Issuu

INTRODUCCIÓ AQUEST CURS 2008-2009 ÉS EL NOVÈ ANY CONSECUTIU QUE POSEM EN MARXA EL TALLER DE CONTES AL PARVULARI. L’EQUIP DE MESTRES HEM VALORAT MOLT DE TORNAR A FER AQUESTA PROPOSTA PELS RESULTATS TAN POSITIUS OBTINGUTS EN ELS ANYS ANTERIORS. AQUEST ANY, DONAT QUE TREBALLEM COM A EIX TRANSVERSAL DE L’ESCOLA, LA MEDITERRÀNIA, TOTS SÓN CONTES DEL MAR. UN DIA A LA SETMANA ELS NENS I NENES DE LES DIFERENTS CLASSES DE P3, P4 I P5 S’HAN AGRUPAT EN VUIT GRUPS. AQUEST ÉS UN DELS ASPECTES QUE DESTAQUEM MÉS DEL TALLER DE CONTES. TAMBÉ VALOREM MOLT POSITIVAMENT LA UTILITZACIÓ I MOVIMENT PELS DIFERENTS ESPAIS DE L’ESCOLA, PER PART DELS NENS; QUE SUPOSA UN ELEVAT GRAU DE RESPONSABILITAT I AUTONOMIA. I TAMBÉ ÉS MOLT ENRIQUIDOR PELS NENS I MESTRES EL CONEIXEMENT I RELACIÓ AMB TOT L’ALUMNAT I MESTRES DEL PARVULARI (NO NOMÉS AMB LA SEVA TUTORA) TAMBÉ CAL REMARCAR UN DELS OBJECTIUS BÀSICS A L’HORA DE PLANTEJAR-NOS EL TALLER DE CONTES I QUE AVUI TÉ UNA ESPECIAL IMPORTÀNCIA, DEGUT A LA INCORPORACIÓ D’INFANTS DE DIFERENTS INDRETS DEL MÓN: LA COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL EN CATALÀ. CONSTATEM L’INTERÈS I ENTUSIASME QUE ELS INFANTS HAN MOSTRAT AL LLARG DEL TALLER VERS LA DESCOBERTA DELS DIFERENTS ARGUMENTS, HISTÒRIES, PERSONATGES, SITUACIONS... AIXÍ COM EN LA REALITZACIÓ DE DIFERENTS PROPOSTES DE TREBALL PLANTEJADES PER CADA CONTE; AQUESTES HAN ESTAT MAJORITÀRIAMENT PLÀSTIQUES, MUSICALS I D’EXPRESSIÓ CORPORAL. EL RESULTAT D’AQUESTES PROPOSTES DE TREBALL US HAN ARRIBAT A CASA, A MIDA QUE HAN TREBALLAT CADA CONTE. AQUÍ TENIU LA RELACIÓ DELS VUIT CONTES EXPLICATS:

 

   

 

L’ONADA. CONTE EXPLICAT PER LA MARIA. EN MARTÍ I LA NORA SE’N VAN A PESCAR. LA GLÒRIA EL NAIXAMENT DELS CAVALLS MARINS. LA MIREIA LULA VA AL MAR. LA NÚRIA. L’ENIGMA DE LES ONES. LA PILI EL MOLINET DE SAL. LA CLAUSTRE POHOPOL. L’ELISENDA BON DIA ESTIMADA BALENA. LA LOLA

PER ACABAR US VOLEM ENGRESCAR A QUE ELS LLEGIU AMB ELS VOSTRES FILLS I FILLES I AIXÍ PODREU GAUDIR AMB ELLS D’AQUESTA BONICA EXPERIÈNCIA.

L’EQUIP DE PARVULARI

L’ONADA de“SUZY LEE”

CONTE EXPLICAT PER LA MARIA

L’ONADA L’AIXA NO ERA NI GRAN ,NI MOLT, MOLT PETITA…POTSER TENIA QUATRE O CINC ANYS… GAIREBÉ MAI NO HAVIA POGUT ANAR A VEURE EL MAR PERÒ AVUI,LA MARE I ELLA,JA HI EREN! LA PLATJA ERA BEN BUIDA JA QUE ENCARA NO ERA TEMPS DE VACANCES I LA NENA, CONTENTA, ARRENCA A CÓRRER. EN ARRIBAR ON TRENQUEN LES ONES,S’ATURA FASCINADA…TÉ TOT EL MAR PER ELLA SOLA!…LES ONADES VAN I VENEN… L’AIXA SE LES MIRA I BEN AVIAT S’HI POSA A JUGAR…LES BUSCA,SE N’ESCAPA…(ÉS DIVERTIT VEURE QUI ATRAPA A QUI!) OBSERVA EL COLOR DE L’AIGUA, L’ESCUMA, LES GAVINES I EL GRONXAR-SE DE LES ONES…FINS I TOT S’ATREVEIX A MULLAR-SE UNA MICA ELS PEUS I A ESQUITXAR! ARA SEMBLA QUE EL MAR ESTÀ MÉS QUIET, LES ONADES S’HAN ATURAT…NO VENEN? L’AIXA DRETA A LA VORA DE L’AIGUA CRIDA: -EI, EI...,VA! QUE NO VENIU? TOT D’UNA, ALLÍ, AL FONS VEU COM UNA ONADA COMENÇA A ALÇAR-SE. S’APROPA, ÉS GRAN, FORÇA GRAN, CADA VEGADA ÉS MÉS A LA VORA I MÉS I MÉS GRAN! LA NENA, ATURADA VORA L’AIGUA, NO POT DEIXAR DE MIRAR-LA. QUAN VEU QUE TOTES LES GAVILES ALCEN EL VOL, DEL MAR CAP A TERRA, L’AIXA ESPANTADA, S’ADONA QUE L’ONADA CADA COP ÉS MÉS A PROP D’ELLA, COM SI LA VULGUÉS ATRAPAR I FUIG CORRENTS PERÒ AL CAP D’UNA MICA S’ATURA, ES GIRA I , CREIENT QUE L’ONADA ENCAR ÉS MASSA LLUNY LI FA LLENGOTES, DIENT-LI: -ELIS, ELIS, NO M’ATRAPARÀS... TOT D’UNA, L’AIGUA, AMB UNA GRAN EMBRANZIDA LI CAU DAMUNT I PATATXAP!… QUAN S’ENRETIRA L’AIXA ES QUEDA, ASSEGUDA A LA VORA DE L’AIGUA, AMB UN PAM DE NAS… I BEN XOPA!

PERÒ QUAN S’ALÇA, VEU MERAVELLADA QUE L’ONADA LI HA DEIXAT, A LA SORRA, UN MUNT DE REGALS QUE HA TRET DEL FONS: CARGOLS I CARGOLINS, DE TOTES MIDES I COLORS, PETXINES PETITES, MITJANES, GRANS, ESTRELLES DE MAR, PEDRES ARRODONIDES… UNA PILA DE TRESORS MARINS! L’AIXA, MOLT CONTENTA CRIDA LA MARE I LI ENSENYA LA TROBALLA. S’HO MIREN TOTES DUES I DECIDEIXEN AGRAÏR AL MAR EL SEU REGAL. TRIEN UNES QUANTES COSES I OMPLINT-SE’N LA FALDILLA, TANT COM ES POSSIBLE COMENCEN A MARXAR CAP A CASA, JA S’HA FET TARD! HA ESTAT UN MATÍ FANTÀSTIC, TANT DE BO, AVIAT HI POGUEM TORNAR. ADÉU MAR I MOLTES GRÀCIES!

(TEXT INVENTAT PELS NENS I NENES DE PARVULARI I ADAPTAT PER Mª EULÀLIA VALERI)

LA NORA I EN MARTÍ SE’N VAN A PESCAR de“MUSEU MARÍTIM”

CONTE EXPLICAT PER LA GLÒRIA

EN MARTÍ I LA NORA AL MOLL DE PESCADORS DE BARCELONA EN MIQUEL ESTÀ PREPARANT EL SEU VELL LLAÜT DE FUSTA PER SORTIR A PESCAR. VOL ANAR A RECOLLIR UN TREMALL I UNES NANSES QUE AHIR VA DEIXAR CALADES. A LA NORA I AL MARTÍ ELS HA FALTAT TEMS PER AFEGIR-S’HI: - SI US PLAU, MIQUEL, DEIXA’NS VENIR AMB TU! - ENS PORTAREM BÉ I FAREM TOT EL QUE ENS DIGUIS, T’HO PROMETEM. FINALMENT, EN MIQUEL S’HA DEIXAT CONVÈNCER. -

VINGA, DONCS, POSEU-VOS EL SALVAVIDES I SALTEU DINS LA BARCA, QUE MARXEM. JA HA ANAT BÉ QUE VINGUÉSSIU, AIXÍ PODEM NAVEGAR EN COMPTES D’ANAR AMB MOTOR. APA, AJUDEU-ME, QUE HISSEM LA VELA.

LA BARCA ENFILA EL CAMÍ DE SORTIDA CAP A MAR OBERTA. EL MOLL DE PESCADORS VA QUEDAR ENRERE. -

AI, EM SEMBLA QUE EM MAREJO- DIU EN MARTÍ. BON LLOP DE MAR ESTÀS FET, TÚ!- DIU LA NORA.

FORA DEL PORT LA NORA I EL MARTÍ TERUEN LES CANYES. -

A VEURE QUI PESCA EL PEIX MÉS GROS - DIU EN MARTÍ. JO EL QUE VULL ÉS CAPTURAR UNA BONA TONYINA. ANEU AMB COMPTE AMB ELS HAMS. JA SABEU POSAR-HI L’ESQUER?- PREGUNTA EN MIQUEL

L’ÚNICA COSA QUE ACONSEGUEIXEN TREURE DEL FONS DEL MAR ÉS UN MITJÓ, TRES BOSSES DE PLÀSTIC, LLAUNES DE REFRESCOS, UNA RODA DE BICI…

QUIN FÀSTIC, NO FEM MÉS QUE PESCAR DEIXALLES! EL MAR JA NO ÉS EL QUE ERA, CADA DIA ESTÀ MÉS BRUT – DIU EN MIQUEL AMB RECANÇA- AJUDEU-ME A LLEVAR LES NANSES I UNS CATÚFOLS QUE HE DEIXAT PER PESCAR POPS. SÓN ALLÀ, ON HI HA EL GALL. ON HI HA UN GALL? NOSALTRES NO VEIEM NI GALLS NI GALLINES- DIUEN LA NORA I EN MARTÍ. NO ESTAREU PAS BUSCANT CAP ANIMAL DE CORRAL, OI? QUAN JO DIC UN GALL M’ESTIC REFERINT AL SENYAL QUE ELS PESCADORS DEIXEM PER SABER ON HEM CALAT LES XARXES I LES NANSES. VEIEU AQUESTA BANDERA NEGRA D’AQUÍ? ÉS EL MEU GALL. VINGA, AJUDEU-ME A PUJAR LES NANSES.

LES NANSES PUGEN BUIDES. CADA VEGADA HI HA MENYS PESCA- DIU EN MIQUEL. AI, QUINA ANGÚNIA! - CRIDA EN MARTÍ TOT ESPANTAT PERQUÈ HA FICAT LA MÀ DINS UN CATÚFOL, L’OLLETA DESTINADA A PESCAR-HI POPS, I SE LI HA ENROSCAT UNA POTA A LA MÀ. - MIRA, NO ENS N’ANIREM DE BUIT! – DIU EN MIQUEL, EN VEURE EL POPET QUE N’HA SORTIT. - ARA PUJAREM EL TREMALL. A VEURE SI HI HA MÉS SORT. ESTIRA FORT NORA, QUE ESTÀS MOLT DISTRETA! - ÉS QUE EL POP TREMOLA, TÉ FRED, POBRISSÓ. LI FARÉ UNA CAPA AMB EL MEU MOCADOR. - VAJA, TOT MORRALLA. AVUI NO PECAREM RES, EM PENSO. AQUEST PEIX ÉS MASSA PETIT I JA SABEU QUE EL PEIX QUE NO FA LA MIDA S’HA DE TORNAR AL MAR PERQUÈ PUGUI FER-SE GRAN – DIU EN MIQUEL. PERÒ SEMBLA QUE EN MARTÍ TÉ MÉS SORT. -

EI, MIREU QUIN PEIX MÉS LLEIG HEM ATRAPAT!- EXCLAMA EN MARTÍ. UNA ESCÓRPORA! NOI, QUINA SORT QUE HEM TINGUT! NO LA TOQUEU, JA LA DESEMMALLO JO, QUE AQUETES BÈSTIES PIQUEN AMB AQUESTA PUNXA QUE TENEN AQUÍ DALT.

LA NORA I EL MARTÍ COMENCEN A NOTAR-SE A LA PANXA EL CUQUET DE LA GANA. TREUEN ELS ENTREPANS DEL SARRÓ.

GUARDEU-VOS EL PAPER D’EMBOLICAR I LES AMPOLLES D’AIGUA BUIDES. AL MAR NO S’HI HA DE LLENÇAR RES, EH VAILETS? – AVISA EN MIQUEL.

LA NORA I EL POP S’HAN FET MOLT AMICS I NO PAREN DE JUGAR. - MIQUEL, LI PUC DONAR UNA MICA DE PA AMB FORMATGE AL POP? - A TU ET SEMBLA QUE MENGEN FORMATGE ELS, POPS? – LI CONTESTA EL MIQUEL. - BÉ, AL MENYS HEM PESCAT UNA ESCÓRPORA I UN POP, NO ENS PODEM QUEIXAR! AMB AIXÒ PODREM FER UN BON ARRÒS – DIU EN MIQUEL MENTRE MANIOBRA AMB LA VELA PER TORNAR A CAP A CASA. QUAN HO SENT, A LA NORA, LI CANVIA EL COLOR DE LA CARA. -

EL POP NO ENS EL MENJAREM, PERQUÈ ARA SOM COM GERMANS. EXCLAMA LA NENA AMB UN FILET DE VEU. MENTRE, EL POP S’HA AMAGAT DINS EL SALVAVIDES DE LA NORA. VAJA, AIXÒ EM PASSA PER SORTIR A PESCAR AMB CRIATURES – RONDINA EN MIQUEL. MOLT BÉ NORA, NO ENS MENJAREM EL TEU POP. DONSC, DEIXA’L AANAR, QUE ELS POPS NO PODEN VIEURE DINS ELS PISOS. GRÀCIES, MIQUELET! ADÉU, POP, LI DIU LA NORA, I MIRA DE NO DEIXAR-TE ATRAPAR UNA ALTRA VEGADA! MOLT BÉ, MAINADA, TORNEM A CASA QUE ÉS TARD I VOL PLOURE!

EN MIQUEL, LA NORA I EN MARTÍ HAN ACABAT LA PESCA. ELS NENS AJUDEN A PLEGAR LA VELA. EN MIQUEL ENDREÇA ELS ARTS DE PESCA: LES CANYES, LES NANSES, LES OLLES I LA XARXA. NO HAN PESCAT GAIRE, ELS VOSTRES AMICS, PERÒ S’HO HAN PASSAT MOLT I MOLT BÉ. I HAN NAVEGAT A VELA, QUE ÉS COM ELS AGRADA NAVEGAR, ALS MARINERS AMICS DEL VENT. HO HAS PROBAT MAI, TÚ?

LULA VA AL MAR de“JAVIER MARISCAL”

CONTE EXPLICAT PER LA NÚRIA

LULA VA AL MAR AL MATI, LA LULA SURT A FER UN PASSEIG EN BICI .BUB-BUB . HOLA AMICS ! BON DIA SENYOR GALL .KIKIRIKI! QUIN BON DIA QUE FA AVUI. FINS DESPRÉS, MAMA ÀNEC ! TINGUES CURA CARAGOL QUE VAIG MOLT DE PRESSA. HUM , QUINA BONA OLOR QUE FAN LES MORES ! ADÉU OCELLS ME’N VAIG AL MAR ! QUE BÉ . EL MAR ESTÀ MOLT TRANQUIL ! HOLA JULIÀ . ESPERA UN MOMENT QUE JA VAIG. YUPI ! DOFINS, AVUI SI QUE NEDAREM ! EH? UY ! QUÈ FRESQUETA QUE ESTÀ L’AIGUA ! A QUE NO M’AGAFES , CRANC DE MAR ! LA LULA BAIXA AL FONS DEL MAR ACOMPANYADA DELS SEUS AMICS EL DOFINS I EL GOS JULIÀ I OBSERVEN TOTS EL PEIXOS I PLANTES QUI HI HA. AAAAAAAAAHAH! YUPI ! DOFI , SALTA MÉS ALT, SI US PLAU! SI SI ! LA LULA SURT DE L’AIGUA . QUIN GUST DÓNA LA TOVALLOLA ! ESTÀ CALENTETA ! MARXA DE LA PLATJA DALT D’UN CAVALL QUE L’ESTAVA ESPERANT. CORRE , CORRE , CAVALL, QUE ELS CONILLS ENS VOLEN AGAFAR ! ADÉU CAVALL BONIC ! DÓNA-LI UN PETÓ A LA TEVA MARE. ME’N VAIG A CASA , ME’N VAIG PEL CAMÍ DE LA SAL .

EL NAIXEMENT DELS CAVALLS MARINS

CONTE EXPLICAT PER LA MIREIA

de“UNA MÀ DE CONTES”

EL NAIXEMENT DELS CAVALLS MARINS SE N’HAN ESCRIT MOLTES D’HISTÒRIES FABULOSES, N’HI HA DE TAN ANTIGUES QUE EL TEMPS S’HA ENCARREGAT D’ARXIVAR-LES EN LA MEMÒRIA COM SI FOSSIN UNA PILA DE PAPERS VELLS. PERÒ ENTRE TOT AQUEST MUNT DE PAPERASSA HI HA UNA ANTIGA LLEGENDA QUE HAURIEM DE RECORDAR SEMPRE. UNA LLEGENDA QUE ENS DESCOBREIX COM FA MILERS I MILERS D’ANYS EN UN INDRET DESCONEGUT DE LA TERRA HI VA HAVER UN FET FABULÓS I SOBRENATURAL. NO EM PREGUNTEU ON ERA PERQUÈ POCA COSA SE’N SAP, NOMÉS US PUC DIR QUE ERA UN PAÍS PLE DE MUNTANYES ESCARPADES, PERÒ TAMPOC SABEM SI FEIA FRED O CALOR, SI LA TERRA ERA VERDA O DESERTICA O QUINS ARBRES FORMAVEN LA VEGETACIÓ. TAN SE VAL!! EL FET ÉS QUE ENTRE ELS VALLS I TURONS CAVALCAVEN LLIURES I SALVATGES DOS MAGNÍFICS CAVALLS. EREN DOS PURASANGS MAJESTUOSOS, ÀGILS I RÀPIDS COM EL VENT, AMB LES POTES BEN FORTES I MUSCULADES, I AMB UNES CUES LLARGUÍSSIMES I PELUDES QUE NO PARAVEN MAI QUIETES. ELS DOS CAVALLS ES PASAVEN EL DIA TROTANT I SALTANT AMUNT I AVALL, JUGANT A FER CURSES O CORRENT D’UN COSTAT A L’ALTRE. PERÒ VET AQUÍ QUE UN DIA, EN LA LLUNYANIA VAN SENTIR L’ESPANTÓS GRUGIR D’UNA FERA, GRRRRRR... TENIEN UNES ORELLES TAN FINES QUE NO ELS ENGANYAVEN MAI. EFECTIVAMENT, AQUELL SO ESPANTÓS NO ERA CAP ALTRA COSA QUE ELS GRUNYITS D’UN GRUP DE GOSSOS QUE SE’LS ACOSTAVEN. ELS DOS CAVALLS DE SEGUIDA VAN ENTENDRE QUE ELS GOSSOS SE’LS VOLIEN MENJAR. PARALITZATS DE POR, ESPANTATS I DESORIENTATS, ELS CAVALLS NO SABIEN CAP A ON FUGIR. I NO VA SER FINS QUE NO VAN VEURE COM SE’LS ACOSTAVA EL PRIMER GOS QUE VAN ARRENCAR A CÓRRER CAP A TOTES BANDES... 1, 2, 3... MARE MEVA, SI ELS SEGUIA TOTA UNA GOSSADA RABIOSA QUE NO DEIXAVA DE GRUNYIR I ENSENYAR LES DENTS. COMPLETAMENT DESCONCERTATS, ELS CAVALLS VAN AGAFAR EL PITJOR CAMÍ QUE PODIEN AGAFAR: EL CAMÍ QUE DUIA AL CIM DELS PENYA-SEGATS. ELS CAVALLS ES VAN ADONAR QUE TOTS SOLS S’HAVIEN FICAT EN UNA TRAMPA PERQUÈ HAVIEN AGAFAT UN CAMÍ SENSE SORTIDA.

ELS CAVALLS CORRIEN I CORRIEN, I ANAVEN TAN DEPRESSA QUE DE SEGUIDA VAN SER A TOCAR DEL PENYASEGAT. ERA EL MOMENT D’ATURAR-SE EN SEC O JA NO PODRIEN FRENAR A TEMPS I CAURIEN D’ALT A BAIX. UNA DE DUES, O ES DEIXAVEN MENJAR O SALTAVEN PER L’ABISME. I ELS CAVALLS VEN DECIDIR SALTAR. CAP DELS DOS NO VA PARAR DE CÓRRER, NI VA MIRAR ENRERE; CAP DELS DOS NO VA DUBTAR NI UNA MILÈSSIMA DE SEGON QUE ERA MILLOR SALTAR. SALTANT TENIEN UNA MÍNIMA ESPERANÇA DE SOBREVIURE O VE MORIRIEN DEVORATS PER AQUELLS GOSSOS RABIOSOS QUE VALENTS QUE VAN SER ELS CAVALLS, TOTS DOS VAN CÓRRER ENCARA MÉS PER PENDRE EMBRANZIDA I SALTAR MENTRE RELLINAVEN, QUI SAP SI PER ÚLTIMA VEGADA. ELS CAVALLS VAN VOLAR DURANT UNA BONA ESTONA, QUEIEN AMB LA CUA I LES POTES BEN ESTIRADES PER EQUILIBRAR-SE I PODER ESMORTEIR EL COP. PERÒ TOT I AIXÍ, LA TOPADA CONTRA L’AIGUA VA SER BESTIAL. ESTABORNITS PEL COP, ELS CAVALLS ES VAN COMENÇAR A ENFONSAR EN LES PROFUNDITATS DEL MAR. ALESHORES VA PASSAR UN FET PRODIGIÓS. QUAN ELS CAVALLS JA COMENÇAVEN A PERDRE EL MÓN DE VISTA, QUAN ESTAVEN APUNT DE MORIR OFEGATS, ES VAN COMENÇAR A TRANSFORMAR D’UNA MANERA MÀGICA. DE SOBTE PODIEN RESPIRAR SOTA L’AIGUA, LES POTES DEL DARRERE SE’LS VAN AJUNTAR I ES VAN TRANSFORMAR EN UNA CUA PLENA D’ESCATES, I LES POTES DEL DAVANT ES VAN ANAR FENT PETITES I PETITES FINS A CONVERTIR-SE EN ALETES. I ELS PEIXOS QUE PASSAVEN PER ALLÀ VAN QUEDAR BOCABADATS QUAN VAN VEURE L’ESPECTACLE DE DOS MAGNÍFICS PURASANGS QUE ES CONVERTIEN EN CAVALLETS MARINS. I LA LLEGENDA ACABA DIENT QUE ELS GOSSOS ES VAN QUEDAR SENSE MENJAR PERQUÈ NO VAN GOSAR SALTAR CAP A LES PROFUNDITATS DEL MAR.

L’ENIGMA DE LES ONES de“JOAN DÉU PRATS”

CONTE EXPLICAT PER LA PILI

L’ENIGMA DE LES ONES AQUELL ESTIU EL MARC I LA LAIA VAN ANAR DE VACANCES AL MAR. I CADA DIA BAIXAVEN A BANYAR-SE EN UNA CALETA MOLT BONICA. EL QUE MÉS ELS AGRADAVA ERA JUGAR AMB LES ONADES. SALTAR-LES QUAN EREN PETITES I CAPBUSSAR-SE I NEDAR-HI PER SOTA QUAN EREN MÉS GRANS. I S’HO PASSAVEN D’ALLÒ MÉS BÉ ESQUITXANT-SE I XIPOLLEJANT A L’AIGUA AMB EL SERGI, LA MERCÈ I EL QUIMET, QUE EREN ELS AMIGUETS QUE HAVIEN FET A LA PLATJA. UN MATÍ QUAN EL MARC I LA LAIA VAN BAIXAR A LA CALETA MOLT CONTENTS I AMB GANES DE JUGAR AMB LES ONES, ES VAN TROBAR EL MAR QUIET. - “I ARA QUÈ FEM?”, VA PREGUNTAT EL MARC. - “AVUI TOCA FER CASTELLS DE SORRA!” VA DIR LA LAIA. AIXÍ QUE VAN AGAFAR LES GALLEDES, ELS RASCLETS I LES PALES I VAN COMENÇAR A JUGAR AMB LA SORRA. VAN FER CASTELLS, PASTISSOS I FORATS. AL CAP D’UNA ESTONA ELS NENS ESTAVEN EMPIPATS. - “RENOI! AQUESTA SORRA ESTA PLENA DE LLAUNES, PLÀSTICS I PAPERS. ALESHORES EL MARC I LA LAIA VAN AIXECAR EL CAP I ES VAN ADONAR QUE AQUÍ I ALLÀ HI HAVIA DEIXALLES ESCAMPADES PER LA SORRA. - “ELS GRANS ENS RENYEN SI DESENDRECEM L’HABITACIÓ, PERÒ ELLS EMBRUTEN LES PLATGES I NO PASSA RES!”, VA DIR LA LAIA MOLT ENFADADA. DURANT CINC DIES SEGUITS EL MARC I LA LAIA VAN ESTAR FENT CASTELLS DE SORRA PERQUÈ QUAN BAIXAVEN A LA PLATJA ES TROVAVEN EL MAR SENSE ONES. TAMBÉ VAN JUGAR AMB ELS SEUS AMICS A FET I AMAGAR I VAN ANAR AMB BICICLETA. AQUELLA NIT, QUAN EREN A L’HABITACIÓ A PUNT D’ADORMIR-SE, EL MARC LI VA PREGUNTAR A LA LAIA: - “QUÈ LI PASSA AL MAR QUE NO TÉ ONES?”. - “NO HO SÉ. POTSER SE LI HAN ACABAT LES ONADES” VA CONTESTAR LA LAIA. L’ENDEMÀ L’AIGUA CONTINUAVA IGUAL DE QUIETA. S’HI VAN APROPAR I LA VAN MIRAR I EL MARC VA TORNAR A PREGUNTAR “QUÈ LI PASSA AL MAR?”.

EN AQUELL MOMENT VAN VEURE UNA PETITA ONA QUE S’ACOSTAVA A LA PLATJA. QUAN L’ONA ARRIBÀ A TERRA, ES VA CONVERTIR EN ESCUMA I VA DEIXAR UNA AMPOLLA SOBRE LA SORRA. ELS NENS S’HI VAN APROPAR I VAN DESCOBRIR QUE DINS L’AMPOLLA HI HAVIA UN MISSATGE. LA VAN AGA FAR I ... - “QUÈ HI DEU POSAR AL PAPER?” - “OBRIM-LA I HO SABREM”. EL MARC VA TREURE EL TAP DE SURO I VA AGAFAR EL PAPER. EL VA DESENROTLLAR I VA COMENÇAR A LLEGIR EN VEU ALTA I MOLT LENTAMENT “ANEU A LA CABANA DEL VELL PESCADOR SEGUINT EL CAMINET DE LES ROQUES”. - “QUI EL DEU HAVER ESCRIT? VA PREGUNTAR EL MARC. LA LAIA NO VA CONTESTAR PERQUÈ ESTAVA INTENTANT TROBAR AMB LA MIRADA EL CAMINET DE LES ROQUES. - “MIRA MARC, ALLÀ ESTÀ EL CAMINET, ANEM-HI” VA DIR LA LAIA ASSENYALANT EL FINAL DE LA PLATJA. VAN PUJAR PEL CAMINET. VAN CAMINAR UNA ESTONA FINS QUE VAN ARRIBAR A UNA NOVA CALETA. ALLÀ VAN TROBAR UN HOME PRIM I MORENO, DE CABELLS I BARBA BLANCS PESCANT AMB UNA CANYA. - “EL VELL PESCADOR” LI VA DIR EL MARC A L’ORELLA DE LA LAIA. - “US ESTAVA ESPERANT” VA DIR L’HOME. - “VOSTÉ HA FICAT EL MISSATGE DINS L’AMPOLLA?” VA PREGUNTAR LA LAIA. - L’HOME CONTINUAVA PESCANT I CALLAT FINS QUE VA DIR “QUÈ LI PASSA AL MAR? US HO PREGUNTEU DES DE FA DIES…”. ELS NENS ES VAN QUEDAR BOCABADATS, PERÒ FINALMENT EL MARC VA DIR: - “QUE NO TÉ ONES”. - “EL MAR NO TÉ ONES PERQUÈ ESTÀ CANSAT”, VA DIR L’HOME. - “CANSAT?” VAN PREGUNTAR TOTS DOS NENS ALHORA. - “SÍ, CANSAT QUE LES PERSONES L’EMBRUTIN…” - “NOSALTRES NO L’EMBRUTEM! VA DIR LA LAIA ENFADADA. - “NOMÉS JUGUEM AMB LES ONADES I FEM CASTELLS DE SORRA” VA DIR EL MARC. - “POTSER ALGUN DIA VOSALTRES SALVAREU EL MAR” VA DIR EL PESCADOR. - “NOSALTRES DOS?” VAN DIR ELS NENS. - “VOSALTRES I ELS NENS QUE US ESTIMEU EL MAR, QUAN SIGUEU GRANS”. I, ALESHORES, VA TREURE UN CARGOL MARÍ I ELS EL VA REGALAR.

- “APROPEU EL CARGOL A L’ORELLA” VA DIR. ELS NENS AIXÍ HO VAN FER. VAN APROPAR EL CARGOL A L’ORELLA I VAN DIR “SE SENTEN LES ONADES DEL MAR!”. EN AQUELL MOMENT EL SEU PARE ELS VA CRIDAR. ESTAVA BUSCANT EL MARC I LA LAIA FEIA ESTONA. - “AU, ANEU. NO FEU PATIR EL VOSTRE PARE”, VA DIR EL PESCADOR. AQUELLA NIT QUAN VAN SER AL LLIT, EL MARC, TOT PREOCUPAT, VA PREGUNTAR A LA SEVA GERMANA: - “COM PODEM AJUDAR EL MAR?. - “NO HO SÉ” VA DIR LA LAIA MOLT TRISTA. L’ENDEMÀ, MENTRE FEIEN CASTELLS DAVANT EL MAR EN CALMA LA LAIA VA TENIR UNA BONA PENSADA I LA VA EXPLICAR AL SEU GERMÀ I ALS AMIGUETS DE LA PLATJA. I, A LA TARDA, QUAN LA GENT VA MARXAR DE LA PLATJA ELS NENS VAN COMENÇAR A RECOLLIR TOTES LES DEIXALLES QUE HI HAVIA ESCAMPADES PER LA SORRA. QUAN VAN ACABAR ESTAVEN MOLT CONTENTS I SATISFETS. EL SOL S’ENFONSAVA DINS EL MAR I ELS SEUS RAJOS TARONJA IL·LUMINAVEN LA SORRA NETA DE LA PLATJA. - “QUE BONIC!” VAN DIR ELS NENS MIRANT LA PLATJA.. AL DIA SEGÜENT, EL MARC I LA LAIA ES VAN LLEVAR, VAN ESMORZAR I VAN AGAFAR LA GALLEDA I EL RASCLET PER FER CASTELLS I VAN BAIXAR A LA PLATJA. I QUINA SORPRESA VAN TENIR QUAN VAN VEURE QUE HAVIEN TORNAT LES ONADES!. - “QUINA PASSADA!” VA DIR EL MARC. LLAVORS, TOTS DOS ES VAN LLANÇAR DE CAP A L’AIGUA I VAN TORNAR A JUGAR AMB LES ONES. DE SEGUIDA S’HI VAN AFEGIR ELS SEUS AMICS I ES VAN PASSAR HORES RIENT DINS L’AIGUA.

EL MOLINET DE SAL Conte recollit per JOAN AMADES

CONTE EXPLICAT PER LA CLAUSTRE

EL MOLINET DE SAL US HEU PREGUNTAT MAI PER QUÈ L’AIGUA DEL MAR ÉS SALADA? SI ELS RIUS I ELS LLACS SÓN D’AIGUA DOLÇA, LLAVORS PER QUÈ EL MAR ÉS SALAT? LA SOLUCIÓ D’AQUEST ENIGMA LA TÉ EL SR. BERNAT, UN VELL MARINER. UN DIA ESTAVA PESCANT AMB EL SEU NÉT L’ADRIÀ I AQUEST LI VA DIR: - AVI, TINC SET!. QUE PUC VEURE UNA MICA D’AIGUA DEL MAR? -

NO, LI VA DIR L’AVI, ÉS SALADA!

I PER QUÈ? LI VA PREGUNTAR L’ADRIÀ.

T’HO EXPLICARÉ AMB UNA HISTÒRIA MENTRE PESQUEM. LA HISTÒRIA DEL MOLINET DE SAL

EN UN PAÍS LLUNYÀ HI HAVIA DOS GERMANS, EL PETIT ERA POBRE I GENERÓS I EL GRAN, RIC I AVAR. UN DIA, EL GERMÀ PETIT VA ANAR A DEMANAR MENJAR AL GRAN PERQUÈ TENIA MOLTA GANA. PERÒ NO LI VA DONAR RES. EL GERMÀ PETIT DESESPERAT, SE’N VA ANAR A PASSEJAR PER LA PLATJA. MENTRE DESCANSAVA ,UNA VELLETA ES VA APROPAR I LI VA REGALAR UN MOLINET MÀGIC. SÍ, SÍ MÀGIC: OBEEIX ORDRES. SÍ PENSES EN ALGUNA COSA I DIUS MOLINET MOL! , IMMEDIATAMENT ES FARÀ REALITAT. I QUAN VULGUIS QUE S’ATURI DIGUES: MOLINET PARA! EL NOI MARXÀ CAP A CASA I S’IMAGINÀ UNA CASA GRAN I MACA, AMB MOLT MENJAR. I DIENT LES PARAULES MÀGIQUES S’ACOMPLÍ EL QUE DESITJAVA. EL SEU GERMÀ LI DEMANÀ QUE L’HI DEIXÉS EL MOLINET PERÒ MARXÀ TAN RÀPID QUE EL GERMÀ NO VA PODER DIR LES PARAULES PER ATURAR-LO. JA A CASA SEVA, VA DEMANAR-LI PALLA, PERQUÈ AQUELL ANY HI HAVIA MALA COLLITA. EL MOLINET COMENÇÀ A FER PALLA I MÉS PALLA. COM QUE NO SABIA ATURAR-LO LA PALLA ARRIBA A LA LLAR DE FOC I ES CALÀ FOC A LA CASA. QUAN ARRIBÀ EL SEU GERMÀ ORDENÀ AL MOLINET QUE LA CASA TORNÉS A SER COM ABANS. I AIXÍ VA SER.

UN CAPITÀ DE VAIXELL QUE HAVIA SENTIT COM ERA DE MÀGIC AQUELL MOLINET LI VA ANAR A DEMANAR I L’HI DEIXÀ. QUAN ERA A ALTA MAR EL CAPITÀ VA PENSAR QUE NO CALIA ANAR TAN LLUNY PER ANAR A BUSCAR SAL I LI VA DEMANAR AL MOLINET. PERÒ EL CAPITÀ NO SABIA COM ATURAR-LO I LA SAL VA COMENÇAR A OMPLIR TOT EL VAIXELL. EL CAPITÀ HO VA INTENTAR TOT FINS I TOT EN ALTRES IDIOMES: - DETURA’T, NO MOLGUIS MÉS, STOP, HALT, ARRET, SUTOPPU, NO FACIS MÉS SAL, NO EN VULL MÉS....... PERÒ EL MOLINET VA SEGUIR OMPLINT TOT EL VAIXELL FINS ............. QUE S’ENFONSÀ. I AQUELL MOLINET ENCARA ÉS AL FONS DEL MAR FABRICANT SAL. PER AIXÒ L’AIGUA DEL MAR ÉS SALADA. QUAN L’AVI ACABÀ D’EXPLICAR AQUESTA HISTÒRIA L’ADRIÀ VA DIR: - AVI! AVI! EM SEMBLA QUE HE PESCAT ALGUNA COSA! - POTSER HAS PESCAT EL MOLINET! VA DIR L’AVI BERNAT. I POTSER EL MOLINET ENCARA ÉS AL FONS DEL MAR, SÍ NINGÚ NO L’HA PESCAT.

POHOPOL de“AUTOR”

CONTE EXPLICAT PER L’ELI

POHOPOL POHOPOL I ELS SEUS PARES ANAVEN D’UN INDRET A L’ALTRE AMB EL SEU CARRO TIRAT PEL CAVALL ANOMENAT “CLAVELL”. QUAN TROBAVEN UN INDRET QUE ELS AGRADAVA HI PARAVEN, BAIXAVEN DEL CARRO I DESENGANXAVEN EL CAVALL PER PASSAR-HI LA NIT. POHOPOL, SEMPRE MOLT TAFANER CORRIA PER DESCOBRIR LES COSES MÉS EXTRANYES I MÉS BONIQUES QUE HI HAVIEN PEL BOSC. NO PARAVA MAI, DARRERA UNA PAPALLONA, D’UN CUC... ARRIBAT EL VESPRE, POHOPOL I ELS SEUS PARES, PROP DEL CARRO QUE ELS HI FEIA DE CASA, ENCENIEN EL FOC PER FER EL SOPAR I ESCALFAR-SE. EL PARE, UN GITANO ALEGRE I SIMPÀTIC, TOCAVA LA GUITARRA I CANTAVA I POHOPOL BALLAVA DIVERTIT. JA ENTRADA LA NIT, APAGAVEN EL FOC I SE N’ANAVEN A DORMIR PERQUÈ L’’ENDEMÀ, MOLT D’HORA QUAN SORTIA EL SOL MARXAVEN A UN ALTRE INDRET, NOMÉS PEL GOIG D’ANAR D’UN LLOC A L’ALTRE. CORRER PER CAMINS I MÉS CAMINS, DESPERTAR-SE CADA DIA EN UN INDRET DIFERENT, ERA ALLÓ QUE MÉS AGRADAVA A POHOPOL. PERÒ TAMBÉ QUAN PLOVIA EN LLOC DE QUEDAR-SE DINS EL CARRO LI AGRADAVA TREURE’S LA ROBA I POSAR-SE SOTA LA PLUJA. LI AGRADAVA SENTIR DAMUNT SEU LA CARICIA FREDA DE LES GOTES CAIGUDES DEL CEL. TAMBÉ LI AGRADAVEN ELS DIES DE SOL, I ELS ENNUVOLATS, LA NIT I EL DIA....AGAFAR FRUITES DELS ARBRES I CORRER PELS CAMPS I BOSCOS, ANAR PELS POBLES I VILES... QUAN ARRIBAVEN A UNA CIUTAT, ELPARE QUE FEIA DE DRAPAIRE , VENIA I COMPRAVA COSES VELLES I LA MARE ANAVA AL MERCAT A VENDRE COSES I ALLI LI LLEGIA LES MANS ELS QUI VOLIEN SABER EL SEU FUTUR, I DE VEGADES LI PAGAVEN EN DINERS I D’ALTRES AMB MENJAR. TOT ERA BEN REBUT. POHOPOL ENTRETANT HO MIRAVA TOT ENCURIOSIT. UN BON DIA, QUAN TORNAVEN TOTS CONTENTS PERQUÈ ELS HI HAVIA ANAT MOLT BÉ LES COSES, SE’LS HI VA ACOSTAR UN SENYOR MOLT MUDAT, AMB COLL I CORBATA I BIGOTI, ELS SALUDÀ I ELS ATURÀ.

ELS HI VA DIR QUE ERA UN COLECCIONISTA DE MONEDES I QUE ELS VOLIA COMPRAR LA QUE EL PARE DUIA PENJADA AL COLL. EL PARE S’HI VA NEGAR SENSE DONAR GAIRES EXPLICACIONS. EL SENYOR MUDAT VA INSISTIR UNA VEGADA I UN ALTRE MENTRE ANAVA AUGMENTANT LA QUANTITAT DE DINERS QUE N’OFERIA. PERÒ NO HI VA HAVER MANERA EL GITANO NO CEDÍ NI DAVAND D’UN GRAN FEIX DE DINERS. POHOPOL ESTAVA MÉS QUE SORPRÈS, PERQUÈ PENSAVA QUE AQUELLS DINERS ERAN MOLTS PER UNA SOLA MONEDA, LI VA PREGUNTAR EL PERQUÈ , PERÒ EL SEU PARE NO LI VA DIR RES, EL VA MIRAR DE REÜLL I LI VA SOMRIURE. A LA NIT, DESPRES DE SOPAR I TOCANT SUAUMENT LA GUITARRA, AMB MOLTA PARSIMÒNIA, EL PARE VA ANAR EXPLICANT LA IMPORTÀNCIA DE LA MONEDA. -ÉS COM TENIR LA SORT TANCADA DINS EL PUNY, ÉS UN AMULET. UNA MENA D’ARMADURA QUE ET PROTEGEIX DE QUALSEVOL MAL. ÉS UN TROSSET DE CEL QUE FA QUE TOT VAGI BÉ. SI TENS UN AMULET NO HAS DE TENIR POR DE RES, ET PPROTEGEIX PER SEMPRE. POHOPOL SE L’ ESCOLTAVA ENCISAT, ERA LA COSA MÉS FANTÀSTICA QUE HAVIA ESCOLTAT MAI, PERÒ DE COP ES QUEDÀ TOT PREOCUPAT, S’ADONÀ QUE ELL NO TENIA AMULET I ESTAVA EXPOSAT A QUALSEVOL PERILL. UN COP AL LLIT, EL PARE VA BUFAR L’ESPELMA I TOT VA QUEDAR A LES FOSQUES. ELL ES VA TAPAR FINS DALT BEN ENCONGIT , ES VA QUEDAR IMMÒBIL, AL COSTAT DE LA MARE. PERÒ NO PODIA DORMIR, ES SENTIA PERDUT SENSE AMULET. I EN PROU FEINES VA PODER DORMIR EN TOTA LA NIT. L’ENDEMÀ AL MATI EL PARE ELS VA CRIDAR, VAN AGAFAR EL CARRO I VAN MARXAR CAP UN ALTRE INDRET. PERÒ EN POHOPOL NO MIRAVA EL PAISATGE, NOMÉS TENIA ULLS PER LA MEDALLA QUE PENJAVA DEL COLL DEL SEU PARE, I DE LA SEVA MARE, TOT EL VIATGE VA ESTAR MOLT PENSATIU. A LA NIT VA TENIR UN SOMNI QUE EL VA SOBRESALTAR, ES VA VEURE VESTIT DE REI, ESTAVA AL COSTAT D’UN RIU , HI HAVIA UN COFRE PLE DE PEDRES PRECIOSES, LES PEDRES SALTAVEN DINS DEL RIU I ES TORNAVEN PEIXOS DE COLORS MERAVELLOSOS. POHOPOL ES VA LLEVAR PENSANT QUE AQUELL SOMNI LI VOLIA DIR ALGUNA COSA.

-SEGUR QUE AL COSTAT D’UN RIU TROBARÉ UN TRESOR, I EM PODRÈ FER EL MEU AMULET, NO VA PARAR EN TOT EL DIA DE CORRER AMUNT I AVALL BUSCANT UN RIU I EL SEU TRESOR. PERÒ COMENÇAVA A ESTAR CANSAT I ENCARA NO HAVIA TROBAR RES. POC A POC S’ANAVA FENT FOSC, POTSER JA ERA HORA DE TORNAR AL CARRO, NO LI HAVIA DIT RES AL SEUS PARES, PERÒ PEL CAMÍ VA SENTIR UN SOROLL MOLT FORT I VA TENIR UNA INSPIRACIÓ, VA CORRER FINS DALT DEL CIM I VA VEURE DAVAND SEU UN INMENS MAR BLAU, DEIXANT LA ROBA SOTA UNA PEDRA, CORREGUÉ PLATJA ENLLÀ, MÉS LLEUGER QUE MAI, ENTRAVA I SORTIA DE L’AIGUA. VOLTAVA PER LA SORRA. VOLIA TROBAR EL SEU TRESOR... PERÒ LA NIT EL VA SORPRENDRE, TOT VA QUEDAR A LES FOSQUES I NO PODIA VEURE RES. ESTAVA M OLT CANSAT I TRIST... ES VA JEURE A LA SORRA A REPOSAR I PENSAR QUE PODIA FER, LLAVORS VA MIRAR EL CEL I VA VEURE UNA ESTRELLA QUE BRILLAVA PER SOBRE LES DEMÉS, LA MIRAVA I LA VEIA DIFERENT SEMBLAVA QUE LI DIGUES ALGUNA COSA, ELL LA VA MIRAR I LI VA DIR. -TU PODRIES BAIXAR I SER AL MEU AMULET, AIXI EM PROTEGIRIES, PERO TU NO SAPS BAIXAR, OI, I JO NO PUC ARRIBAR AL CEL. DESPRES VA CALLAR I MIRANT FIXAMENT L’ESTRELLA, ES VA ADORMIR. AL MATÍ ES VA DESPERTAR PER UNA ONADA QUE LI MULLAVA ELS PEUS. VA OBRIR ELS ULLS I VA SENTIR QUE UNA COSA EL PUNXAVA A LA MÀ. ERA UNA ESTRELLA DE MAR!. LA VA MIRAR I VA QUEDAR PARALITZAT...- OH! ES L’ ESTRELLA ! COM HAS POGUT BAIXAR?. LA VA AGAFAR I CORRENS SE’N VA ANAR CAP EL CARRO. SE SENTIA MOLT FELIÇ L’ENSENYAVA A TOT EL QUE TROBAVA AL SEU PAS. FINALMENT VA ARRIBAR AL CARRO, ELS SEUS PARES L’ESPERAVEN, PERÒ NO LI VAN DIR RES, EL VAN MIRAR EN SILENCI, I VAN VEURE QUE DEL COLL LI PENJAVA UNA ESTRELLA DE MAR, ELL S’ENFILÀ I TOTS TRES JUNTS VAN SOMRIURE I EN POHOPOL ELS HI VA COMENÇAR A EXPLICAR LA SEVA AVENTURA. I VAN MARXAR CAP UN ALTRE INDRET, PEL GOIG D’ANAR D’UN LLOC A L’ALTRE, COM LES ONES DEL MAR, COM EL FUM, COM EL VENT, NO PODIEN, NO SABIEN, O... NO ES VOLIEN QUEDAR QUIETS.

BON DIA, ESTIMADA BALENA de "ACHIM BRÖGER"

CONTE EXPLICAT PER LA LOLA

BON DIA ESTIMADA BALENA L’ENRIC I LA SEVA ESPOSA MARIA SEUEN AL BANC I MIREN EL RIU I TOT ALLÒ QUE HI PASSA. L’ENRIC ABANS HAVIA ESTAT PESCADOR, PERÒ MAI NO HAVIA TINGUT TEMPS PER ATURAR-SE I BADAR, JA QUE DIA RERE DIA HAVIA HAGUT D’ANAR A PESCAR AL RIU. ARA TÉ TEMPS PER SOMIAR AMB EL MAR QUE NO HA VIST MAI I QUE COMENÇA ALLÀ MOLT LLUNY, ON EL RIU S’EIXAMPLA I S’HI BARREJA AMB EL MAR. L’ENRIC ES PREGUNTA: “CON DEUEN SER LES ONADES? ES POSSIBLE QUE SIGUIN MÉS ALTES QUE LES DEL RIU, QUAN BUFA EL VENT? TENIA TANTES GANES DE COMPROVAR-HO QUE UN DIA LI VA DIR A LA SEVA DONA, LA MARIA. I ELLA LI CONTESTÀ: “SI ET FA TANTA IL·LUSIÓ, JA TE N’HI POTS ANAR. PERÒ NO TRIGUIS, QUE JA SAPS QUE M’AGRADA MOLT SEURE AMB TU EN AQUEST BANC?” I TAL DIT TAL FET: TOTS DOS SE’N VAN ANAR A CASETA A FER ELS PREPARATIUS PER EL GRAN VIATGE. NO HI FALTA RES, HI HA COSES DE MENJAR I DE BEURE, ROBA PER MUDAR-SE, UN COIXÍ, UNA GORRA, UNA LLANTERNA... I FINS I TOT ELS LLUMINS. L’ENRIC PUJA A LA BARCA I DIU ADÉU A LA MARIA. ELLA LI DEMANA: “SOBRETOT, SI ENSOPEGUES AMB UNA BALENA, NO ET DESCUIDIS DE SALUDAR-LA DE PART MEVA”. L’ENRIC ES VA ALLUNYANT I VEU CADA COP LA MARIA, MÉS I MÉS PETITA, TANT QUE SEMBLA UNA GOTETA D’AIGUA. DE SOBTE, JA NI TANT SOLS LA VEU ... I L’ENRIC REMA QUE REMARÀS, AVIAT COMENÇA A SENTIR L’OLOR DEL MAR. NOMÉS ARRIBAR-HI JA S’ADONA QUE LES ONADES SÓN MOLT MÉS ALTES QUE LES DEL RIU. EL SOL BRILLA I CREMA COM UNA FOGUERA. DE TANT EN TANT DEIXA DE REMAR I MIRA ELS PEIXOS. N’HI HA PER TOT ARREU. LLUNY A L’HORITZÓ VEU UNA TACA. I ARA! SI ÉS UNA BARQUETA! NO, QUE ÉS UN VAIXELL ENORME, QUE NAVEGA TANT DE PRESSA QUE FA UNES ONADES MOLT GRANS QUE GAIREBÉ LI CAPGIREN LA BARCA. MICA EN MICA ES VA FENT FOSC. SURT LA LLUNA, RODONA COM UNA PILOTA I LLUENTA COM D’ARGENT. LES ONADES JUGANERES BRESSOLEN SUAUMENT LA BARCA I L’ENRIC DORM TOTA LA NIT D’UNA TIRADA.

QUAN ES DESPERTA, S’ADONA QUE TÉ UNA ILLA A TOCAR. CARAM QUE ÉS ESTRANY! UNA ILLA AMB UN ULL? UNA ILLA QUE CADA COP ÉS MÉS GRAN? BUFA! I ARA TÉ BOCA! PERÒ MIRANT-SE-LA BÉ S’ADONA QUE NO ÉS UNA ILLA, SINO UNA BALENA... “ BON DIA, LA MARIA, QUE ÉS LA MEVA DONA, M’HA ENCARREGAT QUE ET SALUDÉS SI ET TROBAVA...” EN VEURE QUE L’ENRIC NO TENIA MALES INTENCIONS, LA BALENA LI FA UNA RIALLETA I LI DIU: “SÓC LA BALENA LENA! ESTIC CONTENTA D’HAVER-TE TROBAT. FEIA TEMPS QUE NO PASSAVA NINGÚ PER AQUÍ.” I COMENÇA A JUGAR AMB L’ENRIC. LA BALENA AIXECA L’ALETA I L’ENRIC LLISCA COM SI FOS UN TOBOGAN. JUGANT I XERRANT VAN PASSAR JUNTS UN DIA I UNA NIT. HA ARRIBAT EL MOMENT QUE L’ENRIC PENSA QUE ÉS HORA DE TORNAR A CASA. PES SI LES MOSQUES, DÓNA LA SEVA ADREÇA A LA BALENA TOT DIENT-LI: “MIRA, LENA , JO VISC A LA VILA-JOIOSA, AL NÚMERO 9 DEL CARRER DELS PEIXOS. A LA MATEIXA VORA DEL RIU...” LA BALENA LI DIU: “ I JO , PROU QUE HO SAPS : VISC EN AQUEST MAR. SI EM VENS A VEURE, SEMPRE M’HI TROBARÀS”. L’ENRIC SE’N VA ANAR CAP A CASA. PERÒ A PARTIR D’AQUELL DIA, CADA SIS MESOS, PUNTUALMENT, TORNAVA A VISITAR LA BALENA. I NO SE’N DESCUIDAVA MAI. PERÒ VA ARRIBAR UN DIA, QUAN JA FEIA SIS MESOS QUE L’ENRIC NO S’HAVIA PRESENTAT, QUE LA LENA PASSAVA ÀNSIA. PASSAVEN ELS DIES I DE L’ENRIC I LA SEVA BARCA NO HI HAVIA NI RASTRE. “HE DE SABER SI LI HA PASSAT ALGUNA COSA. RECORDO LA SEVA ADREÇA” I LA LENA VA COMENÇAR A NEDAR BUSCANT EL LLOC ON EL RIU S’AJUNTA AMB EL MAR. PERÒ CONM QUE NO SABIA EL CAMÍ ES VA PERDRE I ES VA ENTAFORAR DINS UN PORT. VA SORTIR COM VA PODER, I VA SEGUIR ENDAVANT. VA ENSOPEGAR AMB UNA BOIA I DESPRÉS AMB EL FAR I A TOTS PREGUNTAVA COM ARRIBAR A LA DESEMBOCADURA DEL RIU. LA BALENA, QUE JA HAVIA TROBAT EL RIU, VA SEGUIR ENDAVANT, PERÒ ERA UN RIU MASSA ESTRET I DE SOBTE ES VA QUEDAR ENCALLADA SOTA UN PONT. I LA GENT DEIA: “ON S’HA VIST, UNA BALENA TAN GRAN A LA NOSTARA CIUTAT TAN PETITA.

I LA POBRE BALENA VINGA A PENSAR EN EL SEU AMIC ENRIC, MÉS QUE NO PAS EN LA SEVA TRISTA SITUACIÓ. NO MENJAVA GENS I CADA COP QUE SOSPIRAVA DEIXAVA ANAR UNA BOMBOLLETA. I CADA VEGADA ES TORNAVA MÉS PETITA, FINS QUE LA GENT SE’N VA ADONAR: “OH, LA PENA L’HA EMPETITIT. AVIAT PODRÀ SORTIR DEL PONT...!” TOTHOM ES VA ALEGRAR MOLT QUE QUEDÉS LLUIRE I LA BALENA VA REMENAR LA CUA I VA CONTINUAR EL SEU CAMÍ. LA DÈRIA DE RETROBAR L’ENRIC HAVIA FET QUE S’OBLIDÉS DE MENJAR, I CADA COP ERA MÉS MENUDA. JA NO PUC TRIGAR A TROBAR-LO. L’ENRIC QUE SEU AL BANC, LA VEU DE SEGUIDA. FA UN SALT I PER POC PERD EL GUIX DE LA CAMA. L’ENRIC NO HAVIA POGUT ACUDIR A LA CITA AMB LA LENA PERQUÈ S’HAVIA CAIGUT D’UNA POMERA I S’HAVIA TRENCAT UNA CAMA. “ESTIMADA AMIGA LENA! COM ÉS QUE T’HAS ENCONGIT TANT? DEIXA’M ANAR-TE A BUSCAR UNA PEIXERA I EM FARÀS CINC C`ÈNTIMS DE LA TEVA HISTÒRIA”. L’ENRIC VA ANAR A VBUSCAR UNA PEIXERA, LA VA OMPLIR D’AIGUA I HI VA INSTAL·LAR LA BALENA. DESPRÉS LI VA ENSENYAR A LA MARIA: “MARIA, FIXA’T QUI HI HA DISNS LA PEIXERA! ÉS LA MEVA AMIGA LENA QUE ENS VE A VISITAR!” I JA ELS TENIU TOTS TRES A LA SALETA. L’ENRIC AMB LA PIPA I LA MARIA, ATENTA, TOTS DOS ESCOLTANT LES HISTÒRIES DEL MAR QUE LA BALENA SAP EXPLICVAR TAN BÉ. POTSER ALGUN DIA, QUAN LA BALENA EN TINGUI GANES, L’ENRIC LA TORNARÀ A PORTAR AL MAR. SERÀ L’HORA, LLAVORS DE CRÉIXER ALTRA VEGADA. PERÒ DE MOMENT, CAP DELS TRES NO HI PENSA. SÓN AMICS I S’ESTIMEN I TENEN ENCARA MOLTES COSES A EXPLICAR-SE.