El record d'Ignasí Iglesias Sant Andréu — aquest poblé anexe a la gran urbs barcelonina — recorda els homes que amb llur nom l'honren i honren Catalunya —• Pons i Gallarza, Brasés, Brosa, Martí Milá, Malats, Ramón Batlle, Dr. Coroleu etc. —, pero amb Ignasi Iglesias té una mena de venerado. Ja en el primer aniversari del traspas de Filustre andreuenc, hom intenta el canvi de nom del carrer de VOrdre, peí de Pautor á'«Els Vells». Es poc coneguda la comunicació de la «Comissió Municipal Permanent» de l'Ajuntament barceloní, la qual ens plau de transcriure, sense traduir-la tampoc perqué no perdi la sabor que la caracteritza: «Por último ha de decidirse la cuestión que plantean los firmantes de la solicitud que encabeza Don Juan Esteve Gil (hauria de dir Juan Esteva Gilí) interesando que se dé el nombre de Calle de Ignacio Iglesias, a la que de fecha muy antigua se designó en la barriada de San Andrés con la denominación de calle del Orden. La Ponencia haciéndose complacida eco de la petición de aquella barriada de conservar en una calle importante el nombre del literato fallecido quiso asignarlo a una vía cuya rotulación fuese reciente, y por eso propuso que se diera el prestigio de dicho nombre a la calle de la Solidaridad, título moderno sin tradición ciudadana y nacido de la pasión del momento político, y no es razón suficiente el hecho de existir en la calle del Orden la casa que vio nacer al poeta, sacrificando a este recuerdo una denominación, tan antigua como digna de todo respeto, no sólo por haberla sancionado el tiempo, sino por la idealidad que la motivó.» I mes avall, • refermant-se al mateix assumpte, hom pot llegir: «Cuarto. Que se desestima la petición formulada por Don Juan Esteve Gil en nombre propio y en representación de los demás firmantes de la instancia presentada en 4 de Octubre último, interesando que se dé el nombre de Ignacio Iglesias, a la calle del Orden de la barriada de San Andrés y no a la de la Solidari-

dad de la misma barriada; porque a más de haber sido presentada dicha solicitud después de finado con exceso el plazo de información pública, es constante criterio de la Ponencia no modificar las denominaciones sancianactas por el tiempo, en cuyo caso se encuentia la denominación de la vía que interesan sea modificada, mucho más antigua que la de la calle de la Solidaridad que se titulará de Ignacio Iglesias.» — (Aquesta comunicació fou rebuda peí senyor Esteva el 20 de desembre del 1929.) Aquest canvi, com és de suposar, no fou admés pels andreuencs, i poc després aparegueren uns rétols pintats donant el nom de Carrer d'Ignasi Iglesias al que llavors dula el nom de l'Ordre. Els andreuencs correspongueren com un sol home a la subscripció «Pro Pont Ignasi Iglesias», nom que es dona a la idea d'erigir un monument a Pillustre andreuenc consistent en uns jardins reces pels vellets i d'esbargiment pels infants en mig deis quals hi hauria la Font amb grups escultórics per perpetuar la memoria de l'home preciar. Fets que encara no havem escatit totalment ocasionaren la fallida d'aquest projecte, del fons del qual hom diu que se n'ha destinat una part a l'Escola Ignasi Iglesias; puix que amb aquest fi s'entregá a la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. L'aportació deis andreuencs, en aquest cas, fou en collaboració amb altres grups de Barcelona i forans. A part d'aixó, pero, a Sant Andreu s'ha constituit cada any la «Comissió Pro-Memoria Ignasi Iglesias», amb representacions deis diversos Grups d'aficionats al Teatre, de Sant Andreu, i d'altres culturáis. Aquesta Comissió té cura d'organitzar una sentida manifestació anual de record a Ignasi Iglesias. A part d'aixó hom recorda, per mitjá de la paraula, les dots d'home exemplar de qué estava investit l'andreuenc que s'honora. Es bonic de veure-hi, en aquesta manifestació anual, gran nombre d'infants de les escoles de Sant Andreu que dipositen les seves corones i poms de flors i branques de llorer da-

126

munt la toinba que guarda les despulles d'aquell que tant els estimava en vida, qui els contempla, en efigie tallada en marbre per l'artista Borrel Nicolau, amb aquell amor, encara, qué vessava el seu cor quan era viu en carn i ossos. La Comissió Pro Memoria Ignasi Iglesias organitzá, en collaboració amb grups d'altres amics del Poeta dais Humus no andreuencs, tots els actes que es celebraren quan fou possible, úesprés del que hem deixat dit abans, de donar el nom del Carrer d'Ignasi Iglesias a l'anomenat de TOrdre. Aquesta Comissió, actuant d'acord amb els ideáis que informaven l'homenatjat, ha donat ais seus actes un carácter simbólic i ha concedit a un vellet l'honor de descobrir la placa que dona el nom al carrer, enlloc de confiar-ho a representante jerárquics de la constitució política. Posteiiorment, en el conjunt d'actes que

celebra, ni ha afegit el d'un certamen de lectura entre els infants mes avantatjats de les escoles andreuenques. A mes ha aconseguit que tots els grups d'aficionats al teatre de la barriada, dediquin les represntacions del mes d'octubre a obres exclussivament d'Ignasi Iglesias. Recordem que, malgrat els fets d'octubre de l'any darrer, la corona de flors a Ignasi Iglesias no ni manca: una corona gran, de fusió de grups, d'esperits que recorden l'apóstol de la bondat i la justicia, a la confecció de la qual col-laboraren amb llur aportació pecuniaria els aficionáis al teatre i amics d'Ignasi Iglesias. En el darrer any, donades les circumstáncies especiáis que travessárem no es portaren a terme els actes projectats.. Així, senzillament, com si complissin un deure, els andreuencs recorden Ignasi Iglesias. F. M. P.

L'Ignasí Iglesias i els infants L'Ignasi Iglesias sentia un amor extraordinari pels infants. En tota la seva obra, — deliri de la seva vida que no va veure florir —, s'hi veu un desig constant, una preocupació produ'ida per aquell fill que havia somniat tota la vida i que no va veure arribar mai. Preocupació que va transformar-se en una tendresa infinita per tots els infants. El plor d'un iníant l'esborronava. Qui sap per qué plora? — es deia. I es sentia adolorit. El cor se li encongia. «La llar apagada», l'última obra que va produir, n'és un magnífic exemple. El seu amor ais petits no té fi. Cada vegada devé mes tendré. Clementina marxa de la casa on l'han recollida des de petita. Els gelos que sent l'esposa de l'escultor li obliguen. I ella, Clementina. marxa, plena de dolor moral. Tranquila, pero. Qué li importa el benestar, si ella s'endu el seu fill? I va amb serenitat. Cara a la vida. Duu el seu fill ais bragos disposada a sofrir i a lluitar

per ell. Suprema aspiració ja de la seva vida i la seva joventut sacrificada.

L'home de demá será mes perfecte. El món avanga. Cal pero, que no deixem morir en el fred de l'oblit els homes que han sofert i han lluitat per la dignificació del poblé sembrant art i bondat. L'amor que l'Iglesias sentia pels infants s'ha de correspondre. Hem de fer que els infants, homes futurs, no 1'oblidin. Un deis mitjans mes eficagos fóra destinai una secció especial de literatura per a infants en la biblioteca Ignasi Iglesias, que avíat s'inaugurará. I editar «La Baldufa d'Or», que ja que no hem pogut assaborir la seva escenificado, almenys poguéssim gaudir-la per mitjá de la lectura, Doménec ORO