INTRODUCCIÓ AQUEST CURS 2004-2005 ÉS EL CINQUÈ ANY CONSECUTIU QUE POSEM EN MARXA EL TALLER DE CONTES AL PARVULARI. L’EQUIP DE MESTRES HEM VALORAT MOLT DE TORNAR A FER AQUESTA PROPOSTA PELS RESULTATS TANT POSITIUS OBTINGUTS EN ELS ANYS ANTERIORS. AQUEST ANY, DONAT QUE TREBALLEM COM A EIX TRANSVERSAL DE L’ESCOLA, L’ÈPOCA MEDIEVAL I L’ART ROMÀNIC, ELS CONTES HAN ESTAT AMBIENTATS EN AQUESTA ÈPOCA (CASTELLS, CAVALLERS, PRÍNCEPS I PRINCESES...) UN DIA A LA SETMANA ELS NENS I NENES DE LES DIFERENTS CLASSES DE P3, P4 I P5 S’HAN AGRUPAT EN VUIT GRUPS, AQUEST ÉS UN DELS ASPECTES QUE DESTAQUEM MÉS DE LA DINÀMICA DEL TALLER DE CONTES, I TAMBÉ LA UTILITZACIÓ I MOVIMENT PELS DIFERENTS ESPAIS DE L’ESCOLA, QUE SUPOSA UN ELEVAT GRAU DE RESPONSABILITAT I AUTONOMIA DEL NOSTRE ALUMNAT. TAMBÉ CAL REMARCAR UN DELS OBJECTIUS BÀSICS A L’HORA DE PLANTEJAR-NOS EL TALLER DE CONTES I QUE AVUI TÉ UNA ESPECIAL IMPORTÀNCIA, DEGUT A LA INCORPORACIÓ D’INFANTS DE DIFERENTS INDRETS DEL MÓN: LA COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL EN CATALÀ. CONSTATEM L’INTERÈS I ENTUSIASME QUE ELS INFANTS HAN MOSTRAT AL LLARG DEL TALLER VERS LA DESCOBERTA DELS DIFERENTS ARGUMENTS, HISTÒRIES, PERSONATGES, SITUACIONS... AIXÍ COM EN LA REALITZACIÓ DE DIFERENTS PROPOSTES DE TREBALL PLANTEJADES PER CADA CONTE; AQUESTES HAN ESTAT MAJORITÀRIAMENT PLÀSTIQUES, MUSICALS I D’EXPRESSIÓ CORPORAL.
AQUÍ TENIU LA RELACIÓ DELS VUIT CONTES EXPLICATS:
EL CAVALLER PORUC UNA PRINCESA D’EMPENTA LA BELLA DORMENT L’AMOR DE LES TRES TARONGES EL NAN SALTADOR MARGARIDETA EL SASTRE VALENT EL PRÍNCEP GRANOTA
PER ACABAR US VOLEM ENGRESCAR A QUE ELS LLEGIU AMB ELS VOSTRES FILLS I FILLES I AIXÍ PODREU GAUDIR AMB ELLS D’AQUESTA BONICA EXPERIÈNCIA.
L’EQUIP DE PARVULARI
EL CAVALLER PORUC BÀRBARA SHOOK HAZEN TONY ROSS
EL CAVALLER PORUC UNA VEGADA, FA MOLT DE TEMPS, EN UNA ÈPOCA ANOMENADA EDAT MITJANA ,VIVIA MOLT VALENT I MOLT ESTIMAT. ES DEIA BERNAT. VA FER FORA ELS MONSTRES DEL FOSSAT DEL CASTELL... VA SALVAR LA DONZELLA BLANCAFLOR D’UN HORRIBLE DRAC DE DEU CAPS...
UN CAVALLER
HI HAVIA PERÒ UN PROBLEMA: EL CAVALLER BERNAT TENIA POR DE LA FOSCOR – TANTA, QUE LI TREMOLAVEN LES CAMES I EL COR LI BATEGAVA DESESPERADAMENT. COM QUE TENIA POR, EL CAVALLER BERNAT DEIXAVA LA SEVA HABITACIÓ IL·LUMINADA AMB ESPELMES. TAMBÉ TENIA UNA AMPOLLA PLENA DE CUQUES DE LLUM I DORMIA AMB LA SEVA ANGUILA ELÈCTRICA ENSINISTRADA, QUE S’ENDUIA CADA VEGADA QUE HAVIA DE LLEVAR-SE PER QUALSEVOL COSA. EL CAVALLER TENIA POR DE QUE ES DESCOBRÍS EL SEU SECRET...I ÉS QUE SOSPITAVA. ERA EL RUFIÀ DEL CASTELL, GUILLEM L’OFÈS.
HI HAVIA ALGÚ QUE
GUILLEM L’OFÈS NO PODIA VEURE AL CAVALLER BERNAT. LI TENIA ENVEJA I L’ESPIAVA TOT EL DIA PER DESCOBRIR EL SEU SECRET. LA GENT L’ESTIMAVA MÉS QUE A ELL, ESPECIALMENT LA DONZELLA BLANCAFLOR.
GUILLEM L’OFÈS VA DESCOBRIR QUE EL CAVALLER BERNAT FEIA LES COSES MÉS VALENTES A PLENA LLUM DEL DIA... TAMBÉ VA VEURE QUE LES NITS DE TEMPESTA NO TENIA POR... COM MÉS LLUMINOSOS FOSSIN ELS LLAMPS MILLOR! A MÉS A MÉS, VA OBSERVAR QUE EL CAVALLER BERNAT NOMÉS ES TROBAVA AMB LA DONZELLA BLANCAFLOR LES NITS DE LLUNA PLENA... UN DIA MENTRE LA DONZELLA ESTAVA LLEGINT UNA CARTA DEL SEU ESTIMAT, GUILLEM L’OFÈS S’HI VA ACOSTAR I LI VA DIR: -SI EL VOSTRE CAVALLER US ESTIMÉS DE DEBÒ VINDRIA CADA NIT A VEURE-US... SI NOMÉS VE QUAN HI HA LLUNA PLENA DEU SER QUE S’INVENTA EXCUSES..., QUE NO EN TÉ GANES... BLANCAFLOR ES VA QUEDAR PREOCUPADA... AQUELLA TARDA LA DONZELLA BLANCAFLOR VA ENVIAR UN MISSATGE AL CAVALLER. VA BRODAR UNA BANDERA I LA VA PENJAR A LA FINESTRA. DEIA: *ESPEREU-ME AVUI A LA FONT A MITJANIT O NO ENS VEUREM MAI MÉS* EL CAVALLER BERNAT VA VEURE LA BANDERA I ES VA ENFONSAR EN UNA PROFUNDA DESESPERACIÓ. AQUELL VESPRE EL CEL ESTAVA MOLT FOSC I LA LLUNA ERA PRIMA COM ELS BIGOTIS D’UNA RATA. -AI DE MI! EM QUEDO? O ME N’HI VAIG? SI NO HI VAIG, PERDRÉ LA MEVA ESTIMADA PERQUÈ ES PENSARÀ QUE NO L’ESTIMO. I SI HI VAIG, PERDRÉ L’ESTIMADA PERQUÈ ES PENSARÀ QUE TINC POR...
I EN TINC... DE LA FOSCOR! AL FINAL EL CAVALLER VA DECIDIR ANAR-HI. ESTAVA MOLT ESPANTAT PERÒ HI VA ANAR PROTEGIT AMB UN GRAPAT DE CUQUES COBERT DE LLUERNES I LA SEVA FIDEL ANGUILA ELÈCTRICA ENROSCADA AL BRAÇ.
DE LLUM, UN ESCUT
LA DONZELLA BLANCAFLOR L’ESPERAVA A LA FONT AMB ELS ULLS BEN TANCATS. A MITJANIT EN PUNT ELS VA OBRIR I VA CRIDAR ESFEREÏDA: AAAAAAAAAAAH!” MENTRE CRIDAVA VA INTENTAR AGAFAR EL CAVALLER BERNAT PER LES MANS, VA DEIXAR ESCAPAR LES CUQUES DE LLUM, VA LLENÇAR L’ESCUT A TERRA,VA PESSIGAR EL LLUM DE LA CUA DE L’ANGUILA ELÈCTRICA I VAN QUEDAR TOTS A LES FOSQUES. AAAAAAH!!- ESCAPA’T, ESTIMAT! VA TORNAR A CRIDAR MENTRE ESPANTAVA TOTES LES CUQUES DE LLUM. EL CAVALLER SE LA MIRAVA MOLT ESTRANYAT -HE DE RECONÈIXER QUE EM FAN PÀNIC LES BESTIOLES PETITES, LLEFISCOSES ,QUE LLISQUEN I S’ARROSSEGUEN... LLAVORS EL CAVALLER BERNAT VA FER EL SEU ACTE MÉS HEROIC. VA DIR LA VERITAT A LA SEVA ESTIMADA: -TINC POR DE LA FOSCOR. TANTA POR, QUE EM FA TREMOLAR LES CAMES I EM FA BATEGAR EL COR DESESPERADAMENT. -LLAVORS ENCARA ETS MÉS VALENT QUE NO EM PENSAVA- VA DIR LA DONZELLA BLANCAFLOR LLANÇANT-SE AL COLL DEL CAVALLER BERNAT-, PERQUÈ HAS VINGUT IGUALMENT!
-TU TAMBÉ ETS VALENTA- VA DIR EL CAVALLER BERNAT AMB UN PETÓ-, PERQUÈ HAS INTENTAT PROTEGIR-ME! GUILLEM L’OFÈS QUE ELS ESPIAVA VA VEURE EL QUE HAVIA PASSAT I ESBUFEGANT AMB RÀBIA REPETIA: -QUIN FÀSTIC! QUIN FÀSTIC! LLAVORS VA PICAR DE PEUS I SE’N VA ANAR EMPIPAT PER SEMPRE MÉS. NO EL VA VEURE MARXAR NINGÚ. LA DONZELLA BLANCAFLOR ESTAVA MASSA ENFEINADA ACARONANT L’ANGUILA ELÈCTRICA DEL SEU AMIC DIENT: -HMMMM, NO EM FA TANTA POR COM EM PENSAVA, FINS I TOT SEMBLA SIMPÀTICA... MENTRESTANT, EL CAVALLER BERNAT ABRAÇAVA LA SEVA ESTIMADA I LI DEIA: -HMMM LA FOSCOR TAMPOC ÉS TAN ESPANTOSA AMB ALGÚ AL COSTAT...
FI
UNA PRINCESA D’EMPENTA MARTIN WADDELL
UNA PRINCESA D´EMPENTA HI HAVIA UNA VEGADA UN REI I UNA REINA QUE NO TENIEN GAIRE APTITUDS PER REGNAR. SEMPRE PERDIEN TOTES LES GUERRES I HO FEIEN MALBÉ TOT. VAN ACABAR VIVINT EN UN CARRO INSTAL·LAT A LA VORA D’UN BOSC FOSC I ESPÈS. UN DIA LA REINA LI VA DIR AL REI QUE ESTAVA ESPERANT UNA CRIATURA. -QUE SIGUI UN NEN!- VA ORDENAR EL REI -. CREIXERÀ I ES CONVERTIRÀ EN UN HEROI, ES CASARÀ AMB UNA PRINCESA RICA I RECOBRARÀ LA NOSTRA FORTUNA. -BONA IDEA!- VA DIR LA REINA. PERÒ QUAN VA ARRIBAR LA CRIATURA... ...ERA UNA NENA! -ÉS IGUAL!-VA DIR EL REI-. CREIXERÀ I ES CONVERTIRÀ EN UNA BELLA PRINCESA. FARÉ EMPIPAR UNA FADA DOLENTA PERQUÈ L’ENCANTI, I ALESHORES UN PRÍNCEP LA SALVARÀ I TOTS PODREM ANAR A VIURE AL SEU CASTELL! -BONA PENSADA!- VA DIR LA REINA-. LI DIREM ROSAMUNDA. -BUA!- VA DIR ROSAMUNDA. LA PRINCESA VA CRÉIXER I CRÉIXER I CRÉIXER FINS QUE AL FINAL NO HI VA HAVER PROU ESPAI PER A ELLA AL CARRO. EL REI VA AGAFAR UNA TENDA I LA VA PLANTAR A FORA. -ÉS HORA QUE ET CASIS, ROSAMUNDA- VA DIR EL REI A LA PRINCESA EL DIA QUE VA FER DISSET ANYS. -SÍ PAPA- VA DIR LA PRINCESA-, PERÒ... -ANIRÉ A ARREGLAR-HO- VA DIR EL REI.
EL REI VA ANAR AL BOSC FOSC I ESPÈS PER FER EMPIPAR ALGUNA FADA DOLENTA. LA PRIMERA FADA QUE VA TROBAR NO SERVIA PER A RES: ERA BONA. NI TAN SOLS ES VA ENFADAR QUAN EL REI LI VA DIR DE TOT. LA SEGONA FADA ERA DOLENTA, PERÒ ERA PRINCIPIANT. VA CONVERTIR EL REI EN UNA GRANOTA, PERÒ L’ENCANTERI VA MARXAR DE SEGUIDA. LA TERCERA FADA ERA MOLT DOLENTA. EL REI VA SER REALMENT MOLT MAL EDUCAT AMB ELLA. -AH, SÍ?- VA EXCLAMAR LA FADA DOLENTA. QUÈ ÉS EL QUE MÉS ESTIMES EN AQUEST MÓN? -LA MEVA FILLA ROSAMUNDA!- VA DIR EL REI, ESPERANÇAT. -L’EMBRUIXARÉ!- VA CRIDAR LA FADA DOLENTA, LA QUAL NO ERA GAIRE LLESTA, I VA SURTIR COM UNA FLETXA A FER-HO. -QUÈ BÉ!- VA EXCLAMAR EL REI, PERQUÈ RUTLLAVA EL SEU PLA DE TROBAR UN PRÍNCEP RIC PER A LA PRINCESA. LA FADA DOLENTA VA SORPRENDRE LA PRINCESA ROSAMUNDA EN UNA CLARIANA COLLINT FLORS. -EI!- VA CRIDAR-. SÓC LA FADA DOLENTA I VINC A EMBRUIXAR-TE! DORMIRÀS SET ANYS AL LLIT FINS QUE VINGUI UN PRINCEP EIXERIT... PAF! LA PLANTOFADA DE LA PRINCESA ROSAMUNDA VA ESTABORNIR LA FADA DOLENTA I LI VA FER SALTAR LA DENTADURA POSTISSA. -ETS UNA FILLA INFAME I DESAGRAÏDA, ROSAMUNDA!- VA DIR LA REINA RECOLLINT LA FADA DOLENTA. -ACONSEGUIRÉ EL MEU PRINCEP A LA MEVA MANERA!- VA DIR LA PRINCESA. L’ENDEMÀ VA DEMANAR LA BICICLETA AL REI I SE’N VA ANAR A BUSCAR EL SEU PRÍNCEP.
LA ROSAMUNDA VA VIURE MOLTES AVENTURES. VA MATAR DRACS, CUCS GEGANTS I CAVALLERS NEGRES. VA RESCATAR ALGUNS PRÍNCEPS QUE EREN FORÇA RICS, PERÒ ELS VA ABANDONAR PERQUÈ NO LI AGRADAVEN. VA FER TOT EL QUE UNA HEROÏNA HAVIA DE FER, PERÒ NO VA ACONSEGUIR EL SEU PRÍNCEP. EN UNA BARALLA AMB UNA BÈSTIA DE CENT CAPS SE LI VA ABONYEGAR LA RODA DEL DAVANT, I ES VA POSAR TRISTA I VA TORNAR CAP A CASA, CARREGANT LA BICICLETA. -HOLA, MAMA. HOLA, PAPA. HOLA FADA DOLENTA- VA DIR LA PRINCESA QUAN VA ARRIBAR A CASA. -BÉ, ON ÉS EL TEU PRÍNCEP?- VAN DIR EL REI, LA REINA I LA FADA DOLENTA, LA QUAL S’HAVIA QUEDAT A VIURE ALLÀ. -NO TINC CAP- VA DIR LA PRINCESA ROSAMUNDA-. NO VOLDREU PAS QUE EM CASI AMB UN BABAU! -QUÈ SERÀ DE NOSALTRES!- VAN EXCLAMAR EL REI, LA REINA I LA FADA DOLENTA-. DE QUÈ SE SUPOSA QUE HEM DE VIURE SI TU NO TROBES UN PRÍNCEP? -AQUEST ÉS EL VOSTRE PROBLEMA!-VA DIR LA PRINCESA-. JO NO...- I ALESHORES VA VEURE EL SENYAL. -AIXÒ HO FAIG PER MI- VA DIR LA ROSAMUNDA AMB FERMESA, I ES VA ENDINSAR DINS DEL BOSC FOSC I ESPÈS-. VOSALTRES JA SOU PROU GRANS PER ESPAVILAR-VOS SOLS. VA ESTABORNIR UNS QUANTS FOLLETS, UNS DIMONIETS I UNA FADA MOLT ESTRANYA I FINALMENT VA ACONSEGUIR ARRIBAR AL CASTELL ENCANTAT. DINS EL CASTELL, EN UN LLIT PLE DE FLORS, HI HAVIA UN BELL PRÍNCEP. LA ROSAMUNDA LI VA FER UN PETÓ MOLT SOROLLÓS. EL BELL PRÍNCEP VA OBRIR ELS ULLS I VA DONAR UNA ULLADA A LA PRINCESA ROSAMUNDA. ES VAN AGRADAR DE SEGUIDA I AIXÍ VAN VIURE FELIÇOS. TAMBÉ EL REI I LA REINA VAN VIURE FELIÇOS PER SEMPRE MÉS, I LA FADA DOLENTA ENCARA ES VA TORNAR MÉS DOLENTA.
LA BELLA DORMENT GERMANS GRIMM
LA BELLA DORMENT HI HAVIA UNA VEGADA UN REI I UNA REINA QUE CADA DIA DEIEN: “OH, SI TINGUÉSSIM UN FILLET!”, PERÒ NO ELS EN VENIA CAP. UN DIA LA REINA ES BANYAVA AL RIU, QUAN UNA GRANOTA VA SALTAR A LA RIBA I LI VA DIR: “ABANS D’UN ANY TINDRÀS UNA NENA”. I PASSÀ EL QUE LA GRANOTA HAVIA DIT: LA REINA VA TENIR UNA NENA BONICA COM EL SOL, I EL REI, DE TAN CONTENT, VA MANAR CELEBRAR UNA GRAN FESTA. HI CONVIDÀ, NO TAN SOLS ELS SEUS PARENTS I AMICS, SINÓ TAMBÉ DE FADES; EREN TRETZE, PERÒ COM QUE NOMÉS TENIEN DOTZE PLATS D’OR, EN VA DEIXAR UNA PER CONVIDAR. EN ACABAR LA FESTA, CADA FADA OBSEQUIÀ LA NENA AMB UN DO: L’UNA, BONDAT; L’ALTRA, BELLESA; UNA ALTRA, RIQUESA... QUAN JA ONZE FADES HAVIEN OFERT EL DO, ES VA PRESENTAR DE COP I VOLTA LA TRETZENA, QUE, PER VENJANÇA DE NO HAVER ESTAT CONVIDADA, SENSE SALUDAR NI MIRAR NINGÚ VA CRIDAR: “ALS QUINZE ANYS, LA PRINCESA ES PUNXARÀ AMB UN FUS I CAURÀ MORTA” SENSE DIR RES MÉS, ES GIRÀ I VA SORTIR DE LA SALA. TOTHOM VA QUEDAR ESGARRIFAT, PERÒ ALESHORES VA AVANÇAR-SE LA DOTZENA FADA; NO PODIA ESBORRAR LA SENTÈNCIA PERÒ SÍ QUE LA PODIA ALLEUGERIR. VA DIR: “ LA PRINCESA NO CAURÀ MORTA, SINÓ EN UN SON PROFUND, QUE DURARÀ CENT ANYS”. EL REI TOT SEGUIT, FEU CREMAR TOTS ELS FUSOS DEL PAÍS PER TAL QUE A LA SEVA FILLETA NO LI PASSÉS RES. LA NENA VA ANAR CREIXENT I CADA DIA ERA MÉS BONICA, AMABLE, INTEL.LIGENT, TAL COM HO HAVIEN DIT LES FADES.
EL DIA QUE JUSTAMENT FEIA ELS QUINZE ANYS, ELS REIS EREN FORA I LA PRINCESA S’HAVIA QUEDAT SOLA. LLAVORS HO APROFITÀ PER RÉCORRER TOT EL PALAU, FINS QUE VA ARRIBAR EN UNA VELLA TORRE. VA PUJAR PER L’ESCALETA DE CARGOL FINSA UNA PORTETA. VA GIRAR LA CLAU ROVELLADA DEL PANY I ES TROBÀ EN UNA PETITA CAMBRA. ALLÍ HI HAVIA UNA VELLETA QUE, MOLT ENFEINADA, FILAVA LLI. “BON DIA, ÀVIA –DIGUÉ-. QUÈ FAS?” “FILO”, VA DIR LA VELLA. “I QUÈ ÉS AIXÒ QUE GIRAVOLTA TAN ALEGREMENT?”, PREGUNTÀ LA NOIETA. I VA VOLER AGAFAR EL FUS PER PROVAR DE FILAR ELLA TAMBÉ. PERÒ AIXÍ QUE EL TOCÀ, ES VA PUNXAR EL DIT I VA CAURE ADORMIDA. AL MATEIX TEMPS ES VA ADORMIR TOT EL PALAU: COM QUE JA HAVIEN TORNAT, S’ADORMIREN EL REI I LA REINA, TOTA LA CORT, ELS CAVALLS A LA QUADRA, ELS GOSSOS A L’EIXIDA, ELS COLOMS A LA TEULADA AMB EL CAP SOTA L’ALA, LES MOSQUES A LA PARET, EL FOC QUE LLEPAVA LA LLAR, EL ROSTIT QUE ESPETEGAVA, EL CUINER QUE ANAVA A CLAVAR UN MASTEGOT A L’AJUDANT I LA MINYONA QUE PLOMAVA EL POLLASTRE. AL DEFORA, VA PARAR EL VENT I NO ES VA MOURE NI UNA FULLA. TOT DE ROSERS DE BARDISSA VAN ENVOLTAR EL CASTELL I S’HI VAN ANAR ENFILANT FINS A COBRIR-LO DEL TOT. I ARREU DEL PAÍS ES VA COMENÇAR A EXPLICAR LA LLEGENDA DE LA PRINCESA ADORMIDA, A QUI DES D’ALESHORES ANOMENAREN ENGLANTINA. DE TANT EN TANT VENIEN PRÍNCEPS DISPOSATS A ARRIBAR AL CASTELL, PERÒ ELS ROSERS SE’LS ARRAPAVEN A LA PELL I MORIEN. AL CAP DE MOLTS ANYS, HI VA ARRIBAR UN PRÍNCEP QUE SENTÍ EXPLICAR A UN VELL DEL PAÍS LA HISTÒRIA DELS ROSERS, EL CASTELL I LA BELLA ENGLANTINA ADORMIDA, I TAMBÉ LA MORT DELS PRÍNCEPSQUE VOLIEN ARRIBAR AL CASTELL. PERÒ ELL VA FER: “ NO TINC POR DE RES. ANIRÉ A VEURE LA BELLA ENGLANTINA.” I NO VA VOLER FER CAS DEL BON VELL QUE L’AVISAVA. AQUELL DIA, FEIA CENT ANYS DEL SON DE LA PRINCESA, I QUAN EL PRÍNCEP S’ACOSTÀ A LA TANCA DE ROSERS, AQUESTS, PLENS DE FLORS GROSSES I BONIQUES, LI VAN FER PAS. VA ARRIBAR AL CASTELL I VA
ANAR VEIENT AJAGUTS AL PATI, ELS CAVALLS I GOSSOS DE CAÇA, A LA TEULADA ELS COLOMS AMB EL CAP SOTA L’ALA, I EN ENTRAR A L’EDIFICI LES MOSQUES QUIETES A LA PARET, EL CUINER AMB LA MÀ ALÇADA PER ESCARMENTAR EL VAILET, LA MINYONA AMB EL POLLASTRE PER PLOMAR I, AL GRAN SALÓ, TOTA LA CORT DORMINT PER TERRA I, AL TRON, EL REI I LA REINA. TAN GRAN ERA EL SILENCI, QUE SE’LS SENTIA RESPIRAR. A LA FI VA ARRIBAR A LA CAMBRA ON JEIA ENGLANTINA. ERA TAN BONICA, QUE EL PRÍNCEP NO PODIA APARTAR-NE ELS ULLS. S’INCLINÀ I VA FER-LI UN PETÓ. ENGLANTINA VA OBRIR ELS ULLS I SE’L MIRÀ DOLÇAMENT. VAN BAIXAR PLEGATS I VAN DESPERTAR ELS REIS I TOTA LA CORT. I ELS CAVALLS ES VAN AIXECAR I ES VAN ESPOLSAR, ELS GOSSOS FEIEN BOTS TOT REMENANT LA CUA, ELS COLOMS VAN TREURE EL CAPET DE SOTA L’ALA I ALÇAREN EL VOL, LES MOSQUES VAN TORNAR A CAMINAR PER LA PARET, EL FOC DE LA LLAR ES REVIFÀ I TORNÀ A COURE EL ROSTIT QUE ESPETEGAVA. EL CUINER VA ACABAR DE CLAVAR TAL MASTEGOT AL VAILET QUE EL VA FER CRIDAR DE VALENT I LA MINYONA VA DEIXAR BEN PLOMAT EL POLLASTRE. I ES VAN CASAR EL PRÍNCEP I ENGLANTINA, AMB GRAN LLUÏMENT, I VAN VIURE FELIÇOS SEMPRE MÉS.
FI
L’AMOR DE LES TRES TARONGES
JOAN AMADES
EL NAN SALTADOR CONTE POPULAR ALEMANY
EL NAN SALTADOR FA MOLTS I MOLTS ANYS QUE VIVIEN EN UN PAÍS MOLT LLUNYÀ UN MOLINER I LA SEVA FOLLA. EREN MOLT POBRES PERÒ EL MOLINER PRESUMIA DAVANT DELS SEUS VEÏNS DIENT: -
SÓC MOLT RIC, PERÒ M’AGRADA VIURE POBRE.
LA NOTICIA DE LA SEVA RIQUESA ARRIBÀ A OÏDES DEL PRÍNCEP I UN DIA ES PRESENTÀ A VISITAR-LO: - DIUEN QUE TENS UN GRAN TRESOR, ÉS CERT? - SI MAJESTAT, LA MEVA FILLA TOT FILANT CONVERTEIX LA PALLA AMB OR. - DONCS BÉ, M’AGRADARIA DE VEURE-HO. SI DEMÀ AQUESTA PALLA, LA TEVA FILLA LA TRANSFORMA EN OR, EM CASARÉ AMB ELLA. PERÒ SI M’HA ENGANYAT ET TANCARÉ PER SEMPRE MÉS A LA PRESÓ, PER MENTIDER! QUAN LA POBRA NOIA VA QUEDAR SOLA, ES POSÀ A PLORAR AMARGAMENT: - COM ACONSEGUIRÉ AQUEST MIRACLE? PER CULPA DE TAN PRESUMIR I DIR MENTIDES EL MEU PARE SERÀ TANCAT A LA PRESÓ. QUE DESGRACIADA QUE SÓC! DE SOBTE SE LI VA APARÈIXER UN HOMENET MOLT ESTRANY: - SÉ TOT EL QUE ET PASSA I PUC AJUDAR-TE. SI A CANVI PROMETS LLIURAR-ME EL PRIMER FILL QUE NEIXI DEL TEU MATRIMONI AMB EL PRÍNCEP. - OH!!! SI, SI, SI!!!!! EL QUE VULGUEU, PERÒ AJUDEU-ME! EN SENTIR LA RESPOSTA DE LA NOIA EL NAN VA COMENÇAR A SALTAR I BALLAR MENTRE REMUGAVA ESTRANYES PARAULES! I .....OH MERAVELLA! TOTA LA PALLA ES TRANSFORMÀ EN LLUENTS MONEDES D’OR!
QUAN EL PRÍNCEP I ACOMPANYANTS S’ACOSTAREN FINS A CASA DEL MOLINER PER COMPROVAR SI ERA CERT TOT EL QUE ELS HAVIA DIT, VAN QUEDAR-SE COM MUTS D’ESGLAI DAVANT EL PRODIGI: - SOU REALMENT MERAVELLOSA! EL PRÍNCEP VA COMPLIR LA SEVA PROMESA I ES CASÀ AMB LA FILLA DEL MOLINER: - SEREM MOLT FELIÇOS, I EL TEU PARE VIURÀ AMB NOSALTRES AL PALAU. I TOTS FOREN MOLT FELIÇOS. AL CAP D’UN ANY LA PRINCESA VA TENIR EL PRIMER FILL. - QUÈ FELIÇ SÓC! ERA TANTA LA SEVA FELICITAT QUE LA PRINCESA JA NO RECORDAVA LA PROMESA QUE HAVIA FET AMB AQUELL ESTRANY HOMENET QUE TRANSFORMAVA PALLA EN OR. PERÒ EL NAN SI QUE HI PENSAVA, I UN DIA ES VA PRESENTAR DAVANT DE LA PRINCESA: - RECORDES LA PROMESA QUE EM VAS FER ARA FA UN ANY? HE VINGUT PERQUÈ LA COMPLEIXIS! DÓNA’M EL TEU FILL! - NO, NO, NO, T’HO PREGO, DEMANA’M EL QUE VULGUIS PERÒ EL FILL NO. - BÉ, ACCEPTO. EN UN TERMINI DE TRES DIES HAS D’ENDEVINAR QUIN ÉS EL MEU NOM, SI NO, JA HO SAPS, ME L’EMPORTARÉ! LA PRINCESA ES PASSÀ LA NIT EN VETLLA PENSANT. I AL MATÍ QUAN ARRIBÀ EL NAN DIGUÉ: - ET DIUS... JOAN! - NO, NO! - JAUME.... XAVIER.... PERE.... - NO, NO!
LA NIT ABANS DEL TERCER DIA, UN CAÇADOR QUE TORNAVA A CASA PASSÀ PEL BOSC, SENTÍ UNA ESTRANYA MÚSICA I VEIÉ UN HOMENET MOLT LLEIG CANTANT I BALLANT: - LA PRINCESA MAI NO SABRÀ QUE EM DIC NAN SALTADOR! SENSE PERDRE TEMPS, EL CAÇADOR ES PRESENTÀ DAVANT LA PRINCESA I EXPLICÀ TOT EL QUE HAVIA SENTIT AL BOSC - COM A PREMI DEL GRAN FAVOR QUE M’HAS FET, ENTRARÀS A SERVIR AL PALAU. EN ARRIBÀ EL NAN, LA PRINCESA COMENÇÀ DIENT: - ET DIUS... JORDI! - NO, NO! - O POTSER.... CARLES! - NO, NO! - O POTSER.... NAN SALTADOR! QUAN SENTÍ EL SEU NOM, S’ENFURISMÀ TANT QUE VA DESAPARÈIXER ENTRE FLAMARADES I MAI MÉS SE’N VA SABER RES D’ELL! I VET AQUÍ, EL CONTE S’HA ACABAT!
MARGARIDETA JOAN AMADES
MARGARIDETA (La princesa de la sal) UNA VEGADA HI HAVIA UN REI QUE TENIA TRES FILLES MOLT BONIQUES. UN DIA EL REI VA VOLER SABER FINS A QUIN PUNT, LES NOIES, L’ESTIMAVEN. VA CRIDAR A LA GRAN I LI VA DIR: -FINS A QUIN PUNT M’ESTIMES TU?, I ELLA VA FER: -JO US ESTIMO COM EL PA; I EL PARE LI VA CONTESTAR: -SI EM VOLS COM EL PA QUEDA’T ENÇÀ. VA CRIDAR A LA MITJANA I LI VA FER LA MATEIXA PREGUNTA. ELLA LI CONTESTÀ: -JO US ESTIMO COM EL VI. I EL PARE: SI M’ESTIMES COM EL VI QUEDA’T ICÍ. LLAVORS VA CRIDAR LA PETITA I TAMBÉ LI PREGUNTÀ: -FINS A QUIN PUNT M’ESTIMES TU?; I LA NOIA VA RESPONDRE: -JO US ESTIMO COM LA SAL. AQUESTA RESPOSTA NO VA AGRADAR AL PARE QUE VA TREURE LA NOIA DIENT-LI: -SI M’ESTIMES COM LA SAL VÉS-TE’N DEL MEU HOSTAL. LA POBRE NOIA, MOLT TRISTA, ES VA POSAR UN VESTIT TOT ESTRIPAT, PERQUÈ NINGÚ NO LA CONEGUÉS, I SE’N VA ANAR CAMPS A TRAVÉS A BUSCAR FEINA. AMB AQUESTES VA ARRIBAR A UNA MASIA MOLT RICA, ES VA PRESENTAR A LA MESTRESSA, I LI VA DIR: QUE EM VOLDRIA LLOGAR PER GUARDAR LES OQUES?. LA MESTRESSA NO HO VOLIA, PERÒ L’HEREU LA VA CONVÈNCER I LA VAN LLOGAR. L’ENDEMÀ LA VAN ENVIAR A PASTURAR LES OQUES VORA D’UN RIU. QUAN VA SER ALLÍ, LA PRINCESA, QUE ES DEIA MARGARIDETA, ES VA TREURE LA PINTA DE SOTA DEL VESTIT I ES VA POSAR A PENTINAR-SE EMMIRALLANT-SE EN L’AIGUA DEL RIU.
LES OQUES ES VAN QUEDAR TOTES PARADES EN VEURE-LA TAN BONICA, I, DE TANT MIRAR-LA, ES VAN DESCUIDAR DE MENJAR. QUAN VAN TORNAR A LA MASIA LA MESTRESSA VA PREGUNTAR A LES OQUES: -JA US TRACTA BÉ LA NOVELLA PASTORA?. I LES OQUETES VAN CONTESTAR: -OC,OC,OC, D’HERBETES NO N’HEM MENJADES, PERÒ HEM VIST MOLT RICA DAMA. LA MESTRESSA NO VA ENTENDRE PAS EL QUE LES OQUETES VOLIEN DIR. L’ENDEMÀ I L’ALTRE ENDEMÀ ENCARA, VA PASSAR TOT EL MATEIX. LA MESTRESSA, ENRABIADA, VOLIA TREURE LA PASTORA. PERÒ AQUELL DIA L’HEREU NO ES TROBAVA BÉ I VA DEMANAR A LA SEVA MARE QUE LI FES PORTAR UNA TASSA D’HERBES PER LA PASTORA. QUAN LA HI VA PORTAR LI VAN PREGUNTAR DE QUINA CASA ERA. LA MARGARIDETA LI VA CONTESTAR: SOC D’UNA CASA MOLT POBRA I TOTES LES MEVES GERMANES GUARDEN BESTIAR COM FAIG JO. PERÒ L’HEREU NO S’HO VA PAS CREURE I LI VA DIR: -PER AQUEST ESTRIP DE LA ROBA SE’T VEU QUE, A SOTA, HI PORTES UN VESTIT DE SEDA TOT BRODAT. LLAVORS LA MARGARIDETA LI VA HAVER DE CONTAR LA SEVA HISTÒRIA DE DEBÓ. I LA MARGARIDETA I L’HEREU, QUE S’HAVIEN AGRADAT, ES VAN VOLER CASAR. EL DIA DE LES NOCES VAN FER UN GRAN DINAR AL QUAL VAN CONVIDAR TOTA LA GENT MÉS NOBLE DE LA CONTRADA. TAMBÉ HI VAN CONVIDAR EL PARE DE LA MARGARIDETA. QUAN LA NÚVIA VA SABER QUE EL SEU PARE HAVIA D’ANAR A DINAR AMB ELLS, VA DEMANAR DE FER ELLA MATEIXA EL DINAR DEL REI. ES VA POSAR A LA CUINA I LI VA COURE EL MENJAR MÉS BÓ, PERÒ TOT SENSE SAL.
DESPRÉS DE L’ÀPAT, LA MARGARIDETA VA PREGUNTAR AL SEU PARE: -US HA AGRADAT EL DINAR, SENYOR?; I EL REI LI VA CONTESTAR: -L’HAURIA TROBAT MOLT BO SI NO FOS QUE S’HAN DESCUIDAT DE POSAR-HI SAL, I M’HAURIA ESTIMAT HAVER DE MENJAR SENSE PA O SENSE VI, QUE NO PAS SENSE SAL. ALESHORES LA NÚVIA LI VA RECORDAR QUE HAVIA TRET DE CASA UNA FILLA PERQUÈ LI HAVIA DIT QUE L’ESTIMAVA COM LA SAL. TOT SEGUIT , EL REI VA RECONÈIXER QUE ERA LA SEVA FILLA PETITA, ES VA ADONAR DEL SEU ERROR I VAN QUEDAR TOTS MOLT CONTENTS I SATISFETS.
EL PRÍNCEP GRANOTA GERMANS GRIMM
EL PRÍNCEP GRANOTA EN TEMPS ANTICS, QUAN BASTAVA DESITJAR UNA COSA PER POSSEIR-LA, VIVIA UN REI QUE TENIA UNES FILLES MOLT BELLES, SOBRETOT LA PETITA: ERA TAN BONICA, QUE FINS EL SOL, QUAN ELS SEUS RAIGS LI FREGAVEN LA CARA, ES MERAVELLAVA. PROP DEL CASTELL DEL REI S’ESTENIA UN BOSC FRONDÓS I OMBRÍVOL I, ENMIG DEL BOSC, SOTA UN VELL TIL·LER, RAJAVA UNA FONT. SI EL DIA ERA MOLT CALORÓS, LA PRINCESA ANAVA AL BOSC I S’ASSEIA A LA VORA DE LA FONT. QUAN S’AVORRIA, ES POSAVA A JUGAR AMB LA SEVA PILOTA D’OR. LA LLANÇAVA ENLAIRE I LA TORNAVA A RECOLLIR AMB LA MÀ. ERA LA SEVA JOGUINA PREFERIDA. UNA VEGADA, LA PILOTETA D’OR CAIGUÉ A TERRA, RODOLÀ I ANÀ A PARAR A L’AIGUA. LA PRINCESA LA SEGUÍ AMB LA MIRADA, PERÒ LA PILOTA HAVIA ANAT A PARAR AL FONS DE L’AIGUA I NO ES PODIA VEURE. LA PRINCESETA ES POSÀ A PLORAR; PLORAVA CADA COP MÉS FORT, SENSE PODER-SE CONSOLAR, QUAN VA SENTIR UNA VEUETA QUE DEIA: - QUÈ ET PASSA, NENA? PER QUÈ PLORES D’AQUESTA MANERA, QUE FINS LES PEDRES ES COMMOURIEN? LA PRINCESA MIRÀ AL SEU VOLTANT PER VEURE QUI LI PARLAVA, PERÒ NOMÉS VEIÉ UNA GRANOTA QUE TREIA EL CAP FORA DE L’AIGUA. - AH! ETS TU, BESTIOLA RARA? –DIGUÉ LA NENA-. DONCS PLORO PER LA MEVA PILOTA D’OR, QUE HA ANAT A PARAR AL FONS DE L’AIGUA. - TRANQUIL·LITZA’T I NO PLORIS MÉS –DIGUÉ LA GRANOTA-; AIXÒ JO HO PUC ARREGLAR. PERÒ, QUÈ EM DONARÀS SI ET TORNO LA TEVA JOGUINA? - EL QUE VULGUIS –DIGUÉ LA NENA-: ELS MEUS VESTITS, LES MEVES PERLES, LES MEVES JOIES I FINS I TOT LA CORONA D’OR QUE PORTO POSADA AL CAP.
PERÒ LA GRANOTA LI CONTESTÀ: - NO M’IMPORTEN ELS TEUS VESTITS, NI LES TEVES PERLES, NI LES TEVES JOIES, NI LA TEVA CORONA D’OR. JO NOMÉS VULL LA TEVA AMISTAT; QUE EM DEIXIS SER LA TEVA COMPANYA DE JOCS, QUE M’ASSEGUIS AL TEU COSTAT A LA TAULA, QUE EM DEIXIS MENJAR EN EL TEU PLATET D’OR, BEURE EN EL TEU GOTET I DORMIR AL TEU LLITET COBERT DE SEDA. SI ÉS AIXÍ, BAIXARÉ AL FONS DE L’AIGUA I ET PORTARÉ LA TEVA PILOTETA D’OR. - SI, SI! –DIGUÉ LA PRINCESA-. FARÉ TOT EL QUE TU VULGUIS SI ME LA TORNES. TOT I QUE PENSAVA: “QUINES XIMPLERIES QUE ESTÀ DIENT AQUESTA BESTIOLA! COM PODRÀ SER AMIGA D’UNA PERSONA UNA GRANOTA QUE HA DE SER SEMPRE A L’AIGUA RAUCANT I SALTANT, TAL COM FAN TOTES LES ALTRES GRANOTES?” LA GRANOTA ES CABUSSÀ I DE SEGUIDA SORTÍ DE L’AIGUA PORTANT A LA BOCA LA PILOTETA D’OR, QUE LLANÇÀ SOBRE L’HERBA. LA PRINCESA, MOLT CONTENTA, AGAFÀ LA SEVA JOGUINA I ARRENCÀ A CÓRRER CAP A CASA SEVA. - ESPERA’T! ESPERA’T! –LI CRIDÀ LA GRANOTA ANANT DARRERA D’ELLA, FENT SALTETS-. PORTA’M AMB TU! NO PUC ATRAPAR-TE!... PERÒ LA NENA JA ERA LLUNY I LA GRANOTA VA HAVER DE TORNAR AL TOLL. L’ENDEMÀ, QUAN LA PRINCESETA ERA A LA TAULA AL COSTAT DEL REI, EL SEU PARE, I DELS CORTESANS, MENJANT EN EL SEU PLATET D’OR, SE SENTÍ UN SOROLLET A L’ESCALA: XIP, XAP, I UNA VEUETA QUE DEIA DES DE LA PORTA: - PRINCESETA, LA MÉS PETITONETA, VINE A OBRIR. ELLA VA CÓRRER A LA PORTA A VEURE QUI CRIDAVA I QUAN L’OBRÍ ES TROBÀ LA GRANOTA PLANTADA ALLÀ, VA TANCAR LA PORTA AMB UN BON COP I TORNÀ A LA TAULA AMB LES GALTES VERMELLES I AMB EL COR BATEGANT-LI FORTAMENT. EL REI LI PREGUNTÀ: - QUÈ T’ESPANTA? HI HA ALGUN GEGANT A LA PORTA?
ELLA CONTESTÀ: - NO! ÉS NOMÉS UNA LLEFISCOSA GRANOTA. - I QUÈ VOL AQUESTA GRANOTA? –PREGUNTÀ EL REI. - AI ESTIMAT PARE! AHIR, QUAN JO ESTAVA JUGANT AL BOSC PROP DE LA FONT, EM CAIGUÉ A L’AIGUA LA PILOTETA D’OR. I MENTRE JO PLORAVA, AQUESTA GRANOTA L’ANÀ A BUSCAR I ME LA TORNÀ. JO LI VAIG PROMETRE QUE SERIA LA MEVA AMIGA I LA MEVA COMPANYA, PERÒ NO CREIA QUE ES POGUÉS ALLUNYAR DE L’AIGUA. I ARA ÉS AQUÍ I VOL ENTRAR. MENTRESTANT, TRUCAREN A LA PORTA PER SEGONA VEGADA I SE SENTÍ UNA VEUETA QUE CANTAVA: - OBRE JA, PRINCESETA, LA MÉS PETITETA! PROP DEL TIL·LER I DE LA FONT AHIR HO DIGUERES. COMPLEIX, DONCS, NENA, ARA, EL QUE PROMETERES OBRE JA, PRINCESETA, LA MÉS PETITETA. ALESHORES EL REI DIGUÉ: - EL QUE ES PROMET, ES COMPLEIX. OBRE-LI LA PORTA. LA NENA OBRÍ LA PORTA I LA GRANOTA ENTRÀ FENT SALTIRONS. VA SEGUIR LA NENA FINS AL SEU LLOC I LI CRIDÀ: - PUJA’M A LA TEVA CADIRA! LA PRINCESA NO HO VOLIA, PERÒ EL REI DIGUÉ: - PUJA-LA! QUAN VA SER A LA CADIRA VA VOLER PUJAR A LA TAULA, I DIGUÉ_ - ACOSTA’M AL TEU PLATET D’OR PERQUÈ HI MENGEM JUNTES.
LA NENA L’ACOSTÀ AL SEU PLAT, PERÒ AMB DESGANA. LA GRANOTA MENJAVA DE GUST, PERÒ NO PAS LA NENA, QUE NO VA TASTAR RES. EN ACABAR LA GRANOTA DIGUÉ: - HE MENJAT MOLT BÉ I ARA ESTIC CANSADA. PORTA’M AL TEU LLITET DE SEDA; DORMIREM JUNTES. LA PRINCESETA ES POSÀ A PLORAR. LI FEIA NO SÉ QUÈ TOCAR AQUELL ANIMAL FRED I LLEFISCÓS, I ARA VOLIA DORMIR AL SEU LLIT! PERÒ EL REI LI DIGUÉ: - QUAN LA NECESSITAVES, ELLA ET VA AJUDAR; NO LA MENYSPREÏS ARA. LA PRINCESA AGAFÀ LA GRANOTA AMB DOS DITETS I LA PUJÀ A LA SEVA HABITACIÓ; PERÒ LA DEIXÀ A TERRA EN UN RACÓ. QUAN LA PRINCESA FOU AL LLIT, LA GRANOTA S’HI ACOSTÀ FENT SALTETS I LI DIGUÉ: - ESTIC TAN CANSADA COM TU; PUJA’M AL TEU LLIT O HO DIC AL TEU PARE. LA PRINCESA S’ENFADÀ TANT, QUE TIRÀ LA GRANOTA CONTRA LA PARET, DIENT: - A VEURE SI EM DEIXES EN PAU D’UNA VEGADA, GRANOTA FASTIGOSA! AIXÍ QUE LA GRANOTA CAIGUÉ A TERRA... ES CONVERTÍ EN UN PRÍNCEP QUE, GRÀCIES A ELLA, HAVIA SORTIT DEL SEU EMBRUIXAMENT. EL PRÍNCEP I LA PRINCESA ES FEREN AMICS I, AMB EL TEMPS, EL REI L’ACCEPTÀ COM A ESPÒS DE LA SEVA FILLA PETITA, LA QUE JUGAVA A LA VORA DE LA FONT, SOTA EL VELL TIL·LER, AMB LA SEVA PILOTETA D’OR. I VAN SER MOLT FELIÇOS.
FI
EL SASTRE VALENT ADAPTACIÓ DEL CONTE DELS GERMANS GRIMM
EL SASTRE VALENT UNA VEGADA HI HAVIA UN SASTRERET QUE COSIA A LA VORA DE LA FINESTRA. COM QUE ERA MITJA TARDA I TENIA GANA, ES VA FER UNA LLESCA DE PA AMB MEL . PERÒ EL PA ERA MOLT GRAN I AMB LA MEITAT JA EN VA QUEDAR TIP. -AQUEST ALTRE TROS ME’L MENJARÉ DESPRÉS- VA FER EL SASTRE. I VA DEIXAR-LO DAMUNT DE LA TAULA. MENTRESTANT, L’OLOR DE LA MEL HAVIA ATRET LES MOSQUES, I ARA JA COMENÇAVA A HAVER-N’HI UN REGUITZELL QUE VOLAVEN ENTORN DEL PA AMB MEL. -EP! QUI US HI HA CONVIDAT EN AQUEST BERENAR?- VA DIR EL ASTRE, MENTRE LES ESPANTAVA. ALESHORES VA AGAFAR UN MATAMOSQUES I D’UN ÚNIC COP EN VA MATAR SET I LES ALTRES VAN FUGIR PER LA FINESTRA. -SI QUE SÓC VALENT- VA DIR TOT ADMIRANT LA SEVA MATANÇA. AIXÒ HO HA DE SABER TOTHOM. I A CORRE CUITA VA AGAFAR UN TROS DE ROBA I VA ESCRIURE-HI LES PARAULES: SET D’UN SOL COP. I S’HO VA LLIGAR A LA CINTURA I VA SORTIR PER FER SABER AL MÓN LA SEVA VALENTIA. PER TOT EQUIPATGE, DUIA UN SARRÓ I ELS SEUS ESTRIS DE SASTRE, LES TISORES, AGULLES I FIL. MENTRESTANT LA SEVA GESTA JA HAVIA ARRIBAT AL CASTELL, ON EL REI ESTAVA MOLT PREOCUPAT DONCS, HI HAVIEN UNS GEGANTS QUE TENIEN ATEMORIT EL POBLE. LLAVORS EL REI VA ENVIAR ELS SEUS SOLDATS PER QUE EL PORTESSIN DAVANT D’ELL.
-
TU QUE ETS TANT VALENT SERIES CAPAÇ DE MATAR A UNS GEGANTS QUE HI HA A LA MUNTANYA I QUE SEMPRE ENS ESTAN MOLESTANT? JA HO CREC QUE SI. DONCS SI TE’N SURTS ET PODRÀS CASAR AMB LA MEVA FILLA LA PRINCESA I ET DONARÉ LA MEITAT DEL MEU REGNE.
EL SASTRE VA ACCEPTAR ENCANTAT I VA SORTIR DE PALAU CAP AL BOSC. ALLÀ HI VA TROBAR UN DELS GEGANTS QUE AL VEURE-LI EL CINTURÓ VA EXCLAMAR: OH! “SET D’UN SOL COP”. PENSANT QUE EREN HOMES LI VA DIR: - SI ETS TANT VALENT COM SEMBLA, PER QUÈ NO VENS A LA NOSTRA COVA I PASSES LA NIT AMB NOSALTRES. - ALESHORES VAN ANAR AL AMAGATALL DELS GEGANTS ON ESTAVEN ASSEGUTS A LA VORA DEL FOC I LI VAN DIR: SI T’HA ATREVEIXES VES AL LLIT A DORMIR. - EL SASTRE ES VA FICAR EN RACÓ DEL LLIT I ES VA ADORMIR LLAVORS UN DELS GEGANTS ES VA AIXECAR I AMB UN GRAN PAL DE FUSTA VA PICAR EL LLIT I EL VA PARTIR PER LA MEITAT. I VA DIR: AQUEST BENEIT JA NO ENS MOLESTARÀ MÉS. AMB LA LLUM DEL SOL ELS GEGANTS ES VAN DISPOSAR A MARXAR DE LA COVA QUAN ES VA SENTIR: -BON DIA, HE DORMIT D’ALLÒ MÉS BÉ. EN VEURE’L ES VAN ESPANTAR DE DEBÒ TANT QUE UNS VAN ARRENCAR A CÓRRER I NO VAN TORNAR MES. CAMINANT PEL BOSC ES VA TROBAR DOS DELS GEGANTS QUE CANSATS DE CÓRRER ES VAN AJEURE SOTA D’UN ARBRE, I ES VAN ADORMIR, LLAVORS EL SASTRE VALENT ES VA ENFILAR A DALT DEL ARBRE I AGAFANT UNES PEDRES LES VA COMENÇAR A LLENÇAR ARA, AL CAP D’UN I DESPRÉS A L’ALTRE. ALESHORES ES VAN ENFADAR I VAN COMENÇAR A BARALLAR-SE I EMPAITANT-SE FINS QUE VAN DESAPARÈIXER.
QUAN JA NOMÉS LI QUEDAVA UN GEGANT EL SASTRE VA TREURE ELS SEUS ESTRIS QUE PORTAVA AL SARRÓ I D’UN SALT SE LI VA FICAR DINS LA MÀNIGA DEL GEGANT, I AQUEST NO VA PODER FER RES PER TREURE SE’L DE SOBRE. LLAVORS TALLANT AMB LES TISORES I COSINT AMB EL FIL I L’AGULLA EL VA LLIGAR DE PEUS I MANS I EL VA PORTAR DAVANT DEL REI. QUAN EL REI VA SABER TOT EL QUE HAVIA FET NO VA TENIR MÉS REMEI QUE COMPLIR LA PROMESA QUE LI HAVIA FET. I AIXÍ VA SER COM EL SASTRE VALENT PER MATAR SET MOSQUES ES VA CASAR AMB LA PRINCESA I VA ACABAR SENT UN PRÍNCEP. I CATACRIC CATACRAC AQUEST CONTE S’HA ACABAT!