Issuu on Google+

 

• Canto general.   Barcelona : Seix Barral, 1994  • Crepusculario : poemas.   Buenos Aires : Losada, cop. 1961  • España en el corazón : himno a las glorias  del pueblo en la guerra.   Sevilla : Renacimiento, 2004  • Geografia  infructuosa;  Incitación  al  nixonicidio;  2000;  El  corazón  amarillo;  Elegía.  Barcelona  :  Random  House  Mondadori, 2004.  • Jardín de invierno.   Barcelona : Seix Barral, 1977  • Memorial de Isla Negra.   Madrid : Visor, 1994  • Navegaciones y regresos.   Barcelona : Bruguera, 1981  • Odas elementales.   Buenos Aires : Losada, 1971  • Tercera residencia : 1935‐1945.   Barcelona : Seix Barral, 1983  • Veinte  poemas  de  amor  y  una  canción  desesperada. Madrid: Alianza, 1996  • Los Versos del capitán.   Barcelona : Bello, 1997 

• Espai dedicat a la Universidad de Chile:  <http://www.neruda.uchile.cl/index.html> • Fundación Pablo Neruda:  <http://www.fundacionneruda.org> • Perfil  de  Pablo  Neruda  al  web  de  l’Instituto Cervantes:  <http://bib.cervantesvirtual.com/bib_autor/n eruda>  • Perfil de Pablo Neruda al web dels Premis  Nobel:  <http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/lit erature/laureates/1971/#>

       

  PABLO NERUDA     

                   

Autor

Març 2012

del Mes

  Recursos en línia 

 

Versòdrom

Poesia  de  Pablo  Neruda  a  les  Biblioteques  de  Barcelona 


Pablo  Neruda  (Parral,  Xile  1904‐Santiago  de  Xile,  1973)  va  néixer  amb  el  nom  de  Neftalí  Ricardo  Reyes  Basoalto.  El  seu  pare  era  ferroviari  i  la  seva  mare  va  morir  poc  després  de donar a llum.  Va passar la seva infància a Temuco, on també  realitzaria  els  seus  estudis.  En  aquesta  ciutat  publicaria,  amb  només  13  anys,  els  seus  primers  poemes  al  diari  La  Mañana  i  en  diverses revistes literàries com Corre‐Vuela. Va  començar  a  utilitzar  el  seu  pseudònim  als  16  anys,  fent  col∙laboracions  a  la  revista  literària  Selva Austral.  L’any  1921  marxa  a  Santiago  de  Xile  per  estudiar  la  carrera  de  professor  de  francès  a  l’Institut Pedagògic de la Universitat de Xile. El  1923,  amb  l’ajuda  d’amics,  publica  el  seu  primer llibre de poemes: Crepusculario. Tot i la  seva  joventut,  l’any  següent  publica  Veinte  poemas de amor y una canción desesperada. En  aquest  poemari  encara  es  nota  una  influència  del  modernisme  però  va  apropant‐se  a  les  avantguardes. Aquest llibre es convertiria en un  èxit de vendes i la seva popularitat perdura fins  avui dia.  Entre  els  anys  1927  i  1935,  el  govern  xilè  el  nombrà cònsul a diversos països com Birmania,  Singapur,  Java,  China,  Argentina,  Espanya  i  París.  La seva  producció  poètica durant  aquest  període  inclou,  entre  d’altres,  Residencia  en  la  tierra  (1933),  col∙lecció  de  poemes  de  caire  surrealista  i  esotèric  que  marquen  un  pas  endavant en la seva carrera.  Commogut  per  l’esclat  de  la  Guerra  Civil  espanyola  i  l’assassinat  del  seu  amic  Federico  García  Lorca,  Neruda  es  compromet  amb  el  moviment republicà primer a Espanya i després  a  França,  on  començà  a  escriure  España  en  el  corazón (1937). L’obra va tenir molt d’impacte,  ja  que  fou  publicada  a  la  meitat  de  la  guerra 

civil.  La  seva  poesia  s’orientà  llavors  cap  a  qüestions més polítiques i socials.   En  acabar  la  guerra  organitzà  des  de  París  el  trasllat a Xile de gairebé dos mil espanyols en el  vaixell “Winnipeg”.  L’any  1939,  mentre  exercia  de  cònsul  a  Mèxic,  reescriu  el  seu  Canto  General  de  Chile  i  el  titula  Canto General, un poema èpic sobre el continent  sudamericà,  compost  d'uns  250  poemes  en  quinze  cicles  literaris.  Es  publicà  l’any  1950  a  Mèxic  i  de  forma  clandestina  a  Xile.  El  mateix  Neruda  el  considera  la  part  central  de  la  seva  producció artística.   L’any  1943  retorna  a  Xile,  on  formà  part  del  Partit Comunista i dos anys més tard va ser elegit  senador  de  la  República.  Es  va  haver  d’exiliar  a  Europa del 1949 al 1952. Durant aquest període  va  escriure  Las  Uvas  y  el  viento,  que  s’ha  considerat el seu diari de l’exili.   L'octubre  del  1971  fou  guardonat  amb  el  Premi  Nobel de Literatura.  Pablo Neruda mor el 23 de setembre de 1973 a  de Santiago de Xile. L’any 1974 va tenir lloc la  publicació pòstuma de les seves memòries  Confieso que he vivido. Nicanor Parra sobre la poesia de Pablo Neruda    “...Tanto por la cantidad abrumadora como por la  calidad insuperable, la obra realizada por Neruda  desde Crepusculario (1923) hasta los Cantos  Ceremoniales (1961) en un proceso permanente de  expansión y desarrollo, que va desde el poema  nostálgico, personal e íntimo según los cánones de la  poesía chilena del primer cuarto de siglo, al arrebato  convulsivo del Hondero Entusiasta para tomar la  forma de lamento fúnebre de proyecciones  metafísicas incalculables en Residencia en la Tierra,  puede ser calificada de titánica, sin peligro de caer en  exageración.” 


Pablo Neruda, autor del mes