Issuu on Google+

Nuria Roca Los caracoles no saben que son caracoles

OBRES • Sexualmente: el libro que tu chic@ no querrá que leas 2007 • Los Caracoles no saben que son caracoles • Para Ana (de tu muerto)

2011

2009


BIOGRAFIA Nuria Roca Granell va néixer a Moncada (València), el 23 de març de 1972. Mentre estudiava Arquitectura Tècnica es va presentar a un concurs de la televisió valenciana per recaptar fons pel viatge de fi de carrera a Cuba. Allà li van proposar que fés un càsting i va començar a treballar al Canal 9. De 1994 a 1998 va fer diversos programes en aquesta cadena fins que Chicho Ibáñez Serrador la va veure i la va contractar per presentar “Waku-waku” a TVE. Des d’aquest moment, la seva popularitat no ha deixat de créixer i la seva activitat professional ha estat molt intensa, ha treballat en quatre de les sis cadenes més importants d’Espanya. El 2000 es va casar amb el guionista, director de programes de televisió i crític taurí, Juan del Val. En 2002 va debutar com actriu a la sèrie d’Emilio Aragón, “Javier ya no vive solo”, on feia de Sofia Castelló, l’enigmàtica veïna del protagonista. Però un feliç aconteixement la va obligar a deixar la sèrie, el naixement del seu primer fill, Joan. Encara que això no li va impedir compaginar la feina amb la maternitat, així el 2006 va néixer en Pau. I com una cosa porta a una altra va començar a rebre ofertes d’altres mitjans de comunicació. A la radio va col·laborar des del 2002 fins el 2007 al programa “No somos nadie” de Pablo Motos a la cadena M80 Radio. També ha fet molta publicitat. Com escriptora, es va estrenar en 2007 quan va publicar el llibre “Sexual-mente: El libro que tu chic@ no querrá que leas” un assaig sobre la sexualitat i en 2009 va publicar la seva primera novel·la “Los caracoles no saben que son caracoles”: La protagonista d’aquesta novel·la és Clara, una dona de 35 anys separada i amb dos fills, que treballa en una productora de televisió. Té una vida normal com la de qualsevol, que es veu capgirada quan li passa quelcom que no espera. Amb aquest llibre es va convertir en la novel·lista espanyola més venuda del 2009, i la segona del 2010. I en 2011 acaba de publicar la seva segona novel·la "Para Ana (de tu muerto)" que ha escrit a quatre mans amb el seu marit. Mentre l’estaven escrivint va néixer la seva filla Olivia. Els fills són una part de la vida, la més important, però són ells qui s’han d’adaptar a la nostra vida i no a l’inrevés. Sempre abans de començar un projecte marxa a Nova York, una ciutat que li encanta i on mai no es cansa d’anar i de descobrir coses noves, encara que el seu somni seria viure-hi. Diu que les coses importants sempre li han passat per casualitat – treballar a la televisió, conèixer al seu marit- i per això no fa plans més enllà d’un parell de mesos o d’una meta en concret: “Sempre m’he deixat portar per la vida i m’ha anat bé”. D’entre les seves aficions destaquem la cuina, i la pintura, però com que no té temps compra quadres, li agrada molt visitar galeries d’art, encara que és un caprici molt car. Més informació: http://www.nuriaroca.tv/


Nuria Roca