Issuu on Google+

Les colònies es trobaven localitzades a la “zona de conveni”

Xerrada amb Sílvia Alcàntara

coneguda com a la muntanya, on les jornades eren més llargues i els salaris generalment més baixos. A més a més, el

autora de la novel—la

treball, infantil, habitual durant les primeres dècades del segle

Olor de Colònia

XX, era més nombrós a Barcelona i el pla, i l’edat d’inici laboral era generalmet inferior als 8 anys.

14 d’abril, 18.30h. Biblioteca de Viladecans Webs consultades 









http://www.vilanova.cat/blog/joanoliva/?p=537. [Consulta: 3 de març de 2010]

Sílvia

http://lespolsadallibres.blogspot.com/2009/03/la- sensacio-

Berguedà) i va viure a la colònia Vidal fins els 20

despres-dhaver-llegit-olor.html . [Consulta: 3 de març de

anys. Actualment resideix a Terrassa.

2010]

Com molta gent de la seva generació, fins que no

http://www.regio7.cat.../retorn-al-futur-colonies-

s’acava la dictadura no pot estudiar la seva

textils/70554.html. [Consulta: 5 de març de 2010]

llengua. Ho fa ja de gran i poc a poc s’endinsa

http://www.dbergueda.cat/noticies/noticia.xsp?id=7467.

en el món de la literatura fent un curs a l’Ateneu

Alcàntara

va

néixer

a

Puig-Reig

(el

[Consulta: 5 de març de 2010]

de Barcelona, on té de professor a Jaume Cabré. Actualment és

http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20091014/538

ella qui dóna classes en un taller d’escriptura a una de les

03653160/silvia-alcantara-desbanca-a-larsson-en-las-listas-

biblioteques de Terrassa.

de-ventas-en-catalan-alcantara-culturas-alemania-l.html. [Consulta: 5 de març de 2010]

Sílvia Alcàntara ha escrit tres novel—les però Olor de colònia és la primera que li publiquen. Fa quinze anys va començar una primera versió que acabaria a l’agost de 2007. Encara li sorprèn

la

repercussió que està tenint l’obra, que porta molts mesos a la llista


de llibres en català més venuts i fins i tot ha arribat al “número

La història que explica està plena de pors i opressions, mentides i

1” desbancant a la trilogia de Stieg Larsson.

perjudicis. Una tragèdia, no només el foc que crema a la colònia,

El boca orella ha funcionat molt bé i el retrat de les colònies

sinó pel que suposa viure ofegats pels convencionalismes, les

tèxtils als anys 60 ha calat entre el públic català, especialment

jerarquies, els poders, les submissions.

el que ha viscut part d’aquesta història. L’autora atribueix l’èxit de la novel—la a diversos factors i afirma

Una mica d’història: les colònies tèxtils

“Crec que vaig trobar la fórmula per casualitat: el llibre tenia una qualitat literària suficient per poder passar el filtre de

Les colònies van néixer a

l’editor i el dels entesos; a més a més, explica coses que van

Anglaterra a l’inici de la

directament al cor del lector i és una història per a tots”.

Revolució industrial, a finals

També apunta com a factors d’èxit “el parlar del Berguedà, la

del segle XVIII, i no es van

manera de parlar que fèiem servir a casa”, el fet de ser una

implantar a Catalunya fins

novel—la “viscuda” i “l’estructura i el seny” amb que està feta.

unes quantes dècades més tard , i ja van ser una realitat

Sinopsi de la novel—la

consolidada

a

la

segona

meitat del segle XIX. Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els

El cas català és únic al món per la gran quantitat de colònies que

magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega

es van crear en un territori relativament reduït. En paraules del

tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per

geògraf Pierre Deffontaines “cap riu al món, potser, no ha estat

salvar la fàbrica és desesperada. Per fí una veu crida: ja no hi

objecte d’un aprofitament tan exhaustiu com el de l’indigent

queda ningú?. Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors

Llobregat”.

van a l’església en acció de gràcies. Realment no hi quedava

La vida a les colònies, sobretot el segle XIX i el començament del

ningú?

XX, era molt dura. Les condicions laborals a les colònies eren pitjor que a les grans fàbriques de Barcelona i el seu pla.


Guia Sílvia Alcàntara. Xerrada.