Issuu on Google+

Xerrada amb l’escriptor Jaume Cabré al voltant de la seva obra

Jo confesso.

Dimecres 10 d’octubre a les 18:30h A la sala d’actes de la Biblioteca

Amb motiu de la trobada amb l’autor, us oferim un petit dossier amb informació bàsica extreta de la web oficial jaumecabre.cat. Si voleu aprofundir més, en aquesta pàgina podreu trobar la seva bibliografia i obra audiovisual comentades, les traduccions de les seves obres arreu del món, articles de premsa, premis, articulisme, enllaços i molta més informació.

JAUME CABRÉ I FABRÉ. (Barcelona, 1947)

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’ensenyament mitjà en excedència, és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Durant molts anys va compaginar l’escriptura amb l’ensenyament. Més endavant incorporà una nova faceta professional, la del guionatge televisiu i cinematogràfic. Avui es dedica íntegrament a la literatura. La seva feina literària està centrada en la novel—la i el relat; però també ha publicat teatre i un parell de llibres de reflexió sobre l’escriptura i la lectura.

Biblioteca de Viladecans. Octubre 2012.

1


 OBRA LITERÀRIA

Novel—la Jo confesso Novel—la de novel—les, Jo confesso és una carta d'amor d'algú que ha estimat incondicionalment; d'algú que se sent culpable d'una mort violenta; d'algú que no entén el mal que recorre la història d'Occident. És una novel—la sobre l'ànima de l'Europa que hem rebut i la que oferim a les generacions futures. Les veus del Pamano Havia de ser una novel—la sobre mestres i va acabar essent la història d'una monumental venjança on el maquis, el paisatge dels Pirineus, la dictadura franquista, els interessos econòmics, el Vaticà, un gat i les passions humanes juguen un paper protagònic. L'ombra de l'eunuc L’ombra de l’eunuc és un recull d’històries de la família Gensana. Miquel Gensana, l’últim membre del llinatge, buida les seves vivències davant una amiga en un sopar. Senyoria La lluita despietada pel poder a la Barcelona del segle XVIII provoca un rosari de víctimes, unes més innocents que altres. Fra Junoy o l'agonia dels sons El frare organista del convent de Sant Aniol és enviat, com a càstig, al monestir de la Ràpita en qualitat de pare confessor de les monges. Llavors comencen els problemes de debò. La teranyina La Catalunya industrial de començaments del segle XX, les lluites pel poder dins d'una mateixa família d'industrials, amb la Setmana Tràgica de fons històric. El llibre de Feixes Aquesta edició és un regal de l'editor, que va decidir aplegar en un sol volum La teranyina, Fra Junoy o l'agonia dels sons i Luvowki o la desraó perquè es visualitzés allò que ja se n'anava dient 'El cicle de Feixes'. El mirall i l'ombra Carn d'olla Què es pot esperar d'una protagonista que es diu Barringa Barranga? És una dona que, fa temps, quan es va jubilar, va adquirir l'hàbit de rosegar olives arbequines. Som a la Barcelona del barri de Sant Antoni quan encara es podia fer vida al carrer. Galceran, l'heroi de la guerra negra El mític bandoler dels Rasos, temut pels uns, admirat pels altres, tant per la seva agressivitat com per la seva capacitat militar, no pot explicar a ningú que el que té, essencialment, és por.

Biblioteca de Viladecans. Octubre 2012.

2


Llibres de Narracions Viatge d'hivern Seguint el rastre de Rembrandt, Schubert i Bach per l'Europa dels darrers segles, de Viena a Amsterdam, de Treblinka a Bòsnia i la Vall de Sau, aquests catorze contes, llegits atentament, es converteixen en setze relats. Pel mateix preu. Llibre de preludis Què pot esdevenir-se en un balneari on es troben una exnovícia, un aprenent de vampir i Claude Debussy que hi era amb intenció de descansar? I altres relats. Baix continu Antologia de contes de tema musical pertanyents a Llibre de preludis i Viatge d'hivern. Edició a cura de Maria del Roser Trilla.

Assaig La matèria de l'esperit Després de El sentit de la ficció on es parla de l'escriptura, calia reflexionar sobre un fet essencial per al novel—lista: la lectura. El sentit de la ficció Una reflexió inesperada per al mateix autor, sobre el propi procés creador.

Teatre Pluja seca Ha mort el papa Luna, el darrer pontífex, per a molts, de la causa d'Avinyó. Al castell de Peníscola, els autèntics cardenals de la cristiandat busquen successor. A l'exterior espetega la pluja...

Literatura infantil L'home de Sau Els arqueòlegs troben, a Vilanova de Sau, un esquelet de l'època del neolític. Els vailets del poble s'hi interessen. Però algú més també s'hi interessa. L'any del Blauet Quan el Blauet va decidir deixar la selva i conèixer mó va haver d'aprendre molt sobre els costums del fred i la calor en el nostre país perquè, a la selva, el temps sempre era el mateix. La història que en Roc Pons no coneixia Què pot fer un noi d'ara que, de sobte, es troba a la Barcelona de 1714 en ple bombardeig de la ciutat? Ell què sabia. Font: http://www.jaumecabre.cat/ [Consulta: 30 de setembre de 2012]

Biblioteca de Viladecans. Octubre 2012.

3


 ENTREVISTA A JAUME CABRÉ Amela, Víctor. “Jaume Cabré, escriptor. Educar és ensenyar al jove a estar tot sol amb sí mateix”. A La Vanguardia, 7 de març de 2012. Tinc 64 anys. Vaig néixer a Barcelona i visc a Matadepera. Estic casat amb Margarida i tenim dos fills, Martí (37) i Clara (31), i un nét. Sóc independentista català. Sóc agnòstic, però em dol que s’utilitzi a Déu per justificar la violència. L’infern és que el diable no existeixi. ‘Jo confesso’ Jaume Cabré és avui el novel—lista per excel—lència de la literatura catalana, per distincions, nombre de lectors i projecció internacional. Em rep al despatx en el que escriu, en un plàcid i assolellat adossat davant d’un paissatge boscòs, per conversar d’això i d’allò altre. Cabré ha aconseguit el seu somni: viure de les seves fantasies, del que escriu. Autor de guions televisius i cinematogràfics i de novel—les com Les veus del Pamano o Senyoria, es troba actualment a la primera fila literària amb Jo confesso. Es tracta d’una gran aventura, amb tot el que han de tenir les bones històries, amb la cultura europea de fons. Per què escriu? Hagués volgut ser músic: toco el violí, però no domino prou l’instrument … I per què músic? A casa, de nen, hi havia un piano que els meus pares tocaven a quatre mans … També vaig voler ser bomber, Papa … Papa de Roma? Un senyor disfressat i portat en andes … M’enlluernava! Després ha escrit sobre el papa Lluna … Que hi hagués diversos papes i que cada un considerés heretges als altres em fascina. Qui guanya converteix els altres en antipapes: escriu la història! Què és la veritat? Total, escriu perquè no toca el violí. L’art encobreix alguna frustració, mancança que s’alleugereix tocant el llaüt, escrivint … La pulsió artística com a teràpia. Si sents que no pots viure sense atendre aquesta pulsió, ¡has de seguir-la! “Si et veus capaç de viure sense escriure, no escriguis”, va aconsellar a Borges seu pare. Jo no he estat capaç de viure sense escriure! Durant anys vaig ser professor de secundària, arribava a casa, corregia exàmens, atenia als meus fills … i, de matinada, ¡a escriure! Era dur, però més dura era l’ensenyament: guanyar-se els alumnes, implicar-los, il—lusionar … Què faria per millorar l’educació? Els pares es desentenen, deleguen tot a l’escola. Si un pare es queixa que el seu fill no llegeix, pregunta-li: “I tu, llegeixes?”. Amplia vostè responsabilitats, veig. Vivim en una societat que prioritza un programa de tele sobre si un futbolista es depila a un altre sobre història d’Europa. El preocupa? Em desanima la superficialitat, que es nota en la incapacitat per estar tot sol amb nosaltres mateixos. ¡Educar consisteix a ensenyar al jove a estar tot sol amb si mateix!

Biblioteca de Viladecans. Octubre 2012.

4


Socialitzar la cultura potser la banalitza. Jo crec possible estendre i democratitzar la cultura sense per això degradar ni baixar el llistó. Sí em preocupa molt el menyspreu pels estudis d’Humanitats … Per què? Portats per l’utilitarisme extrem, deixarem d’estudiar grec i llatí, després geografia, i després filosofia, després història … Tot el que ens fa cultes i amb criteri, persones estructurades! Justament el que tots hauriem d’estudiar …, i després que cadascú es dediquès a la que li vingués de gust. Signo! Es comença per ser mal educat .., i després maltractes a la teva parella .., i després propines un cop de puny, i així arribem fins Auschwitz. No dramatitza una mica? No: el drama és que el mal resideix en tu. L’infern és que el diable no existeix. Quina és la seva idea del mal? Pretendre fer el bé em sembla tan pretenciós … Intentar no fer mal ¡és ja molt! Fixeu-vos en la petjada ecològica … Què li passa? Fins i tot la persona que no vol contaminar res acaba per contaminar una mica. No som àngels! I un gra de sorra acaba detenint una gran maquinària: es comença per un mal gest i … Un exemple. Anomenar polonès a un català és un començament, com els nazis deien rata al jueu. Ens falta ensinistrar-nos en pluralisme? Comprenguem que la llengua comuna d’Europa no és l’anglès: és la traducció! Ho diu Umberto Eco “La realitat europea és plurilingüe”, i això, és una riquesa! Vostè escriu en català. No habitem un país: habitem una llengua. Jo habito la llengua catalana. Una llengua que va estar prohibida: això és una cosa que sorprèn molt quan ho expliques pel món … A quantes llengües s’han traduït i les seves obres? A més de vint llengües, també al castellà! Tema del que estic molt satisfet, donades les reticències dels lectors espanyols cap als autors que escribim en català. Per què serà? Els catalans sí llegeixen a autors que escriuen en castellà, però a l’inrevés … No! I em sap greu. Jo he sentit en un restaurant per Espanya a un grup de comensals rebutjar els vins catalans per ser-ho … I sap greu! La seva última novel—la serà supervendes. I després, què escriurà? He trigat vuit anys a escriure Jo confesso. Ara … em toca esperar. A què? A que em domini de nou la necessitat d’escriure alguna altra cosa. I què tal, per ara? Per ara, no es dóna encara el cas. Però sospito que alguna cosa arribarà, alguna cosa arribarà …

Biblioteca de Viladecans. Octubre 2012.

5


Ha escrit també culebrons i sèries televisives. El primer serial que es va fer a Espanya: La Granja, amb Puyal. La cosa va anar molt bé, vaig guanyar diners. Quin consell donaria a qui vulgui escriure per a televisió? Visualitza tot el que escriguis, descriu gestos i mirades, i escriu coses que et sorprenguin a tu mateix. Quin és el secret de les seves novel—les? Ni idea! Només sé que dedico la vida. I que els crítics alemanys diuen: “Mai havíem vist escriure així”. Allà li llegeixen molt, tinc entès. Sí, hi ha molts clubs de lectura, es llegeix a les escoles, reben a escriptors. Crec que si tothom llegís un llibre a l’any, canviaria el món!

Biblioteca de Viladecans. Octubre 2012.

Biblioteca de Viladecans. Octubre 2012.

6


Dossier. Xerrada amb Jaume Cabré. Biblioteca de Viladecans