Guia taxi driver

De Niro i Scorsese N º: 34 Martin Scorsese i Robert De Niro han col laborat molt freqüentment durant tota la seva carrera, realitzant plegats un total de vuit films des de 1973. Sovint emmarcats en el gènere del crim organitzat, són considerats per molts entre els millors de la història del cinema.

La seva relació comença després de que l’èxit del primer llargmetratge d’Scorsese, Who’s that Knocking at my Door? el fes entrar en el cercle de joves talents del cinema americà dels ’70, com podien ser Spielberg, George Lucas, Francis Ford Coppola, Robert Zemeckis o Brian De Palma. Sembla ser que aquest últim va ser qui va presentar-los, ja que De Niro va protagonitzar el seu debut com a actor en un film de De Palma anomenat Greetings l’any 1968.

La seva primera col laboració és el film Mean Streets (1973), un drama criminal ambientat al barri de Little Italy de Nova York, que suposa l’esclat de De Niro com a actor. Cal remarcar que a l’any següent guanyà l’Oscar com a millor secundari per la seva actuació a El Padrino II, de Francis Ford Coppola.

Posteriorment realitzen Taxi Driver (1976), film que té una gran repercussió cultural, malgrat no haver estat premiada amb cap Oscar, i New York, New York (1977).

Durant la dècada dels ’80 col laboren a Toro Salvatge (1980), film pel qual De Niro guanya un Oscar i Scorsese és nominat com a millor director, i en King of the Comedy (1983), considerada un fracàs comercial tot i les bones crítiques rebudes.

Durant els anys ’90 tornen a col laborar en films com Un dels nostres (1990), El cap de la por (1991) i Casino (1995). S’especula que en un futur puguin tornar a reunir-se per realitzar un biopic sobre Frank Sinatra i una possible seqüela de Taxi Driver.

26/09/14

Taxi Driver (1976)

FITXA TÈCNICA: TÍTOL ORIGINAL: Taxi Driver ANY: 1976 DURACIÓ: 113 min.

PAÍS: Estats Units DIRECTOR: Martin Scorsese GUIÓ: Paul Schrader MÚSICA: Bernard Herrmann FOTOGRAFIA: Michael Chapman INTÈRPRETS: Robert De Niro, Cybill Shepherd, Jodie Foster, Albert Brooks, Harvey Keitel, Peter Boyle, Leonard Harris, Martin Scorsese, Joe Spinell GÈNERE: Drama PREMIS: 1976 – 4 nominacions als Oscar per millor pel lícula, actor, secundari i música. Palma d’Or per la millor pel lícula al festival de Cannes. 2 nominacions als Globus d’Or per actor de drama i guió. 3 premis BAFTA per actriu revelació, secundària i música. Premi del Cercle de Crítics de Nova York pel millor actor.

SINOPSI: El veterà de la guerra del Vietnam Travis Bickle (Robert De Niro), treballa com a taxista nocturn a Nova York per tal de combatre l’insomni. Home poc sociable, que amb prou feines te contacte amb la resta de persones, viu obsessionat amb Betsy, una atractiva rossa que treballa com a voluntària d’una campanya política.

Desolat per la violència i sordidesa que dominen la ciutat, un dia decideix passar a l’acció pel seu propi compte.

Bibliografia recomanada disponible a la Xarxa de Biblioteques o o o o

Sotinel, Thomas. Martin Scorsese. Paris : Cahiers du cinema, cop. 2010.

778.5(Sco) Sot Alberich, Enrique. Martin Scorsese : vivir el cine. [Barcelona] : Glénat, 1999.

778.5(Sco) Alb Losilla, Carlos. Taxi Driver ; Johnny Guitar. Barcelona : Dirigido, cop. 1997.

778.5 Los Scorsese, Martin. Mis placeres de cinéfilo : textos, entrevistas, filmografía.

Barcelona [etc.] : Paidós, cop. 2000. 778.5(Sco) Sco

El Club de Cinema Una proposta diferent per parlar de cinema i descobrir les claus del llenguatge cinematogràfic.

Sessions mensuals, l’últim divendres de cada mes a les 18h/18:30h hores a la sala d’actes.

Bloc: http://elclubdecinema.blogspot.com Adreça electrònica: club.cinema.bjsv@gmail.com

Martin Scorsese

Taxi Driver

(Nova York, EUA. 17 de novembre de 1942) Descendent d'immigrants sicilians, va néixer a Queens, Nova York, però va créixer al barri de Little Italy de la mateixa ciutat, escenari de moltes de les seves pel lícules. Els seus pares eren Luciano Charles Scorsese i Catherine Cappa, tots dos treballadors de la indústria tèxtil.

Influenciat per John Ford, Orson Welles, Luchino Visconti, Federico Fellini i sobretot, Michael Powell, Martin Scorsese va començar a rodar els seus primers curts, com Vesuvius VI (1959) i, poc després, el 1963, es va incorporar a la Universitat de Nova York per estudiar cinematografia, la seva gran passió al costat del món del rock.

El 1973 arriba la primera gran pel lícula i també la primera de les fructíferes col laboracions amb l'actor Robert De Niro Mean streets, que protagonitzarà amb posterioritat a la mateixa dècada títols com Taxi Driver (1976) o New York, New York (1977). El 1974 Scorsese dirigeix Alícia ja no viu aquí, drama psicològic i romàntic protagonitzat per Ellen Burstyn, que guanyaria l’Oscar a la millor actriu.

Toro Salvatge (1980), un biopic dramatitzat sobre les vivències del boxejador Jake LaMotta li va valer un Oscar a Robert de Niro i un altre a Thelma Schoonmaker. Scorsese no va rebre fins a aquesta pel lícula la seva primera nominació com a director.

El 1990 va tornar a ser candidat al premi Oscar pel film Un dels nostres, novament amb Robert De Niro. Posteriorment va rodar el remake Cape Fear (1991), va adaptar la novel la d'Edith Wharton a L'edat de la innocència (1993), va tornar al cinema de gàngsters amb Casino (1995), amb la vida del Dalai Lama a Kundun (1997) i va portar a la pantalla el drama urbà i psicològic Bringing Out the Dead (1999).

Posteriorment protagonitza tres col laboracions consecutives amb l'actor Leonardo DiCaprio: Gangs of New York (2002), , L'aviador (2004), i Infiltrats (2006), que suposà per fi que guanyés l'Oscar al millor director i millor pel lícula. El 2008 realitza el documental Shine a Light, sobre els Rolling Stones.

El 2011 guanya un premi BAFTA per Hugo i el 2013 realitza la seva cinquena col laboració amb DiCaprio, El lobo de Wall Street, pel lícula que obté un gran èxit de públic.

Taxi Driver explica la història de Travis Bickle, un excombatent de la guerra del Vietnam que intenta combatre l’insomni treballant de nit com a taxista als carrers d’una ciutat de Nova York retratada de forma apocalíptica i decadent.

El film explora la maldat psicològica a través d’aquest personatge obsessiu i solitari, que indirectament descarrega tota la seva ràbia i frustració sobre la societat que ha provocat la seva alienació.

Aquest torturat personatge intenta connectar de nou amb la societat, primer a través d’una relació frustrada amb una atractiva voluntària d’una campanya política, i posteriorment amb l’intent d’alliberar una joveníssima prostituta de 12 anys (interpretada per Jodie Foster) del seu proxeneta.

Taxi Driver està fortament influenciada per la pel lícula The searchers (1956) de John Ford, la història també d’un veterà de la guerra de secessió americana, socialment apartat, que s’obsessiona en la recerca i posterior rescat de la seva neboda de les mans d’un cabdill comanxe. Aquesta recerca fanàtica per alliberar la noia, restaurar la seva virtut i retornar-la a la societat per tal de purificar la seva pròpia ànima podem trobar-la idènticament retratada a Taxi Driver.

Travis Brickle és un personatge desesperadament necessitat de contacte amb algú, i el film pot ser llegit com si es tractés d’una successió constant d’intents fallits d’apropament a la resta de personatges, que poden ser resumits en la famosíssima frase que en Brickle diu davant del mirall: “Are you talkin' to me? Well, I'm the only one here” [“Parles amb mi? Bé, sóc l’únic que hi ha per aquí”].