Guia bibliogràfica "100 anys Francesc Català-Roca"

Guia de lectura abril 2022

Biblioteca Ramon Llull

BIBLIOTECA RAMON LLULL Xarxa de biblioteques municipals de Palma Ajuntament de Palma Abril 2022

FRANCESC CATALÀ-ROCA (Valls, Tarragona, 1922- Barcelona, 1998) Fotògraf català. Fill de Pere Català i Pic, també fotògraf, que va transmetre la passió per aquest art als seus tres fills: Pere, Francesc i Maria Àurea. Es va iniciar en l'ofici treballant amb el seu pare per al Comissariat de Propaganda de la República durant la Guerra Civil.

D'allà va sortir l'impactant cartell Aixafem el feixisme, un dels primers a utilitzar la fotografia en lloc del dibuix. Durant aquells anys Francesc va tenir l'oportunitat de familiaritzar-se amb el treball de reporters de guerra com Robert Capa.

Acabada la guerra, el seu pare va haver d'amagar-se i ell es va fer càrrec de l'estudi. Es dedicà a la fotografia funerària. A finals dels anys 40 decideix instal·lar-se pel seu compte.

Començà fent fotografia industrial i tota mena d'encàrrecs, però el gènere que li ha donat més fama ha estat el documental. Va col·laborar amb distintes publicacions, com Destino i La Vanguardia, i és reconegut pels nombrosos llibres que va il·lustrar, entre els quals destaquen obres de temàtica artística i guies de viatge. Per això va haver de recórrer Espanya (primer amb una vespa), així com Amèrica.

Es considerava a si mateix un professional de la fotografia més que no un artista. Li interessava el document, però les seves obres combinen la realitat i la bellesa amb els enquadraments i els punts de vista originals. Suposa un referent d'avantguarda enmig del panorama franquista.

Ens ha deixat més de 200.000 negatius en què retrata la vida quotidiana de l'Espanya del segle XX: paisatges i persones de pobles i ciutats captats de manera "natural" (en aquest sentit se'l considera un pioner de l'street photo). Per proximitat, destacam la sèrie de fotografies que va fer de les salines i els saliners de Formentera els anys 50. Però també va documentar el món de l'art, dels artistes del moment i de les seves obres: Dalí, Miró –a qui retratà i acompanyà durant més de 30 anys–, Tàpies, Chillida...

El 1983, en reconeixement de la seva carrera, se li va concedir el Premi Nacional d'Arts Plàstiques.

Enguany se celebra l'any Català Roca. Des de la biblioteca volem contribuir a donar a conèixer aquest fotògraf, de les instantànies del qual hem gaudit sense sovint conèixer-ne l'autoria.

Fonts: Català-Roca, F.: Impressions d'un fotògraf. Memòries Web: Any Francesc Català-Roca Web: Francesc Català-Roca

Quan ens va regalar, a tots tres, la primera càmera fotogràfica, ens va fer prometre per escrit que la sabríem tractar i cuidar bé. Aquesta manera de crear-nos responsabilitat per a les nostres pròpies coses ha estat definitiva per al nostre posterior desenvolupament com a persones i com a professionals.

BIOGRAFIA Català Roca, Francesc. Català-Roca: Obras maestras.

Madrid: La Fábrica, 2010.

Català-Roca, Francesc. Foto-grafías A-cromáticas.

Barcelona: Tibidabo, 1995.

Català-Roca, Francesc. Francesc Català-Roca: Una mirada necesaria.

Madrid: La Fábrica, 2004.

Català-Roca, Francesc. Francesc Català-Roca: octubre-novembre 1997: Centre d'Art Santa Mònica: abril-maig 1998: Museu d'Art Modern de Tarragona.

Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Diputació de Tarragona, DL 1997.

Català-Roca, Francesc. F. Català-Roca: del meu arxiu: abril-junio, 1990: Galeria Maeght.

Barcelona: Galeria Maeght, 1990.

Català Roca, Francesc. Impressions d'un fotògraf: memòries.

Barcelona: Edicions 62, 1995.

FAMÍLIA Pere Català i Pic Català i Pic, Pere. Pere Català i Pic: fotografía y publicidad.

Barcelona: Lunwerg: Fundación "la Caixa", DL 1998.

Visions útils: Pere Català Pic, Josep Sala: fotopublicistes dels anys 30.

Barcelona: Fundació la Caixa, DL 1994.

Pere Català i Roca Català i Roca, Pere. De cara a la Mediterrània: les torres del litoral català.

Barcelona: Rafael Dalmau, 1987.

El resultat de la fotografia ha de ser el mateix que el de la narració escrita, és a dir, de la literatura, ja que la situació que explica o pot explicar un fotògraf són també imatges de la vida real, quotidiana o de la ficció.

VIATGES Català-Roca, Francesc. El turista interminable: Francesc Català-Roca y Nicolás Muller en Canarias.

Santa Cruz de Tenerife: Viceconsejería de Cultura y Deportes, 2005.

Pla, Josep. Guía de Catalunya.

Barcelona: Destino, 1978.

Pla, Josep. Mallorca, Menorca e Ibiza.

Barcelona: Destino, 1970.

COL·LECTIUS Matador M : Barcelona/ [texts Ana María Moix... et al.]

Madrid: La Fábrica, [2009].

PhotoEspaña (5è : 2002 : Madrid) PHE02: Femeninos / Coordinació Anne Morin.

Madrid: La Fábrica, 2002.

Salines de les Balears / [Texts, Miquel Frontera ; coordinació, Eva Mulet] Palma de Mallorca: Fundació Sa Nostra. Caixa de Balears, DL 2005.

El resultat de la fotografia ha de ser el mateix que el de la narració escrita, és a dir, de la literatura, ja que la situació que explica o pot explicar un fotògraf són també imatges de la vida real, quotidiana o de la ficció.

ARTISTES Història de l'art català.

Barcelona: Edicions 62, 1983.

Llorens Artigas Courthion, Pierre. Llorens Artigas.

Barcelona: Polígrafa, 1977.

Miralles, Francesc. A l'entorn de Llorens Artigas.

Barcelona: Nou Art Thor, 1981.

Eduardo Chillida Celaya, Gabriel. Los espacios de Chillida.

Barcelona: Polígrafa, DL 1973.

Antoni Clavé Permanyer, Lluís. Clavé escultor.

Barcelona: Polígrafa, 1989.

Antoni Gaudí Solà-Morales Rubió, Ignasi. Gaudí.

Barcelona: Polígrafa, 1983.

Jaume Mercadé Jaume Mercadé: pintor i orfebre: un inventari poètic del Camp de Tarragona: Museu de Valls: 21 d'octubre 1994 - 8 de gener 1995.

Valls: Museu, 1994.

Picasso, Miró, Dalí Picasso: Miró: Dali: Photographies: Charleroi, Palais des beaux-Arts: 26/09 - 30/11.

Madrid: Europalia 85 (España), 1985.

Josep Lluís Sert Zevi, Bruno. Arquitectura de Sert en la Fundació Miró.

Barcelona: La Polígrafa, 1977.

Josep Lluís Sert Tàpies, Antoni. Tàpies: pinturas y dibujos: 1984: Galería Antonio Manchón.

Madrid: Galería Antonio Manchón, 1984.

La veritat és que al principi no va ser pas fàcil, ja que a en Miró –tímid per naturalesa– no li agradava gaire que el veiessin treballar (...) fins que, com que a mi tampoc m’agradava gaire parlar, ni m’agrada ara, quan treballo, ens vam entendre ràpidament. Ell treballava i jo anava fent fotos. D'aquesta manera, convertint-me una mica en la seva ombra, vaig mantenir una relació professional amb en Miró durant trenta anys!

JOAN MIRÓ Català-Roca, Francesc. Miró: noranta anys.

Barcelona: Edicions 62, 1984.

Dupin, Jacques. Miró escultor.

Barcelona: Polígrafa, DL 1972.

Estel fulgurant: homenatge a la senyora Pilar Juncosa en els seus noranta anys.

Palma: Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, DL 1994.

Johnson Sweeney, James. Joan Miró.

Barcelona: Polígrafa, DL 1970.

Mirar Miró: el Joan Miró de Català-Roca.

Barcelona: Fundació Caixa de Catalunya, 1993.

Pel que fa a l’enquadrament d’una foto, la majoria de vegades és vertical, quan el més lògic i normal seria que fos apaisat pel fet natural que tenim els ulls l’un al costat de l’altre i no un sobre l'altre. Per què, doncs, la majoria d’imatges són dretes?

La meva teoria és que això ens ve des del moment en què es descobreix l’escriptura.

Més informació a: cabib.uib.es Biblioteca Ramon Llull C. de l'Institut Balear, s/n tel. 971 225 900 ext. 3653 bibramonllull@palma.cat