GUIA DE LECTURA: JAZZ CRIMINAL

JAZZ CRIMINAL MÚSICA DE JAZZ A LA NOVEL·LA NEGRA I AL CINEMA GUIA DE LECTURA

Guia elaborada per: Xarxa de Biblioteques Municipals de Palma Febrer de 2022

INTRODUCCIÓ JAZZ CRIMINAL: música de jazz a la novel·la negra i el cinema L’esclat de creativitat de Dashiell Hammett es va iniciar, enmig de la Gran Depressió i l’aparició del gangsterisme als EUA, amb la publicació de Red Harvest (1929). Els seus relats, juntament amb els de Raymond Chandler, varen encapçalar el naixement d’una de les fites literàries més populars i importants del segle XX: la novel·la negra.

Aquest gènere ha recollit com cap la influència de la música afroamericana i, per tant, també del jazz. La tensió, el suspens, les trames fosques varen trobar en aquesta música el vehicle perfecte per a transmetre unes emocions predestinades a congeniar i compenetrar-se de manera natural i sensible: ambdues formes d’expressió popular eren vistes des dels seus inicis com a influències corruptores, vinculades amb la marginalitat, i així es va establir la perenne associació jazz-crim.

L’arquetip del detectiu solitari o el clixé de la boira a l’escena del crim no són només una acumulació de llocs comuns. El film noir americà neix amb el trauma de la postguerra, la crisi econòmica i la corrupció, i s’alimenta del talent dels creatius que fugen del nazisme carregats de la influència dels jocs d’ombra de l’expressionisme alemany. Els sons dels esquemes del jazz, amb la seva improvisació, acullen també el paradigma de l’artista incomprès en un mon ple d’addiccions, misèries i injustícies socials i racials.

L’afició de determinats autors per aquesta música fa que els seus personatges escoltin jazz o desenvolupin les seves històries a llocs on es toca, compon o es parla de jazz. L’univers farcit de gàngsters carismàtics, clubs, expolicies..., amb l’acompanyament de l’ús del llenguatge del jazz no és només una recreació nostàlgica del passat. La ficció criminal mostra el misteri inquietant ambientat en un paisatge urbà modern tan líric com violent, l’escenari perfecte per a transportar-nos, amb la recreació visual, sonora i argumental dels clarobscurs, a l’inframon de la condició humana.

NOVEL·LA Raymond Chandler Es considera un dels pares de la novel·la negra. Amb Philip Marlowe, el personatge més carismàtic del gènere, va establir una sèrie de regles que d’altres adoptaren després. El contrabaixista Charlie Haden –que va il·luminar el free jazz amb Ornette Coleman a finals dels 50– li va dedicar un disc sencer: Always Say Goodbye.

Obres principals El rei de groc. Edicions 62, 1996 El famós detectiu d'El rei groc, Marlowe, té la desgràcia de trobar el cadàver d'un famós trompetista de jazz, King Leopardi.

David Goodis David Goodis era un amant del jazz i un bon coneixedor dels clubs i antres de la seva ciutat, Filadèlfia, la qual cosa es reflecteix als seus llibres.

Obres principals Dispareu contra el pianista. Edicions 62, 1986.

Eddie treballa com a pianista en un bar de mala mort de Filadèlfia. Un vespre hi entra un dels seus germans per a demanar-li ajuda, ja que dos sicaris el cerquen. Ara, els problemes de la família també són els seus. El 1960 s’estrenava Tirez sur le pianiste, una pel·lícula noir de François Truffaut basada en aquesta història.

Viernes 13. Bruguera, 1981 Història de contorns macabres, té lloc en una casa on conviuen, contra la seva voluntat, els organitzadors d’un robatori milionari. Els odis exasperats i els instints brutals dels protagonistes generen un crescendo d’horror i violència, el desenllaç del qual és tan inevitable com el d’una tragèdia clàssica.

En aquest escenari s’esmenta sovint Dizzie Gillespie.

L'ÈPOCA DEL JAZZ

Dashiel Hammett A les novel·les de Dashiell Hammett, creador de l’icònic Sam Spade que Humphrey Bogart va interpretar a El falcó maltés (John Huston, 1941), els personatges es mouen a ritme de ragtime i del jazz de Chicago, segons va descriure el mateix autor.

No és difícil imaginar-se’l bevent bourbon en un fosc tuguri clandestí, mentre al fons sona en una vitrola la trompeta de Joe King Oliver, la corneta virtuosa de Freddie Keppard o la veu cavernosa de Louis Armstrong. Vet aquí Dashiell Hammett cercant inspiració per a la seva primera novel·la, Collita vermella. La boja dècada dels anys 20 arriba a la seva fi i el món put a corrupció, a sindicats mafiosos i a polítics servils.

Obres principals El Falcó maltès. Edicions 62, 1976 A l’oficina del detectiu Sam Spade hi acudeix una bella jove preocupada i li demana que vigili un individu. En Sam disposa que sigui el seu soci l’encarregat de la feina. Tot es complica quan el soci mor i les sospites recauen en ell atesa la relació que l’unia fins feia poc amb l’ara viuda. Però les morts no acaben aquí.

Altres obres destacades Raymond Chandler Adiós, muñeca; El seño eterno; La hermana pequeña. Orbis, 1985 Asesino en la lluvia; Playback; La ventana siniestra. Orbis, 1985 El largo adiós. Alianza Editorial, DL 2007 La dama del llac. Edicions 62, 2002

Dashiel Hammett 106.000 dòlars, diner de sang. Edicions 62, 1986 El agente de la Continental. Alianza, 1989 Aprenent d'assassí. Columna, 1992 Collita roja. Edicions 62, 1983 El hombre delgado. Alianza, 2000 La llave de cristal. Alianza, 1985 La maldición de los Dain. Alianza, 1980

Horace McCoy Di adios al mañana. Bruguera, 1980 Oi que maten els cavalls? Barcelona : Edicions 62, 1982

NOVEL·LA

Truman Capote Amb la publicació de la seva primera novel·la, Other voices, other rooms, l'escriptor va situar-se al capdavant dels narradors nord-americans. Va combinar el misteri amb el refinament literari i va posar de manifest la foscor del sistema nord-americà mitjançant caràcters inquietants.

Obres principals A sangre fría. Anagrama, 1989 1959, en un poblet de Kansas els quatre membres de la família Clutter varen ser salvatgement assassinats. Dick Hickcock i Perry Smith varen ser declarats culpables. A partir d’aquests fets i després de llargues i minucioses investigacions, Truman Capote va fer un tomb a la seva carrera de narrador.

Quincy Jones, fidel a la seva tendència a fusionar el R&B i el jazz (swing i bop), va compondre la música de la pel·lícula A sang freda (1967), dirigida per Richard Brooks. La relació de Capote amb el jazz s’havia iniciat quan va escriure la lletra d’A sleepin’bee, la cançó de Harold Arlen.

Michael Connelly Lullaby, la cançó breu escrita per George Cables, el va acompanyar des de la primera vegada que la va sentir fa més de vint anys. Estava muntant un personatge, un detectiu solitari, Harry Bosch, a qui li agradava inspirar-se en el jazz, i amb una afinitat particular pel saxo. El seu so com un lament, com un crit a la nit, és el seu consol després de veure el pitjor de la humanitat cada dia a la seva feina. Al seu web recull tota la música que apareix als seus llibres.

Obres principals El eco negro. Ediciones B, 2006 Harry Bosch, detectiu de la policia de Los Angeles, va quedar marcat per la dura experiència de Vietnam. Ara, un cas li retorna el seu passat. La víctima havia servit a la seva mateixa unitat. Tots dos eren "rates de túnel" que combatien a la xarxa de passatges subterranis del Vietcong; tots dos varen experimentar el terror del "ressò negre".

ELS CONTINUADORS (1950-...)

James Ellroy El seu Quartet de Los Angeles (La dàlia negra, El gran desert, L.A. Confidential i Jazz blanc), ambientat en la dècada dels 50, continua amb la tradició encetada per Chandler i companyia en els anys 30, retratant la part més sòrdida i amagada de la ciutat i de Hollywood.

Obres principals L.A. Confidential. El Mundo, DL 2002 Mostra una vegada més l'enginy d'Ellroy per a descobrir els racons de la societat nord-americana a un ritme trepidant. Un altre crim sense resoldre és l’excusa per a mostrar-nos la fauna, glamurosa i vidriosa alhora, del Hollywood clàssic. Cal destacar la notable adaptació cinematrogràfica de Curtis Hanson.

Patricia Highsmith Mestra i revolucionària del gènere negre, el germen de Ripley va sorgir en el primer viatge que Highsmith va fer a Europa. Des de la terrassa d’un hotel de Positano (Itàlia), l’escriptora va veure un jove solitari que passejava per la platja. Mesos després naixerà Tom Ripley, destinat a convertir-se en un dels personatges més famosos i amorals de la literatura del segle XX. L’any 1955 el món ha canviat; és l’època de la generació beat i del rock, i el jazz perdura.

Obres principals A pleno sol. El talento de Ripley. Anagrama, 1983 El magnat Herbert Greenleaf proposa a Tom Ripley viatjar a Itàlia per a persuadir el seu fill, Dickie, que torni als Estats Units i dirigeixi el negoci familiar. Quan coneix en Dickie i la seva al·lota comença una relació d’amistat valent-se de mentides i estratagemes, fent-li creure que varen estudiar a la mateixa universitat i que comparteixen la passió pel jazz. Quan en Dickie comença a cansar-se de la seva companyia, Ripley haurà de recórrer al seu talent per a sobreviure.

NOVEL·LA Chester Himes Aquest afroamericà nascut el 1909 i un dels grans mestres del gènere, va entrar a la presó quan tenia 17 anys per un atracament a mà armada. Hi va començar a escriure sobre l’explotació i la marginació que patien els de la seva raça, i en sortir-ne es va traslladar a París, on va començar a editar la seva famosa sèrie de novel·les protagonitzada pels detectius negres Ataüt Jonson i Sepulturer Jones.

Era un expert en jazz. El gust per aquest estil musical que mostren els seus personatges és el de l’era del swing, del període en què va deixar Amèrica. S’ha dit que les seves obres estan escrites a ritme de jazz.

Amb Chester Himes el gènere policíac va tornar més negre que mai.

Obres principals Un ciego con una pistola. Bruguera, 1980 Johnson i Jones investiguen dos casos completament diferents a través d'un laberint de ganivetades, pallisses i disturbis a Harlem. Policies, criminals, racisme, classisme, estafadors, polítics, líders religiosos, tumults, jazz, alcohol, doblers, droga..., una violència desencadenada tan absurda com els trets d'un cec amb una pistola.

William Hjortsberg Aquest escriptor nord-americà va escriure, entre d'altres, novel·les de ciència-ficció, guions cinematogràfics i una desconegudíssima novel·la satírica sobre l'Espanya dels 70, amb el personatge de Paco Machismo com a torero. Però va ser L'àngel caigut l'obra que va esdevenir un petit clàssic de culte amb els anys. Segons Stephen King, és "com si Raymond Chandler hagués escrit L'exorcista".

Obres principals Cor d'àngel. Columna, 1987 Harold Angel, un detectiu vividor amb oficina a Nova York, és contractat per un misteriós cavaller francès d’aspecte sinistre per a localitzar Johnny Favorite, un popular cantant de fulgurant carrera desaparegut fa quinze anys, després de ser ingressat en un hospital en estat vegetatiu.

La trama ens transporta a ambients de bars i locals de jazz plens de fum. William Hjortsberg va ser també el responsable del guió que va donar lloc, vuit anys més tard, a la mítica pel·lícula El cor de l’àngel.

ELS CONTINUADORS (1950-...)

Jean-Claude Izzo Va escriure entre 1995 i 1998 la seva trilogia marsellesa (Total Khéops, Chourmo i Solea), una fita del gènere negre, amb dos protagonistes: Marsella i Fabio Montale.

Fabio Montale estima la música de jazz, Paco de Lucía, Paolo Conte…, els mateixos gusts musicals que JeanClaude Izzo. Hi ha nombroses cites musicals quan Montale gaudeix en els seus moments d’intimitat del millor jazz: Django Reinhardt, Billie Holliday, Coltrane, Duke Ellington, Thelonious Monk o Dizzy Gillespie.

Obres principals Total Khéops. Akal, DL 2007 La mort d’un cap de la màfia marsellesa durà Montale a ficar-se en una tèrbola trama en la qual es mesclen la xenofòbia, la marginació i la demonització dels immigrants magrebins enmig de la corrupció i l’ombra amenaçadora de l’extrema dreta.

John Le Carré Va estudiar a les universitats de Berna i Oxford. Va fer classes a Eton i va treballar per al Servei d'Intel·ligència Britànic durant la Segona Guerra Mundial. La resta de la seva vida, més de 50 anys, la va dedicar a escriure.

Això diu el seu web, però llegint les seves novel·les hom sospita que mai es va retirar d'espia.

Obres principals La casa Rússia. Edicions 62, 1989 La vida de Barley Blair, editor britànic, amant de la lectura, la beguda i el jazz, canvia quan un científic soviètic li parla d’un manuscrit que si es publicàs a Occident alteraria l’equilibri entre les superpotències. Katya, una dona molt bonica, li ho farà arribar. Al començament de la glàsnost i la perestroika són molts els qui continuen aferrats als seus antics privilegis...

NOVEL·LA

Jean-Patrick Manchette Als 70 Jean-Patrick Manchette va començar una de les seves obres mestres, Balada de la costa Oest, amb el protagonista al Mercedes escoltant jazz just abans de presenciar un homicidi.

L’autor tocava el saxo alt i potser per això va impregnar gran part dels seus llibres d’aquesta música. “Manchette escriu com un músic de jazz, potser més en els plantejaments que en les formes”, va comentar Carlos Zanón al pròleg de la reedició de la darrer novel·la del francès, Caça a l’assassí.

Obres principals Dejad que los cadáveres se bronceen. Bruguera, 1981 Una pintora nimfòmana en decadència, un escriptor alcoholitzat, un advocat i tres amics passen les vacances en una casa abandonada. Dos-cents cinquanta quilograms d'or canvien de mà en pocs minuts. Però la inesperada aparició d'una jove mare amb el seu nin complicarà els minuciosos plans prevists...

Walter Mosley Potser un dels hereus més dignes i conegut de Himes és Walter Mosley, pare literari del detectiu de color Easy Rawlins, que es mou com un peix a l’aigua pels ambients marginals de Los Angeles. Segons el seu entusiasmat lector Barack Obama, és el darrer novel·lista que combina als seus texts misteri, trames criminals i investigacions de tota casta amb el jazz.

Obres principals Traición. RBA, 2018 El protagonista, Joe King Oliver, no és el famós trompetista que va posar la primera llavor del jazz a Nova Orleans, a principis del segle XX, però Mosley va voler donar-li aquest nom a l’honest expolicia de Nova York reconvertit en detectiu privat que decideix investigar el parany que el va dur a la presó temps enrere. És el punt de partida d’una sèrie d’aventures en què ressonen vestigis de Chandler, sobretot, en una mena de fraseig jazzístic dels diàlegs.

ELS CONTINUADORS (1950-...)

Ian Rankin El protagonista de les novel·les de Ian Rankin, l'Inspector John Rebus, és un home solitari, bevedor de whisky i de cervesa, col·leccionista de guitarres i d'una gran quantitat de discs de rock; és un amant d'aquest gènere musical. Els llibres de Rankin són plens de música i a Black & blue fa una concessió al jazz.

L'altre gran protagonista és la ciutat d'Edimburg, que només espera a ser l'escenari d'un crim.

Obres principals Black & blue. Coleccionables, cop. 2009 Johnny Bible és el nou malson que ronda pels carrerons més foscs de Glasgow. El seu nom rememora el més brutal assassí que la ciutat recorda pels seus crims trenta anys enrere, John Bible. Segons tots els indicis, un nou monstre pretén aconseguir la macabra fama que el Bible original va assolir. L’inspector John Rebus haurà de ser cautelós, ja que la seva detenció no serà el desafiament més gran.

Josef Skvorecky L’esplendor del gènere policíac i negre entre els autors de diferents països, cultures i llengües ha permès l’aparició d’escriptors d’atractiu inèdit per als aficionats. El txec Josef Skvorecky (1924-2012) n’és un, a més de ser un admirador dels músics de jazz i de la llibertat que representen.

Obres principals El saxo baix. Proa, 1988 Al relat, un al·lot trenca certes convencions per a poder tocar durant l’ocupació alemanya a la Segona Guerra Mundial un saxofon baix, un instrument rar convertit en símbol del jazz. És la història de l’impacte de la lliure expressió d’un músic que amb el seu so lliure és símbol d’amor a la vida.

NOVEL·LA

Boris Vian Si hi ha un autor que reflecteixi l’ànima de la música afroamericana és Boris Vian. Primer va ser el jazz, després varen arribar la poesia, la novel·la i el teatre. El ritme enverinat dels seus texts està relacionat directament amb la seva condició d’intèrpret i amb les actuacions d’altres, amb el fum, l’alcohol i la naturalesa tòxica del mateix jazz.

Obres principals Escopiré sobre les vostres tombes. La Magrana, 1988 Publicada el 1946, quan als guetos negres de Chicago naixia un nou blues, és una història d’odi racial protagonitzada per un jove negre amb aspecte de blanc que s’introdueix en una societat del sud per a dur a terme una brutal venjança per l’assassinat de la seva germana a mans de racistes blancs. Qualificada en el seu moment com a pornogràfica, ultraviolenta i incitadora a l’odi racial, Vian i el seu editor varen ser processats i l’obra fou prohibida per atentar contra la moral.

ELS CONTINUADORS (1950-...)

Altres obres destacades Michael Connelly El veredicte de llautó. Club Editor, 2009 El vuelo del ángel. Ediciones B, 2000 Hielo negro. Suma de letras, 2003 Lost light. Orion, 2003 Nou dracs. Club Editor, 2010

James Ellroy La dalia negra. Ediciones B, 2001 Perfidia. Random House Mondadori, 2015

Patricia Highsmith El amigo americano. El juego de Ripley. Anagrama, 1993

Jean-Claude Izzo Soleá. Akal, DL 2005

Jean-Patrick Manchette Griffu. Norma, 1990

Boris Vian Que se mueran los feos. Tusquets, 1991 Tots els morts tenen la mateixa pell. La Magrana, 1993

NOVEL·LA Andreu Martín La seva sèrie Assassinats en clau de jazz és una simbiosi perfecta entre la música jazz i el gènere criminal. Hi retrata músics de Barcelona que toquen temes de Charlie Parker o Dinah Washington, alhora que es veuen embolicats en intrigues diverses. A la sèrie pertanyen El blues del detectiu immortal (2006), El blues de la setmana més negra (2007), El blues de la ciutat inversemblant (2009) i El blues d’una sola rajola (2009).

Obres principals El blues del detectiu immortal. Edebé, 2006 Andreu Martín fa realitat un vell projecte que agermana dos gèneres i dues passions. El blues del detectiu immortal és la primera novel·la amb banda sonora incorporada, a càrrec de Dani Nel·lo. És, alhora, un homenatge a Manolo Vázquez Montalbán: el detectiu que protagonitza aquesta novel·la du el caricaturesc nom de Pepe Orvallo.

Antonio Muñoz Molina A principis dels 80 Muñoz Molina treballava a l’Ajuntament de Granada organitzant festivals on hi participaren Chet Baker, Miles Davis i Woody Shaw. Fins i tot va tenir relació amb Dizzy Gillespie i Tete Montoliu.

Obres principals El invierno en Lisboa. Bibliotex, DL 2001 Narra la història d’un pianista, Santiago Biralbo, que és perseguit pel marit de la dona de qui s’acaba d’enamorar. Un clar homenatge al cinema negre i als clubs el jazz. Es va inspirar –encara que “fou una inspiració més estètica que vital”, segons ha dit ell mateix– en el pianista Bill Evans, un dels músics que més li han agradat a la seva vida.

DE MÉS A PROP

Ferran Torrent Ferran Torrent enllaça amb el més clàssic de la novel·la negra en la recreació vívida de la ciutat i dels seus personatges. Descriu la València real: la corrupció, els racons més sòrdids, així com també els llocs més sofisticats amb els seus personatges ridículs ja que, com ell diu, "prefereix un antre a un lliceu". I ho fa amb ironia i un sentit de l'humor que també lliga amb els de qualcuns dels autors més clàssics de l'època del jazz.

Obres principals Un negre amb un saxo. Quaderns Crema, 1987 És un recorregut pels passadissos intricats de la prostitució valenciana. Al bell mig de tot, Sam, un negre que l'únic que pretén és traure-li unes notes a un saxo desafinat i continuar sent negre. La novel·la ha esdevingut un clàssic contemporani en llengua catalana i ha estat adaptada al cinema pel director Francesc Bellmunt.

No emprenyeu el comissari! Eliseu Climent, 1991 Quan el germà d'en Fede, un esquizofrènic de gairebé dos metres, li va exigir que volia un aparell de vídeo es va atrevir a penetrar en una luxosa casa i robar un secreter ple de joies. L'error va ser entrar al domicili del comissari García, un policia digne de l'antic règim. El comissari, humiliat, decideix encarregar el cas a un personatge que el treu de polleguera: Toni Butxana, un detectiu al·lèrgic a la policia i a la moral establerta.

Domingo Villar Creador del singular inspector Leo Caldas, Villar és avui un dels més importants escriptors de novel·la negra (escriu en gallec) a Espanya, amb una àmplia projecció internacional. És conegut, a més, pel seu treball com a guionista de cinema i televisió, per la seva tasca fent crítica gastronòmica a la ràdio i per les seves col·laboracions a diverses publicacions.

Obres principals Ojos de agua. Debolsillo, 2007 Un jove saxofonista, Luis Reigosa, ha estat assassinat amb crueltat i sembla ser un delicte passional. Leo Caldas, el solitari inspector de policia que compagina la seva feina a la comissaria amb una oficina de ràdio, s’encarrega d’una investigació que el du a la boira del capvespre i al fum de les tavernes i els locals de jazz.

NOVEL·LA

Juan Díaz Canales Amb Blacksad, la sèrie de cinc volums d’un detectiu privat de tall clàssic basat en els personatges del hard boiled tradicional nord-americà, entram en un món de crim i misteri, ple de rates criminals, goril·les que toquen jazz i gàngsters; però amb una particularitat: ell també és una figura zoomorfa com la resta de personatges, amb cos de persona i cap de moix.

Obres principals Alma roja. Norma, 2011.

Blacksad. Amarillo. Norma, 2013.

Arctic-Nation. Norma, 2009.

Blacksad: El infierno, el silencio. Norma, 2011 Un lugar entre las sombras. Norma Editorial, 2009

NOVEL·LA GRÀFICA

Chester Gould La saga protagonitzada pel detectiu Dick Tracy creada per Chester Gould el 1931 ha estat una de les més longeves de la història del còmic i encara es publica.

Gould va dibuixar la tira de manera ininterrompuda des de 1931 fins a la seva retirada el 1977. El 1990 Warren Beatty va dirigir la pel·lícula del personatge, amb temes musicals totalment orquestrats com correspon a una història ambientada en els anys 30, en la seva majoria cançons de jazz, swing i big bands.

Obres principals Dick Tracy : Las tiras completas, 1931-1933, Volumen 1. Norma, 2008 Dick Tracy : Las tiras completas, 1933-1935, Volumen 2. Norma, 2009 Dick Tracy : Las tiras completas, 1935-1936, Volumen 3. Norma, 2011

MÚSICA DE JAZZ AL CINEMA NEGRE Al final de la escapada (1959) / dirigida per Jean-Luc Godard Divisa Home Video, DL 2018 El gran músic de jazz Martial Solal va posar la música a la història de Michel, qui després de robar un cotxe a Marsella amb una pistola a dins, mata un policia. Patricia, una jove americana, l’ajuda perquè no acabi entre reixes.

Anatomía de un asesinato (1959) / dirigida per Otto Preminger Columbia Tristar Home Entertainment, 2006 Un tinent de l’exèrcit assassina el presumpte violador de la seva dona. Ella contracta com a advocat defensor Paul Biegler (James Stewart), un honrat home de lleis. Durant el judici es reflectiran tota mena d’emocions i passions, en un dels drames judicials més famosos de la història del cinema. De la banda sonora, se'n va encarregar excepcionalment Duke Ellington.

Cotton Club (1984) / dirigida per Francis Ford Coppola Universal Pictures Iberia, DL 2003 El Cotton Club és el night club de jazz més famós de Harlem en els anys 20. A Dixie Dwyer (Richard Gere), un atractiu trompetista que cerca l’èxit, li canvia radicalment la sort quan salva la vida del gàngster Dutch Schultz.

El beso del asesino (1955) / dirigida per Stanley Kubrick Warner Bross Entertainment, DL 2004 Un boxejador rescata una cantant de les lascives urpes del seu cap. Intriga i melodrama per a una pel·lícula de baix pressupost, en què Kubrick mostra el seu potencial com a director poderós i icònic en temes i estil. Kubrick, que va ser bateria de jazz, confia la banda sonora en clau de latin jazz al seu amic Gerald Fried.

El hombre del brazo de oro (1955) / dirigida per Otto Preminger Círculo Media Direct, DL 2008 Frankie Machine (Frank Sinatra) és un home amb talent musical que en sortir de la presó lluita per a ser el bateria d’una gran banda de jazz i abandonar la seva addicció a l’heroïna. La pel·lícula és plena de referències jazzístiques, des del tema compost per Elmer Bernstein fins a les breus aparicions de Shorty Rogers i Shelly Manne, que aporten credibilitat al drama.

Falso culpable (1956) / dirigida per Alfred Hitchcock Warner Bros Entertainment, 2009 Manny és un músic de jazz que viu plàcidament a Nova York amb la seva dona i els seus dos fills. Per una confusió comença per a ell un angoixant malson: és detingut i acusat d’una sèrie de furts perpetrats al barri, i totes les proves corroboren la seva culpabilitat. Després de sortir sota fiança intentarà demostrar la seva innocència.

Misterioso asesinato en Manhattan (1993) / escrita i dirigida per Woody Allen Columbia Tristar Home Entertainment, cop. 2003 Incatalogable mescla de comèdia, intriga i crim. Què pot passar quan un grup d’amics, tots relacionats amb el món editorial novaiorquès, es llancen a la investigació d’un presumpte assassinat, la qual a mesura que avança es torna més perillosa? És ben sabuda la forta presència que Allen concedeix al jazz a les bandes sonores i arguments de les seves pel·lícules, i que ell mateix utilitza el clarinet amb “finalitats terapèutiques”.

GUIA DE LECTURA BIBLIOTEQUES MUNICIPALS DE PALMA