TALLER DE CONTES EDUCACIÓ INFANTIL PARVULARI 3 ANYS PARVULARI 4 ANYS PARVULARI 5 ANYS
CURS 2015-2016
ESCOLA ANTAVIANA
INTRODUCCIÓ AQUEST CURS 2015-2016 COM EN ELS DARRERS ANYS, HEM POSAT EN MARXA EL TALLER DE CONTES. L’EQUIP DE MESTRES VALOREM MOLT POSITIVAMENT AQUEST PROJECTE PELS BONS RESULTATS OBTINGUTS AL LLARG DELS ANYS.
AQUEST ANY HEM VOLGUT RECUPERAR ELS CONTES TRADICIONALS, JA QUE AQUESTS ENS APORTEN HISTORIES PER AFRONTAR SITUACIONS DE LA VIDA, MOLTS ACABEN MALAMENT I PENSEM QUE AIXÒ TAMBÉ ELS ENSENYA A QUE NO TOT ÉS DE COLOR DE ROSA I ACABA BÉ. HO HEM FET DOS DIES A LA SETMANA, ELS NENS I NENES DE LES DIFERENTS CLASSES DE P3, P4 I P5 S’HAN AGRUPAT EN NOU GRUPS. AQUEST ÉS UN DELS ASPECTES QUE DESTAQUEM DEL TALLER DE CONTES. TAMBÉ VALOREM MOLT POSITIVAMENT LA UTILITZACIÓ I MOVIMENT PELS DIFERENTS ESPAIS DE L’ESCOLA, PER PART DE L’ALUMNAT; QUE SUPOSA UN ELEVAT GRAU DE RESPONSABILITAT I AUTONOMIA. I TAMBÉ ÉS MOLT ENRIQUIDOR PER TOTS, EL CONEIXEMENT I RELACIÓ AMB TOT L’ALUMNAT I MESTRES DEL PARVULARI (NO NOMÉS AMB LA SEVA TUTORA)
TAMBÉ CAL REMARCAR UN DELS OBJECTIUS BÀSICS A L’HORA DE PLANTEJAR-NOS EL TALLER I QUE AVUI TÉ UNA ESPECIAL IMPORTÀNCIA, DEGUT A LA INCORPORACIÓ D’INFANTS DE DIFERENTS INDRETS DEL MÓN: LA COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL EN CATALÀ.
CONSTATEM L’INTERÈS I ENTUSIASME QUE ELS INFANTS HAN MOSTRAT AL LLARG DEL TALLER VERS LA DESCOBERTA DELS DIFERENTS ARGUMENTS, HISTÒRIES, PERSONATGES, SITUACIONS... AIXÍ COM EN LA REALITZACIÓ DE DIFERENTS PROPOSTES DE TREBALL PLANTEJADES PER CADA CONTE; AQUESTES HAN ESTAT MAJORITÀRIAMENT PLÀSTIQUES, MUSICALS I D’EXPRESSIÓ CORPORAL. EL RESULTAT D’AQUESTES PROPOSTES DE TREBALL US HAN ARRIBAT A CASA, A MIDA QUE HAN TREBALLAT CADA CONTE.
AQUÍ TENIU LA RELACIÓ DELS CONTES EXPLICATS:
EL FLAUSTISTA D’HAMELÍN, CLAUSTRE DE P5 EN JAUME I LA MONGETERA MÀGICA, SILVIA A. DE P3 LA CIGALA I LA FORMIGA, LAIA DE P5 EL SOLDADET DE PLOM, ELISENDA ELS MÚSIC DE BREMEN, VERO DE P4 L’ANEGUET LLEIG, MERITXELL DE P3 LA RINXOLS D’OR, DAMIA I SILVIA M. LES SET CABRETES I EL LLOP, CRISTINA DE P4 EN PATUFET, SONIA P4
PER ACABAR US VOLEM ENGRESCAR A QUE ELS LLEGIU AMB ELS VOSTRES FILLS I FILLES I AIXÍ PODREU GAUDIR AMB ELLS D’AQUESTA BONICA EXPERIÈNCIA.
L’EQUIP DE PARVULARI
EL FLAUTISTA D’HAMELÍN
CONTE EXPLICAT PER LA CLAUSTRE
EL FLAUTISTA D’HAMELÍN (CONTE POPULAR ALEMANY) VET AQUÍ QUE UNA VEGADA UNES RATES S’HAVIEN APODERAT DE LA VILA D’HAMELÍN. CORRIEN AMUNT I AVALL, ES TROBAVEN PERTOT ARREU: DINS DELS LLITS, SOTA LES TAULES, DINS LA SOPA, SOTA ELS BARRETS........ NINGÚ NO LES PODIA FER FORA. TIPS I AMOÏNATS ELS VILATANS VAN ANAR A VEURE EL BATLLE PERQUÈ HI POSÉS REMEI. AQUEST, BEN ATABALAT, NO SABIA PAS QUÈ FER. I VET AQUÍ, QUE DE COP I VOLTA, ES PRESENTÀ UN HOME LLARG I PRIM, AMB UNA FLAUTA PENJADA AL COLL: -
SENYOR BATLLE, JO SÉ LA MANERA D’ACABAR AMB LES RATES. QUANT ME’N DONAREU SI LES FAIG FORA?
-
EL QUE VULGUEU! DEU MIL MARCS! TRACTE FET! – LI VA DIR EL BATLLE.
I EL FLAUTISTA SORTINT A LA PLAÇA COMENÇÀ A TOCAR LA FLAUTA. UNA TONADA MISTERIOSA S’ESCAMPÀ PELS AIRES I DE TOTS ELS RACONS COMENÇAREN A SORTIR RATES I MÉS RATES, A CENTENARS, A MILERS! ENDUTES PER LA MÀGIA D’AQUELLA MÚSICA SEGUIREN EL FLAUTISTA SALTANT I BALLANT I AQUEST NO PARÀ FINS ARRIBAR AL RIU ON S’ATURÀ EN SEC. ESBOJARRADES COM ANAVEN VAN CAURE TOTES LES RATES A L’AIGUA I ES VAN OFEGAR. TOTES, MENYS LA MÉS VELLA QUE NEDANT, NEDANT VA PODER ARRIBAR A L’ALTRA RIBA. EL FLAUTISTA TORNÀ A LA CASA DE LA VILA. TOT EL POBLE EL VA REBRE CONTENT. PERÒ EN DEMANAR LA PAGA AL BATLLE, AQUEST LI DIU: -
I ARA! PER TOCAR UNA CANÇONETA DE NO RES VOLEU COBRAR?
-
TRACTES SÓN TRACTES, VULL ELS DEU MIL MARCS. – VA DIR EL FLAUTISTA. NI PARLAR-NE! VINT I ENCARA GRÀCIES! - LI DIGUÉ EL BATLLE
-
DONCS TOCARÉ UNA CANÇÓ QUE NO US AGRADARÀ! – VA DIR EL FLAUTISTA.
-
PER MI JA POTS TOCAR EL DOS! – LI VA CONTESTAR EL BATLLE.
LLAVORS EL FLAUTISTA VA COMENÇAR A TOCAR UNA MÚSICA FINA I ESTRANYA QUE ES FICÀ PELS CARRERS I CASES. I DE TOT ARREU COMENÇAREN A SORTIR NENES I NENS A PARELLS, A DOTZENES, A CENTENARS. I TOTS CORRIEN FELIÇOS DARRERE EL FLAUTISTA. LES MARES I PARES, VOLIEN AGAFAR-LOS I CRIDAVEN: -
ATUREU EL FLAUTISTA, SENYOR BATLLE! ELS NENS SE’N VAN!
PERÒ UNA FORÇA MISTERIOSA ELS TENIA CLAVATS A TERRA. NINGÚ NO ES PODIA BELLUGAR. I EL FLAUTISTA ES VA ALLUNYAR MUNTANYA AMUNT, AMUNT, AMB LA MAINADA QUE EL SEGUIA CANTANT. EN SER AL CAPDAMUNT LA MUNTANYA ES VA OBRIR I NENS I FLAUTISTA VAN DESAPARÈIXER. LA MUNTANYA ES VA A TORNAR A TANCAR I TOTS ES VAN QUEDAR A DINS PER SEMPRE MÉS. TOTS, MENYS UN DE COIXET QUE NO ELS HAVIA POGUT SEGUIR. QUAN AL CAP D’UN TEMPS LES RATES PREGUNTAVEN A L’ÀVIA PERQUÈ HAVIA SEGUIT LA MÚSICA: -
MIREU, EN SENTIR-LA, TOT EL MÓN S’OMPLIA D’OLOR DE FORMATGE QUE DEIA: ”VINE, VINE I ATIPAT”.
I QUAN LA GENT PLOROSA HO PREGUNTAVEN AL COIXET, AQUEST RESPONIA: -
JO SENTIA UNA VEU DOLÇA QUE PARLAVA D’ANAR A UN PAÍS MERAVELLÓS, AMB OCELLS, FLORS, FRUITES ON SEMPRE HI HA SOL I NINGÚ ÉS MAI POBRE NI ESTÀ CANSAT NI MALALT...
DES D’AQUELL DIA A HAMELÍN, VAN APRENDRE QUE CAL SER FIDELS A LA PARAULA DONADA I HO RECORDEN QUAN LA MÚSICA SONA. I EL CARRER QUE VA A LA MUNTANYA ES CONEIX COM EL CARRER DEL FLAUTISTA.
EN JAUME I LA MONGETERA MÀGICA
CONTE EXPLICAT PER LA SÍLVIA ALIAS
EN JAUME I LA MONGETERA MÀGICA AQUESTA ÉS LA MÀGICA HISTÒRIA D'EN JAUME, QUE VIVIA AMB LA SEVA MARE EN UNA PETITA CABANA AL BELL MIG DEL BOSC. A CASA D'EN JAUME PASSAVEN MOLTA GANA, DONCS FEIA TEMPS QUE QUASI NO TENIEN RES PER MENJAR I NOMÉS ELS QUEDAVA UNA VACA, QUE CADA VEGADA ERA MÉS VELLA I DONAVA MENYS LLET. - I ARA QUÈ FAREM, POBRE DE NOSALTRES?- DEIA LA MARE-. FILL MEU, NO TENIM ALTRE REMEI QUE VENDRE LA VACA. L'ENDEMÀ, EN JAUME VA RENTAR UNA MICA LA VACA, VA POSAR-LI UNA CORDA AL VOLTANT DEL COLL I SORTIR DE CASA PER ANAR AL MERCAT A VENDRE-LA. PERÒ, A MIG CAMÍ, EL NOI VA TROBAR-SE UN HOME QUE PORTAVA UN SAC A L'ESQUENA. - BON DIA, SENYOR!- VA SALUDAR EN JAUME. - BON DIA, XICOTET!- VA RESPONDRE L'HOME-. ON VAS A AQUESTES HORES? - VAIG A VENDRE LA VACA AL MERCAT, A VEURE SI ME'N DONEN PROU PERQUÈ LA MARE I JO PUGUEM MENJAR UNA TEMPORADA. - MIRA, NOI, ET CANVIO LA VACA PER AQUEST GRAPAT DE MONGETES MÀGIQUES - VA DIR L'HOME. EN JAUME VA PENSAR QUE ERA UN BON TRACTE I VA DONAR-LI LA VACA A CANVI D'AQUELLES MONGETES MÀGIQUES. QUAN VA ARRIBAR A CASA, EN JAUME VA EXPLICAR TOT A LA SEVA MARE, I AQUESTA MOLT ENFADADA, VA LLANÇAR LES MONGETES PER LA FINESTRA. - ON S'ÉS VIST, FILL MEU, CANVIAR UNA VACA PER UN GRAPAT DE MONGETES! QUIN NOI MÉS BABAU! QUE NO VEUS QUE T'HAN ENGANYAT? LA MARE NO VA DEIXAR SORTIR EN JAUME LA RESTA DEL DIA, I TAMPOC NO VAN TENIR RES PER MENJAR, TRET DÚN TROS DE PA SEC.
PERÒ QUAN L'ENDEMÀ EN JAUME VA LLEVAR-SE I VA MIRAR PER LA FINESTRA, VA TENIR UNA SORPRESA: HI HAVIA UNA GRAN MONGETERA DAVANT DE CASA SEVA! LA MONGETERA ERA MÀGICA DE DEBÒ! LES SEVES FULLES EREN ENORMES, I PER MOLT QUE MIRÉS ENLAIRE NO ACONSEGUIA VEURE'N EL FINAL. I LA CURIOSITAT VA PORTAR-LO A ENFILAR-SE PER AQUELLA GRAN MONGETERA, I VA PUJAR I PUJAR FINS QUE VA TRASPASSAR ELS NÚVOLS I VA VEURE UN CASTELL. SENSE PENSAR-S'HO DUES VEGADES VA APROPAR-S'HI, VA EMPÈNYER LA PORTA I VA ENTRAR-HI. QUAN VA ARRIBAR A UNA SALA MOLT GRAN, VA VEURE-HI UN GEGANT, AL QUE LI AGRADAVA MENJAR NENS I NENES, QUE TENIA UNA GALLINA QUE POSAVA OUS D'OR. EN VEURE AIXÒ, EN JAUME VA ESPERAR QUE EL GEGANT S'ADORMÍS, VA AGAFAR LA GALLINA DELS OUS D'OR I VA SORTIR DEL CASTELL CORRENTS PER TORNAR A CASA SEVA. LA MARE, AL VEURE LA GALLINA SE'N VA ALEGRAR MOLT I DES D'AQUELL DIA, VA ANAR A VENDRE CADA DIA ELS OUS QUE PONIA LA GALLINA MENTRE EN JAUME REGAVA LA MONGETERA MÀGICA. PERÒ UN DIA LA GALLINA VA MORIR DE VELLA, I EN JAUME VA DECIDIR TORNAR A PUJAR PER LA MONGETERA I ANAR AL CASTELL DEL GEGANT. UN COP ALLÀ VA VEURE CON EL GEGANT QUE AGAFAVA UNA PETITA CAPSA DE LA QUAL SORTIEN MONEDES D'OR CADA VEGADA QUE AIXECAVA LA TAPADORA. EN JAUME VA ESPERAR QUE EL GEGANT SORTÍS DE L'HABITACIÓ I, ALESHORES, VA AGAFAR LA CAPSA I VA GUARDAR-SE-LA A LA BUTXACA. PERÒ, EN SORTIR AL PASSADÍS, VA VEURE QUE EL GEGANT ERA EN UNA ALTRA HABITACIÓ ESCOLTANT UNA PRECIOSA ARPA DAURADA QUE TOCAVA, TOTA SOLA, UNA BONICA MELODIA. EN JAUME VA QUEDAR-SE ESCOLTANT LA MÚSICA I , TOT D'UNA VA ADONAR-SE QUE EL GEGANT S'ADORMIA. "QUINA ARPA MÉS BONICA! SEGUR QUE A LA MARE LI AGRADARÀ MOLT..." VA PENSAR EN JAUME. EN JAUME VA ENTRAR A LA HABITACIÓ, VA AGAFAR L'ARPA DAURADA I VA CÒRRER CAP A LA MONGETERA. PERÒ, TOT D'UNA, MENTRE EN JAUME CORRIA, L'ARPA DAURADA, QUE ERA UNA ARPA ENCANTADA, VA COMENÇAR A CRIDAR: - SENYOR MEU! DESPERTEU! QUE SE M'ENDUEN, SENYOR!
EL GEGANT VA DESPERTAR-SE DE COP I VEIEN EL QUE ESTAVA PASSANT, VA SORTIR A PERSEGUIR A EN JAUME. - AIXÍ QUE ERES TU EL LLADREGOT! VINE AQUÍ! ATURA'T! - CRIDAVA EL GEGANT-. NO T'ESCAPARÀS. T'ATRAPARÉ I ET MENJARÉ! TORNA'M L'ARPA I TOT EL QUE M'HAS ROBAT! EN JAUME CORRIA I CORRIA, CORRIA TANT DE PRESSA QUE LES CAMES NO LI TOCAVEN EL CUL I EL GEGANT FEIA UNES GRANS I PESADES PASSES QUE EL TERRA TREMOLAVA AL SEU PAS. EN JAUME SENTIA QUE EL GEGANT CADA COP ERA MÉS I MÉS A PROP I, EN VEURE LA MONGETERA, VA COMENÇAR A BAIXAR PER LA PLANTA. QUAN EN JAUME ES PENSAVA QUE JA S'HAVIA SALVAT, VA VEURE QUE EL GEGANT TAMBÉ HAVIA DECIDIT BAIXAR DARRERA SEU. QUAN FINALMENT EN JAUME VA POSAR ELS PEUS A TERRA, VA COMENÇAR A CRIDAR: - MARE! MARE! PORTA'M LA DESTRAL, DE PRESSA! EL GEGANT BAIXA PER LA MONGETERA I NO TÉ BONES INTENCIONS! LA MARE VA MIRAR ENLAIRE, I QUAN VA VEURE AQUELL TERRIBLE GEGANT QUE BAIXAVA, VA CÓRRER A BUSCAR LA DESTRAL. EN JAUME VA AGAFAR LA DESTRAL AMB LES DUES MANS I VA COMENÇAR A PICAR AMB FORÇA LA TIJA DE LA MONGETERA. QUAN DESPRÉS D'UN GRAN ESFORÇ LA MONGETERA VA TRENCAR-SE, EL GEGANT, QUE ENCARA ERA MOLT ENLAIRE, VA CAURE A TERRA I VA MORIR DE LA TROMPADA. EN JAUME VA REGALAR L'ARPA DAURADA A LA SEVA MARE I DES D'AQUELL DIA VAN VIURE FELIÇOS, I MAI NO ELS VA FALTAR DE RES GRÀCIES A LES MONEDES QUE SORTIEN DE LA CAPSETA QUE EL NOI S'HAVIA GUARDAT A LA BUTXACA.
I CONTE CONTAT, CONTE ACABAT... I SI NO ÉS MENTIDA ÉS VERITAT!!!
LA CIGALA I LA FORMIGA
CONTE EXPLICAT PER LA LAIA
LA CIGALA I LA FORMIGA UN DIA UNA FORMIGA TREBALLADORA RECOLLIA A POC A POC, UNA CALOROSA TARDA D´ESTIU, ENGRUNES DE PA, LLAVORS I ALTRES ALIMENTS. PROP D’ALLÀ, UNA ALEGRE CIGALA CANTAVA SENSE PARAR. TENIA MASSA CALOR PER POSAR-SE A TREBALLAR. LA CIGALA ES REIA DE LA FORMIGA QUE NO PARAVA DE TREBALLAR. PERÒ L´ESTIU ES VA ACABAR I VA COMENÇAR LA TARDOR. LA FORMIGA, TAN CONSTANT, SEGUIA OMPLINT EL SEU REBOST. I AVIAT VA ARRIBAR L´HIVERN, VA COMENÇAR A FER MOLT DE FRED, VENT I VA COMENÇAR A NEVAR. LA CIGALA JA NO TROBAVA RES PER MENJAR. TENIA MOLTA GANA. COM ÉS QUE NO TENS MENJAR? I DONCS, QUE HAS FET QUAN FEIA CALOR LI PREGUNTA LA FORMIGA. AI, JO NOMÉS CANTAVA DE DIA I DE NIT!!! LA BONA FORMIGA ES VA COMPADIR DE LA CIGALA, SE LA VA EMPORTAR A CASA SEVA I LI VA DONAR MENJAR MENTRE VA DURAR L´HIVERN I LA NEU . A CANVI LA CIGALA VA FER MÚSICA PER ANIMAR ELS DIES FREDS D´HIVERN EN QUÈ VAN HAVER D´ESTAR TANCADES PEL FRED.
EL SOLDADET DE PLOM
CONTE EXPLICAT PER L’ELISENDA
EL SOLDADET DE PLOM
HI HAVIA UNA VEGADA UN FABRICANT DE JOGUINES QUE VA FER UN EXÈRCIT DE SOLDATS DE PLOM, MOLT DRETS I ELEGANTS. CADASCUN PORTAVA UN FUSELL A L’ESPATLLA, UNA JAQUETA VERMELLA, PANTALONS BLAUS I UN BARRET NEGRE . EL FABRICANT NO TENIA PROU PLOM PER FER L’ÚLTIM SOLDADET I EL VA HAVER DE DEIXAR SENSE UNA CAMA. UN COP A LA BOTIGA UN SENYOR ELS VA COMPRAR PER REGALAR-LOS AL SEU FILL PER L’ANIVERSARI. QUAN VA OBRIR LA CAIXA EN PRESENCIA DELS SEUS GERMANS, LI VA CRIDAR MOLT L’ATENCIÓ EL SOLDADET SENSE CAMA. DESPRÉS DE JUGAR AMB ELLS UNA ESTONA, EL SOLDADET ES VA TROBAR SOL DAVANT D’UN CASTELL DE CARTRÓ ON HI HAVIA UN LLAC AMB CIGNES I UNA BONICA BALLARINA DE PAPER QUE PORTAVA UN VESTIT BLANC AMB LLUENTONS. LA BALLARINA TENIA ELS BRAÇOS ESTIRATS I S’AGUANTAVA SOBRE UN PEU, L’ALTRE CAMA LA TENIA ESTIRADA ENRERE, DE TAL FORMA QUE EL SOLDADET ES VA PENSAR QUE LI FALTAVA COM A ELL I VA EXCLAMAR: -
ÉS TANT BONICA! ÉS LA NOIA IDEAL PER MI!
AQUELLA NIT, QUAN TOTS DORMIEN, LES JOGUINES VAN SORTIR A DIVERTIR-SE. ELS ÚNICS JOGUETS QUE NO ES MOVIEN EREN EL SOLDADET DE PLOM I LA BALLARINA, IMMÒBILS ES MIRAVEN L’UN A L’ALTRE, S’AGRADAVEN, DE SOBTE LA CAPSA DE SORPRESES ES VA OBRIR I D’ELLA VA SORTIT UN FOLLET AMB CARA DE DOLENT, I AL VEURE COM EL MIRAVA EL SOLDADET VA EXCLAMAR: -
TU, QUÈ MIRES! D’ACORD, DONCS JA VEURÀS EL QUE ET PASSARÀ DEMÀ PER MIRAR-ME FIXAMENT!
L’ENDEMÀ EL NEN DESPRÉS DE JUGAR UNA ESTONA AMB EL SOLDADET, EL VA DEIXAR EN EL MARC DE LA FINESTRA. POTSER VA SER EL VENT O EL FOLLET... PERÒ EL CERT ÉS QUE EL SOLDADET VA CAURE AL CARRER. LA MINYONA VA TANCAR LA FINESTRA I EL NEN VA PERDRE EL SEU SOLDADET PER SEMPRE.
A FORA VA COMENÇAR A PLOURE I UNS NENS GRANS QUE EL VAN VEURE CLAVAT A TERRA VAN EXCLAMAR: -
FEM-LI UN VAIXELL DE PAPER PER QUÈ NAVEGUI?
COM QUE PLOVIA, MOLT AVIAT EL VAIXELL VA SER ENDUT PEL CORRENT NAVEGANT CARRER AVALL I VA ANAR A PARAR A LA CLAVEGUERA. DE SOBTE VA APARÈIXER UNA ENORME RATA I LI VA DIR: -
ATURA’T!, HAS DE PAGAR-ME UN PEATGE.
PERÒ EL SOLDADET DE PLOM NO PODIA FER RES PER ATURAR-SE I VA SEGUIR FINS EL RIU I VA COMENÇAR A NAUFRAGAR. EL SOLDADET PENSAVA: “ON ANIRÉ A PARAR?... JA NO VEURE MAI MES A LA MEVA ESTIMADA BALLARINA!”. JUST ABANS D’ARRIBAR AL FONS UN PEIX GRAN SE’L VA EMPASSAR. EL PEIX AMB EL SOLDADET A L’ESTOMAC VA TENIR LA SORT DE QUE UNS PESCADORS EL VAN PESCAR I EL VAN PORTAR A VENDRE AL MERCAT. JUST AQUELL DIA LA MINYONA DE LA CASA DELS NENS VA ANAR AL MERCAT I VA COMPRAR PEIX. QUAN VA SER A LA CUINA VA COMENÇAR A TALLAR EL PEIX AMB UN GANIVET I DE SOBTE VA MURMURAR: -
AQUÍ HI HA ALGUNA COSA DURA!.
I AMB MOLTA SORPRESA VA TREURE EL SOLDADET DE PLOM. EL SOLDADET ESTAVA UNA MICA ATORDIT, PERÒ LA CUINERA QUAN EL VA RECONÈIXER LI VA PORTAR AL NEN. EL NEN ES VA ALEGRAR MOLTÍSSIM QUAN VA SABER QUE HAVIA APAREGUT I EL SOLDADET FINALMENT ES VA ADONAR QUE ESTAVA UN ALTRE COP A CASA, ENFRONT TENIA LA BALLARINA, ES VAN MIRAR TENIEN GANES DE PLORAR. ELLA SE’L MIRAVA TAMBÉ. DE SOBTE EL GERMÀ PETIT EL VA AGAFAR I VA DIR:
-
AQUEST SOLDADET NO SERVEIX PER RES, ESTÀ TRENCAT, LI FALTA UNA CAMA I A DEMÉS FA PUDOR DE PEIX,
TOTS VAN VEURE ATERRITS COM EL NEN VA AGAFAR EL SOLDADET DE PLOM I EL VA LLENÇAR A DINS DE LA XEMENEIA. EL SOLDADET VA CAURE DE PEU AL MIG DE LES FLAMES, I POC A POC ES DESFEIA I ANAVA DESAPAREIXENT. DE SOBTE UNA RÀFAGA DE VENT A ARRANCAR LA BALLARINA DE L’ENTRADA DEL CASTELL I LA PORTAR FINS EL FOC, AL COSTAT DEL SEU ESTIMAT, EL SOLDADET DE PLOM. UNA FLAMARADA ELS VA CONSUMIR EN UN SEGON. L’ENDEMÀ, QUAN LA MINYONA VA ANAR A NETEJAR LA XEMENEIA VA TROBAR EN MIG DE LES FLAMES UN TROS DE PLOM EN FORMA DE COR TOT PLE DELS LLUENTONS DEL VESTIT DE LA BALLARINA.
ELS MÚSICS DE BREMEN
CONTE EXPLICAT PER LA VERO
ELS MÚSICS DE BREMEN de J. I W GRIMM
UN PAGÈS TENIS UN RUC MOLT FEINER. ANYS I ANYS HAVIA DUT, SENSE QUEIXES, UN TIP DE SACS DE FARINA AL MOLÍ. PERÒ VINGUÉ EL DIA QUE LES POTES JA NO EL DUIEN I L’ESQUENA LI VA DIR PROU. LLAVORS L’AMO PENSÀ MATAR-LO. EL RUC SE’N VA ADONAR I VA FUGIR CAP A LA CIUTAT DE BREMEN, PENSANT TROBAR-HI FEINA COM A TIMBALER EN UNA BANDA MÚSICA. PEL CAMÍ, VA TROBAR UN GOS DE CAÇA. AJAÇAT A TERRA, PANTEIXAVA COM SI HAGUÉS CORREGUT MOLT: - SEMBLES MOLT CANSAT, AMIC!, VA DIR EL RUC. - AI!, COM QUE SÓC VELL I NO SERVEIXO PER CAÇAR, EL MEU AMO EM VOLIA MATAR. SORT QUE HE POGUT ESCAPAR-ME! PERÒ COM EM GUANYARÉ LA VIDA, ARA! - SAPS QUÈ? VINE AMB MI A BREMEN, VEJAM SI TROBEM FEINA DE MUSICS. JO TOCARÉ LES TIMBALES, TU POTS TOCAR ELS PLATS, DIGUÉ EL RUC. EL GOS HI VA VENIR BÉ I VAN SEGUIR PLEGATS EL CAMÍ. NO HAVIEN AVANÇAT GAIRE , QUAN TROBAREN UN POBRE GAT AMB CARA DE PASSAR GANA. I DONCS QUE ET PASSA, BIGOTIS? PREGUNTÀ EL RUC SÍ, VES, PERQUÈ EM FAIG VELL, SE M’ESMUSSEN LES DENTS I M’AGRADA MÉS ESTAR-ME A LA VORA DEL FOC QUE NO PAS EMPAITAR RATOLINS, LA MESTRESSA EM VOLIA OFEGAR. HE POGUT ESCAPAR-ME. PERÒ, ON ANIRÉ, ARA? VINE AMB NOSALTRES. SEGUR QUE ETS UN MÚSIC FANTÀSTIC , TOQUES CAP INSTRUMENT? SI!, SE TOCAR LA FLAUTA DOLÇA VA RESPONDRE EL GAT CONTENT. LLAVORS SEGUR QUE ET VOLDRAN A LA BANDA DE BREMEN, VA DIR EL RUC AL GAT LI VA AGRADAR LA IDEA I ES VA AJUNTAR ALS ALTRES DOS.
UN XIC MÉS TARD, ELS TRES FUGITIUS VAN ARRIBAR A UNA MASIA. ENFILAT DAMUNT EL PORTAL, UN GALL S’ESCRIDASSAVA: QUÈ ET PASSA, GALL? VA DIR EL RUC. DEMÀ ÉS DIUMENGE, LA MESTRESSA TÉ CONVIDATS I LI HA DIT A LA CUINERA QUE EM TIRI A L’OLLA, I VES PER ON, AQUESTA NIT EM VOLEN TALLAR EL COLL. PER AIXÒ CANTO, ARA QUE ENCARA HO PUC FER. MIRA CRESTA ROJA, VAL MÉS QUE VINGUIS AMB NOSALTRES. ANEM A BREMEN, I AMB LA TEVA BONA VEU I LA NOSTRA BANDA, FAREM SORT. EM SEMBLA MOLT BÉ, DIGUÉ EL GALL. I APA, TOTS QUATRE CAP A BREMEN. PERÒ AQUELL DIA NO HI VAN PODER ARRIBAR; SE’LS VA FER FOSC I DECIDIREN PASSA LA NIT AL BOSC. EL RUC I EL GOS S’AJAÇAREN SOTA UN ARBRE MOLT ALT, EL GAT VA PUJAR BRANQUES AMUNT I EL GALL S’HI VA ENFILAR AL CAPDAMUNT DE TOT. ABANS D’ADORMIR-SE, MIRÀ PER TOT ARREU I VA VEURE, ALLÀ LLUNY, UNA LLUMETA. TOT SEGUIT VA CRIDAR ELS COMPANYS: EI! NO GAIRE ENLLÀ , HI DEU HAVER UNA CASA! EL MILLOR QUE PODEM FER ÉS ANAR-HO A VEURE! VA DIR EL RUC. EL GOS VA PENSAR QUE UNS QUANTS OSSOS I UNA MICA DE CARN LI ANIRIEN D’ALLÒ MÉS BÉ. I AIXÍ, TOTS VAN FER CAP A LA LLUMETA. QUAN HI VAN ARRIBAR, VEN VEURE QUE ERA UN CAU DE LLADRES, MOLT BEN IL·LUMINAT. EL RUC QUE ERA EL MÉS ALT, S’ACOSTÀ A LA FINESTRA PER DONAR-HI UN COP D’ULL: QUÈ VEUS? PREGUNTÀ EL GALL. QUÈ VEIG? UNA TAULA AMB MOLT DE MENJAR I TOT DE LLADRES QUE S’ATIPEN CARAT! AIXÒ ÉS EL QUE ENS CONVINDRIA, DIGUÉ EL GALL. I TANT! AFEGÍ EL RUC I ELS QUATRE ANIMALS VAN RUMIAR LA MILLOR MANERA DE TREURE ELS LLADRES D’ALLÍ. A LA FI, VAN TROBAR LA SOLUCIÓ: EL RUC POSÀ LES POTES DE DAVANT A LA FINESTRA, EL GOS VA PUJAR A L’ESQUENA DEL RUC, EL
GAT ES VA ENFILAR DAMUNT DEL GOS I EL GALL S’ENVOLÀ AL CAP DEL GAT. AIXÍ POSATS, A UN SENYAL CONVINGUT TOTS ALHORA ES VAN POSAR A CRIDAR. EL RUC BRAMAVA, EL GOS BORDAVA, EL GAT MIOLAVA I EL GALL CANTAVA. I DE COP, ES VAN LLANÇAR CONTRA LA FINESTRA DE LA SALA FENT UNA GRAN TRENCADISSA. D’UN SALT, ELS LLADREGOTS, ESPARVERATS, S’ALÇAREN I VAN FUGIR CORRENTS CAP EL BOSC, PENSANT QUE ERA UN FANTASMA.. ELS QUATRE AMICS VAN SEURE A TAULA I AMB LES SOBRES DELS LLADREGOTS ES VAN AFARTAR D’ALLÒ MÉS. EN ACABAR, VAN APAGAR EL LLUM I CADASCÚ ES VA TRIAR UN JAÇ. EL RUC S’AJAGUÉ DAMUNT ELS FEMS, EL GOS DARRERE LA PORTA, EL GAT DAMUNT LES CENDRES DE LA LLAR I EL GALL DALT D’UNA BIGA. A MITJA NIT, EL CAPITÀ DELS LLADRES, VEIEN QUE A LA CASA TOT ERA FOSCA I PAU, DIGUÉ: NO ENS HAVÍEM D’ESPANTAR TANT. I VA ENVIAR-HI UN DE LA COLLA A VEURE QUÈ PASSAVA. L’ENVIAT VA ENTRAR A LA CUINA PER ENCENDRE FOC. PENSANT QUE ELS ULLS BRILLANTS DEL GAT EREN BRASES HI APROPÀ UN LLUMÍ. PERÒ EL GAT NO ESTAVA PER ORGUES, ESBUFEGANT LI VA ESGARRAPAR LA CARA, ESPANTAT, L’HOME RECULÀ CAP A LA PORTA, PERÒ ALLÍ EL GOS S’ALÇA I LI CLAVAR LES DENTS A LA CAMA; FUGINT CAP A L’ERA, TOPÀ AMB EL RUC QUE LI ENGEGÀ UN PARELL DE GUITZES MENTRE EL GALL, DES DE LA BIGA, CRIDAVA “QUIQUIRIQUIC!.”. EL LLADRE, ESMAPERDUT, VA CÓRRER CAP EL BOSC I VA DIR AL CAPITÀ: A LA CASA HI HA UNA BRUIXA QUE ESBUFEGA I ESGARRAPA, I AMÉS, UN HOMENÀS M’HA CLAVAT UN GANIVET A LA CAMA. A L’ERA, UN MONSTRE NEGRE M’HA ESTABORNIT A COPS I AL CAPDAMUNT DE LA CASA, EL JUTGE CRIDAVA: PORTEU-ME’L AQUÍ! EN SENTIR AIXÒ, ELS LLADRES ESVERATS, NO TORNAREN MAI MÉS A LA CASA. I ELS MÚSICS DE BREMEN S’HI TROBAREN TAN BÉ QUE JA MAI ARRIBAREN A BREMEN. I QUI NO HO VULGUI CREURE QUE HO VAGI A VEURE!
L’ANEGUET LLEIG de HANS CHRISTIAN ANDERSEN
CONTE EXPLICAT PER LA MERITXELL
L’ANEGUET LLEIG UN DIA D’ESTIU UNA ÀNEGA COVA. ELS OUS S’OBREN UN RERE L’ALTRE PERÒ N’HI HA UN QUE ES FA ESPERAR MOLT. PER FI, EN SURT UN ANEGUET GROS I LLEIG. QUAN LA MARE ÀNEGA PRESENTA LA POLLADA A L’AVIRAM TOTS ES RIUEN DE L’ANEGUET, EL PICOTEGEN I LI FAN MAL. LA MARE, DE PRIMER EL DEFENSA, PERÒ FINALMENT, VEIENT-LO DIFERENT DELS ALTRES TAMBÉ SE’N BURLA. L’ANEGUET ESTÀ TRIST I JA NO HO POT RESISTIR MÉS, AIXÍ QUE, SE’N VA DE CASA SEVA I, VOLANT VOLANT, ARRIBA A UN AIGUAMOLL ON CONEIX UNS ÀNECS. PERÒ, UN DIA, VÉNEN UNS CAÇADORS QUE ELS MATEN I ES QUEDA TOT SOL. L’ANEGUET FUIG I ARRIBA A UNA CABANA ON VIU AMB UNA VELLA, UN GAT I UNA GALLINA. PERÒ AL CAP DE POC TEMPS LA VELLA EL FA FORA PERQUÈ NO PON OUS COM LA GALLINA. TOT TRIST, TORNA A MARXAR. UN DIA D’HIVERN VEU UNS CIGNES DE COLL LLARG I FLEXIBLE QUE MARXEN CAP A TERRES MÉS CALENTES. L’ANEGUET ADMIRA LA BELLESA D’AQUESTES AUS BLANQUES: LI AGRADARIA SER COM ELLES. L’HIVERN CADA COP ÉS MÉS DUR I ES GELEN ELS ESTANYS I L’ANEGUET QUEDA ATRAPAT AL GEL. UN PAGÈS EL TROBA I SE L’ENDUU A CASA SEVA, PERÒ LA MAINADA DE LA MASIA L’EMPAITEN I EL MOLESTEN. ESPANTAT, S’ESCAPA. L’HIVERN VA SER TERRIBLE PER AL POBRE ANEGUET, PERÒ A LA FI, ARRIBA LA PRIMAVERA. L’ANEGUET HA CRESCUT MOLT I, UN BON DIA, SENSE ADONAR-SE’N, VOLA CEL AMUNT COM MAI NO HO HAVIA FET. EN BAIXAR A TERRA VEU TRES CIGNES NEDANT A L’ESTANY D’UN PARC. L’ANEGUET TÉ MOLTES GANES DE CONÈIXER-LOS PERÒ TÉ POR QUE COM QUE ÉS LLEIG NO SE L’ESTIMIN. S’ACOSTA ALS CIGNES I ABAIXA EL CAP ESPERNAT QUE SE’N BURLIN, PERÒ ES VEU REFLECTIT A L’AIGUA DE L’ESTANY I QUEDA MERAVELLAT: JA NO ÉS UN ANEGUET LLEIG SINÓ UN PRECIÓS CIGNE BLANC! ELS CIGNES EL VAN ACOLLIR I ES VAN FER MOLT AMICS. D’ALESHORES ENÇÀ VA SER FELIÇ I ADMIRAT PER TOTHOM QUE ANAVA AL PARC.
LA RINXOLS D’OR
CONTRE EXPLICAT PEL DAMIA I SIVLIA M.
LA RÍNXOLS D’OR HI HAVIA UNA VEGADA UNA NENA QUE TENIA ELS CABELLS MOLT RISSATS I MOLT ROSSOS. ES DEIA RÍNXOLS D’OR. UN MATÍ DE PRIMAVERA LA RÍNXOLS D’OR VA SORTIR A PASSEJAR PEL BOSC APROFITANT QUE FEIA MOLT BON TEMPS, I CAMINANT CAMINANT VA ARRIBAR A UNA ESPLANADA DEL BOSC QUE NO HAVIA VIST MAI. AL MIG DE L’ESPLANADA HI HAVIA UNA CASETA PRECIOSA. DE LA CASA EN SORTIA UNA OLOR MOLT BONA, I A LA RÍNXOLS D’OR LI VA VENIR GANA, AIXÍ QUE VA DECIDIR ENTRAR. A DINS DE LA CASA VA VEURE UNA TAULA MOLT GRAN, BEN PARADA. COM QUE LI HAVIA VINGUT GANA, VA DECIDIR QUE ES MENJARIA EL QUE HI HAVIA A LA TAULA. AL VOLTANT DE LA TAULA HI HAVIA TRES CADIRES: UNA CADIRA GRAN, UNA CADIRA MITJANA I UNA CADIRA PETITA. LA RÍNXOLS D’OR VA INTENTAR SEURE A LA CADIRA GRAN, PERÒ ERA MASSA ALTA; VA PUJAR A LA MITJANA, PERÒ ERA MOLT INCÒMODE; ES VA ASSEURE A LA PETITA, QUE LI ANAVA BÉ PER LA SEVA ALÇADA, PERÒ UN COP ASSEGUDA, LA CADIRA ES VA TRENCAR. A SOBRE DE LA TAULA HI HAVIA TRES PLATS DE SOPA: UN PLAT DE SOPA GRAN, UN PLAT DE SOPA MITJÀ I UN PLAT DE SOPA PETIT. VA PROVAR DE MENJAR DEL PLAT GRAN, PERÒ LA SOPA CREMAVA; VA TASTAR EL PLAT MITJÀ, PERÒ LA SOPA ERA MOLT FREDA; VA TASTAR EL PLAT PETIT, I LA SOPA ESTAVA MOLT BONA, AIXÍ QUE SE LA VA ACABAR TOTA. DESPRÉS DE MENJAR, A LA RÍNXOLS D’OR LI VA ENTRAR MOLTA SON. VA ANAR A L’HABITACIÓ I VA VEURE QUE HI HAVIA TRES LLITS: UN LLIT GRAN, UN LLIT MITJÀ I UN LLIT PETIT. VA VOLER PUJAR AL LLIT GRAN, PERÒ NO HI ARRIBAVA; VA PUJAR AL LLIT MITJÀ, PERÒ ERA MASSA DUR; VA PUJAR AL LLIT PETIT, I ERA TAN TOVET QUE S’HI VA QUEDAR ADORMIDA.
MENTRE LA RÍNXOLS D’OR DORMIA, VAN ARRIBAR A LA CASA ELS PROPIETARIS. EREN UNA FAMÍLIA DE 3 OSSOS: EL PARE —UN ÓS MOLT GRAN—, LA MARE —UNA OSSA MITJANA— I EL SEU FILLET —UN OSSET PETIT—.
NOMÉS ENTRAR, EL PARE VA DIR: “ALGÚ S’HA ASSEGUT A LA MEVA CADIRA!”; LA MARE VA CRIDAR: “ALGÚ S’HA ASSEGUT A LA MEVA CADIRA!”; I EL FILL VA SOMICAR: “ALGÚ S’HA ASSEGUT A LA MEVA CADIRA I ME L’HA TRENCAT!”.
VAN APROPAR-SE A LA TAULA I EL PARE VA DIR, ENFADAT: “ALGÚ HA TOCAT LA MEVA SOPA!”; LA MARE VA XISCLAR: “ALGÚ HA TOCAT LA MEVA SOPA!”: I EL FILL VA DIR QUASI PLORANT: “ALGÚ HA TOCAT LA MEVA SOPA I SE L’HA ACABADA TOTA!”.
LLAVORS ELS 3 ÓSSOS VAN ANAR CAP A L’HABITACIÓ I EL PARE VA ESBRONCAR: “ALGÚ S’HA ESTIRAT AL MEU LLIT!”; LA MARE VA DIR: “ALGÚ S’HA ESTIRAT AL MEU LLIT!”; I EL FILL VA DIR MOLT ESPANTAT: “ALGÚ S’HA ESTIRAT AL MEU LLIT I S’HI HA QUEDAT ADORMIT!”.
AMB TOT AQUELL ENRENOU, LA RÍNXOLS D’OR ES VA DESPERTAR. QUAN VA OBRIR ELS ULLS I VA VEURE AQUELLS TRES ÓSSOS ES VA ESPANTAR TANT QUE VA ARRENCAR A CÓRRER PER TOTA LA CASA FINS QUE FA TROBAR LA SORTIDA I VA MARXAR CORRENTS CAP EL BOSC.
EL PARE, LA MARE I EL FILL ES VAN QUEDAR BEN BOCABADATS!
LES SET CABRETES I EL LLOP
CONTE EXPLICAT PER LA CRISTINA
LES SET CABRETES I EL LLOP VET AQUÍ QUE UNA VEGADA LA MARE CABRA, ALLÀ A LA CASETA DEL BOSC, VA DIR A LES SEVES CABRETES: -
VAIG A BUSCAR MENJAR. MENTRE JO SIGUI FORA, NO OBRIU A NINGÚ. EN TORNAR CANTARÉ AQUESTA CANÇÓ, I AIXÍ SABREU QUE SÓC JO: “OBRIU, OBRIU CABRETES, PORTO BONES TETES, FOC A LES POTETES, LLENYA A LES BANYETES. OBRIU, OBRIU SI US PLAU.”
I LA MARE CABRA SE’N VA ANAR. PERÒ EL LLOP, AMAGAT DARRERE D’UN ARBRE PROP DE LA CASETA, HO VA SENTIR TOT. AL CAP D’UNA ESTONA SE’N VA ANAR DAVANT LA PORTA I ES VA POSAR A CANTAR: “OBRIU, OBRIU CABRETES, PORTO BONES TETES, FOC A LES POTETES, LLENYA A LES BANYETES. OBRIU, OBRIU SI US PLAU.” EL LLOP, PERÒ, TENIA UNA VEUOTA MOLT RONCA I LES CABRETES, QUE HO VAN SENTIR, VAN CRIDAR: -
TU NO ETS LA NOSTRA MARE. NO T’OBRIREM PAS! LA NOSTRA MARE TÉ UNA VEU MÉS FINA.
EL LLOP VA CÓRRER CAP A CASA SEVA I ES VA FER UN BON TIP DE CLARES D’OU, QUE AFINEN LA VEU. AMB LA VEU FINA, EL LLOP VA TORNAR A CANTAR DAVANT LA CASETA:
“OBRIU, OBRIU CABRETES, PORTO BONES TETES, FOC A LES POTETES, LLENYA A LES BANYETES. OBRIU, OBRIU SI US PLAU.” -
ARA SÍ QUE ÉS LA NOSTRA MARE. OBRIM, OBRIM! –VAN CRIDAR LES CABRETES. NO, NO –VA DIR LA MÉS PETITA-. ABANS ENSENYA’NS LA POTETA.
EL LLOP VA PASSAR LA POTA PER SOTA LA PORTA I LES CABRETES VAN DIR: -
NO T’OBRIREM PAS! TU NO ETS LA NOSTRA MARE. ELLA TÉ LA POTETA BLANCA, I TU TENS LA POTA NEGRA.
CORRENTS EL LLOP SE’N VA ANAR A CAL FORNER. VA FICAR LA POTA DINS UN SAC DE FARINA I VA TORNAR. VA TRUCAR A LA PORTA, “PAM-PAM”, I VA DIR: -
OBRIU, QUE SÓC LA VOSTRA MARE.
I LES CABRETES LI VAN CONTESTAR: -
A VEURE, ENSENYA’NS LA POTETA.
EL LLOP VA PASSAR LA POTA PER SOTA LA PORTA I... -
SÍ, SÍ QUE ÉS LA NOSTRA MARE. OBRIM, OBRIM! –VAN CRIDAR LES CABRETES.
LES CABRETES VAN OBRIR LA PORTA. EL LLOP D’UN SALT VA ENTRAR I ES VA EMPASSAR, UNA PER UNA, LES CABRETES. SE LES VA MENJAR TOTES MENYS LA MÉS PETITA, QUE QUAN VA VEURE EL LLOP, VA FER UN BOT I ES VA AMAGAR A LA CAIXA DEL RELLOTGE. EL LLOP, BEN TIP, SE’N VA ANAR AL BOSC, A LA VORA D’UN RIU I ES VA POSAR A DORMIR.
MENTRESTANT, LA MARE CABRA VA ARRIBAR CONTENTA A LA CASETA, VA TROBAR LA PORTA OBERTA I NO VA VEURE CAP CABRETA -
FILLETES MEVES, ON SOU? –VA DIR TOTA PREOCUPADA.
I LA CABRETA PETITA VA RESPONDRE: -
SÓC AQUÍ, MARE, DINS LA CAIXA DEL RELLOTGE.
LA CABRETA PETITA VA SORTIR PLORANT I VA DIR: -
AI, MARE! EL LLOP HA VINGUT I S’HA MENJAT TOTES LES CABRETES.
LLAVORS LA MARE CABRA AMB LA PETITA AL COSTAT, SE’N VA ANAR AL BOSC A BUSCAR EL LLOP I EL VAN TROBAR RONCANT A LA VORA DEL RIU. AMB UN GANIVET BEN GROS LI VAN FER UN TALL A LA PANXA I TOTES LES CABRETES VAN SORTIR SALTANT I CRIDANT: -
MARE, MARE!...
LA MARE CABRA VA FICAR TOT DE PEDRES DINS LA PANXA DEL LLOP, VA COSIR BEN COSIT EL TALL I ES VA AMAGAR, AMB TOTES LES CABRETES, DARRERE D’UN ARBRE. QUAN EL LLOP ES VA DESPERTAR VA DIR: -
UI! QUIN MAL DE PANXA! QUINA SET QUE TINC!
I VA ANAR CAP AL RIU A BEURE AIGUA. QUAN ES VA AJUPIR PER BEURE, LA PANXA LI PESAVA I...XAP! VA CAURE A L’AIGUA I ES VA OFEGAR. LES CABRETES QUE HO VAN VEURE, VAN SORTIR DEL SEU AMAGATALL I, SALTANT I BALLANT, SE’N VAN ANAR CAP A LA SEVA CASET
EN PATUFET
CONTE EXPLICAT PER LA SONIA
EN PATUFET UNA VEGADA HI HAVIA UN PARE I UNA MARE QUE TENIEN UN FILL MOLT PETIT, TAN PETIT COM UN GRA DE MILL; I MOLT TREBALLADOR. TOT HO VOLIA FER, I SEMPRE VOLIA ANAR A TOT ARREU. UN DIA, LA SEVA MARE ANAVA A TIRAR SAFRÀ A L’OLLA I ES VA TROBAR QUE NO EN TENIA. I VA DIR: - ARA HAURÉ D’ANAR A COMPRAR SAFRÀ! PERÒ EN PATUFET DE SEGUIDA LI VA DIR: - JA HI ANIRÉ JO, JA HI ANIRÉ JO! LA MARE TENIA POR QUE ANÉS A COMPRAR TOT SOL I DEIA: - NO, QUE ETS TAN PETIT, QUE NO ET VEURAN I ET TREPITJARAN. - JO JA ANIRÉ CANTANT PEL CARRER, I LA GENT, SI NO EM VEU, JA EM SENTIRÀ. I TANT I TANT HO VA DEMANAR, QUE LA MARE LI VA DONAR UN XAVO PERQUÈ ANÉS A COMPRAR SAFRÀ. EN PATUFET, TOT CONTENT, SE’N VA ANAR A COMPRAR, I PEL CAMÍ CANTAVA BEN FORT PERQUÈ LA GENT EL SENTÍS I NO L’AIXAFÉS: “PATIM, PATAM, PATUM, HOMES I DONES DEL CAP DRET, PATIM, PATAM, PATUM, NO TREPITGEU EN PATUFET” QUAN VA ARRIBAR A LA BOTIGA ES VA POSAR A CRIDAR: - UN XAVO DE SAFRÀ! UN XAVO DE SAFRÀ!
I EL BOTIGUER TOT ERA MIRAR PER AQUÍ I PER ALLÀ, ENLLOC NO VEIA NINGÚ, I TOT ERA DIR: - QUI CRIDA, SI NO VEIG NINGÚ? I EN PATUFET LI CONTESTAVA: - QUE NO EM VEIEU? SÓC AQUÍ! VULL QUE EM DONEU UN XAVO DE SAFRÀ! EL BOTIGUER, MIRA QUE MIRA, I NOMÉS VEIA UN XAVO A TERRA QUE ES BELLUGAVA; PERÒ NO VEIA PAS QUI EL PORTAVA I QUI DEMANAVA EL SAFRÀ. VA RECOLLIR EL XAVO, I A TERRA, AL MATEIX LLOC, HI VA DEIXAR UN PAPERET DE SAFRÀ, QUE VA QUEDAR DAMUNT D’EN PATUFET. EN PATUFET EL VA AGAFAR I SE’N VA ANAR. I EL BOTIGUER, QUE NO HAVIA VIST NINGÚ, VA PENSAR QUE EL PAPERET DE SAFRÀ SE N’ANAVA TOT SOL. EN PATUFET, TOT CONTENT, SE’N VA ANAR CORRENTS CAP A CASA, AMB EL PAPERET DE SAFRÀ AL COLL. PEL CARRER CANTAVA BEN FORT PERQUÈ LA GENT NO L’AIXAFÉS. TOTHOM, EN SENTIR AQUELLA VEUETA, S’ATURAVA I SORTIA A LES FINESTRES PERÒ NO VEIEN NINGÚ, NOMÉS UN PAPERET DE SAFRÀ QUE CAMINAVA TOT SOL. QUAN LA SEVA MARE EL VA VEURE ARRIBAR AMB EL PAPERET DE SAFRÀ VA ESTAR MOLT CONTENTA. I EN PATUFET, TOT SATISFET, ALESHORES VA DEMANAR: - MARE, DEIXA’M ANAR A PORTAR EL DINAR AL PARE! LA MARE DE CAP MANERA NO HO VOLIA, I DEIA: - NO HO VEUS QUE NO PODRÀS NI ALÇAR EL CISTELL? PERÒ EN PATUFET EL VA AGAFAR I SE’L VA CARREGAR AL COLL COM SI RES. I QUAN LA MARE VA VEURE QUE TENIA TANTA FORÇA LI VA DEIXAR ANAR. AMB EL CISTELL AL COLL, EN PATUFET SE’N VA ANAR A PORTAR EL DINAR AL PARE, I NO PARAVA DE CANTAR: “PATIM, PATAM, PATUM, HOMES I DONES DEL CAP DRET, PATIM, PATAM, PATUM, NO TREPITGEU EN PATUFET” PERÒ PEL CAMÍ ES VA POSAR A PLOURE. EN PATUFET, PER NO MULLAR-SE NI ELL NI EL DINAR, VA AMAGAR-SE SOTA LA FULLA D’UNA COL. I HEUS AQUÍ QUE VA VENIR UN BOU I ES VA MENJAR LA COL. I AMB LA COL ES VA EMPASSAR EN PATUFET I EL CISTELL DEL DINAR.
EL PARE, ESPERA QUE ESPERARÀS QUE LI PORTESSIN EL DINAR. I EN VEURE QUE NO L’HI PORTAVEN SE’N VA ANAR CAP A CASA A SABER QUÈ PASSAVA. LA MARE LI VA DIR: - QUE NO HA VINGUT EN PATUFET? I ALESHORES EL PARE I LA MARE TOT ERA PASSAR ÀNSIA. DEIEN: - QUÈ LI HAURÀ PASSAT A EN PATUFET? I TOT ERA CRIDAR: - PATUFET, ON ETS? PATUFET, ON ETS? EN PATUFET CONTESTAVA: “A LA PANXA DEL BOU QUE NO HI NEVA NI HI PLOU. QUAN EL BOU FARÀ UN PET SORTIRÀ EN PATUFET.” EL PARE I LA MARE NO EL SENTIEN, I NO PARAVEN DE CRIDAR: - PATUFET, ON ETS? PATUFET, ON ETS? I EN PATUFET CONTESTAVA: “A LA PANXA DEL BOU QUE NO HI NEVA NI HI PLOU. QUAN EL BOU FARÀ UN PET SORTIRÀ EN PATUFET.” I EL BOU VA FER EL PET I VA SORTIR EN PATUFET.