERN CADA COP ÉS MÉS DUR I ES GELEN ELS ESTANYS I L’ANEGUET QUEDA ATRAPAT AL GEL. UN PAGÈS EL TROBA I SE L’ENDUU A CASA SEVA, PERÒ LA MAINADA DE LA MASIA L’EMPAITEN I EL MOLESTEN. ESPANTAT, S’ESCAPA. L’HIVERN VA SER TERRIBLE PER AL POBRE ANEGUET, PERÒ A LA FI, ARRIBA LA PRIMAVERA. L’ANEGUET HA CRESCUT MOLT I, UN BON DIA, SENSE ADONAR-SE’N, VOLA CEL AMUNT COM MAI NO HO HAVIA FET. EN BAIXAR A TERRA VEU TRES CIGNES NEDANT A L’ESTANY D’UN PARC. L’ANEGUET TÉ MOLTES GANES DE CONÈIXER-LOS PERÒ TÉ POR QUE COM QUE ÉS LLEIG NO SE L’ESTIMIN. S’ACOSTA ALS CIGNES I ABAIXA EL
CAP ESPERANT QUE SE’N BURLIN, PERÒ ES VEU REFLECTIT A L’AIGUA DE L’ESTANY I QUEDA MERAVELLAT: JA NO ÉS UN ANEGUET LLEIG SINÓ UN PRECIÓS CIGNE BLANC! ELS CIGNES EL VAN ACOLLIR I ES VAN FER MOLT AMICS. D’ALESHORES ENÇÀ VA SER FELIÇ I ADMIRAT PER TOTHOM QUE ANAVA AL PARC.
FI
LA DITONA
de HANS CHRISTIAN ANDERSEN
LA DITONA HI HAVIA UNA VEGADA UNA BONA DONA QUE VOLIA TENIR UNA NENA PETITONA. VA ANAR A CASA D’UNA BRUIXOTA I AQUESTA LI VA DONAR UNA LLAVOR COM UN GRA D’ORDI. “SEMBRA-LA EN UN TEST I ESPERA” LI VA DIR. LA DONA AIXÍ HO FER I UNA BELLA TULIPA EN NASQUÉ. LA DONA LA VA BESAR I AL PUNT UNA NENA MENUDETA COM UN DIT EN VA SORTIR. PER AIXÒ LA VA ANOMENAR DITONA. LA DONA, CONTENTA, LI VA GUARNIR UN LLITET AMB UNA CLOSCA DE NOU I UN MATALÀS DE FLORETES. LA NENA JUGAVA CONTENA AMB UN PLAT PLE D’AIGUA I AMB UNA FULLA PER BARQUETA ON LA NENA CANTAVA FELIÇ. UN VESPRE, UN GRIPAU VA ENTRAR PER LA FINESTRA I ES VA ENDUR LA DITONA. LA VOLIA CASAR AMB EL SEU FILL. LA POBRA DITONA PLORAVA I PLORAVA PERQUÈ NO VOLIA VIURE AMB AQUELLES BESTIOLES. ELS PEIXETS DEL RIU LA VAN SENTIR I LA VAN AJUDAR A ESCAPAR DEL GRIPAU. DE SOBTE, UN GROS ESCARABATOT VOLADOR VA AGAFAR LA NENA I SE LA VA ENDUR A DALT D’UN ARBRE. QUIN ESGLAI!. L’ESCARBAT LI OFERIA MEL DE FLORS, TOT DIENT-LI COM ERA DE BONICA. D’ALTRES ESCARABATS FEMELLES VAN COMENÇAR A CRITICAR-LA I LA VAN FER CAURE DE L’ARBRE, CAIENT AL MIG DEL BOSC. TOT L’ESTIU I LA TARDOR VA VIURE LA DITONA AL BOSC. PERÒ VA VENIR L’HIVERN I VA COMENÇAR A NEVAR. LA DITONA ES MORIA DE FRED I VA ANAR A CASA D’UNA RATETA A DEMAR-LI AJUDA. “ENTRA, ENTRA, AQUÍ ET PODRÀS ESCALFAR I MENJARÀS”. LA NENA ES VA QUEDAR A VIURE AMB LA RATA. UN DIA VAN ANAR A VISITAR AL TALP, AMIC DE LA RATA I A QUI NO LI AGRADAVEN GENS EL SOL, LES FLORS NI ELS OCELLS. EL TALP ES VA ENAMORAR DE LA DITONA. LES VA CONVIDAR A PASSEJAR PER UN PASSADÍS QUE ELL HAVIA CONSTRUÏT PER ANAR A CASA SEVA I ALLÍ HI HAVIA UNA ORENETA MIG MORTA DE FRED. EL TALP, BARROER LI VA DONAR UN COP I VA DIR:“ QUINA BESTIESA SER OCELL, NO SERVEIX PER A RES”.
LA DITONA, D’AMAGAT, VA BESAR L’OCELL I AL VESPRE LI VA PORTAR UNS FLOCS DE LLANA PER TAPAR-LA I UNA MICA DE MENJAR I BEURE. L’OCELL ES VA REVISCOLAR AMB GRAN ALEGRIA PER LA NENA I TOT L’HIVERN VA ESTAR PENDENT D’ELL. EN ARRIBAR LA PRIMAVERA L’ORENETA VA DIR ADÉU A LA DITONA I ES VA OFERIR PER ENDUR-SE-LA, PERÒ LA NENA PER NO DISGUSTAR LA RATETA LI VA DIR QUE NO. I AMB MOLTA PENA ES VA QUEDAR PERQUÈ ESTIMAVA L’OCELL. UN DIA LA RATA LI VA DIR QUE S’HAVIA DE CASAR AMB EL TALP QUAN ARRIBÉS LA TARDOR. LA DITONA ES VA PASSAR TOT L’ESTIU PREPARANT-SE LA ROBA AMB L’AJUDA DE LES ARANYES. VA ARRIBAR EL DIA DEL CASORI. LA NENA ESTAVA MOLT TRISTA PERQUÈ NO ESTIMAVA AL TALP I NO VOLIA VIURE SOTA TERRA. LA RATA VA DEIXAR-LA SORTIR PER DIR ADÉU AL SOL “ ADÉU SOL BRILLANT. SI VEUS L’ORENETA DIGUES-LI COM L’ESTIMO”. DE SOBTE, VA SENTIR “TUIT TUIT” AL SEU DARRERA. ERA L’ORENETA. LA DITONA PLORANT LI VA EXPLICAR LA SEVA DESGRÀCIA. L’ORENETA LI VA DIR: “ VINE AMB MI I FUGIREM BEN LLUNY”. LA DITONA, FELIÇ, S’ENFILÀ A L’ESQUENA DE L’OCELL I VAN ALÇAR EL VOL CEL ENLLÀ PER DAMUNT DE LES MUNTANYES. VAN VOLAR DIES I DIES FINS QUE VAN ARRIBAR EN UN JARDÍ FANTÀSTIC. L’OCELL VA DEIXAR LA DITONA DAMUNT ELS PÈTALS D’UNA BELLA FLOR. A DINS HI HAVIA UN JOVE MOLT BELL , AMB ALES A L’ESQUENA I UNA CORONA AL CAP. ERA EL REI DE LES FLORS. ES VAN AGRADAR MOLT I ELL LI VA POSAR LA CORONA AL CAP I LI DEMANÀ PER CASAR-S’HI. ELLA HI VA ACCEDIR I LI VAN REGALAR UNES ALES DE PAPALLONA. EL REI LI VA CANVIAR EL NOM: “ ET DIRÀS MAIA O REINA DE LES FLORS”. L’ORENETA VA CANTAR PER A ELLS I SE’ N VA ANAR A EXPLICAR-LI AQUESTA HISTÒRIA A UN HOME QUE SAP CONTAR RONDALLES. I ÉS ELL QUI L’HA CONTADA.
FI
EL VESTIT NOU DE L’EMPERADOR
de HANS CHRISTIAN ANDERSEN
EL VESTIT NOU DE L’EMPERADOR EN UN PAÍS MOLT LLUNYÀ HI REGNAVA UN EMPERADOR MOLT PRESUMIT AL QUAL TANT SOLS LI AGRADAVEN ELS VESTITS I LES ROBES. CADA DIA ES PASSAVA HORES I HORES DAVANT EL MIRALL EMPROVANT-SE ELS VESTITS QUE ELS SEUS SASTRES COSIEN I NO ES RECORDAVA DELS SEIS DEURES D’EMPERADOR. MENTRE, LA GENT DEL POBLE PASSAVA GANA I MISÈRIA. LA SEVA FAMA FOU TAN ESTESA QUE ARRIBAVEN MERCADERS DE TOT EL MÓN PER VENDRE –LI TELES I TORNAR A CASA AMB LES BUTXAQUES PLENES D’OR. UN DIA VAN ARRIBAR A PALAU TRES TEIXIDORS QUE ASSEGURAVEN QUE AMB ELS SEUS TELERS FÉIEN LES ROBES MÉS MARAVELLOSES QUE MAI S’HAN VIST. - SÍ, MAJESTAT, LES NOSTRES ROBES SÓN ÚNIQUES. NOMÉS LES PODEN VEURE ELS QUE SÓN LLESTOS. ELS BABAUS O ELS QUE TENEN UN CÀRREC DEL QUE NO SÓN DIGNES NO LES VEUEN, AQUESTES ROBES. -
DEMANEU TOT EL QUE VULGUEU. VULL LA VOSTRA ROBA PER FER-ME UN MAGNÍFIC VESTIT.
ELS TEIXIDORS S’INSTAL·LAREN A PALAU FENT VEURE QUE TREBALLAVEN EN ELS SEUS TELERS I VAN REBRE GRANS QUANTITATS DE FILS DE SEDA I D’OR QUE AMAGAVEN A CORRE-CUITA. QUAN L’EMPERADOR ES VA PRESENTAR PER VEURE LA MERAVELLOSA ROBA, NO VA VEURE RES AL TELER, PERQUÈ RES NO HI HAVIA, PERÒ ELS TEIXIDORS LI DEIEN MOLT CONVENÇUTS: - TOQUEU , TOQUEU, MAJESTAT, QUIN TEIXIT MÉS SUAU, I VEIEU QUINS COLORS I QUIN DIBUIX TAN ORIGINAL!. L’EMPERADOR NO VEIA RES, PERÒ PENSÀ QUE ERA DEGUT A QUE NO ESTAVA PREPARAT PEL SEU CÀRREC I DIGUÉ:
- SÍ, ÉS REALMENT BONICA. MAI NO HAVIA VIST U NS COLORS SEMBLANTS. ESTIC MOLT CONTENT. ELS TEIXIDORS FEIEN VEURE QUE TALLAVEN LA ROBA PER COSIR EL VESTIT, ENCARA QUE TOTS ELS QUI ACOMPANYAVEN L’EMPERADOR NO VEIEN LA ROBA, TOTS ADMIRAVEN EL DIBUIX I ELS COLORS, PERQUÈ NINGÚ NO VOLIA PASSAR PER BENEIT O PER INEPTE. A LA FI, ELS TEIXIDORS DONAREN PER ACABAT EL VESTIT. - MAJESTAT US QUEDA MERAVELLOSAMENT BÉ. - SÍ, SÍ, EL TROBO PERFECTE, ME’L POSARÉ PER ANAR A LA FESTA MAJOR. PER FI VA ARRIBAR EL GRAN DIA. ELS TRES TEIXIDORS VAN FUGIR DEL PALAU AMB LES BUTXAQUES PLENES D’OR I UN SAC AMB FILS D’OR I ROBES DE SEDA. I SENSE RES MÉS QUE LA ROBA INTERIOR, CREIENT QUE PORTAVA UN MAGNÍFIC VESTIT, L’EMPERADOR PASSEJAVA DALT DEL SEU CAVALL. TOT EL POBLE L’ACLAMAVA, PERQUÈ ENCARA QUE NO VEIEN EL VESTIT, NINGÚ NO VOLIA CONFESSAR-HO PER POR DE PASSAR PER UN XIMPLE. ENTRE LES ACLAMACIONS ES SENTÍ UN NEN QUE DIGUÉ: - SI NO PORTA RES A SOBRE, SI VA SENSE VESTIT ! I COM MÉS VOLIEN FER-LO CALLAR, MÉS FORT CRIDAVA. ELS CRITS DEL NEN VAN ACONSEGUIR PER FI QUE TOT EL POBLE RECONEGUÉS QUE L’EMPERADOR NO PORTAVA CAP VESTIT. - NO PORTA CAP VESTIT! - CRIDAVEN L’EMPERADOR S’ADONÀ QUE HAVIA ESTAT ENGANYAT I MARXÀ CORRENTS AL SEU PALAU. JA NO VA TENIR MÉS LA SEVA DESMESURADA AFICIÓ PER LES ROBES I ES VA DEDICAR AL SEU POBLE. I CONTE CONTAT, AQUEST CONTE JA S’HA ACABAT.
FI
LA REINA DE LES NEUS
de HANS CHRISTIAN ANDESREN
LA REINA DE LES NEUS EN EL PAÍS DELS FOLLETS N’HI HAVIA UN DE MOLT ENTREMALIAT, ACABAVA DE FER UN MIRALL QUE TENIA LA PROPIETAT DE FER DESAPÀREIXER TOTES LES COSES BONES I BONIQUES I NOMÉS S’HI VEIA ALLÒ MÉS LLEIG I DOLENT. LES CARES ES TRANSFORMAVEN EN HORRIBLES MÀSCARES. AL FOLLET LI SEMBLAVA MOLT DIVERTIT I VA DUR EL MIRALL PER TOT ARREU. UN BON DIA EL MIRALL VA CAURE I ES VA TRENCAR EN MILIONS DE BOCINS, ELS TROSSOS VOLAREN PELS AIRES I ES FICAREN ALS ULLS DE LA GENT, FENT QUE TOT ES VEIÉS DEFORMAT I DOLENT. CADA TROS CONSERVAVA LES PROPIETATS DEL MIRALL. SI UN TROS ES CLAVAVA AL COR, AQUEST ES TORNAVA FRED. EN UNA CIUTAT VIVIEN DOS AMICS, L’UN ES DEIA KAY I L’ALTRA GERDA. A L’ESTIU SORTIEN A LA FINESTRA ON TENIEN UNES FLORS. A L’HIVERN ES QUEDAVEN DINS DE CASA VEIENT COM QUEIA LA NEU : - OH! LA NEU SEMBLA UN EIXAM D’ABELLES BLANQUES. TENEN UNA ABELLA REINA? PREGUNTÀ LA GERDA. - ÉS CLAR QUE LA TENEN, CONTESTÀ L’ÀVIA. ÉS LA MÉS GRAN DE TOTES PERÒ MAI ES QUEDA A TERRA, REPRÈN EL VOL CAP ELS NÚVOLS. - PODRIA ENTRAR AQUÍ LA REINA DE LES NEUS? VA PREGUNTAR LA GERDA. - SÍ SE LI ACUT DE FER-HO, LA FICARÉ A L’ESTUFA I JA VEURÀ COM ES FON! VA DIR EN KAY. AQUELLA NIT QUAN EN KAY ANAVA A DORMIR VA MIRAR COM NEVAVA I VA VEURE UN FLOC QUE ES FEIA MÉS GRAN FINS QUE PRENGUÉ LA FORMA D’UNA DONZELLA VESTIDA AMB UNA TÚNICA BLANCA, FETA AMB MILIONS DE FLOCS DE NEU QUE SEMBLAVEN ESTRELLES, ERA BELLA PERÒ DE GEL. ELS ULLS RESPLENDIEN COM DUES ESTRELLES PERÒ NO REFLECTIEN NI PAU NI REPÒS. EN KAY S’ESPANTÀ I S’AMAGA AL LLIT. UN DIA EN KAY I LA GERDA EREN ASSEGUTS LLEGINT UN CONTE I EN KAY VA DIR: - AI! ACABO DE NOTAR UNA PUNXADA AL COR I M’HA ENTRAT ALGUNA COSA A L’ULL! LA GERDA VA MIRARLI PERÒ NO HI VA VEURE RES. S’EQUIVOCAVA, LI VA ENTRAR UN TROS DEL MIRALL HORRIBLE. AVIAT A EN KAY SE LI REFREDARIA EL COR. EN KAY S’AIXECÀ, CLAVÀ UNA PUNTADA DE PEU A LES ROSES I VA MARXAR ENFURISMAT. A PARTIR D’AQUELL MOMENT EL CARÁCTER LI CANVIÀ, ES BURLAVA DE TOTHOM I VA CANVIAR D’AMICS.
UNS DIES MÉS TARD EN KAY UN TRINEU BLANC I MOLT GRAN, TRINEU I VAN MARXAR DEL POBLE. VAN ARRIBAR A CASA DE LA REINA
VA AGAFAR EL TRINEU I VA ANAR LA PLAÇA A JUGAR, ALLI HI HAVIA EL CONDUÏA LA REINA DE LES NEUS. EN KAY HI VA LLIGAR EL SEU EN KAY ESPANTAT CRIDÀ PERÒ EL TRINEU NO ES VA ATURAR FINS QUE DE LES NEUS.
LA GERDA S’ENTRISTÍ QUAN VEIÉ QUE PASSAVEN ELS DIES I NO TORNAVA EN KAY. NINGU SABIA ON ERA. LA GERDA DECIDÍ ANAR A BUSCAR-LO. ES POSÀ UNES SABATES NOVES I VA MARXAR AL RIU I LI PREGUNTÀ SI L´HAVIA VIST. EL RIU NO LI CONTESTÀ PERÒ ELS OCELLS LI DIGUEREN QUE HAVIA MARXAT CAP AL NORD. LA GERDA VA PUJAR A UNA BARCA I VA ANAR RIU AMUNT. EL CORRENT DEL RIU LA PORTÀ A CASA D’UNA VELLA QUE LA CONVIDÀ A QUEDAR-SE A CASA SEVA FINS QUE EN KAY TORNÉS. PERÒ LA VELLA VOLIA QUE LA GERDA ES QUEDÉS A VIURE PER SEMPRE AMB ELLA. LA GERDA AL CAP D’UN TEMPS S’ADONÀ QUE HAVIA DE TROBAR EN KAY I FUGÍ CORRENT. CANSADA COM ESTAVA S’ASSEGUÉ A L’OMBRA D’UN ARBRE I UN CORB LI PREGUNTÀ QUE LI PASSAVA. LI EXPLICÀ I EL CORB DECIDÍ AJUDAR-LA. PROP D’ALLÍ HI HAVIA UN PALAU ON VIVIA UNA PRINCESA QUE BUSCABA LA PERSONA MÉS INTEL·LIGENT PER CASAR-S’HI. POTSER HI HAURIA EN KAY? ERA DE NIT QUAN VAN ARRIBAR AL PALAU I VAN DESPERTAR LA PRINCESA PER PREGUNTAR-LI SI HAVIA VINGUT EN KAY. NO, NO HI ERA, PERÒ LA PRINCESA LI DEMANÀ QUE LI EXPLIQUÉS QUI BUSCAVA. L’ENDEMÀ LA PRINCESA LI VA REGALAR UN CARRUTGE PER ANAR A BUSCAR EL SEU AMIC I UNES BOTES PERQUÈ NO TINGUÉS FRED. EL CARRUATGE VA CRIDAR L’ATENCIÓ D’UNS LLADRES QUE EL VAN ASSALTAR. LA GERDA ES FEU AMIGA DE LA FILLA D’UN LLADRE I DECIDÍ AJUDAR-LA. AL DIA SEGÜENT LA GERDA SORTIA AMB UN REN CAP A LAPÒNIA. DESPRÉS D’UN VIATGE MOLT LLARG: VAN VEURE LLOPS, L’AURORA BOREAL....... VAN ARRIBAR A CASA D’UNA VELLETA ON VAN DESCANSAR. LA VELLETA EXPLICÀ A LA GERDA ON ERA EN KAY I EL PALAU DE LA REINA DE LES NEUS. LI DIGUÉ QUE L’AMOR PODIA TREURE EN KAY DEL DOMINI DE LA REINA, I QUE NOMÉS ELLA PODIA FER-HO JA QUE TENIA UN GRAN COR I PER AIXÒ ELS ANIMALS L’HAVIEN AJUDAT.
LA GERDA ES POSA NOVAMENT EN CAMÍ FINS EL PALAU DE LA REINA, PERÒ UNA GRAN TEMPESTA DE VENT I NEU GAIREBÉ NO LA DEIXAVA AVANÇAR. PERÒ LA GERDA NOMÉS PENSAVA AMB EN KAY I VA CONTINUAR FINS ARRIBAR AL PALAU. EL PALAU ERA PLE DE GEL, AL BELL MIG HI HAVIA EL TRON DE LA REINA. AL SEU COSTAT HI HAVIA EN KAY QUE JUGAVA AMB TROSSOS DE GEL. LA REINA LI HAVIA DIT QUE SI FEIA UNA PARAULA BONICA I AMABLE PODRIA MARXAR. PERÒ A EN KAY NO LI SORTIA CAP PARAULA. LA GERDA VA VEURE EN KAY I L’ABRAÇÀ AMB MOLTA FORÇA, I ES VA POSAR A PLORAR. LES LLÀGRIMES VAN CAURE SOBRE EN KAY I VAN PENETRAR EN EL SEU COR FONENT EL TROS DEL MIRALL. EN KAY VA ESCLATAR EN PLORS I EXPULSÀ EL TROS DE DEL MIRALL DE L’ULL. EN KAY VA EXPLICAR A LA GERDA QUE HAVIEN DE FER AMB EL GEL UNA PARAULA BONICA I LA REINA ELS DEIXARIA MARXAR. AIXÍ HO VAN FER I VAN SORTIR CORRENT FINS ON HI HAVIA EL REN QUE ELS VA PORTAR A CASA. DE CAMÍ VAN SALUDAR TOTS ELS QUI HAVIEN AJUDAT A LA GERDA I PER ALLÍ ON PASSAVEN ERA SEMPRE PRIMAVERA. ARRIBAREN A CASA I HO TROBAREN TOT I COM HO HAVIEN DEIXAT, PERÒ S’ADONAREN QUE ELLS HAVIEN CANVIAT: ARA JA EREN GRANS.
FI
EL SOLDADET DE PLOM
de HANS CHRISTIAN ANDERSEN
EL SOLDADET DE PLOM HI HAVIA UNA VEGADA UN FABRICANT DE JOGUINES QUE VA FER UN EXÈRCIT DE SOLDATS DE PLOM, MOLT DRETS I ELEGANTS. CADASCUN PORTAVA UN FUSELL A L’ESPATLLA, UNA JAQUETA VERMELLA, PANTALONS BLAUS I UN BARRET NEGRE . EL FABRICANT NO TENIA PROU PLOM PER FER L’ÚLTIM SOLDADET I EL VA HAVER DE DEIXAR SENSE UNA CAMA. UN COP A LA BOTIGA UN SENYOR ELS VA COMPRAR PER REGALAR-LOS AL SEU FILL PER L’ANIVERSARI. QUAN VA OBRIR LA CAIXA EN PRESENCIA DELS SEUS GERMANS, LI VA CRIDAR MOLT L’ATENCIÓ EL SOLDADET SENSE CAMA. DESPRES DE JUGAR AMB ELLS UNA ESTONA, EL SOLDADET ES VA TROBAR SOL DAVANT D’UN CASTELL DE CARTRÒ ON HI HAVIA UN LLAC AMB CIGNES I UNA BONICA BALLARINA DE PAPER QUE PORTAVA UN VESTIT BLANC AMB LLUENTONS. LA BALLARINA TENIA ELS BRAÇOS ESTIRATS I S’AGUANTAVA SOBRE UN PEU, L’ALTRE CAMA LA TENIA ESTIRADA ENRERA, DE TAL FORMA QUE EL SOLDADET ES VA PENSAR QUE LI FALTAVA COM A ELL I VA EXCLAMAR: - ÈS TANT BONICA! - ÉS LA NOIA IDEAL PER MI! AQUELLA NIT, QUAN TOTS DORMIEN, LES JOGUINES VAN SORTIR A DIVERTIT-SE. ELS UNICS JOGUETS QUE NO ES MOVIEN EREN ELSOLDADET DE PLOM I LA BALLARINA, IMMÒBILS ES MIRAVEN L’UN A L’ALTRE, S’AGRADAVEN, DE SOBTE LA CAPSA DE SORPRESES ES VA OBRIR I D’ELLA VA SORTIT UN FOLLET AMB CARA DE DOLENT, I AL VEURE COM EL MIRAVA EL SOLDADET VA EXCLAMAR: - TU, QUÈ MIRES! - D’ACORD, DONCS JA VEURÀS EL QUE ET PASSARÀ DEMÀ PER MIRAR-ME FIXAMENT!
L’ENDEMÀ EL NEN DESPRÉS DE JUGAR UNA ESTONA AMB EL SOLDADET, EL VA DEIXAR EN EL MARC DE LA FINESTRA. POTSER VA SER EL VENT O EL FOLLET... PERÒ EL CERT ÉS QUE EL SOLDADET VA CAURE AL CARRER. LA MINYONA VA TANCAR LA FINESTRA I EL NEN VA PERDRE EL SEU SOLDADET PER SEMPRE. A FORA VA COMENÇAR A PLOURE I UNS NENS GRANS QUE EL VAN VEURE CLAVAT A TERRA VAN EXCLAMAR: - FEM-LI UN VAIXELL DE PAPER PER QUÈ NAVEGUI? COM QUE PLOVIA, MOLT AVIAT EL VAIXELL VA SER ENDUT PEL CORRENT NAVEGANT CARRER AVALL I VA ANAR A PARAR A LA CLAVEGUERA. DE SOBTE VA APARÈIXER UNA ENORME RATA I LI VA DIR: - ATURAT!, HAS DE PAGAR-ME UN PEATGE. PERÒ EL SOLDADET DE PLOM NO PODIA FER RES PER ATURAR-SE I VA SEGUIR FINS EL RIU I VA COMENÇAR A NAUFRAGAR. EL SOLDADET PENSAVA, ON ANIRÉ A PARAR?... JA NO VEURE MAI MES A LA MEVA ESTIMADA BALLARINA!. JUST ABANS D’ARRIBAR AL FONS UN PEIX GRAN SE’L VA EMPASSAR. EL PEIX AMB EL SOLDADET A L’ESTOMAC VA TENIR LA SORT DE QUE UNS PESCADORS EL VAN PESCAR I EL VAN PORTAR A VENDRE AL MERCAT. JUST AQUELL DIA LA MINYONA DE LA CASA DELS NENS VA ANAR AL MERCAT I VA COMPRAR PEIX. QUAN VA SER A LA CUINA VA COMENÇAR A TALLAR EL PEIX AMB UN GANIVET I DE SOBTE VA MURMURAR: - AQUÍ HI HA ALGUNA COSA DURA!. I AMB MOLTA SORPRESA VA TREURE EL SOLDADET DE PLOM. EL SOLDADET ESTAVA UNA MICA ATORDIT, PERÒ LA CUINERA QUAN EL VA RECONÉIXER LI VA PORTAR AL NEN. EL NEN ES VA ALEGRAR MOLTÍSSIM QUAN VA SABER QUE HAVIA APAREGUT I EL SOLDADET FINALMENT ES VA ADONAR QUE ESTAVA UN ALTRE COP A CASA, ENFRONT TENIA LA BALLARINA, ES VAN MIRAR TENIEN GANES DE PLORAR. ELLA SE’L MIRAVA TAMBÉ.
DE SOBTE EL GERMÀ PETIT EL VA AGAFAR I VA DIR: - AQUEST SOLDADET NO SERVEIX PER RES, ESTÀ TRENCAT, LI FALTA UNA CAMA I ADEMÉS FA PUDOR DE PEIX, TOTS VAN VEURE ATERRITS COM EL NEN VA AGAFAR EL SOLDADET DE PLOM I EL VA LLENÇAR A DINS DE LA XEMEN EIA. EL SOLDADET VA CAURE DE PEU AL MIG DE LES FLAMES, I POC A POC ES DESFEIA I ANAVA DESAPAREIXENT. DE SOBTE UNA RÀFAGA DE VENT A ARRANCAR LA BALLARINA DE L’ENTRADA DEL CASTELL I LA PORTAR FINS EL FOC, AL COSTAT DEL SEU ESTIMAT, EL SOLDADET DE PLOM. UNA FLAMARADA ELS VA CONSUMIR EN UN SEGON. L’ENDEMÀ, QUAN LA MINYONA VA ANAR A NETEJAR LA XEMENEIA VA TROBAR EN MIG DE LES FLAMES UN TROS DE PLOM EN FORMA DE COR TOT PLE DELS LLUENTONS DEL VESTIT DE LA BALLARINA.
FI
LA SIRENETA
DE HANS CHRISTIAN ANDERSEN
LA SIRENETA EL FONS DEL MAR ÉS UN LLOC MERAVELLÓS. ON L’AIGUA ON VIUEN EL REI DEL MAR, LA SEVA MARE I LES SEVES TENIA LA PELL BLANCA, ELS ULLS BLAUS,ELS CABELLS LLARGA CUA DE PEIX, COM LES SEVES GERMANES, PLENA
ÉS MÉS BLAVA I TRANSPARENT HI HA UN CASTELL SIS FILLES. LA MÉS PETITA ERA LA MÉS BONICA, LLARGS I ROSSOS,UNA VEU MOLT DOLÇA I UNA D’ESCATES DE COLORAINES.
CADA GERMANA TENIA UN JARDÍ,PERÒ EL DE LA PETITA ERA EL MÉS BONIC I AL MIG HI TENIA UNA ESTATUA D’UN PRÍNCEP QUE VA ANAR A PARAR AL FONS DEL MAR, DESPRÉS D’UN NAUFRAGI. LA SIRENETA S’HAVIA ENAMORAT DE LA BELLA ESTATUA I PENSAVA COM LI AGRADARIA CONÈIXER EL PRÍNCEP DE DEBÓ. SEMPRE VOLIA SABER COSES DE COM EREN LES PERSONES I LI HO PREGUNTAVA A LES GERMANES I A LA SEVA AVIA. L’AVIA LI EXPLICAVA QUE LES PERSONES HUYMANES VIVIEN POC TEMPS A LA TERRA PERÒ EN MORIR-SE, NO DESAPAREIXIEN DEL TOT, SINO QUE UNA PART D’ELLES S’ENVOLAVA CEL AMUNT, FINS ELS MÉS LLUNYANS ESTELS I ALLÍ VIVIEN PER SEMPRE. LES SIRENES, FINS QUE NO TENEN QUINZE ANYS, NO PODEN PUJAR A LA SUPERFICIE DEL MAR, PER AIXÒ LA SIRENETA NO HAVIA VIST MAI EL CEL, NI EL SOL, NI ELS ESTELS. EL DIA EN QUE VA FER QUINZE ANYS, LA SEVA AVIA LA VA GUARNIR AMB UNA CORONA DE LLIRIS I LI VA POSAR SIS OSTRES PRECIOSES A LA CUA. DESPRÉS, TOTA CONTENTA, LA SIRENETA VA NEDAR, AMUNT, AMUNT. QUAN VA TREURE EL CAP PER SOBRE DEL MAR, VA VEURE UN GRAN VAIXELL I ABOCAT A LA POPA HI HAVIA UN NOI DE CABELLS I ULLS NEGRES. ERA IGUAL QUE L’ESTÀTUA DEL SEU JARDÍ .LA SIRENETA SE’L MIRAVA EMOCIONADA. A POC A POC ES VA FER DE NIT I DE COP VA COMENÇAR A FER MALA MARI UNS NÚVOLS NEGRES VAN TAPAR EL C EL, EL VENT FEIA ALÇAR GRANS ONADES I UNA TEMPESTA ESCLATÀ AMB GRAN FÚRIA, DESTROSSANT EL VAIXELL QUE ES VA ENFONSAR, EL MATEIX QUE EL POBRE PRÍNCEP QUE ANAVA A MORIR OFEGAT. LA SIRENETA EN VEURE-HO, VA NEDAR RÀPID, RÀPID, VA AGAFAR EL PRÍNCEP, EL VA DUR CAP A LA PLATJA I
LI VA FER UN PETÓ. EN AQUELL MOMENT, VAN APARÈIXER UNES NOIES QUE VENIEN CORRENT. LA SIRENETA , EN SENTIR-LES, ES VA FICAR AL MAR, ESPANTADA. QUAN LA NOIA QUE ANAVA AL DAVANT, VA VEURE EL PRÍNCEP, S’HI VA ACOSTAR, EL PRÍNCEP OBRÍ ELS ULLS I EN VEURE LA NOIA, VA CREURE QUE ERA ELLA QUI L’HAVIA SALVAT. LA SIRENETA , MOLT TRISTA, SE’ N VA ENTORNAR AL FONS DEL MAR. I ALLÍ , L’ÚNIC CONSOL QUE TENIA ERA ABRAÇAR L’ESTÀTUA. UN DIA, LES SEVES GERMANES VAN DESCOBRIR EL CASTELL ON VIVIA EL PRÍNCEP I LA SIRENETA , LLAVORS , CADA NIT , SORTIA PER VEURE’L DE LLUNY. LA SIRENETA ES DELÍA PER ESTAR AMB EL PRÍNCEP I SER COM LES PERSONES HUMANES PER PODER VIURE PER SEMPRE, COM LI HAVIA DIT LA SEVA AVIA. I UN DIA, SE’N VA ANAR AL RACÓ MÉS FOSC DEL MAR, ON VIVIA LA SIRENA BRUIXA, PER DEMANAR-LI QUÉ PODIA FER. LA BRUIXA LI VA DONAR UN SUC MÀGIC. –QUAN TE’L BEGUIS ET DESAPAREIXERÀ LA CUA DE PEIX I TINDRÀS CAMES COM UNA NOIA PERÒ ET FARAN MOLT MAL. LA SIRENETA VA DIR : D’ACORD! PERÒ LA BRUIXA TAMBÉ LI VA DIR ; -SI EL PRÍNCEP S’ENAMORA I ES CASA AMB UNA ALTRA NOIA, TU ET MORIRÀS I ET TORNARÀS ESCUMA DEL MAR I A MÉS M’ HAS DE DONAR LA TEVA VEU. LA SIRENETA AIXÍ HO VA FER, DE TANTES GANES COM TENIA D’ESTAR AMB EL PRÍNCEP. DESPRÉS SE’N VA ANAR NEDANT FINS A SOTA EL CASTELL DEL PRÍNCEP, ALLÍ ES VA BEURE EL SUC MÀGIC I VA DESMAIARSE. EN DESPERTAR, ES VA ADONAR DE QUE JA NO TENIA CUA SINÒ UNES CAMES BEN BONIQUES I VA VEURE EL PRÍNCEP, AL SEU COSTAT. - QUI ETS NOIA BONICA? – LI VA PREGUNTAR. COM QUE NO TENIA VEU NO VA CONTESTARPERÒ EL PRÍNCEP SE LA VA ENDUR AL CASTELL COM UNA AMIGA. - UN DIA EL PRÍNCEP VA DIR-LI : - EL MEU PARE VOL QUE EM CASI A,MB LA FILLA DEL REI VEÍ. VINA AMB MI, L’ANIRÉ A VEURE PERÒ JO NOMÉS EM CASARÍA AMB LA NOIA QUE EM VA TROBAR A LA PLATJA. I LA SIRENETA, COM QUE NO PODIA PARLAR, NO VA PODER DIR-LI QUE ERA ELLA QUI L’HAVIA SALVAT. I SE N’ANAREN DE VIATGE EN EL VAIXELL DEL PRÍNCEP. PERÒ QUAN VAN ARRIBAR A PAÍS VEÍ, EL PRÍNCEP VA DESCOBRIR QUE LA FILLA DEL REI, ERA LA NOIA DE LA PLATJA. MOLT CONTENT, LA VA
ABRAÇAR I AL CAP DE POCS DIES VAN CELEBRAR LA FESTA DEL CASAMENT. EN ACABAR, EL PRÍNCEP, LA PRINCESA I LA SIRENETA VAN PUJAR AL VAIXELL PER ANAR A DORMIR. LA SIRENETA PERÒ, , MOLT TRISTA, VA QUEDAR-SE REPENJADA A LA BORDA , MIRANT EL MAR I PENSANT QUE , TAL COM LI HAVIA DIT LA BRUIXA, ARA ES MORIRIA, QUAN, TOT D’UN PLEGAT, DEL FONS DEL MAR, VAN SORTIR LES SEVES GERMANES AMB UN GANIVET A LA MÀ. -
- GERMANETA- VAN DIR-LI- HEM DONAT ELS NOSTRES CABELLS A LA BRUIXA I ELLA A CANVI ENS HA DONAT AQUEST GANIVET. CLAVA’L AL COR DEL PRÍNCEP I TORNARÀS A SER SIRENA I NO ET MORIRÀS. LA SIRENETA VA AGAFAR EL GANIVET PERÒ ESTIMAVA TANT AL PRÍNCEP QUE ENLLOC DE MATAR-LO, VA LLANÇAR EL GANIVET AL MAR. -ARA EM MORIRÉ- VA PENSAR PERÒ EN ALÇAR EN ALÇAR EL CAP,VA VEURE EL SOL QUE BRILLAVA I VOLANT PER L’AIRE,MILERS DE FADES DE LA LLUM QUE DANSAVEN AMB UNS VESTITS TRANSPARENTS. LES FADES L’AGAFAREN DE LA MÀ, DIENT-LI :- HAS SIGUT TAN BONA QUE ENLLOC DE MORIR-TE ARA ETS UNA FADA DE LA LLUM COM NOSALTRES I TAMBÉ PODRÀS VIURE PER SEMPRE MÉS. LA SIRENETA, EN SENTIR AIXÒ, PLORA D’ALEGRIA I LES FADES SE LA VAN ENDUR , CEL AMUNT, TOT CANTANT LA SEVA CANÇÓ: -AJUDAR ALS QUE ESTAN TRISTOS FER CONTENTS ALS QUE PLOREN EXPLICAR CONTES ALS NENS I CONSOLAR ALS MALALTS AIXÍ, ALEGRES , VIUREM PER SEMPRE.
FI