Issuu on Google+

Club de lectura OCTUBRE 2013 Fitxa de treball: FELICITAT CONJUGAL

L’AUTOR Lev Nikolàievitx Tolstoi (en rus: Лев Никола́евич Толсто́й) és un del grans novel—listes clàssics de tots els temps. Va néixer el 1828 en el si d’una família aristocràtica a la propietat familiar de Iàsnaia Poliana, a la regió de Tula, a uns 150 kilòmetres de Moscou. Rebé una educació acurada, pròpia del seu origen social privilegiat. Va estudiar Dret, àrab i turc a la universitat de Kazan des del 1844, amb la intenció d'exercir de diplomàtic, sense acabar, però, els estudis. Va tornar a Iàsnaia Poliana i el 1851 va passar gran part del temps a Moscou i Sant Petersburg. Després de contreure enormes deutes de joc, va acompanyar un dels seus germans grans al Caucas i es va unir a l'exèrcit. En aquella època començà a escriure literatura. Les novel—les autobiogràfiques Infantesa, Adolescència i Joventut (1852-1856), són les primeres que va publicar. Des d’uns inicis de vida despreocupada i dissoluta Tolstoi va evolucionar cap a l’anarquisme espiritual. Sembla que la seva estada a París i els viatges per Europa els anys 1857 i 1860-1861 van contribuir-hi força. Visità l'anarquista francès Pierre-Joseph Proudhon, el març de 1861 a Brussel—les, on vivia exiliat amb un nom fals. Els viatges també el van enriquir des del punt de vista literari, ja que va conèixer Víctor Hugo, del qual admirà Els miserables. Amarat de les seves teories llibertàries, Tolstoi va tornar Iàsnaia Poliana amb molt d'entusiasme i va fundar-hi tretze escoles per als fills dels criats. El 1862 va descriure els innovadors principis que les regien, en un assaig, L'escola de Iàsnaia Poliana. Els experiments educatius de Tolstoi van tenir una vida curta, a causa de l'assetjament de la policia secreta tsarista. Tanmateix es pot considerar el primer exemple d'una teoria coherent de l'ensenyament llibertari. El 23 de setembre de 1862 es va casar amb Sofia Andréievna Bers (1844-1919), 16 anys més jove, amb qui va tenir tretze fills, cinc dels quals van morir durant la infantesa. El matrimoni amb Sofia Bers va quedar marcat des del principi quan, el dia abans del casament, Tolstoi va mostrar els seus diaris íntims a la seva promesa, on explicava amb detall les seves experiències sexuals i el fet que havia tingut un fill amb una de les serventes de la seva hisenda. No obstant això, els primers anys del matrimoni van ser prou feliços, i van permetre a Tolstoi la llibertat suficient per escriure Guerra i pau i Anna Karènina. A mesura que es radicalitzà en les seves creences, però, la relació amb Sofia es va tornar difícil, ja que Tolstoi volia refusar la riquesa heretada i guanyada, fins i tot renunciant als drets d'autor de les seves primeres obres, amb la qual cosa deixava a la seva família desemparada. Aquesta situació constitueix l’argument de la pel—lícula L’última estació, un biopic que recrea les últimes setmanes de vida de Tolstoi, els conflictes amb la seva dona i les pressions dels seus seguidors, especialment del seu deixeble Vladimir Chertkov, per què faci donació dels seus béns i dels drets de les seves obres al poble rus. El títol fa referència a l’estació de ferrocarril d’ Astapovo, on va morir l’escriptor rus després d’haver fugit del seu estil de vida aristocràtic i separarse de la seva dona, amb la intenció d’iniciar una vida d’asceta errant. Allà va arribar malalt de pneumònia i morir el 1910, a l’edat de vuitanta-dos anys.


Universalment conegut per les seves novel—les Guerra i pau (1865-1869) i Anna Karènina (18751877), Lev Tolstoi conreà també la novel—la breu, gènere del qual són un bon exemple aquets tres títols: Felicitat conjugal (1859), La sonata a Kreuzer (1889), censurada per les autoritats i polèmica des de l’òptica actual, ja que el protagonista narra el procés que el va portar a assassinar la seva esposa per gelosia, i El diable (1911 pòstuma). A totes tres s’aborda el tema de l’amor i les relaciones de parella. A despit del títol, Felicitat conjugal va ser escrita quan el propi Tolstoi era un home solter, ja que no va ser fins el 1862, com hem dit abans, que conegué la que seria la seva esposa; no obstant això, alguns trets propis de la parella, com la gran diferència d’edat entre ells, estan presents en la novel—la que ens ocupa.

L’última estació (2009), amb Christopher La casa de Iàsnaia Poliana, finca rural on va Plummer i Hellen Mirrer com a la parella intentar posar en marxa les seves creences. Lev/Sofia.

En el pensament de Tolstoi cal destacar la influència del llibre de Schopenhauer El món com a voluntat i representació, que va llegir l’estiu de 1869. L’escriptor rus va quedar impressionat per la descripció de la renúncia ascètica cristiana, budista i hindú com el camí vers la santedat. També cal destacar l’exemple de Francesc d’Assis a l’hora d’escollir el camí de la pobresa, la no violència i el pacifisme. En la seva evolució Tolstoi arribà a oposar-se a la propietat privada i a la institució del matrimoni, i a defensar uns ideals de castedat i abstinència sexual. Les seves idees va exercir una forta influència en el desenvolupament del pensament anarquista cristià. De fet, es va constituir el grup dels tolstoians, per part de Vladímir Txértkov (1854 - 1936), amic íntim i confident de Tolstoi, per difondre l'ensenyament religiós del mestre, l’anomenada de qual traspassà les fronteres, com demostra la intensa correspondència que mantingué amb Mohandas Gandhi entre 1908 i la seva mort. Per últim, direm que l’autor va ser reconegut ja en vida, especialment les seves obres cabdals, Guerra i pau i Anna Karénina, així com les novel—les breus La mort d'Ivan Ílitx i Khadjí-Murat. Escriptors contemporanis, com a Txejov i Dostoievski, li van dedicar elogis. La seva vàlua s’ha mantingut al llarg dels anys i és apreciat pels autors més importants dels segle XX, com Virginia Woolf, James Joyce o Vladiminir Nabokov.


LES CARES D’ANNA (ANNA KARÉNINA al cinema)

1935

1948

1997

2012

SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI 

La narració en primera persona per la protagonista femenina és una de les característiques de Felicitat conjugal. És ben cert que durant el segle XIX la narrativa europea compta amb grans protagonistes femenines, entre les que destaquem Madame Bovary i La Regenta. Però presentades sempre a través d’un narrador en tercera persona (de vegades omniscient). Quin valor aporta que sigui la pròpia Maixa qui explica la seva història? És encertat, aquest punt de vista, per a la història que se explica? Trobeu que Tolstoi reïx posant-se en la pell d’una dona?



Si creiem que l’autor descriu amb propietat els sentiments experimentats per la jove , en què es diferenciarien respecte als que podria experimentar un protagonista masculí? Assenyaleune les diferències.



La narració presenta una anàlisi psicològica de la Maixa, que experimenta una evolució profunda, des de la innocència i ingenuïtat dels disset anys fins a la maduresa. Quins són els trets més rellevants de l’evolució?



Per altra banda, analitzeu el protagonista masculí, els seus trets, l’evolució i l’actitud final.



Per tal com està construïda la novel—la, el temps narratiu és fonamental. Expliqueu per què.



Quin concepte de “felicitat” defensa l’obra? Relacioneu-lo amb l’experiència vital de l’autor, tot tenint en compte, però, que l’obra fou escrita abans de contraure matrimoni.



¿Quin sentit dóna la protagonista a la paraula “novel—la” quan afirma: ” A partir d’aquell dia s’acabà la novel—la amb el meu marit”?



Quins valors encarnen enfrontament?



L’amor és un dels temes eterns i universals de la literatura. Con és tractat en aquesta obra?



Per acabar, us sembla adequada, l’extensió de l’obra? Penseu que Tolstoi va escriure dues de les novel—les més voluminoses de la literatura europea.

l’enfrontament vida urbana/ vida rural? Com es resol, aquest


CÒNJUGES DOROTHY PARKER

LA SOLITUD DE LES PARELLES

Dorothy Parker (1893-1967) periodista del “The New Yorker”, dramaturga, guionista de Hollywood, i membre fundador de la taula rodona de l’Hotel Algonquin, presenta en aquest recull de contes escrits al llarg dels anys trenta i quaranta i publicats habitualment a la premsa una mirada tendra i irònica sobre les relacions de parella, marcades molt sovint per la incomunicació i la dificultat de la franquesa entre els sexes. El seu conte Big Blonde, (La gran rossa) fou guardonat amb el premi O. Henry com el més destacat del 1929. Fou seleccionat per Augusto Monterroso per incloure’l a la seva Antología del cuento triste.

RICHARD YATES

REVOLUTIONARY ROAD

Richard Yates (1926-1992), escriptor nord-americà que va destacar pel seu retrat del desencís estatunidenc dels anys 50, va publicar Revolutionary road l’any 1961. El títol, que fa referència al carrer on s’instal—la la jove parella que acaba de casar-se, narra la descomposició d'un matrimoni amb visions del món oposades, a l’hora que presenta l’altre cara del somni americà. Recentment ha estat adaptada al cinema, dirigida per Sam Mendes i protagonitzada per Leonardo di Carpio i Kate Wistley

JOHN FANTE

LLENOS DE VIDA Charles Bukowski, màxim representant del “realisme brut”, considerava John Fante com el seu mestre i va dedicar grans esforços a reivindicar-ne l’obra literària. Fante, nord-americà d’origen italià, va escriure aquesta novel—la amb tints autobiogràfics l’any 1952, just abans de dedicar-se a escriure guions cinematogràfics. Narra amb ironia i humor des d’una òptica masculina l’experiència de l’espera del naixement del primer fill. Una època complicada, no tant sols per les relacions amb la seva dona embarassada sinó també per les dificultats domèstiques (el terra de la cuina de la casa que acaba de comprar està a punt de ser devorat per les termites) i les discussions amb el seu pare, a qui demana ajuda per resoldre el problema.

IAN MCEWAN

A LA PLATJA DE CHESIL

L’Edward i la Florence s'acaben de casar i arriben a la platja de Chesil per passar-hi la lluna de mel. Són els anys seixanta i la inexperiència i les expectatives aixecaran entre ells un mur difícil de salvar. Aviat, però, han d’arribar uns nous temps, els de l’alliberament sexual i la llibertat. Amb l'estil angoixant i detallat a què McEwan ens té avesats, A la platja de Chesil, publicada el 2007, assoleix una tensió dramàtica esplèndida. Construïda a partir de la contraposició dels pensaments del nuvi i la núvia, dos personatges que s'enfronten a una nova vida, l'obra manté el pols des de la primera línia i fins al final, i deixa el lector amb la sensació que McEwan té un domini extraordinari de l'art d'explicar la vida a partir dels gestos mai fets i les paraules no dites.


Fitxa: Felicitat conjugal, de Lev Tolstoi