Issuu

TALLER DE CONTES EDUCACIÃ“ INFANTIL P3 GEGANTS I CAPGROSSOS P4 XIULETS I COETS P5 TIMBALERS I CASTELLERS

CURS 2016-2017

ESCOLA ANTAVIANA

INTRODUCCIÓ AQUEST CURS 2016-2017 COM EN ELS DARRERS ANYS HEM REALITZAT EL TALLER DE CONTES. L’EQUIP DE MESTRES VALOREM MOLT POSITIVAMENT AQUEST PROJECTE PELS BONS RESULTATS OBTINGUTS AL LLARG DELS ANYS.

AQUEST CURS HEM VOLGUT RECUPERAR CONTES D’ARREU DEL MÓN, TENIM MOLTA DIVERSITAT D’ INFANTS PROCEDENTS DE DIFERENTS PAÏSOS DEL MÓN, I AIXÍ PODEM PARLAR DE LES DIFERENTS CULTURES I ES PODEN SENTIR IDENTIFICATS AMB ALGUNA HISTÒRIA. HO HEM FET DOS DIES A LA SETMANA, ELS NENS I NENES DE LES DIFERENTS CLASSES DE P3, P4 I P5 S’HAN AGRUPAT EN NOU GRUPS. AQUEST ÉS UN DELS ASPECTES QUE DESTAQUEM DEL TALLER DE CONTES. TAMBÉ VALOREM MOLT POSITIVAMENT LA UTILITZACIÓ I MOVIMENT PELS DIFERENTS ESPAIS DE L’ESCOLA PER PART DE L’ALUMNAT, QUE SUPOSA UN ELEVAT GRAU DE RESPONSABILITAT I AUTONOMIA. I TAMBÉ ÉS MOLT ENRIQUIDOR PER TOTS EL CONEIXEMENT I RELACIÓ AMB TOT L’ALUMNAT I MESTRES DEL PARVULARI (NO NOMÉS AMB LA SEVA TUTORA).

TAMBÉ CAL REMARCAR UN DELS OBJECTIUS BÀSICS A L’HORA DE PLANTEJAR-NOS EL TALLER, I QUE AVUÍ TÉ UNA ESPECIAL IMPORTÀNCIA DEGUT A LA INCORPORACIÓ D’INFANTS DE DIFERENTS INDRETS DEL MÓN: LA COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL EN CATALÀ.

CONSTATEM L’INTERÈS I ENTUSIASME QUE ELS INFANTS HAN MOSTRAT AL LLARG DEL TALLER VERS LA DESCOBERTA DELS DIFERENTS ARGUMENTS, HISTÒRIES, PERSONATGES, SITUACIONS... AIXÍ COM EN LA REALITZACIÓ DE DIFERENTS PROPOSTES DE TREBALL PLANTEJADES PER CADA CONTE; AQUESTES HAN ESTAT MAJORITÀRIAMENT PLÀSTIQUES, MUSICALS I D’EXPRESSIÓ CORPORAL. EL RESULTAT D’AQUESTES PROPOSTES DE TREBALL US HAN ARRIBAT A CASA, A MIDA QUE HAN TREBALLAT CADA CONTE.

AQUÍ TENIU LA RELACIÓ DELS CONTES EXPLICATS:

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

ELS QUATRE DRACS (XINA) EXPLICAT PER LA MARTA EPAMINONDAS (EEUU), PER LA GLÒRIA LA PETITA TAMAZIC (MARROC), PER LA CLAUSTRE LA YACI I LA SEVA NINA ( BRASIL), PER L’ELISENDA L’OGRE VERMELL ( JAPÓ), PER LA MERITXELL PETITA MASSAI (TANZÀNIA), PER LA SILVIA A. POMPERIPOSSA ( SUÈCIA), PER L’ANDREA RIKKI-TIKKI-TAVI ( ÌNDIA), PER LA MERCÈ TONY I EL CANGUR ( AUSTRÀLIA), PER LA LAIA

PER ACABAR US VOLEM ENGRESCAR A QUE ELS LLEGIU AMB ELS VOSTRES FILLS I FILLES I AIXÍ PODREU GAUDIR AMB ELLS D’AQUESTA EXPERIÈNCIA.

L’EQUIP D’EDUCACIÓ INFANTIL

ELS 4 DRACS

CONTE POPULAR DE LA XINA

CONTE EXPLICAT PER LA MARTA

ELS 4 DRACS FA MOLTS I MOLTS ANYS, NO HI HAVIA LLACS NI RIUS SOBRE LA TERRA, NOMÉS EXISTIA EL MAR DE L'EST, ON HI VIVIEN QUATRE DRACS: EL DRAC LLARG, EL DRAC GROC, EL DRAC NEGRE I EL DRAC PERLA. UN DIA, ELS QUATRE DRACS VAN SORTIR A LA SUPERFÍCIE DEL MAR I VAN DECIDIR FER UN VOLT PEL CEL. ALLÀ VAN JUGAR ENTRE ELS NÚVOLS, VAN VOLAR I SALTAR... PERÒ DE COP I VOLTA, EL DRAC PERLA VA CRIDAR: -¡VENIU AQUÍ, RÀPID! - QUÈ PASSA? - VAN PREGUNTAR ELS ALTRES TRES DRACS, MIRANT CAP A ON ASSENYALAVA EL DRAC PERLA. SOBRE LA TERRA, VAN VEURE UNA DONA AGENOLLADA AL TERRA QUE PLORAVA I PLORAVA... - SI US PLAU, DÉU DEL CEL, ENVIA'NS PLUJA RÀPID O AVIAT NO TINDREM RES PER MENJAR… NO HAVIA PLOGUT DES DE FEIA MOLT DE TEMPS. ELS CULTIUS ES MARCIEN, I ELS CAMPS S'ASSECAVEN.

- POBRE GENT! SI NO PLOU AVIAT, NO TINDRAN RES PER A MENJAR I MORIRAN…- VA DIR EL DRAC NEGRE. ELS QUATRE DRACS ES VAN QUEDAR PENSATIUS BUSCANT ALGUNA SOLUCIÓ PER AJUDAR LA GENT DEL POBLE.

- I SI ANÉSSIM A VEURE L'EMPERADOR JADE I LI DEMANEM QUE FACI PLOURE A LA TERRA? - MOLT BONA IDEA, SEGUR QUE ELL ENS PODRÀ AJUDAR! - VA CONTESTAR EL DRAC GROC. D'AQUESTA MANERA, ELS QUATRE DRACS ES VAN DISPOSAR A VISITAR AL PODERÓS EMPERADOR JADE, QUE VIVIA AL PALAU CELESTIAL. L'EMPERADOR JADE ERA MOLT PODERÓS, I S'ENCARREGAVA DELS ASSUMPTES DEL CEL, DE LA TERRA I DEL MAR, PERÒ A LA VEGADA ERA UN HOME MOLT MANDRÓS I NOMÉS TENIA TEMPS PER ELL. ELS QUATRE DRACS VAN ENTRAR CORRENTS AL PALAU CELESTIAL. LA RAÓ QUE ELS PORTAVA ERA REALMENT URGENT, PERÒ A L'EMPERADOR NO LI VAN AGRADAR AQUELLES PRESSES.

- QUÈ DIMONIS FEU AQUÍ VOSALTRES? - ELS PREGUNTÀ ENFADAT. - NO HAURÍEU DE SER AL VOSTRE MAR? EL DRAC LLARG ES VA ACOSTAR A L'EMPERADOR I LI VA DIR:

- MAJESTAT, HEM VINGUT PER DEMANAR-LI QUE ENVIÏ PLUJA A LA TERRA. ELS CULTIUS A LA TERRA S'ESTAN ASSECANT I AVIAT LA GENT NO TINDRÀ RES PER MENJAR. - ESTÀ BÉ- VA DIR L'EMPERADOR JADE.- MARXEU TRANQUILS. DEMÀ ENVIARÉ LA PLUJA. - MOLTES GRÀCIES MAJESTAT! - VAN CONTESTAR FELIÇMENT ELS QUATRE DRACS. PERÒ VAN PASSAR FINS A DEU DIES I NO VA PLOURE. LA GENT CADA COP ESTAVA MÉS PRIMA I TRISTA. VEIENT AIXÒ, ELS QUATRE DRACS ES VAN ENTRISTIR I ES VAN ADONAR QUE L'EMPERADOR JADE ELS HAVIA ENGANYAT. SI VOLIEN AJUDAR A LA GENT, HO HAURIEN DE FER ELLS MATEIXOS, PERÒ COM HO FARIEN? MIRANT EN DIRECCIÓ AL MAR, EL DRAC NEGRE VA DIR QUE HAVIA TINGUT UNA GRAN IDEA:

- MIREU, NO VEIEU QUE HI HA MOLTÍSSIMA AIGUA AL MAR ON VIVIM? ¡PODRÍEM OMPLIR LES NOSTRES BOQUES D'AIGUA I DESPRÉS RUIXAR-LA SOBRE LA TERRA! SERIA COM LA PLUJA! - ÉS UNA IDEA FANTÀSTICA. - VA DIR EL DRAC GROC

AIXÍ QUE ELS QUATRE DRACS VAN VOLAR CAP AL MAR. VAN OBRIR LES SEVES BOQUES I LES VAN OMPLIR D'AIGUA. VAN ENLAIRAR-SE CAP EL CEL I VAN COMENÇAR A POLVORITZAR L'AIGUA SOBRE LA TERRA. QUAN HAVIEN BUIDAT LES SEVES BOQUES, TORNAVEN AL MAR PER OMPLIR-LES DE NOU I TORNAR A ALÇAR EL VOL, I AIXÍ, MOLTES VEGADES, FINS QUE VA CAURE UNA BONA PLUJA. AL CAP D’UNA ESTONA, LA GENT VA SORTIR DE LES SEVES CASES TOT MIRANT EL CEL I CRIDANT AMB ALEGRIA:

- ESTÀ PLOVENT, ESTÀ PLOVENT! SALVAREM LA COLLITA! TOTHOM ESTAVA CONTENT MENYS L'EMPERADOR JADE. QUAN ES VA ADONAR QUE ESTAVA PLOVENT ES VA ENFURISMAR. COM HAVIEN GOSAT PORTAR AIGUA A LA TERRA SENSE EL SEU PERMÍS? I VA ORDENAR ALS SEUS SOLDATS QUE PORTESSIN AL PALAU ELS QUATRE DRACS PER CASTIGAR-LOS DURAMENT. QUAN ELS DRACS ARRIBAREN AL PALAU CELESTIAL, L'EMPERADOR JADE VA CRIDAR EL DÉU DE LA MUNTANYA I LI VA ORDENAR QUE PORTÉS QUATRE MUNTANYES PER EMPRESONAR ELS QUATRE DRACS. EL DÉU DE LA MUNTANYA EL VA OBEIR I VA COL·LOCAR SOBRE ELS QUATRE DRACS LES QUATRE MUNTANYES, I ELS DRACS VAN QUEDAR ATRAPATS PER SEMPRE MÉS. TOT I EL CÀSTIG QUE ELS HAVIA CAIGUT, ELS DRACS MAI NO ES VAN PENEDIR DEL QUE HAVIEN FET, JA QUE HAVIEN AJUDAT A GENT QUAN HO NECESSITAVEN. CONVENÇUTS DE SEGUIR FENT BONES ACCIONS PER AJUDAR AL POBLE, ELS QUATRE DRACS VAN FER NÉIXER UN RIU DEL CIM DE LES QUATRE MUNTANYES , L’AIGUA DEL RIU, CREUAVA LA TERRA OFERINT AIGUA A LA GENT I MAI MÉS VAN HAVER DE PATIR PER LA PLUJA. I D’AQUESTA MANERA, ES VAN FORMAR ELS QUATRE GRANS RIUS DE XINA: EL HEILONGJIAN (TAMBÉ CONEGUT COM EL RIU NEGRE) SITUAT AL NORD, EL HUANG HE (O EL RIU GROC) SITUAT AL CENTRE DEL PAÍS; EL XANGJIANG (O RIU LLARG) SITUAT AL SUD I EL XI JIANG (O RIU PERLA) SITUAT AL LLUNYÀ SUD. FI

EPAMINONDES

CONTE TRADICIONAL DELS ESTATS UNITS

CONTE EXPLICAT PER LA GLÃ’RIA

EPAMINONDES ERA UNA VEGADA UNA BONA DONA. VIVIA ALLÀ A LOUSIANA I ERA QUASI, QUASI TAN POBRA COM LES RATES. UN BON DIA VA TENIR UN FILLET. LA POBRA MARE TOT ERA MIRAR-SE’L I DIR: - “AI, POBRE VAILET! I QUÈ LI QUEDARÀ QUAN JO EM MORI?” PENSANT I REPENSANT, TOT DE COP SE LI VA ACUDIR. - “JA HO TINC! NO LI PUC DEIXAR CAP DINERÓ, PERÒ ALMENYS TINDRÀ UNA BONA COSA: UN NOM IMPORTANT!” I LI VA POSAR EPAMINONDES (QUE AIXÍ ES DEIA UN GENERAL MOLT LLEST I FAMÓS DE L’ANTIGA GRÈCIA. NO US PENSÉSSIU, PERÒ, TOT AIXÒ AL NOIET TANT SE LI’N DONAVA. UN DIA, LA SEVA MARE EL VA ENVIAR A CASA LA PADRINA. I AQUESTA, QUAN EL NEN JA SE N’ANAVA, LI VA REGALAR UNA COCA FLONJA I BLANCA, ACABADA DE FER. - PORTA-LA BEN AGAFADA, FILL MEU, LI VA DIR. VIGILA QUE NO ET CAIGUI -

SÍ, PADRINA, VA FER EL NEN, NO PASSIS ÀNSIA.

I PEL CAMÍ VA AGAFAR FORT I BEN FORT LA COCA. QUAN VA ARRIBAR A CASA, VA CRIDAR TOT CONTENT: - MARE, MARE, MIRA QUÈ M’HA DONAT LA PADRINA! -

QUÈ ÉS AIXÒ?, VA DIR LA MARE QUAN VA VEURE LA COCA TOTA ESMICOLADA.

UNA COCA, MARE.

UNA COCA? PERÒ EPAMINONDES, FILL MEU, ON TENS EL CAP? PER QUÈ ET SERVEIX EL SENY QUE ET VAIG DONAR QUAN VAS NÉIXER? UNA COCA ES PORTA EMBOLICADA AMB UN PAPER I ES POSA SOTA EL BARRET PERQUÈ NO ES FACI MALBÉ. HO HAS ENTÈS BÉ?.

SÍ, MARE, AIXÍ HO FARÉ.

AL CAP D’UNS DIES, L’EPAMINONDES VA TORNAR A CASA DE LA PADRINA. I LA PADRINA LI VA DONAR UN BON TROS DE MANTEGA. - VIGILA COM LA DUS, EPAMINONDES, FILL.

SÍ, PADRINA, NO PASSIS ÀNSIA.

I PEL CAMÍ ANAVA PENSANT: QUÈ EM VA DIR LA MARE? AH, SÍ, JA ME’N RECORDO! I VA EMBOLICAR BEN EMBOLICADA LA MANTEGA I SE LA VA POSAR SOTA EL BARRET. CAMÍ ENLLÀ, EL SOL VA COMENÇAR A PICAR DE VALENT I LA MANTEGA ES VA ANAR DESFENT, DESFENT, FINS QUE LI VA REGALIMAR CARA I CLATELL AVALL. UN COP VA SE A CASA, VA CRIDAR TOT CONTENT: - MARE, MARE, MIRA QUE M’HA REGALAT LA PADRINA! -

I ARA, VA FER LA MARE, ON VAS TAN LLARDÓS? QUÈ ÉS AIXÒ?

MANTEGA, MARE.

MANTEGA? PERÒ EPAMINODES, FILL MEU, ON TENS EL CAP? PER QUÈ ET SERVEIX EL SENY QUE ET VAIG DONAR QUAN VAS NÈIXER? LA MANTEGA ES PORTA EN UNA FULLA DE COL I DE TANT EN TANT L’HAS DE REFRESCAR AL RIEROL. HO HAS ENTÉS BÉ?

SÍ, MARE, AIXÍ HO FARÉ!

NO HAVIA PASSAT ENCARA UNA SETMANA QUAN L’EPAMINONDES VA TORNAR A CASA LA PADRINA. I AQUELLA VEGADA EL REGAL VA SER UN GOSSET MOLT BONIC. - VÉS AMB COMPTE, EPAMINONDES, VA DIR-LI LA PADRINA. -

SÍ, PADRINA, JA HI ANIRÉ!

I BALLANT D’ALEGRIA, VA EMBOLICAR EL GOSSET BEN EMBOLICAT AMB UNA FULLA DE COL BEN GROSSA, I APA! VINGA A FICARLO I TREURE’L DEL RIEROL PERQUÈ ES REFRESQUÉS BEN REFRESCAT. TAN XOP VA QUEDAR EL POBRE ANIMALET QUE VA ARRIBAR A CASA FET UN POLL I MÉS MOR QUE VIU. L’EPAMINONDES VA ENTRAR A CASA CRIDANT. - MARE, MARE, MIRA QUE M’HA DONAT LA PADRINA! -

- PERÒ QUÈ ÉS AIXÒ, VA DIR ELLA ESGARRIFADA EN VEURE L’ANIMALÓ.

UN GOSSET, MARE!

UN GOSSET? PERÒ EPAMINONDES, FILL MEU, ON TENS EL SENY QUE ET VAIG DONAR QUAN VAS NÉIXER? ELS GOSSETS NO ES PORTEN AIXÍ. MIRA LA PROPERA VEGADA LI POSES UN CORDILL AL COLL, EL DEIXES A TERRA I L’ESTIRES FENT-LO SEGUIR. HO HAS ENTÈS BÉ?

SÍ, MARE, AIXÍ HO FARÉ!

I VET AQUÍ QUE, QUAN VA TORNAR A CASA LA PADRINA, AQUESTA LI VA REGALAR UN PA TOU I ROS QUE ENAMORAVA. L’EPAMINONDES, QUE SÍ, LLIGA UN CORDILL A UN CROSTÓ, DEIXA EL PA A TERRA I ESTIRA QUE ESTIRARÀS, ARROSSEGA EL PA TOT PEL CAMÍ FINS A CASA SEVA. I JA TORNA A ENTRAR CRIDANT: - MARE, MARE, MIRA QUÈ ET DUC! -

REINA SANTA, EPAMINONDES, QUÈ ÉS AIXÒ!

UN PA, MARE!

UN PA?, MIRA EPAMINONDES, ARA JA HO VEIG CLAR. TENS EL CAPA ALS PEUS! NI TENS SENY NI N’HAS TINGUT I EL QUE ÉS PITJOR, NO EN TINDRÀS MAI. PERÒ S’HA ACABAT, ARA HI ANIRÉ JO, A CASA LA PADRINA, I TU ET QUEDARÀS AQUÍ. I MAI MÉS NO ET DIRÉ COM S’HAN DE FER LES COSES.

L’ENDEMÀ, LA MARE EL VA CRIDAR ABANS DE MARXAR. - FIXA-T’HI BÉ, EPAMINONDES, HE FET SIS PASTISSETS I ELS HE POSAT AL PEU DE LA PORTA PERQUÈ ES REFREDIN. ESCOLTA I RECORDA EL QUE ET DIC. PARA COMPTE, MOLT DE COMPTE, A PASSAR-HI PEL DAMUNT. SOBRETOT, FILL MEU NO FACIS CAP DISBARAT! -

SÍ, MARE, AVUI SÍ QUE HO FARÉ BÉ!

AL CAP D’UNA ESTONA, L’EPAMINONDES VA VOLER SORTIR A FORA I ..... JA HO CREC QUE VA PARAR COMPTE A PASSAR PER DAMUNT DELS PASTISSETS! I AMB TOT EL COMPTE DEL MÓN HI VA ANAR PASSANT BEN BÉ PEL DAMUNT! - UN, DOS, TRES, QUATRE, CINC I SIS! ANAVA CANTANT, MENTRE ELS BEN ESCLAFAVA, ARA L’UN ARA L’ALTRE. -

JA ESTÀ, VA DIR-SE SENSE DESPRÉS, QUÈ CONTENTA QUE ESTARÀ LA MARE!

SI VA ESTAR-HO O NO, AIXÒ NO HO SABREM MAI. EL QUE SÍ SABEM DEL CERT ÉS QUE D’AQUELLS PASTISSETS NI UN NO EN VA TASTAR, PERÒ EL BON NOM LI VA QUEDAR.

LA PETITA TAMAZIC

CONTE DEL MARROC

CONTE EXPLICAT PER LA CLAUSTRE

LA PETITA TAMAZIC UNA VEGADA HI HAVIA UNA NENA QUE ES DEIA PETITA TAMAZIC. VIVIA AL SUD DEL MARROC, A LA VALL DEL DRAA, A LES PORTES DEL DESERT. LA PETITA TAMAZIC VIVIA AMB ELS SEU PARE, BABA, LA SEVA MARE, IMMI, I ELS SEUS QUATRE GERMANS: IZZI, IZA, IFNI I AMAZ’UZ, EN UN KSUR DE CASES D’ARGILA VOLTAT DE PALMERES I ROSES VERMELLES, PÚRPURA I GROGUES.

UN DIA AL MATÍ, IMMI I BABA LI VAN ENCOMANAR QUE TINGUÉS CURA DELS SEUS GERMANS, MENTRE ELLS ANAVEN AL MERCAT A VENDRE LES PRECIOSES ESTORES QUE IMMI HAVIA TEIXIT AMB LA LLANA DE LES OVELLES I TENYIT AMB ARRELS I PLANTES DE LA MUNTANYA. TENIEN TANTA FEINA, I FEIA TANTA CALOR; EL DESERT ERA TAN GRAN I HI PASSAVEN TANTES COSES , QUE IMMI I BABA ESTAVEN MOLT PREOCUPATS. M’AGRADARIA MOLT PODER AJUDAR-LOS! PENSAVA LA PETITA TAMAZIC.

MENTRE JUGAVEN A LA PORTA DE CASA SEVA VA PASSAR UN PASTOR, AMB LA SEVA CAPA DE PÈL DE CAMELL. VEIENT-LA TAN AMOÏNADA, LI VA REGALAR UN DÀTIL I LI VA DIR:

PETITA TAMAZIC, AQUEST DÀTIL ÉS UN DÀTIL DEL DESERT. QUAN EL TASTIS ET PASSARAN TOTS ELS MALDECAPS, ENCARA QUE NOMÉS SIGUI DURANT UN MOMENT.

LA PETITA TAMAZIC EL VA TASTAR I VA PENSAR QUE NO HAVIA MENJAT MAI UN DÀTIL TAN DOLÇ I TAN GUSTÓS; I MENTRE L’ASSABORIA, ES VA OBLIDAR DE TOTES LES ALTRES COSES.

ALESHORES SE LI VA OCÓRRER QUE, SI ANAVA A BUSCAR DÀTILS, EN PODRIA DONAR A IMMI I A BABA, I ALS SEUS GERMANS, I A TOT EL KSUR PERQUÈ NO PENSESSIN MÉS EN LES SEVES PREOCUPACIONS. LA PETITA TAMAZIC VA DIR ALS SEUS GERMANS QUE NO ES MOGUESSIN DE CASA I QUE FESSIN BONDAT. VA PUJAR DALT DEL RUC I SE’N VA ANAR A BUSCAR LA PALMERA.

ES VA FER UN TIP DE FER CAMÍ PER LA TERRA ARGILOSA, FINS QUE VA ARRIBAR AL DESERT. I VA CONTINUAR FENT CAMÍ PER LA SORRA FINS QUE VA SENTIR UN VENTET MOLT FRESC I SUAU. ERA TAN DOLÇ COM ELS DÀTILS DEL DESERT. I ALESHORES VA VEURE LA PALMERA: LA TENIA AL DAVANT, UNA PALMERA PETITA CARREGADA DE RAÏMS DE DÀTILS DE COLOR GROC. LA PETITA TAMAZIC VA OMPLIR LES SÀRRIES DE L’ASE AMB AQUELLS DÀTILS. N’HI VA ARRIBAR A POSAR TANTS QUE JA NO N’HI CABIA NI UN MÉS.

ALESHORES VA EMPRENDRE EL CAMÍ DE TORNADA. PERÒ EL SOL BRILLAVA AMB TOTES LES SEVES FORCES I, A MÉS, VA COMENÇAR A BUFAR EL VENT DEL DESERT, EL TERRIBLE XALOC. FEIA TANTA CALOR, TANTA CALOR, QUE, PRIMER, VA PERDRE LES FORCES I, DESPRÉS ES VA DESORIENTAR. MIRÉS CAP ON MIRÉS, LA PETITA TAMAZIC NO VEIA SINÓ SORRA, SORRA I MÉS SORRA. MENTRE LLUITAVA CONTRA EL SOL, EL VENT I LA SORRA, LI VA SEMBLAR QUE, ENLLÀ D’ENLLÀ, VEIA UNA FIGURA. VA PENSAR QUE SI S’ACOSTAVA POTSER S’ESVAIRIA, TAL COM PASSA AMB ELS MIRATGES DEL DESERT, PERÒ NO VA SER AIXÍ. ERA EL SEU GERMÀ IZZI! I AL SEU DARRERA VEIA IZA, I DESPRÉS IFNI I, FINALMENT, AMAZ’UZ. CADA UN D’ELLS MÉS LLUNY, CADA UN MÉS PETITET. LI INDICAVEN EL CAMÍ DE TORNADA A CASA.

COM QUE TRIGAVES TANT, T’HEM VINGUT A BUSCAR. APA, IZZI, PUJA DALT DEL RUC! VA DIR LA PETITA AMAZIC.

I QUAN IZZI VA PUJAR DALT DEL RUC, EL POBRE ANIMAL VA COMENÇAR A BUFAR, I LA PETITA TAMAZIC VA LLENÇAR UN RAÏM DE DÀTILS PER ALLEUGERIR LA CÀRREGA.

DESPRÉS VAN RECOLLIR IZA, I QUAN IZA VA PUJAR DALT DEL RUC, LA POBRA BÈSTIA ENCARA VA BUFAR MÉS FORT, I LA PETITA TAMAZIC VA LLENÇAR UN ALTRE RAÏM DE D’ATILS A FI D’ALLEIGERIR LA CÀRREGA. TOT SEGUIT VA RECOLLIR IFNI, I QUAN IFNI VA PUJAR DALT DEL RUC, L’ANIMAL VA REBUFAR, I LA PETITA TAMAZIC VA LLENÇAR UN ALTRE RAÏM DE DÀTILS PER ALLEUGERIR LA CÀRREGA. FINALMENT VAN RECOLLIR AMAZ’UZ; VA PUJAR DALT DEL RUC, LA POBRA BÈSTIA VA REBUFAR ENCARA MÉS FORT, I LA PETITA TAMAZIC VA LLENÇAR L’ÚLTIM RAÏM DE DÀTILS QUE LI QUEDAVA.I AIXÍ VAN ANAR A PARAR AL KSUR DE CASES D’ARGILA, VOLTAT DE PALMERES I ROSES VERMELLES, PÚRPURA I GROGUES.

I QUAN S’HI VAN ACOSTAR ELS VAN ACOLLIR UNA OLOR DE TE AMB MENTA, I DE PA ACABAT DE FER, UNA OLOR TAN DOLÇA COM LA DELS DÀTILS DEL DESERT; ERA L’OLOR DE CASA SEVA, DE LA SEVA IMMI I DEL SEU BABA.

ALESHORES IMMI I BABA ES VAN POSAR TAN CONTENTS DE VEURE’LS QUE, PER UN MOMENT, ES VAN OBLIDAR DELS SEUS MALDECAPS. I VAN MENJAR TOTS PLEGATS, MOLT CONTENTS,: TAYIN DE VACA AMB PRUNES, PANSES I LLAVORS DE SÈSAM.

I ELS VELLS DE L’INDRET EXPLIQUEN QUE, DE CADA RAÏM DE DÀTILS QUE LA PETITA TAMAZIC VA ANAR LLENÇANT, VA CRÉIXER UNA PRECIOSA PALMERA AMB DÀTILS MÉS DOLÇOS QUE MAI NINGÚ HAGUÉS TASTAT. FI

LA YACI I LA SEVA NINA

CONTE POPULAR DEL BRASIL

CONTE EXPLICAT PER Lâ€™ELI

LA YACI I LA SEVA NINA LA YACI VIVIA AMB ELS SEUS PARES EN UN POBLAT QUE S’ANOMENAVA CAXIMBO, DINS LA GRAN SELVA BRASILERA. TENIA UNA NINA QUE NO ERA COM LES ALTRES, PERQUÈ SE L’HAVIA FET ELLA MATEIXA AMB UNA PANOLLA DE BLAT DE MORO, I L’HAVIA VESTIDA AMB LES FULLES GROGUENQUES, DE LA MATEIXA PLANTA. SE L’ESTIMAVA TANT, QUE LO LA DEIXAVA NI UN MOMENT. LA NINA ES DIA “CURUMÍ”. LA YACI JUGAVA MOLT AMB LA “CURUMÍ”, LA BANYAVA, LA VESTIA, LA GRONXAVA A LA SEVA HAMACA I SEMPRE LA DUIA AL BRAÇ. LA MARE CRIDAVA LA NENA PERQUÈ L’AJUDÉS A LES FEINES DE CASA, - YACI! YACI! VINE! AJUDA’M A ESCOMBRAR! PERÒ LA YACI ESTAVA TAN DISTRETA TOT JUGANT AMB LA NINA, QUE NI TAN SOLS LA SENTIA. UN DIA, DESPRÉS D’HAVER-LA CRIDADA MÉS D’UN COP, LA MARE ES VA ENFADAR I LI DIGUÉ: - ET PRENDRE LA NINA. HO DEIA NOMÉS PERQUÈ L’OBEÍS, PERÒ LA YACI S’ESPANTÀ I SE LI ACUDÍ D’AMAGAR LA SEVA “CURUMÍ”. AMB LA NINA AL BRAÇ, SE N’ANÀ CAP A LA VORA DEL RIU, ON ES BANYAVA CADA MATÍ. HI TROBÀ LA SEVA AMIGA, LA TORTUGA. QUÈ CERQUES PER AQUÍ, YACI? - UN AMAGATALL PER A LA NINA. - ÉS BEN FÀCIL -DIGUÉ LA TORTUGA-; FES COM JO : CAVO A LA SORRA I HI AMAGO ELS OUS.

LA YACI FÉU UN CLOT AMB LES MANETES, BEN SEMBLANT AL QUE VEIA FER LA SEVA TORTUGA, I COLGÀ LA NINA SOTA LA SORRA CALENTA. LA “CURUMÍ” ERA COBERTA DE SORRA FINS A L’ESPATLLA. LA NENA VA DISSIMULAR EL LLOC BO I TAPANT-LO AMB FULLES.

NO ET PREOCUPIS- FÉU LA TORTUGA-, ALHORA QUE VIGILO ELS MEUS OUS VIGILARÉ LA TEVA NINA.

I LA YACI SE’N TORNÀ A CASA. HAVIEN ARRIBAT LES GRANS PLUGES. L’AGUA QUEIA SENSE ATURADOR. VA PASSAR FORÇA TEMPS ABANS QUE LA YACI SORTÍS A BUSCAR LA SEVA NINA. PER FI VA PODER ANAR A LA RECERCA DE LA SEVA NINA “CURUMÍ”. PERÒ HAVIA PLOGUT TANT, EL TORRENT D’AIGUA ERA TANT CABALÓS, QUE LA VORA DEL RIU NO SEMBLAVA LA MATEIXA. I LA YACI NO PODIA RECORDAR ON HAVIA AMAGAT LA NINA. MIRANT, MIRANT, TROBÀ FINALMENT LA TORTUGA. LA VOLTAVEN MOLTES TORTUGUETES I ELS HAVIA D’ENSENYAR A NEDAR. L’ANIMALÓ ACOMPANYÀ LA SEVA AMIGUETA A L’AMAGATALL ON HAVIEN DEIXAT LA NINA, PERÒ NOMÉS HI HAVIA DUES FULLES QUE SORTIEN DE LA TERRA COM SI FOSSIN DUES MANS VERDES. LA YACI S’AGENOLLÀ PER VEURE-LES D’APROP I LA TORTUGA LI DIGUÉ: - NO PLORIS, NOIA. AQUESTES FULLES SÓN LA TEVA “CURUMÍ”. CREIXERAN I ES TORNARAN UNA PLANTA MOLT ALTA. LLAVORS T’OFERIRÀ MOLTES PANOLLES. VINE A BUSCAR-LES A L’ESTIU. TORNARÀS A TROBAR AQUÍ LA TEVA NINA. LA YACI HI TORNÀ EN ARRIBAR L’ESTIU I HI TROBÀ MOLTES PANOLLES DE BLAT DE MORO, IGUALS QUE LA SEVA “CURUMÍ”. AMB LES ALTRES, QUE EREN DUES, TRES, QUATRE, CINC, I ENCARA MÉS, LA SEVA MARE VA COURE UNA COCA DE BLAT DE MORO. FI

L’OGRE VERMELL

CONTE TRADICIONAL JAPONÈS

CONTE EXPLICAT PER LA MERITXELL

L’OGRE VERMELL HI HAVIA UNA VEGADA UN OGRE MOLT GRAN DE COLOR VERMELL QUE TENIA UNA BANYA AL CAP I QUE VIVIA EN UNA CASA A LA MUNTANYA. SEMBLAVA MOLT FEROTGE, PERÒ EN CANVI, L’OGRE TENIA UN BON COR. I UN ÚNIC DESIG: QUÈ LA GENT DEL POBLE FOSSIN AMICS SEUS, QUE POGUÉS JUGAR AMB ELLS, ANAR A LES SEVES CASES I QUE NO LI TINGUESSIN POR. AIXÍ VA SER COM UN DIA VA DECIDIR ESCRIURE UNA CARTA I LA VA POSAR A LA PORTA DE CASA SEVA. AIXÍ QUAN LA GENT DEL POBLE ANÉS A LA MUNTANYA A PASSEJAR O A CAÇAR LA PODRIEN LLEGIR. A LA CARTA HI DEIA: ESTIMADA GENT DEL POBLE, NO SÓC PERILLÓS. M’AGRADARIA SER EL VOSTRE AMIC. SIGNAT L’OGRE VERMELL. PERÒ QUAN ELS HABITANTS DEL POBLE HO VAN LLEGIR, NO VAN PODER EVITAR FUGIR CORRENTS. L’OGRE QUE HO HAVIA VIST TOT PER LA FINESTRA ES VA POSAR PRIMER MOLT TRIST I DESPRÉS MOLT ENFADAT VA TRENCAR AMB UN COP DE PEU LA CARTA QUE HAVIA ESCRIT. I VA FER UN CRIT TAN FORT QUE EL VA SENTIR L’OGRE BLAU, EL SEU AMIC, QUE VIVIA A LA MUNTANYA BLAVA. I VA ANAR A PREGUNTAR AL SEU AMIC QUE LI PASSAVA. L’OGRE VERMELL LI VA EXPLICAR EL SEU DESIG DE SER AMIC DELS HABITANTS DEL POBLE I L’OGRE BLAU LI VA PROPOSAR UN PLA. A L’ENDEMÀ, QUAN SORTÍS EL SOL, L’OGRE BLAU FARIA VEURE QUE VOLIA ATACAR LA GENT DEL POBLE I L’OGRE VERMELL ARRIBARIA PER FER FORA L’OGRE BLAU I SALVAR A TOTS ELS HABITANTS, CLAVANT-LI UN COP DE PUNY FICTICI. D’AQUESTA MANERA L’OGRE VERMELL ES GUANYARIA EL RESPECTE I ESTIMA DE LA GENT DEL POBLE. I AIXÍ HO VAN FER. L’ENDEMÀ TOTES LES PERSONES VAN VEURE COM ARRIBAVA UN OGRE BLAU QUE VOLIA FER-LOS MAL I COM DE SOBTE, ARRIBAVA L’OGRE VERMELL PER SALVAR-LOS I ELS DEFENSAVA.

PER PRIMERA VEGADA, HOMES I DONES, NENES I NENES VAN CÓRRER A ABRAÇAR A L’OGRE VERMELL I DONAR-LI LES GRÀCIES. DES D’AQUELL DIA EL VAN ESTIMAR I VAN PODER JUGAR JUNTS, PRENDRE EL TÉ JUNTS I VIURE EN HARMONIA. PERÒ UN DIA, L’OGRE VERMELL VA RECORDAR EL SEU AMIC OGRE BLAU. NO LI HAVIA NI DONAT LES GRÀCIES, NI L’HAVIA TORNAT A VEURE DES D’AQUELL DIA. VA DECIDIR ANAR A CASA SEVA PERQUÈ TENIA MOLTES GANES DE VEURE’L, PERÒ QUAN VA ARRIBAR VA PICAR A LA PORTA I NINGÚ LI VA OBRIR. HI HAVIA, AIXÒ SI, UNA CARTA PER ELL. QUE DEIA: JA PER FI LA GENT DEL POBLE T’ACCEPTA I T’ESTIMA. PERÒ TU I JO ARA NO PODEM SER AMICS, PERQUÈ LA GENT DEL POBLE SABRIA QUE TOT HA ESTAT UNA ENGANYIFA. SIGUES FELIÇ, QUE JO ANIRÉ LLUNY D’AQUÍ A BUSCAR ALTRES AMICS I ALTRES MUNTANYES PER VIURE. T’ESTIMO MOLT. SIGNAT: OGRE BLAU I L’OGRE VERMELL VA PLORAR MÉS QUE MAI I ES VA POSAR MOLT TRIST PERQUÈ HAVIA PERDUT EL SEU MILLOR AMIC. I VET AQUÍ UN GAT I VET AQUÍ UN GOS, AQUEST CONTE JA S’HA FOS!

PETITA MASSAI

CONTE DE TANZÀNIA

CONTE EXPLICAT PER LA SÍLVIA

PETITA MASSAI HI HAVIA UNA VEGADA UNA NENA QUE VIVIA A TANZÀNIA I QUE ES DEIA PETITA MASSAI. UN DIA, PAPA MASSAI LI VA DIR: - MAMA MASSAI I JO SEREM FORA TOTA LA TARDA, I TORNAREM A L'HORA DE SOPAR. QUAN LA PETITA MASSAI VA VEURE QUE ELS SEUS PARES HAVIEN MARXAT, VA FER UN SALT I VA DIR: - AIXÒ ÉS MOLT AVORRIT! ANIRÉ A FER UN TOMB UNA ESTONETA. I VA SORTIR A PASSEJAR. ES VA ENFILAR A UNA PALMERA I ES VA BANYAR AL RIU. VA JUGAR AMB UN PEIX BLAU I AMB UN ALTRE DE GROC. I EN SORTIR DE L'AIGUA, ES VA TROBAR UN HOME ALT, ROS I MOLT DISTINGIT, QUE AMB UN ACCENT ESTRANY LI VA DIR: - BONA TAGDA, MENUDA. QUE HAS VIST PEG AQUÍ UN ELEFANT? - NO, NO, SENYOR, NO N'HE VIST CAP! - OH LA LA, QUINA CONTRAGIETAT! -VA FER. I VA AGAFAR EL SEU EQUIPATGE I VA CONTINUAR CAMINANT. LA PETITA MASSAI, UNA MICA SORPRESA PER AQUESTA TROBADA VA ANAR RÀPIDAMENT A AVISAR L'ELEFANT QUE ALGÚ EL BUSCAVA. - GRÀCIES, GRÀCIES, AMIGUETA -VA DIR L'ELEFANT QUAN VA SABER LA NOTÍCIA-. A AQUEST HOME DOLENT SE LI HA FICAT AL CAP PRENDRE'M ELS ULLALS PER FER-NE TOT DE CAPSES, BRAÇALETS I ANELLS. ME'N VAIG CORRENT A AVISAR LA RESTA DE LA BANDADA. I EN EL CAMÍ DE TORNADA, LA PETITA MASSAI ES VA TORNAR A TROBAR AQUELL HOME. - BONA TAGDA, PETITA MASSAI! QUE HAS VIST POTSER UN RINOCEGONT?

- NO, NO SENYOR, NO N'HE VIST NI UN. - OH LA LA, QUINA CONTRAGIETAT! -VA FER. I SE'N VA ANAR AMB LES SEVES COSES CAP A UNA ALTRA BANDA. I LA PETITA MASSAI VA ANAR RÀPIDAMENT A AVISAR EL RINOCERONT QUE ALGÚ EL BUSCAVA. - MOLTES GRÀCIES, BONICA, PER AVISAR-ME -VA DIR EL RINOCERONT QUAN VA SABER LA NOTÍCIA-. AQUEST PESAT EM VOL TALLAR LA BANYA PER CONVERTIR-LA EN UN MÀNEC DE GANIVET, AIXÒ SÍ, DE DISSENY. ME'N VAIG CORRENT A AVISAR TOTA LA COLLA. I QUAN JA ERA A PUNT D'ARRIBAR A CASA SEVA, LA PETITA MASSAI ES VA TROBAR UNA ALTRA VEGADA L'HOME. - BONA TAGDA, XICOTETA! QUE HAS VIST POTSER UN COCOGDGIL? - DONCS NO SENYOR, NO, NI UN EN TOTA LA TARDA. - OH! QUIN ESCÀNDOL! -VA EXCLAMAR-. AIXÒ ÉS UNA ENGEDADA, ME'N TOGNO A CASA. SI NO HI HA ELEFANTS, NI RINOCEGONTS, NI COCOGDGILS, LA SELVA ÉS MOLT AVOGGIDA...I AL DAMUNT ESTÀ PGENA DE MOSQUITS! I VA GIRAR CUA I SE'N VA ANAR. LLAVORS, LA PETITA MASSAI VA CÓRRER FINS AL RIU I VA CRIDAR EL COCODRIL PER EXPLICAR-LI EL QUE HAVIA PASSAT. - GRÀCIES, NOIA, GRÀCIES -VA DIR EL COCODRIL-. AQUEST HOME TÉ LA INTENCIÓ DE MATAR-ME PER FER UNES SABATES CARÍSSIMES AMB LA MEVA PELL. ME'N VAIG CORRENT, A VEURE SI ÉS VERITAT QUE HA TOCAT EL DOS. ALESHORES, QUAN LA PETITA MASSAI ES DISPOSAVA A AGAFAR EL CAMÍ DE TORNADA, ES VA ADONAR QUE, TANT ANAR AMUNT I AVALL, S'HAVIA PERDUT. I ES VA ASSEURE EN UNA ROCA I VA COMENÇAR A PLORAR. EN SENTIR AQUELLS PLORS DESCONSOLATS, UNA GIRAFA VA TREURE EL NAS PER ENTRE ELS ARBRES: - QUÈ PASSA, QUÈ PASSA? -VA PREGUNTAR LA GIRAFA-. TU DEUS SER LA PETITA MASSAI, OI? M'HO HA DIT UN OCELLET. TAMBÉ M'HA DIT QUE HAS SALVAT EL COCODRIL, L'ELEFANT I EL RINOCERONT. PER QUÈ PLORES? QUE T'HAS PERDUT? AU, PUJA.

I LA NENA ES VA ENFILAR A LA GIRAFA, COLL AMUNT. I QUAN VA ARRIBAR DALT DE TOT, ON FEIA MOLT DE FRED, VA MIRAR A LA DRETA, ENDAVANT I A LA LLUNYANIA, I ALLÀ, DARRERA LA MUNTANYA, VA VEURE EL POBLE...I CASA SEVA! I VA BAIXAR COM EN UN TOBOGAN, FINS EL LLOM DE LA GIRAFA I AQUESTA LI VA DIR: - AGAFA'T FORT, BUFONA! -I VA COMENÇAR A CÓRRER PER ENTRE EL ARBRES DE COLOR PLATEJAT. QUAN VA ARRIBAR AL POBLE LA VA DEIXAR, AMB MOLT DE COMPTE, A L'ENTRADA. - ADÉU, PETITA MASSAI. - ADÉU AMIGA GIRAFA. QUAN VA ARRIBAR A CASA, LA PETITA MASSAI TENIA MOLTA GANA. SORT QUE ELS SEUS PARES JA LI TENIEN PREPARAT EL SOPAR. I CONTE CONTAT, CONTE ACABAT!

POMPERIPOSSA I EL SEU GRAN NAS

CONTE EXPLICAT PER L'ANDREA

CONTE DE SUÃˆCIA

POMPERIPOSSA I EL SEU GRAN NAS HI HAVIA UNA VEGADA, FA MOLTS I MOLTS ANYS, UNA BRUIXA MOLT VELLA QUE ES DEIA POMPERIPOSSA. NO ÉS UN NOM MOLT MACO PERÒ, MALGRAT TOT, ÉS MÉS MACO QUE ELLA MATEIXA. PODEU IMAGINAR-VOS COM ERA? TENIA DOS ULLS VERMELLS I PETITS I UNA BOCA GROSSA AMB NOMÉS TRES DENTS. A LES MANS TENIA UN MUNT DE BERRUGUES I A L'ESQUENA TENIA UNA GRAN GEPA. ELLA VIVIA SOLA EN UNA CASETA AL MIG DEL BOSC; LA SEVA CASETA ESTAVA FETA DE XORIÇOS, PERNILS, I, EN COMPTES DE MAONS HI HAVIA BOMBONS. NINGÚ S'ATREVIA ACOSTAR-S'HI PERQUÈ ERA MOLT DOLENTA. CADA COP QUE ALGÚ S'HI ACOSTAVA EL CONVERTIA EN UNA TAULA, EN UN PISSARRÍ O EN UNA ALTRA COSA. CADA COP QUE ENCANTAVA A ALGÚ, EL SEU NAS CREIXIA UNA MICA MÉS. AIXÒ ERA UN CÀSTIG! EN EL MATEIX BOSC ON VIVIA POMPERIPOSSA TAMBÉ HI VIVIA UN REI AMB ELS SEUS FILLS: UN PRÍNCEP QUE S'ANOMENAVA PEP I UNA PRINCESA QUE ES DEIA PEPA. UN DIA VAN PASSEJAR AMB EL SEU SERVENT QUE NOMÉS SABIA DIR “AH” O “OH”. - VOLEM ANAR AL BOSC-, VA DIR EL PRÍNCEP PEP. - AH!- VA DIR EL SERVENT, I ELS VA ACOMPANYAR. DESPRÉS D'UNA ESTONA VAN ARRIBAR A UN PANTÀ I EL SERVENT VA MULLAR ELS SEUS PEUS PERQUÈ PORTAVA SABATES DE SEDA. -OH!- VA DIR EL SERVENT, I VA TORNAR CORRENTS AL CASTELL PER POSAR-SE UNES BOTES. PERÒ ABANS DE MARXAR VA DIR: - BA! AIXÒ SIGNIFICAVA: “ESPEREU AQUÍ PRÍNCEP PEP I PRINCESA PEPA, FINS QUE JO TORNI AMB LES MEVES GRANS BOTES POSADES. PERÒ, ÉS CLAR, AIXÒ NO HO PODIEN ENTENDRE ELS FILLS DEL REI, I AIXÍ DONCS VAN CONTINUAR EL SEU CAMÍ, ALLUNYANT-SE CADA COP MÉS DEL CASTELL. AQUEST BOSC ERA EL MATEIX ON VIVIA POMPERIPOSSA! TOTS ELS OCELLS VAN COMENÇAR A PIULAR: - PIU, PIU, NO ANEU ALLÀ, NO HI ANEU!

PERÒ AIXÒ EL PRÍNCEP PEP TAMPOC NO HO PODIA ENTENDRE I VAN SEGUIR CAMINANT FINS QUE VAN ARRIBAR A LA CASETA DE POMPERIPOSSA, QUE ESTAVA FETA DE XORIÇOS, PERNILS I BOMBONS. - ANEM A SOPAR- VA DIR EL PRÍNCEP PEP, I VA AGAFAR UN GRAN XORIÇO DE LA CASA. LLAVORS POMPERIPOSSA VA TREURE EL SEU GRAN NAS PER LA FINESTRA DE LA CASA I ELS VA MIRAR. - ENTREU, ENTREU- VA DIR. JO SÓC LA VOSTRA FADA. VAIG A FER-VOS UNS CREPS AMB MELMELADA. EL PRÍNCEP PEP I LA PRINCESA PEPA LA VAN CREURE I VAN ENTRAR A LA CASA, ENCARA QUE TENIEN MOLTA POR. - MMMMMM- VA DIR POMPERIPOSA, I ELS VA MIRAR-. NO HE MENJAT ÀNECS FA MOLT DE TEMPS… I EN DIR AIXÒ VA FER UNS GESTOS MÀGICS AMB LA SEVA VARETA MÀGICA. - ZIM ZAM PATAPUM- VA DIR POMPERIPOSSA. I DE SOBTE, EL PRÍNCEP PEP I LA PRINCESA PEPA VAN CONVERTIR-SE EN DOS ÀNECS PETITS I BLANCS. -UIIII- VA DIR POMPERIPOSA TOT TOCANT-SE EL NAS, PERQUÈ EN EL MATEIX INSTANT EN QUÈ HAVIA ENCANTAT ALS PRÍNCEPS EN ÀNECS, EL SEU NAS HAVIA CRESCUT UNA MICA MÉS. - AIXÒ T'ESTÀ BÉ PER MALVADA!- VAN DIR ELS OCELLS DEL BOSC. - ARA ANIREU A NEDAR, ÀNECS MEUS- VA DIR POMPERIPOSSA. I ELS VA POSAR AL LLAC. - AIXÒ ÉS EL QUE US MEREIXEU, I A MÉS GAUDIRÉ MOLT QUAN US POSI EN UN GRAN FOC AQUESTA NIT. -HAHAHA!- VAN DIR ELS NENS-. NO VOLEU DIR CREPS AMB MELMELADA? DE SOBTE, EL SERVENT VA TORNAR DEL CASTELL I VA ESTAR MOLTA ESTONA BUSCANT ELS FILLS DELS REI PERÒ NO ELS VA TROBAR EN LLOC. -AH!- VA DIR EL SERVENT QUAN VA VEURE POMPERIPOSSA. - BA! - VA DIR TOT TRAIENT LA SEVA ESPASA PER TALLAR EL SEU NAS. PERÒ POMPERIPOSSA RÀPIDAMENT VA TREURE LA SEVA VARETA MÀGICA I VA DIR: - ZIM ZAM PATAPUM-. I VA CONVERTIR AL SERVENT EN UN OCELL.

-PIU, PIU…- VA DIR, L'OCELL, TOT SALTANT. ELS PRÍNCEPS QUE EREN ÀNECS VAN COMENÇAR A CRIDAR PER DEMANAR AJUDA -HAHAHA-. - SI, SI!!! QUEIXEU-VOS, QUEIXEU-VOS- VA RIURE POMPERIPOSA MOLT CONTENTA. - NO HI HA RES QUE PUGUI TRENCAR L'ENCANTERI. SI SENTIU EL CRIT MÉS ESPANTÓS QUE EXISTEIX, TOT EL QUE JO HE ENCANTAT TORNARÀ A SER NORMAL I JO EM CONVERTIRÉ EN UNA PEDRA. PERÒ AIXÒ ESPERO QUE NO ARRIBI A PASSAR FINS D'AQUÍ A MOLTS ANYS- VA DIR POMPERIPOSSA. - MIRA QUIN NAS QUE TENS POMPERIPOSSA, MÉS LLARG QUE LES TEVES CAMES! AIXÒ T'ESTÀ BÉ PER DOLENTA- VAN DIR TOTS ELS OCELLS. - M'ESTEU POSANT TANT FURIOSA QUE EL MEU NAS COMENÇA A SUAR- VA DIR POMPERIPOSSA TOT REMULLANT-LO A L'AIGUA PER REFRESCAR-LO. PERÒ AMB TANTA MALA SORT QUE EN AQUEST LLAC HI HAVIA UN CRANC QUE NO HAVIA MENJAT RES DES DE FEIA TRES DIES. AQUEST CRANC VA PESSIGAR EL SEU NASSOT I POMPERIPOSSA VA COMENÇAR A CRIDAR MOLT FORT, UN CRIT ESPANTÓS. - AAAHH!!! PERÒ EL CRANC NO VA DEIXAR DE PESSIGAR-LA I POMPERIPOSSA VA CRIDAR ENCARA MÉS FORT. - AAAAAHH!!! - AIXÒ ÉS EL CRIT MÉS ESPANTÓS QUE MAI NO ES PUGUI SENTIR -VA DIR LA CIGONYA. ALESHORES ES VA TRENCAR L'ENCANTERI, ÉS A DIR, ELS DOS ÀNECS ES VAN CONVERTIR EN EL PRÍNCEP PEP I LA PRINCESA PEPA, I EL PETIT OCELL ES VA CONVERTIR EN EL SERVENT. - AH, VA, BÉ!!- VA DIR EL SERVENT TOT AGAFANT LES MANS DELS PRÍNCEPS I VAN COMENÇAR A CÓRRER FINS ARRIBAR AL CASTELL. ALLÍ ELS ESPERAVA EL REI, QUE ESTAVA MOLT ENFADAT PERQUÈ HAVIEN TRIGAT MOLT. -NA!- VA DIR EL SERVENT PER CALMAR-LO… I LLAVORS, EL REI VA ENTENDRE QUE HAVIEN ESTAT ENCANTATS PER POMPERIPOSSA I QUE NO HI HAVIEN POGUT FER RES. EL REI VA DONAR UN TROFEU AL SERVENT PERQUÈ VA SER MOLT VALENT I ALS SEUS FILLS ELS VA DONAR LA POMA DEL REGNE, LA MEITAT A CADA UN. POMPERIPOSSA ES VA CONVERTIR EN UNA PEDRA… I CONTE CONTAT, JA S'HA ACABAT.

RIKKI-TIKKI-TAVI

CONTE POPULAR HINDÚ

CONTE EXPLICAT PER LA MERCÈ

EL CONTE DE RIKKI-TIKKI-TAVI HI HAVIA UNA VEGADA EN UN POBLE DE LA ÍNDIA UNA CASA DE BAMBÚ FETA A SOBRE DE TRONCS , A L’ALÇADA DELS ARBRES, AIXÍ QUAN PLOVIA MOLT NO PODIA ENTRAR L’AIGUA I AL MIG DE LA SELVA TROPICAL ES PROTEGIEN DELS ANIMALS SALVATGES . A LA NIT NO ELS PODIEN ATACAR, GUARDAVEN L’ESCALA I DORMIEN TRANQUILS. TOTS ELS MATINS EL LLENYATAIRE MARXAVA A TREBALLAR I NO TORNAVA FINS AL VESPRE. LA SEVA FILLA DE QUINZE ANYS I EL NEN PETIT DE DIVUIT MESOS RESTAVEN SOLS FINS A L’HORA DE SOPAR. LA NOIA ES QUEDAVA SOLA A LA CABANA FENT-SE CÀRREC DEL SEU GERMANET I NOMÉS EL DEIXAVA SOL QUAN ANAVA A CERCAR L’AIGUA AL RIU. BÉ , TAMPOC EL DEIXAVA BEN SOL, DONCS TENIEN UN ANIMAL DOMÈSTIC QUE EL SEU PARE VA TROBAR UN DIA AL BOSC , UNA MANGOSTA MOLT SIMPÀTICA, PETITONA, AMB LA CUA LLARGA . SEMPRE HAVIA ESTAT UNA ANIMAL MOLT FIDEL, TRANQUIL I OBEDIENT QUE ELS FEIA COMPANYIA. TOT I AIXÍ ELLA SEMPRE QUAN ANAVA A BUSCAR L’AIGUA TENIA UNA MICA DE POR QUE LI FES QUALSEVOL COSA AL PETIT. TOTES LES SEVES PORS AUGMENTAVEN DEIXAVA EL NEN TOT SOL AMB LA MANGOSTA, LA NENA SE’N ANAVA AL RIU AMB EL SEU CÀNTIR AMB GRAN ANGOIXA FINS QUE TORNAVA I EL TORNAVA A VEURE DORMINT TRANQUIL·LAMENT EN EL SEU BRESSOL. MAI NO HAVIA PASSAT RES. EL SEGÜENT MATÍ QUE LA NENA VA ANAR AL RIU ES VA ENTRETENIR MIRANT AQUELLES MUNTANYES TAN VERDES, SENTINT LES OLORS DE LA SELVA, ES VA DISTREURE I EN ADONAR-SE’N QUE ERA TARD ES VA COMENÇAR A PREOCUPAR, DONCS LI VA VENIR AL CAP UN MAL SON. ALGUNA COSA PASSAVA A CASA SEVA, VA SENTIR UNA ESGARRIFANÇA. EL SEU GERMÀ PODIA ESTAR EN PERILL SENSE AGAFAR EL CÀNTIR VA CÓRRER A CASA SEVA, EL PRESSENTIMENT DE LA FILLA DEL LLENYATAIRE ERA CERT, A LA CABANA EL NEN DORMIA PLÀCIDAMENT EN EL BRESSOL, DE SOBTE UNA SERPOTA GRAN ENTRAVA PER UNA ESCLETXA DE LA PARET I S’ANAVA ARROSSEGANT FINS ACOSTAR-SE ON LA MANGOSTA DESCANSAVA CARGOLADA SOBRE SÍ

MATEIXA, ATENTA COM SEMPRE EN ELS SEUS PEUS. LA SERP ES VA POSAR DRETA ELEVANT EL SEU COLL MENTRE ENSENYAVA LA SEVA LLENGUA VERMELLA , A PUNT D’ATACAR. LA MANGOSTA S’AIXECÀ D’UN SALT AMB EL JUST TEMPS D’APARTAR-SE. AIXÍ UNA I ALTRA VEGADA LA SERP INTENTAVA MOSSEGAR LA MANGOSTA, PERÒ ELLA QUAN RODOLAVEN PER TERRA VA ACONSEGUIR CLAVAR-LI ELS SEUS ULLALS ESMOLATS. EL RÈPTIL EN VEURE’S PERDUT VA INTENTAR OFEGAR A LA MANGOSTA INÚTILMENT, AQUESTA NO LA VA DEIXAR ANAR FINS QUE ES VA QUEDAR QUIETA. QUAN LA NOIA VA ARRIBAR A LA CABANA ESBUFEGANT, DESPRÉS DE CÓRRER TANT, VA TROBAR A L’ENTRADA A LA MANGOSTA AMB LA CARA BRUTA DE SANG I EN VEURE QUE NO ES BELLUGAVA ES VA ESPANTAR I VA PENSAR EL PITJOR, LA VA APARTAR AMB EL PEU, NOMÉS PENSAVA EN EL SEU GERMANET PETIT. VA RESTAR PARADA EN VEURE’L DORMIR TRANQUIL·LAMENT EN EL SEU BRESSOL I A SOTA EL COS DE LA MALVADA COBRA. ES VA PREGUNTAR EN SILENCI , QUÈ HAURIA PASSAT...? QUAN LA NOIA ERA A PUNT D’AGAFAR EL PETIT ENTRE ELS SEUS BRAÇOS NO VA ARRIBAR A FER-HO. PRIMER ANÀ A AGAFAR LA MANGOSTA FERIDA I LA VA ABRAÇAR CARINYOSAMENT. EN ARRIBAR LA NIT S’ESCOLTEN LES PASSES DEL LLENYATAIRE, LA CASA JA ÉS NETA I ENDREÇADA. L’HOME VEU AMB GRAN SORPRESA QUE LA SEVA FILLA L’ESPERA A PEU D’ESCALA AMB EL NEN I LA MANGOSTA, UN A CADA BRAÇ. ELLA LI EXPLICÀ EL QUE HAVIA PASSAT, HAVIA MALPENSAT D’AQUELL ANIMALET DE COMPANYIA QUE VA DEMOSTRAR SER MOLT VALENT I QUE ESTIMAVA A TOTS. I AQUESTA ÉS LA HISTÒRIA , LA FORMOSA HISTÒRIA DE LA MANGOSTA I LA COBRA QUE VA SUCCEIR FA MOLTS ANYS AL PANCHANTRA, LA ÍNDIA, UN PAÍS MOLT LLUNYÀ. FI

TONY I EL CANGUR

CONTE POPULAR D’AUSTRÀLIA

CONTE EXPLICAT PER LA LAIA

TONY I EL CANGUR HI HAVIA UNA VEGADA UN NEN QUE ES DEIA TONY I VIVIA EN UN RANXO A AUSTRÀLIA. LA SEVA FAMÍLIA ES DEDICAVA A LA RAMADERIA, I ENCARA QUE TENIEN MOTOS PER A CUIDAR ELS RAMATS D'OVELLES, I MOLTS ALTRES AVENÇOS, HI HAVIA SEMPRE MOLTA FEINA A FER... EN TONY AJUDAVA EL SEU PARE EN TOT EL QUE PODIA I GAUDIA FENT QUALSEVOL DE LES TASQUES DEL RANXO. EL PARE D’EN TONY SABIA MOLTES COSES DEL SEU PAÍS I DEL SEU RANXO, I PER LA NIT EXPLICAVA HISTÒRIES MISTERIOSES O INVERSEMBLANTS. EN TONY VA APRENDRE MOLT AMB ELL, COSES ESTRANYES COM QUE MOLTA GENT A AUSTRÀLIA ENCARA ES MUDAVEN PER LES FESTES COM ANTIGAMENT FEIEN ELS ABORÍGENS, PLENS DE CENDRA. TAMBÉ EXPLICAVA QUE AUSTRÀLIA ERA UN PAÍS RIC, QUE TENIEN MOLTES OVELLES ALS RAMATS, TANTES, QUE SI EN DONAVEN 15 A CADA AUSTRALIÀ ENCARA EN SOBRARIEN... EN TONY TENIA UN SOMNI, TENIR UN CANGUR COM A COMPANY DE JOCS, TENIR UN CANGUR COM A ANIMAL DE COMPANYIA...PERÒ EL SEU PARE ERA MOLT CLAR EN AIXÒ, SEMPRE LI DEIA: -

TONY, UN CANGUR ÉS UN ANIMAL SALVATGE... VIU A LES MUNTANYES I NO LI AGRADA CONVIURE AMB ELS HOMES. UN CANGUR ÉS MOLT DIFERENT D'UN GAT O UN GOS...AL RANXO TENIM OVELLES, CAVALLS, GATS, GOSSOS... POTS ESCOLLIR, ENTRE ELS ANIMALS QUE PODEN VIURE AMB ELS HOMES.

PERÒ EN TONY SEMPRE RESPONIA: -

PARE, JO EL QUE VULL ÉS UN CANGUR... ELS HE VIST SALTANT PER LA SABANA, SON BONICS DE MENA, DIVERTITS I AMICS DELS SEUS AMICS... PERÒ TONY, NO POT SER... SERIA COM SI DEMANESSIS UNA BALENA PEL TEU ANIVERSARI...

EN TONY ES QUEDAVA PENSANT QUE TAMBÉ LI AGRADARIA UNA BALENA, PERÒ VIVINT TANT LLUNY DEL MAR, AQUESTA IDEA ERA MÉS DIFÍCIL DE REALITZAR QUE TENIR UN CANGUR !!!! POTSER QUAN FOS GRAN...EL TEMA DE LA BALENA PODRIA SER POSSIBLE, PENSAVA EN TONY.

UN BON DIA, ELS HOMES DEL RANXO VAN MARXAR AMB EL RAMAT CAP AL MERCAT, EL MERCAT ERA A MOLTES HORES DE CAMÍ, HI ANAVEN AMB LES MOTOS, AMB ELS CAVALLS I ELS GOSSOS. HAVIEN DE PASSAR PER LLOCS ON NO HI HAVIA CAP POBLE NI CIUTAT, AUSTRÀLIA ERA UN PAÍS MOLT EXTENS... DE COP I VOLTA, EL MAJORAL VA VEURE UNA COSA QUE ES MOVIA ENTRE ELS MATOLLS, VA ANAR CAP ALLÀ I VA VEURE UN PETIT CANGUR, QUE SEGURAMENT S’HAVIA PERDUT DE SA MARE I PLORAVA DE POR I DE GANA... L’HOME ES VA RECORDAR QUE EN TONY, SEMPRE LI PREGUNTAVA COSES SOBRE ELS CANGURS, ESTAVA MOLT INTERESSAT EL NOI... VAN MIRAR I NO VA APARÈIXER LA MARE DEL CANGURET... VA DECIDIR DE PORTAR-LO AL RANXO I DONAR-LO A EN TONY QUE EL CUIDARIA BÉ... EN TONY QUAN VA VEURE EL CANGUR VA TENIR UNA GRAN ALEGRIA...I VA ANAR A BUSCAR EL SEU PARE. -

PARE, QUE ME’L PUC QUEDAR ? SI FILL SI, PERÒ HAS DE SABER QUE AQUEST NO ÉS EL SEU LLOC I QUE ALGUN DIA VOLDRÀ MARXAR DEL TEU COSTAT... NO PARE NO... QUE EL CUIDARÉ BÉ..., DEIA EN TONY.

ERA UN CANGUR PRECIÓS, I EN TONY EL VA CUIDAR MOLT I MOLT BÉ, LI DONAVA MENJAR, PASSEJAVEN JUNTS MOLTES ESTONES, JUGAVA AMB EL, PERÒ SENSE MOLESTAR-LO, DEIXANT QUE EL CANGUR EN TINGUÉS GANES DE JUGAR... ANAVEN AL RIU I JUGAVEN AMB L’AIGUA... QUAN EREN AL CAMP, EN TONY FEIA UN XIULET I EL CANGUR ANAVA SALTANT A VEURE’L, ERA LA SEVA MANERA DE CRIDAR-LO I AIXÍ, JUGANT I JUGANT VA PASSAR EL TEMPS... I EL CANGUR ES VA FER GRAN, ERA JA TAN ALT COM EN TONY !!! UN DIA DE BON MATÍ EN TONY VA ANAR AL CORRAL A VEURE QUÈ FEIA EL CANGUR I NO HI ERA, HAVIA SALTAT LA TANCA I VA VEURE QUE MARXAVA CAP A LA MUNTANYA... EL VA SEGUIR I VA XIULAR MOLT FORT. EL CANGUR ES VA ATURAR, VA MIRAR ENRERE, VA VEURE EN TONY I VA TORNAR FENT SALTETS... QUINA ALEGRIA !!! HAVIA TORNAT A CASA, HAVIA PREFERIT ESTAR AMB ELL QUE A LA MUNTANYA... VAN TORNAR A JUGAR JUNTS, VAN ANAR AL RIU I AL PRAT A PERSEGUIR PAPALLONES...FINS QUE...

DE COP I VOLTA EL CANGUR ES VA POSAR MALALT, NO VOLIA NI MENJAR, I TOT EL DIA ESTAVA ESTIRAT AL CORRAL SENSE GANES DE JUGAR. EN TONY VA ANAR A BUSCAR SON PARE I EL MAJORAL. AQUESTS DOS HO VAN VEURE CLAR...EL CANGUR NO ESTAVA MALALT, ESTAVA TRIST... TENIA AQUELLA PENA QUE TENEN ELS QUE SE SENTEN SOLS, SENSE AMICS DE LA SEVA ESPÈCIE, SENSE FAMÍLIA... EL MAJORAL VA DIR: - TONY, PENSO QUE HA ARRIBAT EL MOMENT DE DEIXAR MARXAR EL TEU CANGUR. AQUEST ANIMAL T’ESTIMA PERQUÈ L’HAS CUIDAT MOLT BÉ, PERÒ S’HA FET GRAN I HA D’ANAR A VIURE AMB ALTRES CANGURS COM ELL. - ÉS HORA QUE EL TEU CANGUR PUGUI TROBAR LA SEVA FAMÍLIA, ELS ENYORA, PER AIXÒ ESTÀ TRIST..., VA DIR EL PARE D’EN TONY. EN TONY PLORANT VA AGAFAR EL CANGUR PEL COLL I EL VA ABRAÇAR: - MARXA AMIC, MARXA AMB ELS TEUS, PENSO QUE HAS DE VIURE ON SIGUIS FELIÇ I AMB QUI TU VULGUIS... EL CANGUR VA SEMBLAR ENTENDRE AQUESTS MOTS, LI VA LLEPAR LA CARA I VA ANAR FENT SALTETS PEL CAMÍ DE LA MUNTANYA. EN TONY ES VA QUEDAR PLORANT I VA ESTAR MOLT TRIST UN TEMPS. QUAN JA NO HI PENSAVEN, VA ARRIBAR LA PRIMAVERA I UN DIA VAN VEURE UN GRUP DE CANGURS A DALT DE LA MUNTANYA. MIRAVEN CAP AL RANXO I EN TONY VA RECONÈIXER EL SEU CANGUR QUE VENIA A SALUDAR-LO. A PARTIR DE LLAVORS, LES VISITES VAN SER MOLTES, I SEMPRE VAN SER AMICS. I VET AQUÍ UN GOS I VET AQUÍ UN GAT, I AQUEST CONTE S’HA ACABAT, I VET AQUÍ UN GAT I VET A QUI UN GOS I AQUEST CONTE S’HA FOS!!!