alcorrent_estiu_2026

El Poble Nou de Benitatxell

Descarrega’t Al Corrent

ACTUALITAT

FUTUR CENTRE CULTURAL

Benitatxell adquireix

4 parcel·les per a la construcció d’un futur centre cultural

L'equip de govern del Poble Nou de Benitatxell ha fet el primer pas per a fer realitat una infraestructura llargament esperada per la ciutadania: l’adquisició de quatre parcel·les en l’avinguda de València que serviran per a albergar el futur centre cultural multiusos.

Recentment s’ha formalitzat la compra d’aquests terrenys, que sumen una superfície total de 3.350 m². Inclouen una parcel·la de 2.316 m² per 480.010 euros, una altra de 251 m² per 64.820,42 euros, una tercera de 492 m² per 134.936,62 euros i una quarta de 305 m² de superfície, amb 291 m² construïts corresponents a un habitatge, per un valor de 165.064,56 euros.

Aquesta fita suposa el punt de partida per a complir amb una demanda històrica, assentant les bases d’un espai modern i versàtil on la cultura i la trobada social tinguen, per fi, una llar pròpia i a cobert. Comptarà, a més de amb un saló d’actes, amb un museu experiencial de Les Pesqueres, aules, pàrquing subterrani i una plaça.

Comptarà, a més de amb un saló d’actes, amb un museu experiencial de Les Pesqueres, aules, pàrquing subterrani i una plaça

L’alcalde, Miguel Ángel García, ha celebrat la notícia. "Estem d’enhorabona. L’adquisició d’aquests terrenys representa la compra més ambiciosa i estratègica que s’ha dut a terme en la localitat”. El primer edil ha destacat que l’objectiu és dotar al municipi d’un edifici polivalent i de gran utilitat perquè no siga només un auditori d’ús estricte, sinó un espai viu i flexible.

Segons ha explicat, s’ha projectat "un lloc pensat per a gaudir i compartir entre tots els veïns, capaç d’acollir des de l’arribada dels Reis Mags fins a obres teatrals, concerts o celebracions populars que requerisquen instal·lar taules i cadires, satisfent així el dèficit d’inversions en infraestructures que ha patit el municipi”.

Aquest projecte és el resultat d’un intens treball tècnic i polític que es remunta a l’any 2019. Encara que inicialment els esforços es van centrar en les negociacions amb els propietaris d’un immoble situat en una ubicació diferent, la falta d’acord en aquesta alternativa va alentir els progressos. Fa aproximadament un any es va iniciar l’estudi de l’actual ubicació en l’avinguda de València, que els informes tècnics van assenyalar com l’opció més avantatjosa per a l’equipament. Al llarg de l’últim any s’han succeït les reunions amb els distints propietaris de les quatre parcel·les fins a aconseguir l’acord de compra que s’ha formalitzat recentment.

FUTUR CENTRE CULTURAL

Tal com es desprén de l’informe tècnic elaborat pel departament d’urbanisme, aquests terrenys constitueixen l’emplaçament "idoni i singularment adequat” per a l’edificació del centre polivalent i la resta de les infraestructures. El document basa les seues conclusions en la ubicació estratègica dins del nucli urbà i en les dimensions de la superfície de 3.350 m², ja que no existeix en el municipi una altra alternativa equivalent.

A aquesta idoneïtat se suma l’excel·lent accessibilitat de la parcel·la, que permet un accés còmode i ràpid en vehicle, facilitant l’aparcament i evitant la saturació de trànsit en el nucli antic. A més, aquest emplaçament està en consonància amb el Pla de Mobilitat, que contempla la futura projecció d’un nou vial urbà per a connectar l’entrada per Xàbia amb l’accés per Teulada a través de l’avinguda d’Alacant, garantint així una infraestructura integrada però amb un funcionament perifèric que protegeix el centre de l’afluència de cotxes.

Per últim, la cota natural del terreny, en situar-se davall de la rasant de l’avinguda, possibilitarà la implantació d’un aparcament subterrani sense necessitat de grans excavacions, la qual cosa suposa un avantatge tècnic i econòmic significatiu que converteix aquestes parcel·les en una oportunitat estratègica per al desenvolupament local.

Contará, además de con un salón de actos, con un museo experiencial de Les Pesqueres, aulas, parking subterráneo y una plaza

Benitatxell

adquiere 4 parcelas para la construcción de un futuro centro cultural

El equipo de gobierno de El Poble Nou de Benitatxell ha dado el primer paso para hacer realidad una infraestructura largamente esperada por la ciudadanía: la adquisición de cuatro parcelas en la avenida de València que servirán para albergar el futuro centro cultural multiusos.

Recientemente se ha formalizado la compra de estos terrenos, que suman una superficie total de 3.350 m². Incluyen una parcela de 2.316 m² por 480.010 euros, otra de 251 m² por 64.820,42 euros, una tercera de 492 m² por 134.936,62 euros y una cuarta de 305 m² de superficie, con 291 m² construidos correspondientes a una vivienda, por un valor de 165.064,56 euros.

Este hito supone el punto de partida para cumplir con una demanda histórica, sentando las bases de un espacio moderno y versátil donde la cultura y el encuentro social tengan, por fin, un hogar propio y a cubierto. Contará, además de con un salón de actos, con un museo experiencial de Les Pesqueres, aulas, parking subterráneo y una plaza.

El alcalde, Miguel Ángel García, ha celebrado la noticia. "Estamos de enhorabuena. La adquisición de estos terrenos representa la compra más ambiciosa y estratégica que se ha llevado a cabo en la localidad”. El primer edil ha destacado que el objetivo es dotar al municipio de un edificio polivalente y de gran utilidad para que no sea solo un auditorio de uso estricto, sino un espacio vivo y flexible.

Según ha explicado, se ha proyectado "un lugar pensado para disfrutar y compartir entre todos los vecinos, capaz de acoger desde la llegada de los Reyes Magos hasta obras teatrales, conciertos o celebraciones populares que requieran instalar mesas y sillas, satisfaciendo así el déficit de inversiones en infraestructuras que ha sufrido el municipio”.

Este proyecto es el resultado de un intenso trabajo técnico y político que se remonta al año 2019. Aunque inicialmente los esfuerzos se centraron en las negociaciones con los propietarios de un inmueble situado en una ubicación distinta, la falta de acuerdo en esta alternativa ralentizó los progresos. Hace aproximadamente un año se inició el estudio de la actual ubicación en la avenida de València, que los informes técnicos señalaron como la opción más ventajosa para el equipamiento. A lo largo del último año se han sucedido las reuniones con los distintos propietarios de las cuatro parcelas hasta alcanzar el acuerdo de compra que se ha formalizado recientemente.

Tal y como se desprende del informe técnico elaborado por el departamento de urbanismo, estos terrenos constituyen el emplazamiento "idóneo y singularmente adecuado” para la edificación del centro polivalente y el resto de las infraestructuras. El documento basa sus conclusiones en la ubicación estratégica dentro del núcleo urbano y en las dimensiones de la superficie de 3.350 m², ya que no existe en el municipio otra alternativa equivalente.

A esta idoneidad se suma la excelente accesibilidad de la parcela, que permite un acceso cómodo y rápido en vehículo,

It will have, in addition to an assembly hall, an experiential museum of Les Pesqueres, classrooms, underground parking and a square

FUTUR CENTRE CULTURAL

facilitando el aparcamiento y evitando la saturación de tráfico en el casco antiguo. Además, este emplazamiento está en consonancia con el Plan de Movilidad, que contempla la futura proyección de un nuevo vial urbano para conectar la entrada por Xàbia con el acceso por Teulada a través de la avenida de Alicante, garantizando así una infraestructura integrada pero con un funcionamiento periférico que protege el centro de la afluencia de coches.

Por último, la cota natural del terreno, al situarse por debajo de la rasante de la avenida, posibilitará la implantación de un aparcamiento subterráneo sin necesidad de grandes excavaciones, lo que supone una ventaja técnica y económica significativa que convierte estas parcelas en una oportunidad estratégica para el desarrollo local.

Benitatxell acquires 4 plots for the construction of a future cultural centre

The government team of El Poble Nou de Benitatxell has taken the first step towards making an infrastructure long awaited by neighbours into a reality: the acquisition of four plots on Valencia avenue that will be used to house the future multipurpose cultural centre.

FUTUR CENTRE CULTURAL

The purchase of these plots of land, which add up to a total area of 3,350 m², has recently been formalised. They include a plot of 2,316 m² for €480,010, another of 251 m² for €64,820.42, a third of 492 m² for €134,936.62 and a fourth of 305 m² of surface area, with 291 m² built corresponding to a house, for a value of €165,064.56.

This milestone is the starting point to meet a historical demand, laying the foundations for a modern and versatile space where culture and social encounter finally have their own home and shelter. It will have, in addition to an assembly hall, an experiential museum of Les Pesqueres, classrooms, underground parking and a square.

The mayor, Miguel Ángel García, has celebrated the news. "We are in luck. The acquisition of these lands represents the most ambitious and strategic purchase that has been carried out in town”. The mayor stressed that the objective is to provide the municipality with a multipurpose and very useful building so that it is not only an auditorium for strict use, but a living and flexible space.

As he explained, "a place designed to enjoy and share among all the neighbours, capable of hosting from the arrival of the Three Wise Men to plays, concerts or popular celebrations that require the installation of tables and chairs, thus satisfying the deficit of investments in infrastructures that the municipality has suffered”.

This project is the result of intense technical and political work that dates back to 2019. While efforts were initially focused on negotiations with the owners of a property located in a different location, the lack of agreement on this alternative slowed progress. About a year ago, the study of the current location on Valencia avenue began, which the technical reports indicated as the most advantageous option for the equipment. Over the last year, meetings have taken place with the different owners of the four plots until the purchase agreement has been reached, which has recently been formalised.

Neben einem Veranstaltungssaal wird es ein Erlebnis-Museum von Les Pesqueres, Unterrichtsräume, eine Tiefgarage und einen Platz geben

As can be seen from the technical report prepared by the urban planning department, these lands constitute the "ideal and singularly suitable” location for the construction of the multipurpose centre and the rest of the infrastructures. The document bases its conclusions on the strategic location within the urban core and on the dimensions of the surface area of 3,350 m², since there is no other equivalent alternative in the municipality.

Added to this suitability is the excellent accessibility of the plot, which allows comfortable and quick access by vehicle, facilitating parking and avoiding traffic saturation in the old town. In addition, this location is in line with the Mobility Plan, which contemplates the future projection of a new urban road to connect the entrance through Xàbia with the access through Teulada through Alicante avenue, thus guaranteeing an integrated infrastructure but with a peripheral operation that protects the centre from the influx of cars.

Finally, the natural level of the land, as it is located below the level of the avenue, will make it possible to implement an underground car park without the need for major excavations, which is a significant technical and economic advantage that makes these plots a strategic opportunity for local development.

Benitatxell erwirbt vier Grundstücke für den Bau eines künftigen Kulturzentrums

Die Gemeindeverwaltung von El Poble Nou de Benitatxell hat den ersten Schritt unternommen, um eine von den Bürgern seit langem erwartete Infrastruktur zu verwirklichen: den Erwerb von vier Grundstücken an der Avenida de València, auf denen das künftige multifunktionale Kulturzentrum entstehen soll.

Der Kauf dieser Grundstücke mit einer Gesamtfläche von 3.350 m² wurde kürzlich formell abgeschlossen. Dazu

gehören ein Grundstück von 2.316 m² für 480.010 Euro, ein weiteres mit 251 m² für 64.820,42 Euro, ein drittes mit 492 m² für 134.936,62 Euro und ein viertes mit einer Fläche von 305 m², von denen 291 m² bebaut sind und einer Wohnimmobilie entsprechen, im Wert von 165.064,56 Euro.

Dieser Meilenstein bildet den Ausgangspunkt für die Erfüllung eines langjährigen Anliegens und legt den Grundstein für einen modernen und vielseitigen Ort, an dem Kultur und gesellschaftliches Zusammenkommen endlich ein eigenes, überdachtes Zuhause finden. Neben einem Veranstaltungssaal wird es ein Erlebnis-Museum von Les Pesqueres , Unterrichtsräume, eine Tiefgarage und einen Platz geben.

Der Bürgermeister, Miguel Ángel García, hat die Nachricht begrüßt. "Wir haben Grund zum Feiern. Der Erwerb dieser Grundstücke stellt den ehrgeizigsten und strategisch wichtigsten Kauf dar, der jemals in der Gemeinde getätigt wurde." Der Bürgermeister betonte, dass das Ziel darin bestehe, die Gemeinde mit einem vielseitigen und äußerst nützlichen Gebäude auszustatten, das nicht nur als reiner Veranstaltungssaal, sondern als lebendiger und flexibler Raum dienen solle.

Wie er erklärte, wurde "ein Ort konzipiert, der dazu gedacht ist, dass alle Anwohner ihn gemeinsam genießen und nutzen können, und der von der Ankunft der Heiligen Drei Könige bis hin zu Theateraufführungen, Konzerten oder Volksfesten, für die Tische und Stühle aufgestellt werden müssen, alles beherbergen kann, wodurch der Mangel an Infrastrukturinvestitionen, unter dem die Gemeinde gelitten hat, behoben wird".

Dieses Projekt ist das Ergebnis intensiver technischer und politischer Arbeit, die bis ins Jahr 2019 zurückreicht. Obwohl sich die Bemühungen zunächst auf Verhandlungen mit den Eigentümern einer Immobilie an einem anderen Standort konzentrierten, verlangsamte die fehlende Einigung über diese Alternative den Fortschritt. Vor etwa einem Jahr begann die Prüfung des aktuellen Standorts an der Avenida de València, den die technischen Gutachten als die vorteilhafteste Option für die Anlage auswiesen. Im Laufe des letzten Jahres fanden zahlreiche Treffen mit den verschiedenen Eigentümern der vier Grundstücke statt, bis schließlich die Kaufvereinbarung erzielt wurde, die kürzlich formell besiegelt wurde.

Wie aus dem vom Stadtplanungsamt erstellten technischen Bericht hervorgeht, stellen die-

FUTUR CENTRE CULTURAL

se Grundstücke den "idealen und in einzigartiger Weise geeigneten" Standort für den Bau des Mehrzweckzentrums und der übrigen Infrastruktur dar. Das Dokument stützt seine Schlussfolgerungen auf die strategische Lage innerhalb des Stadtkerns und auf die Größe der Fläche von 3.350 m², da es in der Gemeinde keine gleichwertige Alternative gibt.

Zu dieser Eignung kommt die hervorragende Erreichbarkeit des Grundstücks hinzu, die eine bequeme und schnelle Anfahrt mit dem Auto ermöglicht, das Parken erleichtert und eine Verkehrsüberlastung in der Altstadt verhindert. Zudem steht dieser Standort im Einklang mit dem Mobilitätsplan, der die künftige Planung einer neuen städtischen Verkehrsverbindung vorsieht, um die Zufahrt über Xàbia mit dem Zugang über Teulada entlang der Avenida de Alicante zu verbinden. Dadurch wird eine integrierte Infrastruktur gewährleistet, die jedoch am Stadtrand verläuft und so das Zentrum vor dem Autoverkehr schützt.

Schließlich ermöglicht die natürliche Geländehöhe, die unterhalb der Straßenebene der Avenida liegt, die Errichtung einer Tiefgarage ohne umfangreiche Aushubarbeiten, was einen erheblichen technischen und wirtschaftlichen Vorteil darstellt und diese Grundstücke zu einer strategischen Chance für die lokale Entwicklung macht.

RESTAURACIÓ COVA DE LES BRUIXES

RESTAURACIÓ COVA DE LES BRUIXES

Benitatxell restaura la Cova de les Bruixes per a consolidar-la com a gran enclavament patrimonial

L’àrea de Patrimoni està ultimant els treballs de consolidació i posada en valor del jaciment arqueològic de la Cova de les Bruixes. Un projecte multidisciplinari l'eix central del qual és la recuperació i restauració integral de l’enclavament, millorant l’accessibilitat per a garantir la seua posada en valor i dotar al conjunt d’un orde que permeta transformar-lo en un espai visitable.

L’objectiu final de la intervenció és crear un itinerari interpretatiu que permeta als visitants comprendre la importància històrica de l’enclavament mitjançant un recorregut delimitat i protegit que garantisca la

conservació de les restes visibles. El projecte integra panelleria informativa i espais d’oci com taules de pícnic i un àrea recreativa infantil tipus "sorrer”.

L'eix central del projecte és la recuperació i restauració integral de l’enclavament, millorant l’accessibilitat per a garantir la seua posada en valor i dotar al conjunt d’un orde que permeta transformar-lo en un espai visitable

No és l’únic element patrimonial que l’Ajuntament recuperarà i posarà en valor. S’ha completat ja la fase de redacció del pla per a la recuperació del llavador de l’Abiar. Després de vora un any de treball tècnic per a complir amb les exigències que suposa la seua catalogació com a Bé de Rellevància Local, el projecte ha sigut desenvolupat per un equip multidisciplinari.

Una vegada finalitzada la redacció tècnica, el consistori està en fase de licitació de les obres. Paral·lelament, l’àrea de Cultura i l’Oficina de Patrimoni han presentat la documentació necessària per a optar a diverses ajudes autonòmiques de protecció del patrimoni, amb l’objectiu de costejar parcialment o íntegrament l’actuació.

El regidor de Patrimoni, Víctor Bisquert, ha destacat la importància d’aquestes actuacions per a la identitat del municipi. "Amb l’inici d’aquests treballs estem recuperant la nostra història i la nostra memòria. L’objectiu és posar en valor aquest llegat únic i convertir-lo en un atractiu cultural i turístic que enriquisca l’experiència de qui ens visita”.

Benitatxell restaura la Cova de les Bruixes para consolidarla como gran enclave patrimonial

El área de Patrimonio está ultimando los trabajos de consolidación y puesta en valor del yacimiento arqueológico de la Cova de les Bruixes. Un proyecto multidisciplinar cuyo eje central es la recuperación y restauración integral del enclave, mejorando la accesibilidad para garantizar su puesta en valor y dotar al conjunto de un orden que permita transformarlo en un espacio visitable.

El objetivo final de la intervención es crear un itinerario interpretativo que permita a los visitantes comprender la importancia histórica del enclave mediante un recorrido delimitado y protegido que garantice

RESTAURACIÓ COVA DE LES BRUIXES

El eje central del proyecto es la recuperación y restauración integral del enclave, mejorando la accesibilidad para garantizar su puesta en valor y dotar al conjunto de un orden que permita transformarlo en un espacio visitable

la conservación de los restos visibles. El proyecto integra panelería informativa y espacios de ocio como mesas de picnic y un área recreativa infantil tipo "arenero”.

No es el único elemento patrimonial que el Ayuntamiento va a recuperar y poner en valor. Se ha completado ya la fase de redacción del plan para la recuperación del lavadero de l’Abiar. Tras cerca de un año de trabajo técnico para cumplir con las exigencias que supone su catalogación como Bien de Relevancia Local, el proyecto ha sido desarrollado por un equipo multidisciplinar.

Una vez finalizada la redacción técnica, el consistorio está en fase de licitación de las obras. Paralelamente, el área de Cultura y la Oficina de Patrimonio han presentado la documentación necesaria para optar a diversas ayudas autonómicas de protección del patrimonio, con el objetivo costear parcial o íntegramente la actuación.

El concejal de Patrimonio, Víctor Bisquert, ha destacado la importancia de estas actuaciones para la identidad del municipio. "Con el inicio de estos trabajos estamos recuperando nuestra historia y nuestra memoria. El objetivo es poner en valor este legado único y convertirlo en un atractivo cultural y turístico que enriquezca la experiencia de quienes nos visitan”.

Benitatxell restores the Cova de les Bruixes (Cave of the Witches) to consolidate it as a great patrimonial enclave

The Patrimony area is finishing the consolidation and enhancement work of the archaeological site of the Cova de les Bruixes. A multidisciplinary project whose central axis is the recovery and comprehensive restoration of the enclave, improving accessibility to guarantee its enhancement and provide the complex with an order that allows it to be transformed into a space that can be visited.

RESTAURACIÓ COVA DE LES BRUIXES

The final objective of the intervention is to create an interpretive itinerary that allows visitors to understand the historical importance of the enclave through a delimited and protected route that guarantees the conservation of the visible remains. The project integrates information panels and leisure spaces such as picnic tables and a children’s recreational area type "sandbox”.

It is not the only patrimonial element that the Council is going to recover and value. The drafting phase of the plan for the recovery of l’Abiar washhouse has already been completed. After nearly a year of technical work to meet the requirements of its classification as an Asset of Local Relevance, the project has been developed by a multidisciplinary team.

Once the technical drafting has been completed, the council is in the bidding phase for the works. At the same time, the area of Culture and the Patrimony Office have presented the necessary documentation to qualify for various regional subsidies for the protection of patrimony, with the aim of partially or fully paying for the action.

A multidisciplinary project whose central axis is the recovery and comprehensive restoration of the enclave, improving accessibility to guarantee its enhancement and provide the complex with an order that allows it to be transformed into a space that can be visited

The Councillor of Patrimony, Víctor Bisquert, has highlighted the importance of these actions for the identity of the municipality. "With the beginning of these works we are recovering our history and our memory. The objective is to value this unique legacy and turn it into a cultural and tourist attraction that enriches the experience of those who visit us”.

Benitatxell

restauriert die Cova de les Bruixes, um sie als bedeutende Kulturerbestätte zu festigen

Die Abteilung für Kulturerbe schließt derzeit die Arbeiten zur Konsolidierung und Aufwertung der archäologischen Stätte Cova de les Bruixes ab. Ein multidisziplinäres Projekt, dessen zentraler Schwerpunkt die umfassende Wiederherstellung und Restaurierung der Stätte ist, wobei die Zugänglichkeit verbessert wird, um ihre Aufwertung

LES PESQUERES, EN REALITAT VIRTUAL

zu gewährleisten und dem Ensemble eine Struktur zu verleihen, die es ermöglicht, es in einen besuchbaren Ort zu verwandeln.

Das Endziel der Maßnahme ist die Schaffung eines Lehrpfads, der es den Besuchern ermöglicht, die historische Bedeutung der Stätte anhand eines abgegrenzten und geschützten Rundgangs zu verstehen, der die Erhaltung der sichtbaren Überreste gewährleistet. Das Projekt umfasst Informationstafeln sowie Freizeitbereiche wie Picknicktische und einen Kinderspielplatz mit Sandkasten.

Nach Fertigstellung der technischen Planung befindet sich die Stadtverwaltung derzeit in der Ausschreibungsphase für die Bauarbeiten. Parallel dazu haben das Kulturamt und das Amt für Denkmalpflege die erforderlichen Unterlagen eingereicht, um sich um verschiedene regionale Fördermittel für den Denkmalschutz zu bewerben, mit dem Ziel, die Maßnahme ganz oder teilweise zu finanzieren.

Der Stadtrat für Kulturerbe, Víctor Bisquert, hat die Bedeutung dieser Maßnahmen für die Identität der Gemeinde

hervorgehoben. "Mit dem Beginn dieser Arbeiten gewinnen wir unsere Geschichte und unser Gedächtnis zurück. Das Ziel ist es, dieses einzigartige Erbe aufzuwerten und es zu einer kulturellen und touristischen Attraktion zu machen, die das Erlebnis unserer Besucher bereichert."

LES PESQUERES, EN REALITAT VIRTUAL

Benitatxell recupera el patrimoni de Les Pesqueres a través d’una experiència de realitat virtual immersiva

Ein multidisziplinäres

Projekt, dessen zentraler Schwerpunkt die umfassende Wiederherstellung und Restaurierung der Stätte ist, wobei die Zugänglichkeit verbessert wird, um ihre Aufwertung zu gewährleisten und dem Ensemble eine Struktur zu verleihen, die es ermöglicht, es in einen besuchbaren Ort zu verwandeln.

L’Ajuntament dona un pas decisiu en la digitalització i posada en valor del seu patrimoni. El departament de Patrimoni ha adjudicat a l’empresa Innoarea el desenvolupament d’una experiència de recreació virtual dedicada a les emblemàtiques Pesqueres de Cingle. Aquest projecte permetrà conéixer de prop l’art de la pesca tradicional en els penya-segats, una pràctica única la dificultat d’accés de la qual requeria d’una solució tecnològica innovadora per a la seua divulgació.

La recreació se centrarà en tres pesqueres situades en l’entorn de la Cova dels Arcs: la Branca, la Taula i la del Moraig. El sistema oferirà tres punts de visualització per a realitzar un recorregut complet des de dalt dels penya-segats, passant pel vertiginós descens per escales i cordes, fins a la pesquera en plena activitat. Per a dotar de realisme l’experiència, es recrearan digitalment figures de pescadors locals i s’inclourà un sistema d’àudio interactiu amb sons reals i locucions professionals en quatre idiomes: valencià, castellà, anglés i francés.

El projecte es podrà gaudir de forma remota a través d’una web-app interactiva compatible amb dispositius mòbils, accessible mitjançant codis QR instal·lats en faristols físics. Així mateix, l'Ajuntament disposarà d'ulleres de realitat

LES PESQUERES, EN REALITAT VIRTUAL

virtual en l'oficina de Turisme i altres espais públics per a oferir una experiència totalment immersiva. Aquesta actuació està emmarcada en el Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació (PSTD) i compta amb finançament europeu a través dels fons Next Generation EU.

Per a dotar de realisme

l’experiència, es recrearan digitalment figures de pescadors locals i s’inclourà un sistema d’àudio interactiu amb sons reals i locucions professionals en quatre idiomes: valencià, castellà, anglés i francés

El regidor de Patrimoni i Turisme, Víctor Bisquert, ha destacat que "amb aquest projecte no sols apostem per la innovació, sinó que complim amb el deure moral de salvaguardar la seua identitat”. Segons ha manifestat l’edil, "les Pesqueres representen l’esforç i la valentia dels nostres avantpassats en un entorn tan bell com hostil, i gràcies a la realitat virtual aconseguirem que un patrimoni hui físicament inaccessible per a la majoria siga universal, interactiu i mai caiga en l’oblit”.

Benitatxell recupera el patrimonio de ‘Les Pesqueres’ a través de una experiencia de realidad virtual inmersiva

El Ayuntamiento da un paso decisivo en la digitalización y puesta en valor de su patrimonio. El departamento de

LES PESQUERES, EN REALITAT VIRTUAL

Patrimonio ha adjudicado a la empresa Innoarea el desarrollo de una experiencia de recreación virtual dedicada a las emblemáticas Pesqueres de Cingle Este proyecto permitirá conocer de cerca el arte de la pesca tradicional en los acantilados, una práctica única cuya dificultad de acceso requería de una solución tecnológica innovadora para su divulgación.

La recreación se centrará en tres pesqueras situadas en el entorno de la Cova dels Arcs: la Branca, la Taula y la del Moraig. El sistema ofrecerá tres puntos de visualización para realizar un recorrido completo desde lo alto de los acantilados, pasando por el vertiginoso descenso por escaleras y cuerdas, hasta la pesquera en plena actividad. Para dotar de realismo a la experiencia, se recrearán digitalmente figuras de pescadores locales y se incluirá un sistema de audio interactivo con sonidos reales y locuciones profesionales en cuatro idiomas: valenciano, castellano, inglés y francés.

El proyecto se podrá disfrutar de forma remota a través de una web-app interactiva compatible con dispositivos

Para dotar de realismo a la experiencia, se recrearán digitalmente figuras de pescadores locales y se incluirá un sistema de audio interactivo con sonidos reales y locuciones profesionales en cuatro idiomas: valenciano, castellano, inglés y francés

móviles, accesible mediante códigos QR instalados en atriles físicos. Asimismo, el Ayuntamiento dispondrá de gafas de realidad virtual en la oficina de Turismo y otros espacios públicos para ofrecer una experiencia totalmente inmersiva. Esta actuación está enmarcada en el Plan de Sostenibilidad Turística en Destino (PSTD) y cuenta con financiación europea a través de los fondos Next Generation EU.

El concejal de Patrimonio y Turismo, Víctor Bisquert, ha destacado que "con este proyecto no solo apostamos por la innovación, sino que cumplimos con el deber moral de salvaguardar su identidad”. Según ha manifestado el edil, "les Pesqueres representan el esfuerzo y la valentía de nuestros antepasados en un entorno tan bello como hostil, y gracias a la realidad virtual vamos a conseguir que un patrimonio hoy físicamente inaccesible para la mayoría sea universal, interactivo y nunca caiga en el olvido”.

Benitatxell retrieves the patrimony of ‘Les Pesqueres’ through an immersive virtual reality experience

The Council takes a decisive step in the digitalisation and enhancement of its patrimony. The Department of Patrimony has awarded the company Innoarea the development of a virtual recreation

LES PESQUERES, EN REALITAT VIRTUAL

experience dedicated to the emblematic Pesqueres de Cingle. This project will allow you to learn about the art of traditional fishing on the cliffs, a unique practice whose difficulty of access required an innovative technological solution for its dissemination.

The recreation will focus on three fishing villages located in the surroundings of the Cova dels Arcs: La Branca, La Taula and La del Moraig. The system will offer three viewing points to make a complete route from the top of the cliffs, through the vertiginous descent by stairs and ropes, to the fishing in full activity. To give realism to the experience, figures of local fishermen will be digitally recreated and an interactive audio system will be included with real sounds and professional voiceovers in four languages: Valencian, Spanish, English and French.

The project can be enjoyed remotely through an interactive web-app compatible with mobile devices, accessible through QR codes installed on physical lecterns. Likewise, the Council will have virtual reality glasses in the Tourist Office and other public spaces to offer a fully immersive experience. This action

To give realism to the experience, figures of local fishermen will be digitally recreated and an interactive audio system will be included with real sounds and professional voiceovers in four languages: Valencian, Spanish, English and French

is part of the Destination Tourism Sustainability Plan (PSTD) and has European funding through the Next Generation EU funds.

The Councillor of Patrimony and Tourism, Víctor Bisquert, stressed that "with this project we are not only committed to innovation, but we are fulfilling the moral duty to safeguard their identity”. According to the mayor, "the Pesqueres represent the effort and courage of our ancestors in an environment as beautiful as hostile, and thanks to virtual reality we are going to make a heritage that today is physically inaccessible to the majority be universal, interactive and never fall into oblivion”.

Benitatxell lässt das Kulturerbe von "Les Pesqueres" durch ein immersives VirtualReality-Erlebnis wiederaufleben

Die Stadtverwaltung unternimmt einen entscheidenden Schritt bei der Digitalisierung und Aufwertung ihres Kulturerbes. Die Abteilung für Kulturerbe hat das Unternehmen Innoarea mit der Entwicklung einer virtuellen Nachbildung beauftragt, die den symbolträchtigen "Pesqueres de Cingle" gewidmet ist. Dieses Projekt ermöglicht es, die Kunst des traditionellen Fischfangs an den Steilküsten

A NINGÚ LI INTERESSEN LES TUES MERDES

hautnah zu erleben – eine einzigartige Praxis, deren schwer zugängliche Lage eine innovative technologische Lösung für ihre Vermittlung erforderte.

Die Nachstellung konzentriert sich auf drei Fischereistellen in der Umgebung der Cova dels Arcs: La Branca, La Taula und La del Moraig. Das System bietet drei Aussichtspunkte, um einen vollständigen Rundgang zu ermöglichen – von der Spitze der Klippen über den schwindelerregenden Abstieg über Treppen und Seile bis hin zur Fischereistelle in voller Betriebsamkeit. Um das Erlebnis realistisch zu gestalten, werden digitale Figuren lokaler Fischer nachgebildet und ein interaktives Audiosystem mit authentischen Geräuschen und professionellen Sprachaufnahmen in vier Sprachen integriert: Valencianisch, Spanisch, Englisch und Französisch.

Das Projekt kann aus der Ferne über eine interaktive, mit Mobilgeräten kompatible Web-App genutzt werden, die über QR-Codes an physischen Ständern zugänglich ist. Zudem wird die Stadtverwaltung im Tourismusbüro und an anderen öffentlichen Orten Virtual-

Reality-Brillen zur Verfügung stellen, um ein vollständig immersives Erlebnis zu bieten. Diese Maßnahme ist Teil des Plans für nachhaltigen Tourismus am Reiseziel (PSTD) und wird durch europäische Mittel aus dem Fonds "Next Generation EU" finanziert.

Der Stadtrat für Kulturerbe und Tourismus, Víctor Bisquert, betonte, dass "wir mit diesem Projekt nicht nur auf Innovation setzen, sondern auch unserer moralischen Pflicht nachkommen, ihre Identität zu bewahren". Wie der Stadtrat erklärte, "stehen Les Pesqueres für die Anstrengungen und den Mut unserer Vorfahren in einer ebenso schönen wie feindlichen Umgebung, und dank der virtuellen Realität werden wir erreichen, dass ein Kulturerbe, das heute für die meisten physisch unzugänglich ist, universell und interaktiv wird und niemals in Vergessenheit gerät".

A NINGÚ LI INTERESSEN LES

TEUES MERDES

Um das Erlebnis realistisch zu gestalten, werden digitale Figuren lokaler Fischer nachgebildet und ein interaktives Audiosystem mit authentischen Geräuschen und professionellen Sprachaufnahmen in vier Sprachen integriert: Valencianisch, Spanisch, Englisch und Französisch.

"A ningú li interessen les teues merdes":

Benitatxell es posa seriós contra l’incivisme d’alguns responsables

de gossos

Sense embuts ni eufemismes institucionals, el Poble Nou de Benitatxell ha llançat una impactant campanya de sensibilització ciutadana dirigida als responsables de mascotes. Impulsada per les àrees de Residus Urbans i Serveis Municipals, baix la direcció dels regidors Javi Cabrera i María José Ivars, la iniciativa té com a objectiu principal erradicar l’abandonament d’excrements canins i la falta de neteja d’orins a les vies públiques.

Dissenyada per Punt Estudi baix el contundent lema "A ningú li interessen les teues merdes”, la campanya ha

A NINGÚ LI INTERESSEN LES TUES MERDES

recorregut a una identitat visual satírica protagonitzada per un gos de globus i una emoticona d’un excrement brillant. Amb este enfocament directe i canalla, el consistori buscava captar l’atenció veïnal i recordar que la convivència depén de la col·laboració de tota la ciutadania.

Ha contemplat diverses accions a peu de carrer, que inclouen la instal·lació de noves papereres i cartelleria informativa en punts estratègics. Així mateix, s’han distribuït fullets informatius i botelles especials

per a diluir les miccions amb aigua, acció que es va reforçar amb un punt informatiu al mercadet municipal, a més d’un vídeo promocional en xarxes socials.

Des de l’Ajuntament recorden que l’Ordenança Municipal de Convivència Ciutadana prohibeix portar el gos solt (ha d’anar amb corretja de màxim 2 metres) i obliga a arreplegar les defecacions. Les multes per no netejar els orins o no arreplegar els excrements oscil·len entre els 200 i els 3.000 euros.

"A ningú li interessen les teues merdes": Benitatxell se pone serio contra el incivismo de algunos responsables de perros

Sense embuts ni eufemismes institucionals, el Poble Nou de Benitatxell ha llançat una impactant campanya de sensibilització ciutadana dirigida als responsables de mascotes. Sin rodeos ni eufemismos institucionales, El Poble Nou de Benitatxell ha lanzado una impactante campaña de sensibilización ciudadana dirigida a los responsables de mascotas.

Sin rodeos ni eufemismos institucionales, El Poble Nou de Benitatxell ha lanzado una impactante campaña de sensibilización ciudadana dirigida a los responsables de mascotas. Impulsada por las áreas de Residuos Urbanos y Servicios Municipales, bajo la dirección de los concejales Javi Cabrera y María José Ivars, la iniciativa tiene como objetivo principal erradicar el abandono de excrementos caninos y la falta de limpieza de orines en las vías públicas.

Diseñada por Punt Estudi bajo el contundente lema "A nadie le interesan tus mierdas”, la campaña ha recurrido a una identidad visual satírica protagonizada por un perro de globos y un emoticono de un excremento brillante. Con este enfoque directo y canalla, el consistorio buscaba captar la atención vecinal y recordar que la convivencia depende de la colaboración de toda la ciudadanía.

Ha contemplado diversas acciones a pie de calle, que incluyen la instalación de nuevas papeleras y cartelería informativa en puntos estratégicos. Asimismo, se han distribuido folletos informativos y botellas especiales para diluir las micciones con agua, acción que se reforzó con un punto informativo en el mercadillo

A NINGÚ LI INTERESSEN LES TUES MERDES

municipal, además de un vídeo promocional en redes sociales.

Desde el Ayuntamiento recuerdan que la Ordenanza Municipal de Convivencia Ciudadana prohíbe llevar al perro suelto (debe ir con correa de máximo 2 metros) y obliga a recoger las defecaciones. Las multas por no limpiar los orines o no recoger los excrementos oscilan entre los 200 y los 3.000 euros.

"A ningú li interessen les teues merdes": Benitatxell gets serious against the incivility of some dog owners

Bluntly and without institutional euphemisms, El Poble Nou de Benitatxell has launched an impressive public awareness campaign addressed to pet owners.

Bluntly and without institutional euphemisms, El Poble Nou de Benitatxell has launched an impressive public awareness campaign addressed to pet owners.

Promoted by the councillorships of Waste and Municipal Services, with Javi Cabrera and María José Ivars in charge, the main objective of the initiative is to eradicate the abandonment of dog poo and the lack of cleaning of urine on public roads.

Designed by Punt Estudi under the forceful slogan "Nobody is interested in your shit”, the campaign has resorted to a satirical visual identity starring a balloon dog and an emoticon of shiny excrement. With this direct and rogue approach, the council sought to capture the attention of the neighbourhood and remember that coexistence depends on the collaboration of all citizens.

It has contemplated various actions at street level, which include the installation of new litter bins and informative signage at strategic points. Likewise, information leaflets and special bottles have been distributed to dilute urination with water, an action that was reinforced with an information point at the municipal street market, as well as a promotional video on social networks.

The Council recalls that the Municipal Ordinance of Citizen Coexistence prohibits taking the dog loose (it must be on a leash of a maximum of 2 meters) and requires the collection of excrements. Fines for not cleaning up urine or not picking poo up range from 200 to 3,000 euros.

"A ningú li interessen les teues merdes": Benitatxell geht hart gegen das rücksichtslose Verhalten einiger Hundebesitzer vor

Ohne Umschweife und ohne institutionelle Euphemismen hat El Poble Nou de Benitatxell eine eindringliche Sensibilisierungskampagne gestartet, die sich an Hundebesitzer richtet. Die Initiative,

A NINGÚ LI INTERESSEN LES TUES MERDES

die von den Abteilungen für Siedlungsabfälle und kommunale Dienstleistungen unter der Leitung der Stadträte Javi Cabrera und María José Ivars vorangetrieben wird, hat vor allem zum Ziel, das Weglassen von Hundekot und das Nichtbeseitigen von Urin auf öffentlichen Straßen zu unterbinden.

Die von Punt Estudi unter dem eindringlichen Slogan "Niemand ist an Deinem Hundekot interessiert" entworfene Kam-

pagne setzt auf eine satirische visuelle Identität, deren Hauptdarsteller ein Hund aus Luftballons und ein Emoticon in Form eines glänzenden Exkrements sind. Mit diesem direkten und frechen Ansatz wollte die Stadtverwaltung die Aufmerksamkeit der Anwohner wecken und daran erinnern, dass das Zusammenleben von der Zusammenarbeit aller Bürger abhängt.

Es wurden verschiedene Maßnahmen vor Ort durchgeführt, darunter die Aufstellung neuer Abfallbehälter und Informationsplakate an strategischen Punkten. Zudem wurden Informationsbroschüren und spezielle Flaschen zum Verdünnen von Urin mit Wasser verteilt. Diese Aktion wurde durch einen Informationsstand auf dem städtischen Markt am 17. Juni sowie durch ein Werbevideo in den sozialen Netzwerken verstärkt.

Ohne Umschweife und ohne institutionelle Euphemismen hat El Poble Nou de Benitatxell eine eindringliche Sensibilisierungskampagne gestartet, die sich an Hundebesitzer richtet

Die Stadtverwaltung weist darauf hin, dass die städtische Verordnung zum Zusammenleben in der Stadt das Freilaufenlassen von Hunden verbietet (Hunde müssen an einer maximal 2 Meter langen Leine geführt werden) und zur Beseitigung von Hundekot verpflichtet. Die Bußgelder für das Nichtbeseitigen von Urin oder Kot liegen zwischen 200 und 3.000 Euro.

ENTREVISTA

Jaume Morapedrós:

“Ens hem d’emancipar de certs dogmes del passat i començar a valorar els nostres productes autòctons”

Hi ha qui pensa que per a triomfar cal desconnectar de les arrels, però el cas de Jaume Mora Pedrós demostra tot el contrari. Després d’una sòlida i cosmopolita carrera internacional com a economista i consultor a KPMG que el va portar a viure a sis països diferents, aquest veí ha decidit deixar una gran firma a Londres per a perseguir la seua ambició més personal: posar en valor el potencial agroalimentari de la nostra terra i liderar una revolució des del sud d’Europa.

Ho fa a través de ‘La Penya’, un projecte empresarial i social que busca emancipar-nos dels dogmes del passat i retornar la dignitat al camp, començant per un producte tan identitari i de vegades maltractat com la garrofa.

Tenies una carrera sòlida i reputada a Londres com a consultor. Recordes un punt d’inflexió en el qual vas decidir que el teu futur estava en l’agroalimentació?

Soc economista i em vaig criar professionalment a KPMG. La meua carrera amb ells era sòlida, i em va permetre viure a sis països diferents. Quan vaig dir que ho deixava va ser una sorpresa per a tothom.

No va ser una reacció impulsiva, sinó una decisió molt reflexionada i estudiada. Els dos primers anys d’aquesta iniciativa els vaig centrar en fer una recerca econòmica i social en profunditat. Vaig dedicar molts esforços en entendre com funcionen els altres països a nivell agroalimentari. Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia són països amb un model gastronòmic exemplar, amb productes frescs, de qualitat, amb poca manipulació i amb uns nivells nutricionals molt bons. Precisament per l’experiència d’haver vist que països amb molts menys actius aconsegueixen posar en valor els seus productes, volia lluitar per posar Espanya al mapa.

La meua experiència amb l’anàlisi i les dades em diu que el mercat demana aquest tipus de productes. I ara, amb els conflictes mundials que estem patint, emfatitze encara més en el fet que és imperatiu tenir una seguretat alimentària i que desenvolupem els nostres actius. Perquè això, a més, té beneficis addicionals com la preservació del paisatge, la sobirania territorial i la posada en valor de la terra, la qual, des del meu punt de vista, l’estem malbaratant. Necessitem fomentar una economia totalment diversa.

Què és exactament el que feu a La Penya i què diferencia els vostres productes?

Tenim un catàleg de més de 200 productes en vies de desenvolupament. Al País Valencià estem treballant sobre tot la garrofa i les herbes mengívoles com el llicsó o la cama-roja. Però també, en homenatge al Poble Nou de Benitatxell, fem un hummus de fava excel·lent. A Galícia treballem amb altres aliments com la castanya o verdures locals, amb les que estem fent, per exemple, un kimchi amb grelos i nabizas.

Per què la garrofa? Què té d’especial este producte?

Vam decidir començar amb la garrofa perquè és un producte que té un potencial econòmic súper alt. A banda, la situació geopolítica del món ens beneficia, perquè el cacau està qüestionat. Tot i això, nosaltres no venem la garrofa com un substitutiu de la xocolata. Pense que és un error fer aquesta campanya de màrqueting, ja que la garrofa té personalitat i valor propi. Possiblement és un dels productes més complets que hi ha al mercat hui en dia. Conté minerals, antioxidants, calci, etc. I, a més, és molt versàtil.

ENTREVISTA

Ara mateixa tenim dos salses salades de tomaca seca i d’all negre i dos cremes untables dolces de torró, una amb ametlla i garrofa, i una altra amb avellana i garrofa. La d’all negre ha tingut una rebuda excepcional, i la tenim fins a restaurants amb estrela Michelin a Londres. Van molt bé amb carn, peix, verdures, etc.

Tots els productes estan centrats no sols en la qualitat i el gust al paladar, sinó també en el valor nutricional i la biodisponibilitat, que és la capacitat per absorbir nutrients. Volem que la garrofa forme part dels rituals de la gent i ho estem aconseguint. És un camí llarg, però volem demostrar que ens podem emancipar d’eixe pensament dogmàtic del passat de que la garrofa és el menjar del bestiar o el xocolate dels pobres.

Què et van dir els teus familiars i amics quan els vas contar que deixaves l’estabilitat d’una gran firma per a emprendre amb un fruit que molts en la zona encara associen només amb l’aliment per als animals?

He rebut comentaris de tot tipus: “és un somiador”, “on vas?”, “eixe és un venedor de fum”... La gent no s’ho ha acabat de creure, però el meu lema és “I’ll prove you wrong”: demostrarem que eixa gent està equivocada amb fets. O ho fem nosaltres o ho faran altres pobles que són millors comercialment. Els valencians necessitem sentir-nos més orgullosos del que tenim i copiar als americans o als italians, que tradicionalment han tingut una mentalitat més emprenedora i visionaria.

No va ser una reacció impulsiva, sinó una decisió molt reflexionada i estudiada. Els dos primers anys d’aquesta iniciativa els vaig centrar en fer una recerca econòmica i social en profunditat. Vaig dedicar molts esforços en entendre com funcionen els altres països a nivell agroalimentari.

Té la garrofa algun significat sentimental per a tu? Per què eixa estima?

No és un amor específicament a la garrofa. És un amor a la meua terra i la meua cultura. I la garrofa forma part d’ella. Però tenim altres productes com el raïmet de pastor amb salmorra típic de Xàbia, o l’oli El Tossut de Pedreguer, que és excel·lent.

Hem començat per la garrofa perquè forma part de la nostra identitat, però La Penya és garrofa, és oliva, és raïm i és tota mena de productes d’alt valor amb els quals aconseguim recuperar les varietats autòctones. Per posar un exemple, al País Valencià encara tenim eixa mentalitat de que el raïm giró no val res, però és una garnatxa excel·lent. Ens hem d’emancipar de certs dogmes del passat i començar a valorar els nostres productes autòctons.

Has portat els teus productes a Londres? En un mercat tan competitiu i cosmopolita, com reacciona la gent quan els prova per primera vegada?

Els productes tenen molt bona acceptació. A Londres estem ara a

restaurants d’alta cuina, tendes especialitzades i fem molta promoció a través d’esdeveniments privats. També hem anat a les escoles. Als xiquets i xiquetes els encanten les cremes de torró. Tenim un feedback excel·lent.

Ací a Espanya, on es poden comprar els productes de La Penya?

De moment, a Espanya els tenim només a la pàgina web lapenyamarketplace.com. A banda, tenim dos pàgines més, lapenyaconcept. com i lapenyatravel.com. A través d’elles organitzem viatges a la Marina Alta per a conèixer xicotets productors de garrofa o esdeveniments privats on cuinem amb els nostres productes.

Conta’ns més detalls sobre les visites a la Marina Alta.

Consisteixen en un cap de setmana totalment experiencial. Anem a finques de garrofers, cuinem amb garrofa i fem activitats paral·leles com ara rutes senderistes per les Valls de la Marina o els penya-segats del Poble Nou de Benitatxell. També hem portat a gent al Mitjafava Fest.

És un tipus de viatge excel·lent amb el que s’aconsegueix, a més, reinventar el turisme.

Sents que estem començant a valorar la garrofa, que s’està posant de moda?

Sí, definitivament. Tant des del punt de vista nutricional com de paladar, la gent es sorprèn molt gratament d’allò que ofereix. Els xefs d’alta cuina es queden altament sorpresos per la versatilitat dels productes i la qualitat al paladar. És un moviment que comença ara, però al País Valencià ja hi ha cuiners, com Quique Dacosta o Pep Romany, que han fet plats o elaboracions amb garrofa.

Els nutricionistes l’aprecien molt. Si tens diabetis la pots menjar perquè, tot i que és dolça, té un índex glucèmic molt baix. És un substitutiu del sucre refinat excel·lent, i té minerals i molt de calci. Estic totalment convençut, com deia abans, que la garrofa estarà al mercat en una dècada. M’agradaria que eixa tendència estiguera liderada des del País Valencià o des d’Espanya, i no des d’Itàlia, Israel o Estats Units. Pense que és el nostre torn.

És este projecte una oportunitat per a dinamitzar el sector agrícola de la nostra zona? Treballeu amb agricultors del Poble Nou o de Marina Alta?

Definitivament. L’ambició és fer l’agricultura, l’agroalimentació, la gastronomia i les arts culinàries rendibles. Volem arribar a pagar als agricultors 1,50 euros per quilo de garrofa, i no 30 o 40 cèntims, que és el que se’ls està pagant ara. S’ha de crear mercat per a poder fer-ho, i eixe és el nostre propòsit.

Estem treballant molt a prop dels agricultors de la Marina Alta, directa o indirectament. Volem que la gent que estima la terra puga treballar-la de manera digna, amb productes d’altíssima qualitat i amb preus competitius perquè es puga viure de la terra i hi haja relleu generacional.

Ja vos heu menejat per la comarca amb diverses iniciatives.

Al febrer vam participar al Feslalí d’Alcalalí. La gent va quedar molt contenta, i ara a les seues festes tornem a organitzar un altre esdeveniment. I com no, al juliol estarem al Poble Nou de Benitatxell, al Tasta l’Estiu, on les persones participants podran tastar els productes de la Penya fets amb garrofa.

També organitzem esdeveniments privats, com les ‘Nits de riurau’ al Poble Nou de Benitatxell, unes trobades on promovem productes de proximitat d’alta qualitat. L’ambició és que tots els pobles de la Marina que tinguen garrofa i vullguen crear una economia diversa ens conviden a les seues festes. Els retem a que, igual que hi ha un dia que es fa paella gegant, celebren una altra jornada on es faja una torrada de carn popular amb productes de garrofa.

A la resta d’Espanya hem estat en altres iniciatives. A maig vam participar a Peníscola a la XIII Jornada Tècnica EIG: foment i millora del cultiu de la garrofa, i pròximament estarem a Elx i a Cartagena.

Què trobaran els veïns de Benitatxell que s’apropen al tast de Tasta l’Estiu del 16 de juliol?

Farem un menú tant de sabors salats com dolços. Es podran provar les nostres salses amb carn i verdures, així com també les cremes dolces amb coca maria o algun altre dolç. La gent podrà comprovar que la garrofa no és el substitut de la xocolata, que va més enllà.

Et planteges en algun moment que el centre d’operacions de La Penya estiga al Poble Nou de Benitatxell? T’agradaria tornar a la teua terra?

Sí. Ens agradaria liderar aquest projecte des de la Marina Alta, i el Poble Nou i Alcalalí serien molt bons llocs. Volem que es cree ocupació, donar exemple de que es pot emprendre i que hi ha opcions més enllà del sector serveis i la construcció. Si el mercat ens ho permet i la gent ens dona suport volem crear indústria a la Marina i al País Valencià. Hem obert el camí, i ara és el moment per a la gent de participar-hi.

Jaume Morapedrós: “Tenemos que emanciparnos de ciertos dogmas del pasado y empezar a valorar nuestros productos autóctonos”

Hay quien piensa que para triunfar hay que desconectar de las raíces, pero el caso de Jaume Mora Pedrós demuestra todo lo contrario. Después de una sólida y cosmopolita carrera internacional como economista y consultor en KPMG que lo llevó a vivir en seis países diferentes, este vecino ha decidido dejar una gran firma en Londres para perseguir su ambición más personal: poner en valor el potencial agroalimentario de nuestra tierra y liderar una revolución desde el sur de Europa.

Lo hace a través de ‘La Penya’, un proyecto empresarial y social que busca emanciparnos de los dogmas del pasado y devolver la dignidad al campo, empezando por un producto tan identitario y a veces maltratado como la algarroba.

Tenías una carrera sólida y reputada en Londres como consultor. ¿Recuerdas un punto de inflexión en el que decidiste que tu futuro estaba en la agroalimentación?

Soy economista y me crié profesionalmente en KPMG. Mi carrera con ellos era sólida, y me permitió vivir en seis países diferentes. Cuando dije que lo dejaba fue una sorpresa para todo el mundo.

No fue una reacción impulsiva, sino una decisión muy reflexionada y estudiada. Los dos primeros años de esta iniciativa los centré en hacer una investigación económica y social en profundidad. Dediqué muchos esfuerzos a entender cómo funcionan los otros países a nivel agroalimentario. España, Italia, Portugal y Grecia son países con un modelo gastronómico ejemplar, con productos frescos, de calidad, con poca manipulación y con unos niveles nutricionales muy buenos. Precisamente por la experiencia de haber visto que países con muchos menos activos consiguen poner en valor sus productos, quería luchar por poner a España en el mapa.

Mi experiencia con el análisis y los datos me dice que el mercado pide este tipo de productos. Y ahora, con los conflictos mundiales que estamos sufriendo, enfatizo todavía más en que es imperativo tener una seguridad alimentaria y que desarrollemos nuestros activos. Porque esto, además, tiene beneficios adicionales como la preservación del paisaje, la soberanía territorial y la puesta en valor de la tierra, que, desde mi punto de vista, la estamos malvendiendo. Necesitamos fomentar una economía totalmente diversa.

¿Qué es exactamente lo que hacéis en La Penya y qué diferencia vuestros productos?

Tenemos un catálogo de más de 200 productos en vías de desarrollo. En el País Valencià estamos trabajando sobre todo la algarroba y las hierbas comestibles como el llicsó (cerrajón) o la cama-roja (achicoria dulce). Pero también, en homenaje a El Poble Nou de Benitatxell, hacemos un hummus de haba excelente. En Galicia trabajamos con otros alimentos como la castaña o verduras locales, con las que estamos haciendo, por ejemplo, un kimchi con grelos y nabizas.

¿Por qué la algarroba? ¿Qué tiene de especial este producto?

Decidimos empezar con la algarroba porque es un producto que tiene un potencial económico súper alto. Además, la situación geopolítica del mundo nos beneficia, porque el cacao está cuestionado. Aun así, nosotros no vendemos la algarroba como un sustitutivo del chocolate. Pienso que es un error hacer esta campaña de marketing, ya que la algarroba tiene personalidad y valor propio. Posiblemente es uno de los productos más completos que hay en el mercado hoy en día. Contiene minerales, antioxidantes, calcio, etc. Y, además, es muy versátil.

Ahora mismo tenemos dos salsas saladas de tomate seco y de ajo negro y dos cremas untables dulces de turrón, una con almendra y algarroba, y otra con avellana y algarroba. La de ajo negro ha tenido una acogida excepcional, y la tenemos hasta en restaurantes con estrella Michelin en Londres. Van muy bien con carne, pescado, verduras, etc.

Todos los productos están centrados no solo en la calidad y el gusto al paladar, sino también en el valor nutricional y la biodisponibilidad, que es la capacidad para absorber

No fue una reacción impulsiva, sino una decisión muy reflexionada y estudiada. Los dos primeros años de esta iniciativa los centré en hacer una investigación económica y social en profundidad. Dediqué muchos esfuerzos a entender cómo funcionan los otros países a nivel agroalimentario.

nutrientes. Queremos que la algarroba forme parte de los rituales de la gente y lo estamos consiguiendo. Es un camino largo, pero queremos demostrar que nos podemos emancipar de ese pensamiento dogmático del pasado de que la algarroba es la comida del ganado o el chocolate de los pobres.

¿Qué te dijeron tus familiares y amigos cuando les contaste que dejabas la estabilidad de una gran firma para emprender con un fruto que muchos en la zona todavía asocian solo con el alimento para los animales?

He recibido comentarios de todo tipo: “es un soñador”, “¿a dónde vas?”, “ese es un vendedor de humo”... La gente no se lo ha terminado de creer, pero mi lema es “I’ll prove you wrong”: demostraremos que esa gente está equivocada con hechos. O lo hacemos nosotros o lo harán otros pueblos que son mejores comercialmente. Los valencianos necesitamos sentirnos más orgullosos de lo que tenemos y copiar a los americanos o a los italianos, que tradicionalmente han tenido una mentalidad más emprendedora y visionaria.

¿Tiene la algarroba algún significado sentimental para ti? ¿Por qué ese aprecio?

No es un amor específicamente a la algarroba. Es un amor a mi tierra y a mi cultura. Y la algarroba forma parte de ella. Pero tenemos otros productos como el raïmet de pastor (hinojo marino) con salmuera típico de Xàbia, o el aceite El Tossut de Pedreguer, que es excelente.

Hemos empezado por la algarroba porque forma parte de nuestra identidad, pero La Penya es algarroba, es oliva, es uva y es todo tipo de productos de alto valor con los que conseguimos recuperar las variedades autóctonas. Por poner un ejemplo, en el País Valencià todavía tenemos esa mentalidad de que la uva giró no vale nada, pero es una garnacha excelente. Tenemos que emanciparnos de ciertos dogmas del pasado y empezar a valorar nuestros productos autóctonos.

¿Has llevado tus productos a Londres? En un mercado tan competitivo y cosmopolita, ¿cómo reacciona la gente cuando los prueba por primera vez?

Los productos tienen muy buena aceptación. En Londres estamos ahora en restaurantes de alta cocina, tiendas especializadas y hacemos mucha promoción a través de eventos privados. También hemos ido a las escuelas. A los niños y niñas les encantan las cremas de turrón. Tenemos un feedback excelente.

ENTREVISTA

Aquí en España, ¿dónde se pueden comprar los productos de La Penya?

De momento, en España los tenemos solo en la página web lapenyamarketplace.com. Además, tenemos dos páginas más, lapenyaconcept.com y lapenyatravel.com. A través de ellas organizamos viajes a la Marina Alta para conocer a pequeños productores de algarroba o eventos privados donde cocinamos con nuestros productos.

Cuéntanos más detalles sobre las visitas a la Marina Alta.

Consisten en un fin de semana totalmente experiencial. Vamos a fincas de algarrobos, cocinamos con algarroba y hacemos actividades paralelas como rutas senderistas por les Valls de la Marina o los acantilados de El Poble Nou de Benitatxell. También hemos llevado a gente al Mitjafava Fest. Es un tipo de viaje excelente con el que se consigue, además, reinventar el turismo.

¿Sientes que estamos empezando a valorar la algarroba, que se está poniendo de moda?

Sí, definitivamente. Tanto desde el punto de vista nutricional como de paladar, la gente se sorprende muy

gratamente de lo que ofrece. Los chefs de alta cocina se quedan altamente sorprendidos por la versatilidad de los productos y la calidad al paladar. Es un movimiento que empieza ahora, pero en el País Valencià ya hay cocineros, como Quique Dacosta o Pep Romany, que han hecho platos o elaboraciones con algarroba.

Los nutricionistas la aprecian mucho. Si tienes diabetes la puedes comer porque, aunque es dulce, tiene un índice glucémico muy bajo. Es un sustitutivo del azúcar refinado excelente, y tiene minerales y mucho calcio. Estoy totalmente convencido, como decía antes, de que la algarroba estará en el mercado en una década. Me gustaría que esa tendencia estuviera liderada desde el País Valencià o desde España, y no desde Italia, Israel o Estados Unidos. Pienso que es nuestro turno.

¿Es este proyecto una oportunidad para dinamizar el sector agrícola de nuestra zona? ¿Trabajáis con agricultores de El Poble Nou o de la Marina Alta?

Definitivamente. La ambición es hacer la agricultura, la agroalimentación, la gastronomía y las artes culinarias rentables. Queremos llegar a pagar a los agricultores 1,50 euros por kilo de algarroba, y no 30 o 40 céntimos, que es lo que se les está pagando ahora. Se tiene que crear mercado para poder hacerlo, y ese es nuestro propósito.

Estamos trabajando muy de cerca con los agricultores de la Marina Alta, directa o indirectamente. Queremos que la gente que aprecia la tierra pueda trabajarla de manera digna, con productos de altísima calidad y con precios competitivos para que se pueda vivir de ella y haya relevo generacional.

Ya os habéis movido por la comarca con diversas iniciativas.

En febrero participamos en el Feslalí de Alcalalí. La gente quedó muy contenta, y ahora en sus fiestas volvemos a organizar otro evento. Y cómo no, en julio estaremos en El Poble Nou de Benitatxell, en el Tasta l’Estiu, donde las personas participantes podrán probar los productos de La Penya hechos con algarroba.

También organizamos eventos privados, como las ‘Nits de riurau’ en El Poble Nou de Benitatxell, unos encuentros donde promovemos productos de proximidad de alta calidad. La ambición es que todos los pueblos de la Marina que tengan algarroba y quieran crear una economía diversa nos inviten a sus fiestas. Los retamos a que, al igual que hay un día que se hace paella gigante, celebren otra jornada donde se haga una barbacoa popular de carne con productos de algarroba.

En el resto de España hemos estado en otras iniciativas. En mayo participamos en Peñíscola en la XIII Jornada Técnica EIG: fomento y mejora del cultivo de la algarroba, y próximamente estaremos en Elche y en Cartagena.

¿Qué encontrarán los vecinos de Benitatxell que se acerquen a la cata de Tasta l’Estiu del 16 de julio?

Haremos un menú tanto de sabores salados como dulces. Se podrán probar nuestras salsas con carne y verduras, así como también las cremas dulces con coca maría o algún otro dulce. La gente podrá comprobar que la algarroba no es el sustituto del chocolate, que va más allá.

¿Te planteas en algún momento que el centro de operaciones de La Penya esté en El Poble Nou de Benitatxell?

¿Te gustaría volver a tu tierra?

Sí. Nos gustaría liderar este proyecto desde la Marina Alta, y El Poble Nou y Alcalalí serían muy buenos lugares. Queremos que se cree empleo, dar ejemplo de que se puede emprender y que hay opciones más allá del sector servicios y la construcción. Si el mercado nos lo permite y la gente nos apoya queremos crear industria en la Marina y en el País Valencià. Hemos abierto el camino, y ahora es el momento para la gente de participar en él.

Jaume Morapedrós: “We have to emancipate ourselves from certain dogmas of the past and start valuing our local products”

There are those who think that to succeed you have to disconnect from your roots, but the case of Jaume Mora Pedrós shows the opposite. After a solid and cosmopolitan international career as an economist and consultant at KPMG that led him to live in six different countries, this neighbour has decided to leave a large firm in London to pursue his most personal ambition: to value the agri-food potential of our land and lead a revolution from southern Europe.

It does so through ‘La Penya’, a business and social project that seeks to emancipate us from the dogmas of the past and restore dignity to the countryside, starting with a product as identitarian and sometimes mistreated as carob.

You had a solid and reputable career in London as a consultant. Do you remember a turning point when you decided that your future was in agri-food?

I am an economist and I grew up professionally at KPMG. My career with them was solid, and it allowed me to live in six different countries. When I said I was quitting, it was a surprise to everyone.

It was not an impulsive reaction, but a very thoughtful and studied decision. The first two years of this initiative were focused on doing in-depth economic and social research. I dedicated a lot of effort to understanding how

other countries work at the agri-food level. Spain, Italy, Portugal and Greece are countries with an exemplary gastronomic model, with fresh, quality products, with little handling and with very good nutritional levels. Precisely because of the experience of having seen that countries with much fewer assets manage to value their products, I wanted to fight to put Spain on the map.

My experience with analytics and data tells me that the market is asking for these types of products. And now, with the global conflicts that we are experiencing, I emphasize even more that it is imperative to have food

ENTREVISTA

It was not an impulsive reaction, but a very thoughtful and studied decision. The first two years of this initiative were focused on doing in-depth economic and social research. I dedicated a lot of effort to understanding how other countries work at the agri-food level

What did your family and friends tell you when you told them that you were leaving the stability of a large firm to start a business with a fruit that many in the area still associate only with animal feed?

I have received comments of all kinds: “he is a dreamer”, “where are you going?”, “that is a all smoke and mirrors”... People have not quite believed it, but my motto is “I’ll prove you wrong”: we will prove those people wrong with facts. Either we do it or other towns that are better commercially will do it. Valencians need to feel more proud of what we have and copy the Americans or the Italians, who have traditionally had a more entrepreneurial and visionary mentality.

Does carob have any sentimental meaning for you?

Why this appreciation?

security and that we develop our assets. Because this, in addition, has benefits such as the preservation of the landscape, territorial sovereignty and the enhancement of the land, which, from my point of view, we are selling off. We need to foster a totally diverse economy.

What exactly do you do at La Penya and what differentiates your products?

We have a catalogue of more than 200 products in the process of development. In the País Valencià we are working mainly with carob and edible herbs such as llicsó (cerrajón / Sonchus acaulis) or cama-roja (sweet chicory). But also, honouring to El Poble Nou de Benitatxell, we make an excellent broad bean hummus. In Galicia we work with other foods such as chestnuts or local vegetables, with which we are making, for example, kimchi with turnip greens and turnips.

Why carob? What’s so special about this product?

We decided to start with carob because it is a product that has a super high economic potential. In addition, the geopolitical situation of the world benefits us, because cocoa is questioned. Even so, we do not sell carob as a substitute for chocolate. I think it is a mistake to do this marketing campaign, since carob has personality and its own value. It is possibly one of the most complete products on the market today. It contains minerals, antioxidants, calcium, etc. And it’s also very versatile.

Right now we have two salty sauces of dried tomato and black garlic and two sweet spreads of nougat, one with almond and carob, and the other with hazelnut and carob. The black garlic one has had an exceptional reception, and we even have it in Michelin-starred restaurants in London. They go very well with meat, fish, vegetables, etc.

All products are focused not only on quality and taste on the palate, but also on nutritional value and bioavailability, which is the ability to absorb nutrients. We want the carob to be part of people’s rituals and we are achieving it. It is a long road, but we want to show that we can emancipate ourselves from that dogmatic thinking of the past that carob is the food of the cattle or the chocolate of the poor.

It is not a specific love for carob. It is a love for my land and my culture. And carob is part of it. But we have other products such as the raïmet de pastor (sea fennel) with brine typical of Xàbia, or the oil El Tossut de Pedreguer, which is excellent.

We have started with carob because it is part of our identity, but La Penya is carob, it is olive, it is grape and it is all kinds of high-value products with which we manage to recover the native varieties. To give an example, in the País Valencià we still have that mentality that the Giró grape is worth nothing, but it is an excellent Grenache. We have to emancipate ourselves from certain dogmas of the past and start valuing our local products.

Have you taken your products to London? In such a competitive and cosmopolitan market, how do people react when they try them for the first time?

The products are very well accepted. In London we are now in fine dining restaurants, specialty stores and we do a lot of promotion through private events. We have also gone to schools. Boys and girls love nougat creams. We have excellent feedback .

Here in Spain, where can you buy La Penya products?

At the moment, in Spain we only have them on the lapenyamarketplace.com website. In addition, we have two more pages, lapenyaconcept.com and lapenyatravel.com. Through them we organise trips to La Marina Alta to meet small carob producers or private events where we cook with our products.

Tell us more details about the visits to La Marina Alta.

They consist of a totally experiential weekend. We go to carob tree farms, cook with carob and do parallel activities such as hiking routes through the Valls de la Marina or the cliffs of El Poble Nou de Benitatxell. We have also taken people to Mitjafava Fest. It is an excellent type of trip that also manages to reinvent tourism.

Do you feel that we are beginning to value carob, which is becoming fashionable?

Yes, definitely. Both from a nutritional and palate point of view, people are very pleasantly surprised by what it offers. Haute cuisine chefs are highly surprised by the versatility of the products and the quality on the palate. It is a movement that is starting now, but in the País Valencià there are already chefs, such as Quique Dacosta or Pep Romany, who have made dishes or preparations with carob.

Nutritionists appreciate it very much. If you have diabetes you can eat it because, although it is sweet, it has a very low glycemic index. It is an excellent substitute for refined sugar, and has minerals and a lot of calcium. I am totally convinced, as I said before, that carob will be on the market in a decade. I would like this trend to be led from the País Valencià or from Spain, and not from Italy, Israel or the United States. I think it’s our turn.

Is this project an opportunity to boost the agricultural sector in our area? Do you work with farmers from El Poble Nou or La Marina Alta?

Definitely. The ambition is to make agriculture, agri-food, gastronomy and culinary arts profitable. We

want to pay farmers 1.50 euros per kilo of carob, and not 30 or 40 cents, which is what they are being paid now. A market has to be created to be able to do so, and that is our purpose.

We are working very closely with the farmers of La Marina Alta, directly or indirectly. We want people who appreciate the land to be able to work it in a dignified way, with products of the highest quality and with competitive prices so that they can live from it and there is generational change.

You have already moved around the region with various initiatives.

In February we participated in the Feslalí of Alcalalí. The people were very happy, and now at their parties we are organising another event. And of course, in July we will be at El Poble Nou de Benitatxell, at the Tasta l’Estiu, where participants will be able to try La Penya’s products made with carob.

We also organise private events, such as ‘Nits de riurau’ at El Poble Nou de Benitatxell, meetings where we promote high-quality local products. The ambition is that all the towns in La Marina that have carob and want to create a diverse economy invite us to their parties. We challenge you, just as there is a day when giant paella is made, to celebrate another day where a popular barbecue of meat with carob products is made.

In the rest of Spain we have been involved in other initiatives. In May we participated in Peñíscola in the XIII EIG Technical Conference: promotion and improvement of carob cultivation, and soon we will be in Elche and Cartagena.

What will the residents of Benitatxell find when they come to the tasting of Tasta l’Estiu on July 16th?

We will be making a menu of both savory and sweet flavours. You can try our sauces with meat and vegetables, as well as sweet creams with coca maria or some other sweet. People will be able to see that carob is not the substitute for chocolate, which goes further.

Do you ever consider having La Penya’s operations centre at El Poble Nou de Benitatxell? Would you like to return to your homeland?

Yes. We would like to lead this project from La Marina Alta, and El Poble Nou and Alcalalí would be very good places. We want jobs to be created, to set an example that it is possible to be an entrepreneur and that there are options beyond the service sector and construction. If the market allows us and the people support us, we want to create industry in La Marina and in the País Valencià. We have led the way, and now it is time for people to participate in it.

ENTREVISTA

Jaume Morapedrós:

"Wir müssen uns von bestimmten Dogmen

der Vergangenheit lösen und anfangen, unsere einheimischen Produkte wertzuschätzen"

Manche glauben, man müsse sich von seinen Wurzeln lösen, um Erfolg zu haben, doch der Fall von Jaume Mora Pedrós beweist genau das Gegenteil. Nach einer soliden und kosmopolitischen internationalen Karriere als Ökonom und Berater bei KPMG, die ihn in sechs verschiedene Länder führte, hat dieser Einwohner beschlossen, eine große Firma in London zu verlassen, um sein ganz persönliches Ziel zu verfolgen: das Potenzial der Agrar- und Ernährungswirtschaft unserer Region zur Geltung zu bringen und eine Revolution aus Südeuropa heraus anzuführen.

Er tut dies durch "La Penya", ein unternehmerisches und soziales Projekt, das darauf abzielt, uns von den Dogmen der Vergangenheit zu befreien und dem ländlichen Raum seine Würde zurückzugeben, beginnend mit einem so identitätsstiftenden und doch oft vernachlässigten Produkt wie der Johannisbrotbaumfrucht.

Du hattest eine solide und angesehene Karriere als Berater in London. Erinnerst Du dich an einen Wendepunkt, an dem Du beschlossen hast, dass deine Zukunft in der Agrar- und Ernährungswirtschaft liegt?

Ich bin Wirtschaftswissenschaftler und habe meine berufliche Laufbahn bei KPMG begonnen. Meine Karriere dort war solide und ermöglichte es mir, in sechs verschiedenen Ländern zu leben. Als ich sagte, dass ich kündige, war das für alle eine Überraschung.

Es war keine impulsive Reaktion, sondern eine sehr wohlüberlegte und durchdachte Entscheidung. Die ersten beiden Jahre dieser Initiative habe ich darauf konzentriert, eingehende wirtschaftliche und soziale Untersuchungen durchzuführen. Ich habe viel Zeit und Mühe darauf verwendet, zu verstehen, wie andere Länder im Agrar- und Lebensmittelbereich funktionieren. Spanien, Italien, Portugal und Griechenland sind Länder mit einem vorbildlichen gastronomischen Modell: frische, hochwertige Produkte,

die nur minimal verarbeitet werden und einen sehr hohen Nährwert aufweisen. Gerade weil ich gesehen habe, dass Länder mit weitaus weniger Ressourcen es schaffen, ihre Produkte zur Geltung zu bringen, wollte ich mich dafür einsetzen, Spanien auf die Landkarte zu bringen.

Meine Erfahrung mit Analysen und Daten sagt mir, dass der Markt nach dieser Art von Produkten verlangt. Und jetzt, angesichts der weltweiten Konflikte, unter denen wir leiden, betone ich noch stärker, dass Ernährungssicherheit unerlässlich ist und dass wir unsere Ressourcen entwickeln müssen. Denn dies hat zudem zusätzliche Vorteile wie den Erhalt der Landschaft, die territoriale Souveränität und die Aufwertung des Bodens, den wir meiner Meinung nach unter Wert verkaufen. Wir müssen eine völlig vielfältige Wirtschaft fördern.

Was genau macht ihr bei La Penya und was zeichnet eure Produkte aus?

Wir haben ein Sortiment von über 200 Produkten in der Entwicklung. In der Region Valencia arbeiten wir vor allem mit Johannisbrot und essbaren Kräutern wie Llicsó (Gänseblümchen) oder Cama-roja (süße Zichorie). Aber auch als Hommage an El Poble Nou de Benitatxell stellen wir einen ausgezeichneten Hummus aus Bohnen her. In Galicien arbeiten wir mit anderen Lebensmitteln wie Kastanien oder lokalem Gemüse, aus denen wir zum Beispiel ein Kimchi mit Grelos und Nabizas herstellen. Warum Johannisbrot? Was ist das Besondere an diesem Produkt?

Wir haben uns entschieden, mit Johannisbrot zu beginnen, da dieses Produkt ein enormes wirtschaftliches Potenzial hat. Zudem kommt uns die aktuelle geopolitische Lage zugute, da Kakao derzeit in Frage gestellt wird. Dennoch verkaufen wir Johannisbrot nicht als Ersatz für Schokolade. Ich halte es für einen Fehler, eine solche Marketingkampagne zu führen, da Johannisbrot seinen

ganz eigenen Charakter und Wert hat. Sie ist möglicherweise eines der komplettesten Produkte, die es derzeit auf dem Markt gibt. Sie enthält Mineralstoffe, Antioxidantien, Kalzium usw. Und außerdem ist sie sehr vielseitig.

Derzeit haben wir zwei herzhafte Saucen aus getrockneten Tomaten und schwarzem Knoblauch sowie zwei süße Brotaufstriche aus Turrón, einen mit Mandeln und Johannisbrot und einen mit Haselnüssen und Johannisbrot. Die mit schwarzem Knoblauch wurde außergewöhnlich gut angenommen, und wir sind sogar in Michelin-Stern-Restaurants in London vertreten. Sie passen sehr gut zu Fleisch, Fisch, Gemüse usw.

Bei allen Produkten stehen nicht nur Qualität und Geschmack im Vordergrund, sondern auch der Nährwert und die Bioverfügbarkeit, also die Fähigkeit, Nährstoffe aufzunehmen. Wir möchten, dass die Johannisbrotfrucht Teil der Rituale der Menschen wird, und das gelingt uns auch. Es ist ein langer Weg, aber wir wollen zeigen, dass wir uns von dem dogmatischen Denken der Vergangenheit befreien können, wonach die Johannisbrotfrucht Viehfutter oder die Schokolade der Armen ist.

Was haben Deine Verwandten und Freunde gesagt, als Du ihnen erzählt hast, dass Du die Sicherheit einer großen Firma aufgibst, um ein Unternehmen zu gründen, das sich mit einer Frucht befasst, die viele in der Gegend immer noch nur als Tierfutter betrachten?

Ich habe Kommentare aller Art erhalten: "Er ist ein Träumer", "Wohin willst du eigentlich?", "Der ist ein Schwindler"... Die Leute haben es mir nicht so recht abgenommen, aber mein Motto lautet "I’ll prove you wrong": Wir werden mit Fakten beweisen, dass diese Leute Unrecht haben. Entweder machen wir es, oder es werden andere Völker tun, die wirtschaftlich besser aufgestellt sind. Wir Valencianer müssen stolzer auf das sein, was wir haben, und uns ein Beispiel an den Amerikanern oder Italienern nehmen, die traditionell eine unternehmerischere und visionärere Mentalität haben. Hat die Johannisbrotbaumfrucht für Dich eine sentimentale Bedeutung? Woher kommt diese Wertschätzung?

Es ist keine spezifische Liebe zur Johannisbrotbaumfrucht. Es ist eine Liebe zu meiner Heimat und meiner Kultur. Und die Johannisbrotbaumfrucht ist ein Teil davon. Aber wir haben auch andere Produkte wie den Raïmet de Pastor (Meeresfenchel) in Salzlake, der typisch für Xàbia ist, oder das Öl El Tossut aus Pedreguer, das ausgezeichnet ist.

Es war keine impulsive Reaktion, sondern eine sehr wohlüberlegte und durchdachte Entscheidung. Die ersten beiden Jahre dieser Initiative habe ich darauf konzentriert, eingehende wirtschaftliche und soziale Untersuchungen durchzuführen.

Wir haben mit der Johannisbrotbaumfrucht begonnen, weil sie Teil unserer Identität ist, aber La Penya steht für Johannisbrotbaumfrüchte, Oliven, Trauben und alle Arten hochwertiger Produkte, mit denen wir die einheimischen Sorten wiederbeleben können. Um ein Beispiel zu nennen: Im der Region Valencia herrscht immer noch die Mentalität, dass die Giró-Traube nichts wert sei, dabei ist es eine ausgezeichnete Garnacha. Wir müssen uns von bestimmten Dogmen der Vergangenheit befreien und anfangen, unsere einheimischen Produkte wertzuschätzen.

Hast Du deine Produkte nach London gebracht? Wie reagieren die Menschen in einem so wettbewerbsintensiven und kosmopolitischen Markt, wenn sie sie zum ersten Mal probieren?

Die Produkte kommen sehr gut an. In London sind wir mittlerweile in Spitzenrestaurants und Fachgeschäften vertreten und betreiben viel Werbung über private Veranstaltungen. Wir waren auch schon in Schulen. Die Kinder lieben die Nougatcremes. Wir erhalten hervorragendes Feedback. Wo kann man hier in Spanien die Produkte von La Penya kaufen?

Derzeit sind sie in Spanien nur auf der Website lapenyamarketplace.com erhältlich. Außerdem haben wir zwei weitere Seiten, lapenyaconcept.com und lapenyatravel. com. Über diese organisieren wir Reisen in die Marina Alta, um kleine Johannisbrotpro-

ENTREVISTA

duzenten kennenzulernen, oder private Veranstaltungen, bei denen wir mit unseren Produkten kochen.

Erzähle uns BITTE mehr über die Besuche in der Marina Alta.

Es handelt sich um ein Wochenende voller Erlebnisse. Wir besuchen Johannisbrotplantagen, kochen mit Johannisbrot und unternehmen parallele Aktivitäten wie Wanderungen durch die Valls de la Marina oder entlang der Steilküste von El Poble Nou de Benitatxell. Wir haben auch schon Leute zum Mitjafava Fest mitgenommen. Es ist eine hervorragende Art von Reise, mit der man zudem den Tourismus neu erfinden kann.

Hast Du das Gefühl, dass wir beginnen, die Johannisbrotfrucht zu schätzen, dass sie gerade in Mode kommt?

Ja, auf jeden Fall. Sowohl aus ernährungsphysiologischer Sicht als auch geschmacklich sind die Menschen sehr positiv überrascht von dem, was sie zu bieten hat. Spitzenköche sind von der Vielseitigkeit der Produkte und der geschmacklichen Qualität äußerst beeindruckt. Es ist eine Bewegung, die gerade erst beginnt, aber in der Region Valencia gibt es bereits Köche wie Quique Dacosta oder Pep Romany, die Gerichte oder Kreationen mit Johannisbrot zubereitet haben.

Ernährungswissenschaftler schätzen sie sehr. Wenn man Diabetes hat, kann man sie essen, denn obwohl sie süß ist, hat sie einen sehr niedrigen glykämischen Index. Sie ist ein hervorragender Ersatz für raffinierten Zucker und enthält Mineralstoffe und viel Kalzium. Ich bin, wie ich bereits sagte, fest davon überzeugt, dass Johannisbrot in einem Jahrzehnt auf dem Markt sein wird. Ich würde mir wünschen, dass dieser Trend von der Region Valencia oder von Spanien aus angeführt wird und nicht von Italien, Israel oder den Vereinigten Staaten. Ich denke, wir sind an der Reihe.

Ist dieses Projekt eine Chance, den Agrarsektor unserer Region zu beleben? Arbeitet ihr mit Landwirten aus El Poble Nou oder der Marina Alta zusammen?

Auf jeden Fall. Unser Ziel ist es, die Landwirtschaft, die Lebensmittel-

industrie, die Gastronomie und die Kochkunst rentabel zu machen. Wir wollen den Landwirten 1,50 Euro pro Kilo Johannisbrot zahlen und nicht 30 oder 40 Cent, wie es derzeit der Fall ist. Dazu muss ein Markt geschaffen werden, und genau das ist unser Ziel.

Wir arbeiten sehr eng mit den Landwirten der Marina Alta zusammen, direkt oder indirekt. Wir wollen, dass Menschen, die das Land schätzen, es in Würde bewirtschaften können, mit Produkten von höchster Qualität und zu wettbewerbsfähigen Preisen, damit man davon leben kann und es einen Generationswechsel gibt.

Ihr seid bereits mit verschiedenen Initiativen in der Region aktiv. Im Februar haben wir am Feslalí in Alcalalí teilgenommen. Die Leute waren sehr zufrieden, und jetzt organisieren wir bei ihren Festen wieder eine Veranstaltung. Und natürlich sind wir im Juli in El Poble Nou de Benitatxell beim Tasta l’Estiu dabei, wo die Teilnehmer die aus Johannisbrot hergestellten Produkte von La Penya probieren können.

Wir organisieren auch private Veranstaltungen, wie die "Nits de riurau" in El Poble Nou de Benitatxell, bei denen wir hochwertige Produkte aus der Region fördern. Unser Ziel ist es, dass alle Dörfer der Marina, die Johannisbrot anbauen und eine vielfältige Wirtschaft aufbauen wollen, uns zu ihren Festen einladen. Wir fordern sie auf, so wie es einen Tag gibt, an dem eine riesige Paella zubereitet wird, einen weiteren Tag zu feiern, an dem ein gemeinsames Barbecue mit Fleisch und Johannisbrotprodukten stattfindet.

Im übrigen Spanien haben wir an weiteren Initiativen teilgenommen. Im Mai waren wir in Peñíscola bei der XIII. Fachtagung der EIG zum Thema "Förderung und Verbesserung des Johannisbrotanbaus" dabei, und demnächst werden wir in Elche und Cartagena zu Gast sein.

Was erwartet die Einwohner von Benitatxell, die am 16. Juli zur Verkostung "Tasta l’Estiu" kommen?

Wir werden ein Menü mit sowohl herzhaften als auch süßen Speisen anbieten. Man kann unsere Saucen zu Fleisch und Gemüse probieren, ebenso wie die süßen Cremes mit Coca-Maria-Keksen oder anderen Süßigkeiten. Die Leute werden feststellen können, dass die Johannisbrotfrucht kein Ersatz für Schokolade ist, sondern weit darüber hinausgeht.

Hast Du schon einmal darüber nachgedacht, das Hauptquartier von La Penya nach El Poble Nou de Benitatxell zu verlegen? Möchtest du in deine alte Heimat zurückkehren?

Ja. Wir möchten dieses Projekt von der Marina Alta aus leiten, und El Poble Nou und Alcalalí wären sehr gute Standorte. Wir wollen Arbeitsplätze schaffen, ein Beispiel dafür geben, dass man unternehmerisch tätig werden kann und dass es Optionen jenseits des Dienstleistungssektors und des Baugewerbes gibt. Wenn der Markt es zulässt und die Menschen uns unterstützen, wollen wir in der Marina und im País Valencià eine Industrie aufbauen. Wir haben den Weg geebnet, und jetzt ist es an der Zeit, dass die Menschen sich daran beteiligen.

FOTONOTÍCIES

El Mitjafava Fest revalida el seu èxit una edició més.

The Mitjafava Fest revalidates its success one more edition.

Elvira Cambrils presenta ‘Aire’ a la Biblioteca pel Dia del Llibre.

Elvira Cambrils presents ‘Aire’ at the Library for Book Day.

La Primavera Musical celebra 20 anys com a esdeveniment cultural de referència.

Musical Spring celebrates 20 years as a cultural event of reference.

Tradició i germanor amb les festes de La Rosa.

Tradition and siblinghood with the festivities of La Rosa.

El programa ‘En Moviment’ es consolida amb èxit de participació en els seus primers mesos.

‘En Moviment’ programme consolidates its successful participation in its first months.

El pobler Andrés López triomfa en el Regional de Cocteleria de la Comunitat Valenciana.

Andrés López triumphs in the Regional Cocktail Festival of the Valencian Community.

Més seguretat amb la senyalització de cinc punts de trobada per a emergències.

More security with the signage of five meeting points for emergencies.

La XVII Trobada de Boixets reuneix artesanes de tota la comarca.

The XVII Bobbin Lace Meeting brings together artisans from all over the region.

Èxit de participació en els tallers sobre menopausa.

Successful participation in the workshops on menopause.

Les ballarines de L’Escola Municipal de Ball es classifiquen per al Campionat Nacional.

The dancers of the Municipal School of Dance qualify for the National Championship.

El Consell de la Infància celebra el Dia del Medi Ambient amb una excursió al Moraig. The Children’s Council celebrates Environment Day with an excursion to Moraig.

Espectacular simulacro de rescate por tierra, mar y aire en la cala del Moraig.

Spectacular rescue drill by land, sea and air in Moraig cove

el poble parla

Val la pena?

Per Isabel Ródenas, directora del CEIP Santa Maria Magdalena.

Vinc d’una família de mestres. Pare, germana i cosines. De tots ells, el meu gran referent és el meu pare. Des de menuda, he vist en ell la il·lusió i la responsabilitat d’aquesta professió. He vist com alumnes, famílies i companys, ens paraven pel carrer del meu poble a saludar-lo. També he viscut escoltar a gent que deia: “Mireu, eixa és la filla de Don Juan”. I clar, jo orgullosíssima del meu pare, i també orgullosíssima de la professió, encara que en aquell moment no fora conscient.

Però el que també he viscut a casa és trucades per telèfon mentre desdejunàvem a les 8 del matí de companys d’escola per a dir-li que estaven malalts, i el meu pare corrent al despatx per a organitzar substitucions. També he viscut quan la meua mare ens deia als meus germans i a mi: “No molesteu al pare, que està treballant”.

Ara em toca a mi. Després de 20 anys de mestra, enguany ha sigut el meu primer curs ocupant el càrrec de direcció. Ha hagut molts canvis, tant a nivell personal com professional. Ja imaginava que ser directora anava a suposar un augment de treball important. Però mai haguera imaginat quines altres situacions he hagut de viure i aprendre a gestionar.

A la fi, l’augment de treball, que ha sigut moltíssim, és el que menys m’ha preocupat. I en aquest moment, al finalitzar el curs, no puc evitar fer-me contínuament la mateixa pregunta: Val la pena? Val la pena haver canviat completament les meues rutines personals, perquè quan arribava a casa per a la vesprada, estava esgotada? Val la pena deixar de tindre la meua tutoria d’Infantil? Val la pena perdre temps fent paperassa que no serveix per a res? Val la pena haver de gestionar disgustos la gran majoria de dies? Val la pena aguantar acusacions falses i greus de famílies que, en lloc de parlar amb nosaltres per a resoldre possibles conflictes, denuncien directament, o amenacen amb denunciar? Val la pena aguantar una vaga indefinida, quan se suposa que és l’administració qui ha d’ajudar-te, però són ells els que t’exprimeixen? Val la pena sostindre emocionalment a com-

Després de pegar-li molt voltes a la maleïda pregunteta, la meua resposta és sí. Sí que val la pena. Val la pena perquè no hem de consentir que l’alumnat pague les conseqüències.

panys i companyes, quan tu també necessites que et sostinguen? Val la pena suportar la frustració de no poder atendre a l’alumnat com s’hi mereix?

Després de pegar-li moltes voltes a la maleïda pregunteta, la meua resposta és sí. Sí que val la pena. Val la pena perquè no hem de consentir que l’alumnat pague les conseqüències. Val la pena perquè, a pesar de tot, els menuts ens reben tots els dies amb un somriure. Val la pena perquè la gran majoria de famílies ens recolzen. Val la pena perquè tant l’AFA com l’Ajuntament estan presents per a qualsevol cosa que necessitem. Val la pena pel meu claustre, perquè lluiten cada dia per tirar endavant la professió que tant estime. Val la pena pels meus companys de batalla diaris, Vanessa, Víctor. Val la pena perquè a casa, les persones que m’estimen, i a pesar de que també paguen les conseqüències del càrrec, em diuen: “Isabel, aguanta!”. També val la pena per mon pare, per tot el que m’ha transmès. Però sobretot, val la pena per mi mateixa, perquè em sent satisfeta, orgullosa, amb ganes de tirar endavant els mil projectes que tenim en ment.

Així que sí, val la pena... De moment.

¿Vale la pena?

Por Isabel Ródenas, directora del CEIP Santa María Magdalena.

Vengo de una familia de maestros. Padre, hermana y primas. De todos ellos, mi gran referente es mi padre. Desde pequeña, he visto en él la ilusión y la responsabilidad de esta profesión. He visto cómo alumnos, familias y compañeros, nos paraban por la calle de mi pueblo a saludarlo. También he vivido escuchar a gente que decía: “Mirad, esa es la hija de Don Juan”. Y claro, yo orgullosísima de mi padre, y también orgullosísima de la profesión, aunque en aquel momento no fuera consciente.

Pero lo que también he vivido en casa son llamadas por teléfono mientras desayunábamos a las 8 de la mañana de compañeros de escuela para decirle que estaban enfermos, y mi padre corriendo al despacho para organizar sustituciones. También he vivido cuando mi madre nos decía a mis hermanos y a mí: “No molestéis papá, que está trabajando”.

Ahora me toca a mí. Después de 20 años de maestra, este año ha sido mi primer curso ocupando el cargo de dirección. Ha habido muchos cambios, tanto a nivel personal como profesional. Ya imaginaba que ser directora iba a suponer un aumento de trabajo importante. Pero jamás hubiera imaginado otras situaciones que he tenido que vivir y aprender a gestionar. Al fin y al cabo, el aumento de trabajo, que ha sido muchísimo, es lo que menos me ha preocupado.

Y en este momento, al finalizar el curso, no puedo evitar hacerme continuamente la misma pregunta: ¿Vale la pena? ¿Vale la pena haber cambiado completamente mis rutinas personales, porque cuando llegaba a casa por la tarde, estaba agotada? ¿Vale la pena dejar de tener mi tutoría de Infantil? ¿Vale la pena perder tiempo haciendo papeleo que no sirve para nada? ¿Vale la pena tener que gestionar disgustos la gran mayoría de días? ¿Vale la pena aguantar acusaciones falsas y graves de familias que, en lugar de hablar con nosotros para resolver posibles conflictos, denuncian directamente, o amenazan con denunciar? ¿Vale la pena aguantar una huelga indefinida, cuando se supone que es la administración quien tiene que ayudarte, pero son ellos los que te exprimen? ¿Vale la pena sostener emocionalmente a com-

pañeros y compañeras, cuando tú también necesitas que te sostengan? ¿Vale la pena soportar la frustración de no poder atender al alumnado como se merece?

Después de darle muchas vueltas a la maldita preguntita, mi respuesta es sí. Sí que vale la pena. Vale la pena porque no hemos de consentir que el alumnado pague las consecuencias

Después de darle muchas vueltas a la maldita preguntita, mi respuesta es sí. Sí que vale la pena. Vale la pena porque no hemos de consentir que el alumnado pague las consecuencias. Vale la pena porque, a pesar de todo, los pequeños nos reciben todos los días con una sonrisa. Vale la pena porque la gran mayoría de familias nos apoyan. Vale la pena porque tanto la AFA como el Ayuntamiento están presentes para cualquier cosa que necesitemos. Vale la pena por mi claustro, porque luchan cada día para sacar adelante la profesión que tanto amo. Vale la pena por mis compañeros de batalla diarios, Vanessa, Víctor. Vale la pena porque en casa, las personas que me quieren, y a pesar de que también pagan las consecuencias del cargo, me dicen: “¡Isabel, aguanta!”. También vale la pena por mi padre, por todo lo que me ha transmitido. Pero, sobre todo, vale la pena por mí misma, porque me siento satisfecha, orgullosa, con ganas de sacar adelante los mil proyectos que tenemos en mente.

Así que sí, vale la pena... De momento.

Is it worth it?

By Isabel Ródenas, principal of CEIP Santa María Magdalena.

I come from a family of teachers. Father, sister and cousins. Of all of them, my great reference is my father. Since I was little, I have seen in him the enthusiasm and responsibility of this profession. I have seen how students, families and classmates stopped us in the street of my town to greet him. I have also experienced hearing people say: "Look, that is Don Juan‘s daughter." And of course, I am very proud of my father, and also very proud of the profession, although at that time I was not aware of it.

But what I‘ve also experienced at home are phone calls while we were having breakfast at 8 a.m. from schoolmates to tell him they were sick, and my father running to the office to arrange substitutions. I have also lived when my mother told my siblings and me: "Don‘t bother dad, he‘s working."

Now it‘s my turn. After 20 years as a teacher, this year has been my first year in the position of principal. There have been many changes, both personally and professionally. I already imagined that being a director was going to mean a significant increase in work. But I would never have imagined other situations that I have had

After thinking about the damn little question a lot, my answer is yes. It is worth it. It is worth it because we must not allow the students to pay the consequences

to live through and learn to manage. After all, the increase in work, which has been a lot, is what has worried me the least.

And right now, at the end of the school year, I can‘t help but keep asking myself the same question: Is it worth it? Is it worth it to have completely changed my personal routines, because when I got home in the afternoon, I was exhausted? Is it worth it to stop having my kindergarten class tutoring? Is it worth it to waste time doing paperwork that is useless? Is it worth it to have to manage disappointments on the vast majority of days? Is it worth it to put up with false and serious accusations from families who, instead of talking to us to solve possible conflicts, report directly, or threaten to report? Is it worth it to put up with an indefinite strike, when it is supposed to be the administration who has to help you, but they are the ones who squeeze you? Is it worth it to support colleagues emotionally, when you also need them to support you? Is it worth it to endure the frustration of not being able to attend to students as they deserve?

After thinking about the damn little question a lot, my answer is yes. It is worth it. It is worth it because we must not allow the students to pay the consequences. It is worth it because, despite everything, the youngest ones welcome us every day with a smile. It is worth it because the vast majority of families support us. It is worth it because both the AFA and the Council are present for anything we need. It is worth it for my mates, because they fight every day to move forward with the profession I love so much. It is worth it for my daily battle companions, Vanessa, Victor. It is worth it because at home, the people who love me, and despite the fact that they also pay the consequences of the position, tell me: "Isabel, hold on!" It is also worth it for my father, for everything he has passed on to me. But, above all, it is worth it for myself, because I feel satisfied, proud, eager to carry out the thousand projects we have in mind.

So yes, it is worth it... For now.

Lohnt es sich?

Isabel Ródenas, Direktorin der Grundschule CEIP Santa María Magdalena.

Ich stamme aus einer Lehrerfamilie. Mein Vater, meine Schwester und meine Cousinen. Von ihnen allen ist mein Vater mein großes Vorbild. Seit meiner Kindheit habe ich an ihm die Begeisterung und die Verantwortung für diesen Beruf gesehen. Ich habe erlebt, wie Schüler, Familien und Kollegen uns auf den Straßen meines Dorfes anhielten, um ihn zu begrüßen. Ich habe auch erlebt, wie Leute sagten: "Schaut mal, das ist die Tochter von Don Juan." Und natürlich war ich sehr stolz auf meinen Vater und auch sehr stolz auf den Beruf, auch wenn mir das damals noch nicht bewusst war.

Aber was ich zu Hause auch erlebt habe, waren Anrufe während des Frühstücks um 8 Uhr morgens von Schulkollegen, die meinem Vater mitteilten, dass sie krank seien, und mein Vater, der ins Büro eilte, um Vertretungen zu organisieren. Ich habe auch erlebt, wie meine Mutter zu meinen Geschwistern und mir sagte: "Stört Papa nicht, er arbeitet gerade."

Jetzt bin ich an der Reihe. Nach 20 Jahren als Lehrerin war dieses Jahr mein erstes Schuljahr in der Schulleitung. Es gab viele Veränderungen, sowohl auf persönlicher als auch auf beruflicher Ebene. Ich hatte mir schon vorgestellt, dass die Aufgabe als Schulleiterin einen erheblichen Mehraufwand bedeuten würde. Aber ich hätte mir niemals andere Situationen vorstellen können, die ich erleben und bewältigen lernen musste. Letztendlich hat mich der Arbeitsanstieg, der enorm war, am wenigsten gestört.

Und jetzt, am Ende des Schuljahres, kann ich nicht umhin, mir immer wieder dieselbe Frage zu stellen: Lohnt es sich? Lohnt es sich, meine persönlichen Gewohnheiten komplett umgestellt zu haben, nur weil ich abends, wenn ich nach Hause kam, völlig erschöpft war? Lohnt es sich, meine Betreuung in der Vorschule aufzugeben? Lohnt es sich, Zeit mit sinnlosem Papierkram zu verschwenden? Lohnt es sich, an den allermeisten Tagen mit Ärger fertig werden zu müssen? Lohnt es sich, falsche und schwerwiegende Anschuldigungen von Familien zu ertragen, die, anstatt mit uns zu sprechen, um mögliche Konflikte zu lösen, direkt Anzeige erstatten oder damit drohen? Lohnt es

sich, einen unbefristeten Streik zu ertragen, wenn eigentlich die Verwaltung dir helfen sollte, aber stattdessen sind sie es, die dich ausbeuten? Lohnt es sich, Kolleginnen und Kollegen emotional zu unterstützen, wenn man selbst auch Unterstützung braucht? Lohnt es sich, die Frustration zu ertragen, den Schülern nicht die Aufmerksamkeit schenken zu können, die sie verdienen?

Nachdem ich mir über diese verdammte kleine Frage den Kopf zerbrochen habe, lautet meine

Antwort: Ja.

Es lohnt sich auf jeden Fall.

Nachdem ich mir über diese verdammte kleine Frage den Kopf zerbrochen habe, lautet meine Antwort: Ja. Es lohnt sich auf jeden Fall. Es lohnt sich, weil wir nicht zulassen dürfen, dass die Schüler die Folgen tragen müssen. Es lohnt sich, weil uns die Kleinen trotz allem jeden Tag mit einem Lächeln empfangen. Es lohnt sich, weil uns die große Mehrheit der Familien unterstützt. Es lohnt sich, weil sowohl die AFA als auch die Stadtverwaltung für alles da sind, was wir brauchen. Es lohnt sich wegen meines Kollegiums, denn sie kämpfen jeden Tag dafür, den Beruf, den ich so sehr liebe, voranzubringen. Es lohnt sich wegen meiner täglichen Mitstreiter, Vanessa und Víctor. Es lohnt sich, weil mir die Menschen zu Hause, die mich lieben – und obwohl auch sie die Folgen meiner Arbeit tragen –, sagen: "Isabel, halte durch!" Es lohnt sich auch wegen meines Vaters, wegen all dem, was er mir vermittelt hat. Aber vor allem lohnt es sich für mich selbst, denn ich fühle mich zufrieden, stolz und voller Tatendrang, die tausend Projekte voranzubringen, die wir im Kopf haben.

Also ja, es lohnt sich... Immer noch.

fem poble

VIII CONCURS DE MICROPOEMES ‘EL POBLE NOU EN VERS’

Primer premi, modalitat juvenil:

Los niños, de Dana Giselle Gómez. Que el futuro los abrace con cariño y con amor. Que la ciencia y el arte haga con ellos un mundo mejor.

Segon premi, modalitat juvenil:

En las paredes, de Esteban David Garzón. En las paredes hay pinturas antiguas, nuevas y puras.

Algunas cuentan historias de noches largas y oscuras. Entre sombras inseguras y miradas que murmuran brillan luces diminutas.

Al principio eras objeto frío, inmóvil, sin historia. Hoy proteges mi proyecto y acompañas mi memoria.

Entre dudas y secreto te sostengo muy discreto, y de tanto quererte así, te volviste mi amuleto.

Primer Premi, modalitat grup:

La fulla i la flor, de la Classe 3 Anys A.

Vaig vore volant una daurada fulla que estava molt propet de la lluna. I mentres tant damunt d’una bonica flor es col·locava un gran i roig cor.

Segon Premi, modalitat grup:

L’aranya de la muntanya, de la Classe 4 Anys A.

La princesa i el príncep van anar a la muntanya, a quedar-se en una cabanya. I allí hi havia una aranya; al príncep li va picar i al metge se’n van anar.

Primer premi, modalitat adults: ¿Uno es valiente por vivir o cobarde por morir?, de Yating Wang. Contemplando los 50 metros bajo tus pies, y aun así decidiste tirarte.

Eres valiente a mis ojos, valiente en vida, valiente en muerte. A día de hoy sigo recordando, tu cuerpo bañado en sangre. Debí de percibir tus advertencias. Lo siento, lo lamento. ¿Me ves desde el cielo, o me ves desde el mar? Nos morimos el mismo día, solo que tú dejaste de respirar.

Segon premi, modalitat adults: En el tron de la meua vida, de Patricia Llobell. Espais en alt impregnats d’estima, ens troben agafades de la mà de gener a desembre. Sovint repassem la lliçó de l’alegria, que com a bones mestres em feu aprendre. Assegudes en el tron de la meua vida, continueu pintant de blau el meu vespre.

Bona tonaeta.

X CONCURS ‘LA MASCOTA CONTACONTES’

Primer premi: La caixa màgica de Terry i Pau, de Adrián Aranda Roda. Segon premi: Uns peluixos màgics, de Leire Ferràndiz Ferrer. Tercer premi: Lola salva la biblioteca, de Serena Melody Accorsi.

EL CONSULTORI

Dirigida a joves d’entre 12 i 30 anys i a les seues famílies, ‘El Consultori’ busca ser un lloc segur, anònim i lliure de prejudicis per a realitzar consultes sobre temes diversos com la salut mental, la sexualitat, la diversitat afectiva, els estudis, la igualtat, el treball, etc. que seran respostes pel Servei d’Orientació Psicològica i el departament de Joventut. Anima’t a realitzar la teua pregunta a través de la nostra bústia de consultes anònima!

És veritat que es poden guanyar molts diners amb OnlyFans?

Més enllà d’això, la pregunta clau és què costa aconseguir-los i quins riscos s’assumeixen pel camí.

Diversos estudis assenyalen que la gran majoria de creadors ingressen quantitats baixes o irregulars, mentre que només un 1% concentra una tercera part dels beneficis totals. Com que funciona com una economia d’atenció, els famosos obtenen més visibilitat i guanys, mentre que la resta s’enfronta a molta exposició i ingressos escassos. De fet, menys del 5% dels seguidors fan pagaments reals i la plataforma es queda amb un 20% de comissió.

A banda de l’aspecte econòmic, existeixen riscos personals importants:

Petjada digital i pèrdua de privacitat. Qualsevol imatge pot ser descarregada i difosa fora de la plataforma, la qual cosa pot afectar negativament relacions personals o futures oportunitats laborals.

Identificació i assetjament. Encara que s’intente mantindre l’anonimat, detalls com tatuatges, la veu o l’habitació poden revelar la identitat real del creador, exposant-lo a situacions de persecució o intimidació.

Sextorsió o xantatge. Existeix el perill de patir amenaces de difusió de contingut íntim a familiars, amistats o llocs de treball si no es paguen diners o es continua enviant material.

Pressió social i idealització. Xarxes com TikTok o Instagram mostren només la cara d’èxit d’estos diners ràpids, ocultant la frustració, la precarietat i les conseqüències emocionals darrere del negoci.

Pèrdua de control del compte. Diverses investigacions han destapat casos d’explotació, manipulació o de terceres persones que gestionen els perfils i es queden amb els beneficis.

BÚSTIA DE CONSULTES

EL CONSULTORI

Dirigida a jóvenes de entre 12 y 30 años y a sus familias, ‘El Consultori’ (El Consultorio) busca ser un lugar seguro, anónimo y libre de prejuicios para realizar consultas sobre temas diversos como la salud mental, la sexualidad, la diversidad afectiva, los estudios, la igualdad, el trabajo, etc. que serán respondidas por el Servicio de Orientación Psicológica y el departamento de Juventud. ¡Anímate a realizar tu pregunta a través de nuestro buzón de consultas anónimo!

anonimato, detalles como tatuajes, la voz o la habitación pueden revelar la identidad real del creador, exponiéndolo a situaciones de persecución o intimidación.

Sextorsión o chantaje. Existe el peligro de sufrir amenazas de difusión de contenido íntimo a familiares, amistades o puestos de trabajo si no se paga dinero o se continúa enviando material.

Presión social e idealización. Redes como TikTok o Instagram muestran solo la cara del éxito de este dinero rápido, ocultando la frustración, la precariedad y las consecuencias emocionales detrás del negocio.

Pérdida de control de la cuenta. Diversas investigaciones han destapado casos de explotación, manipulación o de terceras personas que gestionan los perfiles y se quedan con los beneficios.

¿Es verdad que se puede ganar mucho dinero con OnlyFans?

Más allá de eso, la pregunta clave es qué cuesta conseguirlos y qué riesgos se asumen por el camino.

Diversos estudios señalan que la gran mayoría de creadores ingresan cantidades bajas o irregulares, mientras que solo un 1% concentra una tercera parte de los beneficios totales. Como funciona como una economía de atención, los famosos obtienen más visibilidad y ganancias, mientras que el resto se enfrenta a mucha exposición e ingresos escasos. De hecho, menos del 5% de los seguidores realizan pagos reales y la plataforma se queda con un 20% de comisión.

Aparte del aspecto económico, existen riesgos personales importantes:

Huella digital y pérdida de privacidad. Cualquier imagen puede ser descargada y difundida fuera de la plataforma, lo que puede afectar negativamente a relaciones personales o futuras oportunidades laborales.

Identificación y acoso. Aunque se intente mantener el

BUZÓN DE CONSULTAS