Dossier sencer contes 2003 04

INTRODUCCIÓ AQUEST CURS 2003-2004 ÉS EL QUART ANY CONSECUTIU QUE POSEM EN MARXA EL TALLER DE CONTES AL PARVULARI. L’EQUIP DE MESTRES HEM VALORAT MOLT DE TORNAR A FER AQUESTA PROPOSTA PELS RESULTATS TANT POSITIUS OBTINGUTS EN ELS ANYS ANTERIORS .

AQUEST ANY, APROFITANT QUE ES REALITZA A BARCELONA EL FORUM DE LES CULTURES, ELS CONTES ESCOLLITS HAN ESTAT DELS DIFERENTS CONTINENTS DEL MÓN. I S’HA INCIDIT EN LES CARACTERÍSTIQUES DE CADA LLOC, COSTUMS I TRADICIONS, FORMES DE VIDA, ALIMENTACIÓ, VESTIMENTA, TIPUS DE VIVENDES...

DESPRÉS CADA CONTE JUNTAMENT AMB ELS PERSONATGES S’HAN SITUAT EN EL MAPA DEL MÓN .

UN DELS ASPECTES QUE DESTAQUEM ÉS LA DINÀMICA SETMANAL DE TOTS ELS INFANTS DE PARVULARI, SOBRETOT, TENINT EN COMPTE L’AGRUPAMENT DELS NENS I LES NENES DE DIFERENTS EDATS I EL MOVIMENT PELS ESPAIS DEL PARVULARI; FET QUE SUPOSA UN ELEVAT GRAU DE RESPONSABILITAT I AUTONOMIA DEL NOSTRE ALUMNAT. TAMBÉ CAL REMARCAR UN DELS OBJECTIUS BÀSICS A L’HORA DE PLANTEJAR-NOS EL TALLER DE CONTES I QUE AVUI TÉ UNA ESPECIAL IMPORTÀNCIA, DEGUT A LA INCORPORACIÓ D’INFANTS D’ALTRES INDRESTS DEL MÓN: LA COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL EN CATALÀ.

CONSTATEM L’INTERÈS I ENTUSIASME QUE ELS INFANTS HAN MOSTRAT AL LLARG DEL TALLER VERS LA DESCOBERTA DELS DIFERENTS ARGUMENTS, HISTÒRIES, PERSONATGES, SITUACIONS... AIXÍ COM EN LA REALITZACIÓ DE LES DIFERENTS PROPOSTES DE TREBALL PLANTEJADES PER CADA CONTE. AQUESTES HAN ESTAT MAJORITARIAMENT PLÀSTIQUES I TAMBÉ MUSICALS.

AQUÍ TENIU LA RELACIÓ DELS VUIT CONTES EXPLICATS I LA SEVA PROCEDÈNCIA. . ITAWA, CONTE POPULAR DELS INDIS PELL-ROGES DE NORD AMÈRICA. . NOTXA, CONTE POPULAR DE LA XINA. .TONY I EL CANGUR, CONTE POPULAR D’AUSTRÀLIA. . GUARAÇÚ, CONTE POPULAR DEL BRASIL. . INGEBORG, CONTE POPULAR NORUEG. . RIKI-TIKI-TABI, CONTE POPULAR HINDÚ. . PETITA MASSAI, CONTE POPULAR DE TANZANIA (ÀFRICA) . EL CAVALL MÀGIC, CONTE POPULAR PERSA (ACTUAL IRAN) PER ACABAR US VOLEM ENGRESCAR A QUE ELS LLEGIU AMB ELS VOSTRES FILLS I FILLES I AIXÍ PODREU GAUDIR AMB ELLS D’AQUESTA BONICA EXPERIÈNCIA .

ITAWA FA MOLT TEMPS, QUAN LES ÀGUILES EREN BLANQUES, EN EL POBLAT DE KAHIWA HI VIVIA, AMB ELS SEUS PARES I TRES GERMANES, UN NOI QUE ES DEIA ITAWA. UN DIA QUE ITAWA ANAVA PEL BOSC COLLINT FRUITA SILVESTRE, ES VA TROBAR A TERRA UNA ÀGUILA FERIDA. LA VA AGAFAR I LA VA POSAR EN UNA GÀBIA. ITAWA DES D’ALESHORES NOMÉS VIVIA PER L’ÀGUILA I NO AJUDAVA A LES SEVES GERMANES. ELLES, ENFADADES VAN OBRIR LA GÀBIA PERQUÈ MARXÉS . PERÒ NO VA MARXAR. LLAVORS VAN DECIDIR ANAR A BUSCAR UN GANIVET PER MATAR-LA. MENTRE ITAWA VA ARRIBAR AMB UN CONILL I VA NOTAR QUE ESTAVA MOLT TRISTA L’ÀGUILA. - QUÈ NO ET TROBES BÉ? VA DIR ITAWA. - DEIXA’M ANAR. JA NO EM PUC QUEDAR MÉS TEMPS. TINC GANES DE TORNAR A CASA. VA DIR L’ÀGUILA. - PERQUÈ VOLS MARXAR? QUÈ NO ESTÀS BÉ AMB MI? - LES TEVES GERMANES NO M’ESTIMEN. - JO NO VULL QUE EM DEIXIS. SI HAS DE MARXAR, JO VINDRÉ AMB TU. - ESTÀ BÉ, POTS VENIR AMB MI. VES A BUSCAR MENJAR PEL VIATGE. HEM DE MARXAR COM MÉS AVIAT MILLOR. ITAWA VA ANAR CORRENTS A CASA A BUSCAR CARN FUMADA I BLAT DE MORO. QUAN VA TORNAR VA OBRIR LA GÀBIA A L’ÀGUILA I VA SORTIR. ITAWA ES VA ENFILAR A L’ESQUENA DE L’ÀGUILA I AGAFANTSE PER LES ALES VAN ENFILAR EL VOL. TANT AVIAT COM EL NOI ES VA ENFILAR , L’ÀGUILA LI VA DIR: - ARA TANCA ELS ULLS, NO MIRIS AVALL PERQUÈ SI NO CAUREM I ENS MATAREM. QUAN VAN PASSAR PER SOBRE EL CAMP ON TREBALLAVEN LES GERMANES, ITAWA VA CANTAR PERQUÈ SAPIGUESSIN QUE MARXAVA. ELLES EL VAN EXCLAMAR PERQUE ES QUEDES PERÒ RÀPIDAMENT VAN DESAPERÈIXER ENTRE ELS NÚVOLS. VAN VIATJAR PEL CEL, PRIMER VAN PASSAR PEL CEL DELS CORBS, DESPRÉS PEL CEL DELS ESPARVERS I FINALMENT VAN ARRIBAR AL PAÍS DE LES ÀGUILES.

ITAWA QUAN VA OBRIR ELS ULLS NO SABIA ON ERA. NO ES PODIA CREURE QUE AQUELL POBLE FOS EL POBLE DE LES ÀGUILES, S’ASSEMBLAVA MASSA ALS POBLES INDIS. L’OCELL VA AGAFAR I ES VA ESQUINÇAR DE DALT A BAIX L’EMBOLCALL D’ÀGUILA QUE DUIA I DE DINS VA APARÈIXER UNA NOIA MOLT BONICA. ITAWA ES VA QUEDAR PARAT, VA SER TOT UNA SORPRESA. A FORA DE LES CABANYES ES SENTIA UN SOROLL, EREN LES ÀGUILES, PERSONES DISFRESSADES D’ÀGUILA, QUE TORNAVEN DE CAÇAR, TOTS DUIEN ENTRE LES URPES LA SEVA CAÇA, UNS UN CÉRVOL, ALTRES UN CABRIT, I D’ALTRES CONILLS. QUAN VAN SER-HI TOTS , LA NOIA QUE HAVIA DUT A ITAWA ES VA ACOSTAR A L’ÀGUILA GRAN I AQUEST LI VA DIR: - BENVINGUT SIGUIS, LA MEVA FILLA T’ESTIMA I ENS AGRADARIA QUE ET QUEDESSIS ENTRE NOSALTRES. ITAWA ESTIMAVA LA NOIA I VA DIR QUE SÍ, QUE S’HI QUEDARIA. ENTRE TOTS LI VAN FER UNA DISFRESSA D’ÀGUILA, UNES HI VAN DEIXAR LES PLOMES DE L’ALA ESQUERRA, D’ALTRES DE L’ALA DRETA, ALTRES DEL COLL,...

CADA MATÍ LES ÀGUILES ES VESTIEN PER ANAR A CAÇAR I AL CAPVESPRE TORNAVEN AMB LA CAÇA FETA. ITAWA NO S’HAVIA VOLAR AIXÍ DONCS LI VAN ENSENYAR, I A PROVA DE FER-HO MOLTES VEGADES VA APENDRE A VOLAR, PERÒ L’ÚNICA COSA QUE NO PODIA FER ERA MENJAR CARN CRUA. ITAWA ERA UN BON CAÇADOR D’ARC I FLETXES PERÒ ELL NO SABIA MATAR LES PRESES AMB EL BEC. AL FINAL LA SEVA DONA VA HAVER D’AJUDAR-LO. I COM QUE ELL ESTAVA TANT CANSAT VA FER UNA COSA QUE LES ÀGUILES NO HAN DE FER MAI: DESCANSAR AL PAÍS DELS HOMES. FINALMENT VAN TORNAR AL PAÍS DE LES AGUILES I ALLÀ VAN DESCANSAR I MENJAR. LA SEVA DONA ES VA DONAR COMPTE DE QUE ELL NO MENJAVA RES. - PER QUÈ NO MENGES ALGUNA COSA?- LI VA DIR - JA NO EM QUEDA CARN FUMADA NI BLAT DE MORO I JA SAPS QUE NO SÉ MENJAR CARN CRUA. - PROVA-LA, JA VEURAS COM T’ACOSTUMES. I COM NO ES POT VIURE SENSE MENJAR , ES VA ANAR APRIMANT I DEBILITANT CADA DIA MÉS. FINS QUE NO VA PODER MÉS LI VA DIR A LA SEVA DONA:

EM SAP MOLT GREU, PERÒ HAURÉ DE MARXAR, ESTIMADA. I PER QUÈ HAS DE MARXAR? PERQUÈ M’ESTIC POSANT MALALT PER FALTA DE MENJAR. L’ÀGUILA GRAN EN SENTIR-LOS PARLAR VA DIR QUE TOTHOM PORTES GLANS, ESCORÇA SECA I LLENYA PER FER FOC I ROSTIR LA CARN D’ITAWA. ALESHORES L’INDI VA PREPARAR UNA FOGUERA I TOTES LES ÀGUILES VAN AJUDAR A ENCENDRE-LA VOLTANT AL COSTAT DEL FOC. I VAN ROSTIR UNS QUANTS CÉRVOLS. LES ÀGUILES NO SE N’HAVIEN ADONAT, VAN ENFOSQUIR AMB EL FUM DE LA FOGUERA. ABANS EREN BLANQUES I ES CONFONIEN AMB ELS NÚVOLS I AMB LA NEU DE LES MUNTANYES. ARA ES VEURIEN MÉS FÀCILMENT I LES PODRIEN CAÇAR. VAN BADAR I NO VAN SABER PREVEURE LES CONSEQÜÈNCIES DEL FOC. NO OBSTANT, AMB ELS CÈRVOLS QUE HAVIEN CUIT JA VA TENIR PROU , MENTRE ITAWA S’ACOSTUMAVA A MENJAR CARN CRUA COM TOTHOM. LES ÀGUILES , PER MÉS QUE FEIEN PER NETEJAR-SE LES ALES, NO SE’N SORTIEN. EREN BEN FOSQUES I HO SERIEN SEMPRE MÉS. -

FÍ

NOTXA NOTXA HAVIA NASCUT EN UN LLOC SEMPRE HUMIT I VERD. DE PETIT HAVIA JUGAT I CORREGUT ALEGRE I FELIÇ PER PRATS I CAMPS PLENS DE BLANCS ARBRES FLORITS. EL POBLE, EL SEU ESTIMAT POBLE, ELS SEUS VELLS PARES, EL RIEROL QUE CORRE TRANSPARENT ENTRE CANYARS DE BAMBÚ...! TOT ALLÒ ERA EL SEU GOIG I LA SEVA VIDA.FINS I TOT QUAN DORMIA SOMREIA SOMIANT LA CLARA LLUM DE CRISTALL DELS CAMPS DEL SEU POBLE. DES DE MOLT PETIT DIBUIXAVA PEIXOS I OCELLS A LES PEDRES POLIDES DEL RIU. EL GUIX I EL CARBÓ EREN COM LLAPIS MÀGICS A LES SEVES MANS. NOTXA VA CRÈIXER I TOTHOM ALS POBLES DEL VOLTANT PARLAVA D’ELL. GENT D’ALTRES LLOCS VENIEN A CONTEMPLAR LES MERAVELLES QUE PINTAVA I SE’N TORNAVEN EXPLICANT-HO PER TOT EL PAÍS, FINS QUE LA SEVA FAMA VA ARRIBAR AL PALAU DE L’EMPERADOR. L’EMPERADOR VA MANAR QUE NOTXA ES PRESENTÉS A PALAU. NOTXA VA ARRIBAR I ES VA AGENOLLAR TRES VEGADES DAVANT L’EMEPERADOR I VA TOCAR TRES VEGADES A TERRA AMB EL FRONT. L’EMPERADOR VA DIR: -NOTXA, DES D’ARA ET QUEDARÀS AQUÍ A PALAU I NOMÉS TREBALLARÀS PER A MI. VULL QUE PINTIS TOTES LES PARETS DELS PASSADISSOS I DELS SALONS. JA HE MANAT QUE ET PREPARIN UNA HABITACIÓ PERQUÈ ET SERVEIXI DE TALLER I QUE ET DONIN TOTA MENA DE PINTURES, LAQUES I LES MILLORS FUSTES. DES D’ARA LA TEVA VIDA SERÀ AQUESTA I MAI MÉS NO TORNARÀS AL TEU POBLE. NOTXA ES VA POSAR MOLT TRIST. JA NO PODRI VEURE CASA SEVA, EL POBLE VOLTAT D’ARBRES BLANCS FLORIT, NI EL RIEROL QUE CORRIA ALEGRE ENTRE ELS CANYARS GRONXATS PEL VENT. NOTXA TREBALLAVA DIA I NIT PERQUÈ L’EMPERADOR ESTIGUÉS CONTENT. LES SEVES PINTURES OMPLIEN LES PORTES DE FUSTA, LES PARETS DEL PASSADISSOS I ELS GRANS SALONS. PERÒ ELS SEU PENSAMENT VOLAVA LLUNY CAP AL VERD PAÍS HUMIT ON HAVIA NASCUT.

UN DIA NOTXA VA PINTAR UN GRAN QUADRE: EL CEL TRANSPARENT QUE ELL ESTIMAVA DES DE PETIT, ELS VERDS PRATS D’HERBA MOLLA, EL RIU VOREJAT DE BAMBÚS I ARBRES FLORITS I EL BLANC POBLET ON HAVIA VISCUT. ERA UN QUADRE MERAVELLÓS TOTHOM, PRÍNCEPS I MANDARINS, L’ANAVEN A VEURE. PENJAT A LA PARET D’UN MAJESTUÓS SALÓ DE PALAU, SEMBLAVA UNA GRAN FINESTRA OBERTA DE BAT A BAT AL MÉS SUAU I BONIC PAISATGE DE PAGÉS. NOTXA HAVIA PINTAT EL SEU MILLOR QUADRE, EL QUE DUIA SEMPRE AL PENSAMENT I VEIA SEMPRE QUAN SOMIAVA. PER A ELL, AQUELL QUADRE NO ERA TAN SOLS UNA BONICA PINTURA, SINÓ QUE QUAN SE’L MIRAVA LI SEMBLAVA COM SI ES TROBÉS ALLÀ AL SEU PAIS. PER AIXÒ LI HAURIA AGRADAT PASSAR-SE HORES I HORES DAVNT LA PINTURA , RESPIRANT L’AIRE NET I FRESC DELS CAMPS FLORITS. PERÒ L’EMPERADOR HAVIA PROHIBIT QUE NOTXA S’ACOSTÉS AL GRAN SALÓ. NOTXA HAVIA DE QUEDAR-SE TANCAT, ALLÀ AL SEU TALLER , SENSE PODER SORTIR I TREBALLANT, TREBALLANT TOT EL DIA PER FER CONTENT L’EMPERADOR. NOTXA NO FEIA MÉS QUE PENSAR A TOTA HORA EN EL SEU QUADRE I VOLIA TORNAR-LO A VEURE NI QUE FOS UN SOL MOMENT. UN DIS, APROFITANT UN DECUIT DELS GUÀRDIES, ES VA ESCAPAR DEL SEU TALLER I VA ENTRAR SENSE FER SOROLL AL GRAN SALÓ, VA DESPENJAR EL MERAVELLÓS PAISATGE I SE’L VA ENDUR CORRENTS PELS PASSADISSOS CAP AL SEU TALLER. AVIAT ELS GUÀRDIES SE’N VAN ADONAR, QUE EL QUADRE NO HI ERA I VAN DONAR LA VEU D’ALARMA: LA PINTURA MERAVELLOSA HAVIA DESAPAREGUT! MILERS DE SOLDATS VAN ANAR PER TOT ARREU REGIRANT TOTES LES CASES I TOTS ELS RACONS. PER FI VAN TROBAR EL QUADRE AL TALLER DE NOTXA. L’EMPERADOR VA MANAR QUE FOS TANCAT A LA PRESÓ MÉS FOSCA I QUE CONTINUÉS ALLÍ PINTANT. NOTXA, PERÒ, NO PODIA PINTAR. TANCAT ALLÍ DINS LI FALTAVA LLUM PER PINTAR I ALEGRIA EN EL SEU COR. L’EMPERADOR EL VA ENVIAR BUSCAR I LI VA DIR : -SORTIRÀS DE LA PRESÓ, PERÒ TORNARÀS A PINTAR PER A MI AL TALLER DE PALAU I NO INTENTIS DE TORNAR A SORTIR D’ALLÍ. MIRA PERQUÈ NO ESTIGUIS TANT

TRIST, ET DEIXARÉ VEURE UN MOMENT CADA DIA EL TEU QUADRE. NOTXA VA CONTINUAR TREBALLANT, NOMÉS RESPIRAVA UN MOMENT CADA DIA QUAN VEIA ELS AMPLES I VERDS CAMPS DEL SEU PAÍS, PERÒ DESPRÉS TORNAVA A QUEDAR-SE TRIST, TANCAT EN EL FRED TALLER. UN DIA NO VA PODER RESISTIR-HO MÉS. L’HAVIEN DEIXAT SOL DAVANT DEL SEU PAISATGE I ES VA QUEDAR MIRANT-LO FIXAMENT AMB LES ULLS BEN OBERTS. EL POBLE, EL SEU POBLE VERD I PLE DE LLUM, AMB LES CAMPS AMPLES PER PODER CÒRRER SENSE MAI PARAR, EL VENT SUAU QUE GRONXANT ELS ARBRES CANTAVA DOLÇAMENT TOT PASSANT ENTRE LES CANYES DE BAMBÚ. NOTXA VA CONTINUAR MIRANT, MIRANT, MIRANTS...NOTXA S’HI VA ACOSTAR , VA FER UN SALT I ES VA FICAR DIN S DE LA PINTURA, PER DINS DELS PRATS I, SENSE SEGUIR CAMINS, COMENÇAR A CÓRRER, ALLUNYANT-SE CADA VEGADA MÉS, FINS QUE ES VA FER PETIT, PETIT, I VA DASAPARÈIXER EN EL BLAU HORITZÓ .

QUAN ELS GUÀRDIES VAN ENTRAR A LA SALA PER TORNAR-LO A TANCAR, NO EL VAN TROBAR. L’EMPERADOR ES VA POSÀ COM UNA FURIA. NO PODIA SER QUE HAGUÉS FUGIT, ERA IMPOSSIBLE ESCAPARSE DEL PALAU SENSE QUE EL VEIESSIN. UN SAVI MANDARÍ VA ENDEVINAR EL QUE HAVIA PASSAT: NOTXA HAVIA FUGIT DINS DEL QUADRE. ENCARA ES VEIEN LES SEVES PETJADES EN L’HERBA MOLLA DELS PRATS.

FI

TONY I EL CANGUR HI HAVIA UNA VEGADA UN NEN QUE ES DEIA TONY I VIVIA EN UN RANXO A FAMÍLIA ES DEDICAVA A LA RAMADERIA, I ENCARA QUE TENIEN MOTOS PER A D'OVELLES, I MOLTS ALTRES AVENÇOS, HI HAVIA SEMPRE MOLTA FEINA A FER...

SEU PARE EN TOT EL QUE PODIA I GAUDIA FENT QUALSEVOL DE LES TASQUES DEL

AUSTRÀLIA. LA SEVA CUIDAR ELS RAMATS EN TONY AJUDAVA EL RANXO.

EL PARE DE'N TONY SABIA MOLTES COSES DEL SEU PAIS I DEL SEU RANXO, I PER LA NIT EXPLICAVA HISTÒRIES MISTERIOSES O INVERSEMBLANTS. EN TONY VA APRENDRE MOLT AMB ELL, COSES ESTRANYES COM QUE MOLTA GENT A AUSTRÀLIA ENCARA ES MUDAVEN PER LES FESTES COM ANTIGAMENT FEIEN ELS ABORÍGENS, PLENS DE CENDRA. TAMBÉ EXPLICAVA QUE AUSTRÀLIA ERA UN PAIS RIC, QUE TENIEN MOLTES OVELLES ALS RAMATS, TANTES, QUE SI EN DONAVEN 15 A CADA AUSTRALIÀ ENCARA EN SOBRARIEN...

EN TONY TENIA UN SOMNI, TENIR UN CANGUR COM A COMPANY DE JOCS, TENIR UN CANGUR COM A ANIMAL DE COMPANYIA...PERÒ EL SEU PARE ERA MOLT CLAR EN AIXÒ, SEMPRE LI DEIA: - TONY, UN CANGUR ÉS UN ANIMAL SALVATGE... VIU A LES MUNTANYES I NO LI AGRADA CONVIURE AMB ELS HOMES. UN CANGUR ÉS MOLT DIFERENT D'UN GAT O UN GOS...AL RANXO TENIM OVELLES, CAVALLS, GATS, GOSSOS... POTS ESCOLLIR, ENTRE ELS ANIMALS QUE PODEN VIURE AMB ELS HOMES. PERÒ EN TONY SEMPRE RESPONIA: - PARE, JO EL QUE VULL ÉS UN CANGUR... ELS HE VIST SALTANT PER LA SAVANA, SON BONICS DE MENA, DIVERTITS I AMICS DELS SEUS AMICS...

- PERÒ TONY, NO POT SER... SERIA COM SI DEMANÉSSIS UNA BALENA PEL TEU ANIVERSARI...

EN TONY ES QUEDAVA PENSANT QUE TAMBÉ LI AGRADARIA UNA BALENA, PERÒ VIVINT TANT LLUNY DEL MAR, AQUESTA IDEA ERA MÉS DIFÍCIL DE REALITZAR QUE TENIR UN CANGUR !!!! POTSER QUAN FOS GRAN...EL TEMA DE LA BALENA PODRIA SER POSSIBLE, PENSAVA EN TONY.

UN BON DIA, ELS HOMES DEL RANXO VAN MARXAR AMB EL RAMAT CAP AL MERCAT, EL MERCAT ERA A MOLTES HORES DE CAMÍ, HI ANAVEN AMB LES MOTOS, AMB ELS CAVALLS I ELS GOSSOS. HAVIEN DE PASSAR PER LLOCS ON NO HI HAVIA CAP POBLE NI CIUTAT, AUSTRÀLIA ERA UN PAIS MOLT EXTENS...

DE COP I VOLTA, EL MAJORAL VA VEURE UNA COSA QUE ES MOVIA ENTRE ELS MATOLLS, VA ANAR CAP ALLÀ I VA VEURE UN PETIT CANGUR, QUE SEGURAMENT S’HAVIA PERDUT DE SA MARE I PLORAVA DE POR I DE GANA...

L’HOME ES VA RECORDAR QUE EN TONY, SEMPRE LI PREGUNTAVA COSES SOBRE ELS CANGURS, ESTAVA MOLT INTERESSAT EL NOI... VAN MIRAR I NO VA APAREIXER LA MARE DEL CANGURET... VA DECIDIR DE PORTAR-LO AL RANXO I DONAR-LO A EN TONY QUE EL CUIDARIA BÉ...

EN TONY QUAN VA VEURE EL CANGUR VA TENIR UNA GRAN ALEGRIA...I VA ANAR A BUSCAR EL SEU PARE. PARE, QUE ME’L PUC QUEDAR ?

SI FILL SI, PERÒ HAS DE SABER QUE AQUEST NO ÉS EL SEU LLOC I QUE ALGUN DIA VOLDRÀ MARXAR DEL TEU COSTAT...

NO PARE NO... QUE EL CUIDARÉ BÉ..., DEIA EN TONY. ERA UN CANGUR PRECIÓS, I EN TONY EL VA CUIDAR MOLT I MOLT BÉ, LI DONAVA MENJAR, PASSEJAVEN JUNTS MOLTES ESTONES, JUGAVA AMB EL, PERÒ SENSE MOLESTAR-LO, DEIXANT QUE EL CANGUR EN TINGUÉS GANES DE JUGAR... ANAVEN AL RIU I JUGAVEN AMB L’AIGUA...

QUAN EREN AL CAMP, EN TONY FEIA UN XIULET I EL CANGUR ANAVA SALTANT A VEURE’L, ERA LA SEVA MANERA DE CRIDAR-LO I AIXÍ, JUGANT I JUGANT VA PASSAR EL TEMPS...

I EL CANGUR ES VA FER GRAN, ERA JA TAN ALT COM EN TONY !!!

UN DIA DE BON MATÍ EN TONY VA ANAR AL CORRAL A VEURE QUÈ FEIA EL CANGUR I NO HI ERA, HAVIA SALTAT LA TANCA I VA VEURE QUE MARXAVA CAP A LA MUNTANYA... EL VA SEGUIR I VA XIULAR MOLT FORT. EL CANGUR ES VA ATURAR VA MIRAR ENRERA, VA VERUE EN TONY I VA TORNAR FENT SALTETS...

QUINA ALEGRIA !!! HAVIA TORNAT A CASA, HAVIA PREFERIT ESTAR AMB ELL QUE A LA MUNTANYA...

VAN TORNAR A JUGAR JUNTS, VAN ANAR AL RIU I AL PRAT A PERSEGUIR PAPALLONES...FINS QUE...

DE COP I VOLTA EL CANGUR ES VA POSAR MALALT, NO VOLIA NI MENJAR, I TOT EL DIA ESTAVA ESTIRAT AL CORRAL SENSE GANES DE JUGAR. EN TONY VA ANAR A BUSCAR SON PARE I EL MAJORAL. AQUESTS DOS HO VAN VEURE CLAR...EL CANGUR NO ESTAVA MALALT, ESTAVA TRIST...

TENIA AQUELLA PENA QUE TENEN ELS QUE SE SENTEN SOLS, SENSE AMICS DE LA SEVA ESPÈCIE, SENSE FAMÍLIA...

EL MAJORAL VA DIR: TONY, PENSO QUE HA ARRIBAT EL MOMENT DE DEIXAR MARXAR EL TEU CANGUR. AQUEST ANIMAL T’ESTIMA PERQUÈ L’HAS CUIDAT MOLT BÉ, PERÒ S’HA FET GRAN I HA D’ANAR A VIURE AMB ALTRES CANGURS COM ELL. ES HORA QUE EL TEU CANGUR PUGUI TROBAR LA SEVA FAMÍLIA, ELS ENYORA, PER AIXÒ ESTÀ TRIST..., VA DIR EL PARE DE’N TONY. EN TONY PLORANT VA AGAFAR EL CANGUR PEL COLL I EL VA ABRAÇAR: MARXA AMIC, MARXA AMB ELS TEUS, PENSO QUE HAS DE VIURE ON SIGUIS FELIÇ I AMB QUI TU VULGUIS...

EL CANGUR VA SEMBLAR ENTENDRE AQUESTS MOTS, LI VA LLEPAR LA CARA I VA ANAR FENT SALTETS PEL CAMÍ DE LA MUNTANYA.

EN TONY ES VA QUEDAR PLORANT I VA ESTAR MOLT TRIST UN TEMPS. QUAN JA NO HI PENSAVEN, VA ARRIBAR LA PRIMAVERA I UN DIA VAN VEURE UN GRUP DE CANGURS A DALT DE LA MUNTANYA. MIRAVEN CAP AL RANXO I EN TONY VA RECONÈIXER EL SEU CANGUR QUE VENIA A SALUDAR-LO. A PARTIR DE LLAVORS, LES VISITES VAN SER MOLTES, I SEMPRE VAN SER AMICS. I VET AQUI UN GOS I VET AQUI UN GAT, I AQUEST CONTE S’HA ACABAT, I VET AQUI UN GAT I VET A QUI UN GOS I AQUEST CONTE S’HA FÓS!!!

FI

GUARAÇÚ GUARAÇÚ ERA UN NEN INDI QUE VIVIA A LA SELVA DEL RIU AMAZONES DE L'AMÈRICA DEL NORD. UN DIA VA SORTIR AMB UN BOL A PROP DEL RIU I ES VA POSAR A FER UN NINOT DE FANG. QUAN LI FALTAVA PER ACABAR UNA DE LES CAMES SE LI VA POSAR MOLT A PROP SEU UN OCELLET PRECIÓS , ERA DIFERENT A QUALSEVOL DELS QUE HAVIA VIST FINS ARA, ERA DE COLOR BLAU. NO EM MOURÉ! -VA PENSAR EN GUARAÇÚ PERQUÈ NO S'ESPANTÉS L'OCELLET. VA CONTINUANT FENT EL SEU NINOT, PERÒ DE SOBTE, L'OCELLET VA EMPRENDRE EL VOL .

EN GUARAÇÚ ES VA QUEDAR MOLT TRIST PENSANT QUE L'OCELLET HAVIA MARXAT, PERQUÈ NO VOLIA SER EL SEU AMIC. VA AGAFAR EL BOL I EL NINOT I VA COMENÇAR A CAMINAR CAP A CASA. VA ARRIBAR MOLT TARD, VA DEIXAR EL NINOT I ES VA ALLITAR A LA SEVA HAMACA , NO TENIA SON, VA MIRAR EL CEL I VA VEURE LA LLUNA GRAN I BONICA I GRONXANT-SE ES VA QUEDAR ADORMIT. EL DIA SEGÜENT QUAN ES VA DESPERTAR, VA ANAR A PARLAR AMB LA SEVA MARE QUE ESTAVA TREBALLANT EN UN TELER I LI VA PREGUNTAR: - TOT EL MÓN NECESSITA TENIT AMICS?.

LA MARE EL VA MIRAR I LI CONTESTÀ: -ÉS CLAR QUE SÍ .

-JO SÉ D'ALGÚ QUE NO VOL TENIR AMICS. ÉS UN OCELLET BLAU QUE MAI NO HAVIA VIST; JO VOLIA PARLAR-LI PERÒ ELL VA MARXAR. -NO ET CONEIX I POTSER TÉ POR . QUAN VULGUI UN AMIC TORNARÀ.

GUARAÇÚ VA MARXAR PENSANT... TORNARÀ, TORNARÀ. VA BUSCAR UN ARBRE PER PODER FER-LI UN NIU A L'OCELLET BLAU, VA BUSCAR I BUSCAR I PER FÍ EL VA TROBAR. -QUAN NECESSITI UN AMIC TORNARÀ.

FEIA MOLTA CALOR I VA DECIDIR BANYAR-SE AL RIU. GUARAÇÚ VA ANAR A ACABAR EL SEU NINOT MENTRE VA SENTIR UN CANT D'OCELL QUE MAI HAVIA SENTIT. VA MIRAR EL CEL I VA VEURE L'OCELLET BLAU .

-HA TORNAT, NECESSITA UN AMIC. ESTARÉ MOLT QUIET PERQUÈ NO S'ESPANTI . SEREM MOLT AMICS! L'OCELLET BLAU VA APROPAR-SE-LI MOLT. GUARAÇÚ EL VA MIRAR RIENT I LI VA DIR: -HOLA OCELLET. L'OCELLET ES VA POSAR A CANTAR. -JO EM DIC GUARAÇÚ I VULL SER EL TEU AMIC. NO HAS DE TENIR POR. GUARAÇÚ LI VA EXPLICAR QUE HAVIA TROBAT UN ARBRE MOLT BONIC, PERQUÈ HI POGUÉS FER EL NIU. ESTAVA TANT ENTUSSIASMAT QUE VA SALTAR PER AGAFAR-LO, L'OCELLET ES VA ESPANTAR I VA MARXAR. -TORNA NO ET FARÉ MAL .

L'OCELLET ES VA PARAR EN UN ARBRE .

-PERDONA'M, PENSAVA QUE JA ÉREM AMICS. L'OCELLET VA ANAR SALTANT D'ARBRE EN ARBRE I ES VA ENDINSAR A LA SELVA, GUARAÇÚ CORRIA DARRERE D'ELL. -NO MARXIS, TORNA, TORNA! L'OCELLET VA VOLAR PER SOBRE D'EN GUARAÇÚ QUE VA ENTENDRE QUE HAVIA DE SEGUIR-LO. COMENÇAVA A FER-SE DE NIT. DE TANT CÒRRER ES VA CANSAR I ES VA RECOLZAR EN UN ARBRE. VA MIRAR AL SEU VOLTANT I NO VA VEURE L'OCELLET .

-PER QUÈ HA MARXAT?, QUÈ NO VOLS SER AMIC MEU?. ES VA POSAR MOLT TRIST, VA DECIDIR TORNAR AL POBLAT, LLAVORS VA ADONAR-SE QUE ESTAVA PERDUT .

ELS ARBRES DE LA SELVA EREN TAN ALTS QUE NO SABIA ON ERA . CAMINAVA, CAMINAVA, PERÒ NO CONEIXIA CAP LLOC . VA DECIDIR POSAR-SE A DORMIR. SENTIA SOROLLS, TENIA POR, PERÒ ESTAVA TANT CANSAT QUE ES VA QUEDAR ADORMIT. AL MATÍ VA PUJAR A UN ARBRE PER SABER ON ERA , PERÒ HI HAVIA TANTES FULLES QUE NO VA VEURE RES. VA RECORDAR-SE DE LA SEVA MARE I ES VA SENTIR SOL .

VA CAMINAR DURANT TRES DIES, ESTAVA MOLT CANSAT I NO TROBAVA EL CAMÍ, VA TROBAR UNA FLOR VERMELLA MOLT BONICA I COM SI HAGUÉS TROBAT UN AMIC LI VA DIR: -ESTIC PERDUT . UN INDI GUERRER HA DE SER VALEN, PERÒ JO TINC POR. SI NO TROBO EL CAMÍ EM QUEDARÉ SOL COM TÚ AL MIG DE LA SELVA. GUARAÇÚ ES VA POSAR MOLT TRIST I VA PLORAR. L'INDI VA COMENÇAR A CAMINAR, PORTAVA LA FLOR AMB ELL . UN RAIG DE SOL VA ENTRAR ENTRE ELS ARBRES I AL MIRAR DALT VA TORNAR A VEURE UN NIU D'OCELLETS. - SI ETS TU, NO T'HAVIA CONEGUT! ERA L'OCELLET BLAU AMB LA SEVA FAMÍLIA .

-ESTIC PERDUT PER SEGUIR-TE A TU, JA SÉ PERQUÈ NO VOLÍES VENIR AMB MI, PERQUÈ TENS UNA FAMÍLIA , PERÒ JO NO PUC TROBAR LA MEVA. AJUDA'M A TROBAR EL CAMÍ.

L'OCELLET BLAU VA COMENÇAR A VOLAR, GUARAÇÚ EL VA SEGUIR I PER FÍ VA VEURE EL FOC DEL SEU POBLAT. ES VA ACOMIADAR DE L'OCELLET ESPERANT TORNAR-LO A VEURE I VA ANAR CORRENT A CASA SEVA.

FI

INGEBORG AL COR DE LES MUNTANYES DE NORUEGA, HI VIVIA UNA FAMÍLIA DE LLENYATAIRES. EREN TAN POBRES, QUE NO TENIEN GAIREBÉ RES PER MENJAR, MALGRAT QUE EL PARE TREBALLAVA DE SOL A SOL. PERÒ TOTS ELS SEUS FILLS CREIXIEN SANS I FORTS. TENIEN UNA NENA QUE ES DEIA INGEBORG I ERA LA MÉS BONICA DE TOTA LA CONTRADA. UNA TARDA, ESTANT TOTS AL VOLTANT DEL FOC VA PICAR A LA PORTA UN ENORME ÓS BLANC. -BONA GENT, VA DIR L’ÓS BLANC, JA SÉ QUE SOU MOLT POBRES. PERÒ SI EM DONEU LA VOSTRA FILLA INGEBORG, MAI MÉS PASSAREU GANA. - I TANT QUE ENS AGRADARIA MATAR LA GANA, PERÒ ÉS LA NOSTRA FILLA QUI HA DE DECIDIR SI VOL ANAR AMB TU, VA RESPONDRE EL PARE. LA NENA NO VOLIA MARXAR, PERÒ VA PENSAR QUE ERA L’ÚNICA SOLUCIÓ PER A QUE LA SEVA FAMÍLIA DEIXÉS DE PATIR, I VA DECIDIR MARXAR AMB L’ÓS. INGEBORG VA PUJAR SOBRE L’ESQUENA DE L’ÓS I VAN VIATJAR DIES I DIES FINS QUE A LA FI VAN ARRIBAR A UNA GRAN MUNTANYA. L’ÓS VA DONAR UN COP A TERRA I LA MUNTANYA ES VA OBRIR I VAN ENTRAR EN UN PRECIÓS PALAU. DESPRÉS DE PASSAR PER UN MUNT DE SALES VAN ARRIBAR A UN MENJADOR TOT FET DE CRISTALL, AL MIG DEL QUAL HI HAVIA UNA TAULA PARADA AMB UN MUNT D’EXQUISIT MENJAR. INGEBORG VA MENJAR TOT EL QUE VA VOLER I, EN ACABAR, LI VA VENIR MOLTA SON. SE’N VA ANAR AL LLIT, I QUAN ESTAVA BEN ACOTXADA VA SENTIR COM ALGÚ ENTRAVA A LA SEVA HABITACIÓ I SEIA AL COSTAT DEL SEU LLIT I S’ADORMIA PLÀCIDAMENT. L’ENDEMÀ ES VA DESPERTAR I ES VA ADONAR QUE NO HI HAVIA NINGÚ.

I AIXÍ NIT RERA NIT: EN TANCAR EL LLUM DE LA SEVA HABITACIÓ NOTAVA QUE ALGÚ ENTRAVA I DORMIA AL SEU COSTAT PERÒ MAI NO PODIA VEURE QUI ERA. QUAN JA FEIA GAIREBÉ UN ANY QUE VIVIA A PALAU, L’ÓS BLANC LI VA DIR:

- FA TEMPS QUE VEIG QUE ESTÀS TRISTA , INGEBORG. POTSER ENYORES LA TEVA FAMÍLIA? .

T’AGRADARIA QUE ANÉSSIM A VEURE’LS? INGEBORG VA DIR QUE SÍ. FEIA TANT DE TEMPS QUE NO ELS VEIA! - SAPS QUE T’ESTIMO I VULL QUE SIGUIS FELIÇ. ANIREM A VEURE LA TEVA FAMÍLIA PERÒ NO POTS PARLAR A SOLES AMB LA TEVA MARE, SI NO TOTS DOS SERIEM MOLT DESGRACIATS. INGEBORG VA ACCEPTAR, VA PUJAR AL LLOM DE L’ÓS I VAN ANAR A CASA SEVA. A L’INDRET ON ABANS HI HAVIA LA CABANA, VAN TROBAR UNA GRANJA MERAVELLOSA ON NO HI FALTAVA RES. TOTS VAN SORTIR A REBRE’LS AMB ALEGRIA. DESPRÉS DE DINAR LA MARE VOLIA PARLAR A SOLES AMB INGEBORG I, MALGRAT LA PROMESA QUE HAVIA FET A L’ÓS BLANC , LI VA EXPLICAR COM VIVIA I EL QUE L’AMOÏNAVA: CADA DIA, ALGÚ ENTRAVA A LA SEVA HABITACIÓ, SEIA A UNA CADIRA AL COSTAT DEL SEU LLIT I DORMIA PLÀCIDAMENT. LA MARE LI VA DONAR UNA ESPELMA I LI VA DIR: QUAN ESTIGUI DORMINT ENCENS L’ESPELMA I LI PODRÀS VEURE LA CARA, AIXÍ SABRÀS SI ÉS L’ÓS QUI SEU AL COSTAT DEL TEU LLIT. PERÒ VES AMB COMPTE QUE NO LI CAIGUI LA CERA AL DAMUNT PERQUÈ ES DESPERTARIA I ET DESCOBRIRIA. QUAN VAN TORNAR A PALAU INGEBORG VA FER EL QUE LI HAVIA DIT LA SEVA MARE, I SABEU QUI HI HAVIA AL SEU COSTAT?. NO ERA L’ÓS BLANC, SINÓ UN JOVE MOLT MACO I BEN PLANTAT. INGEBORG NO VA PODER ESTAR-SE DE FER-LI UN PETÓ, I EN FER-HO, TRES GOTES DE CERA VAN CAURE A SOBRE DE LA CAMISA DEL NOI QUE ES VA DESPERTAR AL MOMENT. -SAPS QUÈ HAS FET?- LI VA DIR EL NOI. JO SÓC UN PRÍNCEP ENCANTAT QUE DURANT EL DIA EM CONVERTEIXO EN UN ÓS BLANC. SI HAGUESSIS TINGUT PACIÈNCIA, UNS QUANTS DIES MÉS, EN FER UN ANY DE SER AQUÍ , S’HAGUÉS TRENCAT L’ENCANTERI. ARA NO TINC MÉS REMEI QUE CASAR-ME AMB LA PRINCESA DELS LLARGS NARIUS, QUE VIU AL CASTELL QUE HI HA A L’EST DEL SOL I A L’OEST DE LA LLUNA. AQUEST CASTELL ÉS TAN LLUNY, TANT LLUNY, QUE NO HI HA CAP CAMÍ QUE ARRIBI FINS ALLÀ.

-AIXÒ NO TÉ IMPORTÀNCIA, VA DIR-LI LA NOIA. JO T’ANIRÉ A BUSCAR, ENCARA QUE HAGI D’ANAR FINS A LA FI DEL MÓN. L’ENDEMÀ EN DESPERTAR-SE, INGEBORG ES VA TROBAR SOLA AL MIG DEL BOSC, AMB EL SEU FARCELLET. EL PRÍNCEP I EL PALAU HAVIEN DESAPAREGUT.

CAMINA QUE CAMINARÀS, AL MIG DEL BOSC ES VA TROBAR UNA VELLETA QUE FILAVA FILS DE PLATA I ELS CABDELLAVA EN UN FUS D’OR. INGEBORG VA SALUDAR LA DONA QUE LI PREGUNTÀ: -OI QUE BUSQUES EL PRÍNCEP CONVERTIT EN ÓS BLANC? - I, TU COM HO SAPS?- VA DIR INGEBORG SORPRESA. SI SAPS AIXÒ, POTSER TAMBÉ DEUS SABER ON ÉS EL CASTELL QUE HI HA A L’EST DEL SOL I A L’OEST DE LA LLUNA. - MAI NO HE SENTIT PARLAR D’ELL, PERÒ SEGUR QUE ELS MEUS FILLS HO SABEN PERQUÈ VIATGEN PER TOT EL MÓN. VINE A CASA MEVA QUE ELS ESPERAREM I ELS HI PREGUNTAREM. DESPRÉS DE SOPAR LA NOIA VA DESPARAR LA TAULA, VA RECOLLIR LA CUINA, VA ESCOMBRAR LA XEMENEIA I VA AMASSAR I COURE UN PA DE PAGÈS. LA VELLETA AGRAÏDA PER LA SEVA AJUDA LI VA DONAR TRES COSES: UN FUS D’OR, UNA FILOSA DE PLATA I UN RODET DE FIL D’OR. I MENTRE LI HO DONAVA LI VA DIR: -ALGUN DIA LES PODRÀS FER SERVIR. A L’ALBA, VA ARRIBAR EL FILL PETIT DE LA VELLETA, EL VENT DE LLEVANT, I LI VAN PREGUNTAR SI SABIA ON ERA EL CASTELL, PERÒ NO HAVIA SENTIT MAI PARLAR D’ELL. CAP AL MIGDIA, VA ARRIBAR EL CÀLID VENT DEL SUD, PERÒ TAMPOC HAVIA SENTIT PARLAR DEL CASTELL. CAP EL VESPRE VA APARÈIXER UN VELL HOMENET AMB BARBA LLARGA, ERA EL VENT DE PONENT, EL SEGON FILL DE LA VELLETA. ELL, TAMPOC NO SABIA ON ERA EL CASTELL PERÒ RECORDAVA QUE UNA VEGADA, EL SEU GERMÀ GRAN, EL VENT DEL NORD LI HAVIA PARLAT D’AQUEST CASTELL. -SI VOLS, PUJA A LA MEVA ESQUENA I ET DURÉ AMB EL MEU GERMÀ, ALLÀ ON VIU LA TRAMUNTANA I ELL ET DIRÀ ON ÉS EL CASTELL. AIXÍ HO VAN FER. I A LA MITJANIT VAN ARRIBAR A UN PENYA-SEGAT SOBRE EL MAR. ALLÀ HI VIVIA LA TRAMUNTANA, EL VELL VENT DEL NORD, DE CABELLS BLANCS I MOLT LLARGS. -AH, SÍ, JO SÉ ON ÉS EL CASTELL QUE HI HA A L’EST DEL SOL I A L’OEST DE LA LLUNA. UN DIA VAIG BUFAR TAN FORT QUE VAIG PORTAR-HI UNA BARCA I ELS PESCADORS QUE HI ANAVEN ENCARA SÓN PRESONERS D’AQUELLES TERRES. ÉS UNA RUTA MOLT LLARGA I PERILLOSA, PERÒ SI NO TENS POR ET PUC DUR FINS ALLÀ.

VAN VOLAR DURANT DIES I DIES, DEIXANT GLAÇATS TOTS ELS INDRETS PER ON PASSAVEN. A LA TRAMUNTANA NO LI QUEDAVEN QUASI FORCES I VOLAVEN TAN BAIX QUE INGEBORG HAVIA D’AIXECAR ELS PEUS PER TAL DE NO MULLAR-SE’LS AMB L’AIGUA GLACIAL DEL MAR. I A LA FI VAN ARRIBAR A UNA MUNTANYA MOLT ALTA A SOBRE DE LA QUAL VAN VEURE EL CASTELL QUE ESTÀ A L’EST DEL SOL I A L’OEST DE LA LLUNA. LA TRAMUNTANA, SENSE FORCES, VA JEURE DAMUNT LES ROQUES A LA VORA DE LA MAR I ES VA QUEDAR PROFUNDAMENT ADORMIDA. INGEBORG VA TREURE LA FILOSA DE PLATA QUE LI HAVIA REGALAT LA VELLETA , I VA COMENÇAR A PASSEJAR-SE PEL DAVANT DEL CASTELL. LA PRINCESA DELS LLARGS NARIUS, EN VEURE-LA, VA VOLER COMPRAR-LI AQUELL OBJECTE TAN VALUÓS. INGEBORG LI VA DIR QUE NO PODIA VENDRE-LA, PERÒ QUE LA HI REGALARIA SI LA DEIXAVA VETLLAR ELS SOMNIS DEL PRÍNCEP. I AIXÍ HO VA FER. PERÒ INGEBORG NO VA PODER PARLAR AMB EL PRÍNCEP PERQUÈ LA PRINCESA LI HAVIA DONAT UNA POCIÓ MÀGICA I PER MÉS QUE INGEBORG EL CRIDAVA I PLORAVA AL SEU COSTAT, AQUEST NO ES DESPERTAVA. L’ENDEMÀ, A L’ALBA, ELS CRIATS LA VAN FER FORA DEL CASTELL. AL MIGDIA, INGEBORG PASSEJAVA PER LA VORA DE LA PLATJA AMB EL FUS D’OR I LA PRINCESA, EN VEURELA LI HO VA VOLER COMPRAR. I VAN TORNAR A FER EL MATEIX TRACTE QUE EL DIA ANTERIOR. EL PRÍNCEP ESTAVA PROFUNDAMENT ADORMIT I PER MOLT QUE EL CRIDAVA NO ES DESPERTAVA. L’ENDEMÀ, A L’ALBA, ELS CRIATS LA VAN FER FORA DEL CASTELL. A MITJA TARDA DEL TERCER DIA LA PRINCESA VA VEURE INGEBORG QUE TENIA UN RODET DE FIL D’OR I TAMBÉ VA VOLER COMPRAR-LO. I VAN FER EL MATEIX TRACTE QUE ELS ALTRES DIES. PERÒ AQUESTA VEGADA ELS PESCADORS VAN AVISAR EL PRÍNCEP I LI VAN EXPLICAR QUE FEIA DOS DIES QUE SE SENTIEN ELS PLORS D’UNA NOIA A LA SEVA HABITACIÓ, SUPLICANT –LI QUE ES DESPERTÉS. EL PRÍNCEP, DE SEGUIDA, VA PENSAR QUE ES TRACTAVA DE INGEBORG. I QUAN LA PRINCESA DELS LLARGS NARIUS VA ANAR A DONAR-LI LA POCIÓ, VA FER COM SI BEGUÉS, PERÒ NO EN VA PRENDRE NI UNA GOTA. AQUELLA NIT, QUAN INGEBORG VA ENTRAR A L’HABITACIÓ, A LA FI ES VAN TROBAR I VAN PASSAR TOTA LA NIT PARLANT I PENSANT LA MANERA DE PODER TRENCAR EL MALEFICI.

L’ENDEMÀ AL MATÍ EL PRÍNCEP VA PARLAR DAVANT TOT EL POBLE I VA ANUNCIAR QUE ES CASARIA AMB QUI PODÉS TREURE LES TRES TAQUES DE CERA DE LA SEVA CAMISA I LA DEIXÉS TAN BLANCA COM LA NEU. LA PRINCESA DELS LLARGS NARIUS VA AGAFAR LA CAMISA PERÒ EN ENSABONAR-LA ES VA TORNAR NEGRA COM EL CARBÓ. I COM MÉS FREGAVA LA CAMISA MÉS NEGRA ES TORNAVA. ALESHORES INGEBORG, AMB LES SEVES DELICADES MANS, VA AGAFAR LA CAMISA I LA VA SUBMERGIR A L’AIGUA DEL MAR. LA CAMISA VA QUEDAR COMPLETAMENT BLANCA. A LA SEGONA REMULLADA LES TAQUES DE CERA VAN DESAPARÈIXER I QUAN LA VA REMULLAR PER TERCER COP LA CAMISA VA QUEDAR TAN BLANCA COM LA NEU. LA PRINCESA DELS LLARGS NARIUS ESTAVA TAN ENFURISMADA QUE VA COMENÇAR A CRIDAR I A MALEIR AL MAR QUE HAVIA AJUDAT A INGEBORG. I TAN FORT VA CRIDAR, QUE VA DESPERTAR LA TRAMUNTANA QUE JEIA SOBRE LES ROQUES. ENFURISMAT I MALHUMORAT, EL VENT DEL NORD COMENÇÀ A BUFAR AMB TANTA FORÇA QUE VA AIXECAR UNA GRAN ONADA QUE VA ENDUR-SE LA PRINCESA AL PAÍS DELS DESCONTENTS. I MAI MÉS NINGÚ NO N’HA SABUT RES. INGEBORG I EL PRÍNCEP VAN DEMANAR A LA TRAMUNTANA QUE TORNÉS ELS PESCADORS A CASA SEVA. I AL VENT LI SEMBLÀ UNA BONA IDEA I AIXÍ HO VA FER. I, DIUEN QUE INGEBORG I EL SEU ESTIMAT PRÍNCEP ENCARA VIUEN AL CASTELL QUE ÉS A L’EST DEL SOL I A L’OEST DE LA LLUNA. PERÒ NINGÚ NO HO POT ASSEGURAR PERQUÈ ÉS TAN LLUNY I ESTÀ TAN AMAGAT QUE NINGÚ NO HA POGUT ARRIBAR-HI MAI.

FI

RIKI-TIKI-TABI

HI HAVIA UNA VEGADA EN UN POBLE DE LA INDIA UNA CASA DE BAMBÚ FETA A SOBRE DE TRONCS , A L’ALÇADA DELS ARBRES, AIXÍ QUAN PLOVIA MOLT NO PODIA ENTRAR L’AIGUA I AL MIG DE LA SELVA TROPICAL ES PROTEGÍEN DELS ANIMALS SALVATGES . A LA NIT NO ELS PODÍEN ATACAR, GUARDAVEN L’ESCALA I DORMÍEN TRANQUILS. TOTS ELS MATINS EL LLENYATAIRE MARXAVA A TREBALLAR I NO TORNAVA FINS AL VESPRE. LA SEVA FILLA DE QUINZE ANYS I EL NEN PETIT DE DIVUIT MESOS RESTAVEN SOLS FINS A L’HORA DE SOPAR. LA NOIA ES QUEDAVA SOLA A LA CABANA FENT-SE CÀRREC DEL SEU GERMANET I NOMÉS EL DEIXAVA SOL QUAN ANAVA A CERCAR L’AIGUA AL RIU. BÉ , TAMPOC EL DEIXAVA BEN SOL, DONCS TENÍEN UN ANIMAL DOMÈSTIC QUE EL SEU PARE VA TROBAR UN DIA AL BOSC , UNA MANGOSTA MOLT SIMPÀTICA, PETITONA, AMB LA CUA LLARGA . SEMPRE HAVIA ESTAT UNA ANIMAL MOLT FIDEL, TRANQUIL I OBEDÏENT QUE ELS FEIA COMPANYIA. TOT I AIXÍ ELLA SEMPRE QUAN ANAVA A BUSCAR L’AIGUA TENIA UNA MICA DE POR QUE LI FES QUALSEVOL COSA AL PETIT. TOTES LES SEVES PORS AUGMENTAVEN DEIXAVA EL NEN TOT SOL AMB LA MANGOSTA, LA NENA SE’N ANAVA AL RIU AMB EL SEU CÀNTIR AMB GRAN ANGOIXA FINS QUE TORNAVA I EL TORNAVA A VEURE DORMINT TRANQUIL·LAMENT EN EL SEU BRESSOL. MAI NO HAVIA PASSAT RES. EL SEGÜENT MATÍ QUE LA NENA VA ANAR AL RIU ES VA ENTRETENIR MIRANT AQUELLES MUNTANYES TAN VERDES, SENTINT LES OLORS DE LA SELVA, ES VA DISTREURE I EN ADONAR-SE’N QUE ERA TARD ES VA

COMENÇAR A PREOCUPAR, DONCS LI VA VENIR AL CAP UN MAL SON. ALGUNA COSA PASSAVA A CASA SEVA, VA SENTIR UNA ESGARRIFANÇA. EL SEU GERMÀ PODIA ESTAR EN PERILL SENSE AGAFAR EL CÀNTIR VA CÒRRER A CASA SEVA, EL PRESSENTIMENT DE LA FILLA DEL LLENYATAIRE ERA CERT, A LA CABANA EL NEN DORMIA PLÀCIDAMENT EN EL BRESSOL, DE SOBTE UNA SERPOTA GRAN ENTRAVA PER UNA ESCLETXA DE LA PARET I S’ANAVA ARROSSEGANT FINS ACOSTAR-SE ON LA MANGOSTA DESCANSAVA CARGOLADA SOBRE SÍ MATEIXA, ATENTA COM SEMPRE EN ELS SEUS PEUS. LA SERP ES VA POSAR DRETA ELEVANT EL SEU COLL MENTRE ENSENYAVA LA SEVA LLENGUA VERMELLA , A PUNT D’ATACAR. LA MANGOSTA S’AIXECÀ D’UN SALT AMB EL JUST TEMPS D’APARTAR-SE. AIXÍ UNA I ALTRE VEGADA LA SERP INTENTAVA MOSSEGAR A LA MANGOSTA, PERÒ ELLA QUAN RODOLAVEN PER TERRA VA ACONSEGUIR CLAVAR-LI ELS SEUS ULLALS ESMOLATS. EL RÈPTIL EN VEURE’S PERDUT VA INTENTAR OFEGAR A LA MANGOSTA INÚTILMENT, AQUESTA NO LA VA DEIXAR ANAR FINS QUE ES VA QUEDAR QUIETA.

QUAN LA NOIA VA ARRIBAR A LA CABANA ESBUFEGANT, DESPRÉS DE CÒRRER TANT, VA TROBAR A L’ENTRADA A LA MANGOSTA AMB LA CARA BRUTA DE SANG I EN VEURE QUE NO ES BELLUGAVA ES VA ESPANTAR I VA PENSAR EL PITJOR, LA VA APARTAR AMB EL PEU, NOMÉS PENSAVA EN EL SEU GERMANET PETIT. VA RESTAR PARADA EN VEURE’L DORMIR TRANQUIL·LAMENT EN EL SEU BRESSOL I A SOTA EL COS DE LA MALVADA COBRA. ES VA PREGUNTAR EN SILENCI , QUÈ HAURIA PASSAT...?

QUAN LA NOIA ERA A PUNT D’AGAFAR EL PETIT ENTRE ELS SEUS BRAÇOS NO VA ARRIBAR A FER-HO. PRIMER ANAR A AGAFAR LA MANGOSTA FERIDA I LA VA ABRAÇAR CARINYOSSAMENT. EN ARRIBAR LA NIT S’ESCOLTEN LES PASSES DEL LLENYATAIRE, LA CASA JA ÉS NETA I ENDREÇADA.

L’HOME VEU AMB GRAN SORPRESSA QUE LA SEVA FILLA L’ESPERA A PEU D’ESCALA AMB EL NEN I LA MANGOSTA, UN A CADA BRAÇ. ELLA LI EXPLICÀ EL QUE HAVIA PASSAT, HAVIA MALPENSAT D’AQUELL ANIMALET DE COMPANYIA QUE VA DEMOSTRAR SER MOLT VALENT I QUE ESTIMAVA A TOTS. I AQUESTA ÉS LA HISTÒRIA , LA FORMOSA HISTÒRIA DE LA MANGOSTA I LA COBRA QUE VA SUCCEÏR FA MOLTS ANYS AL PANCHANTRA, LA INDIA, UN PAÍS MOLT LLUNYÀ-

FI

LA PETITA MASSAI HI HAVIA UNA VEGADA UNA NENA QUE VIVIA A TANZANIA I QUE ES DEIA PETITA MASSAI. UN DIA, PAPA MASSAI LI VA DIR: MAMA MASSAI I JO SEREM FORA TOTA LA TARDA, I TORNAREM A L’HORA DE SOPAR. QUAN LA PETITA MASSAI VA VEURE QUE ELS SEUS PARES HAVIEN MARXAT, VA FER UN SALT I VA DIR: - AIXÒ ÉS MOLT AVORRIT! ANIRÉ A FER UN TOMB UNAS ESTONETA. I VA SORTIR A PASSEJAR ES VA ENFILAR A UNA PALMERA I ES VA BANYAR AL RIU. VA JUGAR AMB UN PEIX BLAU I AMB UN ALTRE DE GROC. I EN SORTIR DE L’AIGUA, ES VA TROBAR UN HOME ALT, ROS I MOLT DISTINGIT, QUE AMB UN ACCENT ESTRANY LI VA DIR: BONA TAGDA, MENUDA. QUE HAS VIST PEG AQUÍ UN ELEFANT? NO, NO SENYOR, NO N’HE VIST CAP! OH LA LA, QUINA CONTRAGIETAT! – VA FER. I VA AGAFAR EL SEU EQUIPATGE I VA CONTINUAR CAMINANT. LA PETITA MASSAI UNA MICA SORPRESA PER AQUESTA TROBADA, VA ANAR RÀPIDAMENT A AVISAR L’ELEFANT QUE ALGÚ EL BUSCAVA. GRÀCIES, GRÀCIES, AMIGUETA-VA DIR L’ELEFANT QUAN VA SABER LA NOTÍCIA-. A AQUEST HOME DOLENT SE LI HA FICAT AL CAP PRENDRE’M ELS ULLALS PER FER-NE TOT DE CAPSES, BRAÇALETS I ANELLS. ME’N VAIG CORRENTS A AVISAR LA RESTA DE LA BANDADA.

I EN EL CAMÍ DE TORNADA, LA PETITA MASSAI ES VA TORNAR A TROBAR AQUELL HOME. BONA TAGDA, PETITA MASSAI,! QUE HAS VIST POTSER UN RINOCEGON? NO, NO SENYOR, NO N’HE VIST NI UN. OH LA LA, QUINA CONTRAGIETAT!,- VA FER. I SE’N VA ANAR AMB LES SEVES COSES CAP UN ALTRA BANDA. I LA PETITA MASSAI VA ANAR RÀPIDAMENT A AVISAR EL RINOCERONT QUE ALGÚ EL BUSCAVA. MOLTES GRÀCIES, BONICA, PER AVISAR-ME- VA DIR EL RINOCERONT QUAN VA SABER LA NOTÍCIA-.

AQUEST PESAT EM VOL TALLAR LA BANYA PER CONVERTIR-LA EN UN MÀNEC DE GANIVET, AIXÒ SÍ, DE DISSENY. ME’N VAIG CORRENTS A AVISAR TOTA LA COLLA. I QUAN JA ERA A PUNT D’ARRIBAR A CASA SEVA, LA PETITA MASSAI ES VA TROBAR UNA ALTRA VEGADA L’HOME. BONATAGDA, ,XICOTETA! QUE HAS VIST POTSER UN COCOGDGIL? DONCS NO SENYOR, NO, NI UN EN TOTA LA TARDA. OH! QUIN ESCÀNDOL! – VA EXCLAMAR- . AIXÒ ÉS UNA ENGEDADA, M’EN TOGNO A CASA. SI NO HI HA ELEFANTS, NI RINOCEGONTS, NI COCOGDILS, LA SELVA ÉS MOLT AVOGGIDA. I AL DAMUNT ESTÀ PGENA DE MOSQUITS! I VA GIRAR CUA I SE’N VA ANAR. LLAVORS, LA PETITA MASSAI VA CÓRRER FINS AL RIU I VA CRIDAR EL COCODRIL PER EXPLICAR-LI EL QUE HAVIA PASSAT. GRÀCIES, NOIA, GRÀCIES-VA DIR EL COCODRIL-. AQUEST HOME TÉ LA INTENCIÓ DE MATAR-ME PER FER UNES SABATES CARÍSSIMES AMB LA MEVA PELL. ME’N VAIG CORRENTS, A VEURE SI ÉS VERITAT QUE HA TOCAT EL DOS. ALESHORES QUAN LA PETITA MASSAI ES DISPOSAVA A AGAFAR EL CAMÍ DE TORNADA, EW VA ADONAR QUE. TANT ANAR AMUNT I AVALL, S’HAVIA PERDUT. I ES VA ASSEURE EN UNA ROCA I VA COMENÇAR A PLORAR.

EN SENTIR AQUELLS PLORS DESCONSOLATS, UNA GIRAFA I TRES MICOPS VAN TREURE EL NAS PER ENTRE ELS ARBRES: QUÈ PASSA, QUÈ PASSA? –VA PREGUNTAR LA GIRAFA-. TU DEUS SER LA PETITA MASSAI, OI? M’HO DIT UN OCELLET. TAMBÉ M’HA DIT QUE HAS SALVAT EL COCODRIL, L’ELEFANT, I EL RINOCERONT. PER QUÈ PLORES? QUE T’HAS PERDUT? AU PUJA. LA NENA ES VA ENFILAR A LA GIRAFA, COLL AMUNT. I QUAN VA ARRIBAR DALT DE TOT, ON FEIA MOLT DE FRED, VA MIRAR A LA DRETA, ENDAVANT I A LA LLUNYANIA, I ALLÀ, DARRERE LA MUNTANYA, VA VEURE EL POBLE...I CASA SEVA! I VA BAIXAR COM EN UN TOBOGAN, FINS AL LLOM DE LA GIRAFA I AQUESTA LI VA DIR: -AGAFA’T FORT, BUFONA! I VA COMENÇAR A CÓRRER PER ENTRE ELS ARBRES DE COLOR PLATEJAT. QUAN VA ARRIBAR AL POBLE LA VA DEIXAR, AMB MOLT DE COMPTE, A LA ENTRADA. -ADÉU, PETITA MASSAI. -ADÉU, AMIGA GIRAFA. QUAN VA ARRIBAR A CASA, LA PETITA MASSA TENIA MOLTA GANA. SORT QUE ELS SEUS PARES JA LI TENIEN PREPARAT EL SOPAR.

FI