Page 1

Helena Ochando Salesians Sabadell 1rA 6 de Desembre del 2010


INTRODUCCIÓ En l’antiguitat la societat es dividia en grups d’importància; primer anava el rei perquè era el més important, els segons eren els nobles, el tercers eren els eclesiàstics i els quarts eren els pagesos que eren la gent més pobre de la societat. Els senyors de Cardona van viure amb molt luxe. Al principi eren bescomptes, però com li eren fidels al rei participant en casaments o en batalles van ser comptes i finalment ducs. PATI Pati del castell El pati del castell es del segle 13. Al pati tenien cisternes i pous per a recollir l’aigua de la pluja i per no haver de anar al riu Cardener a buscar l’aigua perquè estava molt lluny. Tenien uns testos per guardar els cereals i de avegades l’oli. El pati es d’estil romànic i gòtic, l’arc de mig punt es d’estil romànic. En aquella època estaven de moda els dos estils per això ho tenien dels dos. CLAUSTRE El claustre del castell es del segle 14, el claustre era un espai de reunió per als monjos. Estava cobert per dalt amb un sostre cosa que ara no. A sobre del claustre tenien un passadís per a que els Senyors de Cardona i els nobles poguessin anar a l’esglèsia sense barrejar-se amb la gent del poble. ESCUT L’escut que van tenir els senyors de Cardona va ser tres cards girats.


ESGLÉSIA L’esglèsia era d’estil romànic però no ven bé, perquè totes les esglèsies d’estil romànic eren foscas i aquesta en canvi no ho era perquè tenia molta llum. Tenia 8 finestres i totes elles eren grans. L’esglèsia es va construir tant majestuosament perquè els Senyors de Cardona s’estaven enriquint molt amb la mina de sal i per demostrar-ho ells l’eglésia, en mostra del seu poder. Veient la esglèsia es veia la importància de la gent. A la part més alta de l’esglèsia, és a dir, a la tribuna es posaven els Senyors de Cardona, a davant del altar seient els religiosos i amb bancs seient la gent del poble, però aquests també tenien una colocació. Més cap a endavant es seient els comerciants, els artesans… que eren la gent més rica del poble i casi fora seient els pagesos que eren els més pobres del poble. Després de la guerra de succesió el castell i l’esglèsia s’ho van quedar els militars, ells van posar lavabos, hospitals i la pintura tant majestuosa es va anant desgastant fins ara que només que da una part de la pintura antita, que es la de una part de l’altar. LES TOMBES Per les tombes també hi ha un ordre de colocació, però més senzilla. Més a proa de l’altar eren enterrats els abats, i més lluny eren enterrats els monjos. En el sepulcre que van ser enterrats els ducs era del segle 16. En aquest sepulcre surten els ducs dibuixats.


I en el que va ser enterrat el compte era del segle 17, en aquest sepulcro no surt el duc dibuixat. A la tomba es posava l’any que va néixer i el que va morir, i s’explicava un mica la seva vida i en què va destacar.

CRIPTA Una cripta és un espai petit i recollit on hi ha poca llum perquè les finestres són molt petites. Era un espai sagrat on es guardaven els tresort més apreciats per l’església. Era un lloc per reflexionar perquè allà s’estava molt tranquil. TRIBUNA La tribuna era el lloc on es posaven els senyors a Misa. La religió a la societat medieval era molt important. Gairabé tota la gent del poble no sabia llegir, llavors aprenien la religió a través de dibuixos. TORRE DE CONTROL Des de la torre de control es podia controlar tots els camins, perquè el castell feia de frontera amb els musulmans. Ara només es veu la meitat de la seva antigua alçada que eren 26 metres. Quan veien que podia venir una possible guerra anven a avisar al poble perquè estiguessin preparats. La torra es coneixeix com la Torre de la Minyona. A dins de la torra estava la presó.


PRESÓ La presó estava a dins de la Torre de la Minyona. Abans anar a la presó era molt dolent perquè ja sabies que anavas a morir en menys d’un mes. Normalment anaven a la presó els que eren del grup contrari en la guerra o els musulmans. Lis donaven molt poquet menjar i avegades els llençaven des de un forat que havia al sostre. A la presó no hi havia gens de llum estava totalment fosc. LA LLEGENDA DE LA MINYONA La llegenda diu que la filla del rei que es deia Adales es va enamorar de un musulmà, que es deia Apdalà. Quan el seu pare es va assabentar va tancar a la Adales a la presó, i la única companyia de la noia era un home que era cec, mut i sord. La noia va acabant morint. La llegenda diu que el fantasma de la Adales encara està a l’habitació 712 de l’hotel.

FOTOGRAFIES

Finestra de la cripta

Esglèsia


Castell de Cardona

Cripta

castell de cardona  

castell de cardona