006. Bang, Bang, Blasco! Històries del Far West des de Barcelona (Fulletó)

Bang, Bang, Blasco!

Històries del Far West des de Barcelona Del 14 de juny al 8 de juliol de 2007 · Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra

Mítica del Far West a mítica del llunyà Oest Americà s’alimenta de les mirades mig estranyades mig curioses que l’home blanc hi ha adreçat. És la mítica del pioner, de l’explorador, de les expectatives suggerides pel desconegut, a partir de la grandària inabastable d’una terra tan immensa que convida a cartografiar-la; és a dir, a imaginar-la a la mida dels propis desitjos. És l’individualisme romàntic dut a l’extrem, perquè només en els somnis es gaudeix de quedar-se sol davant del perill. Aquí el cavaller de la trista figura ha canviat l’espasa per una pistola, i la llança pel llarg fusell de Kentucky, i l’escut per la cartutxera, el Colt o el Winchester de repetició. Cavaller que si es descuida pot quedar-se sense la seva llarga cabellera, Buffalo Bill és un Robin Hood més fer, silvestre i solter. I aquesta vida salvatge ja és de bon començament que va esdevenir espectacle, circ en gira, pur mite mediàtic. És una mítica de terres verges i tribus índies, naturalesa desbordant i manades de cavalls salvatges, peluts bisons i óssos grizzlys (l’immens ós bru americà), narrats i recreats.

Arrela en la cultura més i tot que en la natura. És el món que al segle XIX recreaven il·lustradors i pintors com els clàssics Charles M. Russell i Frederic Remington o que, a començament del XX, fixava en blanc i negre amb la seva

càmera el fotògraf Edward Curtis. Amèrica potser era una nació sense passat, però se l’ha tret de la màniga al llarg dels mil emmirallaments que el segle XX ha aplicat sobre un mateix material llegendari, repetit així calidoscòpicament fins a l’infinit. Dos dels principals mitjans de comunicació de massa que la societat nordamericana posava a tota marxa al llarg del segle XX van contribuir-hi decisivament: el cinema i el còmic. Els germans Blasco se’n mostren doblement enamorats. Fosques sessions contínues i lluminoses vinyetes es donen la mà en l’obra universal d’aquests barcelonins: en les temàtiques per descomptat, però encara més en el tractament, pel dinamisme enèrgic del moviment suggerit i per un continuat canvi de plans i de punts de vista. lll

Bang, Bang, Blasco!

L

3

a banda dels Blasco té un cap de files clar: un mag fetiller, seductor i brillant, de poders extraordinaris, que disparava a tret segur i que als primers que va encantar va ser als de casa. Jesús Blasco (1919-1995) és el nom més conegut del prolífic clan familiar format també pels germans Pili (19211992), Alejandro (19281988), Adrià (1931-2000) i August (1939).

El gran de casa dibuixava per inclinació natural ja des de ben petit, però no en gaudia sol: els seus germans sempre van recordar les molt bones estones que els havia dedicat amb una pissarra, quan amb el seu traç fàcil i ràpid els narrava històries i els tenia tan enganxats com avui fa la televisió. Vivien en un món d’aventura dibuixada: els veiem a les fotos jugant amb pistoles i escopetes com tants d’altres infants de l’època, bo i emmirallant-se en el cinema com fan confessar-ho així mateix a més d’un dels seus personatges; però sobretot continuaven jugant

L

en el fet mateix de dibuixar. Tots van començar a publicar ben joves. I el respecte al germà gran era immens.

Coneguda com era la firma J. Blasco, els altres van començar com a Pili B., Alejandro B. i Adriano B. La Pili ho va deixar progressivament, en casar-se i tancar alguna de les publicacions on havia començat. L’August, que és qui menys obra té, feia servir pseudònim. I les firmes Alejandro B. i Adriano B. desapareixen a mitjan anys cinquanta, just quan J. Blasco comença a treballar moltíssim per a l’estranger amb un ritme extraordinari. Què havia passat? Doncs que J. Blasco s’acabava de convertir en una marca de fàbrica, en el segell d’uns estudis, en el logo visible d’un clan familiar que, com als antics gremis d’artesans, dirigia el germà gran. El Jesús sempre va reconèixer que el treball sorgia de l’equip amb l’Alejandro i l’Adrià. I quan aquest era ja l’únic viu dels tres, a final dels noranta, i et parlava de les obres que estava acabant sol, continuava referint-se en plural a la feina, mentre reconeixia en tot i per tot el mestratge del Jesús, amb una admiració i una estima que la mirada que li adreça a la fotografia de la pàgina del costat subratlla amb escreix.

Treballaven junts a Barcelona. Fins al final van viure junts a Vallcarca. Van jugar junts a les pàgines dels tebeos. Feien un equip. Ben igual que a les seves històries, que parlen de la banda d’aquest o d’aquell, de la colla del Tex o dels Guerrilleros, de tot de tribus índies. És la tribu, la colla, la banda dels Blasco. lll

Bang, Bang, Blasco!

La banda dels Blasco

5

Bang, Bang, Blasco!

Històries del Far West des de Barcelona

Somnis de noi uto és un personatge que va néixer amb estètica de ninot i progressivament, aventura rere aventura, passa a adoptar aires realistes. Barreja de Terry –del clàssic nord-americà Terry i els pirates, de Milton Caniff– i del Tintín d’Hergé, fins i tot comparteix amb ells dos el floc frontal de cabells que en forma d’ona o de tupè en constitueix un tret distintiu clar.

Que ocasionalment també hi hagi alguns elements de roba compartits té més a veure amb l’estètica de l’època que amb influències directes. De la mateixa manera que Hergé deia haver-se inspirat en un germà, de la mà de Jesús Blasco el Cuto nen compartia trets amb l’Alejandro, a qui anomenaven familiarment així, i va créixer i evolucionar gairebé al mateix ritme biològic que el seu referent.

L’èxit espanyol de Cuto, al setmanari Chicos dels anys quaranta i a la revista batejada amb el seu nom a Portugal, té molt a veure amb els somnis d’aventura de qualsevol noi de l’època.

Enmig de les mancances de tot tipus de la primera postguerra, Cuto era la projecció del somieig evasiu de la majoria d’infants: un adolescent que coneixia noies, que conduïa grans cotxes, que pilotava avions, cavalcava, disparava, lluitava i investigava en el rol de detectiu, de cowboy o del que calgués. A l’hora d’expressar desitjos, fins i tot el jove Jesús Blasco va arribar a marcar un gol a la censura quan, ja el mateix 1945, crea una aventura de Cuto

(Tragedia en Oriente) en què els sicaris del malvat Fumanchú vesteixen l’uniforme nazi, malgrat ser prou conegudes fins aleshores les simpaties del règim franquista.

Cuto viatja contínuament, i tant va al Tibet com el trobem a Amèrica entre els indis. Però, ¿que no és contemporani del lector, a mitjan segle XX? Segur: en relats llargs com El pájaro azul i Hombres muertos en la isla, l’aventura comença amb el personatge al cinema totalment engrescat amb la idea de poder arribar a trobar-se enmig d’una aventura igual.

Aleshores? Doncs, això: que Cuto en los dominios de los sioux (1946) sembla un catàleg de tots els referents del western divulgats per les pel·lícules nord-americanes. I, al final, l’aventura viscuda no és res més... que el somni del noi que s’havia quedat adormit en aquells paratges, reconvertit el paisatge en escenografia.

Amb Cuto, Jesús Blasco experimentava contínuament recursos nous, i per a l’ocasió aquí fins i tot crea vinyetes d’un onirisme dalinià.

Influència directa del pintor empordanès? Més aviat, un cop més, de l’escola popular del cinema, a través dels decorats dalinians molt similars que un any abans acabava de divulgar Recuerda (1945), d’Alfred Hitchcock. lll

Bang, Bang, Blasco!

c

7

Bang, Bang, Blasco!

Històries del Far West des de Barcelona

Horitzons llunyans mnipresent com a temàtica i com a forma en el cinema i en la cultura popular al llarg del segle XX, també és possible resseguir la trajectòria de Jesús Blasco i els seus germans a través del gènere del western. El Jesús es va iniciar a mitjan anys trenta en el dibuix humorístic, amb l’estil de ninot. I ja en aquesta primera etapa trobem en aquest registre d’humor les aventures d’El cow-boy Tom Hates (Mickey, 1935). El pas a la línia realista el duu a terme després de la guerra, als anys quaranta, quan ja no fa compatible l’activitat passional com a dibuixant amb els estudis per ser radiotelegrafista de la marina mercant. És quan s’hi professionalitza com a forma de vida. I en algunes portades seves per a pulps d’aventures ja n’hi ha de western, com la que el 1943 publica a la col·lecció Yuma: El intrépido Arizona.

El ja esmentat Cuto en los dominios de los sioux és del 1946, una obra magistral pel que fa a l’aprofitament del gènere, amb l’acció trepidant que exigia la publicació per entregues al setmanari Chicos. I tot això és la base amb què Jesús Blasco fa el salt internacional, en equip amb dos dels seus germans (l’Alejandro i l’Adrià).

A començaments dels cinquanta, publica en una de les darreres etapes de Chicos, que havia estat la seva principal plataforma espanyola als anys quaranta, un altre western titulat Wild Batson, que –segons l’estudiós Antonio Martín– ja fa pensar en el treball en equip dels tres germans. Tot seguit publiquen les aventures d’un altre westman, Smiley O’Hara, a les revistes Nuevo Coyote i Cimarrón, en aquesta darrera amb una tècnica a l’aiguada que aconsegueix resultats molts expressius i elegants, gairebé de textura fotogràfica en les gradacions de matís de la trama de grisos. I és amb tota aquesta experiència creativa a les espatlles que arriben al mercat anglès, on una de les seves sèries llargues serà també una altra de l’Oest, aquest cop sobre un personatge clàssic: Buffalo Bill. La seva projecció internacional arranca d’aquests anys, quan a través dels editors anglesos el seu treball apareix en moltes altres llengües (amb grans èxits com The Steel Claw, Rob Riley o Edward and the Jumblies).

La maduresa creativa dels Blasco i del Jesús en particular queda palesa en una sèrie dels anys seixanta i setanta per al mercat francobelga:

Bang, Bang, Blasco!

O

9

Bang, Bang, Blasco!

10

Los Guerrilleros, titulat així en castellà pel passat de guerrilleros a Mèxic dels protagonistes.

Són les aventures d’un tercet peculiar: l’heroi idealista, però de revòlver ràpid, Ray; el seu fidel amic indi, Yuma; i el contrapunt humorístic, però també amb més càrrega humana, Pedro Alvarado de Guzmán, que el lector de còmics troba com una mena de intersecció del Capità Haddock (vegem com Pedro explica les històries del seu avantpassat a La sombra del antepasado i comparem-ho amb el Haddock d’El secret de l’Unicorn) i del mexicà Chico de la sèrie Zagor o el Kit Carson del Tex de l’editorial Bonelli italiana. En un estil realista molt expressiu, que recorre a l’humor com a recurs de caracterització, amb grans taques, amb una gran riquesa creativa per la varietat de plantejaments, Los Guerrilleros surt publicat a la revista Spirou entre el 1968 i els primers setanta, i en castellà en va sortir un àlbum a l’editorial Pala, de Luis Gasca, amb disseny d’Enric Satué i pròleg d’Antonio Martín, a més de diversos lliuraments a les revistes Hunter i Chito.

Una altra interessant col·laboració internacional és per al Tex de l’editorial Bonelli italiana. Tex és un mite a Itàlia, una sèrie de llarga durada que va néixer el 1948, obra del guionista Gianluigi Bonelli i el dibuixant Aurelio Galleppini.

Amb els anys, s’hi van incorporar altres dibuixants i guionistes. I els Blasco són dels comptats d’aquest país que hi han accedit.

Una de les particularitats del Tex italià és l’extensió de més cent pàgines dels seus quaderns, cosa que permet molt més que oferir acció: la recreació dels escenaris, amb angulacions diferents que poden estendre al llarg d’unes quantes pàgines una simple conversa, és un dels seus principals atractius, en un treball que aquí els Blasco fan més fi, molt més de línia, que l’expressiva taca d’Els Guerrilleros.

Treballaven a mida. Però, immensos com els paratges i les aventures que contenen i que conten, els Blasco són un excés, un pou sense fons ni mesura. lll

Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra C. Segre 24-32 08030 Barcelona Telèfon: 933 600 550

Organitza Biblioteques de Barcelona

Bang, Bang, Blasco!

Històries del Far West des de Barcelona

Activitats complementàries Dijous 14 de juny, inauguració (19 h)

Originals Jesús, Alejandro i Adrià Blasco (família Blasco Monterde) Comissariat i textos Joaquim Noguero Disseny gràfic Domènec Òrrit Realització vídeos Bàrbara Raubert Coordinació tècnica i fotografia Xavier Sanfulgencio Agraïments Antoni Adell, Julio Baños, Josep Maria Benet i Jornet, August Blasco Monterde, Adrià Blasco Durán, Paco Candel, Josefina Durán Espallargas, Joan Martí Pavón, Victor Mora, Maria Lluïsa Pazos, Alfons Sámper

Dilluns 18 de juny (19 h) Taula rodona L'oest de can Blasco, quina banda!, amb Javier Coma (estudiós del còmic i del western cinematogràfic), Armonía Rodríguez (autora d'El gran libro del Capitán Trueno i exguionista de la Bruguera), Joaquim Roglan (periodista i coneixedor de la cultura popular) i Carles Santamaria (guionista i director del Saló Internacional del Còmic de Barcelona), amb l'assistència entre el públic d'August Blasco, Josefina Duran (vídua d'Adrià Blasco) i Víctor Mora.

Dijous 5 de juliol (19 h) Taula rodona La punteria del dibuixant i el western, amb Luis Gasca (estudiós de la cultura popular), Román Gubern (catedràtic de Comunicació Audiovisual de la UAB), Antonio Martín (editor a Glenat i investigador del còmic) i Jaume Vidal (periodista i comissari d'exposicions de còmic).

Moderador de les converses Joaquim Noguero