Com triar un bon dentifrici?

Tot i que els dentifricis no són productes cosmètics de composició molt complexa, en ells podem trobar ingredients que és millor evitar. Una bona pasta de dents hauria de complir amb tot el que algunes marques comercials solen anunciar: Sense sucre, sense edulcorants artificials, sense tensioactius sintètics, sense conservants, sense colorants, sense perfums sintètics i sense substàncies d’origen petroquímic.

Si analitzem alguns dels ingredients més freqüents en un dentifrici convencional, entre els poc desitjables destaca el triclosan, antibacterià molt usat però que pot causar resistència als antibiòtics. Per això la Comissió Europea ha limitat el seu ús i concentració, encara que segueix estant autoritzat per dentifricis.

Un altre ingredient estrella és el sodium lauryl sulfate i el sodium laureth sulfate, bases detergents fortes que poden ser irritants i són les responsables que obtinguem una bona quantitat d’escuma a la boca. I perquè la pasta de dents sigui dolça se sol recórrer a edulcorants com l’aspartam i la sacarina, poc recomanables pels seus efectes adversos sobre la salut.

El fluor, o millor dit els fluorurs, forma química sota la qual s’afegeix aquest element als dentifricis, és un dels ingredients més controvertits. Els detractors al·leguen que el seu ús es va generalitzar gràcies a una estratègia comercial per trobar una sortida als fluorurs, producte de rebuig de diversos processos industrials, incloent la fabricació d’acer, alumini primari, coure i níquel. Una exposició excessiva a aquest compost pot originar greus efectes en diferents òrgans com ara el sistema digestiu, cor, pulmons, ossos, i aparell reproductiu.

El fluor, o millor dit els fluorurs, forma química sota la qual s’afegeix aquest element als dentifricis, és un dels ingredients més controvertits

Molts dentistes ho defensen perquè transforma la hidroxiapatita de l’esmalt en fluorapatita, molt més resistent davant els atacs bacterians que provoquen les càries. La publicitat d’aquest fet ha estat tan gran que la major part de dentifricis contenen fluor i els consumidors ho associen directament com una cosa necessària. Per això la majoria de les normes de cosmètica econatural permeten l’ús de fluorur de sodi, una sal inorgànica d’origen mineral.

Els dentifricis naturals es componen d’una pasta base que sol incloure un tensioactiu i substàncies actives d’origen vegetal amb propietats antiinflamatòries, antisèptiques i / o refrescants com la menta, la sàlvia, l’eucaliptus, el fonoll, l’àloe vera o l’orenga. La pasta base inclou una substància lleugerament abrasiva per eliminar la placa com la sal, l’argila, el carbonat càlcic, el bicarbonat sòdic o la sílice. En el cas dels tensioactius és important que es tracti de detergents suaus encara que això suposi que facin menys escuma.

Actualment s’estan proposant algunes alternatives als fluorurs com el xilitol o derivats de la caseïna. El xilitol pot ser natural o sintètic. Si és natural, com el que contenen els productes certificats, s’obté d’algunes plantes, principalment escorça de bedoll. Encara que és un edulcorant, no fermenta amb els bacteris de la boca, pel que té efecte anticàries.

Però no hem d’oblidar que molts dels problemes de salut bucal estan associats a una mala alimentació, especialment a un excés en el consum d’aliments que contenen sucres refinats i una falta de consum d’aliments rics en fibra. Preferim aliments tous i ens oblidem de mossegar pomes, api i pastanagues que ajuden a neutralitzar els bacteris causants de les càries. •

Nuria Alonso, Responsable certificació BioVidaSana i Montse Escutia, Projecte Ecoestètica | www.biovidasana.org | www.ecoestetica.org