Issuu on Google+

L’AUTOR I L’OBRA Oscar Wilde va néixer a Dublín al 1854. El seu pare era cirurgià i la seva mare escriptora. Va cursar diferents estudis a reconeguts instituts europeus i de molt jove va rebre el prestigiós Premi Newdigate de poesia. Va combinar els estudis universitaris amb viatges a Itàlia i Grècia, al temps que publicà en diversos diaris i revistes els seus primers poemes, reunits al 1881 sota el títol Poemas. Als Estats Units, França i Anglaterra va oferir una sèrie de conferències sobre la teoria de la filosofia estètica, que defensava la idea de “l’art per l’art”, i en les quals plasmava les bases de la corrent del dandisme. Al 1984 es va casar amb Constance Lloyd i van tenir dos fills, però

aquests

van

rebutjar

el

cognom

patern

després

dels

esdeveniments de 1895. Entre 1887 i 1889 edità una revista femenina, Woman’s Word, i al 1988 publicà el llibre de contes El príncipe feliz. Va tenir molt bona acollida i per això es va publicar altra de les seves obres El crimen de lord Arthur Saville (1891). L’èxit de l’autor es basava en l’ingeni de les seves obres i en la forma de ferir les hipocresies dels seus contemporanis. En aquest moment es reedità El retrato de Doryan Gray i la seva popularitat com a dramaturg va créixer i va publicar obres de teatre com Salomé (1891) o La importancia de llamarse Ernesto (1895), obres carregades de diàlegs intel·ligents i d’ironia. El seu èxit però, es va veure truncat al 1895 quan el marqués de Queenberry va iniciar una campanya de difamació en diaris i revistes acusant Wilde d’homosexual. Aquest va intentar la mateixa jugada contra el marqués, però no li va sortir gens bé. Va ser condemnat a dos anys de presó i treballs forçats. Van haver nombroses pressions i peticions de clemència dels sectors europeus més progressistes, però no van servir de rés. Va ser enviat a la presó de Reading on va escriure una obra molt aclamada Balada de la cárcel de Reading, però a partir de la condemna va perdre tot el que havia aconseguit durant anys de glòria. Un cop alliberat, va canviar de nom i cognoms (adoptà els de Sebastian Melmoth) i emigrà a París on va viure entre penúries econòmiques, problemes amb l’alcohol i de salut fins que va morir al 1900. Tan sols pòstumament les seves obres es van tornar a editar i representar, i gairebé totes s’han traduït en diversos idiomes.


EL RETRATO DE DORIAN GRAY

Aquesta obra va ser publicada per primera vegada al 1890 al Lippincott’s Monthly Magazine, en forma de fascicles. Més tard es va reeditar com a novel·la, essent l’única escrita per l’autor. Va tenir una gran ressonància, ja sigui per l’originalitat de la idea o perquè va despertar la curiositat del públic, que pretenia veure reflectida en la viciosa vida de Dorian Gray, la de l’autor. Dorian Gray és un jove atractiu i carismàtic. El pintor Basil Hallward es queda meravellat davant la presència de Gray i pensa que fer-li un retrat suposaria un punt d’inflexió a la seva trajectòria artística. Mentrestant Gray coneix a Lord Henry Wotton, amb qui manté converses transcendentals i metafísiques,

però

que

es

comporta

com

un

fanfarró

hedonista. En un moment de vanitat, Dorian Gray desitja tenir sempre el mateix aspecte amb el que apareix en el retrat de Hallward. Aquest desig es compleix inexplicablement i Dorian Gray deixar d’envellir, al mateix temps que desenvolupa una personalitat egòlatra, irascible i sense moral en els seus actes.

El Retrat de Dorian Gray és una història sobre la vanitat, el narcisisme, el desengany amorós, el temps i la immortalitat. El protagonista prefereix que el seu cos es mantingui jove mentre el seu retrat alberga la seva ànima deteriorada. Ambientada a l’època victoriana anglesa, és una novel·la simbolista amb un estil directe i fred. L’autor aconsegueix estremir al lector creant una atmosfera opressiva acord amb la tenebrositat del relat. L’obra posa en evidència una gran saviesa sobre les debilitats humanes. El Retrat de Dorian Gray és considerada una obra típica de l’escola decadent anglesa; al mateix temps ens senyala la violenta reacció, de tota l’època victoriana contra la moral de la burgesia, que pretenia convertir l’art en un instrument didàctic. Wilde tracta de mostrar la transfiguració que l’art opera sobre la realitat abolint les fronteres entre el bé i el mal.


NOVEL·LA VICTORIANA La novel·la va dominar la literatura anglesa durant l’època victoriana. La característica més predominant era que descrivia la vida social de l’època: el desenvolupament emergent de la classe mitjana i les seves expectatives, en oposició a les classes aristocràtiques que dominaven èpoques anteriors. Gran part de les novel·les de l’època victoriana s’escrivien en forma de serial, en diaris i revistes on apareixia un capítol per cada número. La demanda era alta i en cada entrega s’introduïa un nou element, un gir de trama o de personatge per mantenir l’interès del lector. En part per això, les novel·les victorianes tenen trames ramificades i molts personatges que apareixen i desapareixen segons dicten els esdeveniments. Cal destacar que per primera vegada a la historia de la literatura anglesa, les dones van assumir el paper central. Autores com Jane Austen, Charlotte Brontë, Elizabeth Gaskell i George Eliot van marcar aquest període.

ALTRES OBRES QUE POTS TROBAR DE L’AUTOR A LES BIBLIOTEQUES D’HOSPITALET El fantasma de Canterville

Una mujer sin importancia (teatre)

El crimen de Lord Arthur Savile

La duquesa de Padua (teatre)

El arte de conversar (narrativa)

El abanico de lady Windermere (teatre)

De profundis (narrativa)

La importancia de llamarse Ernesto (teatre)

L’Ànima de l’home (narrativa)

Salomé (teatre)

La balada de la cárcel de Reading (poesia)

BIBLIOTECA BELLVITGE Plaça de la Cultura, s/n 08907 L’Hospitalet Tel. 93 264 15 72 Correu electrònic: b.hospitalet.b@diba.es


El retrat de Dorian Gray de Òscar Wilde