005. Bernet: llums i ombres (Fulletó)

ESPECIAL JORDI BERNET

The Black&White Journal EDICIÓ ESPECIAL

MARÇ-ABRIL DE 2007 - ANY I. NÚMERO 0

EL MÀGIC PINZELL DE JORDI BERNET La força del blanc i negre de Jordi Bernet

UN WESTERN “A LA ITALIANA”

La dilatada i destacada trajectòria professional de Jordi Bernet (Barcelona, 1944), un dels nostres millors dibuixants de còmics, va començar l’any 1960 quan la mort del seu pare (Jorge, brillant humorista i creador de Doña Urraca) el porta a dibuixar noves aventures d’aquest personatge. Ben aviat, Bernet canvia l’estil caricaturesc pel realista i dóna les primeres mostres d’un grafisme expressionista molt personal al western Poncho Yucatán (1963), treball realitzat amb Miquel Cussó com a guionista per a l’agència Bardon Art. Entre 1964 i 1967, Bernet dibuixarà molts còmics bélics, històrics i western per a publicacions angleses com Smash!, Tiger o The Hornet, per iniciar al 1967 una llarga col·laboració al setmanari belga Spirou, on amb la signatura de “Jordi” dibuixarà fins l’any 1977 sèries d’aventures i misteri com Michael (amb guions de José Larraz), Dan Lacombe (escrita per Cussó) i Paul Foran (amb guions de Larraz i Cussó).

LES MILLORS IL·LUSTRACIONS DE JORDI BERNET

DAN LACOMBE: L’AVENTURA EN ESTAT PUR

2-3

LA PROFUNDITAT DRAMÀTICA DE LA SÈRIE NEGRA

EROTISME COSTUMISTA I AVENTURER EL TERROR I LA BELLESA DEL FANTÀSTIC L’AVENTURA AMERICANA

6-7

4-5 LA NISSAGA DELS BERNET-CUSSÓ BIBLIOGRAFIA

8

Al mateix temps, també amb el guionista Cussó, tornarà a la caricatura en la sèrie d’humor sexy Wat 69, realitzada per a la revista alemanya Pip entre 1971 i 1973. Poc després, Cussó i el propi Bernet creen Andrax, personatge ambientat en un món de fantasia heroica que serà publicat també a Alemanya. Bernet segueix publicant directament pel mercat estranger mitjançant agències com Seleciones Ilustradas amb sèries com El Cuervo (19751979), escrita per Andreu Martín. La darrera etapa adreçada al mercat extern la desenvolupa Bernet entre 1976 i 1981 a Itàlia, més concretament a l’editorial Universo, dibuixant i escrivint historietes de gèneres com el western i l’aventura. A l’interior d’aquest diari repassem els darrers 25 anys de professió d’un Bernet considerat ja com un mestre del dibuix en blanc i negre i dedicat bàsicament a publicar a editorials espanyoles, tot i que la seva feina s’ha exportat a pràcticament tot el món. La força del seu pinzell ha despuntat darrerament als EE UU, on ha il·lustrat diverses cobertes i alguns comic-books per DC Comics.

ESPECIAL JORDI BERNET

DAN LACOMBE, AGENT SECRET Un repàs a la història del personatge creat per Miquel Cussó i Jordi Bernet PEPE GÁLVEZ FUENTES CLARAS

El 1967, quan Jordi Bernet inicia la realització gràfica de les aventures de Dan Lacombe per a la revista Spirou, ja és un jove veterà que als seus 23 anys ha dedicat una quarta part de la seva vida a l'ofici historietístic. Així, amb aquest bagatge i sobre un guió del seu oncle Miquel Cussó que evidencia experiència, solvència, certa frescor i un lleuger toc d'ironia, va crear la figura d'aquest aventurer. Un personatge de vida curta, una aventura i mitja, però amb una personalitat i uns elements narratius suficientment interessants com perquè Ediciones Glénat el rescatés de l'oblit i oferís al públic d'aquí la possibilitat de gaudir d'aquesta narració. El tal Lacombe és un agent secret, un expert cultivador d'orquídies, que sap reconvertir-se en un home d'acció davant de la crida del deure. En la seva única aventura llarga, el nostre personatge es veu conduït fins al desert africà de Mali per protegir a un savi ingenu que ha aconseguit el vell somni dels alquimistes: transformar la matèria, en aquest cas plom, en or. El primer entrebanc en la seva missió ho provoca el vici de fumar ni més ni menys que en un avió, fet avui en dia inconcebible. És clar que aquest i altres petits descuits donen emoció al relat i permeten el lluïment del treball de Jordi Bernet i del seu estil expres-

sionista, que destaca en la intensa recreació d'ambients ombrius i en la definició dels rostres, especialment en l'expressivitat amb què representa el caràcter d'alguns dels personatges dolents. D'altra

banda, les seqüències d'acció, carregades de tensió, condueixen a vinyetes tan esplèndides com la vinyeta horitzontal que tanca la pàgina 43 de l'edició espanyola. Aquesta és una mostra de l'equilibri en la composició, així com de la gran capacitat narrativa dels diferents plans amb els què representa l'acció, de manera que la mirada lectora capta amb claredat tot el que succeeix en aquesta escena sense perdre per això la força i la intensitat emotiva.

Un western clàssic del tebeo italià interpretat per Bernet

El 1996 Jordi Bernet va realitzar El hombre de Atlanta, un “Texone” (un àlbum) extraordinari de dues-centes quaranta pàgines amb les aventures de Tex Willer, que és un dels personatges més famosos del fumetto (historieta) popular italià, editat per Bonelli. Les aventures d'aquest heroi del western en versió europea s'inicien el 1948 de la mà de Gianluigi Bonnelli (guió) i Galep (dibuix) i duren fins avui, tot un rècord. En els temps més contemporanis ha estat costum de l'editor Sergio Bonelli demanar per a la seva concreció gràfica la col·laboració de dibuixants espanyols com ara Víctor de la Fuente, Jesús Blasco, José Ortiz, Alfonso Font o Manfred Sommer. A ells i a Jordi Bernet va dedicar la Semana Negra de Gijón de 2002 l'exposició Tex habla español. Val la pena recordar que Sergio Bonelli explica que la qualitat de l'obra de Bernet el va impressionar tant que, la impaciència per publicar-ho li va fer trencar l'estricta regla de només un “Texone” a l'any i que, per això, va avançar uns mesos l'apari-

UNA NOVA LECTURA DE LA SÈRIE NEGRA La intensitat del pinzell de Bernet reforça el dramatisme del gènere YEXUS SANTANDER

La passió de Bernet per la temàtica negra i criminal s'alimenta d'una sòlida tradició literària i cinematogràfica, convertint-se potser en una de les seves facetes més definitòries.

TEX PARLA EN CASTELLÀ PEPE GÁLVEZ FUENTES CLARAS

ESPECIAL JORDI BERNET

ció de El hombre de Atlanta (editat a Espanya per Planeta DeAgostini). Contemplant les pàgines que el nostre creador va realitzar es comprèn i es comparteix l'esmentada impaciència. Cal dir que Claudio Nizzi, un dels guionistes habituals, va tenir el detall d'incorporar un personatge femení a qui Bernet va dotar d'un especial atractiu físic, element no gaire freqüent a la sèrie. D'altra banda, el treball del nostre autor incorpora la sucosa expressivitat dels rostres mitjançant la caricatura, la capacitat de saber sintetitzar els traços per tal de suggerir l'atmosfera dels erms o de les solitàries goles, així com les escenes d'acció que esclaten en aquests paratges, amb una intensitat que embarga. És a dir, tot un plaer per a la vista. En la vessant d'obres del western cal anotar també Snake, sèrie amb guió de Sánchez Abulí, que l'autor va elaborar originàriament amb un traç solt i amb accents humorístics per a la revista francesa L'Echo de Savannes, i que a Espanya va ser publicada per Norma Editorial el 1998 amb el subtítol de Por un puñado de dólares.

Ho demostren nombroses obres curtes disseminades al llarg de la seva carrera, com Sandy, El ascensor, Nada, Sólo un recuerdo i, sobretot, El cartero siempre llama dos veces. Tot i que no hi ha dubte que és en el seu persontage-fetitxe Torpedo on es concreta amb major contundència. Creat amb el guionista Sánchez Abulí com un amoral assassí, les seves truculentes històries s'ambienten a la Nordamèrica dels anys trenta i aquest escenari permet al dibuixant aportar un evocador i versemblant to retro a la sèrie. Amb una narrativa cinematogràfica, Bernet desenvolupa les aventures del cínic protagonista i la galeria de sòrdids psicòpates que l'acompanyen. Torpedo és violent, masclista, inculte i groller, la plena encarnació de la incorrecció política. També escrites per Sánchez Abulí, el dibuixant ha firmat un cúmul d'obres disperses titulades genèricament Historias

negras, col·lecció de paràboles tan iròniques com descarnades sobre la crueltat i l'estupidesa humana. Les protagonitzen reus de mort, infants terribles, odontòlegs sàdics, tolits, prostitutes o caníbals a qualsevol lloc i època. Bernet exhibeix un traç ràpid però precís. El seu sentit de la il·luminació l'acosta a un expressionisme que accentua l'impacte emocional i recrea escenaris funestos. L'estil aspre, vigorós i expressiu es basa en la precisió de la taca de tinta, en els grisos del seu pinzell sec i les textures dels trets de la seva ploma. A Historias negras, l'amplitud de registre permet l'oscil·lació entre l'humor i el més esgarrifós realisme, mentre que a Torpedo el progressiu to de comèdia, trampes i estafes dels personatges i situacions indueixen a la distorsió caricaturesca, convertint la sèrie en un àcid esperpent desbordant d'humor negre.

ESPECIAL JORDI BERNET

DAN LACOMBE, AGENT SECRET Un repàs a la història del personatge creat per Miquel Cussó i Jordi Bernet PEPE GÁLVEZ FUENTES CLARAS

El 1967, quan Jordi Bernet inicia la realització gràfica de les aventures de Dan Lacombe per a la revista Spirou, ja és un jove veterà que als seus 23 anys ha dedicat una quarta part de la seva vida a l'ofici historietístic. Així, amb aquest bagatge i sobre un guió del seu oncle Miquel Cussó que evidencia experiència, solvència, certa frescor i un lleuger toc d'ironia, va crear la figura d'aquest aventurer. Un personatge de vida curta, una aventura i mitja, però amb una personalitat i uns elements narratius suficientment interessants com perquè Ediciones Glénat el rescatés de l'oblit i oferís al públic d'aquí la possibilitat de gaudir d'aquesta narració. El tal Lacombe és un agent secret, un expert cultivador d'orquídies, que sap reconvertir-se en un home d'acció davant de la crida del deure. En la seva única aventura llarga, el nostre personatge es veu conduït fins al desert africà de Mali per protegir a un savi ingenu que ha aconseguit el vell somni dels alquimistes: transformar la matèria, en aquest cas plom, en or. El primer entrebanc en la seva missió ho provoca el vici de fumar ni més ni menys que en un avió, fet avui en dia inconcebible. És clar que aquest i altres petits descuits donen emoció al relat i permeten el lluïment del treball de Jordi Bernet i del seu estil expres-

sionista, que destaca en la intensa recreació d'ambients ombrius i en la definició dels rostres, especialment en l'expressivitat amb què representa el caràcter d'alguns dels personatges dolents. D'altra

banda, les seqüències d'acció, carregades de tensió, condueixen a vinyetes tan esplèndides com la vinyeta horitzontal que tanca la pàgina 43 de l'edició espanyola. Aquesta és una mostra de l'equilibri en la composició, així com de la gran capacitat narrativa dels diferents plans amb els què representa l'acció, de manera que la mirada lectora capta amb claredat tot el que succeeix en aquesta escena sense perdre per això la força i la intensitat emotiva.

Un western clàssic del tebeo italià interpretat per Bernet

El 1996 Jordi Bernet va realitzar El hombre de Atlanta, un “Texone” (un àlbum) extraordinari de dues-centes quaranta pàgines amb les aventures de Tex Willer, que és un dels personatges més famosos del fumetto (historieta) popular italià, editat per Bonelli. Les aventures d'aquest heroi del western en versió europea s'inicien el 1948 de la mà de Gianluigi Bonnelli (guió) i Galep (dibuix) i duren fins avui, tot un rècord. En els temps més contemporanis ha estat costum de l'editor Sergio Bonelli demanar per a la seva concreció gràfica la col·laboració de dibuixants espanyols com ara Víctor de la Fuente, Jesús Blasco, José Ortiz, Alfonso Font o Manfred Sommer. A ells i a Jordi Bernet va dedicar la Semana Negra de Gijón de 2002 l'exposició Tex habla español. Val la pena recordar que Sergio Bonelli explica que la qualitat de l'obra de Bernet el va impressionar tant que, la impaciència per publicar-ho li va fer trencar l'estricta regla de només un “Texone” a l'any i que, per això, va avançar uns mesos l'apari-

UNA NOVA LECTURA DE LA SÈRIE NEGRA La intensitat del pinzell de Bernet reforça el dramatisme del gènere YEXUS SANTANDER

La passió de Bernet per la temàtica negra i criminal s'alimenta d'una sòlida tradició literària i cinematogràfica, convertint-se potser en una de les seves facetes més definitòries.

TEX PARLA EN CASTELLÀ PEPE GÁLVEZ FUENTES CLARAS

ESPECIAL JORDI BERNET

ció de El hombre de Atlanta (editat a Espanya per Planeta DeAgostini). Contemplant les pàgines que el nostre creador va realitzar es comprèn i es comparteix l'esmentada impaciència. Cal dir que Claudio Nizzi, un dels guionistes habituals, va tenir el detall d'incorporar un personatge femení a qui Bernet va dotar d'un especial atractiu físic, element no gaire freqüent a la sèrie. D'altra banda, el treball del nostre autor incorpora la sucosa expressivitat dels rostres mitjançant la caricatura, la capacitat de saber sintetitzar els traços per tal de suggerir l'atmosfera dels erms o de les solitàries goles, així com les escenes d'acció que esclaten en aquests paratges, amb una intensitat que embarga. És a dir, tot un plaer per a la vista. En la vessant d'obres del western cal anotar també Snake, sèrie amb guió de Sánchez Abulí, que l'autor va elaborar originàriament amb un traç solt i amb accents humorístics per a la revista francesa L'Echo de Savannes, i que a Espanya va ser publicada per Norma Editorial el 1998 amb el subtítol de Por un puñado de dólares.

Ho demostren nombroses obres curtes disseminades al llarg de la seva carrera, com Sandy, El ascensor, Nada, Sólo un recuerdo i, sobretot, El cartero siempre llama dos veces. Tot i que no hi ha dubte que és en el seu persontage-fetitxe Torpedo on es concreta amb major contundència. Creat amb el guionista Sánchez Abulí com un amoral assassí, les seves truculentes històries s'ambienten a la Nordamèrica dels anys trenta i aquest escenari permet al dibuixant aportar un evocador i versemblant to retro a la sèrie. Amb una narrativa cinematogràfica, Bernet desenvolupa les aventures del cínic protagonista i la galeria de sòrdids psicòpates que l'acompanyen. Torpedo és violent, masclista, inculte i groller, la plena encarnació de la incorrecció política. També escrites per Sánchez Abulí, el dibuixant ha firmat un cúmul d'obres disperses titulades genèricament Historias

negras, col·lecció de paràboles tan iròniques com descarnades sobre la crueltat i l'estupidesa humana. Les protagonitzen reus de mort, infants terribles, odontòlegs sàdics, tolits, prostitutes o caníbals a qualsevol lloc i època. Bernet exhibeix un traç ràpid però precís. El seu sentit de la il·luminació l'acosta a un expressionisme que accentua l'impacte emocional i recrea escenaris funestos. L'estil aspre, vigorós i expressiu es basa en la precisió de la taca de tinta, en els grisos del seu pinzell sec i les textures dels trets de la seva ploma. A Historias negras, l'amplitud de registre permet l'oscil·lació entre l'humor i el més esgarrifós realisme, mentre que a Torpedo el progressiu to de comèdia, trampes i estafes dels personatges i situacions indueixen a la distorsió caricaturesca, convertint la sèrie en un àcid esperpent desbordant d'humor negre.

ESPECIAL JORDI BERNET

L’AVENTURA AMERICANA

EL TERROR I LA BELLESA DEL FANTÀSTIC

L’autor català triomfa als EE UU ANTONI GUIRAL L’HOSPITALET

Bernet va publicar una historieta curta protagonitzada pel Senyor de la nit, amb guió de Howard Chaykin i recopilada posteriorment al segon volum de Batman Black&White. L’any 2001 una il·lustració de Bernet omplia la coberta del núm. 4 de Weird Western Tales (Vertigo-DC Comics, 2001) i alhora l’autor col·laborava en el núm. 26 del comic-book 100 Bullets. Tres anys després, com a prova evident de la seva influència als EE UU, DC Comics li dedicava el núm. 6 de la col·lecció Solo, il·lustrat per alguns dels millors dibuixants de comic-book del moment. En aquest número Bernet dibuixaria historietes escrites per a guionistes com John Arcudi, Chuck Dixon, Joe Kelly, Andrew Helfer i Brian Azzarello. El mateix 2004 Manuel Auad, especialista en l’edició de llibres molt acurats sobre els millors autors de còmic nord-americans, li dedicà el volum Bernet, amb una completa revisió de la seva obra. La darrera col·laboració de Bernet, també per DC Comics, ha estat dibuixar tres números del comic-book Jonah Hex, un western protagonitzat

Tot i que ja havia publicat una historieta el 1973, des del 2001 Jordi Bernet s’ha convertit en un autor català amb una important presència al mercat del comic-book nord-americà. Quan el 1973 Jordi Bernet col·laborà per a diverses agències espanyoles, va realitzar mitjançant Bardon Art una historieta curta pel núm. 1 de Vampire Tales, magazine en blanc i negre publicat per la Marvel i dedicat al gènere de terror. A Revenge of the Unliving, amb guió de Gardner Fox (i un cameo del personatge Andrax) es va convertir en la primera i única col·laboració amb els EE UU durant molts anys, exceptuant la publicació de Torpedo i algunes de les seves sèries al mercat nord-americà. Però és evident que l’estil expressionista i contrastat del pinzell del Bernet ha enganxat a molts professionals i lectors dels EE UU, fins el punt que les seves il·lustracions i vinyetes s’estan convertint en una presència habitual en aquell mercat. Al núm. 9 de Batman Gotham Knights (2000) de DC Comics,

La ductilitat de Jordi Bernet aporta una nova lectura al gènere YEXUS SANTANDER

La capacitat de recrear els més estranys escenaris i personatges ha permès que la fantasia ocupi un lloc preferent en el periple creatiu de Jordi Bernet. Fa tres dècades, per exemple, ja dibuixava personatges com Paul Foran i Andrax; el primer (escrit per Larraz i Cussó) era un científic especialitzat en els fenòmens més estranys, sèrie que barrejava el policíac amb el paranormal. El segon, també escrit per Miquel Cussó i pel propi Bernet, era un campió olímpic en un futur apocalíptic i letal. El dibuixant brindava, amb aquest atleta estilitzat, una visió europea del gènere de fantasia heroica, en el qual

EROTISME COSTUMISTA I AVENTURER Les sensuals i carnals dones de Bernet YEXUS SANTANDER

Si bé les rotundes fèmines de Bernet sovint aporten a les seves obres una càrrega eròtica evident, només determinats treballs de l'autor se centren explícitament en l'univers del sexe.

Wat 69 fou un tímid precedent, escrit per Miquel Cussó per al mercat alemany; contenia un erotisme suau on hi predominava l'humor i estava gràficament resolt amb un estil deutor del magazine satíric Mad. Amb el pas del temps, el dibuixant ha col·laborat en revistes especialitzades tan prestigioses com Glamour, Penthouse Comix, Diva Magazine i ja el clàssic Playboy. Tot i que no hi ha dubte que la seva creació més celebrada en aquest camp sigui Clara de noche, una prostituta de barri la

quotidianitat de la qual dóna lloc a una comèdia costumista basada en gags autoconclusius. Escrita per Carlos Trillo i Eduardo Maicas, l'humor i l'encertat enfocament de l'argument treuen dramatisme a un tema tan poc grat, a la vegada que doten d'humanitat i tendresa al personat-

ge. Bernet empra un dibuix senzill i expressiu, plenament humorístic, cosa que no disminueix la torbadora sensualitat de la protagonista. El desenvolupament visual es basa en el llenguatge corporal i gestual; és a dir, predominen els plans generals, com si es tractés d'un escenari teatral, mentre per les vinyetes desfila un paisanatge cutre, castís i fàcilment reconegut. Trillo també és el responsable d'un altre mite eròtic dibuixat per Bernet: Cicca DumDum, que és en realitat un atractiu pretext fabricat a la mida de Bernet i les seves facultats gràfiques en el que brilla el seu mestratge en gèneres com el western, l'aventura o el policíac. La curvilínia Cicca tan aviat es troba al Chicago d'Al Capone com al Mèxic revolucionari, passant pel presidi de Cayena o per una vall perduda de la selva centreamericana. Tots són

escenaris adequats per tal de desplegar alegrament la seva capacitat sexual, sense cap mena de problema de raça, edat o gènere.

insistiria posteriorment amb Sarvan. Antonio Segura va concebre aquesta voluptuosa guerrera i Bernet va dibuixar un món desolador i crispat; el vigor del seu traç sintètic aportava dinamisme i tensió a l'epopeia. També amb Segura, Bernet va construir a Kraken un thriller angoixant d'ombres tan extremades com eloqüents en l'odissea del tinent Dante a les clavegueres, on no només s'acumulen les deixalles de la gran ciutat sinó que aguaita el propi mal encarnat en un horror amorf i famolenc. Amb guió de Carlos Trillo sobresurten uns altres tres títols fonamentals del dibuixant barceloní. A Light & Bold contraposa la freda i perillosa bellesa de Light amb el físic brutal de l'hipersensible Bold, una irònica versió urbana de la

Bella i la bèstia que polvoritza els tòpics de l'espionatge. A Ivan Piire plasma el patetisme d'un Nosferatu enamorat, tragèdia repleta de sexe, brutícia i sang, i ho fa amb un dibuix enèrgic, atrevides composicions i vinyetes trencades. Per la seva part, Custer és un original experiment gràfic-narratiu sobre la vida d'una atractiva detectiu convertida en un reality-show televisiu; en les seves pàgines, la manipulació de vinyetes i plans exemplifica la prepotència dels medis audiovisuals i la realitat prefabricada que ens ofereixen.