Passejada literària pel districte de Sant Martí

Passejades literàries pel districte de Sant Martí 2012 La Verneda. Sant Martí de Provençals: l’horta de la ciutat

Passejades Literàries pel districte de Sant Martí 2012

ITINERARI DE LA VERNEDA O SANT MARTÍ DE PROVENÇALS PUNTS

TEMES



El Centre Cívic de Sant Martí



Plaça Angeleta Ferrer



Plaça dels Porxos



Polígon d’habitatges “Parera”

Un barri nascut de la immigració



Plaça de Sant Martí de Provençals

El nucli antic de Sant Martí de Provençals



Masia Ca l’Arno



Masia Can Cadena



Masia Can Planas



Plaça de Sant Martí de Provençals



Font de Sant Martí de Provençals



Plaça del Ram de l’Aigua



Centre Cultural “La Verneda”



Plaça de la Palmera de Sant Martí



El Mur



Polígon d’habitatges “La Pau”



Monument a “Les cultures”



Monument “contrapunt. Homenatge

Sant Martí o la Verneda?

El barraquisme del barri de la Perona

El carrer/Rambla de Guipúscoa

Les transformacions urbanístiques

a Maria Aurèlia Campmany”



Creu de Sant Martí

Reflexió final

Passejades Literàries pel districte de Sant Martí 2012

TEXTOS LITERARIS

1.

“Sin causa que lo justifique y de unos años a esta parte, viene produciéndose el extraño fenómeno

de designar a este barrio con el nombre de la Verneda, denominación a todas luces inadecuada ya que lo que se conocía desde tiempo inmemorial por la Verneda es el espacio situado más allá de la riera de Horta (hoy calle Prim) hasta el margen occidental del río Besós...”

(Jordi Coderch Brio, president de l’A.V.V Sant Martí de Provençals, en cartas al director de Tele/eXpres, 2 de febrer de 1974)

2.

“(…) S’ha d’anomenar la Verneda o Sant Martí. Uns argumentaven que la Verneda era només l’entorn del riu on en el passat hi havia hagut verns, i que el nom s’havia estès i popularitzat perquè la Caixa havia batejat així els primers blocs de pisos que va fer enmig de les terres pageses de Sant Martí. Uns altres deien que això era simplement Sant Martí, per l’església i els masos que l’envoltaven. Uns tercers afegien que Sant Martí de Provençals ho era tot –el Clot, el Poblenou, els barris del Besòs i la Verneda ben dita o mal dita- i no tan sols aquella part. I uns quarts comentaven que el temps ha fixat el nom de la Verneda, i que cal respectar-lo.”

(Josep María Huertas, periodista, a A.V.V. Sant Martí de Provençals. 25 anys al servei del barri.)

3.

“Els masos de Sant Martí es troben situats enmig de camps d’hortalisses regats amb aigües de les fàbriques, de vegades tèrboles, que no deixen de tenir un valor fertilitzant.”

(ALIBERCH, Ramón. Las masías de Barcelona. Barcelona, 1956)

4.

L’aigua del rec permetia que molta terra es regués, dotze molins feia moure, dotze molins fariners.

(Jaume Arnella, cantant, Romanço de Sant Martí de Provençals. 1988. a La Veu del Carrer, núm. 12)

Passejades Literàries pel districte de Sant Martí 2012

5.

“Es tracta d’unes hortes destinades a proveir la ciutat.”

(Ramón Aliberch. La entrada a Barcelona por Levante. Boletín de la Cámara Oficial de la Propiedad Urbana de Barcelona, febrer 1945)

6.

Prop del riu hi ha una Verneda i el barri de SANT MARTÍ SANT MARTÍ DE PROVENÇALS Barri d’història, del cap i casal.

Som una colla molt ferma que formem un gran conjunt de persones molt diverses que vivim en aquest entorn.

No parem ni abandonem la lluita per una causa que és justa, tots hi estem doncs vetllem per casa Nostra.

Hem lluitat amb harmonia per la causa del TÈXTIL per la rambla de GUIPÚSCOA i pel METRO fins la fi.

(…)

(Ramon Minguet Collelldemont, veí de Sant Martí)

Passejades Literàries pel districte de Sant Martí 2012

7.

“Al poco de ser habitadas las viviendas, comenzaron a manifestarse deficiencias de construcción: goteras en las cubiertas, inundaciones en los sótanos, filtraciones en las paredes por carencia de cámaras de aire, deficiencias en las instalaciones de agua que están provocando infinidad de humedades en los techos y paredes interiores, etc... Los materiales de construcción empleados (según informe técnico que poseemos), así como los elementos auxiliares sanitarios y grifería, se ha comprobado que son de muy deficiente calidad. Citamos como ejemplo que a los dos años de inaugurado el grupo tuvieron que ser reparadas la totalidad de las viviendas.”

(Carta de l’Agrupació de Veïns al ministre de la Vivienda, tramesa amb data 12 de febrer de 1974)

8.

“El barrio de La Perona constaba de dos partes: La Ronda de San Martín y el Fondo de San Martín. La Ronda de San Martín: comenzaba en el puente Espronceda (...) La gente que vivía en esta parte del barrio eran personas llegadas de diversos puntos de España. Mayoritariamente de Andalucía. Venían a Barcelona con la única ambición de encontrar trabajo. El Fondo de San Martín: comenzaba a partir del Puente del Trabajo y acababa en la Rambla Prim. Esta parte del barrio era una especie de <guetto>. Lo habitaban personas marginales y de diferentes etnias, básicamente de la etnia gitana.”

(Carmen Gómez, veina de la Perona, a Dones de Sant Martí de Isabel Segura Soriano)

9.

“Som un barri d’emigrants que procedim de les zones més subdesenvolupades d’Espanya (...)

Per això hi havia la necessitat d’emigrar a la Barcelona industrial, que ens aixopluga als suburbis, on els carrers que ens fan pagar perquè siguin asfaltats segueixen plens de fang durant anys i anys; on només dormim, perquè la feina de 10 a 12 hores diàries per pagar el col·legi dels nostres fills, el pa, l’autobús, o el cinema no ens deixa conèixer-nos, comunicar-nos; en poques paraules, viure.”

(Full informatiu de l’Associació de la Verneda Alta, juny 1976)

10.

“(...) ha estat gent molt curtida, molt guerrillera, però a l’hora, molt acollidora.”

(Teresa Pagès, responsable de l’oficina de Benestar Social del Districte desè de Barcelona, fent referència als veïns del barri)

Passejades Literàries pel districte de Sant Martí 2012

11.

“Es començaven a obrir les primeres escletxes als edificis nous de trinca i el nostre carrer Bolívia, amb Marroc i els paral·lels, formaven un estrany oasi diminut, vell entre blocs gegants. Vam baixar en una parada del setanta que continuava fins a Badalona, i el Néstor ens va presentar el Tomàs, que ens hi esperava (...). Així vaig veure el carrer de Bolívia per primer cop amb la boca plena de riure . A la casa, s’hi havia de fer reformes i dar-li una pintada. Podíem comptar amb tota la tribu dels seus, (total siete), va dir Tomàs, satisfet, i en un diumenge llestos. Em va agradar. Un roser, enfilat a la paret de la casa del costat es desviava quan era amunt i unes roses vermelles obrien els seus pètals d’olor. Venint del carrer Tarròs, era com tornar una mica a Linares, però sense oliveres.”

(BARBAL, Maria: Carrer Bolívia.)

12.

“Ya he dicho hace unas paginas que el barrio, otrora bajo, había sido sometido a lo largo de esta década (feliz) a un proceso de saneamiento y reordenación. Añadir ahora que este proceso no se detenía, como habría sucedido de haber sido nuestras instituciones desidiosas o venales, en la apariencia externa, también las apariencias internas habían sido atendidas por medio de un instituto de enseñanza primaria, un ambulatorio y un gimnasio, de los cuales y de forma gratuita todo el mundo salía instruido, curado, fortalecido y con hongos. Se hicieron calles peatonales para uso exclusivo de vehículos a motor, se pavimentaron de nuevo aceras y calzadas y a trechos fueron plantados unos risueños arbolillos que a medidos de los noventa, cuando el inicio de esta historia tubo lugar ya habían perdido las hojas, las ramas y el troncos y se habían integrado a la perfección en el paisaje urbano.”

(MENDOZA, Eduardo. La aventura del tocador de señoras.)

Passejades Literàries pel districte de Sant Martí 2012

BIBLIOGRAFIA

Apunts per a la història de Sant Martí de Provençals: estudi. [realització: Comissió de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Martí de Provençals ; coordinació: Lina Ubero i Badía] Barcelona: Consell Municipal Dte. Xè. Comissió de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Martí de Provençals, 1982 A.V.V. Sant Martí de Provençals. 25 anys al servei del barri. [Barcelona] : Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals, 1997 FABRE, J. i HUERTAS, J.M. Tots els barris de Barcelona. Barcelona : Edicions 62, 1977, vol.

7.

HUERTAS CLAVERIA, J. M. La Gent i els barris de Sant Martí. Barcelona : Ajuntament de Barcelona. Districte de Sant Martí, 2001 NADAL i OLLER, Jordi. Sant Martí de Provençals: pulmó industrial de Barcelona, 18471992. Barcelona : Columna, 1992 SEGURA SORIANO, Isabel. Dones de Sant Martí. Barcelona : Ajuntament de Barcelona. Arxiu municipal, 2002 Sant Martí de Provençals. Selecció i documentació de fotografies: Núria Bosom i Palau, Olga Martín i Sirerols. Barcelona : Viena [etc.], 1996 VEGA I GÓMEZ, Josep de la. Els Primers batecs històrics de Sant Martí de Provençals : aproximació als orígens. Barcelona : [l'autor], 1993

Podeu trobar aquests i altres documents relacionats a la col·lecció local de la Biblioteca Sant Martí de Provençals.

Per a més informació podeu adreçar-vos al catàleg col·lectiu de les biblioteques: http://sinera.diba.cat

Si vols saber més coses de totes les activitats i novetats de Biblioteques de Barcelona, entra a www.bcn.cat/biblioteques.

Si tens el carnet i vols rebre informació de les activitats de la teva biblioteca, dóna’t d’alta al butlletí electrònic www.mesbiblioteques.com.