El festí de Babette
rep la notícia de que li han tocat 10.000 francs a la loteria i
Isak Dinesen
decideix gastar-s’ho amb un sopar francès per a tots els feligresos.
‘Un artista pot renunciar al luxe i als diners, però no li
La Babette és una jove cuinera del Cafè des Anglais, un dels
demaneu mai que renunciï a expressar el seu talent’. En un
millors restaurants del París del Segon Imperi, una època de
poblet de pescadors de la costa noruega, una comunitat luterana viu aïllada del món seguint els estrictes principis morals del seu pastor, als quals els creients es mantenen
grans luxes però també de grans injustícies socials. Pertanyia a una classe social oprimida i amb poques alegries però també formava part d’una cultura en la que, la sensualitat i els goigs de la vida estaven permesos dins de les premisses de la religió
rigorosament fidels fins i tot després de la mort del mestre, ja que les seves dues filles s’esforcen a mantenir ben viu el seu
DIA i HORA SESSIÓ
record. Un dia, les dues germanes reben una carta en què un amic de la família els demana que acullin a casa una jove
Divendres, 8 de maig 2015
comença quan la comunard parisina desembarca en una petita població dominada pel puritanisme i l’austeritat de costums però, sobretot, pel sentiment de culpa inculcat per la religió.
francesa, Babette, que fuig d’un passat turbulent, i que, per no resultar una càrrega, es podria ocupar de les feines de casa.
a 2/4 de 9 del vespre
catòlica i la moral que imperava aleshores. El conflicte
El conte aconsegueix ser una invitació generosa a compartir i gaudir dels plaers de la vida sense cap tipus de remordiment.
Durant catorze anys, la minyona treballa per a les dues germanes i els membres de la comunitat, sense suscitar mai cap queixa. Fins que, coincidint amb el centenari del naixement del pastor, els demana que li permetin d’agrair-los la seva
Entre línies advertim que és possible la convivència entra la devoció i el plaer donat que és quelcom merescut per tots des del moment en què naixem, sense sentiment de culpabilitat pel fet de gaudir-ne.
hospitalitat oferint-los un banquet que, de segur, no oblidaran mai...
El festí de Babette significa un festí de sensualitat, colors i sabors. El conte canvia la seva àurea obscura i nebulosa per
El festí de Babette és una novel·la que narra l’experiència d’una cuinera francesa que, amb la Revolució de la Comuna de 1871, fuig del seu país. Arribada a un petit poble de pescadors de la península de Jutlandia entra a servir a una casa de dues
una embriagant atmosfera de bacanal romana, de ball voluptuós on les olors, els sabors, els colors donen pas a una borratxera dels sentits on es relaxa la llengua i es diu el que es pensa sobre tot el que un sent. És l’èxit de la convivència de dues maneres de viure la vida però també el plaer de viure i
velles solteres. La Martina i la Filipa, filles d’un pastor luterà que fou el líder espiritual d’aquell poblet. La Babette conviu en aquell asfixiant ambient durant catorze anys fins que un dia
sentir-se viu.
Qui és Isak Dinesen
La Karen Dinesen es va casar amb el seu cosí llunyà
Curiositats
el baró Bror Blixen-Finecke, amb qui va iniciar a Kenia una plantació de cafè. El matrimoni va ser difícil. En el primer any,
Alguns dels seus relats han estat portats a la gran pantalla:
el seu marit li va contagiar la sífilis, però tot i això, la malaltia mai no es va manifestar de forma greu. A Nairobi, la Karen va
conèixer en Denys Finch Hatton, un pilot de l'exèrcit britànic establert a Kenia. Van encetar una relació amorosa intensa,
però problemàtica. Al cap de poc (1925), el matrimoni va decidir divorciar-se i la Karen Blixen va quedar a càrrec de la
plantació fins que la caiguda dels preus agrícoles del 1931 la van forçar a vendre-la i tornar al seu país natal, completament arruïnada, a viure a casa de la seva mare, casa que heretà l’any 1939. Poc abans de marxar d’Àfrica havia mort el Finch Hatton en estrellar-se a Kenia la seva avioneta. Si bé ja havia publicat alguns treballs, és aleshores quan comença la seva carrera literària sota diversos pseudònims, el més conegut dels quals és Isak Dinesen, amb el que va Isak Dinesen és un dels pseudònims literaris que utilitzava la Karen Christense Blixen-Fineke per signar les seves obres. Nascuda a Rungsted, Dinamarca, el 17 d’abril de 1885, fou una escriptora en llengua danesa i anglesa. El seu pare, Whihelm Dinesen, militar, parlamentari, es va suïcidar quan ella tenia 10 anys, turmentat per no resistir la pressió de patir sífilis. La seva mare, Ingeborg Westenholz, va quedar sola amb cinc fills al seu càrrec, als quals va poder mantenir gràcies a l'ajuda familiar. Des de petita, la Tanne, com se la coneixia familiarment, escrivia i dibuixava. El 1902 inicià els seus estudis de dibuix, que s’allargaren 10 anys, a Copenhague. L’any 1907 debutà com a escriptora amb el pseudònim Osceola amb el conte Els eremites i més endavant publicà La família Cats.
publicar una sèrie d'apunts autobiogràfics sobre la seva vida a Àfrica. Però va ser Memòries d'Àfrica (1937) l'obra que sense dubte la va catapultar a la fama a nivell mundial. L’any 1949, reclosa a Dinamarca a causa de la Segona Guerra Mundial, escrigué, en danès, la novel·la Venjadores angelicals que
Una història immortal. 1968. Dirigida per Orson Welles i protagonitzada per Orson Welles i Jeanne Moreau. Ehrengard. 1982. Dirigida per Emidio Greco i interpretada per Jean-Pierre Cassel, Audrey Matson i Lea Padovani. Memòries d’Àfrica. 1985. Dirigida per Sydney Pollack i protagonitzada per Meryl Streep i Robert Redford. La pel·lícula guanyà 7 Oscar, 3 Globus d’Or i 3 BAFTA. El festí de Babette. 1987. Dirigida per Gabriel Axel i interpretada per Stéphane Audran, Bodil Kjer i Birgitte Federspiel. La pel·lícula guanyà 1 BAFTA i 1 Oscar a la Millor Pel·lícula Estrangera.
El seu marit, el baró Blixen-Finecke, era cosí segon de la Karen i germà bessó del seu primer, però no correspost, amor, el Hans. L’any 1955 és operada de l’estómac i de l’espina dorsal. Quedà tan deteriorada que no pesava més de 35 quilos. Segons una investigació recent sobre la seva malaltia, a càrrec del professor Kaare Weismann, el que va matar l’escriptora no fou una fase avançada de la sífilis que va patir de jove sinó l’envelliment progressiu que va patir pels tractaments de mercuri als que va estar sotmesa, primer a Àfrica i després a Dinamarca per tal de frenar aquella malaltia venèria.
publicà l’any següent amb el pseudònim de Pierre Andrézel i que posteriorment fou publicada en anglès. Altres obres a destacar són: Contes d'hivern, Set contes gòtics, Carnaval i
Hi ha dos museus de la Karen Blixen, un a Kenia http://www.museums.or.ke/content/view/28/10/ i l’altra a Dinamarca http://blixen.dk/engelsk/.
altres contes, La història inmortal i Ehrengard. Es va batejar un asteroide, descobert el 1985, amb el seu nom: El 7 de setembre de 1962 mor, a la seva casa de Rugstedlund, a l’edat de 77 anys.
el (3318) Blixen.