Els mash up literaris

Els mash up literaris

Fer una versió dels clàssics no és res nou. Frankenstein és una revisió del mite de Prometeu; Ulisses de Joyce de L’Odissea d’Homer... La literatura grega consistia en diferents interpretacions de les mateixes històries orals.

“Plató parlava amb curiositat a El banquet d’obres inèdites, que no estaven basades en històries ja existents. Eren casos tan anecdòtics que ni tant sols han arribat fins a nosaltres”, argumenta Javier Azpeita, de 451. La seva editorial publica recopilacions de versions: Mio Cid, comèdies de Lope, llegendes de Bécquer... En el volum dedicat a El Lazarillo de Tormes, per exemple, les interpretacions corren a càrrec, entre d’altres, de Martín Casariego i Marta Rivera de la Cruz. Versions ortodoxes que no tenen res a veure amb una nova i insolent tendència: els mash up, que consisteixen a fer una versió dels clàssics a mig camí entre la paròdia i la bretolada barrejant les obres clàssiques amb elements de ciència-ficció o terror.

Origen Aquest nou subgènere es va iniciar amb la novel·la Orgull i prejudici i zombis, de Seth Grahame-Smith. En ella es trasllada la història d’amor d’Elizabeth Bennet i Mr Darcy a una Anglaterra victoriana infectada per una plaga zombi, i el seu aire feminista s’accentua al convertir a la protagonista en una experta guerrera ninja.

Aquesta vegada no va ser l’autor el que va enviar la seva obra a l’editor; sinó que l’editor de Quirk Books, Jason Rekulak, va col·locar en una columna grans clàssics i a una altra subgèneres, com robots, pirates, indis... “Quan vaig unir Orgull i prejudici amb zombis va resultar un títol tan atractiu que vaig decidir que havia de buscar algú que escrivís una novel·la per a ell”,

recorda Rekulak. L’encàrrec va recaure en Grahame-Smith que, com ell mateix reconeix, no havia estat capaç d’acabar la novel·la d’Austen a l’institut. No li va quedar més remei que llegir-la abans d'escriure la seva versió. “Teníem por que als fans d’Austen els hi semblés un sacrilegi, i als amants dels zombis, una obra cursi. Al cap i a la fi, era agafar una cosa quasi sagrada i fer una broma amb ella”, explica Rekulak.

D'Orgull i prejudici se n'han fet tantes versions que aquestes variacions ja constitueixen un subgènere en si mateix. Una categoria que explota la popularitat de la novel·la signada per Jane Austen i la insaciable voracitat dels fans de l’autora britànica. I és que reinterpretar la fórmula argumental creada ara fa 200 anys ha demostrat ser molt rentable en termes comercials.

Els personatges i les relacions que descriu Austen continuen resultant igual de vigents tot i els canvis que la societat ha patit en aquests dos segles, segons apunta David Shapard, autor de The Annotated Pride and Prejudice i un dels majors experts mundials en l’obra de l’escriptora. “L’argument central, la història d’un home i una dona que estan fets l’un per l’altre però triguen temps a adonar-se’n per l’orgull d’ambdós i certs malentesos, encara continua sent comú. Igual que la situació que viu l’heroïna: Elizabeth se sent avergonyida pel comportament de la seva família i no troba la forma d’evitarho. I, qui no coneix a un home com el senyor Bennet, que no és feliç en el seu matrimoni i s’amaga darrere del sarcasme alhora que abandona les seves responsabilitats familiars?”, argumenta.

Potser per això resulta tan fàcil i efectiu tornar una vegada i una altra sobre l’obra que Austen va esbotzar amb només 21 anys. Tot i que, de vegades, com escriuria la pròpia autora, se sobrepassen “els límits del decoro”.

Perquè profanar el clàssic de la literatura anglesa infectant les seves pàgines amb morts vivents no sembla, a priori, molt bona idea. Potser Austen es regiraria en la seva tomba, i fins i tot s’aixecaria, convertint-se ella mateixa en una morta vivent, per ajustar comptes. O potser, com assegura i espera l’autor nord-americà, “tindria sentit de l’humor de sobra per a riure’s de tot”.

Sigui com sigui, Orgull i prejudici i zombis s’ha convertit en un petit fenomen literari. Va ser el tercer llibre de ficció més venut als Estats Units durant vàries setmanes segons el llistat de The New York Times; es van esgotar els 60.000 exemplars en poc més d’una setmana; Natalie Portman protagonitzarà la seva adaptació al cinema; i el més important, ha promogut una nova tendència literària.

El resultat: una nova fórmula per a l’elaboració de best-sellers “exprés” que, a diferència de la tònica general de la resta de supervendes, garantitzen un mínim de qualitat avalada pel clàssic en el que es recolzen.

Cri Critiques Les crítiques al fenomen mash up són demolidores des dels sectors més tradicionals i puristes de la crítica equiparant-los, no sense raó, als remixs musicals i definint-los com un exemple més de l’actual cultura del retallaenganxa. Externa i superficialment podria ser així, però la filosofia i l’esperit del fenomen va molt més enllà, convertint-se en un subgènere definitori de la mentalitat de tota una generació.

Existeixen ja abundants testimonis de professors anglosaxons que avalen els beneficis dels mash up a les classes de Literatura i també a Espanya alguns agosarats han realitzat amb èxit l’experiment. És evident que les criatures de sèrie B poden fer molt més atractiva la literatura especialment per als adolescents, a la vegada que no es perd de vista la referència dels grans, tot i que moltes vegades desfasats, models literaris.

A més les “vies d’infecció” dels mash up van molt més enllà de la simple superposició d’uns quants morts vivents, homes llop o vampirs... parlem de renovació, adaptació i adequació de la gran literatura precisament en aquest moment en el que el món del llibre en el seu conjunt s’enfronta a l’adveniment de la revolució digital i el llibre electrònic.

Segons l’autor i crític Justo Navarro, la clau de l’èxit d’aquests llibres està en que rescaten elements de l’antiga literatura i els adapten al món actual, a la velocitat de les imatges del cinema americà, la immediatesa televisiva, al vertigen dels videojocs i a la urgència dels missatges verbals electrònics.

“Ara la literatura ha de convèncer i conquerir el mercat. Em recorda al pas de l’Antiguitat clàssica a l’Edat Mitjana cristiana. La literatura cristiana medieval

volia convertir a molts, amb la forma de parlar de la majoria, amb més comprensibilitat i eficàcia, i ja no els servien les formes de la literatura llatina clàssica”, argumenta. L’editor Juan Azpeita està d’acord en què “hi ha més possibilitats que els lectors de novetats s’apropin als clàssics a través d’aquestes versions”. Eduardo Hojman ho confirma: “Orgull i prejudici és un llibre del que tothom ha sentit parlar, fins i tot pot ser que hagin vist la versió cinematogràfica, però que poca gent ha llegit. El seu llenguatge és molt àrid, sobretot per als joves, i tota la part de zombis enderroca aquestes barreres”.

Com quan les germanes Bennet, en meitat d’un ball, s’obren pas “decapitant zombi rere zombi mentre avancen”. Però excepte petites llibertats com aquesta, la novel·la és bastant fidel a l’original.

“Pot ser que molts considerin aquests llibres un sacrilegi literari. Però el valor del sacrilegi és un atractiu en si mateix”, apunta Eduardo Hojman, editor d’Umbriel. Abans, grans de la literatura, de Dante a Molière, ja van barrejar allò sublim amb allò esperpèntic. Però aquells exercicis no admeten comparació amb aquest nou fenomen.

Altres Altres obres Després de la novel·la de Jane Austen, Grans esperances, El gran Gatsby, Donetes o Romeo i Julieta han seguit el mateix camí.

No es tracta de parodiar l’obra original, ni de crear històries paral·leles, el text original és escrupolosament respectat (aquí és on radica el repte), però s’introdueixen les característiques d’un gènere completament diferent. Per a complicar-ho encara més, la tendència actual del gènere és combinar dos clàssics de diferent època i observar quin és el resultat. Si al nàufrag més famós de la història li donem un toc del terror de H.P. Lovecraft i un altre de les llegendes més populars sobre homes llop, tenim Robinson Crusoe (Les misterioses aventures del Licantrop). Una altra d’aquestes “desviacions literàries” la trobem en la superposició de fets fantàstics sobre fets i personatges reals, com fa de nou Grahame-Smith al convertir a Abraham Lincoln en un caçador de vampirs.

El Lazarillo Z, matar zombis nunca fue pan comido (Debolsillo) sí compleix tots els requisits del subgènere. A aquesta novel·la, una epidèmia zombi assola l’Espanya del segle XVI i el Lazarillo es dedica a anihilar morts vivents. “La història comença en un hospital psiquiàtric on ingressa un home que es diu Lázaro González Pérez de Tormes. Aquella mateixa nit hi ha un episodi de canibalisme i al dia següent es troba un manuscrit on l’home explica la seva veritable

història”, avança el seu editor. Jaume Bonfill no oculta que la idea era fer Orgull i prejudici i zombis amb un clàssic espanyol. Van considerar títols com La Regenta i Don Juan Tenorio, però finalment va guanyar El Lazarillo.

Amb el mateix esperit, Jorge de Barnola, Roberto Bartual i Miguel Carreira van perpetrar La casa de Bernarda Alba zombi. En aquesta versió, Adela, Angustias, Martirio i la resta de les seves germanes no poden sortir de casa pel dol i perquè quan es fa de nit apareixen els morts vivents. A més, Bartual va elaborar una ucronia per al pròleg. En ella se suggereix que l’obra original és amb zombis, escrita per Pepín Bello, i que Lorca la va fer servir com a base per a una sosa versió sense essers d’ultratomba.

“Allò políticament correcte és una dictadura que domina la literatura espanyola. Per això vam voler fer aquesta bretolada, amb senzillesa, fantasia i modestia”, relata De Barnola. De moment, només es pot llegir a la xarxa (http://bernardaalbazombi.blogspot.com/). Més de nou mil persones ja se l’han descarregat gratuïtament. I és que Internet ha estat el punt de partida i catalitzador d’aquesta tendència. Rekulak reconeix que en el cas d’Orgull i prejudici i zombis no hi va haver un de boca en boca, sinó un de pantalla en pantalla. “No ho haguéssim aconseguit sense Internet”, assegura. El seu editor espanyol, Eduardo Hojman, assenyala que aquestes obres van triomfar primer a la xarxa. Els mitjans convencionals es van fer ressonància després confirmant la tendència: “És molt significatiu que fossin uns best-sellers abans a Amazon que a la llista de qualsevol diari”.

Quijote Z: És possible que existís realment una obra prèvia a aquella primera part del Quixot que Miguel de Cervantes va portar a la impremta l’any 1605? I és realment possible que en ella es presentés al gentilhome com “un home tan obsessionat per les històries de zombis i de zombificats que s’explicaven en les terres on vivia, que va decidir ferse perseguidor de no-morts, a la manera que s’explicava en aquests llibres”, tal i com s’afirma categòricament en algunes reunions literàries?

Donetes i homes llop és una lectura que va d’allò commovedor a allò sanguinolent, perquè no hi ha res més bell que un grup de noies aprenent sobre la vida i el saber estar, junt a alguns desbudellats i mort i destrucció.

Una d’aquestes obres ha aixecat molta polèmica. Es tracta d’Anna Karenina, considerada la millor novel·la de tots els temps, en la seva versió distòpica: Android Karenina. Mentre els crítics més puristes i ortodoxes, horroritzats, la tatxen d’intent purament comercial que perjudica la imatge del clàssic, altres han estat més comprensius i la han descrit com “aterradora, excitant i es pot gaudir molt” (Library Journal) o fins i tot han afirmat que “el steampunk i Tolstoi es porten molt bé” (Den of Geek).

Altres títols mash up publicats són: El món de zombis d’Oz Les aventures de Huckleberry Finn i el zombie Jim Jane Slayre: el clàssic literari amb un gir de xupa-sangs Donetes vampirs Sóc Scrooge: una història zombi de Nadal El crit d’una nit d’estiu Pinotxo, assassí de vampirs Romeo & Julieta & vampirs Alícia en el país dels morts Els meus ullals preferits: la història de la família Von Trapp de vampirs Un conte de Nadal zombi Els contes zombis temibles dels germans Grimm Sherlock Holmes i el problema zombie Sherlock Holmes i la banda dels monstres Sherlock Holmes i els zombis de Cramford Necronomicon Z Doña Bàrbara, devoradora de zombis L’illa del tresor Z Pedro Páramo: cazador de fantasmas La miulamorfosis Les aventures de Tom Sawyer i els no-morts Robin Hood & el petit Tuck: assassins de zombis

Però, l’autor que més adaptacions ha generat és, sense cap mena de dubte, Jane Austen. Aquí en teniu alguns dels títols que són una versió de la seva obra: Orgull i prejudici i zombis Orgull i prejudici i zombis: l’origen dels zombis Orgull i prejudici i zombis: espantats per sempre Orgull i ornitorincs: el terrible secret de Mr. Darcy El desig vampir de Darcy: una adaptació d’Orgull i prejudici Jane i els condemnats Sentit i sensibilitat i monstres marins Mr. Darcy, vampir L’Abadia de Northanger i àngels i dracs

Bibliografia

Mañana, Carmen: Las hermanas bastardas de ‘Orgullo y prejuicio’ http://cultura.elpais.com/cultura/2013/01/27/actualidad/1359292437_4 21540.html Mañana, Carmen: Clásicos en la batidora. batidora http://elpais.com/diario/2010/03/20/babelia/1269047544_850215.html V.R., Isaac: La grandeza del mash up literario http://luchalibrola.com/blog/2014/01/28/la-grandeza-del-mashup-literario/ Martínez, Marcelo: Mash up o la pròxima revolució de la literatura http://suite101.net/article/mash-up-o-la-proxima-revolucion-de-la-literaturaa34013#.VBq74JR_tuM La rama de los clásicos mash up. http://eltiramilla.blogspot.com.es/2012/12/la-rama-de-los-clasicos.html