EL MINOTAURE Hi havia una vegada un monstre que va sortir de la seva cova i es va menjar un mono de la selva. Quan va tornar a la cova va trobar que un drac estava menjant tot el que tenia amagat a dins. - Fora d’aquí! Això és meu! - Noooo! Jo ho he trobat primer! Com que el monstre no volia barallar-se van compartir tot el menjar i es van fer amics.
RUSTAM BARRAGAN
Minecraft Pica pica per aconseguir el quadrat com un futbolí.
Destroyer 777
(Rustam 3r A)
EL RATOLÍ I EL GAT Un dia un ratolí va dir: - Avui vaig a casa de la meva tieta. Un gat va veure el ratolí i li va treure les dents i es va morir sota del llit. El gat va agafar una motoserra i va trencar la paret. Llavors va arribar la tieta i el gat se’n va anar menjant el ratolí: - Què bo! Va venir un gos i un gat I aquest conte s’ha acabat. RUSTAM
EL LLEÓ I EL RATOLÍ Un lleó tenia un amic que era un petit ratolí. Un dia va caure en el parany d’uns caçadors. El parany era una xarxa de cordes molt gruixudes i resistents. El lleó, tot i la seva gran força, no es podia escapar, i, desesperat rugia. El ratolí quan el va veure, es va menjar les cordes del parany. Quan el lleó va ser lliure els dos amics es van escapar junts i van ser molt amics tota la vida.
IBRAHIM BOUYA
LA FADA, EL CAVALLER FANTASMA, EL MONSTRE I UN ROBOT
Hi havia una vegada una fada que estava sempre al costat del seu amic arbre. Dins de l’arbre hi vivien uns follets petits com el dit petit d’una mà. A més a més la fada era amiga d’un lleó i una serp. En una cova de les muntanyes hi vivia un monstre, un cavaller fantasma i un robot. Els tres tenien un periscopi. Un dia van assaltar un castell i ho robaren tot. La fada es va enfrontar als tres però no els podia guanyar. Al dia següent, quan va despertar els va dir: - Perquè robeu? - Perquè ens ignoren! Van respondre. La fada va dir que demanessin disculpes a la gent si volien ser perdonats i tinguts en compte. Ells ho van fer i, a partir d’aquell moment van ser amics per sempre. IBRAHIM BOUYA
EL CAP DE SETMANA I ELS DEURES La Maig és una nena que sempre treu excel·lents. Al seu diari ha escrit: “Ja ha passat el cap de setmana. El cap de setmana és com en diuen del dissabte i el diumenge junts, encara no sé per què. Aquest dos dies m’han passat volant i no he tingut temps de fer els deures. No en tinc pas la culpa. Que potser sóc jo, el rellotge? Ahir a la nit volia quedar-me desperta per fer-los, però el pare em va dir que no i em va apagar el llum. Ves quina ajuda! Ara, a l’escola, el mestre ens ha demanat els deures, i a mi m’ha posat un zero. Ara estic ben trista!
JOSE CORTES
L’OLANZERO Fa molt de temps, a les muntanyes de Navarra hi vivia una fada i uns follets. Un dia van escoltar entre uns matolls un nen que plorava. El van agafar i el van portar a casa d’un matrimoni que no tenia fills. El pare anava a buscar carbó i el venia al poble. Quan els pares van morir ell va continuar venent carbó i fent joguines i les repartia entre els nens i nenes del poble. Un dia de tempesta un llamp va caure a una casa i la va cremar. Uns nens demanaven ajuda. L’Olanzero els va salvar i, quan estava a punt de sortir, li va caure una fusta a sobre i va morir. La fada va aparèixer i li va tornar la vida. Li va dir: “A partir d’ara et dedicaràs a fer joguines i les repartiràs als nens pobres. Els follets van dir que l’ajudarien i des d’aquell dia, cada any per Nadal, baixa de les muntanyes i porta joguines als nens i nenes.
NADIA GALLEGO BARRANCA
LA LLUNA LLUNA LLUNETA ETS COM UNA PILOTETA DE RODONETA.
PER LA NIT SURTS A BRILLAR COM LA BRILLANTINA.
LLUNA LLUNETA ETS MOLT BUNIQUETA AI LLUNETA. MARIETA 3rA (Nadia Gallego)
EN GERARD, EL TOMÀS I LA GISELA Hi havia una vegada un guepard que es deia Gerard, una gavina que es deia Gisela i una tortuga que es deia Tomàs. En Gerard podia córrer rapidíssim. Era de color negre, però tenia taques blanques. La Gisela era de color blanc i tenia dues mares. En Tomàs anava molt a poc a poc. Al Gerard li encantava la bateria i les maraques. La Gisela tocava la flauta i en Tomàs tocava una mena de flauta molt rara que es tocava amb el nas. Tots tres eren els millors amics. Els nens i les nens de l’escola es reien del Gerard per les seves taques de color blanc, també es reien de la Gisela perquè tenia dues mares, i es reien del Tomàs perquè anava molt a poc a poc. Els tres amics van tornar a casa molt tristos però aquella nit, la flauta de la Gisela es va fer màgica i tots els que l’escoltaven feien el que ella deia. A l’escola tots els nens i nenes, van sentir que deia: - Vosaltres estareu al meu costat i jugareu amb mi! Tots els companys de la classe van jugar amb ella i els seus amics a partir d’aquell moment. NADIA GALLEGO
LA VACA QUE BUSCAVA GRA AL MOLÍ Una vegada hi havia una vaca que tenia un vadell que no era gaire espavilat. Un dia li va demanar que anés a portar gra del molí, i li va dir que anés amb compte i no es deixés enredar. El vedell, pel camí es va trobar un ànec que li va dir: - M’he perdut. Tu saps on està la meva mare? El vedell li va dir: -
He vist la teva mare. Està per allà que t’està buscant. Gràcies, senyor vedell, però em pots acompanyar? No puc, tinc que anar al molí a agafar gra. Aquí tinc gra. El vols? –va dir l’ànec. Gràcies. Què bo que ets, ànec!
El vedell no tenia massa gra, però sabia que amb el que li portava, la seva mare podria fer alguna cosa bona per menjar. NADIA GALLEGO
UN SOMNI MÀGIC
Hi havia una vegada una fada que sempre estava al costat del seu amic arbre màgic. Dins de l’arbre hi vivien uns follets i la fada. També hi vivia un monstre que cada dia es menjava una fada i un follet. Un dia no va quedar ningú, només la fada, però el monstre la va veure i la fada se’n va anar corrents, però se la va menjar igualment. De sobte va aparèixer l’arbre i el va matar, i les fades i els follets van ser lliures per sempre més. NADIA GALLEGO
LES SET CABRETES La mare cabra vivia en una bonica casa en mig del bosc. Tenia set preciosos cabridets macos i intel·ligents. El més graciós era Bulú, un cabridet negre amb una taca al front. Mare Cabre els rentava i pentinava cada dia. Revisava les seves carteres i els enviava a l’escola: - Obeïu al professor en tot allò que us digui –els deia sempre-. No us entretingueu pel camí i no feu drecera per la gelateria. Ja sabeu que el llop sempre està per aquí. Els cabridets obeïen al peu de la lletra els consells de la seva mare i evitaven els camins que freqüentava el llop. Un dia mamà cabra va haver d’anar a comprar unes coses a una fira propera. - He de deixar-vos sols. Tanqueu la porta per dins. Els cabridets van prometre no obrir a ningú. Però al cap de poc temps : - Toc, toc! Obriu, fills meus, que sóc la vostra mare! - No, no. No volem obrir-te. Tens la veu molt ronca. Tu no ets la nostra mare, ets el llop! El llop se’n va anar enfadat sense dir res. Va anar a un corral i es va menjar una dotzena d’ous per afinar-se la veu. Llavors va tornar a la casa dels cabridets i va trucar a la porta: - Toc, toc. Obriu, fills meus, que sóc la vostra mare. – va dir el llop amb una veu molt fina - Ensenya’ns la pota. –li van dir els cabridets. El llop va aixecar la pota. - No, no. Tens la pota negra i la nostra mare la té blanca. Ets el llop! El llop se’n va anar furiós però no va dir res. Va anar al molí i va posar les potes dins un sac de farina, i va tornar a la casa dels cabridets. - Toc, toc. Obriu, fills meus, que sóc la vostra mare!
Els cabridets van cridar: - Mostra’ns primer la pota. El llop va aixecar la pota i quan van veure que era blanca com la de la mare, van obrir la porta. Al veure el llop van córrer a amagar-se molt espantats, però el llop que era més fort, els va trobar i se’ls va menjar a tots menys a Bulú que s’havia amagat darrera del rellotge. Quan va arribar la mare van anar a buscar el llop i el van trobar adormit vora d’un riu. Li van obrir la panxa amb unes tisores. Els petits cabridets van sortir saltant ben alegres i van posar pedres dins la panxa del llop. Després li van cosir la panxa i el van tirar al riu. SOFIA GARCIA
La germana Àngela. Una germaneta molt boniqueta Tirulilulà tiruliluleta, té una piruleta. Anem a la Montanyesa, Àngela ets la meva germaneta. Judith Lopez (Sofia García)
LA JUDITH I LA MÚSICA
Hi havia una vegada una nena molt simpàtica que es deia Judith. Tenia el cabell molt llarg i vermell. Tenia ulls blaus i era molt primeta i una mica tímida. Li agradava molt la música i volia un teclat, una guitarra, una trompeta i un trombó. Sobretot volia molt una guitarra i un teclat. Els seus pares li van regalar un teclat i una guitarra perquè faltaven tres setmanes pel seu aniversari. A la nit, quan tots estaven dormint van entrar uns lladres, però no eren lladres normals que robaven or, eren lladres que robaven instruments. Aquell matí els seus instruments no hi eren! La Judith va anar a trobar-los i va veure els lladres. Ells van deixar els instruments. La Judith va agafar els instruments i se’n va anar cap a casa i va trucar a la policia. Els lladres van anar a la presó i la Judith va viure en pau amb els seus instruments. SOFIA GARCIA ESPINOSA
EL GERARD, EL TOMÀS I LA GISELA Hi havia una vegada tres amics. Un, que es deia Tomàs li diu a la Gisela: - Hola, Gisela! - Hola, Tomàs i Gerard! Com esteu? - Bé, i tu? –li van contestar La Gisela va dir: - Bé, estic com mai, diuen. Però era mentida. La Gisela al dia següent no va anar al cole i a l’altre tampoc, però va bvenir la seva flauta que estava flotant i tenia màgia, i la va curar. Quan va tornar al col·legi va comentar totes aquestes coses boniques. CORAL HERNANDEZ
EL CASTELL I EL PRÍNCEP IVAN
Hi havia una vegada un castell on vivien un rei i una reina i van tenir dues filles i un príncep. Les princeses eren precioses i jugaven al castell que estava decorat de la Xina. El príncep Ivan els feia pessigolles i elles reien molt. Els pares s’alegraven molt perquè no es barallaven mai. Quan van ser grans s’estimaven moltíssim i el país sempre estava en pau i el castell servia sols com a palau.
Sarai Margarita (CORAL HERNANDEZ MORENO)
LES AVENTURES DE L’IVAN
Hi havia una vegada un nen que es deia Ivan. Va anar a Port-Aventura amb les seves germanes i s’ho van passar molt bé. Després van anar al cinema i va escoltar una cosa. Era un elefant i un mico que jugaven. El mico va fer una malifeta i l’elefant va agafar l’Ivan i el va portar a la selva. Les germanes van buscar-lo per tot, però no el trobaven. El mico va dir-los: - Està a la selva amb l’elefant. Les germanes li van demanar que les portés amb ell i així ho va fer. A la selva s’ho van passar molt bé fent cabanes. CORAL HERNANDEZ
El BALL
El ball és la meva vida, i encara que no tingui vida seguiré ballant. El ball m´agrada, el ball.
Sara Margarita 3rA
Coral HERNANDEZ MORENO
EL PASTÍS DE XOCOLATA
Hi havia una vegada una dona que tenia un fill que no era gaire espavilat. Un dia li va demanar que anés a portar el gra al molí, i li va dir que anés amb compte, i no es deixés enredar. Ell no volia portar el que va dir la seva mare i ella li va dir: - On està el que et vaig demanar? - On ho vaig deixar - Ves a buscar-lo de seguida! El nen hi va anar corrents i el va portar. La seva mare va estar molt contenta i amb aquella farina va fer un pastís de xocolata per a tota la família. CINDY MUNGUIA
LA LUCI I LA SEVA FAMÍLIA
Hi havia una vegada una família. La mare es deia Jane, el pare es deia Lucas, la germana es deia Lunia, i ella es deia Luci. A la Luci li agradava la seva família i la germana jugava molt i molt amb la Luci. La mare va tenir va tenir un nen molt bonic. La mare li va dir a la Luci: - Vols tenir un germà? - Sí! Així podré jugar amb ell quan sigui gran. El pare i la mare van estar contents.
CINDY MUNGUIA
LA LUSI VOL TENIR UN CAVALL Hi havia una vegada una nena molt simpàtica que es deia Lusi i tenia dues trenes. Volia tenir un cavall per muntar-lo. Quan va anar a passejar va caure un llamp i el cavall es va espantar i va fugir corrents. La Lusi no el va trobar i es va posar a plorar, i la seva mare li va dir: -
Què et passa, Lusi? El cavall s’ha espantat, ha marxat com un llamp i no el trobo. Estic trista, mare! No et preocupis, filla. Jo et compraré un nou cavall D’acord, mare, estic contenta.
Quan va anar a passejar va trobar el seu cavall però no sabia que estava en una casa que tenien quatre cavalls. La Lusi va dir: -
Però un cavall és meu! Teniu quatre cavalls i un és meu!
Un nen li va dir: -
El vaig trobar que estava sol i trist. Te’l dono.
La Lusi va dir: -
D’acord, gràcies. Anem, cavall, a casa.
Quan va arribar va cridar: -
Mare! Tinc una sorpresa al jardí Com li direm al cavall? -va preguntar la mare Es dirà Diego, mare. T’estimo molt, mare. Estic molt contenta del cavall. I jo també estic contenta.
Llavors va posar una música molt bonica perquè era l’aniversari de la Lusi. Ella es va posar un vestit i unes sabates de taló, i va sortir molt guapa a passejar amb el cavall que estava ben pentinat. CINDY MUNGUIA
L’ESTEL L’estel brilla, i de nit, també hi ha més estels. És el meu neguit . Però el sol, de dia de calor en fa molt .
Luci 3rA (Cindy Munguia)
LA VENTAFOCS Hi havia una vegada ... un home vidu que tenia una filla dolça i bonica. Un bon dia el cavaller va decidir tornar-se a casar, i ho va fer amb una dona orgullosa i dominant que tenia dues filles tan pretensioses com ella. Quan el pare va morir la noia es va quedar a viure amb les germanastres i la madrastra que l’obligava a fer tota la neteja de la casa i a tenir cura dels animals. La madrastra no li donava menjar. Un dia ja tenia tota la casa neta i va arribar una carta que les convidava a ballar a la pista del príncep. Les germanes van arrencar-li el vestit més bonic que tenia i ella es va posar a plorar. Però va venir una fada que li va fer una carrossa amb una carbassa, i un vestit preciós i unes sabates de cristall. Ella va poder anar al ball, va ballar tot el temps amb el príncep, però a les dotze va haver de marxar corrents a casa i va perdre una sabata. El príncep la va anar a buscar amb la sabata, i li va provar a totes les noies del regne. Quan la Ventafocs se la va posar, el príncep va descobrir que era seva i es van casar, la Ventafocs i el Príncep.
CINDY MUNGUIA
EL GERARD, EL TOMÀS I LA GISELA Hi havia una vegada un guepard, una tortuga i una gavina. Tots tres jugaven junts. Sempre agafaven la tortuga perquè anava a poc a poc. La tortuga i la gavina no podien atrapar mai el guepard perquè corria més ràpid que elles. La gavina tenia dues mares. Faltaven dos dies pel concert, però la gavina tenia mal de panxa a la nit. La flauta de la gavina era màgica i també podia parlar. Al matí següent la gavina no volia anar a l’escola. La gavina es va despertar ràpid, va anar a veure el calendari i va saber que aquell era el dia del concert. Quan va anar a l’escola els nens i nenes li deien coses. Quan va acabar l’escola va anar al concert. A l’hora del concert la flauta de la gavina, que tenia una mica de màgia, va tocar molt bé. I tots els nens i nenes li deien: - Vols ser la meva amiga? I també li deien moltes més coses agradables. Ella va estar molt contenta.
OMAR RAJA
EL MATÍ EL MATI VAIG A FER RODOLINS A L` ESCOLA AMB ELS MEUS AMICS. A L`ESCOLA HI HA UN NEN NOU PAKISTANI. EL NEN ÉS MAG I POT FER MÀGIA I JUGA BÉ A FUTBOL. Ronaldo 3rA (OMAR RAJA)
EL NEN QUE JUGAVA A FORA Una vegada hi havia una dona que tenia un fill que no era gaire espavilat. Un dia li va demanar que anés a portar gra al molí, i li va dir que anés amb compte i no es deixés enredar. Quan anava a comprar va veure els seus amics que jugaven molt. La seva mare va sortir i els va veure jugant i es va enfadar molt. Va portar-lo a casa i li va dir: - Ets un enganyós! Ara tu no pots anar a jugar a fora, jugaràs a casa. Quan la seva mare va marxar ell jugava a l’ordinador, imprimia fotos i les posava a l’armari. Quan la mare va tornar a casa el va veure jugar, però no li va dir res perquè no estava a fora jugant. OMAR RAJA
ELS PIRATES Hi havia una vegada uns pirates molt dolents que volien un tresor. Els pirates l’anaven a buscar molt lluny, a l’Àsia. Anaven amb molta atenció, perquè hi havia perill. Quan estaven a l’Àsia van parar en un país que es deia Pakistan; van veure un una creu en un mapa, i era a la Índia. Van entrar al vaixell i se’n van anar a la Índia. Quan van arribar van veure un munt d’indis. Havien deixat el vaixell entre les palmeres del mar. Van passar entre les palmeres perquè no els vessin. Van veure un poble, però no hi havia gent. Van entrar al poble i van veure un dinosaure que estava fent de guardià del tresor. Els pirates van estar tirant-li llances des de diferents llocs, i el dinosaure es va morir. Llavors van agafar el tresor i van obrir-lo, i es van posar molt contents.
OMAR RAJA
LA FADA I ELS SEUS AMICS Hi havia una vegada una fada que estava sempre al costat del seu arbre màgic. Dins l’arbre hi vivien uns follets petits com el dit petit d’una mà. A més a més, la fada era amiga d’un tigre i d’un cocodril. En una cova de les muntanyes hi vivia un monstre. El monstre volia matar a la fada, a l’arbre, al tigre i al cocodril. El monstre tenia dos amics, un goril·la i un elefant, que també volien matar a la fada i als seus amics, però no els van matar perquè el cocodril i el tigre eren més forts, per això els dolents i se’n van anar. La fada estava contenta i l’arbre també, i tots estaven contents perquè el monstre, el goril·la i l’elefant es van morir. La fada i els seus amics van jugar tots junts amb l’arbre màgic. OMAR RAJA
EL PEIX D’OR Hi havia una vegada un pescador que vivia amb la seva dona. Un dia el pescador va anar al mar a pescar i, quan va treure la xarxa de l’aigua, va pescar un peix d’or petit. El pescador es va adonar que el peix parlava i aquest li va dir: - Deixa’m anar, home! Si em deixes et donaré un desig. El pescador el va deixar i el peix va tornar a l’aigua i va complir la promesa. El pescador li va demanar una barra de pa i el peix li va dir: - Si vols una barra de pa, a casa la veuràs. El pescador li va fer cas i quan va arribar a casa va veure un munt de pa. La seva dona li va dir: - Ets unximplet! Perquè no has demanat una galleda? Perquè la que tenim té un forat. El pescador va sortir de pressa i va cridar al peix d’or: - Peix d’or!!! Vull una galleda nova. - Si vols una galleda, a casa la veuràs. Quan va arribar a casa va veure la dona que fregava amb la galleda nova però molt enfadat. - Això és feina de criades! Jo vull ser una reina! Demana-li al peixet. Aquest, quan va veure que no paraven de demanar coses, es va submergir i se’n va anar a solucionar problemes més importants. MANEL REYES
L ‘ARBRE Arbres molt bonics criden l’atenció dels altres, quan arriba la primavera surten les plantes i això fa més bonic l’arbre i tota la terra. Manel Reyes 3rA
LA FADA I ELS SEUS AMICS Hi havia una vegada una fada que sempre estava al costat del seu amic arbre màgic. Dins de l’arbre hi vivien uns follets petitons. Un dia van arribar uns caçadors armats. Van matar alguns animals. La fada va dir: Què farem? Aquests homes faran malbé el bosc! L’arbre es va adonar que no podien fugir i va tenir una idea per escapar-se. - Perquè no ens n’anem a un altre bosc? - Bona idea! –van dir els seus amics Llavors va fer un truc de màgia i de sobte van aparèixer en un altre bosc. I van viure feliços. MANEL REYES
LA NENA QUE NO TENIA PARES
Hi havia una vegada una nena molt simpàtica que es deia Martina i no tenia pares. Tenia nou anys, era alta i portava una cueta. Vivia a la muntanya. Un dia va haver-hi un incendi. La Martina, corrent entre les flames, va caure i no podia aixecar-se, però de sobte una mà molt grossa la va atrapar. La Martina va quedar inconscient. Quan l’ós la va portar a la seva cova, resultava que era un ós màgic. Quan la Martina va despertar li va dir: - Qui ets tu? L’ós va respondre: - Sóc un ós màgic. Espantada, la Martina va sortir corrents i de sobte va passar un cotxe. Ella li va fer una senyal i el cotxe va parar. A dintre el cotxe hi havia una família que no tenia fills. I en aquell moment van decidir adoptar-la. I van viure feliços. MANEL REYES
L’HOME ENCAPUTXAT Una vegada hi havia una dona que tenia un fill que no era gaire espavilat. Un dia li va demanar que anés a portar gra al molí i li va dir que anés amb compte i no es deixés enredar. Pel camí un home encaputxat li va dir: - On vas? El nen li va contestar: - No t’ho diré! I va sortir corrents. Al sortir corrents es va adonar que s’havia desviat del camí del molí i va tornar enrere. Aquell home estava parat i el nen li va tirar una pedra i va sortir corrents. Ja li faltava poc per arribar al molí. La Guàrdia Urbana va detenir l’encaputxat, i el nen va poder arribar molt bé al molí. MANEL REYES
EL MOLÍ I LA TORTUGA Una vegada hi havia una dona que tenia un fill que no era gaire espavilat. Un dia li va demanar que anés a portar gra al molí, i li va dir que anés amb compte i no es deixés enredar per la tortuga Tomàs que era molt enganyosa. El nen va contestar: -
D’acord, mare!
I es va posar en marxa fins al molí, però a mig camí es va trobar amb la tortuga Tomàs. El noi va passar de la tortuga, però la tortuga li va dir: -
On vas, noi?
El noi, com era tan tonto, li va dir: -
Vaig al molí. Mira, mira, aquest camí és més curt. Vine per aquí.
El nen va fer cas a la tortuga i va anar per aquell camí que de veritat era molt més llarg. La tortuga va anar pel camí curt de veritat. Quan el noi ja havia arribat al molí, la tortuga, com que va córrer molt, el va enxampar i li va agafar tot el gra, però, com que no se’l podia menjar tot, doncs li va donar tot el gra. El noi va moldre tot el gra i se’l van menjar tots tres: la mare, el noi i la tortuga, que ara era la seva mascota i mai més va tornar a enganyar-lo. MAGALI SEGARRA
LA MARE DEL CAP
Hi havia una vegada una nena molt simpàtica que es deia Sunae i sempre anava tota de negre. Era espia. El seu cap era un tauró i el seu ajudant un pastor alemany. El seu cap els va manar una missió i se’n va anar. Va començar la missió que era anar a buscar a la mare del cap. La nena va dir: “D’acord, cap, trobaré a la teva mare” I es van posar a buscar-la per tots els llocs. Van mirar per la perruqueria, per l’espà i per tot arreu, però no en una hamburgueseria. Va resultar que estava a l’hamburgueseria prenent-se una coca-cola i una hamburguesa. MAGALI SEGARRA OLALLA
EN BUSCA DE LA MARE DEL CAP Hi havia una vegada una nena molt simpàtica que es deia Sunae. Anava amb roba negra i el cabell marró i curt. Tenia un amulet que la deixava parlar amb els animals. També tenia un cavall. La Sunae era agent secret i un tauró era el seu cap. El tauró li va donar una missió. La missió era buscar a la mare del cap. La Sunae va dir: “Sí” i el cavall va dir: “D’acord”. Es van posar en marxa i van buscar la mare. Van buscar en tots els llocs de casa seva, per l’espà,... i al final la mare estava en una hamburgueseria. El cap es va posar a plorar perquè la va veure viva, i la va abraçar. La Sunae i el cavall es van posar a plorar d’alegria.
MAGALÍ SEGARRA
EL GAT AMB BOTES Hi havia una vegada un moliner que tenia tres fills. Quan va morir, el més jove es va quedar amb un gat, el segon una mula, i el primer el molí. El germà petit es va quedar molt trist amb el gat, però aquest era molt llest i li va demanar al seu amo un barret i unes botes, i se’n va anar a caçar un conill per al rei, al que li va dir que era un regal del seu amo, el Marquès de Carabàs. Després li va dir al seu amo que es llencés al riu. Quan va aparèixer el rei va ajudar el noi i li va donar roba seca. El gat va anar al castell de l’ogre i li va demanar que es convertís en ratolí. Llavors se’l va menjar. Un dia el rei va passar molt a prop del castell i va veure el gat. Aquest li va dir al rei que el Marquès de Carabàs volia convidar-lo a ell i a la seva filla. Així va ser com el marquès se’n va enamorar i es va casar amb la princesa. I tot gràcies a l’astúcia del Gat amb Botes.
MAGALI SEGARRA
La sopa A l’hivern la sopa calenteta i després la truita a la franceseta, a tots ens agrada ben calenteta. La meva gossa rumiant... Què m’estic menjant.
El ratolí Gufi (Magalí Segarra 3r A)
El Cel El cel És clar i fosc. Surt la lluna i el sol. Que il·lumina el bosc. Tot el mÓn estima el sol.
El ratolí gufi (Magalí Segarra 3r A
)
EL TOMÀS I LA GISELA
Hi havia una vegada en Tomàs que caminava a poc a poc i els seus amics que ja no ho eren se’n reien. Per això no volia anar a l’escola, perquè tenia molta por. Però un dia la flauta màgica va posar contenta la Gisela perquè demà era la festa. A la festa havia tocat la flauta, però ja no era màgica i els seus amics li estaven dient coses bones. Després, quan anava a l’escola tenia molt de mal a la panxa, i la mama del Tomàs la va anar a ajudar. Després de treballar a l’escola se’n va anar a casa a dormir. Al dia següent a l’escola es va divertir molt i molt, i després va anar al menjador. Però allà es va posar a plorar perquè un company de classe li va pegar. El Tomàs li va dir que no plorés i ella no va plorar més i es va posar a treballar molt i molt. Quan va tornar a casa va mirar la televisió i després va sopar i es va adormir. ALI HAIDER WAHEED
EL XIMPANZÉ Nat en africana selva He sentit dir més d’un cop Que assegut damunt la branca faig cara de filòsof.
Jo no tinc res del goril·la, Ben mirat sóc un bon jan. Puc tenir tractes amb l’home Més savi que jo i més gran.
ALI HAIDER
SERP I LLEÓ Hi havia una vegada una fada que estava sempre sempre al costat del seu amic arbre màgic. Dins de l’arbre hi vivien uns follets petits com el dit petit d’una mà. A més a més, la fada era amiga d’un lleó i d’una serp. En una cova de les muntanyes hi havia un monstre que s’havia enfadat i havia pegat a la serp. L’amic de la serp la va ajudar. El lleó es va divertir molt i molt, i va jugar amb els companys. Es van divertir molt. Va arribar la nit i s’havia adormit, però la seva mare no, perquè s’havia posat la tele mentre menjava.
ALI HAIDER WAHEED
UN NEN QUE NO ES PORTAVA BÉ
Una vegada hi havia una dona que tenia un fill que no era gaire espavilat. Un dia li va demanar que anés a portar gra al molí, i li va dir que anés amb compte i no es deixés enredar. Quan hi va anar va portar una altra cosa. Quan va tornar a casa la mare el va castigar. El nen li va contestar que no li importava. El segon dia va anar a l’escola i no va treballar res de res. Allí també el van castigar una altra vegada. Quan va tornar a casa va dormir una mica trist. Al dia següent la mare el va ajudar i sempre va fer les coses més bé i no el van haver de castigar mai més. ALI HAIDER WAHEED
ARIEL I FLAUNDER Un dia en que Ariel i Flaunder, el seu millor amic, nedaven en el mar, van trobar un antic barco enfonsat. Ariel volia veure què hi havia a dins. Ariel va entrar nedant per una claraboia. Flaunder intentà seguir-la, però es va quedar enganxat perquè era molt grasset. Ariel el va ajudar a passar amb una forta empenta. Van trobar un tresor de monedes. Les van posar en una bossa i el van portar a casa.
MARIA AMAYA CASANOVAS
EL GERARD, EL TOMÀS I LA GISELA
Hi havia una vegada tres amics que un menjava herba, un altre menjava carn podrida, i la Gisela verdura. Quan anava a l’escola tots els seus companys es reien d’ella i es sentia molt trista. El Gerard i el Tomàs li feien molta festa i la Gisela somreia molt. Un dia es va trobar una flauta màgica i feia màgia per un dia, i tots els seus companys eren molt amables amb ella. El Gerard i el Tomàs i la Gisela van cantar molt bé i tots els seus companys ho passaven molt bé.
Maria Amaya
EL LLUÍS I LA SEVA MARE
Una vegada hi havia una dona que tenia un fill que no era gaire espavilat. Un dia li va demanar que anés a portar gra al molí i li va dir que anés amb compte i no es deixés enredar. El Lluís va anar a la seva habitació i no li va fer cas. Al matí següent li va dir la seva mare que li comprés una barra de pa, però li va dir el Lluís que no. Un altre matí van venir les seves amigues al parc. Les seves amigues li van dir al Lluís que demanés perdó a la seva mare per lo que li va fer.
MARIA AMAYA CASANOVA
LA FADA PERDUDA Hi havia una vegada una fada que estava perduda en el bosc i estava plorant molt. A prop d’allà hi havia un arbre amic i tan bonic que era molt bo amb ella. Després hi havia un esquirol molt petitó que li agradaven molt els animals petits. La fada va deixar de plorar. Llavors l’esquirol amb els seus amics del bosc la van
MARIA AMAYA
ajudar a tornar a casa.
LA PILOTA Perquè a la bota bota la pilota? La pilota, si bota, és mes bona pilota que la bota. marina
Maria Amaya
EL MOLÍ ENCALLAT Una vegada hi havia una dona que tenia un fill que no era gaire espavilat. Un dia li va demanar que anés a portar gra al molí, i li va dir que anés amb compte i no es deixés enredar. Ell va anar al molí i, quan va veure el molí, estava encallat. El noi no sabia què fer i li va ficar aigua i va aparèixer un monstre. El nen no va parar de córrer. Al dia següent va tornar al molí i es va donar compte que amb l’aigua es va empitjorar més. Llavors va trucar al seu avi, que era moliner, i ell el va arreglar. JADE BAJO
LA GRANJA I EL LLOP
Hi havia una vegada una granja amb unes ovelles i més animals. Al bosc del costat hi vivia un llop i es volia menjar les ovelles. L’home de la granja contava les ovelles, i cada dia n’hi havia menys. Un dia va fer una trampa, i a la tarda va trobar-hi el llop enganxat. L’home el va portar a un lloc de llops on el van ensenyar a caçar molts altres animals salvatges. Així les ovelles pasturaven tranquil·les. JADE BAJO
LA MISSIĂ“ DELS DOFINS
Hi havia una vegada una nena que es deia Marta i tenia el cabell llarg. Era gran i tenia els ulls blaus. La nena tenia molts dofins. Un dia la Marta va caure a una cova i es va trobar un robot. La Marta estava espantada perquè el robot la volia matar. Els dofins es van adonar que la Marta no hi era. Van anar corrents a buscar-la. La van trobar i la van portar a la seva casa. El robot perseguia la nena i els dofins li van tirar pedres i se’n va anar corrents.
JADE BAJO
LA LLEBRE I LA TORTUGA
Un dia una llebre se’n reia del lent caminar d’una tortuga. La tortuga , sense sentirse ofesa, li Va replicar: - Potser que siguis més ràpida però jo et guanyaria en una competició. La llebre, totalment convençuda de que allò era impossible va acceptar el repte. La tortuga, tan convençuda estava de guanyar, que va deixar a la llebre triar el recorregut i on seria la meta. La llebre va triar un camí ben fàcil per a ella, però ple d’obstacles per a que la pobra tortuga, amb les cames tan curtes que tenia, s’entrebanqués tota l’estona. En arribar el dia de la cursa, van començar les dues a l’hora. La tortuga no va deixar mai de caminar a pas lent, però constant i avançava tranquil·la cap a la meta. En canvi la llebre, que va sortir molt ràpida, al veure com deixava enrere la tortuga, va aturar-se a descansar i es va quedar adormida sota un arbre. Quan va despertar, va mirar darrera seu per veure on era la tortuga, però no la va veure. Espantada, va mirar endavant i va veure com la tortuga estava a punt d’arribar a la meta. Va córrer tant com va poder, però la tortuga ja havia arribat.
JADE BAJO BORLAN
Peix Peix d’or brilles com un sol . Et mengen els nens al menjador que hi ha a Mataro. Amb tant menjar els Taurons a vegades pensen i els vÊnen mals records . Peix 3r A (JADE BAJO BORLAN)
EL GERARD, EL TOMÀS I LA GISELA
Hi havia una vegada en Gerard, que era un lleopard, el Tomàs que era una tortuga, i la Gisela, que era una gavina. Els de l’escola es reien d’ells perquè el Gerard tenia taques negres, es reien del Tomàs perquè era baixet, i es reien de la Gisela perquè li costava baixar l’ala. Així era cada dia! Però un dia van pensar que podrien ser pallassos i se’n van anar a practicar. Quan ja en sabien es van vestir de pallassos i feien riure. Llavors, sempre que es reien del Gerard, del Tomàs i de la Gisela, era perquè feien els pallassos.
UNAI CALVET
EL VIATGE Una vegada hi havia una dona que tenia un fill que no era gaire espavilat. Un dia li va demanar que anés a portar gra al molí, i li va dir que anés amb compte i no es deixés enredar. Pel camí va trobar un home que li deia “Vine amb mi!” i el nen deia “No vull, tinc d’anar al molí!” El senyor li deia !Jo sé un camí fins on tu vols anar” Però el nen va cridar “No vull anar amb tu!!!” El nen se’n va anar i va trobar una separació de camins. Hi havia tres camins, no sabia per quin camí anar. Després va trobar a més a més dos camins, i després tres. Va anar per un d’ells. De repent va veure una teranyina i va veure una aranya gegant. De cop la va fer caure amb una fletxa. Hi havia altres aranyes gegants però van fugir i el nen veia com un cub que tenia un esquelet a dins. El nen se’n va anar per un costat del cub corrents i a la fi va trobar el molí sense cap més problema. UNAI CALVET
HANSEL I GRETEL Al costat d’un gran bosc vivia un pare llenyataire amb la seva dona i els seus dos nens. El noi es deia Hänsel, i la nena Gretel. Tenien poc per menjar, i un bon dia, quan en el país hi havia molta pobresa, no podien ni aconseguir pa diari. Per la nit el pare pensava en això i estava ple de preocupacions. Sospirant li va dir a la seva dona: - Què serà dels nostres fills. No podem alimentar els nostres pobres fills. I mira que ni podem alimentar-nos nosaltres - Saps què, marit? –contestà la dona. Demà al matí portarem els nostres fills al bosc. Llavors fem un foc i els donem a cada un un trosset de pa, i els deixem sols. No trobaran el camí per tornar a casa i així ens lliurem d’ells. - No, dona –va dir el marit- no vull fer això. Com puc tenir cor per deixar els meus fills sols i deixar que els animals salvatges els destrossin? - Què n’ets! –va dir ella- Llavors haurem de morir tots de fam. Però al final ell es va convèncer. Els dos nens no podien dormir a causa de la fam i havien escoltat la conversa. Gretel plorava i Hänsel li va dir: - Tranquil·la, Gretel, no et posis trista, jo trobaré la manera de ajuntar-nos. Quan els pares estaven dormits Hänsel va guardar a la butxaca tants trossets de pedra com hi van cabre. I tornà al llit. El dia següent, abans de que el sol sortís, la dona va despertar els dos nens:
- Aixequeu-vos, mandrosos! Anem al bosc a recollir llenya. I els va donar un tros de pa. Gretel es va posar el tros de pa a baix del davantal perquè Hänsel tenia pedres a la butxaca. Els van deixar al bosc però van fer el camí amb les pedres i van tornar a casa pel camí de les pedres, i els pares van fer el mateix al dia següent al bosc. Aquesta vegada es van perdre. Llavors van entrar a la casa on hi havia una bruixa. Aquesta va posar el Hänsel dins una gàbia per menjar-se’l. Un dia Gretel va cremar la bruixa i va fugir amb Hänsel, i van tornar a casa on van viure feliços per sempre. UNAI CALVET
LA FADA, EL HOBBIT, LA SERP I EL LLEÓ Hi havia una vegada una fada que estava sempre al costat del seu amic hobbit. A més a més la fada era amiga d’un lleó i d’una serp. A les muntanyes hi havia uns campaments d’horcos. Volien anar a descobrir què hi havia a l’altre costat de la muntanya, hi van anar pel camí. En un moment van veure una cova i van anar a explorar la cova, hi van veure moltíssims horcos. La fada va convertir els horcos en porcs, el lleó es menjava els horcos, la serp els enverinava, i el hobbit, amb la seva espasa va lluitar amb ells, i van guanyar tots. Estaven una mica ferits, els altres horcos que estaven a la cova se’n van anar corrents. Al dia següent van veure un castell que estava fet amb un arbre. I van anar al castell. Van enviar un exèrcit i van acabar amb tots els horcos. Llavors van anar més enllà de les muntanyes i van matar un drac, i van tornar amb els elfs. Van viure al castell dels elfs feliços. UNAI CALVET
EL GERARD, EL TOMÁS I LA GISELA Hi havia una vegada tres amics que cada un tenia un color: el Gerard era un guepard, tenia el color negre, el Tomàs que era una tortuga era de color vermell, i la Gisela que era una gavina era de color blanc. Però sabeu què? Que tots tres tocaven un instrument: la Gisela tocava la flauta, la tortuga tocava una flauta màgica. La flauta aquella es tocava amb el nas, el guepard tocava la guitarra. Però també tenien coses dolentes. La Gisela tenia dues mares i no se li tancava bé l’ala. Els altres se’n reien d’ella. La tortuga Tomàs era molt baixeta i molt lenta, i també se li en reien. Del guepard Gerard se’n reien perquè tenia taques negres i perquè menjava carn crua. Per això també se’n reien d’ell. Però tenien un concert. De tan bé com ho van passar al concert, ja se’ls va oblidar tot.
Cleo Fabregas
EL NEN QUE NO SABIA QUÈ ERA EL GRA
Una vegada hi havia una dona que tenia un fill que no era gaire espavilat. Un dia va demanar-li que anés a porta gra al molí i li va dir que anés amb compte i no es deixés enredar. Ell va anar a ficar gra al molí però com que no sabia què era aquella paraula, no va fer cas. Es va trobar amb una mena de vaca que tenia banyes, va pensar: “Què estrany! Mai havia vist un bou” Es va estranyar una mica perquè va sentir una veu que li deia: -
És un bou!
El nen es va oblidar que tenia que ficar el gra al molí i li va dir al bou: -
Porta’m a fer un volt per la muntanya!
L’úcic que va dir el bou va ser:8833 -
MMmmmmmmmmmmuuuuuuuuuuuuuu
El nen no va entendre res de res del que va dir, però ell tant content va pujar dalt del bou. El nen va caure al terra perquè aquell bou no estava domesticat. Quan va caure a terra es va enrecordar que tenia que posar el gra al molí i hi va anar corrents, però el va trobar tacat perquè ja eren les 12 de la nit. A casa la mare li va dir: -
Perquè has trigat tant? És hora de sopar i d’anar a dormir.
El nen va dir una mentida: -
És que el molí estava trencat i l’he intentat arreglar.
Com que la mare no s’ho va creure el va fer anar a dormir sense sopar. CLEO FABREGAS
LA LLEBRE I LA TORTUGA Hi havia una vegada una llebre que se’n reia del pas d’una tortuga. La tortuga li va dir tan tranquil·la: - Vols fer una cursa amb mi? La llebre ho va acceptar i va dir: - Segur que guanyaré! - Això ja ho veurem! –va dir tranquil·lament. Va arribar el dia de la cursa i la llebre estava molt nerviosa. Va començar la cursa i la llebre, a mig camí, es va adormir. Quan la llebre es va despertar va mirar al darrere i no va veure la tortuga que estava a punt d’arribar a la meta. La llebre va córrer tot el que va poder, però no va arribar per molt ràpid que anés, no va aconseguir res de res. Va guanyar la tortuga. CLEO FABREGAS VALERO
La carpeta
Dins de la carpeta tinc una llibreta, hi he dibuixat una furgoneta. I la meva amigueta m’ ha donat una gometa. La meva amigueta retalla la llibreta amb las tisoretes i ha fet una rodoneta.
Espagueti 3rA (Cleo Fabregas)
La goma
Tinc una goma esborradora que no escriu però el llapis fa fora i és molt pintora. Té una oreneta molt petiteta que té una taqueta a la panxeta.
Cleo Fabregas
EL GERARD, EL TOMÀS I LA GISELA
Hi havia una vegada una tortuga que es deia Tomàs. També hi havia un guepard que es deia Gerard. Finalment hi havia una àguila que es deia Gisela, i la Gisela no volia anar al cole. El Tomàs i el Gerard van dir a la Gisela que els acompanyés al cole i s’ho passaria molt bé amb tots els amics. La Gisela hi va anar i va aprendre moltes coses divertides.
ZAIRA GARCIA
EL MEU AMIC BALTA El meu amic Balta té una barca blanca per anar a la mar. El seu poble està prop del mar. El Balta du barba, és amable i simpàtic. Parla, parla i riu. Sempre està content. A l’estiu, els dies de bona mar, anem amb la barca a buscar pops. En Balta pesca molts pops. També nedem i prenen el sol. Què bé! Després anem a l’hort a buscar albercocs. Berenem a l’ombra dels arbres. Quin dia més bonic! El meu amic Balta sempre somia anar a la mar amb la seva barca blanca. Quan serem grans comprarem una altra barca més gran i anirem a passejar per tot el món. ZAIRA GARCIA
LA FADA I EL GERMÀ
Hi havia una vegada una fada que es deia Magali i era molt guapa. Tenia una amiga, un pare i una mare molt guapos. El seu germà Álvaro era molt guapo i sabia volar pels núvols, però va perdre els poders i no podia volar. Estava molt trist. La seva germana Magalí, amb la seva màgia va fer un encanteri per tornar els poders a l’Alvaro. Ell es va posar content, li va donar les gràcies i es van posar a jugar tot el temps junts. ZAIRA GARCIA
L ‘ENCIAM Un bon tros d’enciam I un tros gran de tomàquet són la solució més bona per menjar .
ELS MACARRONS. Els macarrons són molt bons. Tomàquet fregit i macarrons els poses un minut amb aigua.
Mireia Ruiz (Zaira Garcia)
EL GERARD, EL TOMÀS I LA GISELA Hi havia una vegada una gavina que es deia Gisela, un guepard que es deia Gerard, i una tortuga que es deia Tomàs. Els tres eren molt amics. A l’escola ja arribava el carnaval i havien de buscar unes disfresses. Ells se’n van anar a un lloc per comprar-les. La Gisela es va comprar la més bonica de tota l’escola. Com que el Gerard i el Tomàs també tenien les més boniques de la seva classe els van aplaudir tot el temps, a l’hora de menjador, a l’hora del pati i fins que van tornar a casa. Als tres no els agradava que s’acabés el carnaval, però van fer “Uf” perquè estaven cansats de tants i tants aplaudiment. A una pantera li agradaven molt les seves disfresses i, com que ella no en tenia, les va robar. Quan els tres amics es van despertar van veure que les disfresses no hi eren i les van haver de buscar perquè valien molts diners. Els tres amics van sospitar que segurament les tenia la pantera i van anar a la seva casa i li van dir: - Perquè ens has tret les disfresses? La pantera els va dir: - És que jo no en tinc Els tres amics li van dir: - No et preocupis, la Gisela te’n farà una i en Gerard i el Tomàs l’ajudaran. Al final van fer també una carrossa! ZAIRA GUERRERO ORTEGA
EL NEN, LA VACA I ELS TRES DESITJOS Una vegada hi havia una dona que tenia un fill que no era gaire espavilat. Un dia li va demanar que anés a portar el gra al molí, i li va dir que anés amb compte i no es deixés enredar. Ell va anar al molí i es va trobar una vaca que li va dir: -
Ves per aquell camí
Ell va anar-hi i es va trobar monedes, va anar més ràpid al molí i va agafar tot el gra del molí. Un altre dia la seva mare li va dir: -
Ves al molí i agafa més gra, que s’ha acabat.
I així ho va fer. Quan va arribar el molí estava trencat i les aspes quietes. Va aparèixer una vaca que li va dir al nen: -
Tens tres desitjos!
Ell va demanar primer “Vull ser ric!” -
Ara sols et queden dos desitjos -va dir la vaca Vull que s’arregli el molí!
I així va ser. La vaca li va dir: -
Et queda un sol desig! Desitjo tenir una nòvia i casar-me amb ella.
I es va casar, va ser ric i es va arreglar el molí, i van ser feliços. ZAIRA GUERRERO ORTEGA
LA FADA, EL LLEÓ, LA SERP I EL CAÇADOR Hi havia una vegada una fada que sempre estava al bosc, al costat del seu amic arbre màgic. Dins de l’arbre hi vivien uns follets més petits que una mà. A més a més la fada era amiga d’un lleó i d’una serp. En una cova de les muntanyes hi vivia un monstre. El monstre era simpàtic. En una cabana del bosc hi vivia un caçador, i el caçador va veure una llum, va agafar la seva xarxa i va raptar la fada. Els animals, els follets i el monstre van fer un pla per salvar a la fada del caçador i van anar a la cabana. Mentre tant el caçador estava adormit i van poder agafar la fada de la gàbia i se’n van anar d’allí. Tots es van posar dins de l’arbre màgic menys el lleó i el monstre que no tenien cap lloc i que van haver d’anar a una cova que van trobar en un lloc a prop d’allí. Van viure feliços i van menjar anissos. ZAIRA GUERRERO
LA SIRENETA En el fons del mar hi havia el castell del rei dels mars. Els murs eren de corall. Les finestres de color taronja; la teulada tenia ostres, cada una tenia una preciosa perla a dintre i s’obrien i tancaven al compàs de l’aigua. Les filles del rei dels mars eren sis boniques sirenes. Escoltaven les històries dels humans que els explicava la reina àvia: - Al complir els quinze anys les històries es faran realitat. asseguravaLa sireneta era la més petita de las família. Per fi va arribar el dia en que complia quinze anys va pujar a la superfície. Allí va veure el jove de l’estàtua passejant per la platja. Una tarda va passar un gran barco on viatjava el jove príncep, però naufragà a l’illa. La sireneta va veure com s’estrellava el barco del jove i li va salvar la vida. El jove va veure els ulls d’ella, i la sireneta els d’ell, i es van enamorar. El jove li va demanar : - Vols casar-te amb mi? Es van casar i van viure feliços. ZAIRA GUERRERO
LA CAPUTXETA VERMELLA Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica. La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tan sovint que tothom li deia la Caputxeta Vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l’altra banda del bosc, recomanant-li que no s’entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós ja que sempre anava rondant per allà el llop. La Caputxeta Vermella va recollir el cistell amb els pastissos i es va posar en camí. La nena havia de travessar el bosc per a arribar a casa de l’àvia, però no li feia por perquè allà sempre trobava molts amics: els ocells, els esquirols... De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu: - On vas, nena?-li va preguntar el llop amb la seva veu ronca. - A casa de l’àvia. –li va dir la Caputxeta. No és lluny! El llop va pensar : “Com l’enganyaré per poder menjar-me-la? Li diré que hi vagi pel camí llarg” - A veure qui arriba abans! Tu ves per aquell camí i jo hi aniré per aquí. El llop va arribar primer i es va menjar l’àvia. Es va posar al llit disfressat d’àvia esperant que vingués la Caputxeta Vermella. Quan la nena va arribar li vadir: -
Âvia, quins ulls més grans que tens! Són per mirar-te bé! Àvia, quina boca més gran que tens! És per menjar-te més bé!
I el llop la va atrapar. Un caçador que passava va sentir els crits de la Caputxeta, i va entrar a la casa i va poder disparar al llop. L’àvia i la Caputxeta van poder sortir ben alegres i van donar les gràcies al caçador.
SOFIA HERRERA
LA FADA Hi havia una vegada una fada que estava sempre al costat del seu amic arbre màgic. Dins de l’arbre hi vivien uns follets petits com el dit petit d’una mà, a més a més, la fada era amiga d’un lleó i d’una serp. En una cova de les muntanyes hi vivien també uns amics més com ocells, esquirols... La fada es sentia bé perquè coneixia animals i els animals també. Un animal era perillós, era la serp perquè tenia uns poders, però era bona perquè no volia fer mal a ningú. SOFIA
HERRERA
EL LLIBRE Dins d’una furgoneta hi ha una llibreta. La meva amiga Greta porta una llibreta. A dins d’una furgoneta hi ha una senyoreta. Judith López (Sofia Herrera i Maria Amaya de 3r A)
EL DESPISTAT
Una vegada hi havia una dona que tenia un fill que no era gaire espavilat. Un dia li va demanar que anés a portar gra al molí, i li va dir que anés amb compte i no es deixés enredar. I així és com ho va fer. Va anar i tornar sense la farina. La mare li va dir: - Perquè no ho has fet? - Perquè m’he oblidat. Ara hi vaig. I el nen hi va tornar, però es va trobar els seus amics. Van jugar tota la tarda i, quan ja era de nit va anar a casa. Quan la mare el va veure li va preguntar una altra vegada, i com que no havia fet el que li havia demanat el va castigar sense jugar. DANIEL OGU
ELS MILLORS AMICS
Hi havia una vegada una fada que estava sempre al costat del seu amic arbre màgic. Dins de l’arbre hi vivien uns follets petits com el dit petit d’una mà. A més a més, la fada era amiga d’un lleó i d’una serp. En una cova de les muntanyes hi vivia un monstre. Un dia els amics van anar a on estava l’arbre i parlaven de coses divertides, fins que la serp va dir una cosa que no va agradar al grup i ja no van ser amics. Després d’un mes la fada, que era la més bona, va trucar al poble. Els amics van fer una reunió i van parlar bé. Després de tot ho van arreglar, i van ser amics per sempre. DANIEL OGU
ELS TRES AMICS Hi havia una vegada uns amics que eren animals, eren molt bons amics i cantaven molt bé. Deien que el dia del final de curs cantarien. Dos dies abans del concert La Gisela va dir que li feia mal la panxa i els seus amics van anar a la seva casa, van trucar a la porta, la mare de la Gisela va obrir. Els amics van entrar a l’habitació i el Gerard li va preguntar: - Què et passa? La Gisela va dir: - Res, que em fa mal la panxa. - Però només falten dos dies per el concert! Ho haurem de fer sols! Aquella nit la Gisela va sentir un soroll i era la seva flauta màgica que li va dir: - Ei, Gisela, desperta! I la Gisela va dir: - Qui és? - Sóc jo, la teva flauta, ara sóc màgica però la màgia que tinc se’m passarà demà. La Gisela es va posar contenta i al dia següent va anar a l’escola. Els companys estaven rient i li deien: - La Gisela és lletja! Però ella va seguir tocant. Llavors els companys volien ser els seus amics i va estar contenta per sempre. DANIEL UDOCHUKWU OGU
LA LLIGA DEL BARÇA Hi havia una vegada la Lliga del Barça, crec que era en el segon partit. L’equip rival fa fer córner. Un jugador del Barça va xutar i el Piqué va rematar amb el cap, i “GOOOOOOOOOOL!” DANIEL OGU
El Marc Marc, el teu nom és com un arc. T´agrada molt el parc, per això posen una flor en el parc. I per això el Marc és professor.
Xavi Alonso (Daniel Ogu 3rA)
EL NEN QUE VA SALVAR EL GUEPARD Una vegada hi havia una dona que tenia un fill que no era gaire espavilat. Un dia li va demanar que anés a portar gra al molí i li va dir que anés amb compte i no es deixés enredar. El nen va contestar “Val” i se’n va anar. Pel camí es va trobar un guepard que era bo, però estava posseït per un zebú dolent. El guepard volia robar-li i li va dir “Home, no carreguis tant de pes, i dóna’m el sac!” El nen li va contestar “Val”, i se’n va anar amb el guepard al seu costat. Pel camí el guepard li va preguntar “A on vas?” El nen li va contestar “Al molí”. El guepard, que era molt astut, se’n va anar per un altre camí, que era el camí del seu cau on també vivia el zebú. El nen va preguntar-li “On vas?” El guepard va contestar “A buscar una cosa”. El nen li va dir “Val”. I es va esperar i esperar fins que es va fer de nit. El nen es va adormir. Al dia següent el nen va anar al cau de l’animal i va descobrir el sac, i al costat un comandament, el zebú dormint i el guepard també. Va agafar el sac i el comandament i va anar al molí. Allà va deixar el sac i va tornar a casa. Quan va arribar a casa va trencar el comandament i va desfer el malefici. Així el guepard va ser lliure. NAIARA RECIO GRANADOS
LA FADA I ELS DRACS DE GEL Hi havia una vegada una fada que sempre estava al costat del seu amic arbre màgic. Dins de l’arbre hi vivien uns follets. A la muntanya Nevada vivien dos dracs de gel. Un dels dracs era bo, però l’altre no. La fada i els follets van anar a la muntanya Nevada i es van trobar el drac bo que li va donar a la fada un tros de gel i li va dir: - Aquest tros de gel és màgic. Si el fregues jo aniré a ajudar-vos. Els follets es van quedar però la fada se’n va anar. Pel camí la fada es va posar a pensar perquè el drac la volia ajudar, i va dir: - A mi m’han explicat que al drac quasi ningú l’ajuda. Quan es va donar compte ja havia arribat. El drac dolent també es va donar compte que havia arribat. De cop va aparèixer un lleó gran molt bonic. La fada va quedar bocabadada. El lleó es va acostar a la fada i li va dir: - M’han enviat el drac de gel bo i els follets per ajudar-te. La fada va dir: - D’acord! Però amb una condició. Que no ataquis al drac. El lleó va dir: - D’acord! Però què farem? La fada va contestar: - Bona pregunta! La fada es va parar a pensar un instant i va dir: - Ja sé! Cridaré el drac de gel bo perquè parli amb el drac dolent, i el convencerà que no ataqui el nostre poble. El lleó va dir: - Doncs vinga!
La fada va fregar el tros de gel i de cop va aparèixer el drac de gel bo que va dir: - Què vols que faci? La fada va contestar: - Vull que parlis amb ell i que el convencis que no ataqui a ningú del poble. El drac va dir: - D’acord! I es va acostar. Després de parlar, el drac dolent va dir: - Però vosaltres teniu que portar-me tres quilos de carn cada dia. La fada va dir: - D’acord! I van ser tots feliços. NAIARA RECIO
L’AINOA I EL MÓN FANTÀSTIC Hi havia una vegada una nena molt simpàtica que es deia Ainoa. L’Ainoa tenia el cabell marró fosc amb una cua. A l’Ainoa li agradaven molt els animals. Un dia va anar d’excursió a la muntanya i es va perdre. L’Ainoa es va trobar una cova. A dins hi vivia una família de llops. El llop més gran, que era el pare, va dir: - Què fas aquí? L’Ainoa va contestar: - És que m’he perdut! El llop li va dir: - Doncs aquí no et pots quedar perquè no hi ha lloc. La mare llop li va explicar: - Si travesses la cova arribaràs a un món fantàstic, però abans, vols anar-hi de veritat? L’Ainoa va fer que si amb el cap. - Doncs acompanya’m! Quan van arribar a la fi de la cova es veia un paisatge molt bonic. Es veia que estaven en unes muntanyes. Al costat de la cova hi havia un estable. La mare llop li va dir a l’Ainoa: - Agafa un cavall de l’estable i ell et portarà al poble. La nena va agafar un cavall blanc molt bonic. Però quan va començar a córrer, l’Ainoa es va adonar que no era un cavall, era un pegàs , una llegenda. Després d’uns minuts el pegàs va començar a volar. Pel camí es veien unicorns, pegassos i moltes més coses. Quan van arribar al poble l’Ainoa va agafar una habitació a un hotel per passar la nit. Al dia següent el pegàs li va dir: - És hora d’anar-se’n! L’Ainoa va preguntar:
- Anar a on? El pegàs va contestar: - Anar a casa! L’Ainoa va dir: - No vull marxar! Però al cap d’un mes va cridar el pegàs per partir. I el pegàs va dir: - Per què? L’Ainoa va contestar: - Perquè diu tothom que sóc diferent! El pegàs li va contestar: - D’acord I se’n van anar junts. NAIARA RECIO
LES SET CABRETES Hi havia una vegada una mamà cabra que vivia al bosc amb els seus set fills. Un dia va anar a comprar i va dir als seus fills: - No obriu la porta a ningú. El llop, que estava amagat darrera un arbre, ho va veure tot i va pensar que es menjaria les cabretes. Va anar cap a la porta -
Toc, toc, toc... Qui és? –va dir una de les cabretes. Sóc la mare! –va dir el llop. No! Tu tens la veu molt ronca. Tu ets el llop!
El llop va pensar que menjant ous s’aclararia la veu i se’n va anar al galliner. Després va tornar a la casa de les cabretes. -
Toc, toc, toc... Qui és? –va dir una de les cabretes. Sóc la mare! –va dir el llop amb una veu molt fina. Ensenya’m la pota per sota de la porta!
Quan van veure la pota tota negra no van obrir la porta. - No! Tu ets el llop! La meva mare té la pell blanca. El llop va córrer cap al molí i es va posar totes les potes de farina. - Toc, toc, toc... - Qui és? –va dir una de les cabretes. - Sóc la mare! Les cabretes van obrir la porta quan van veure la pota blanca. Però era el llop, i se les va menjar totes menys la cabreta més petita que es va amagar al rellotge. Quan va arribar la mare la petita li va explicar tot el que havia passat i van anar a buscar el llop.
Quan el van trobar li van obrir la panxa i van treure totes les cabretes, li van ficar pedres, el van cosir i es van amagar. Quan el llop es va despertar tenia molta set i va anar a beure aigua al riu. Com que li pesaven molt les pedres va caure i es va ofegar. Les cabretes van fer una festa perquè estaven molt contentes. NAIARA RECIO GRANADOS
L’ ANEGUET LLEIG A la vora del llac hi ha molt d’enrenou. Què hi passa? Els aneguets han sortit dels ous! Són tots iguals i tan bonics! Tots són iguals? Nooo, n’hi ha un de diferent! - Fuig! –li diuen els altres-. No ets com nosaltres! Que no ho veus? La mare els diu que es no burlin, ja que cada dia es burlaven d’ell, fins que un dia es va transformar en un cigne i va ser molt feliç, i ja no es burlaven d’ell. Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.
ARTURO RUIZ
EL GERARD, EL TOMÀS I LA GISELA Hi havia una vegada tres amics. Es deien Gerard, Tomàs i Gisela. Sempre jugaven junts, no hi havia ningú que els separés. Anaven a l’escola. Fins que un dia la Gisela no va anar a l’escola perquè tenia mal a la panxa. El Gerard i el Tomàs van anar a la seva casa. Però els tres amics es van enfadar. Quan se’n van anar la flauta de la Gisela es va tornar màgica per un dia. La Gisela va desitjar que no es burlessin més d’ella. Això es va complir. Els amics hi anaven tots els dies i no es burlaven d’ella. Quan la flauta ja no era màgica els amics no es van burlar mai més. Conte contat, conte acabat. ARTURO RUIZ
EL NEN I L’HOME
Una vegada hi havia una dona que tenia un fill que no era gaire espavilat. Un dia li va demanar que anés a portar gra al molí, i li va dir que anés amb compte i no es deixés enredar. Quan va arribar al molí li va donar el gra al moliner i se’n va anar a casa seva, però es va trobar un home. L’home li va dir: - Vine amb mi! Però ell no el va escoltar i se’n va anar corrents. L’home el va perseguir però el nen va trucar a la policia i se’l van emportar a la presó.
ARTURO RUIZ
ELS AMICS Hi havia una vegada una fada que estava sempre al costat del seu amic gnom. Dins d’un arbre hi vivien uns follets petits com el dit petit d’una mà. A més a més, la fada era amiga d’uns cavallers del bosc. En una cova de les muntanyes hi vivia un monstre. Però el monstre era molt bo i molt simpàtic, era amic de tothom. Van aparèixer molts follets dolents, però la fada va utilitzar la seva màgia i els va transformar en follets bons i simpàtics, i tots van ser molt bons amics fins que va aparèixer una bruixa molt dolenta que volia matar a tothom. La fada va utilitzar tot el seu poder i van derrotar a la bruixa, però estaven molt dèbils i es van recuperar. ARTURO RUIZ
LA VERDURA Hi ha nens que no els agrada la verdura I diuen que es massa dura. Però si li poses peix Millora un feix. Als nens els agrada més la patateta. Si l´escura en el ketchup li agradarà molt. Però si l´escura en la verdureta Posarà mala careta. I arriba l´hora de sopar Li veig la cara a la mamà Sempre el mateix Verdura i peix.
OCELL 3rA (ARTURO RUIZ )
ELS ANIMALS El coala És amable I abraça a tothom. Però quan està enfadat No abraça ni al gat. I si està molt content Abraça a tota la gent. Quan el coala Menja bambú Es posa turulú.
OCELL 3rA (ARTURO RUIZ )
EL GOS I LA MARE
Una vegada hi havia una dona que tenia un fill que no era gaire espavilat. Un dia li va demanar que anés a portar gra al molí i li va dir que anés amb compte i no es deixés enredar. Però el van raptar. El seu gos va demanar ajuda a la mare que estava preocupada a casa. La mare va sortir a buscar-lo. Estava lligat en un arbre i el va alliberar. Van tornar a casa contents. Els dos raptors eren germans de la veïna. Havien demanat 1.000.000 d’euros com a rescat, però la policia els va atrapar. LUIS VIDAURRE
EL MONSTRE
Hi havia una vegada una fada que estava sempre al costat del seu arbre màgic. Hi havia una serp que menjava carn fresca i un monstre en una cova de les muntanyes, que menjaven animals. Un caçador volia matar-los per vendre’ls i guanyar diners, però no podia matar el lleó, i la gent es va posar alegre perquè no volien matar el rei del bosc. El caçador va decidir que cada dia mataria un animal. La fada es va posar contenta perquè no la matava a ella, però una fletxa va ferir a la fada que va morir, i els animals es van espantar. El rei lleó va anar a veure què passava al bosc i també el va matar. La gent es va posar trista perquè a la selva no hi havia rei. LUIS VIDAURRE
EL PIRATA JAUME Hi havia un pirata que es deia Jaume, era molt dolent, per això el seu pare es va enfadar. Un dia va anar de la seva casa a una roca i va pensar fer-se gran. El Jaume es va fer un “pirata de la mort”, va fer una tripulació i es van fer malvats. Ningú es va apropar als pirates. Era fantàstic perquè eren malvats però feien molta gràcia a la gent que es moria de riure.
LUIS VIDAURRE