La xocolata

La xocolata

Explica la llegenda asteca que el deu Quetzalcoatl es va convertir en home i va baixar del paradís per a transmetre saviesa als homes portant-los un regal, una planta que havia robat als deus, que la guardaven gelosament: la planta del cacau, de la que els deus obtenien una beguda que, pensaven, només estava destinada a ells. Quetzalcoatl va plantar-la als camps de Tulla i va demanar al deu Tláloc, el deu de l’aigua, que l’alimentés amb pluja. L’arbre va donar els seus fruits i el deu va ensenyar els homes com moldre'ls i batre’ls amb aigua per obtenir la xocolata. Però els altres deus no li van perdonar la seva traïció i el van desterrar. Quetzacoatl va haver de marxar, però abans va confiar a la seva dona una gran tresor. Quan els seus enemics ho van saber, van atacar la seva dona perquè els revelés on estava el fabulós tresor, però tot i les amenaces i turments ella no va confessar i la van assassinar. La seva sang va regar i fertilitzar la terra i d’ella van néixer els arbres del cacau, el fruit dels quals era amarg com el sofriment que la princesa havia patit per amor, fort com la virtut que havia demostrat en l’adversitat i lleugerament vermell com la sang que havia derramat.

Característiques El seu nom prové del Nàhuatl o asteca cacahuatl que vol dir “llavor d'origen diví”

L’arbre del cacau és original de les valls fluvials d’Amèrica del sud, encara que posteriorment va ser portat a Mèxic pels maies abans del segle VII.

El cacau és un fruit contingut en beines d’entre 20 i 30 grans que tenen forma d’ametlla, d’uns 2 centímetres de llarg.

Per a obtenir una gran quantitat de xocolata es necessita molt de cacau, per exemple, per a aconseguir 453 grams de xocolata es necessiten 400 llavors de l’arbre.

Existeixen tres tipus de cacau: el crioll que és el que prenia Moctezuma, actualment és un dels més escassos; el foraster que és

el més conreat; i el trinitari que és un encreuament entre els dos anteriors.

La xocolata es desfà als 34 graus, la temperatura del nostre cos, per això es desfà a la nostra boca.

La xocolata conté àcid oxàlic que, quan s’associa amb el calci ”l’atrapa” formant oxalat càlcic que no pot ser assimilat en el procés digestiu. Per aquest motiu no es recomana afegir-lo a la llet dels nens en etapa de creixement, perquè puguin assimilar tot el calci que necessiten.

Conté una substància química que ajuda a contrarestar la depressió

Gràcies a que la xocolata conté ingredients com calci i fosfat, podria prevenir les càries en lloc de provocar-les, d'acord amb l'Associació Dental Nord-americana.

La xocolata és estimulant perquè conté cafeïna, l'alcaloide teobromina i purina.

Aquesta esplèndida sensació que passa quan s’està enamorat es dóna perquè el cervell produeix feniletilamina. Es pot obtenir un efecte similar amb la xocolata, que conté la mateixa substància, encara que un excés pot alterar el sistema nerviós.

Deu el seu temptador gust al fet de tenir més de 500 components de sabor. La vainilla i la maduixa tenen menys de la meitat.

Una barra de xocolata conté més vitamina B12 i més proteïnes que una taronja o un plàtan.

Els gossos no poden menjar xocolata: la teobromina, causa de la toxicitat de la xocolata, estimula el múscul cardíac i el sistema nerviós central. Només 50 grams de xocolata amb llet podrien ser letals per a un cadell de quatre quilos i mig

Diferents estudis han demostrat que la xocolata amarga, consumida en petites quantitats, pot reduir el colesterol dolent, controlar la

pressió arterial i incrementar el flux de sang cap al cervell. També redueix el risc de patir diabetis ja que controla el sucre en sang i la susceptibilitat a la insulina.

Història A la societat asteca, era tabú per a les dones perquè es considerava un afrodisíac.

La xocolata no sempre ha estat dolça, fa més de 2.000 anys en una regió de l’actual Mèxic, els seus habitants elaboraven una beguda a partir de les baies del cacau. Per a contrarestar el gust amarg de la beguda, barrejaven aquestes baies amb espècies i arrels. Tot i que és el seu avantpassat, aquella xocolata era més aviat picant i no s’assemblava gens al que mengem ara.

L’emperador asteca Moctezuma II considerava la xocolata com una viagra de la seva època, i bevia 50 tasses al dia abans de triar entre les 700 esposes i amants que tenia.

Els nicarao, indígenes Maies, apreciaven fins a tal punt el cacau que el feien servir de moneda de canvi. Per exemple, un conill valia 10 grans de cacau.

Els asteques també feien servir el cacau com a moneda. Però hi havia falsificacions ja que es podien omplir les càscares buides del cacau amb fang, aquestes falses monedes s’anomenaven cachuachichiua.

Colón va ser el primer europeu que va conèixer l’arbre del cacau quan al 1502 va ser obsequiat a Guanaja, Hondures, amb una espècie d’ametlles que utilitzaven com a moneda els indígenes.

La reialesa espanyola va provar la xocolata per primera vegada quan Hernán Cortés va portar aquesta beguda a Espanya el 1529. Van ser els anglesos, tres segles després, els qui van consumir per primera vegada xocolata sòlida.

La cuina del Monestir de Pedra de Saragossa va ser el primer lloc d’Europa en el que es va cuinar la xocolata.

Al segle XVII, la beguda de moda era xocolata barrejada amb llet, vi o cervesa.

No va ser fins que la Facultat de Medicina de París va aprovar la xocolata, anteriorment considerada una droga nociva i bàrbara, que la cort francesa, i després el poble de França, ho van acceptar.

La xocolatera, aquesta màquina que permetia batre la xocolata mentre es fonia amb la calor formant tan anhelat líquid escumós, es va introduir a Europa a través de la cort francesa. De fet va ser Maria Teresa d’Àustria, esposa de Lluís XIV, qui va començar a utilitzar-la al començament del segle XVII, provocant que en els anys successius la resta de les classes adinerades del vell continent la utilitzessin per aconseguir xocolata al punt perfecte de calor i cremositat.

Napoleó, que va portar una vida esgotadora tant dins com fora del camp de batalla, portava xocolata a sobre durant les seves campanyes militars i el menjava cada vegada que necessitava incrementar la seva energia.

No va arribar a Gran Bretanya fins al segle XVII. En aquells dies, els alts impostos sobre les importacions feien que fos un luxe que només els rics podien pagar.

Durant els segles XVII i XVIII van néixer a Europa i Estats Units les primeres fàbriques de xocolata de la història. Al nostre país, la primera factoria xocolatera està datada a Barcelona al 1780.

En el segle XVIII, les farmàcies oferien xocolates curatives: xocolata purgant a la magnèsia, xocolata antiverí, xocolata d’avena o xocolata amb extractes de carn per als convalescents.

La primera xocolata amb avellanes va ser elaborada a Lausanne el 1831 pel suís Amédée-Charles Kohler.

El 1875, Henri Nestlé, fabricant d’aliments per a nadons que produïa llet evaporada, es va unir amb el fabricant de xocolata Daniel Peter per inventar la xocolata amb llet. Fins aleshores només hi havia barres de xocolata semi amargues.

Les cookies van ser inventades per Ruth Graves Wakefield, qui l’any 1933, i fruit de la casualitat, va cuinar les galetes que la convertirien oficialment en la inventora de les galetes amb xips de xocolata. A principis dels anys 30 Ruth Wakefield i el seu marit van decidir convertir la seva casa al comtat de Whitman Massachusetts en un hostal-restaurant. Batejat com Toll House Inn, el lloc es va convertir

en un indret de parada obligatòria per als viatgers que visitaven la zona, gràcies en part a les dots culinàries de Ruth. Ella cuinava per als hostes, els quals quedaven encantats amb tot el que tastaven.

Encara que les galetes de mantega no eren especialment el seu plat estrella, un error de càlcul va fer d’elles les galetes més famoses del comtat. Una tarda, en veure que havia oblidat comprar xocolata en pols, Ruth va decidir afegir-li trossets de xocolata a la massa, esperant que es fongués i s’integrés en les galetes. Per a la seva sorpresa, aquestes van conservar les gotes de xocolata inicials i van adquirir un nou sabor. El resultat, totalment fortuït, va resultar d’allò més prometedor; aviat van començar a venir comensals preguntant per les cookies de xocolata Ruth Wakefield. Aquestes postres són una de les més famoses arreu del món i representen també un dels menjars favorits de moltes persones

Els M&M es van crear el 1941 especialment per als soldats, així podien menjar la deliciosa xocolata sense haver de distreure’s o perdre el temps desfent les clàssiques barres.

El químic holandès Coenraad J. Van Houten va ser el primer a preparar xocolata en pols.

La tassa adequada per a prendre xocolata rep el nom de xicra.

Aquestes tasses es feien servir molt a l’inici del consum de xocolata a Europa i es feien de porcellana, plata i fins i tot or. El plat que feia conjunt amb aquestes tasses es diu mancerina, en honor al Marquès de Mancera que el va dissenyar per a evitar que les dames es taquessin els seus delicats vestits quan prenien xocolata. La paraula mancerina va anar evolucionant amb el seu ús popular i va derivar en marcelina, que és com es coneix al joc de tassa i plat que es fa servir actualment.

Curiositats Als corunyesos se’ls coneix com “cascarilleiros” a causa de les pellofes del cacau, doncs els habitants d’aquesta ciutat, quan va

començar el moviment comercial al voltant del cacau, li treien partit culinàriament fins a aquesta escorça amarga del fruit.

Alguns dels principals productors de cacau són Brasil, Indonèsia, Ghana, Equador, Malàisia, Camerun, Nigèria i Costa d’Ivori, encara que es conrea a moltes altres parts del món per la gran demanda que existeix als països desenvolupats. Tal és així que ha traspassat el món culinari i ha arribat fins al món de la moda, amb vestits fabricats amb aquest producte alimentari, com en el Salon du Chocolat, a Zurich de 2012.

Costa de Marfil és el major productor de cacau del món ja que produeix el 36% del total mundial.

Segons les últimes dades de consum de xocolata, cada espanyol ingereix al voltant de 3,5 quilos anuals d’aquest aliment, una quantitat realment baixa si la comparem amb la mitjana d’altres països europeus que superen els 9 quilos de mitjana a l’any.

Als EEUU es consumeixen 45 kg de xocolata per segon.

El dia de l’any en el que més xocolata es consumeix a tot el món és el 14 de febrer, San Valentí.

La xocolata amb llet és la preferida pel 80% de la població mundial.

La xocolata blanca no existeix ja que està feta d’una barreja de llet condensada, mantega de cacau i sucre, i com que la mantega no té cap de les propietats del cacau no se la pot considerar xocolata.

La companyia Hershey’s produeix 80 milions de petons de xocolata (kisses) al dia per tal de satisfer la demanda.

Per a representar la sang en l’escena de la dutxa de la pel·lícula Psicosis (1960), Hitchcock va fer servir xarop de xocolata Bosco.

La tableta de xocolata més gran del món pesava 2,3 tones i es va fabricar a Itàlia l’any 2000.

Suïssa, a l’abril del 2001, va emetre un segell de correus de xocolata per valor de 90 cèntims amb motiu de les celebracions del centenari de Chocosuisse.

L’Hotel Hershey de Pennsilvania ofereix un tractament de xocolata als seus clients per 260 dòlars. Es pot triar entre un bany de xocolata batut, neteja amb mantega de cacau, bany de fondue de xocolata i tractament facial.

La paraula bombó prové del francès “bon bon” que significa “dues vegades bo”.

Mozart menciona la xocolata a l’òpera “Cosi fan tutte”.

Les botigues més elegants de Londres delectaven els seus clients amb una nova varietat gastronòmica: insectes recoberts de xocolata.

Dues de les botigues d’alimentació més reputades de la ciutat, Selfridges i Bluebird, van posar a la venda una nova gama de llaminadures de luxe que tenen, com a principal ingredient, coleòpters, himenòpters... Això sí, el fabricant d’aquetes delícies garantia que poden ser consumits sense cap risc.

El Diccionari Stevens bilingüe de 1706 donava aquesta definició de xocolata: “Ben conegut i, per això, no cal dir res més”.

Dites populars La xocolata amb pa resulta un bon entrepà.

Les coses clares i la xocolata espessa.

No té cacau i pren xocolata.

Posa tomàtec fins al xocolata.

Rostit sense vi no val un comí, pilota sense pebre no val un senabre, estofat sense xocolata no val una patata.

Xocolata fred, xocolata a la paret.

Xocolata i aigua freda, cagarines a la tarda.

Xocolata i sopa bullida allarguen la vida.

Frases fetes Ésser la xocolata del lloro Ser una cosa molt poc important o molt secundària: en el segle XVII la forma més estesa de complimentar els convidats era oferir-los una tassa de xocolata amb llesques de pa. Durant el segle XVIII només la podien servir els que havien fet les amèriques i tenien una bona posició econòmica. Aquests indians acostumaven a tenir un lloro a casa com a record de la seva antiga vida americana i li posaven a la gàbia una mica de xocolata de baixa qualitat perquè l’espicossés.

Quan empitjorava la situació econòmica d’alguna família adinerada, ho tractaven d’ocultar i el que més servia per aparentar era continuar consumint xocolata i oferint-lo als convidats, però suprimien la ració del lloro, la qual cosa suposava un estalvi mínim que no pal·liava la seva situació.