Exportar per créixer

Negoci Internacional

Exportar per créixer

Guia pràctica de comerç exterior

01. La guia Introducció 01.

02.

03.

04.

Per què és especial el comerç exterior?

Què obtinc en vendre a l’exterior?

Què obtinc en comprar a l’exterior?

Riscos bàsics de caràcter comercial

05.

06.

07.

08.

El risc de país Altres riscos del comerç exterior Gestió integral del risc comercial L’objectiu de les parts

Mitjans de pagament 09.

10.

11.

12.

13.

14.

15.

16.

L’elecció del mitjà de pagament (o cobrament) Una classificació dels mitjans de pagament El pagament simple El xec La transferència La lletra de canvi (i el rebut) Els càrrecs directes Els documents comercials i els mitjans de pagament 17. Els documents principals en el comerç exterior 18. Les cobrances (o remeses) documentàries

19. El crèdit documentari 20. Parts que intervenen en un crèdit documentari 21. El contracte de compravenda i el crèdit documentari 22. La modificació del crèdit documentari 23. El crèdit documentari confirmat 24. El crèdit documentari transferible 25. Altres modalitats de crèdit documentari 26. La garantia bancària i el crèdit documentari 27. Tipus de garanties

El finançament 28. El mitjà de pagament i el finançament 29. Formes de finançament bancari i mitjà de pagament 30. La moneda del finançament 31. El risc de canvi 32. Mecanismes de cobertura del risc de canvi

33.

34.

35.

36.

37.

Instruments de cash management internacional El forfaiting El facturatge El crèdit oficial a l’exportació El cash pooling internacional

42.

43.

44.

45.

Preparar una oferta El pla de negocis i el pla d’acció Identificar mercats Internet i l’exportació

La negociació comercial 38.

39.

40.

41.

La negociació internacional Negociar el preu Obtenir recursos i ajudes Organitzar l’empresa: el departament de comerç exterior

El contracte 46. Els Incoterms: funcions i classificació 47. Els Incoterms: regles per a qualsevol mode o modes de transport 48. Els Incoterms: regles per al transport marítim i les vies navegables interiors 49. Exportació o implantació 50. El contracte d’agència 51. El contracte de distribució 52. El contracte de compravenda internacional

53. La propietat industrial i intel·lectual.

El know how 54. Disputes i mecanismes de resolució 55. El contracte de transferència de tecnologia 56. L’IVA - Entregues intracomunitàries 57. L’IVA - Exportacions 58. Moviments de capitals i transaccions econòmiques amb l’exterior

Logística i transport 59.

60.

61.

62.

63.

La logística i el transport internacional La preparació de comandes El mitjà de transport: marítim internacional El mitjà de transport: aeri internacional El mitjà de transport: terrestre carretera

64. El mitjà de transport: terrestre ferrocarril 65. El mitjà de transport: transport multimodal 66. La recepció de la càrrega 67. L’operador de transport internacional 68. Hubs i distribució

Duanes 69.

70.

71.

72.

73.

74.

La duana El deute duaner El valor en duana L’origen de les mercaderies La classificació aranzelària L’IVA - Importacions

75.

76.

77.

78.

79.

80.

El document únic administratiu (DUA) Els serveis tècnics d’inspecció en frontera L’operador econòmic autoritzat (OEA) La normalització i l’avaluació de la conformitat La inspecció La certificació

02. Casos pràctics 03. Organismes de promoció 04. Àrea prescriptiva • • • •

El decàleg de l’importador El decàleg de l’exportador La comunicació: 10 claus per facilitar el negoci Els 20 punts de control en rebre un crèdit documentari • El decàleg de l’usuari dels Incoterms • Els 11 Incoterms • Arbre de decisió per finançar una exportació

• Arbre de decisió per triar el mitjà de cobrament • Llista de comprovació de documents en crèdits documentaris • 10 passos per expedir una prova d’origen (check list origen) • Mètode per classificar mercaderia

05. Glossari 06. Abreviacions comunes en comerç exterior 07. Codis ISO de moneda

01. La guia

01.

Per què és especial el comerç exterior?

Vendre o comprar a l’exterior és una activitat quotidiana per a moltes empreses. Una activitat amb certes peculiaritats i diferències quan la comparem amb el comerç interior: • L a distància des del punt d’origen fins al punt de destinació acostuma a ser més gran i, sovint, requereix uns mitjans de transport no habituals en l’operativa nacional i que impliquen una logística més complexa i amb més riscos.

•A mb freqüència, resulta difícil obtenir informació adequada i suficient quant a la solvència i la integritat de la part a la qual es ven o compra.

• I mplica unes legislacions i uns sistemes jurídics nacionals diferents –de vegades, molt diferents– dels nostres. Els requisits de duanes, les característiques particulars de cada sistema financer, l’accés i el funcionament dels tribunals de justícia…

Tots aquests factors augmenten el risc que l’operació comercial acabi d’una manera imprevista.

• L a documentació comercial és més complexa i sovint es tracta de documents que són desconeguts per a qui només està habituat al negoci local.

• L ’ús de monedes diferents és una característica pràcticament exclusiva del comerç exterior.

Quan les parts no comparteixen la moneda, haurien de tenir en compte el risc derivat de les possibles fluctuacions en el tipus de canvi.

•P ot comportar adaptacions en el producte, en la seva presentació o en la seva distribució, tant per raons purament comercials o culturals com per exigències legals (barreres no aranzelàries).

•C al considerar el risc de caràcter no comercial, tant si es tracta

d’un risc extraordinari o catastròfic com, sobretot, si es tracta del denominat risc de país. Ambdós poden impedir el pagament o l’entrega de les mercaderies per causes alienes a la voluntat del client o el proveïdor.

•E n conseqüència, els mecanismes de pagament utilitzats en el comerç internacional són o bé els mitjans de pagament habituals però amb un bon nombre de particularitats que cal tenir en compte o bé es tracta de mitjans de pagament poc habituals en el comerç interior.

•U na altra conseqüència del que s’ha exposat és que els mecanismes de finançament també tenen unes característiques i uns comportaments específics i, en general, diferenciats quan es tracta d’operacions de comerç exterior.

•A més a més, moltes vegades les parts s’han d’entendre en un idioma que no els és propi, fet al qual sovint s’hi ha de sumar uns costums comercials i uns hàbits culturals diferents, la qual cosa, en conjunt, pot conduir a males interpretacions i a desacords innecessaris.

Consells i recomanacions El consell expert Les barreres no aranzelàries. No oblidi comprovar quines són les condicions d’accés per als seus productes al mercat de destinació. De vegades, les autoritats duaneres exigeixen el compliment de requisits especials: certificacions, controls, marques, etiquetatge, empaquetament, etc. Sovint, l’objectiu d’aquests controls és dificultar l’accés als seus mercats i protegir la producció interna. Aquest tipus de restriccions d’accés s’anomenen barreres no aranzelàries. Per saber quines poden afectar la seva exportació, consulti-ho en la Market Access Database de la Unió Europea (http://madb.europa.eu). També pot acudir directament al servei de duanes del país en qüestió a través de l’Organització Mundial de Duanes, en el lloc web www.wcoomd.org, on també pot consultar les tarifes aranzelàries.

Recomanació pràctica En referir-se a una moneda sempre és preferible utilitzar l’estàndard ISO (alfabètic) internacional. Es tracta d’un codi de 3 lletres; les dues primeres corresponen a l’ISO del país: USD per al dòlar dels EUA, JPY per al ien japonès, GBP per a la lliura esterlina, EUR per a l’euro, CHF per al franc suís, etc.

Al final d’aquesta guia pot consultar la taula actualitzada de monedes.

El factor Banc Sabadell El valor de la confiança sense fronteres Som un banc líder en negoci internacional, global per la nostra vocació de servir a la universalitat del comerç i proper per la nostra proximitat al client, amb l’assessorament directe i expert del millor equip d’especialistes. Un banc amb la gamma de productes més completa i la cobertura internacional més extensa, directa o a través de corresponsals de primer nivell.

I el nostre lideratge se sustenta en xifres. Segons dades de SWIFT, gairebé el 30 % dels crèdits documentaris a favor d’empreses exportadores espanyoles es reben a Banc Sabadell, i un 15 % dels que s’emeten per pagar importacions al nostre país els emet Banc Sabadell.

02.

Què obtinc en vendre a l’exterior?

Malgrat tot, el comerç exterior aporta uns clars beneficis a l’empresa.

En el cas de l’activitat exportadora cal destacar-ne els següents: • L ’augment de les vendes. L’accés a nous mercats acompanyat d’una estratègia exportadora adequada permet augmentar la xifra total de vendes. El 98 % del poder de compra mundial resideix fora de les fronteres espanyoles (el 76 % resideix fora de la UE).

• Més competitivitat en el mercat interior. L’experiència adquirida en un entorn de competència global facilita el desenvolupament i l’adaptació de productes i estratègies, que poden acabar incrementant la capacitat de venda en el mercat nacional.

•M enys dependència dels cicles econòmics. Les diferents àrees econòmiques no es mouen de manera compassada. Així, els períodes de baix to interior es poden compensar amb una activitat més gran en altres mercats.

• L’accés a subvencions i a avantatges fiscals. Amb freqüència, l’activitat exportadora està incentivada fiscalment i dona accés a línies especials de les administracions públiques adreçades a incentivar la internacionalització de l’empresa

• L ’accés a economies d’escala més grans. L’augment en les vendes permet eliminar la capacitat productiva ociosa o infrautilitzada, disminuir el cost unitari i guanyar en eficiència productiva. De la mateixa manera, quan es disposa d’un know how o d’una tecnologia propis o d’alta eficiència, l’accés a economies d’escala és una manera de multiplicar-ne la rendibilitat.

• L ’allargament de la vida del producte. L’accés a mercats menys sofisticats o menys madurs permet allargar el cicle de vida d’un producte i, en conseqüència, la seva rendibilitat.

• L ’accés a un perfil més ampli de clients. L’accés a nous mercats i a nous clients permet ajustar més i més bé el segment objectiu de clients al qual s’adreça un producte determinat, o, per contra, ampliar-lo.

• L a diversificació de riscos. La diversificació en l’activitat, en els mercats i en els clients evita una concentració excessiva de riscos i, en conseqüència, s’experimenta una reducció global en els riscos derivats de l’activitat comercial de l’empresa.

Consells i recomanacions Per no oblidar 10 punts que l’exportador ha de recordar:

El consell expert Quan un negoci és massa bo per ser veritat, probablement no sigui veritat. No enviï diners, ni mostres, ni tan sols documents o dades susceptibles de ser utilitzades fraudulentament si no està prou segur del negoci proposat. Utilitzi els sistemes habituals de comprovació i d’obtenció d’informació i, sobretot, el bon sentit comú dels negocis.

Atenció en les ofertes o propostes de contracte que incloguin expressions com ara: ICC NCND (non circumvention, non disclosure), ICC IMFPA (irrevocable master free protection agreement), safe custody receipt, proof of funds, proof of product, etc. Qualsevol menció a suposades clàusules amb aquests títols és un indici clar de frau.

El factor Banc Sabadell Comprovi a la seva oficina de Banc Sabadell (o a l’ICEX, la Cambra de Comerç o l’organisme corresponent de la seva comunitat autònoma) l’existència d’ajudes a la internacionalització disponibles per a la seva empresa.

A Banc Sabadell tenim acords amb l’ICEX per finançar en les millors condicions les ajudes i les subvencions d’aquest organisme.

03.

Què obtinc en comprar a l’exterior?

Entre els beneficis que l’activitat importadora reporta a l’empresa, cal destacar: •A mpliar la base de subministradors. L’ampliació del mercat subministrador permet optimitzar els costos en les entrades, augmentar la capacitat competitiva en el mercat domèstic i disminuir la dependència dels subministradors locals.

•M aximitzar la capacitat de distribució. En incorporar capacitat productiva externa en l’estructura de distribució de l’empresa s’aconsegueix un augment de la rendibilitat de la distribució i s’elimina la capacitat distributiva ociosa o infrautilitzada.

• Millorar la capacitat competitiva general. L’experiència adquirida en un entorn global facilita el desenvolupament i l’adaptació de productes i estratègies, que poden acabar incrementant la capacitat de venda interior.

Consells i recomanacions El consell expert 10 punts que l’importador ha de recordar:

El factor Banc Sabadell Sol·liciti el kit importador a qualsevol de les nostres oficines. I si importa per crèdit documentari, el nostre kit de sol·licitud de crèdits documentaris.

Des de la nostra banca online pot gestionar fàcilment la seva operativa d’internacional. En la imatge següent pot observar el conjunt d’operatives disponibles a BS Online.

Crèdits documentaris d’importació • • • •

Sol·licitud d’obertura Sol·licitud de modificació Aixecament de discrepàncies Consulta d’operacions

Crèdits documentaris d’exportació • Consulta d’operacions • Sol·licitud de descompte Cobertures en divisa • Consulta d’operacions •C ontractació d’assegurança de canvi • Contractació de cash option Risc internacional • Consulta de línies i disposats Avals • Consulta d’operacions Remeses d’importació • Autorització de pagament • Sol·licitud de finançament • Consulta d’operacions Remeses d’exportació • Consulta d’operacions • Sol·licitud de descompte Transferències i xecs • • • • • •

Emissió i recepció Consulta i anul·lació Traspassos Cash pooling Sol·licitud de finançament Aplicació assegurances de canvi

Sabadell Forex

04.

Riscos bàsics de caràcter comercial En l’àmbit del comerç exterior, les dificultats per obtenir informació adequada i suficient de la contrapart, els diferents costums comercials i la diversitat d’entorns legals no fan altra cosa que incrementar de manera significativa els riscos de caràcter comercial. Segons el moment en què es troba l’operació i la part a la qual afecta podem, al seu torn, distingir entre: – L a cancel·lació unilateral del contracte. És el risc en què incorre el venedor, abans de l’entrega de la mercaderia, en cas que el comprador no vulgui o no pugui acceptar l’entrega d’una mercaderia.

– L ’impagament. És el risc comercial per excel·lència, en què incorre la part venedora quan el comprador, a qui s’ha entregat la mercaderia sol·licitada, no atén la seva obligació de pagament.

– L’entrega. El comprador ha de considerar la possibilitat que la mercaderia rebuda no satisfaci els requisits contractuals: no sigui conforme a la qualitat esperada, no s’entregui en temps i forma o no s’entregui en absolut.

Consells i recomanacions Ha pensat en…?

L’assegurança de crèdit a l’exportació constitueix un instrument útil a l’exportació mitjançant la cobertura dels riscos inherents a les operacions comercials internacionals, com poden ser els riscos de resolució de contracte, els riscos d’impagament, els derivats de les inversions a l’exterior o de l’execució indeguda de fiances..., així com altres riscos espe­cials també relacionats amb el comerç exterior.

L’empresa líder en el mercat espanyol (tant pel que fa a risc comercial com a riscos polítics i extraordina­ris) és la Compañía Española de Seguros de Crédito a la Exportación, CESCE, que ofereix una àmplia gamma de productes pel seu compte o per compte de l’Estat (amb caràcter exclusiu en aquest cas), però sempre en nom propi.

Les institucions que porten a terme aquesta activitat en els diferents països, com és el cas de CESCE a Espanya, s’anomenen internacionalment ECA (export credit agencies agències de crèdit a l’exportació), i constitueixen, col·lectivament, una de les primeres fonts de finançament del comerç internacional arreu del món.

A Internet Informa, que forma part del grup CESCE, és l’empresa líder en el mercat d’informació d’empreses: www.informa.es CESCE: www.cesce.es

El factor Banc Sabadell El crèdit documentari confirmat per Banc Sabadell permet eliminar totalment els riscos associats a les vendes a l’exterior. A Banc Sabadell rebem pràcticament un de cada tres crèdits documentaris a favor d’exportadors espanyols, i afegim la nostra promesa de pagament (confirmació) en la majoria dels casos (sempre que el crèdit ho autoritzi i subjecte a l’aprovació de risc).

05.

El risc de país

Consells i recomanacions A Internet

El risc de país es defineix com el conjunt de factors que influeixen en el desenvolupament d’una operació o un negoci, però que no són propis d’aquests, sinó que depenen de la situació i del caràcter del país on s’operi, i que poden arribar a generar una situació d’impagament. Els factors que determinen el risc de país són de naturalesa diversa: •D ’una banda, es troben els que tradicionalment s’engloben com a «risc polític», que corresponen a la falta de transferència o convertibilitat, a la possibilitat que es produeixi un impagament per part d’un comprador públic i, per acabar, a la guerra o altres situacions de violència política.

–E l risc de transferència: impossibilitat del comprador de fer el pagament en divises tot i disposar de fons en la divisa del país. Pot ser a causa de falta de reserves, a restriccions especials en les operacions comercials o de capitals, a una macrodevaluació...

–E l risc d’impagament del sector públic: possibilitat que el sector públic que sigui el deutor de l’operació incompleixi el seu compromís.

–E l risc de guerra o altres situacions de violència política.

•E n segon lloc, es troben els riscos extraordinaris i catastròfics, que fan referència fonamentalment a les catàstrofes naturals (terratrèmols, inundacions, etc.) i al risc de catàstrofe nuclear.

•P er acabar, cada vegada té més importància un tercer conjunt de factors, que configuren la situació i l’evolució del país i que poden afectar l’èxit d’una operació, en principi estrictament comercial, pel seu impacte sobre la solvència financera dels deutors privats. Aquest risc, qualificat de «sistèmic», completa la definició del risc de país. L’estabilitat i la solvència del sistema financer, la sensibilitat davant de les alteracions en els mercats internacionals, la solvència de la política econòmica, la fiabilitat del sistema jurídic... són alguns exemples d’aquest grup de factors.

Tota la informació sobre risc de país a: www.cesce.es

Per tenir en compte Les empreses que formen part del programa Exportar per Créixer tenen accés a tots els documents de risc de país que elabora la Direcció de Risc de País i Gestió de Deute de CESCE.

06.

Altres riscos del comerç exterior •E l risc de frau. Malgrat tractar-se d’una forma concreta del risc de caràcter comercial, el risc de frau respon a unes característiques pròpies. Es tracta d’un autèntic engany premeditat amb voluntat d’enriquiment il·lícit, i no d’una mera desavinença comercial més o menys intencionada. La falta d’experiència de les empreses que s’inicien en el comerç internacional les converteix en objecte de desig per a defraudadors de tot tipus.

•E l risc de transport. Les distàncies més grans en el comerç internacional comporten un augment en la complexitat del transport.

Les possibilitats de manipulació i transbordament de la mercaderia en mans dels transportistes augmenten significativament.

A més a més, l’ús de sistemes no habituals en el comerç interior, com ara l’avió o el vaixell, o la combinació de diferents mitjans, implica la utilització de contractes de transport diferenciats.

L’expedidor i el destinatari han de conèixer, avaluar i neutralitzar els riscos que representen aquests factors.

•E l risc de canvi. És el que es deriva de la utilització d’una moneda que no és la pròpia. El risc de canvi apareix quan es fixen els preus. A partir d’aquest moment, les possibles fluctuacions en el tipus de canvi alteren el benefici esperat de l’operació, en més o menys grau, i en sentit favorable o desfavorable. De fet, tot i utilitzar la moneda pròpia no s’evita totalment el risc de canvi, simplement es trasllada a l’altra part, fet que finalment acaba repercutint en la pròpia capacitat de ser competitiu (els preus acaben resultant més cars o més barats).

• Riscos de tipus legal. En mantenir relacions comercials amb l’exterior cal analitzar les diferències en els sistemes jurídics i la seva possible repercussió en l’èxit de l’operació. Les lleis aplicables, els sistemes jurídics, l’existència de convenis internacionals en determinades matèries o el cost econòmic de pledejar a l’estranger són aspectes que cal tenir en compte: en alguns casos poden ser poc importants i altres vegades poden arribar a desaconsellar l’operació.

•E l risc documentari. Encara que es podria incloure dins dels riscos de tipus legal, el risc documentari té unes característiques específiques. És conseqüència de les dificultats en el despatx o en l’expedició d’una mercaderia per falta o insuficiència en la documentació duanera exigida

Consells i recomanacions El consell expert La compra en condicions FCA/FOB i la venda en condicions CIP/CIF permeten un control més gran sobre el transport i l’assegurança i, per tant, sobre els riscos relacionats amb l’entrega. [Vegi’n un cas pràctic]

Recomanació pràctica És convenient incloure una clàusula d’arbitratge en els contractes internacionals o, en cas que no n’hi hagi, en la documentació intercanviada que reflecteixi l’acord comercial. Una de les clàusules més utilitzades és la que sotmet el procés arbitral a la Cort Internacional d’Arbitratge de la CCI, l’estàndard de la qual és: «All disputes arising in connection with the present contract shall be finally settled under the Rules of Conciliation and Arbitration of the International Chamber of Commerce by one or more arbitrators appointed in accordance with the said Rules.» A més a més, pot resultar igualment convenient incloure una referència a la jurisdicció aplicable.

El factor Banc Sabadell Per què a grup Banc Sabadell?

En el nostre grup som experts en cobertura de riscos en comerç internacional. El nostre equip d’especialistes és la màxima garantia per a les seves operacions de comerç exterior. A més a més, si el risc de transport és a càrrec seu, li podem oferir una assegurança de transport en les millors condicions. O quan incorri en risc de canvi, podrà contractar assegurances de canvi i opcions en divisa. A més a més, si la seva empresa és exportadora, pot eliminar o mitigar considerablement la majoria dels riscos derivats de la seva activitat mitjançant crèdits documentaris, especialment si es tracta de crèdits confirmats. Però també ho pot fer a través de garanties de pagament, del facturatge internacional o del forfaiting. Si l’activitat de la seva empresa és importadora, li resultarà fonamental la nostra experiència en garanties d’entrega, de manteniment o de devolució de pagament anticipat.

07.

Gestió integral del risc comercial A l’hora d’internacionalitzar-se, les empreses espanyoles han de portar a terme certs passos imprescindibles per superar el procés amb èxit.

En primer lloc, i atès que són mercats nous que l’empresa probablement no coneix, és important fer una prospecció intel·ligent d’aquest mercat, conèixer els clients potencials que hi pot tenir i el risc que assumiria amb cadascun d’aquests.

Per tal d’evitar problemes futurs de morositat, és convenient comptar amb un sistema de predicció d’impagaments, que redueixi la probabilitat que un client no pagui quan arribi el moment del cobrament. En aquest sentit, el millor és tenir accés a un sistema que avaluï contínuament la qualitat creditícia de la cartera de clients i que alerti de la possibilitat que algun d’aquests no compleixi els seus compromisos.

En ser un mercat desconegut per a l’empresa, és molt recomanable que sigui una entitat especialitzada qui es faci càrrec de la gestió del cobrament dels deutes. Per evitar que la factura es converteixi en un actiu il·líquid, ha de comptar amb un sistema senzill que la converteixi en un instrument vàlid per obtenir liquiditat en entitats financeres.

Per acabar, i en cas que tot el que s’ha esmentat anteriorment no hagi pogut evitar l’impagament, cal assegurar l’operació per rebre una indemnització que cobreixi aquesta contingència en el període de temps més breu possible.

CESCE, especialista en la gestió integral dels riscos comercials, posa totes aquestes eines a disposició dels seus clients a través d’un sol producte, CESCE MASTER ORO, perquè les empreses que vulguin internacionalitzar les seves operacions ho puguin fer sense risc.

Consells i recomanacions A Internet Informació sobre la gestió integral del risc comercial a: www.cesce.es

Recomanació pràctica Les empreses estan exposades a diferents tipus de riscos. Per gestionar-los eficaçment, cal fer-ne un inventari i mesurar-ne l’impacte sobre els objectius estratègics de l’empresa.

Per tenir en compte CESCE MASTER ORO li facilita l’accés al finançament bancari a través del servei de certificats d’assegurança.

Aquest servei, únic en el mercat, proporciona seguretat a les entitats financeres i, d’aquesta manera, facilita l’obtenció de finançament. La seva sofisticada plataforma tecnològica permet comprovar en temps real la cobertura de cadascuna de les seves factures i emetre un certificat d’assegurança de manera immediata i simultània per a la seva empresa i l’entitat financera.

A més a més, les empreses que formen part del programa Exportar per Créixer tenen accés a Prospecta Internacional, la base de dades mundial més gran sobre empreses.

08.

L’objectiu de les parts El comprador espera rebre les mercaderies o els serveis acordats de la manera, en el lloc i en el temps pactats. El seu interès és disminuir la seva càrrega financera o demorar el pagament tant com sigui possible, almenys fins a tenir la certesa que la mercaderia rebuda és l’esperada.

El venedor, d’altra banda, vol tenir la seguretat de rebre el pagament íntegre per la mercaderia entregada o pels serveis prestats, en el moment convingut i en la moneda acordada. També vol generar liquiditat al més aviat possible a través del pagament immediat o fins i tot del pagament anticipat.

Consells i recomanacions Ha pensat en…?

El comprador pot fer ús d’una garantia de bona execució (o performance bond) per tal d’assegurar el compliment del compromís d’entrega per part del venedor.

El venedor, d’altra banda, pot cobrir el risc d’impagament a través d’una garantia de pagament o un crèdit de contingència (standby).

Recomanació pràctica Davant del risc de rebre mercaderies d’una qualitat insuficient, pot recórrer als certificats d’inspecció emesos en origen per companyies reconegudes internacionalment. Aquestes companyies fan una inspecció immediatament abans de l’embarcament, confronten la mercaderia amb la documentació contractual de la qual disposen i emeten el certificat d’inspecció corresponent. Aquest document es pot incorporar a les condicions de pagament, per exemple com a document exigit en un crèdit documentari.

Per tenir en compte La distància que va d’una demora en el pagament a una falta de pagament és curta i, de vegades, fàcil de recórrer.

Per no oblidar • Sol·licitar informes comercials complets dels futurs clients o proveïdors.

• Incloure en el contracte disposicions referents a la legislació aplicable, als tribunals competents i a l’arbitratge.

• Disposar de les garanties de pagament o de compliment contractual adequades al contracte previst.

• Incloure la condició Incoterms, amb referència expressa als Incoterms 2020.

• Contractar una assegurança amb prou cobertura i d’acord amb el risc real contret.

• Assegurar que el contracte de transport es correspon amb l’expedició efectuada i és complet i acceptable segons el mitjà de pagament.

El factor Banc Sabadell A Banc Sabadell pot obtenir finançament dels seus cobraments o pagaments a l’exterior, tant en euros com en divisa. A més de generar liquiditat, el finançament als exportadors els pot servir per eliminar el risc de tipus de canvi en les vendes en moneda estrangera, o els riscos comercials, polítics i extraordinaris en les diverses modalitats de finançament sense recurs (facturatge, forfaiting o liquidació anticipada de crèdits documentaris).

09.

L’elecció del mitjà de pagament (o cobrament) El mitjà de pagament preferit per cadascuna de les parts serà aquell que, amb el menor cost possible, satisfaci més bé els seus objectius en la transacció comercial. Tanmateix, la consecució d’aquests objectius estarà fortament mediatitzada per una multiplicitat de factors. El grau de confiança, la necessitat i el risc de país són alguns dels més destacables.

• Si el grau de confiança entre el comprador i el venedor és gran, el venedor no tindrà cap incon­ venient a enviar la mercaderia amb anterioritat a la recepció del pagament ni, a la inversa, el comprador s’oposarà a efectuar el pagament abans de la recepció de la mercaderia. Com més coneixement, més capacitat d’avaluació del risc. Quan la confiança no és suficient, les parts tendiran a exigir un mitjà de pagament que garanteixi el cobrament a l’exportador i la recepció de la mercaderia a l’importa­dor.

• El grau de necessitat (o posició de força entre les parts) que tingui el comprador per comprar o el venedor per vendre pot portar a la imposició del mitjà de pagament per la part que tingui més força en la negociació.

•E l risc de país derivat de la situació política o econòmica del país de l’importa­dor pot portar el venedor a exigir un mitjà de pagament que cobreixi possibles riscos derivats de la inestabi­litat en el país del seu client. Igualment, els importadors de certs països es veuran obligats a acceptar mitjans de pagament que representin una garantia per al venedor, ja que si no ho fan, els serà difícil trobar proveïdors.

Consells i recomanacions Recomanació pràctica Una regla d’or en qualsevol operació comercial, i especialment en una que tingui caràcter internacional, es podria formular de la manera següent: «coneix la teva contrapart». El que equival a obtenir la màxima informació possible sobre el seu client o el seu proveïdor.

El consell expert L’exportador pot cobrir el risc de país a través d’un crèdit documentari confirmat per Banc Sabadell. En aquest cas, Banc Sabadell s’obliga a pagar o a prometre el pagament contra presentació de documents conformes. A diferència de l’assegurança de crèdit a l’exportació (que també permet cobrir el risc de país), la cobertura del crèdit documentari confirmat és per la totalitat del contracte i es liquida al venciment sense cap tipus de demora.

A Internet Informa, que forma part del grup CESCE, és l’empresa líder en el mercat d’informació d’empreses: www.informa.es CESCE: www.cesce.es

10.

Una classificació dels mitjans de pagament Quan el risc es percep com a baix, les parts poden optar per buscar mecanismes de liquidació del deute adequats i de baix cost. Pot ser que el comprador efectuï un pagament simple anticipat abans de rebre la mercaderia per la qual paga; o pot ser que el venedor serveixi la mercaderia i concedeixi un pagament simple ajornat al comprador, sense necessitat de garantir aquest pagament. En ambdós casos el sistema de liquidació serà el xec o la transferència.

De vegades el venedor vol mantenir un control sobre la mercaderia enviada mentre no es produeixi o no es prometi el pagament. En aquest cas, el venedor pot encarregar a un banc la gestió del cobrament de la documentació comercial. Seríem davant d’una cobrança (o remesa) documentària. Si no hi ha pagament o promesa de pagament, el venedor continua controlant la documentació, però probablement la mercaderia es trobi en la destinació, per la qual cosa l’haurà de reexpedir o buscar un comprador alternatiu.

El crèdit documentari permetria a aquest venedor disposar d’una seguretat de cobrament amb anterioritat a l’expedició de la mercaderia, i fins i tot amb anterioritat a l’inici de la seva fabricació. D’altra banda, el comprador tindria la seguretat que la seva obligació de pagament només es produirà quan el venedor hagi aportat la documentació acreditativa suficient de l’expedició de la mercaderia desitjada. El crèdit és, doncs, una garantia per a ambdues parts.

Consells i recomanacions Per tenir en compte ­­­­­­­­­­­­­­­­­­­El mitjà de pagament segons la conveniència per a l’exportador i l’importador: Més conveniència per a l’exportador

Menys conveniència per a l’importador

Pagament simple anticipat Crèdit documentari confirmat Crèdit documentari Cobrança documentària Pagament simple ajornat Menys conveniència per a l’exportador

Més conveniència per a l’importador

Vocabulari open account: es tracta del pagament simple ajornat (o pagament per compte obert); el venedor «obre compte» al seu client, li entrega la mercaderia i en difereix el pagament. cash in advance: es tracta del pagament simple anticipat (o pagament avançat). collection: és la cobrança (o remesa), que pot ser documentària (documentary) o simple (clean). documentary credit: és el crèdit documentari; també s’anomena letter of credit.

11.

El pagament simple

Consells i recomanacions El consell expert

El pagament simple pot ser anticipat o ajornat. De fet, sempre hi ha una part que anticipa la seva obligació, ja sigui el comprador que anticipa el pagament (pagament anticipat), ja sigui el venedor que anticipa l’entrega de la mercaderia (pagament ajornat). Naturalment, la part que anticipa la seva obligació (ja sigui pagament o entrega) incorre en el risc que l’altra part incompleixi la seva (ja sigui entrega o pagament). El factor confiança és, doncs, fonamental.

El mecanisme de liquidació del deute, tant si és anterior com posterior a l’entrega, no implica cap tipus de gestió bancària de la documentació comercial, com seria el cas de les cobrances o dels crèdits documentaris. Per això precisament se’ls denomina pagaments simples, en contraposició als pagaments documentaris.

Tanmateix, la formalitat del pagament simple permet distingir entre diversos mecanismes de liquidació: El comprador inicia el procediment de pagament, ja sigui enviant els fons a través d’una transferència bancària o enviant un mandat de pagament que permet retirar fons contra presentació (xec) o a un venciment determinat (pagaré).

El venedor inicia la formalitat del pagament mitjançant la presentació al deutor d’un requeriment de pagament de caràcter documental (lletra de canvi) o no basat en document (càrrec directe).

La utilització de pagaments simples sense prou garanties és un risc per a la part que anticipa la seva obligació, ja sigui el pagament per part del comprador (pagament simple anticipat) o bé l’entrega per part del venedor (pagament simple ajornat). La garantia pot ser producte del coneixement i la confiança entre les parts, un actiu de primer ordre en tota relació comercial. Però quan no se’n disposa, no s’ha de dubtar a obtenir-ne el substitut bancari: una garantia o un crèdit documentari.

El factor Banc Sabadell La utilització d’un compte centralitzador en el país del seu client permet un millor control dels cobraments, una disminució dels riscos de pèrdua de xecs i una millora significativa en els costos tant per al venedor com per al comprador, qui converteix en nacionals els seus pagaments internacionals. A Banc Sabadell pot controlar i gestionar aquests comptes centralitzadors des de la seva oficina, a través d’Internet a BS Online, sense que importi on es trobi ubicat el compte.

12.

El xec

Consells i recomanacions Per al venedor

La solvència del xec és la solvència de qui l’emet (el lliurador). Així normalment distingim entre els xecs bancaris, lliurats per una entitat bancària, i els xecs personals, emesos per un lliurador no financer. Els primers tenen una millor reputació i més acceptació que els segons. En qualsevol cas, el xec planteja una sèrie d’inconvenients derivats de la seva mateixa existència física: •E l risc de pèrdua, robatori o falsificació, a més del fet que bona part de la seva seguretat se sustenta en la signatura.

• L a necessitat de presentar-lo per fer-ne el cobrament, és a dir, que viatgi al seu lloc de pagament.

En conseqüència, els costos de tramitació són superiors quan els comparem amb els de la transferència.

A més a més, amb una certa freqüència el xec està subjecte a algun tipus d’impost o timbre. Si hi afegim els riscos de robatori i falsificació, així com els terminis, de vegades molt llargs, en què pot ser tornat i en què poden ser reclamables els imports percebuts –per exemple, en supòsits de frau–, podem concloure que la transferència és la millor alternativa al xec.

Sense pràcticament cap dels seus inconvenients, una transferència per SWIFT acaba sent el mitjà de pagament més eficaç, còmode, ràpid i de menys cost.

ús universal menys cost que un crèdit documentari – no hi ha control sobre el moment de pagament – més cost que una transferència – temps per disposar dels fons – menys seguretat – possibilitat d’estar subjecte a timbres

Per al comprador ús universal menys cost que un crèdit documentari iniciativa en el pagament sol·licitud per BS Online – risc de pèrdua o robatori

Ha d’evitar L’enviament de xecs per correu pot ser objecte de sostracció i manipulació fraudulenta. Sempre és recomanable l’entrega en mà, l’enviament per un sistema de courier o, preferiblement, la seva substitució per la transferència bancària.

El consell expert Si cobra mitjançant xec, ja sigui bancari o personal, comprovi la bondat del document rebut abans d’enviar la mercaderia.

Vocabulari xec: (en) cheque, check; (fr) chèque; (de) Scheck; (it) assegno. pagaré: (en) promissory note; (fr) billet à ordre; (de) Solawechsel; (it) pagheró. lletra de canvi: (en) bill of exchange, draft; (fr) lettre de change, traite; (de) Wechsel; (it) cambiale, tratta. transferència: (en) transfer; (fr) virement; (de) Überweisung; (it) bonifico.

13.

La transferència

Consells i recomanacions Per al venedor

Sens dubte, el principal mitjà de pagament utilitzat en el comerç internacional és la transferència, amb un domini gairebé absolut en determinats segments del comerç, encara que pràcticament inexistent en d’altres. La transferència no deixa de ser una evolució del xec que, desproveïda d’una bona part dels seus inconvenients i amb el desenvolupament de les tecnologies de la comunicació i la informació, ha experimentat un creixement exponencial.

Des de l’aparició del telègraf, la transferència ha estat un mitjà de pagament d’un marcat caràcter electrònic, però no és fins que apareix SWIFT en els anys 70 quan la transferència inicia l’ascens com a mecanisme electrònic de pagament, de manera que es passa de poc més de 100.000 transferències mensuals el 1977 per a tot el món a més de 16 milions de transferències diàries l’any 2019.

Naturalment, SWIFT no és la causa única d’aquesta explosió, sinó que és atribuïble en primer lloc al fort augment dels intercanvis comercials internacionals que es produeix a partir dels anys 80, però SWIFT ha estat un aliat perfecte d’aquesta economia globalitzada.

Tanmateix, no és fins a l’aparició d’Internet quan es tanca el cercle electrònic. En efecte, fins a aquell moment la instrucció de l’ordenant i l’avís al beneficiari no eren pròpiament electrònics, i SWIFT només actuava com a sistema de comunicació entre els bancs. Quan la transferència és electrònica des del principi fins a la fi: •A ugmenta la rapidesa i la seguretat.

•D isminueixen dràsticament els errors en les dades.

•P ermet la integració amb els mecanismes comptables i de gestió de la mateixa empresa.

ús universal menys cost disposició immediata de fons rapidesa gestió per BS Online seguretat – no hi ha control sobre el moment de pagament

Per al comprador ús universal menys cost iniciativa en el pagament emissió per BS Online seguretat – pagament immediat

Recomanació pràctica Quan hagi de cobrar per transferència no oblidi indicar als seus clients ni el codi bancari estàndard internacional o BIC (bank identifier code) (per a Banc Sabadell és BSABESBB) ni el seu número de compte en format estàndard internacional o IBAN (international bank account number).

D’aquesta manera accelerarà la recepció de les transferències i contribuirà a disminuir els costos. El mateix és d’aplicació als pagaments que hagi d’efectuar per transferència, especialment en l’entorn de la Unió Europea.

El factor Banc Sabadell A través de la banca electrònica BS Online pot instruir pagaments a l’exterior en qualsevol moment i en qualsevol moneda, per a la qual cosa pot carregar dades emmagatzemades de transferències anteriors, i amb la possibilitat de requerir finançament online.

Vocabulari xec: (en) cheque, check; (fr) chèque; (de) Scheck; (it) assegno. pagaré: (en) promissory note; (fr) billet à ordre; (de) Solawechsel; (it) pagheró. lletra de canvi: (en) bill of exchange, draft; (fr) lettre de change, traite; (de) Wechsel; (it) cambiale, tratta. transferència: (en) transfer; (fr) virement; (de) Überweisung; (it) bonifico.

14.

La lletra de canvi (i el rebut) La lletra de canvi és un títol escrit que conté una obligació de pagament en una data determinada i que constitueix una ordre incondicional de qui lliura la lletra perquè el deutor pagui a qui la lliura o a un tercer una quantitat determinada.

En la seva essència, aquesta definició és vàlida universalment i és el resultat de l’evolució de la lletra de canvi des dels seus orígens a l’edat mitjana.

La lletra continua evolucionant i els desenvolupaments més recents d’aquest instrument d’arrels antigues tendeixen a la desmaterialització documental. Es tracta de substituir la presentació del document per la presentació de les dades que conté aquest document (el que en l’argot bancari es denomina truncament). Naturalment, la substitució que ens interessa és la que incorpora les dades en un fitxer electrònic.

Convé tenir en compte que en aquells països en què és possible la desmaterialització, la legislació aplicable té les seves particularitats. En general, no resulta possible substituir el títol escrit per un document electrònic en la totalitat de les seves funcions; per exemple, quan es tracta de gestionar l’acceptació o presentar al protest, s’acostuma a requerir el document físic.

Com que finalment només s’acaben desmaterialitzant alguns dels atributs de la lletra, els sistemes de presentació també acostumen a admetre (o limitar-se a) els rebuts (que precisament compleixen algunes d’aquelles funcions de la lletra que són desmaterialitzables més fàcilment). Els avantatges que ofereixen aquests mecanismes de presentació d’efectes (ja siguin lletres i/o rebuts) són rapidesa, disminució de costos i un millor control de cobraments i impagats.

Quan el que s’incorpora a un d’aquests sistemes de presentació electrònica és un simple rebut, el component documental del requeriment de pagament és tan baix que el podríem ubicar sense gaires problemes entre les instruccions de dèbit directe de les quals parlem en el punt següent. Per tant, les agrupacions que proposem són una manera de sistematitzar la realitat, que pretén explicar-la abans que descriure-la perfectament.

Consells i recomanacions Per no oblidar En algunes legislacions –i l’espanyola n’és un exemple–, els documents que compleixen funció de gir, com la lletra de canvi, estan subjectes a impostos especials (timbres).

El consell expert En molts casos és possible obtenir, en una lletra de canvi, la garantia addicional de l’entitat financera del lliurat. Aquesta figura s’anomena aval.

No oblidi tampoc les instruccions relatives al protest.

El factor Banc Sabadell Els sistemes de gestió electrònica d’efectes que Banc Sabadell posa a disposició dels seus clients són: L.C.R. (lettre de change relevé): per a efectes en euros sobre França.

RI.BA. (ricevuta bancaria): per a rebuts en euros sobre Itàlia.

15.

Els càrrecs directes

Consells i recomanacions Per ampliar

El càrrec directe (o direct debit) és un requeriment de pagament no basat en document. El càrrec directe consisteix en una instrucció d’un client al seu banc en què autoritza un tercer a carregar en el seu compte imports variables que es produeixen amb una certa freqüència.

Els sistemes de direct debit són habituals en l’entorn domèstic per a pagaments de serveis de subministrament (gas, electricitat, etc.), però en determinats països i circumstàncies també s’utilitzen per a pagaments freqüents de caràcter comercial internacional. D’aquesta manera, el creditor presenta al banc del deutor els cobraments corresponents a les seves vendes.

El càrrec directe té similituds amb la lletra en la mesura que en ambdós instruments algú requereix a un altre el pagament d’un import que li és degut. En la lletra s’efectua a través d’un document de comerç i en el direct debit es tracta d’un mandat que es dona al banc per carregar en un compte. També tindria similituds amb una transferència: el càrrec directe és una ordre de transferència que dona el creditor sobre el compte del deutor.

De la mateixa manera que la transferència reemplaça de manera avantatjosa el xec, el càrrec directe vindria a ocupar part de les funcions que compleix la lletra de canvi. En ambdós casos ens trobem davant de mecanismes de pagament desmaterialitzats que són tractats de manera electrònica i, per tant, automàtica, massiva, segura, ràpida i a molt baix cost. Contràriament, el xec i la lletra són documents físics, amb certs avantatges jurídics, però també amb inconvenients en un entorn molt tecnificat.

Tant les transferències com els càrrecs directes són objecte de regulació i d’estandardització en l’àmbit de la zona única de pagaments en euros (Single Euro Payments Area - SEPA).

16.

Els documents comercials i els mitjans de pagament Una de les característiques dels pagaments simples és que la documentació comercial que acostuma a acompanyar l’expedició de la mercaderia (factures, documents de transport, certificat d’origen, etc.) s’envia directament al comprador, sense intervenció bancària de cap tipus. Per contra, en la cobrança i en el crèdit documentari, els documents comercials formen part del mitjà de pagament, és a dir, són mitjançats bancàriament; per això se’ls denomina mitjans de pagament documentaris.

En les operacions comercials internacionals, la documentació comercial compleix una sèrie de funcions, entre les quals podem destacar: •D emostra l’existència de contractes: de transport, d’assegurança, etc.

•P rova el compliment de les condicions contractuals acordades: el noli, el lloc d’entrega, els riscos coberts, l’origen de la mercaderia, etc.

• I nforma sobre la mercaderia: el seu preu, la qualitat, l’empaquetament, els pesos, les marques, etc.

•S erveix a la duana per determinar els impostos aplicables a partir del tipus de mercaderia, del seu valor i del seu origen.

•C onstitueix títol de possessió que acredita els drets sobre la mercaderia (només en el cas de documents de títol).

En molts casos –encara que no sempre–, el comprador necessita la documentació per accedir a la mercaderia. L’entrega dels documents pot ser directa (de venedor a comprador), quan el mitjà de liquidació triat sigui un mitjà simple, o indirecta (mitjançada per un banc), quan el venedor vulgui condicionar d’alguna manera l’accés del comprador als documents (i, per tant, a la mercaderia).

Consells i recomanacions Ha d’evitar Quan els documents s’enviïn per mediació bancària (cobrança o crèdit documentari), cal evitar en la mesura que es pugui haver de remetre un joc de la documentació al comprador, ja sigui directament o juntament amb la mercaderia. Hi ha alternatives perquè els documents arribin ràpidament al comprador sense, per fer-ho, comprometre la seguretat representada per la cobrança o el crèdit documentari.

Consulti-ho en la seva oficina del grup Banc Sabadell.

Per tenir en compte Els documents necessaris sovint dependran de les regulacions d’impor­ tació i exportació dels països afectats.

Tant el comprador com el venedor han de conèixer prèviament quins són els documents necessaris en el seu país.

En un crèdit documentari, el venedor s’ha d’assegurar que el comprador vol i pot aportar els documents que s’exigiran i que els pot aportar de la manera i amb els detalls estipulats.

17.

Els documents principals en el comerç exterior La diversitat de pràctiques, legislacions i mercats fa que els documents utilitzats en la compravenda internacional tinguin no només unes característiques diferencials, sinó que un mateix document pot variar substancialment segons quin sigui el país de destinació. En línies generals, els documents més usuals són: La factura comercial. És el document utilitzat per descriure la mercaderia entregada, el seu preu, els seus pesos i mesures o per detallar qualsevol altra característica que el venedor consideri necessària per descriure l’operació. En molts casos la factura és l’únic document que evidencia l’existència d’un contracte, la qual cosa la converteix en un document més important encara.

El document de transport. Evidencia l’existència del contracte de transport i les característiques d’aquest contracte: l’expedidor, el destinatari, l’origen, la destinació, els detalls de la recepció, el noli, etc. Segons quin sigui el mitjà de transport utilitzat, el document és diferent. Així, en el transport marítim s’utilitza el coneixement d’embarcament marítim (bill of lading), que a diferència de la resta de documents de transport és un document de títol que confereix drets de possessió sobre la mercaderia.

Altres documents de transport habituals són la carta de port aeri (air waybill) o la carta de port per carretera (CMR).

El document d’assegurança. Evidencia l’existència d’una assegurança de transport per a les mercaderies. El document indica, entre altres, els riscos coberts i el valor assegurat. N’hi ha dues modalitats bàsiques: la pòlissa d’assegurança, que és el contracte d’assegurança pròpiament dit, i el certificat d’assegurança, que és

Vocabulari factura: (en) invoice; (fr) facture; (de) Rechnung; (it) fattura.

el document que expedeix la companyia asseguradora per acreditar l’existència d’una pòlissa global.

coneixement d’embarcament: (en) bill of lading; (fr) connaissement; (de) Konnossement; (it) polizza di carico.

El certificat d’origen. És el document que acredita l’origen de la mercaderia i que pot ser necessari a l’efecte de càlcul dels drets duaners. En general, són emesos per organismes autoritzats com ara cambres de comerç o dependències governamentals. Un model específic de certificat d’origen és el que acredita l’origen d’un país del sistema de preferències generalitzades (SPG), el forma A.

carta de port aeri: (en) air waybill; (fr) lettre de transport aérien; (de) Lufttransportbrief; (it) lettera di transporto aereo.

Altres documents utilitzats en comerç exterior són la llista de paqueteria (packing list), la llista de pesos (weight list), el certificat d’inspecció, el certificat sanitari o la factura de duanes (customs invoice).

certificat d’origen: (en) certificate of origin; (fr) certificat d’origine; (de) Ursprungszeugnis; (it) certificato d’origine. pòlissa d’assegurança: (en) insurance policy; (fr) police d’assurance; (de) Versicherungspolice; (it) polizza d’assecurazione.

18.

Les cobrances (o remeses) documentàries Una cobrança consisteix en la gestió efectuada per un banc, segons les instruccions rebudes, de documents de caràcter comercial o financer, amb l’objectiu d’obtenir un pagament o una promesa de pagament (acceptació). Els documents representatius de la mercaderia i la seva expedició són gestionats per un banc, que els presenta al comprador –o lliurat– per al seu pagament o acceptació, sempre segons les instruccions rebudes del venedor –o cedent– de la cobrança. És fonamental entendre que els bancs no són subjecte principal de les opera­cions, excepte en cas que hagin prestat el seu aval, sinó que intervenen en la gestió de cobrament d’acord amb les instruc­cions que els donen les parts principals (cedent i lliurat). No són, per tant, responsables del bon resultat de la gestió de cobrament iniciada pel cedent.

La cobrança permet que, una vegada enviades les mercaderies, el venedor les pugui mantenir sota el seu control a través dels documents. Però aquest control està subjecte al fet que el comprador realment necessiti els documents per accedir a la mercaderia; en cas contrari, la cobrança es converteix en una simple reclamació documentària de pagament.

La cobrança és una situació intermèdia entre els pagaments simples (el xec, la transferència, els efectes, etc.), basats en la confiança entre les parts, i el crèdit documentari, del qual parlarem tot seguit.

Aquesta situació intermèdia de la cobrança, al seu torn, es pot subdi­vidir entre:

• L a cobrança amb entrega de documents contra acceptació, més pròxima als pagaments simples, pel que té de confiança en el lliurat quant al compliment de la seva promesa de pagament.

• L a cobrança amb entrega de documents contra pagament, que permet a l’expor­ tador tenir un control més gran.

En cas que el lliurat refusés pagar o acceptar el pagament dels documents que se li presenten, l’exportador seguiria en possessió de la mercaderia, però: • L a mercaderia es trobaria en el país de destinació.

•C aldria considerar els riscos de pèrdua, robatori o danys.

•C aldria gestionar-ne l’emmagatzematge.

•E l venedor hauria de considerar la possibilitat de reexpedir-la, buscar un segon comprador o abandonar-la.

Consells i recomanacions Per al venedor control sobre la documentació més facilitat de finançament tramitació bancària menys cost que el crèdit documentari flexibilitat possibilitat de protest més possibilitats de negoci gestió per BS Online – sense seguretat de cobrament – disposició de la mercaderia en cas d’impagament – més cost que els pagaments simples – risc de cancel·lació de comanda

Per al comprador més acceptable per al venedor que el pagament simple menys cost que el crèdit documentari control sobre el pagament disposició de documents necessaris flexibilitat possibilitat de pagament ajornat més possibilitats de negoci – pagament o promesa de pagament abans de retirar els documents – més cost que els pagaments simples – possible protest per impagament – pagament de timbres quan conté un efecte

Ha pensat en…?

Els riscos, els costos i els inconvenients que de vegades pot plantejar la cobrança pràcticament es poden eliminar en la seva totalitat mitjançant l’ús del crèdit documentari. Un crèdit documentari és un mitjà de pagament segur i independent del contracte de compravenda.

Per no oblidar Per millorar la seguretat i estandarditzar la gestió dels documents, procuri que el seu banc subjecti les cobrances a les Regles uniformes relatives a cobrances, publicació 522 de la Cambra de Comerç Internacional (URC 522).

El consell expert Si vol millorar el control sobre la mercaderia, consigni el document de transport al banc del seu client. D’aquesta manera, el comprador haurà d’acudir prèviament al banc abans d’accedir a la mercaderia. Consulti-ho abans amb el seu banc.

Vocabulari documents contra pagament: (en) documents against payment (D/P), cash against documents (CAD), cash on documents (COD); (fr) documents contre paiement; (de) Dokumente gegen Zahlung; (it) documenti contro pagamento. documents contra acceptació: (en) documents against acceptance (D/A); (fr) documents contre acceptation; (de) Dokumente gegen Akzept; (it) documenti contro accettazione.

19.

El crèdit documentari

Consells i recomanacions Per al venedor

El crèdit documentari permet al venedor disposar d’una seguretat de cobrament amb anterioritat a l’expedició de la mercaderia, i fins i tot amb anterioritat a l’inici de la seva fabricació. D’altra banda, el comprador tindrà la seguretat que la seva obligació de pagament només es produirà quan el venedor hagi aportat la documentació acreditativa suficient de l’expedició de la mercaderia desitjada. El crèdit és, doncs, una garantia per a ambdues parts.

Des d’un punt de vista més instrumental, podem entendre el crèdit documentari com un compromís de pagament bancari contra presentació de documents, que és independent de l’obligació subjacent. És a dir, el banc que emet el crèdit (banc emissor) s’obliga a comprar documents a un beneficiari, amb independència del bon compliment del contracte de compravenda o de prestació de serveis.

A més a més, amb freqüència es tracta d’un mecanisme de finançament pel qual el comprador obté un ajornament en el pagament sense que el venedor incrementi el seu risc. El venedor, d’altra banda, podrà mobilitzar amb més facilitat el crèdit del qual és beneficiari, amb l’obtenció, per això, de recursos d’un tercer finançador.

Les obligacions de les parts en un crèdit documentari es regeixen, si s’indica així de manera expressa, per un conjunt de normes de caràcter voluntari publicades per la Cambra de Comerç Internacional sota el nom de Regles i usos uniformes relatius als crèdits documentaris.

Publicades per primera vegada el 1933, han patit diverses actualitzacions, i és la publicació 600 (UCP 600) la que està en vigor des de l’any 2007.

seguretat de cobrament, especialment si està confirmat més facilitat de finançament tramitació bancària protecció jurídica adaptabilitat al contracte de compravenda rapidesa en el cobrament control dels documents fins al moment del pagament més possibilitats de negoci menys risc de cancel·lació de comanda – més cost que altres mitjans de pagament – compliment estricte de les condicions del crèdit

Per al comprador més acceptable per al venedor que qualsevol altre mitjà de pagament confirmació de la pròpia solvència recepció de documents necessaris adaptabilitat al contracte de compravenda

m és possibilitats de pagament ajornat protecció jurídica condicions d’entrega desitjades control sobre les dates d’entrega més possibilitats de negoci sol·licitud per BS Online – es paga pels documents i no per les mercaderies – més cost que altres mitjans de pagament – per cancel·lar o modificar cal l’acord del venedor

El factor Banc Sabadell Som el banc líder en comerç exterior a Espanya. Segons dades de SWIFT, un de cada sis crèdits documentaris emesos per bancs espanyols ho ha estat per Banc Sabadell, i gairebé un de cada tres crèdits documentaris rebuts per empreses espanyoles ha estat avisat pel nostre banc. Els crèdits documentaris es tramiten en els nostres centres especialitzats en comerç exterior pels millors equips professionals amb ple reconeixement de mercat.

20.

Parts que intervenen en un crèdit documentari L’ordenant. Persona o entitat que sol·licita l’obertura del crèdit al seu banc i es compromet a efectuar el pagament. Sol ser l’importador o un agent.

El banc emissor. Banc triat pel comprador que confecciona i procedeix a l’obertura del crèdit. Efectua el pagament del crèdit si es compleixen les condi­cions que s’hi exigeixen.

El banc notificador (avisador).

Banc corresponsal del banc emissor en el país de l’exportador. Avisa el beneficiari de l’obertura del crèdit sense esta­ blir cap altre compromís que el de la mateixa notificació.

El beneficiari. Persona a favor de la qual s’emet el crèdit i que pot exigir el pagament al banc emissor o al banc pagador, una vegada hagi complert les condicions estipulades en el crèdit.

El banc confirmador. Banc que garanteix el pagament per part del banc emissor. Se sol utilitzar quan la seguretat que ofereix el banc emissor no es considera suficient (països conflictius, bancs de solvència desconeguda o dubtosa, etc.).

En la majoria dels casos és el mateix banc notificador.

El banc designat (per a pagament, acceptació o negociació).

Banc, generalment en el mateix país de l’exportador, que rep el mandat del banc emissor per pagar o comprometre’s al pagament al venciment contra presentació dels documents d’acord amb els termes i les condicions del crèdit. Per al beneficiari és com si es tractés d’una dele­gació del mateix banc emissor. Per a l’exportador, és convenient que hi hagi un banc pagador en el seu propi país.

Consells i recomanacions El consell expert Com a exportador, no dubti a exigir que els crèdits documentaris dels quals sigui beneficiari es facin disponibles per a pagament a les caixes de Banc Sabadell. La disponibilitat és un element fonamental en la seguretat i el cost del crèdit documentari al qual de vegades no es presta prou atenció. Si el crèdit no és disponible a les caixes de Banc Sabadell (i, per contra, es fa disponible a les caixes del banc emissor estranger), la seva empresa correrà amb els riscos d’enviament i entrega dels documents, amb una demora addicional a la data de cobrament, amb costos afegits i imprevistos, amb una probabilitat més gran que els documents siguin rebutjats per contenir discrepàncies insubstancials, amb una menor capacitat de modificar documents discrepants i, en general, amb una protecció jurídica més dèbil.

Cas pràctic «La nostra empresa és importadora de material elèctric. Quan treballem amb crèdits documentaris sempre tinc problemes amb la sol·licitud al banc. Normalment es tracta d’impresos difícils d’emplenar, només aptes per als més experts; i, quan no són complicats, és perquè són absolutament incomplets i defectuosos. La conseqüència és que no hi ha cap crèdit sense modificacions i sense costos addicionals imprevistos.» [Vegi’n un cas pràctic]

Vocabulari crèdit documentari: (en) documentary credit; (fr) crédit documentaire; (de) Akkreditiv; (it) credito documentario. carta de crèdit: (en) letter of credit; (fr) lettre de crédit; (de) Kreditbrief; (it) lletera di credito. ordenant: (en) applicant; (fr) donneur d’ordre; (de) Auftraggeber; (it) ordinante. banc emissor: (en) issuing bank; (fr) banque émettrice; (de) eröffnende Bank; (it) banca emittente. banc notificador (avisador): (en) advising bank; (fr) banque notificatrice; (de) avisierende Bank; (it) banca avvisante. beneficiari: (en) beneficiary; (fr) bénéficiaire; (de) Begünstigter; (it) beneficiario. banc confirmador: (en) confirming bank; (fr) banque confirmatrice; (de) bestätigende Bank; (it) banca confermante. banc pagador: (en) paying bank; (fr) banque chargée du règlement; (de) zahlende Bank; (it) banca pagante. banc acceptador: (en) accepting bank; (fr) banque acceptante; (de) akzeptierende Bank; (it) banca accettante. banc negociador: (en) negotiating bank; (fr) banque négociatrice; (de) negozierende Bank; (it) banca negoziatrice.

21.

El contracte de compravenda i el crèdit documentari El contracte de compravenda ha d’incloure uns determinats detalls imprescindibles per a l’establiment d’un crèdit documentari.

Entre aquests detalls convé destacar l’import, el preu de compra, la descripció de la mercaderia, les condicions d’entrega, el termini d’embarcament i la data màxima d’entrega de documents. El contracte ha d’especificar el mètode de pagament i la divisa i indicar clarament el banc en què es vol que el crèdit sigui disponible.

D’acord amb l’article 4 de les UCP 600, «el crèdit, per la seva naturalesa, és una operació independent de la venda o de qualsevol altre contracte en què pugui estar basat». Si els documents presentats són conformes als termes i les condicions del crèdit, el banc emissor o confirmador està obligat a atendre els seus compromisos amb independència de les disputes que puguin sorgir entre el comprador i el venedor quant al compliment de les condicions del contracte. Les parts poden emprendre accions a aquest efecte, però sense implicar-hi els bancs, sempre que els termes del crèdit s’hagin complert.

Amb la finalitat d’evitar demores i costos innecessaris, és d’una impor­tància primordial que el venedor indiqui clarament al comprador el banc a través del qual vol rebre el crèdit i el designi com a banc notificador i banc designat per a pagament, acceptació o negociació. Si es rep el crèdit avisat a través d’un altre banc o si el crèdit designa un altre banc com a pagador, acceptador o negociador, s’incorrerà, sens dubte, en costos addicionals que poden arribar a ser conside­rables.

A més a més, es reduirien en la pràctica els terminis de presen­tació de documents, ja que, lògicament, l’exportador presentarà els documents al seu banc, que posterior-

ment els haurà de remetre al banc desig­nat en el crèdit.

Una de les parts fonamentals del contracte, quan hi ha un crèdit documentari, consisteix a determinar contra quins documents el crèdit serà utilit­zable. L’importador ha de saber quins documents necessita per despatxar al seu país o per a qualsevol altra eventualitat. Així mateix, l’exportador s’ha d’assegurar que tots els documents requerits puguin ser aportats per ell en el moment adequat, i sense que apareguin documents que sigui impossible o difícil obtenir-los.

Consells i recomanacions El consell expert Les parts han de decidir en el moment de negociar el contracte qui es farà càrrec de les despeses bancàries produïdes pel crèdit documentari; el més habitual és que cada part assumeixi les despeses que el crèdit produeix al seu país. Si un comprador no hi pensa i omet reclamar que el crèdit estableixi de manera clara qui es fa càrrec de les despeses i quines són aquestes despeses, es pot trobar amb la sorpresa que s’hagi de fer càrrec de totes les despeses (art. 37). Aquestes despeses poden incloure les de preavís, les de notificació i confirmació, les comissions de pagament, pagament diferit, acceptació o negocia­ció, els costos de les modificacions, la falta d’utilització, els interessos de la negociació i els costos dels missatges. Com que en determinats casos els costos poden ser elevats, convé valorar-los i pactar-los en el moment adequat.

Recomanació pràctica Per tal de facilitar les seves operacions de crèdit documentari i evitar costos derivats de discrepàncies en documents o en modificacions, li suggerim que confeccioni una plantilla model del crèdit documentari que vol rebre o que està disposat a emetre.

L’intercanvi de models en els primers moments de la negociació comercial contribuirà significativament a la bona fi de l’operació. L’ús de models i llistes de comprovació (per sol·licitar el crèdit, revisar els documents i avaluar la conveniència del crèdit rebut) és una pràctica d’una eficàcia indubtable i d’una gran economia.

En l’apartat «Documents i utilitats» de crèdits d’exportació que es troba en el Portal de negoci internacional de Banc Sabadell pot descarregar models i llistes estandarditzades.

Cas pràctic «Amb un crèdit documentari mai sé el cost real i sempre tinc problemes amb la presentació dels documents.

Com ho puc evitar?» [Vegi’n un cas pràctic]

22.

La modificació del crèdit documentari La modificació o la cancel·lació dels compromisos adquirits en un crèdit irrevocable requereix l’acord de l’emissor, del confirmador (si n’hi ha) i del beneficiari, d’acord amb l’article 10 (a) de les UCP 600.

Qualsevol d’aquestes parts es pot negar a acceptar l’alteració dels compromisos, de manera que el crèdit es manté en les seves condicions originals.

Convé, per tant, establir els crèdits en el seu origen de manera que no hagin de ser modificats, i evitar, alhora, els possibles costos en què s’incorre per la modifica­ció. La majoria de les modificacions que es fan estan relaciona­des amb les dates d’embarcament i de caducitat del crèdit, per la qual cosa resulta convenient extremar les precau­ cions en el moment de l’obertura.

Si a la recepció del crèdit hi ha alguns termes que s’han de modificar, cosa que amb freqüència exigeix temps, s’ha de contactar amb el comprador perquè ins­trueixi al banc emissor la modificació dels termes corresponents. La modifi­ ca­ció no serà operativa fins que el banc notificador/confirmador doni l’avís de l’esmena a l’exportador.

Consells i recomanacions Ha d’evitar El beneficiari d’un crèdit documentari no ha d’acceptar la inclusió de condicions i documents l’obtenció dels quals depengui de l’ordenant del crèdit. Quan apareixen aquest tipus de condicions, el cobrament del crèdit documentari –que es basa en la correcta i completa presentació documental– dependrà de la voluntat de pagament del comprador. Si aquest és el cas, aleshores resulta més còmode i barat el pagament per transferència, que depèn igualment de la voluntat del comprador. Quan apareixen aquest tipus de clàusules (de vegades denominades soft clauses), cal sol·licitar la modificació del crèdit.

El consell expert Només el banc emissor d’un crèdit pot determinar si accepta o no uns documents que continguin discrepàncies. Així, quan l’ordenant indiqui la seva disponibilitat a acceptar els documents malgrat les discrepàncies, el venedor ha de considerar la possibilitat que el banc emissor no els accepti, malgrat la bona disposició i la voluntat de pagament del comprador. L’acceptació de documents discrepants equival en la pràctica a una modificació del crèdit documentari, i el banc emissor es pot negar a modificar un crèdit.

23.

El crèdit documentari confirmat El crèdit està confirmat quan un banc diferent del banc emissor hi afegeix la seva confirmació, és a dir, quan s’hi suma una garantia addicional a la del banc emissor, per la qual el banc confirmador es compromet al pagament pel seu compte i amb independència del compromís de l’emissor.

La confirmació del crèdit per part d’un banc diferent a l’emissor comporta una garantia més gran per al beneficiari, que s’ha d’utilitzar quan hi hagi dubtes sobre la solvència del país o del banc emissor, o quan el que es busca és obtenir la seguretat de cobrament en el banc amb el qual el beneficiari opera normalment. En aquests casos, el venedor ha de sol·licitar al seu client que la venda s’efectuï per crèdit documentari confirmat, ja que el mateix crèdit ha de preveure aquesta eventualitat en el moment de ser emès. En la mesura que es pugui, el banc confirmador hauria de ser el banc del venedor.

Consells i recomanacions Ha pensat en…?

En general, s’acostuma a sol·licitar confirmació en un crèdit documentari quan el venedor dubta de la capacitat de pagament del banc emissor o, més probablement, de la del país del banc emissor. Tanmateix, la confirmació té altres valors afegits que la poden fer recomanable fins i tot en cas que no hi hagi dubtes quant al banc emissor o el seu país.

El primer i fonamental és que l’obligat a pagar és el banc del beneficiari (el confirmador) i, per tant, la discussió sobre la conformitat o no de la presentació –i la substitució documental, si s’escau– es produeix a l’oficina bancària habitual del venedor. A més a més, si, com a conseqüència d’una diferència d’interpretació quant a les obligacions del confirmador, el beneficiari decideix emprendre accions legals, la jurisdicció i la llei aplicables seran les del venedor (que són les del confirmador) i no les del banc emissor estranger. Per acabar, no s’hauria d’oblidar la possibilitat d’obtenir finançament mitjançant una compra sense recurs, amb la millora consegüent en les ràtios financeres i en la disponibilitat de crèdit.

El consell expert Abans de sol·licitar al seu client estranger que emeti un crèdit documentari que s’hagi de confirmar per un banc espanyol, és recomanable que consulti al seu banc quines són les condicions per establir la confirmació amb aquell país i amb aquell banc emissor.

Per ampliar En determinats casos, una alternativa a la confirmació del crèdit documentari és l’establiment d’una obligació irrevocable de reemborsament, a través de la qual un tercer banc (banc reemborsador) s’obliga a pagar un import determinat en un crèdit documentari contra simple reclamació de reemborsament. Les obligacions bancàries en aquest tipus d’instruments es regeixen per les Regles uniformes relatives a reemborsaments interbancaris en crèdits documentaris, publicació 725 de la Cambra de Comerç Internacional (URR 725).

Cas pràctic «Tinc possibilitats de tancar un bon contracte amb un país amb certes dificultats, però qui m’assegura que les coses no empitjoraran i que cobraré el que espero cobrar?» [Vegi’n un cas pràctic]

El factor Banc Sabadell Exporti sense riscos a països emergents. Ampliï la seva capacitat exportadora i beneficiï’s de les garanties atorgades pels bancs multilaterals a través dels seus Trade Facilitation Programmes (TFP), que facilitaran l’obtenció de confirmació a les seves exportacions. Banc Sabadell té acords TFP amb el Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (BERD), amb el Banc Asiàtic de Desenvolupament (BAsD), amb el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) i amb la Corporació Financera Internacional (IFC).

24.

El crèdit documentari transferible En un crèdit transferible el beneficiari pot donar instruccions al banc designat perquè el crèdit sigui utilitzable, parcialment o totalment, per un o més beneficiaris (del seu país o d’un altre país.) Per tal que un crèdit sigui trans­ferible hi ha de figurar la menció «transferible». El crèdit rebut i la seva transferència són el mateix crèdit, per la qual cosa no cal que l’intermediari disposi de línies de risc amb el seu banc.

Un crèdit transferible és emès a favor d’un beneficiari que no és qui produeix la mercaderia, sinó que es tracta d’un intermediari, algú que ha establert un contracte amb un comprador però depèn d’un tercer per subminis­trar la mercaderia al seu client. Amb un crèdit transferible, l’intermediari pot fer extensiva la segu­retat d’un crèdit al subministrador sense descobrir el nom del comprador i, a través de la substitució de documents, mantenir ocultes les dades del seu proveïdor.

Consells i recomanacions Ha d’evitar Els intermediaris que operen amb crèdits transferibles han d’evitar, si aquest és el seu interès, que les parts coneguin dades de l’operació (el nom de l’altra part, els preus, etc.) que puguin comprometre la posició de l’intermediari en operacions futures.

Per fer-ho és indispensable comprovar els detalls dels documents que cal presentar, de manera que l’expedidor sigui el mateix intermediari, que el consignatari sigui el banc emissor, que el document d’assegurança sigui al portador, etc.

El factor Banc Sabadell Per què a Banc Sabadell?

El crèdit transferible és una de les modalitats de crèdit documentari que exigeix una intervenció més experta per part del banc que efectuarà la transferència. La professionalitat i l’experiència són claus en aquest tipus d’operacions. Banc Sabadell és l’opció ideal per a qualsevol intermediari que vulgui protegir els seus interessos i els dels seus clients.

25.

Altres modalitats de crèdit documentari •E l crèdit rotatori o revolving. Es tracta d’un crèdit que, una vegada utilitzat o arribat el moment del seu venciment, renova o restableix la seva disponibilitat per a un o més períodes addicionals, sense que calgui modificar-lo.

•E l crèdit anticipatori o de clàusula vermella. És el que conté una condició que permet al beneficiari disposar de l’avançament parcial o total de l’import del crèdit amb anterioritat a la presentació dels documents.

• El crèdit adossat o back-to-back.

Consisteix en l’entrega d’un crèdit documentari com a garantia per a l’obertura d’un altre crèdit documentari.

• El crèdit contingent o standby.

Es tracta d’una garantia d’execució documentària que permet exigir la devolució d’un pagament anticipat, reclamar un deute no satisfet o rescabalar-se d’una obligació incomplerta.

Consells i recomanacions Per tenir en compte Quan el compliment del contracte d’entrega de mercaderia comporta una forta inversió per part del venedor, pot ser recomanable assegurar la participació del comprador en la inversió a través d’un crèdit de clàusula vermella. D’aquesta manera el venedor pot disposar d’un avançament dels fons previ a l’entrega i, alhora, garanteix un compromís del comprador en la bona fi de l’operació.

Ha pensat en…?

De vegades, les garanties bancàries són una alternativa de menor cost al crèdit documentari. El crèdit documentari és una garantia i un mitjà de pagament. En utilitzar, per tant, una garantia conjuntament amb un pagament simple (una transferència, per exemple), el venedor obté una cobertura equivalent, amb una complexitat documental significativament menor.

Per contra, per al comprador un crèdit documentari comporta més seguretat, en condicionar el pagament a l’evidència documental d’entrega de la mercaderia.

26.

La garantia bancària i el crèdit documentari El crèdit documentari és un instrument conegut i àmpliament utilitzat que pot servir simultàniament als interessos del venedor i del comprador. Però més enllà del crèdit documentari, hi ha altres instruments que poden ser d’utilitat i que, de vegades, poden constituir una alternativa interessant al crèdit documentari. Un d’aquests instruments és la garantia bancària: garantia de pagament per al venedor i de bona execució per al comprador.

La diferencia bàsica entre la garantia bancària i el crèdit documentari és la seva utilització com a mitjà de pagament.

El crèdit documentari és un instrument de garantia, però és, a més a més, un mitjà de pagament. El venedor espera rebre el pagament per la mercaderia entregada a través del crèdit documentari, és a dir, contra presentació dels documents requerits. Per contra, la garantia bancària tradicional no incorpora aquesta condició de mitjà de pagament. El beneficiari de la garantia només hi podrà acudir si l’altra part incompleix la seva obligació de pagament. El mitjà de pagament esperat serà, per exemple, una transferència, i la garantia únicament serà un mitjà contingent (de reserva) d’obtenir el pagament; des d’aquest punt de vista tindrà un caràcter de mitjà de pagament secundari.

Consells i recomanacions Ha d’evitar Les garanties han de ser independents del contracte que les origina, exigibles a primer requeriment o a simple demanda. La independència significa que el banc garant no podrà adduir defenses derivades del contracte subjacent, és a dir, no podrà exigir evidència d’incompliment del garantit ni que el beneficiari acrediti els seus drets respecte a l’ordenant.

Les garanties que no són independents es denominen fiances o garanties accessòries, i s’han d’evitar. La millor manera de garantir la independència és mitjançant la subjecció a unes normes reconegudes internacionalment com són les Regles uniformes relatives a garanties de demanda, publicació 758 de la Cambra de Comerç Internacional (URDG 758), o a través d’un crèdit contingent o standby subjecte a les UCP 600 o a les ISP 98.

27.

Tipus de garanties

Consells i recomanacions El consell expert

Els tipus principals de garantia utilitzats en relació amb operacions de comerç exterior són: • L a garantia de licitació. El seu propòsit és assegurar que qui concorre a una licitació no retirarà o alterarà la seva oferta fins al moment de la seva adjudicació definitiva i que, en cas d’obtenir la licitació, acceptarà i signarà el contracte de conformitat amb els termes que s’hagin ofert.

• La garantia de pagament. Les garanties es poden utilitzar com a mecanisme per assegurar les obligacions de pagament derivades d’una compravenda o d’una prestació de serveis. Les garanties de pagament constitueixen una alternativa al crèdit documentari.

• L a garantia de bona execució.

Assegura un pagament al comprador en cas que el venedor no compleixi de manera adequada, o de manera completa, o en el temps estipulat, les seves obligacions contractuals.

• Garanties davant d’autoritats duaneres o organismes comunitaris. Es tracta d’avals davant dels serveis de duanes, de quaderns ATA per a exportació temporal de mostres amb valor comercial, d’avals de trànsit comunitari, etc.

• L a garantia de manteniment (o fidel compliment). Cobreix el període de manteniment establert contractualment durant el qual el subministrador continua sent responsable del bon funcionament de la màquina.

• La carta de garantia. No té un sentit específic. Tanmateix, acostuma a aparèixer relacionada amb documents de compravenda i transport de mercaderies, quan aquests falten o són defectuosos.

• L a garantia de pagament anticipat. Garanteix la devolució de la totalitat de l’import anticipat i, si s’escau, dels interessos.

Un pagament simple (transferència o xec) combinat amb una garantia bancària (tant si és a primer requeriment com un crèdit contingent o standby) és una combinació potent per al venedor, que obté una garantia de recepció del cobrament sense les complexitats del crèdit documentari.

Els riscos d’execució indeguda dels avals es poden cobrir amb CESCE, entre altres companyies.

El factor Banc Sabadell A Banc Sabadell li oferim: •G estió pròxima, personalitzada i professional.

•E missió immediata o avís immediat de recepció.

• L a garantia d’un banc de primer nivell amb la màxima cobertura internacional.

•E specialistes que l’assessoraran sobre els textos i les condicions més adequats i que protegeixin més bé els seus interessos.

•C apacitat d’entendre el seu negoci i suggerir la garantia més convenient en cada cas i per a cada país.

Vocabulari de licitació: (en) tender guarantee, bid guarantee. de bona execució: (en) performance guarantee. de manteniment: (en) maintenance guarantee, warranty guarantee. de pagament anticipat: (en) advance payment guarantee, repayment guarantee. de pagament: (en) payment guarantee. carta de garantia: (en) letter of indemnity.

28.

El mitjà de pagament i el finançament El mitjà de pagament i el finançament estan estretament relacionats. Les necessitats i la forma del finançament determinaran l’elecció del mitjà de pagament per les parts comercials.

Quan el venedor concedeix finançament al comprador, a través d’un pagament a data ajornada després de l’entrega, la forma d’aquest finançament dependrà de les garanties desitjades pel venedor quant al pagament del comprador. Així, si la venda es produeix en règim de confiança, el mitjà de pagament serà un pagament simple (finançament sense garantia). Per contra, si el venedor exigeix una garantia de pagament abans d’acordar un pagament ajornat, aleshores la venda es podrà efectuar sota crèdit documentari o amb una garantia de pagament (finançament amb garantia).

En considerar els supòsits en què el comprador finança el venedor, podem trobar dos tipus bàsics de finançament. El primer seria el derivat d’un pagament simple anticipat, que pot anar acompanyat d’una garantia bancària en funció del règim de confiança entre les parts. El segon seria el que implica l’emissió d’un crèdit documentari, pel qual el comprador concedeix al venedor la seva capacitat de crèdit bancari. En efecte, el banc emissor, a partir de la capacitat creditícia del comprador, genera una obligació bancària a favor del venedor, que pot ser convertida en finançament sense comprometre recursos propis.

29.

Formes de finançament bancari i mitjà de pagament Quant al finançament atorgat per una entitat financera al comprador, es pot tractar d’un finançament: •S ense aportació de fons, però generant capacitat de compra, ja sigui mitjançant l’emissió d’un crèdit documentari o a través d’una garantia bancària.

•A mb aportació de liquiditat, ja sigui mitjançant un finançament simple en què el banc anticipa el pagament o a través d’una societat de lísing.

Quant al finançament d’una entitat financera al venedor, podem distingir entre: •U n prefinançament, que aporta liquiditat prèvia a l’entrega de la mercaderia.

• Un postfinançament, que pot adoptar la forma d’un crèdit en compte o d’una mobilització de pagament ajornat del qual se sigui titular a través d’un descompte comercial, d’un avançament o d’un contracte de facturatge (ens referirem al facturatge més endavant).

La facilitat del venedor per obtenir finançament bancari dependrà en gran manera del mitjà de pagament utilitzat. Així, el finançament d’un pagament amb garantia bancària serà més fàcil que el d’un pagament simple, amb l’establiment d’un escalat que va des de l’avançament pel banc confirmador del crèdit que ha garantit fins a l’avançament d’una factura amb pagament ajornat per transferència.

Consells i recomanacions Per tenir en compte La facilitat d’obtenció de finançament bancari està directament relacionada amb les característiques del mitjà de pagament. Així, el finançament en instruments que comportin una garantia bancària serà gran (crèdits documentaris i efectes avalats), especialment quan el finançament se sol·licita al banc obligat o garant. Per tant, en un crèdit confirmat per Banc Sabadell, el finançament a través d’una compra sense recurs millorarà les ràtios financeres sense ocupar disponibilitat de crèdit. A continuació se situen els instruments sense garantia bancària; en aquest cas, les possibilitats de finançament també augmenten quan hi ha intervenció bancària (utilització amb reserves d’un crèdit documentari, cobrances documentàries o simples). En el cas de pagaments simples, el finançament (avançament de factura) s’acostuma a concedir únicament sobre la base de la solvència del venedor.

El consell expert Abans de decidir sobre un finançament entre les parts comercials (pagament ajornat o pagament anticipat), calculi el cost i compari’l amb les diferents alternatives que li pot oferir Banc Sabadell. Pot resultar més convenient des del punt de vista financer pagar al comptat i sol·licitar finançament bancari.

30.

La moneda del finançament El finançament es pot fer en la moneda del pagament, en la moneda pròpia si és diferent a la del pagament o en una tercera moneda.

L’elecció d’una o una altra modalitat tindrà unes conseqüències en els costos del finançament (segons quin sigui el tipus d’interès de la moneda triada per finançar) i en els riscos en què s’incorri (la qual cosa, al seu torn, acabarà afectant finalment el cost del finançament).

El risc de canvi dependrà de dues variables: la moneda del finançament i la moneda amb la qual es cancel·larà el finançament. Si són la mateixa moneda no hi haurà risc de canvi, però si són monedes diferents apareixerà aquest risc. Així, un importador que obtingui finançament en la seva moneda pròpia (la dels seus ingressos) no suportarà un risc addicional de canvi derivat del finançament. Per contra, un exportador que no vulgui incórrer en risc de canvi com a conseqüència del finançament l’haurà de formalitzar en la moneda de la venda, és a dir, la moneda que rebrà.

Consells i recomanacions Per tenir en compte L’importador que finança en una moneda diferent a l’euro i pretén eliminar el risc de canvi en què incorre per això observarà que el cost financer final és precisament el de l’euro. Passa el mateix amb un exportador que es financi en moneda diferent de la de cobrament i busqui la cobertura del risc de canvi. En aquest cas, la combinació de finançament i cobertura el situaran en el cost de la moneda de cobrament. La raó d’això rau en el fet que, en dependre el canvi assegurat de la diferència entre els tipus d’interès de les monedes implicades [B – A], quan a l’interès d’una de les monedes [A] li afegim aquesta diferència (l’assegurança de canvi) [A + (B – A)], ens acaba resultant l’interès de l’altra moneda [B].

El consell expert Si la seva empresa disposa de cobraments i pagaments en moneda estrangera, intenti coordinar els fluxos d’entrada i sortida de divisa de manera que pugui eliminar riscos de canvi i, si s’escau, beneficiar-se de tipus d’interès més baixos. Els desfasaments entre cobraments i pagaments es poden compensar a través de la utilització de comptes o de línies de crèdit en moneda estrangera.

Cas pràctic «Com a exportador, quines alternatives tinc per finançar una venda en dòlars i quines són les seves característiques?» [Vegi’n un cas pràctic]

Cas pràctic «Com a importador, quines alternatives tinc per finançar una compra en dòlars i quines són les seves característiques?» [Vegi’n un cas pràctic]

31.

El risc de canvi

Consells i recomanacions Per ampliar

El risc de canvi és aquell al qual està exposada una empresa per l’efecte produït per la variació en els tipus de canvi sobre el seu compte de pèrdues i guanys i sobre el seu balanç. El fet que una bona part del negoci exterior espanyol es faci en euros fa que el risc que suporten les empreses espanyoles sigui baix, el qual queda limitat fonamentalment al comerç que es porta a terme en dòlars i, en menys grau, lliures esterlines o iens japonesos.

Tanmateix, també convé tenir en compte el que podríem denominar risc «indirecte». En efecte, s’incorre en risc canviari sempre que el negoci s’efectua fora de l’àrea monetària pròpia. Així, malgrat facturar en euros, un exportador perd o guanya competitivitat segons quin sigui el tipus de canvi de l’euro.

L’actitud de l’empresa davant del risc de canvi depèn, finalment, de la seva particular filosofia quant al risc en general. L’empresa pot decidir no cobrir res, el que és una pràctica altament especulativa; cobrir-ho tot, el que elimina el risc de transacció però incorpora un cost d’oportunitat, o fer una cobertura selectiva, el que sembla l’opció més adequada però requereix una gestió especialitzada.

Els mercats de divises se subdivideixen en: • M ercat de comptat: quan la transacció de compravenda de divises es liquida (intercanvia) com a màxim el segon dia hàbil posterior a la fixació del preu (tipus de canvi).

• Mercat a termini: quan la liquidació es produeix amb posterioritat al segon dia hàbil després de la fixació del preu.

Vocabulari Des del punt de vista del tipus de risc canviari es pot distingir entre: risc de transacció: és el que es produeix directament com a conseqüència de l’oscil·lació en els tipus de canvi. risc de traducció: és el que es produeix en el moment de l’actualització de balanços. risc econòmic: és el risc d’oportunitat, el cost de fer una cosa i deixar de fer-ne una altra de diferent.

32.

Mecanismes de cobertura del risc de canvi El mecanisme principal de cobertura del risc de canvi és l’assegurança de canvi. L’assegurança de canvi consisteix en un contracte de compra o venda de divises a termini que permet conèixer de manera anticipada el preu de liquidació de la moneda contractada per un import determinat i per a una data futura fixada. L’assegurança de canvi és una compravenda en ferm però a data futura, per la qual cosa ambdues parts queden obligades a complir el contracte, sigui quina sigui el preu de mercat de la divisa contractada en la data de venciment. El contracte d’assegurança de canvi incorpora, per tant, un dret, però també una obligació.

Una alternativa a l’assegurança de canvi que incorpora el dret però no comporta obligació és l’opció en divises. Una opció en divises és un contracte que atorga al seu tenidor el dret però no l’obligació de comprar o vendre una certa quantitat de divi­ses a un tipus de canvi fixat anomenat preu d’exercici o strike price, previ pagament d’una prima a l’emissor de l’opció.

També hi ha mecanismes d’eliminació o control del risc de canvi que es formen a partir de combinacions d’opcions, la qual cosa permet beneficiar-se d’una evolució favorable en el tipus de canvi sense el pagament de la prima. Per les seves característiques es tracta d’alternatives d’ús no generalitzat. Entre aquestes combinacions podem esmentar el túnel, l’opció mixta i el forward plus.

Consells i recomanacions Per tenir en compte En tractar-se d’una compravenda ferma encara que ajornada, l’incompliment d’una assegurança de canvi comporta una operació de compravenda inversa i, per tant, unes possibles diferències –a favor o en contra– entre els preus inicials i els preus del moment de l’incompliment. Aquestes diferències seran a favor o en contra del client.

El consell expert Si cal, una assegurança de canvi es pot reconduir a un nou venciment, utilitzar anticipadament o fins i tot incomplir abans del venciment. Cal tenir en compte que, en tractar-se d’una compravenda que implica tipus d’interès, un incompliment comporta unes diferències de preus que caldrà reconèixer, i un desplaçament en el temps comporta una actualització en els tipus d’interès.

Cas pràctic «Si no tinc clara la data de cobrament, com puc assegurar el canvi dels dòlars?» [Vegi’n un cas pràctic]

33.

Instruments de cash management internacional Una gestió òptima de la tresoreria pot aconsellar l’obertura de comptes centralitzadors als països als quals s’exporta. Aquests comptes centralitzadors permeten: •D isminuir els costos associats als cobraments, amb la reducció del volum de les transferències rebudes i més rapidesa en la seva recepció.

•U na gestió més eficaç de la tresoreria a través d’un control més eficaç dels cobraments i dels saldos disponibles.

•C onvertir els pagaments internacionals del comprador en pagaments nacionals.

Per extreure la màxima eficiència del compte centralitzador és imprescindible disposar d’una informació puntual, completa i en línia tant de l’estat com dels moviments en el compte. A més a més, resulta imprescindible poder donar instruccions de manera còmoda, àgil i eficaç per disposar dels comptes situats a l’exterior de la mateixa manera en què es disposa dels comptes del país. Per atendre ambdues necessitats SWIFT disposa de missatgeria estàndard dissenyada específicament per satisfer tant la demanda d’informació (MT94X) com d’instrucció remota (MT101 i MT103+).

Consells i recomanacions El consell expert Si la seva empresa rep cobraments freqüents d’un país determinat, l’obertura d’un compte centralitzador en un banc d’aquest país pot ser d’una gran utilitat per a vostè i per als seus clients. Si vol obrir un compte a l’estranger, consulti-ho a la seva oficina del grup Banc Sabadell.

Li facilitarem la gestió.

Cas pràctic «Quina és la utilitat d’un compte a l’exterior per centralitzar els cobraments en un país determinat? Com puc controlar i gestionar aquest compte?» [Vegi’n un cas pràctic]

34.

El forfaiting

Consells i recomanacions Cas pràctic

El forfaiting permet fer efectius de manera immediata crèdits i operacions amb pagament diferit, a mitjà i llarg termini. Consisteix en la compra sense recurs al tenidor d’efectes o pagarés amb aval bancari, crèdits documentaris i garanties bancàries sobre compromisos de pagament, representatius d’operacions comercials. Entre els avantatges del forfaiting podem destacar: • Evitar riscos. S’eliminen els riscos per falta de pagament del deutor, de fluctuació del tipus d’interès i de canvi.

• Liquiditat. Com que es tracta d’una disposició immediata dels fons, l’empresa desbloqueja les seves línies de descompte comercial actuals i millora les ràtios del seu actiu circulant, ja que transforma la partida de clients en disponible.

• Simplicitat. La documentació necessària és mínima. El forfaiting elimina les despeses administratives i els problemes de la gestió de cobraments.

• Avantatges financers. El tipus d’interès aplicat és molt competitiu. La compra sense recurs finança la totalitat de l’operació.

«Com puc utilitzar un finançament per eliminar els riscos en les meves exportacions?» [Vegi’n un cas pràctic]

35.

El facturatge

Consells i recomanacions Cas pràctic

Es tracta d’un acord pel qual una empresa cedeix a una companyia de facturatge els drets de cobrament de tota o una part de la seva facturació a curt termini. La companyia de facturatge passa a ser titular del deute davant del comprador i s’encarrega de la gestió de cobrament. L’empresa cedent pot, a més a més, assegurar el risc d’insolvència del deutor. Entre els avantatges principals del facturatge podem destacar: •E limina el risc d’impagats i demores en el cobrament per insolvència del deutor (en la modalitat sense recurs).

• Simplifica la comptabilitat, ja que l’empresa passa a tenir un únic client: la companyia de facturatge.

•P ermet el sanejament de la cartera de clients.

•E limina les despeses en procediments contenciosos i en devolucions per falta de pagament.

•R ebaixa els costos administratius i les despeses de comunicació, ja que és el factor qui gestiona el cobrament i reclama els impagats.

•E n la modalitat sense recurs, l’empresa pot rebaixar del balanç la partida de clients, de manera que es milloren les seves ràtios de liquiditat, solvència i tresoreria.

«El facturatge és car.»

[Vegi’n un cas pràctic]

36.

El crèdit oficial a l’exportació El crèdit oficial a l’exportació és una modalitat de finançament d’exportacions a mitjà i llarg termini que compta amb suport oficial en unes condicions financeres favorables. El sistema de crèdit oficial a l’exportació constitueix un instrument d’un valor indubtable per finançar les vendes a l’exterior. Les operacions susceptibles de finançament han de ser exportacions de maquinària i béns d’equipament, plantes industrials, tecnologia, centrals elèctriques, hidroelèctriques, vaixells, avions, projectes i/o serveis tècnics d’origen espanyol.

N’hi ha dues modalitats bàsiques: • El crèdit al comprador. En aquest cas, l’exportador cobra al comptat la totalitat de l’import finançat.

• El crèdit al subministrador. Permet oferir el finançament al subministrador en unes condicions preferents i, a més a més, en determinades ocasions, descomptem sense recurs els efectes representatius del pagament ajornat.

Consells i recomanacions Per tenir en compte • Tipus d'interès: el finançament es pot atorgar tant a tipus d’interès variable com fix i sempre de conformitat amb la normativa del Consens OCDE i de l’ICO (Institut de Crèdit Oficial).

• Assegurança de crèdit: en tractar-se d’operacions de finançament a mitjà o llarg termini, el banc finançador probablement requerirà la cobertura d’assegurança de crèdit atorgada per CESCE en unes condicions satisfactòries. Més informació a www.cesce.es

Cas pràctic «Els meus clients freqüentment em sol·liciten pagar en diversos anys la maquinària que els venc, com els ofereixen alguns dels meus competidors, la qual cosa limitaria la meva capacitat financera i incrementaria els meus riscos.» [Vegi’n un cas pràctic]

37.

El cash pooling internacional El cash pooling és una tècnica de gestió de tresoreria (cash management) que busca gestionar les posicions tresoreres de diversos comptes com si es tractés d’un de sol, compensant posicions deutores amb posicions creditores (i, si s’escau, els límits de disponibilitat). El funcionament òptim del pooling es produeix quan els diferents comptes que el componen estan situats en el mateix banc, estan denominats en la mateixa moneda, són del mateix titular i se situen en el mateix entorn legal i fiscal.

En el cas del pooling internacional, algunes (o totes) d’aquestes condicions no es compleixen, amb la qual cosa augmenten les ineficiències del pooling. Tanmateix, el pooling internacional és un servei compost i variable. És a dir, la gestió conjunta de les posicions de tresoreria es pot portar a terme de diferents maneres, amb la utilització de productes o serveis diversos i amb diferent grau d’intensitat.

Així, la informació indispensable per prendre una decisió s’obté a través de missatges SWIFT (que compleixen la funció d’estàndard internacional). Els principals són el missatge estàndard MT940, que és l’extracte diari per SWIFT, i el missatge estàndard MT942, que és un extracte intradia. A través d’aquests missatges SWIFT s’obté informació puntual i completa de la situació i dels moviments produïts en els comptes oberts a qualsevol banc del món. Quant a les eines per operar amb aquests comptes, de nou la missatgeria SWIFT compleix la funció d’estàndard internacional.

Així, les instruccions de disposició del compte es transmeten al banc en què està domiciliat a través del missatge SWIFT MT101.

Des del punt de vista de la posició del banc en l’estructura de cash pooling podem distingir entre la funció de banc tresorer i la funció de banc participant. En el cas de banc tresorer, el client del banc és qui controla el pool; en el cas de banc participant, el client acostuma a ser una filial amb tresoreria gestionada des de la matriu.

El factor Banc Sabadell Per què a Banc Sabadell?

Com a banc tresorer, el nostre grup ofereix a les empreses espanyoles: 1. La integració dels MT940 rebuts en el portal d’empreses. El client pot consultar per Internet els saldos i els moviments dels seus comptes a qualsevol banc del món.

2. L’emissió dels MT101 des del portal d’empreses. El client pot donar instruccions de disposició sobre un compte (en euros) a qualsevol banc del món.

3. L’emissió dels MT103 des del portal d’empreses. El client pot fer transferències cap al compte a l’exterior.

A més a més, li oferim un servei de gestió automàtica dels seus comptes en euros a qualsevol lloc del món a través d’un sistema de pool d’acord amb les seves instruccions (saldo mínim i màxim del compte a l’exterior, periodicitat…) que li permetrà simplificar al màxim la gestió de la seva tresoreria.

Com a banc participant, el nostre grup ofereix a les empreses estrangeres (amb filial a Espanya o que disposin de compte centralitzador a Espanya): 1. L’emissió dels MT940 amb informació completa de saldo comptable i saldo disponible.

2. L ’emissió de fins a 5 extractes MT942 diaris amb la inclusió dels moviments produïts des de l’anterior MT940 o MT942.

3.

L a recepció i l’execució dels MT101 (instruccions de disposició de compte).

4. L a recepció i l’abonament dels MT103 (instruccions d’abonament en compte).

També podem gestionar el seu compte com a filial o sucursal de manera automàtica enviant i sol·licitant fons al compte centralitzador a l’estranger en funció d’un sistema de pool basat en les seves instruccions (saldo mínim i màxim del compte a Banc Sabadell, periodicitat…), de manera que se simplifica la gestió de tresoreria tant de la filial o sucursal com de la matriu mitjançant l’automatització del procés d’escaneig i sol·licitud de saldos.

38.

La negociació internacional Negociar és l’activitat a la qual dediquen més temps els executius que treballen en un entorn internacional i, sens dubte, la més decisiva per valorar els resultats obtinguts. Si hi afegim les grans diferències que hi ha en la cultura empresarial dels diferents països, tindrem la justificació de per què és tan important posseir i perfeccionar les habilitats negociadores quan es tracta amb clients, proveïdors, distribuïdors, socis o filials a l’exterior.

Els aspectes que cal tenir en compte són: • La comunicació verbal.

• El context.

• La comunicació no verbal.

Consells i recomanacions Per tenir en compte mantenir unes pautes de comportament que són homologables a tots els països i cultures. A més de les condicions innates i l’experiència professional de cada executiu, aquests consells ajudaran a negociar de manera eficaç en un context internacional.

• Flexibilitat i resistència als horaris.

•P reparació del viatge.

• Tenir una estratègia negociadora.

• Acceptar la idea de ser estranger.

• Conèixer els costums i els usos socials dels països que es visiten.

•A daptar-se al ritme de negociació del país en què es negocia.

Certs principis de negociació internacional s’han d’aplicar sigui quin sigui el lloc del món en què es negocia:

• Utilitzar habilitats negociadores que són comunes a tots els països.

•A doptar un enfocament guanyador-guanyador.

•C rear i mantenir relacions personals.

•C onèixer i aplicar el concepte de marge de maniobra en funció de cada país.

• Resumir tota la informació que s’obtingui.

•C omprendre les diferències entre negociació nacional i internacional.

• T enir en compte els elements culturals del país en què es negocia.

•S aber planificar la negociació i distingir-ne cadascuna de les etapes.

•C onèixer les tècniques que serveixen per fer avançar una negociació i tancar l’acord.

•S igui quin sigui el tipus de negoci que es pretengui fer en un mercat exterior i l’estil de negociació de l’altra part, és aconsellable

• T enir una actitud emprenedora.

Un dels problemes més generalitzats en la negociació internacional és la falta d’adaptació generalitzada del negociador internacional en un doble sentit: no s’adapta a les propostes i l’estil negociador de la cultura a la qual pertany el seu interlocutor i no dona arguments posant-se «en la pell» dels altres.

39.

Negociar el preu És imprescindible establir una correcta política de fixació de preus per abordar amb èxit els mercats internacionals. En aquest sentit, cal fer un estudi del mercat de destinació, amb la finalitat de conèixer els sistemes de distribució i els hàbits de consum, distingir les bandes de preus, posicionar el producte i establir-ne el preu final.

El preu net o preu en fàbrica per a productes destinats a l’exportació no difereix del que s’aplica en el mercat nacional, llevat de les adaptacions que s’hagin fet al producte per adequar-lo al mercat de destinació. Només cal afegir al cost de producte les despeses generals i el marge comercial. El preu en destinació es calcula sumant al preu en fàbrica les despeses d’exportació i el transport, per a la qual cosa cal consultar un agent de duanes i un transitari.

Cal conèixer els aranzels d’importació i els impostos que gravaran el preu del producte per calcular correctament els preus finals. El preu de venda al públic el determina el mercat de destinació. Cal fer una visita al país estranger i observar els preus als quals es venen els productes competidors. Per arribar al preu al qual compra la distribució cal conèixer els marges comercials que apliquen el detallista i el distribuïdor.

Si la diferència entre el preu de compra del distribuïdor i el preu en destinació és negativa, l’empresa ha de canviar el segment de mercat al qual s’adreça agregant o eliminant valors afegits, és a dir, modificant la seva estratègia de posicionament. Si la diferència és positiva, aquesta ha de servir per augmentar les inversions en accions promocionals o, si s’escau, figurar com a beneficiari atípic.

En els productes industrials que es venen directament a clients finals, sense passar per la cadena distribuïdor-detallista, no hi ha la possibilitat de conèixer el preu de venda final com en els productes d’alimentació o en béns de consum. En aquest cas, el més aconsellable és situar-se, en relació amb els preus dels competidors, per les referències que es tinguin d’altres mercats exteriors o, fins i tot, del mercat nacional.

El factor amec amec el pot assessorar sobre les tàctiques de negociació del preu en una operació internacional, dins del Programa d’Iniciació a l’Exportació (SIEX). És un servei adreçat a les empreses que inicien el seu procés d’internacionalització i necessiten el suport i l’acompanyament d’una associació especialitzada. amec té més de 40 anys d’experiència en el foment de l’exportació i la internacionalització de les empreses.

40.

Obtenir recursos i ajudes Les empreses que decideixen iniciar o augmentar la seva activitat internacional, o bé implantar-se en mercats exteriors, s’enfronten amb unes dificultats, barreres i riscos diferents als d’aquelles que únicament operen en el mercat nacional.

En el cas de les pimes que afronten per primera vegada els mercats internacionals, molt sovint els obstacles són infranquejables. Entre aquests podem destacar la falta d’informació, el desconeixement d’aspectes pràctics del comerç exterior, l’escassetat de recursos per portar a terme activitats de promoció internacional, la cobertura de riscos comercials i el finançament d’inversions a l’exterior.

Per facilitar el procés d’internacionalització de l’economia espanyola hi ha un conjunt d’organismes públics i privats que tenen diferents programes i instruments de suport, la finalitat última dels quals és millorar la competitivitat exterior de les empreses. En aquest sentit, el suport a les empreses està sotmès a uns criteris que, en línies generals, són els següents: • Cofinançament: no es finança el 100 % de l’activitat que es desenvoluparà a l’exterior, és a dir, l’empresa n’ha de finançar una part. El percentatge d’ajuda que es concedeix depèn dels tipus de programes i dels mercats als quals s’adrecen.

•P rioritat per a les pimes: s’estableix com a objectiu prioritari la internacionalització de les pimes davant de les grans empreses, que compten amb més recursos.

•P referència per a països emergents: en alguns programes s’estableix com a mercats prioritaris zones geogràfiques que, pel seu especial potencial econòmic o vincles amb Espanya, ofereixen

un atractiu més gran per a les empreses espanyoles.

• Agrupacions d’empreses: atesa la dimensió reduïda de l’empresa espanyola, es valora especialment aquells projectes patrocinats per diverses empreses (grups d’exportadors, associacions empresarials, consorcis d’exportació, etc.).

• Justificació de l’ajuda: en funció de cada programa, cal emplenar una sol·licitud i aportar una documentació la complexitat de la qual depèn, en general, de l’import de l’ajuda.

• Despeses reemborsables: d’altra banda, una vegada aprovada l’ajuda, els diners es fan efectius contra la presentació dels documents justificatius de les despeses i les inversions que s’han fet.

Entitats com les associacions poden guiar les empreses quant a l’obtenció de recursos i ajudes, a més d’oferir-los assessorament en el seu procés d’internacionalització.

Vegi l’annex ORGANISMES DE PROMOCIÓ per conèixer més detalls sobre quins són els organismes nacionals que ofereixen els recursos i les ajudes.

El factor amec amec compta amb el reconeixement d’organismes oficials, entitats i institucions espanyoles i estrangeres i, a més a més, forma part del Consell d’Administració de l’ICEX i del Consell Rector d’ACCIÓ, des d’on defensa els interessos de les empreses i els seus sectors.

41.

Organitzar l’empresa: el departament de comerç exterior La gestió de les operacions internacionals exigeix crear una estructura operativa dins de l’empresa, així com seleccionar, integrar i controlar les persones responsables. L’organització s’anirà transformant a mesura que es desenvolupi l’activitat exterior de l’empresa.

No hi ha una forma d’organització ideal, l’estructura és un instrument per assolir la màxima eficàcia.

D’altra banda, cal adaptar-se a les circumstàncies i els canvis en els mercats internacionals. Per això, cada empresa ha de buscar l’estructura operativa internacional que s’integri més bé en el conjunt de la seva organització i que, al seu torn, serveixi d’una manera més àgil i eficaç als seus clients a l’exterior.

Sigui quina sigui l’estructura que s’adopti, cal que compleixi, almenys, cinc requisits: • Coordinar l’activitat internacional amb altres àrees de l’empresa, sobretot en producció i finances.

• Delimitar de manera clara la jerarquia, les responsabilitats i les funcions de cada lloc.

• Establir una comunicació fluida que impedeixi el solapament de tasques i permeti aprofitar totes les oportunitats que ofereixen els mercats exteriors.

• Valorar i motivar totes les persones implicades en l’activitat internacional.

• Fer un control eficaç de la gestió.

Quan es fan les primeres operacions internacionals, les empreses no compten amb una estructura pròpia per atendre els seus clients a l’exterior. La funció d’exportació l’assumeix el director gerent, el director de vendes o algun empleat

amb coneixement d’idiomes que porta a terme la gestió comercial pròpiament dita. Els aspectes logístics, administratius i financers són assumits per diferents departaments de l’empresa. A mesura que el volum d’operacions internacionals augmenta, sorgeixen problemes operatius que aconsellen crear un departament de comerç exterior, el qual variarà en funció del personal necessari.

Una vegada decidida l’estructura operativa, cal establir una forma d’organització en què es defineixin les responsabilitats i les relacions entre els diferents llocs que la componen, bàsicament en funció del nombre de mercats en què l’empresa es troba present i els productes que es comercialitzen.

Sota aquest binomi mercat/producte, es poden distingir quatre tipus d’organització internacional: • Organització per àrees geogràfiques. Convenient quan l’empresa comercialitza els seus productes en un ampli nombre de mercats.

• Organització per productes. Adequada per a empreses que tenen una àmplia gamma de productes i, a més a més, el procés de venda és complex tècnicament.

• Organització mixta. És una combinació de les dues anteriors, útil per a empreses amb una diversitat i complexitat mitjana quant a la gamma de productes i els mercats en què es troben presents.

• Organització matricial. És una organització pròpia de grans multinacionals que comercialitzen una àmplia gamma de productes per a diferents tipus de clients repartits en un gran nombre de països.

Consells i recomanacions Per tenir en compte Les funcions de l’àrea internacional de l’empresa poden ser tan àmplies com es vulgui. Inclouen totes les fases d’activitat, des de R+D fins al servei postvenda. Des del punt de vista organitzatiu, l’elecció que s’ha de fer és si totes aquestes funcions s’integraran en una sola unitat operativa o si, per contra, l’àrea internacional executarà aquelles funcions purament comercials i la resta les portaran a terme altres àrees de l’empresa.

També cal considerar la possibilitat de contractar serveis externs per portar a terme algunes d’aquestes tasques (estudis de mercat, gestió del transport, informació sobre risc comercial de clients a l’exterior, etc.), ja sigui de manera parcial o total, encara que sempre sota les directrius i el control de l’empresa.

Funcions bàsiques •P rospectar i tancar vendes amb clients internacionals.

•B uscar agents i distribuïdors.

• F er un seguiment administratiu de les comandes i dels pagaments.

•E xecutar les accions de promoció i publicitat.

•C oordinar totes les activitats internacionals amb la resta de departaments de l’empresa.

El factor amec En la metodologia que amec proposa per iniciar-se en la internacionalització, dins del Programa d’Iniciació a l’Exportació (SIEX), una de les fases se centra en l’organització de l’empresa. Des d’amec li podem facilitar un assessorament personalitzat sobre quines són les necessitats del seu departament d’exportació i proporcionar-li accés a una borsa de treball de professionals per al seu departament.

42.

Preparar una oferta L’èxit de les operacions internacionals requereix rigor en les gestions quotidianes. Una oferta mal elaborada representa per a l’exportador un compromís innecessari, que l’obliga a complir termes que no han quedat clars, en cas que el client els accepti. La informació bàsica que ha de figurar explícitament en l’oferta és:

•E l nom i la descripció del producte, l’envàs i l’embalatge.

• L a quantitat mínima de la comanda.

• L es condicions d’entrega.

•E l preu per unitat i el preu total.

• L a validesa de l’oferta.

L’oferta ha de ser tan completa com sigui possible, ferma i clara, en el llenguatge comercial del país del comprador i adaptada a cada situació.

S’aconsella que cada empresa elabori una guia on s’incloguin tots els punts que hi han de figurar. En el quadre següent es proposa un model de guia per a l’elaboració d’una oferta comercial internacional.

ELEMENTS

ANÀLISI DETALLADA

COMENTARIS

PRODUCTE

• Definició completa • Composició • Materials utilitzats • Característiques de funcionament

• Nomenclatura duanera de 6 o 8 dígits • Normes del país del comprador que són respectades • No s’han de revelar secrets de fórmules o processos productius. La informació s’ha de limitar a la que apareix en les etiquetes o els manuals del producte

QUANTITATS

• Unitat de consum • Total d’unitats • Preu • volum • Dimensions

• És aconsellable utilitzar mesures anglosaxones per a països d’influència anglesa

GARANTIES

• Serveis postvenda • Garanties de qualitat • Assegurances d’ús • Certificacions

• Homologacions del país comprador •Auditories ISO 9000 •Certificat d’origen

PREU

• Preu per unitat • Preu total • Divisa de pagament

• Amb indicació de l’Incoterm • Cotitzar en euros o en dòlars (USD)

CONDICIONS D’EXPEDICIÓ

• Marca • Embalatge • aletització • Mitjà de transport

• Codi de barres • Sistema UPC per a països d’influència nordamericana • Nre. de caixes i unitats per caixa

MITJANS DE PAGAMENT

• Transferència SWIFT • Crèdit documentari irrevocable, etc.

• Durada del crèdit (30, 60 dies)

• Indicar el número de compte amb 20 dígits, clau SWIFT i nom del banc. Per a certs clients, després de rebre la comanda, cal enviar factura proforma • Temps necessari per preparar la comanda, segons l’estoc disponible

ENTREGA

• Data d’entrega

• Indicar el lloc de l’entrega, segons Incoterm

VALIDESA

• Data completa

CONDICIONS PARTICULARS

• Llei aplicable • Tribunal competent • Clàusules arbitratge

• Per a certs països, una oferta té validesa de contracte

43.

El pla de negocis i el pla d’acció És indispensable que tota empresa que intenta iniciar un procés sostenible d’exportacions pugui comptar amb l’ajuda d’un pla d’exportació, el qual es defineix com: •U na descripció, una anàlisi i una planificació detallada de les activitats d’exportació que l’empresa espera desenvolupar.

•U n pla d’acció seqüencial que defineix els objectius, les metes, les etapes, els temps i els responsables i un pressupost per assolir aquests objectius.

•U n instrument que es pot presentar als bancs per obtenir suport i finançament.

•U na eina que ajuda l’empresari a ordenar, planificar el futur i preveure amenaces i oportunitats. És convenient iniciar un pla d’internacionalització amb una anàlisi prèvia que permeti decidir les estratègies comercials i triar els mercats més adequats, per reduir al mínim els riscos. Cal avaluar les oportunitats de negoci que ofereixen els mercats exteriors, les amenaces que puguin sorgir i contra les qual caldrà lluitar, les debilitats de l’empresa que caldrà corregir o compensar i els avantatges competitius que es podrien potenciar.

• Anàlisi interna. L’empresa ha d’analitzar totes les seves àrees internes per identificar les fortaleses i les debilitats en el mercat local i avaluar el seu potencial d’internacionalització.

• Anàlisi externa. Seguint el mateix mètode que per a l’anàlisi interna, l’empresa ha d’estudiar el seu sector i l’entorn en què es desenvolupa la seva activitat i definir les oportunitats i les amenaces.

Després d’haver fet l’anàlisi interna i l’externa i d’haver determinat les fortaleses, les debilitats, les oportunitats i les amenaces i haver-ne assignat una importància relativa a cada una, cal comparar-les entre elles per establir la importància real que tenen.

Consells i recomanacions El consell expert Des del començament, el pla s’ha de veure com un instrument operatiu per encaminar l’activitat exportadora. Els objectius s’han de comparar amb els resultats, per mesurar l’èxit de les estratègies empreses.

Així mateix, l’empresa no ha de dubtar a modificar el pla i fer-lo més específic i ajustar-lo a la realitat concreta a mesura que es va sumant informació detallada i experiència guanyada sobre el terreny.

El factor amec amec presta serveis i organitza activitats adaptades a cadascuna de les fases dels processos d’internacionalització i innovació de les empreses. I, a més a més, proporciona la informació, l’assessorament i la formació necessaris per complir aquests objectius.

44.

Identificar mercats

Consells i recomanacions Per tenir en compte

Quan una empresa decideix adoptar una política activa d’internacionalització, es troba que els seus productes són susceptibles de comercialitzar-se en un gran nombre de països amb unes característiques molt diferents. D’altra banda, no disposa de prou recursos per abordar diversos mercats de manera simultània. Per això, és aconsellable sistematitzar l’expansió internacional i acudir, en primer lloc, als mercats més favorables per a la seva oferta.

Els avantatges de cadascuna d’aquestes estratègies canvien al llarg del temps d’acord amb la fase del procés d’internacionalització en què es trobi l’empresa o de l’etapa del cicle de vida del producte que comercialitza.

Una vegada que s’ha decidit el nombre de mercats exteriors en què cal trobar-se present, cal fer una recerca comercial que permeti respondre a les cinc qüestions clau de l’estratègia comercial internacional.

Abans d’iniciar el procés de selecció, l’empresa ha de decidir el nombre òptim de mercats als quals acudirà. Es tracta d’una decisió estratègica que presenta dues alternatives extremes, concentració i diversificació, entre les quals se situen diverses opcions intermèdies.

• Concentració: centrar els recursos en un nombre reduït de mercats, de manera que l’empresa pugui aconseguir un volum de vendes continuat i creixent en cadascun d’aquests.

• D iversificació: l’estratègia de creixement es basa a vendre en un nombre més gran de mercats, encara que sigui en perjudici de quotes significatives en algun d’aquests.

On anar?

Selecció dels mercats més favorables

Com arribar-hi?

Selecció de la forma d’entrada

A qui?

Identificació i característiques dels clients potencials

Quina oferta?

Quin producte/servei s’oferirà i a quin preu

Quant? Quants recursos cal invertir i quina rendibilitat s’obtindrà

L’elecció dels mercats s’ha de fer a partir d’una anàlisi detallada de la situació de l’empresa, els seus objectius, les característiques dels productes que ofereix i els mercats exteriors cap als quals dirigirà el seu esforç comercial.

El factor amec amec llança el renovat Programa d’Iniciació a l’Exportació (SIEX) amb l’objectiu de posar a disposició de les empreses associades les eines i els instruments necessaris perquè s’iniciïn en l’activitat exportadora. Dins del SIEX, amec ofereix una metodologia sobre el procés d’internacionalització amb la finalitat de guiar les empreses en aquest camí. Aquesta metodologia inicialment se centra en la identificació correcta dels mercats objectiu pels quals l’empresa ha d’iniciar la seva activitat internacional.

45.

Internet i l’exportació Els mitjans de l’empresa exportadora per comunicar els seus productes i serveis en els mercats internacionals tradicionalment han estat les fires internacionals, les missions comercials i els viatges de prospecció. Així mateix, els instruments de comunicació utilitzats habitualment per l’empresa són els catàlegs, les mostres, les demostracions, les degustacions, etc.

De vendes: s’adrecen exclusivament a clients actuals i potencials.

L’última dècada, el panorama s’ha modificat a causa de la ràpida difusió mundial d’Internet i la seva utilització creixent pel comerç. Internet aporta instruments nous de comunicació comercial, especialment el correu electrònic i el web. El correu electrònic fa desaparèixer els costos de la comunicació internacional i, com a mínim, serveix com a primer instrument de contacte entre empreses de diferents països. El web de l’empresa exportadora es configura com una eina nova de comunicació per a l’exportador: gràcies al web, molts clients potencials coneixeran l’existència de l’empresa i dels seus productes. El web és una necessitat ineludible si es vol tenir una presència activa en el comerç internacional.

•C om li ho comunicaré?

El web de l’empresa exportadora bàsicament pot tenir dos continguts: Informatius: van adreçats al públic en general, clients, proveïdors, accionistes, empleats, candidats a ser contractats, etc.

Un web ben plantejat ha de contestar a les preguntes següents: •Q uè necessita el meu client potencial?

•Q uè vol trobar?

•Q uè vull comunicar?

En aquest sentit, els aspectes clau són: l’elecció del domini, l’elaboració dels continguts i del missatge i l’actualització.

Regles bàsiques del web internacional: •D isseny senzill.

•C àrrega ràpida a qualsevol ordinador.

• I nformació estructurada de més a menys rellevància per al client potencial.

• T raduït a l’anglès i als idiomes dels mercats on opera l’empresa.

Una vegada s’ha dissenyat el web, es planteja el tema de com arribar als clients situats en mercats exteriors.

El client potencial principalment utilitzarà els cercadors de pàgines web per trobar el producte o el servei que necessita. Per tant, cal donar d’alta l’empresa en aquests cercadors. Hi ha tres tipus de cercadors: internacionals, regionals i temàtics.

Cercadors internacionals: entre aquests hi ha Google, Yahoo i Bing.

El cercador amb més acceptació és Google. Per tant, l’empresa ha de tractar de posicionar-s’hi entre les primeres respostes.

Cercadors regionals: el web ha d’estar indexat en aquells cercadors regionals que utilitzin els clients potencials.

Cercadors temàtics: a Internet hi ha cercadors especialitzats en temes concrets (tèxtil, moble, construcció, etc.) en què és interessant registrar-hi el web. Així mateix, també hi ha cercadors temàtics i que alhora són regionals.

46.

Els Incoterms: funcions i classificació Definició Les operacions comercials internacionals tenen l’origen en un contracte de compravenda fet entre l’importador i l’exportador, en què s’estipulen les clàusules per les quals s’ha de regular l’operació comercial.

Els Incoterms (International Commercial Terms) es poden considerar un conjunt de regles internacionals de caràcter facultatiu que la Cambra de Co-

merç Internacional ha recopilat i definit sobre la base de les pràctiques més o menys estandarditzades pels comerciants.

Els Incoterms bàsicament defineixen el punt fins al qual el venedor és responsable de la mercaderia i quines són les despeses a càrrec seu i que, per tant, estaran incloses en el preu.

•E l repartiment de les despeses. El venedor sap exactament fins a quin moment i lloc ha d’assumir les despeses que ocasiona el seu contracte de venda i incloure-les en el preu. Aquest fet permet que el comprador pugui conèixer exactament les despeses que ha d’afegir al preu ofert per poder-lo comparar amb altres ofertes tant nacionals com internacionals.

• L a transmissió del risc. El comprador sap exactament

Sol·liciti a la seva oficina de Banc Sabadell el fullet sobre Incoterms. En un còmode format díptic de butxaca tindrà una descripció gràfica completa i original dels 11 Incoterms 2020.

Vegi també el quadre «Els 11 Incoterms» en l’àrea prescriptiva d’aquest portal

Per no oblidar • I nclogui sempre l’expressió «Incoterms 2020» després del terme utilitzat.

• T ingui a mà la publicació Incoterms 2020 de la CCI. • L imiti’s a utilitzar exclusivament un dels 11 termes dels Incoterms 2020.

•P er a expedicions per contenidor o multimodal, utilitzi EXW, FCA, CIP, CPT, DPU, DAP o DDP.

a partir de quin moment i lloc són a càrrec seu els riscos en què incorren les mercaderies durant el seu transport. Per tant, els Incoterms defineixen el moment i el lloc en què la responsabilitat del venedor acaba i comença la del comprador. Aquesta dada és molt important per assegurar la mercaderia.

•R ecordi que l’entrega en el grup C es produeix en el mateix punt que en el grup F. En ambdós casos l’entrega es produeix en origen.

•E l lloc on s’entregarà la mercaderia. Els Incoterms assenyalen el lloc concret on el venedor ha de dipositar la mercaderia i, per tant, el punt en què el comprador l’ha de recollir.

Els termes D (DPU, DAP i DDP) no són adequats en un crèdit documentari. Per ajustar l’obligació de pagament en el crèdit documentari amb l’obligació de pagament en el contracte de compravenda, s’hauria de requerir en el crèdit documentari un document que acredités l’entrega en destinació de la mercaderia, la qual cosa pràcticament desnaturalitzaria la funció del crèdit documentari.

Classificació La Cambra de Comerç Internacional ha classificat els Incoterms en funció del mode de transport utilitzat. Així, en el primer grup s’inclouen 7 Incoterms (EXW, FCA, CPT, CIP, DPU, DAP i DDP) que es poden utilitzar amb independència del mode de transport i del fet que utilitzin un o més modes de transport. En el segon grup

Per ampliar

•P er a expedicions en què la seva empresa sigui responsable i controli fins al moment en què la mercaderia passa la borda del vaixell, utilitzi FAS, FOB, CFR o CIF.

Funcions Les funcions dels Incoterms bàsicament són determinar:

Consells i recomanacions

s’agrupen 4 Incoterms (FAS, FOB, CFR i CIF) que es poden utilitzar quan la mercaderia es transporta entre dos ports.

• L a responsabilitat d’entrega en destinació és exclusiva del grup D.

Cas pràctic «En utilitzar de manera gairebé exclusiva els Incoterms FOB i CIF assumia, sense saber-ho, un risc important.» [Vegi’n un cas pràctic]

Per tenir en compte Els Incoterms D i el crèdit documentari

Per tenir en compte Els Incoterms C (transport principal pagat): CFR, CIF, CPT i CIP Convé destacar que els termes C són idèntics als F pel que fa a compliment del contracte. En ambdós casos, el venedor compleix el contracte en el país d’embarcament o despatx per a exportació. En conseqüència, els termes C fan referència a contractes d’embarcament, igual que els F, i no a contractes d’arribada a destinació, exclusius dels termes D. Si bé és el venedor qui contracta el transport, i l’assegurança, si s’escau (CIF i CIP), els riscos de pèrdua o dany de la mercaderia, així com qualsevol despesa addicional posterior a l’embarcament, són a càrrec del comprador.

Gràfics i presentacions Repartiment de costos

EXW

FCA

CPT

CIP

DAP

DPU

DDP

FAS

FOB

CFR

CIF

Embalatge i verificació

V

V

V

V

V

V

V

V

V

V

V

Càrrega

C

V/C

V

V

V

V

V

-

-

-

-

Transport

C

C

V

V

V

V

V

(V)

(V)

(V)

(V)

Tràmits d’exportació

C

V

V

V

V

V

V

V

V

V

V

Càrrega a bord

(C)

(C)

(V)

(V)

(V)

(V)

(V)

C

V

V

V

Noli marítim

(C)

(C)

(V)

(V)

(V)

(V)

(V)

C

C

V

V

c

c

c

V

v

v

v

c

c

c

V

Descàrrega de vaixell

(C)

(C)

(V/C)

(V/C)

(C/V)

(V)

(C/V)

C

C

V/C

V/C

Tràmits d’importació

C

C

C

C

C

C

V

C

C

C

C

Transport fins a destinació

C

C

V/C

V/C

V/(C)

V/(C)

V/(C)

(C)

(C)

(C)

(C)

Descàrrega en destinació

C

C

C

C

C/(V)

V

C/(V)

-

-

-

-

Assegurança de transport

(C) = si s’escau (V) =si s’escau

C/V = general, el comprador.

V/C = general, el venedor

c= no hi ha obligació del comprador, encara que el risc és seu v = no hi ha obligació del venedor, encara que el risc és seu

Transmissió de riscos Entrega en origen

Entrega en destinació IMPORTACIÓ

EXPORTACIÓ El vendedor pone la mercancía a disposición del comprador:

En locals del venedor (sense carregar) Al transportista convingut (*)

Al costat del vaixell A bord del vaixell

+ Assegurança transport

Grupo E

Grupo F

Grupo C

Grupo D

Sortida

Transport principal degut

Transport pagat

Arribada

EXW

En punt convingut (descarregada)

DPU

FCA

CPT

CIP

CFR

CIF

DAP

El venedor posa la mercaderia a disposició del comprador:

DDP

En punt convingut (sense descarregar)

FAS FOB

(*) En FCA: carregada si és al local del venedor i, en la resta de casos, preparada per a descàrrega del transport del venedor.

47.

Els Incoterms: regles per a qualsevol mode o modes de transport Aquest grup el componen els Incoterms següents: EXW – ex works (en fàbrica) FCA – free carrier (franc a transportista) CPT – c arriage paid to (transport pagat fins a)

CIP – c arriage and insurance paid to (transport i assegurança pagats fins a) DPU – d elivered at place unloaded (entregada en lloc descarregada)

DAP – delivered at place (entregada en lloc) DDP – d elivered duty paid (entregada drets pagats)

Aquests són els Incoterms que cal utilitzar en aquelles expedicions en què no s’utilitza un transport marítim port a port, és a dir, sempre que el transport sigui aeri o de superfície (tren o camió). Quan s’utilitza més d’un mitjà de transport, aquest també és el grup adequat, fins i tot quan un vaixell és un dels mitjans de transport, probablement el principal. És el cas de les expedicions en contenidors, que gairebé sempre formaran part d’un transport combinat, llevat que el contenidor viatgi en una expedició porta a porta per camió (que també utilitzaria un terme Incoterm d’aquest grup). Encara que un contenidor viatgi de Bilbao a Bombai, les 5.822 milles nàutiques de distància via Suez probablement aniran acompanyades d’alguns quilòmetres per camió en cada extrem.

EXW (en fàbrica / ex works) El venedor compleix la seva obligació d’entrega una vegada ha situat la mercaderia en els seus propis locals (fàbrica, magatzem, etc.) a disposició del comprador.

No és responsable de la càrrega de la mercaderia en el transport proveït pel comprador ni del despatx duaner d’exportació, excepte si s’ha pactat el contrari. El comprador suporta tots els costos i els riscos inherents al transport de la mercaderia des dels locals del venedor fins a la destinació desitjada. Aquest terme representa l’obligació mínima per part del venedor.

Aquest terme no s’hauria d’utilitzar quan el comprador no pugui portar a terme, de manera directa o indirecta, les formalitats d’exportació. En aquestes circumstàncies, s’hauria d’utilitzar el terme FCA. És adequat per al comerç nacional.

En el cas del comerç internacional, FCA resulta més aconsellable.

Tampoc resulta adequat quan el pagament es fa per crèdit documentari.

Si s’utilitza en crèdit documentari,

no s’hauria de requerir document de transport, ja que l’entrega al transportista no és una obligació del venedor.

FCA (franc a transportista / free carrier) El venedor compleix la seva obligació d’entrega una vegada ha entregat la mercaderia, després d’haver-ne efectuat el despatx d’exportació, al transportista designat pel comprador en el lloc convingut.

Si el comprador no indica un punt concret d’entrega, el venedor pot triar, dins del lloc o la zona estipulats, on efectuarà l’entrega al transportista. Quan, d’acord amb la pràctica comercial, es requereixi l’assistència del venedor per portar a terme el contracte amb el transportista (en casos com el transport per tren o avió), el venedor el podrà efectuar a compte i risc del comprador. El terme FCA es pot utilitzar per a tots els mitjans de transport, inclòs el multimodal.

El terme FCA s’hauria d’utilitzar per al transport marítim en tots aquells casos en què l’entrega no s’efectuï de la manera tradicional a bord del

vaixell (en una terminal de càrrega, de tren, de contenidors o similars).

Si s’utilitzés el terme FOB per a aquests casos, el venedor s’hauria de fer càrrec dels riscos i els costos fins a la posada a bord de la mercaderia per un període sobre el qual no tindria cap possibilitat de control.

CPT (transport pagat fins a / carriage paid to) El venedor satisfà el noli per al transport de la mercaderia fins a la destinació acordada.

El risc de pèrdua o danys de la mercaderia, juntament amb qualsevol cost addicional a causa d’esdeveniments que es puguin produir amb posterioritat a la data d’entrega al transportista, es transfereix del venedor al comprador en el moment en què la mercaderia hagi estat entregada en custòdia al transportista. Si el transport implica diversos transportistes fins al punt de destinació acordat, el risc es traspassa en el moment en què la mercaderia ha estat entregada al primer transportista.

El terme CPT exigeix que el venedor despatxi la mercaderia per a expor-

tació. Aquest terme es pot utilitzar per a qualsevol mitjà de transport, inclòs el multimodal.

vegada aquesta ha estat posada a disposició del comprador en el lloc convingut en destinació.

CIP (transport i assegurança pagats fins a / carriage and insurance paid to)

El venedor s’ha de fer càrrec dels riscos i els costos de situar la mercaderia en el punt convingut (excloses les taxes, els impostos i qualsevol altra despesa oficial derivada de la importació en el país de destinació).

El comprador s’ha de fer càrrec de qualsevol cost addicional i assumir els riscos derivats de la falta de despatx de la mercaderia en el país d’importació. Si les parts volen que el venedor porti a terme les formalitats duaneres i es faci càrrec dels costos i els riscos resultants, cal afegir les instruccions necessàries al terme DAP. Si les parts volen afegir a les obligacions del venedor alguns dels costos derivats de la importació (com ara el IVA), això s’ha de fer constar de manera clara (per exemple, «DAP, VAT paid»).

El venedor té les mateixes obligacions que sota el terme CPT i, a més a més, ha d’obtenir l’assegurança de transport contra el risc en què incorre el comprador de pèrdua o dany de la mercaderia durant el transport.

El venedor contracta l’assegurança i paga la prima corresponent. El venedor té l’obligació d’obtenir una assegurança que compleixi la cobertura que proporcionen les clàusules A de les Clàusules de càrrega de l’Institut (LMA/IUA) o altres clàusules similars. L’import assegurat ha de ser, com a mínim, pel preu disposat en el contracte més un 10 % (és a dir, el 110 %).

El terme CIP exigeix que el venedor despatxi la mercaderia per a exportació. Aquest terme es pot utilitzar per a qualsevol mitjà de transport, inclòs el multimodal.

En general, aquest terme no resulta adequat en un crèdit documentari, ja que s’hauria de requerir un document que acredités l’entrega en destinació, la qual cosa desnaturalitzaria el crèdit documentari.

DPU (entregada en lloc descarregada / delivered at place unloaded)

DDP (entregada drets pagats / delivered duty paid)

El venedor ha complert la seva obligació d’entregar la mercaderia quan aquesta ha estat posada a disposició del comprador en el lloc de destinació convingut, descarregada i sense despatxar per a importació.

El venedor s’ha de fer càrrec de tots els costos i els riscos fins a situar la mercaderia en destinació. Si el venedor, a més a més, s’ha de fer càrrec dels costos i dels riscos des del lloc de descàrrega fins a un altre lloc, aleshores s’haurien d’utilitzar els termes DAP o DDP. En general, aquest terme no resulta adequat en un crèdit documentari, ja que s’hauria de requerir un document que acredités l’entrega en destinació, la qual cosa desnaturalitzaria el crèdit documentari.

DAP (entregada en lloc / delivered at place) El venedor ha complert la seva obligació d’entregar la mercaderia una

El venedor ha complert la seva obligació d’entregar la mercaderia una vegada aquesta ha estat posada a disposició del comprador en el lloc convingut en destinació. El venedor s’ha de fer càrrec dels riscos i els costos de situar la mercaderia en el punt convingut, inclosos els drets duaners, els impostos i les despeses d’entrega de la mercaderia, despatxada per a importació. Mentre que el terme EXW representa l’obligació mínima per al venedor, el terme DDP representa l’obligació màxima.

Aquest terme no s’ha d’utilitzar si el venedor no pot, de manera directa o indirecta, obtenir la llicència d’importació.

Si les parts volen que el comprador satisfaci els drets d’importació, cal utilitzar el terme DAP. Si les parts volen excloure de les obligacions del venedor alguns dels costos derivats de la importació (com ara el IVA), això s’ha de fer

constar de manera clara (per exemple, «DDP, VAT unpaid»).

En general, aquest terme no resulta adequat en un crèdit documentari, ja que s’hauria de requerir un document que acredités l’entrega en destinació, la qual cosa desnaturalitzaria el crèdit documentari.

48.

Els Incoterms: regles per al transport marítim i les vies navegables interiors Aquest grup el componen els Incoterms següents: FAS – free alongside ship (franc al costat del vaixell)

FOB – free on board (franc a bord) CFR – cost and freight (cost i noli)

CIF – c ost, insurance and freight (cost, assegurança i noli) freight (costo, seguro y flete)

Aquests són els Incoterms que cal utilitzar quan el punt d’entrega i el lloc al qual es transporta la mercaderia siguin ports. L’entrega al transportista es fa a bord o al costat del vaixell, per la qual cosa el venedor hauria de controlar la mercaderia fins a aquell moment.

Quan la mercaderia viatja en contenidors, és habitual que el venedor posi la mercaderia en mans del transportista en una terminal, i no a bord o al costat del vaixell. En aquestes circumstàncies, els termes FAS, FOB, CFR o CIF resultarien inapropiats i s’haurien d’utilitzar els Incoterms del grup de les regles per a qualsevol mode o modes de transport: FCA en lloc de FAS o FOB; CPT en lloc de CFR, i CIP en lloc de CIF.

FAS (franc al costat del vaixell / free alongside ship) El venedor compleix al seva obligació d’entrega una vegada ha situat la mercaderia al costat del vaixell al moll o les barcasses en el punt d’embarcament designat.

En aquest cas, el comprador ha de suportar tots els costos i els riscos de pèrdua o dany de la mercaderia des d’aquell moment. El terme FAS només es pot utilitzar per a transport marítim o d’aigües interiors. El terme FAS implica que el venedor despatxa la mercaderia per a exportació.

Quan la mercaderia es troba en contenidors, el terme FAS seria inadequat i s’hauria d’utilitzar el terme FCA. FOB (franc a bord / free on board) El venedor compleix la seva obligació d’entrega una vegada la mercaderia ha estat posada a bord al port d’embarcament designat.

El comprador ha de suportar tots els costos i els riscos de pèrdua o dany de la mercaderia des d’aquell moment. El terme FOB implica que el venedor despatxa la mercaderia per a exportació. El terme FOB només es pot utilitzar per a transport marítim o d’aigües interiors. Quan

el traspàs de la borda del vaixell no té utilitat pràctica per a les finalitats que es tracten aquí, com és el cas del roll-on/roll-off (la càrrega puja al vaixell dins del camió o el vagó) o el tràfic de contenidors, el terme FCA és més adequat.

CFR (cost i noli / cost and freight) El venedor ha de pagar els costos i el noli necessaris per situar la mercaderia al port de destinació, però és el comprador qui s’ha de fer càrrec del risc de pèrdua o danys per a la mercaderia, juntament amb qualsevol cost addicional a causa d’esdeveniments que es puguin produir amb posterioritat a la situació de la mercaderia a bord del vaixell al port d’embarcament.

El terme CFR requereix que el venedor despatxi la mercaderia per a exportació. El terme CFR només es pot utilitzar per a transport marítim o d’aigües interiors. Quan el traspàs de la borda del vaixell no té utilitat pràctica per a les finalitats que es tracten aquí, com és el cas del rollon/roll-off (la càrrega puja al vaixell dins del camió o el vagó) o el tràfic de contenidors, el terme CPT és més adequat.

CIF (cost, assegurança i noli/ cost, insurance and freight) El venedor té les mateixes obligacions que sota el terme CFR i, a més a

més, ha d’obtenir l’assegurança de transport marítim contra el risc en què incorre el comprador de pèrdua o dany de la mercaderia durant el transport.

El venedor contracta l’assegurança i paga la prima corresponent. El comprador ha de tenir en compte que, sota el terme CIF, el venedor té l’obligació d’obtenir una assegurança només amb la cobertura mínima de les clàusules C de les Clàusules de càrrega de l’Institut (LMA/IUA) o altres clàusules similars. L’import assegurat ha de ser, com a mínim, pel preu disposat en el contracte més un 10 % (és a dir, el 110 %).

El terme CIF exigeix que el venedor despatxi la mercaderia per a exportació. El terme CIF només es pot utilitzar per a transport marítim o d’aigües interiors. Quan el traspàs de la borda del vaixell no té utilitat pràctica per a les finalitats que es tracten aquí, com és el cas del rollon/roll-off (la càrrega puja al vaixell dins del camió o el vagó) o el tràfic de contenidors, el terme CIP és més adequat.

49.

Exportació o implantació Són diversos els factors que intervenen en la planificació de l’estratègia d’internacionalització d’una empresa, entesa com tant el procés de comercialització dels seus productes a l’exterior com la implantació directa en un altre territori.

En particular, és essencial establir els objectius perseguits amb la internacionalització, ja que aquests objectius tenen una incidència directa en la forma d’implantació: si la finalitat és reduir els costos de producció i, per tant, incrementar la productivitat, cal recórrer a una implantació directa mitjançant la constitució d’una filial o l’adquisició d’una societat local preexistent des de la qual portar a terme la fabricació, i tot això, en solitari o, alternativament, en companyia d’un soci local.

Per contra, si l’objectiu de la internacionalització és el desenvolupament de nous mercats per incrementar els clients potencials, el mecanisme més adequat seria la implantació comercial, mitjançant la subscripció d’un contracte d’agència o de distribució o de transferència de tecnologia.

La forma d’implantació també té incidència en el risc que porta implícit el procés i els recursos que es destinen a la internacionalització. Així, la implantació comercial suposa, generalment, un risc i una dedicació de recursos inferiors a qualsevol altre tipus d’implantació directa.

Consells i recomanacions Recomanació pràctica Quant a les implantacions comercials, atesa l’existència de diverses jurisdiccions implicades (la del principal i la del distribuïdor), és convenient que la subscripció de qualsevol contracte quedi formalitzada per escrit per evitar, d’aquesta manera, qualsevol dubte en relació amb el dret aplicable a la relació comercial i per establir, a més a més, el marc jurídic d’aquesta relació, especialment, però sense caràcter limitador, pel que fa a les conseqüències derivades d’una eventual terminació de la relació, com ara el pagament d’indemnitzacions per danys i/o perjudicis i la compensació per clientela.

Juntament amb l’anàlisi de la forma d’implantació, resulta indispensable analitzar el mercat de destinació i disposar d’un pla de viabilitat de la inversió. Tot això, unit a un control estricte de la inversió, resulta essencial per culminar amb èxit la internacionalització de qualsevol empresa.

Analitzar prèviament a qualsevol tipus d’implantació, ja sigui directa o comercial, la jurisdicció aplicable al país de destinació i la possibilitat d’executar una sentència dictada en un país diferent.

El consell expert L’èxit del comerç exterior rau en la planificació de la nostra estratègia d’implantació i, en aquest sentit, s’han de valorar els aspectes següents: • L a definició d’objectius –R educció de costos / increment de competitivitat (inversió directa).

–D esenvolupament de nous mercats (implantació comercial).

• L ’estudi de mercat – Negoci / comercials.

– Culturals.

– Jurídics.

• L ’assessorament de professionals locals especialitzats • L ’anàlisi dels «riscos» implícits en la contractació internacional –D iferents cultures i costums en la negociació.

– Diferents sistemes jurídics.

– Diferents monedes.

–D istància geogràfica: control / gestió d’impagats.

• L es diferències en els estàndards de qualitat del producte

El factor Garrigues Garrigues té una inequívoca vocació internacional, la qual cosa ens permet oferir als nostres clients un assessorament integral en quatre continents i en totes les matèries jurídiques i fiscals.

En aquest sentit, Garrigues compta amb oficines pròpies a Brussel·les, Lisboa, Porto, Casablanca, São Paulo, Santiago de Xile, Bogotà, Londres, Nova York, Ciutat de Mèxic, Lima, Pequín, Xangai i Varsòvia i, a més a més, pertany, en qualitat de membre promotor i de soci fundador, a Taxand.

Taxand és una xarxa global de despatxos independents creada el 2005, exclusivament de caràcter fiscal, i s’ha convertit en l’organització tributària independent més gran del món, amb més de 550 socis fiscals i més de 2.500 assessors fiscals en 50 països.

50.

El contracte d’agència En virtut del contracte d’agència, una persona física o jurídica (l’agent) s’obliga davant d’una altra (el principal), de manera continuada/estable, i a canvi d’una remuneració, a promoure, o no només a promoure sinó també a concloure, actes de comerç per compte i en nom aliens, com a intermediari independent, sense assumir (llevat de pacte en contra) el risc i ventura d’aquestes operacions.

En la definició d’agència destaquen, per tant, els aspectes següents: •E l caràcter independent de l’agent.

• L a possibilitat que l’agent sigui un mer negociador (que es dediqui, únicament, a promoure actes de comerç en nom del principal) o que, per contra, assumeixi la funció de concloure actes de comerç en nom del principal.

• L ’actuació per compte d’altri de l’agent i l’exigència de permanència o estabilitat.

• El caràcter retribuït de l’agent.

La conseqüència d’això és que en una relació d’agència la funció de l’agent és, bàsicament, captar clients per al seu principal. En aquest sentit, la cartera de clients generada per l’activitat de l’agent és a favor/en benefici del principal i l’agent rep a canvi d’aquesta activitat una remuneració, que pot consistir en: • Una quantitat fixa.

• I /o una comissió, que dependrà dels actes promoguts i/o conclosos en nom del principal.

Consells i recomanacions Normativa La captació de clients nous és un dels elements determinants que porten un empresari a subscriure un contracte d’agència, i és important tenir en compte que la clientela generada durant la vigència de qualsevol contracte d’agència també és un factor determinant a l’hora de resoldre un contracte d’aquest tipus en la mesura en què, de conformitat amb el que s’estableix en la normativa vigent al nostre país: «Quan s’extingeixi el contracte d’agència, ja sigui per temps determinat o indefinit, l’agent que hagi aportat clients nous a l’empresari o incrementat sensiblement les operacions amb el client preexistent té dret a una indemnització si la seva activitat anterior pot continuar produint avantatges substancials a l’empresari i resulta procedent equitativament per l’existència de pactes de limitació de competència, per les comissions que perdi o per la resta de circumstàncies que concorrin.» És el que es denomina indemnització per clientela.

El contracte d’agència es configura com un mecanisme d’implantació comercial que ofereix a un empresari la possibilitat d’arribar (amb una inversió mínima) a un nombre més gran de clients potencials gràcies a la intermediació de l’agent. .

• L a Llei 12/1992, de 27 de maig, sobre contracte d’agència.

• L a Directiva 86/653/CEE del Consell, de 18 de desembre de 1986.

Recomanació pràctica Des d’un punt de vista comercial, i malgrat que l’agent capti la clientela per al seu principal, és convenient que l’empresari (el principal) mantingui una relació comercial fluida i estable amb el seu client final amb la finalitat d’evitar qualsevol risc de pèrdua de la seva clientela com a conseqüència de la terminació del contracte d’agència.

Des d’un punt de vista jurídic, és essencial formalitzar per escrit qualsevol relació de caràcter comercial entre el principal i l’agent. Atès que en la majoria dels processos de negociació amb un agent no es disposa del temps necessari per redactar el contracte d’agència corresponent, resulta convenient disposar, per endavant, d’un contracte estàndard (marc) que hagi estat revisat per un advocat expert en la matèria i que l’empresa pugui modificar en funció de les circumstàncies de cada cas.

El consell expert Verificar, en relació amb cadascun dels països amb els quals es mantinguin relacions comercials d’agència, els aspectes següents: • L a normativa aplicable.

• L a possibilitat o no de resolució anticipada del contracte.

• L es indemnitzacions per clientela o per danys i perjudicis que, si s’escau, puguin correspondre a l’agent en el moment de terminació del contracte.

El factor Garrigues El contingut mínim del contracte d’agència El contracte d’agència ha de recollir, com a mínim, la regulació dels termes i les condicions següents: • L a identificació de les parts: l’agent i el principal.

• L a determinació del territori d’actuació de l’agent.

• El període de prova.

• L es obligacions d’informació de l’agent.

• La remuneració: – F ixa o variable (comissió).

– La meritació i la forma de pagament.

– El règim aplicable als actes conclosos després de l’extinció del contracte d’agència per actes promoguts per l’agent durant la vigència del contracte.

• L’exclusivitat: la fixació d’uns mínims abans de concedir l’exclusivitat sobre un territori determinat.

• L a no-competència postcontractual: – L ímit temporal: en termes generals, la normativa espanyola estableix aquest límit en un màxim de dos (2) anys.

– Límit territorial: zona geogràfica atribuïda a l’agent.

– Necessitat que consti per escrit.

– Només pot afectar a béns o serveis anàlegs a l’objecte del contracte d’agència.

• L a durada del contracte: atenció especial a l’impacte que la durada té en el règim d’indemnitzacions a favor de l’agent: –D eterminada.

– I ndefinida.

• L es formes de terminació del contracte i les conseqüències derivades de l’extinció: –E ls preavisos.

– La indemnització per client.

– La indemnització per danys i perjudicis.

– La mort de l’agent.

• I mportància de determinar la llei aplicable: atenció especial al fet que determinats ordenaments estableixen normes de caràcter imperatiu, és a dir, de caràcter no disponible per les parts.

• L a llista de clients preexistents (molt important a l’hora de determinar eventuals indemnitzacions per clientela a favor de l’agent).

La nostra experiència en la redacció i la negociació de contractes d’agència de caràcter internacional en una gran diversitat de sectors, així com la nostra participació en múltiples processos de terminació d’aquests contractes (de manera amistosa o judicial), ens permet oferir un assessorament integral en aquells aspectes que, en una relació comercial d’aquest tipus, tenen més importància des d’un punt de vista del negoci: la protecció de la marca, el règim de responsabilitat per producte, el control de qualitat, l’accés a la cartera de clients i la indemnització per clientela, entre altres.

51.

El contracte de distribució En virtut del contracte de distribució, un professional o empresari independent (el distribuïdor) posa la seva estructura i xarxa comercial a disposició d’un altre empresari o fabricant (l’empresari) per distribuir, durant un termini de temps –determinat o indefinit–, en un territori específic i sota un cert control i supervisió de l’empresari, els productes que aquest li proveeix, amb la garantia, en determinades condicions, de l’exclusivitat per revendre’ls.

La característica principal del distribuïdor és la independència i l’autonomia de què gaudeix i el fet que: • Sempre actua en nom seu i pel seu compte.

• L a seva activitat consisteix en la compra a l’empresari d’una sèrie de productes per després revendre’ls al seus propis clients, de manera que és qui assumeix (no l’empresari) el risc derivat d’aquesta revenda.

•E l benefici que obté el distribuïdor consisteix en el marge entre el preu d’adquisició del producte a l’empresari i el preu de revenda als seus clients finals.

La relació de distribució suposa, per tant, una operació de compravenda entre l’empresari (com a venedor) i el distribuïdor (com a comprador), qui està obligat al pagament del preu dels productes adquirits, amb les especialitats que s’estableixen a continuació: • L a planificació de compres i obligacions d’estoc mínim per part del distribuïdor.

• La protecció de la marca de l’empresari.

• I , entre altres, la possibilitat de pactar que en determinats supòsits (normalment lligats a obligacions de compra mínima) el distribuïdor disposi d’un dret de revenda en exclusiva en un territori determinat.

El contracte de distribució no està regulat expressament en el nostre ordenament i, per tant, la relació entre el distribuïdor i l’empresari es fonamenta (i) en els termes i les condicions que s’hagin pactat expressament en el contracte corresponent i (ii) en la interpretació que els jutjats i els tribunals han anat fent d’aquest tipus de relacions comercials. Per tot això, resulta essencial, en aquest cas, que el contracte de distribució estigui documentat per escrit.

En relació amb la interpretació jurisprudencial avantdita, és important tenir en compte que, malgrat que els distribuïdors assumeixen el risc comercial derivat de la revenda dels productes adquirits prèviament a l’empresari i que, en principi, la resolució del contracte de distribució no suposaria per al distribuïdor la pèrdua d’aquests clients, en determinats casos en què es produeix una terminació anticipada del contracte de distribució els jutjats i els tribunals estan reconeixent als

Consells i recomanacions El contingut mínim del contracte de distribució El contracte de distribució ha de recollir, com a mínim, la regulació dels termes i les condicions següents: •L a identificació de les parts: el distribuïdor i

l’empresari.

•L a definició dels productes que seran objecte

de revenda per part del distribuïdor.

•L a determinació del territori on es portarà a

terme la revenda avantdita.

•L es obligacions de les parts:

Del distribuïdor: –P agar els productes adquirits de l’empresari

en els termes i d’acord amb els mitjans de pagament pactats; establiment de garanties.

–S i s’escau, complir les obligacions de com-

pra mínima pactades.

–S i s’escau, informar l’empresari sobre els

defectes del producte o la vulneració de les seves marques al territori de la seva competència.

–C ontribuir a les despeses de publicitat de la

marca de l’empresari.

–D eure de confidencialitat.

De l’empresari: –E ntregar els productes en les condicions i

els terminis pactats.

–F acilitar al distribuïdor mostres del producte,

garanties, assistència tècnica, etc.

–L licenciar l’ús de les marques comercials.

– I nstruir el distribuïdor sobre les formes de co-

mercialització i la publicitat del seu producte.

•L ’exclusivitat: –E n els dos sentits (ni l’empresari podrà ven-

dre els seus productes a altres distribuïdors en el territori pactat ni el distribuïdor podrà revendre en aquest territori productes d’altres empresaris).

–E xclusivitat en un únic sentit (per al distribu-

ïdor o per a l’empresari).

–D istribució no exclusiva.

•E l preu del producte: impossibilitat que l’em-

presari imposi el preu de venda al consumidor final del producte per part del distribuïdor.

•E l volum mínim de compra anual: –P enalització en cas d’incompliment pel dis-

tribuïdor de l’obligació de compra mínima: -P ossibilitat de venda directa per l’empresari al territori.

-M ulta.

–R educció en el preu d’adquisició dels productes pel distribuïdor una vegada superat el volum mínim de compra pactat.

•L a forma de pagament: –E l mitjà de pagament.

– La gestió d’impagaments.

– Eventuals garanties.

distribuïdors una indemnització equivalent a la indemnització per clientela prevista en la Llei sobre contracte d’agència.

•L a protecció de la propietat industrial i/o intel·

El contracte de distribució es configura, juntament amb el contracte d’agència, com un element essencial en l’exportació comercial en la mesura que ofereix, amb una inversió mínima i un risc controlat (sempre que els mitjans de pagament pactats amb el distribuïdor ofereixin garanties de cobrament), la possibilitat d’arribar a consumidors/usuaris potencials als quals, sense la participació del distribuïdor en la cadena de transmissió, seria molt complicat accedir.

l’empresari de qualsevol dret de propietat industrial i/o intel·lectual.

–R egistre de la marca en el país del distribuïdor.

•L a durada del contracte: –D eterminada.

– I ndefinida.

•L es formes de terminació del contracte i les conseqüències derivades de l’extinció: –L a devolució de productes.

–E l pagament de quantitats pendents.

–E ls preavisos.

–L a renúncia per part del distribuïdor a la reclamació de qualsevol indemnització per danys i perjudicis.

•L a no-competència.

•L a llei aplicable.

lectual de l’empresari:

–C onstància expressa de la titularitat a favor de

Normativa •C ontracte atípic, és a dir, que no està regulat ex-

pressament en l’ordenament jurídic espanyol, excepte en matèria de defensa de la competència.

•E l Conveni de Roma: resulta d’aplicació la llei del

país en què la part que hagi d’efectuar la prestació principal tingui la seva residència habitual.

Recomanació pràctica Des d’un punt de vista comercial, és recomanable: • I ncloure uns mínims de compra.

•P rotegir la marca mitjançant el seu registre en el país del distribuïdor.

•A ssegurar el cobrament de les vendes mitjançant la utilització d’Incoterms i mitjans de pagament segurs (i. e. crèdit documentari).

•C ontractar una assegurança de responsabilitat civil per a possibles defectes en el producte.

Des d’un punt de vista jurídic, és essencial formalitzar per escrit qualsevol relació de caràcter comercial entre el distribuïdor i l’empresari. Atès que en la majoria dels processos de negociació amb un distribuïdor no es disposa del temps necessari per redactar el contracte de distribució corresponent, resulta convenient disposar, per endavant, d’un contracte estàndard (marc) que hagi estat revisat per un advocat expert en la matèria i que l’empresa pugui modificar en funció de les circumstàncies de cada cas.

El factor Garrigues La nostra experiència en la redacció, la negociació i la resolució de contractes de distribució de caràcter internacional en una gran diversitat de sectors ens permet oferir un assessorament integral en aquells aspectes que, en una relació comercial d’aquest tipus, tenen més importància des d’un punt de vista del negoci: les conseqüències derivades de la resolució anticipada, la protecció de la marca, el règim de responsabilitat per producte defectuós, els mitjans de pacte i les potencials indemnitzacions per danys i perjudicis, entre altres.

52.

El contracte de compravenda internacional La compravenda internacional de mercaderies és una operació que té una gran transcendència en el marc del desenvolupament del comerç internacional.

Consells i recomanacions El contingut mínim del contracte de compravenda El contracte de compravenda ha de recollir, com a mínim, la regulació dels termes i les condicions següents:

El contracte de compravenda es forma mitjançant la concurrència d’una oferta i una acceptació. En principi, el contracte es perfecciona en el moment en què l’acceptació de l’oferta té efecte.

• L a identificació de les parts: el comprador i el venedor.

L’oferta, l’acceptació o qualsevol altra manifestació d’intenció s’ha d’entendre que arriben al destinatari quan se li comuniquen verbalment o se li entreguen per qualsevol altre mitjà que n’acrediti la realització.

• L es obligacions de les parts:

El venedor està obligat a entregar les mercaderies, transmetre’n la propietat i entregar els documents que hi estiguin relacionats.

També ha de donar garantia al comprador contra l’evicció i els defectes ocults de les mercaderies.

En termes generals, el venedor ha d’entregar les mercaderies: •E n la data fixada en el contracte o que es pugui determinar d’acord amb aquest.

•E n qualsevol moment dins d’un termini fixat en el contracte o que es pugui determinar d’acord amb aquest.

•E n qualsevol altre cas, dins d’un termini raonable a partir de la signatura del contracte.

Els documents relacionats amb les mercaderies s’han d’entregar en el moment, en el lloc i en la forma fixats pel contracte. Els documents que cal entregar són els necessaris per poder entrar en possessió de la mercaderia i comercialitzar-la. Correspon al comprador sol·licitar al venedor els documents que necessiti.

En general, podem esmentar la factura comercial, el certificat d’origen, les pòlisses d’assegurança, els certificats de qualitat, anàlisi, inspecció, etc. Aquests documents permeten, a més a més, demostrar que el venedor ha complert les obligacions derivades del contracte.

El venedor no està només obligat a fer l’entrega de les mercaderies venudes, sinó que també ha de garantir al comprador la possessió legal i pacífica dels béns venuts (evicció) i l’absència de vicis o defectes ocults.

Quant a l’evicció, s’estableix que el venedor ha d’entregar les mercaderies lliures de qualssevol drets o pretensions d’un tercer, llevat que el comprador convingui acceptar-les subjectes a aquests drets o pretensions.

El comprador principalment està obligat al pagament del preu estipulat i a la recepció de les mercaderies.

L’obligació del comprador de pagar el preu comprèn la d’adoptar les mesures i complir els requisits fixats pel contracte o per les lleis o els reglaments pertinents perquè sigui possible el pagament.

• L a definició de l’objecte de la compravenda.

Del comprador: – Pagar les mercaderies adquirides del venedor en els termes i d’acord amb els mitjans de pagament pactats.

– L a recepció de les mercaderies.

Del venedor: – Entregar les mercaderies en les condicions i els terminis pactats.

– El sanejament per evicció i per defectes ocults.

•E l preu de les mercaderies.

• L ’entrega de les mercaderies i la transmissió del risc.

• L a forma de pagament: –E l mitjà de pagament.

– L a gestió d’impagaments.

–E ventuals garanties.

•E ls mecanismes per potencial incompliment.

• L a llei aplicable.

Normativa • Contracte típic: està regulat pel Codi de Comerç, i el Codi Civil de manera supletòria.

• El Conveni de Roma: a falta d’elecció feta per les parts, resulta d’aplicació la llei del país en què el venedor tingui la seva residència habitual.

• La Convenció de les Nacions Unides sobre els contractes de compravenda internacional de mercaderies: estableix una regulació general del contracte, des de la seva formació fins als supòsits d’incompliment. La norma de referència és aplicable als contractes de compravenda de mercaderies entre parts que tinguin els seus establiments en estats diferents, amb independència de la seva nacionalitat i sempre que concorri alguna de les circumstàncies següents: –Q ue ambdós estats siguin estats contractants.

–Q ue les normes de dret internacional privat prevegin l’aplicació de la llei d’un estat contractant.

El pagament s'ha de fer en la data fixada en el contracte o, si no s’ha estipulat res a l’efecte, quan el venedor porti a terme la posada a disposició de les mercaderies o dels seus documents representatius corresponents.

La manera de fer el pagament presenta particularitats essencials en la pràctica de la compravenda internacional. Aquestes particularitats estan motivades per la distància física existent entre el venedor i el comprador, inconvenient que impedeix o dificulta la utilització de mitjans de pagament que són comuns en altres tipus de vendes, com ara el pagament en efectiu, i que ha generat la utilització d’altres mitjans de pagament que no són d’ús tan freqüent en altres tipus de compravendes.

Els mitjans de pagament més utilitzats en la compravenda internacional són: a) el xec; b) la lletra de canvi; c) la transferència bancària; d) la remesa documentària, i e) el crèdit documentari.

– L es normes de la convenció tenen caràcter dispositiu, per la qual cosa només s’aplicaran quan els contractants no hagin estipulat cap clàusula en contra.

•E ls Incoterms: són termes contractuals unificats internacionalment mitjançant els quals es determina, de manera clara i senzilla, el lloc on les mercaderies han de ser entregades i les obligacions principals de les parts quant a l’entrega.

Recomanació pràctica Des d’un punt de vista comercial, és recomanable: •E stablir de manera precisa el preu i l’objecte de la compravenda.

L’obligació del comprador de procedir a la recepció consisteix a:

•A ssegurar el cobrament de les vendes mitjançant la utilització d’Incoterms i mitjans de pagament segurs (i. e. crèdit documentari).

•P ortar a terme tots els actes que raonablement se’n pugui esperar perquè el venedor pugui efectuar l’entrega.

•C ontractar una assegurança de responsabilitat civil per a possibles defectes en el producte.

• Fer-se càrrec de les mercaderies.

En general, la transmissió del risc es produeix quan el venedor té les mercaderies a disposició del comprador i aquest se’n fa càrrec. La qüestió es complica en la compravenda internacional a causa de l’existència freqüent d’intermediaris entre el venedor i el comprador, de manera que la posada a disposició de les mercaderies pel venedor i la seva recepció pel comprador no es produeixen de manera simultània.

Des d’un punt de vista jurídic, és essencial formalitzar per escrit qualsevol relació de caràcter comercial entre el comprador i el venedor. Atès que en la majoria dels processos de negociació amb un comprador no es disposa del temps necessari per redactar el contracte de compravenda corresponent, resulta convenient disposar, per endavant, d’un contracte estàndard (marc) que hagi estat revisat per un advocat expert en la matèria i que l’empresa pugui modificar en funció de les circumstàncies de cada cas.

El factor Garrigues La nostra experiència en la redacció, la negociació i la resolució de contractes de compravenda de caràcter internacional en una gran diversitat de sectors ens permet oferir un assessorament integral en aquells aspectes que, en una relació comercial d’aquest tipus, tenen més importància des d’un punt de vista del negoci: l’entrega de mercaderies, la transmissió del risc, els supòsits d’incompliment, els mecanismes de pagament i les potencials indemnitzacions per danys i perjudicis, entre altres.

53.

La propietat industrial i intel·lectual. El know how Els anomenats actius intangibles constitueixen un avantatge competitiu important per a qualsevol empresa, per la qual cosa l’establiment i la implementació d’una política empresarial de protecció d’aquests actius, també fora de les nostres fronteres, resulta fonamental.

Regulació Els drets de propietat industrial són, fonamentalment, drets de caràcter territorial, per la qual cosa, en principi, s’han d’atenir a la legislació nacional de cada país, sense perjudici dels acords internacionals que resultin d’aplicació.

Aspectes bàsics per tenir en compte (sense caràcter exhaustiu): • L’estratègia registral: tenint en compte els territoris en què es vulguin protegir els signes distintius (les marques), les invencions o els dissenys, cal traçar una estratègia registral tan eficient com sigui possible. Hi ha normativa regional i comunitària que permet protegir aquests drets en diversos territoris mitjançant una única sol· licitud.

Les marques i els signes distintius en general: és convenient registrar la marca en el territori en què l’empresa pretén implantar-se o exportar, fins i tot amb anterioritat a qualsevol acció comercial. Cal tenir en compte les particularitats de cada territori. Així, per exemple, a la Xina s’acostuma a recomanar el registre de la marca en caràcters xinesos (transliteració).

• Les patents: és convenient registrar com a patents o models d’utilitat les invencions en aquells territoris en què es pretenguin comercialitzar o utilitzar. En aquest sentit, la invenció ha de ser innovadora, tenir caràcter inventiu i aplicació industrial. L’ús d’una tecnologia patentada no exclou que pugui infringir patents de tercers, motiu pel qual, abans d’introduir un producte o procediment en un nou territori, és recomanable descartar que infringeixi drets de tercers (per fer-ho es fan uns estudis tècnics denominats freedom to operate).

• El know how i la confidencialitat: abans d’iniciar negociacions amb un tercer que puguin comportar la divulgació de qualsevol informació confidencial, cal subscriure un acord de confidencialitat.

• L’explotació de drets de propietat industrial per part de tercers: per a aquesta explotació cal subscriure els contractes de llicència de drets de propietat industrial pertinents. Aquests acords de llicència es poden recollir en el marc d’un contracte més ampli, per exemple, de distribució o franquícia.

54.

Disputes i mecanismes de resolució Les relacions comercials amb tercers, en la majoria dels casos, s’inicien amb entusiasme, objectius comuns i expectatives de beneficis per a tots els intervinents, a curt, mitjà o llarg termini. Tanmateix, desafortunadament, les circumstàncies del mercat, les diferències culturals o la simple separació dels objectius comuns inicialment poden conduir i condueixen a disputes entre les parts, ja siguin clients, proveïdors, agents, distribuïdors, etc.

Davant d’aquestes disputes, al marge de la pròpia negociació entre les parts en disputa, són tres els mitjans bàsics de solució de conflictes: els procediments judicials, l’arbitratge i la mediació.

Tot i que el moment d’inici de les relacions pot semblar no ser el moment adequat per plantejar-se la manera de resoldre hipotètics conflictes futurs, la pràctica demostra que el que no es preveu inicialment s’acaba convertint en un procediment judicial, no necessàriament satisfactori, ja sigui per les circumstàncies del procediment (tribunal competent, llei aplicable) o del jutjat (potencial lentitud del jutjat competent, etc.) o, simplement, pels costos.

Per això, és essencial analitzar des del començament els pros i els contres de cadascun dels sistemes de solució de conflictes, per poder adoptar una decisió degudament fundada i reflectir-la adequadament en els documents contractuals. Així mateix, és igualment fonamental acordar (si és possible) quina legislació s’ha d’aplicar a les relacions comercials, més enllà del que es prevegi contractualment, amb la finalitat d’evitar sorpreses posteriors derivades de l’aplicació dels tractats internacionals davant de la falta de previsió contractual a l’efecte.

Així, convé saber que: • L ’arbitratge és el procediment vinculant que permet a les parts conèixer amb antelació quan obtindran una resolució definitiva (les resolucions arbitrals no són susceptibles de recurs sobre el fons, sinó únicament d’anul·lació), que habitualment no excedeix el termini d’un any i mig i el contingut de la qual és confidencial, sense que pugui ser transmès a tercers aliens al procediment.

Els seus costos –especialment quan es tracta d’arbitratges internacionals– acostumen a ser elevats.

•E l procediment judicial és d’una durada imprevisible i, en el cas espanyol, l’obtenció d’una sentència ferma (no recurrible) es pot dilatar durant anys. Això és conseqüència del sistema de recursos, que permet que es pugui qüestionar la valoració jurídica o fàctica feta pel jutge davant d’errors materials o interpretatius seus.

• L a mediació és un sistema no vinculant de resolució de conflictes, per la qual cosa contribueix a una «negociació dirigida» per un tercer, objectiu, que pot permetre una empatia de les parts malgrat les posicions adverses per tractar de trobar solucions equitatives.

Consells i recomanacions Recomanació pràctica Analitzar l’interès de la companyia considerant tant el que pot beneficiar com perjudicar de cadascun dels sistemes de resolució de conflictes. És a dir, no només pensar en «si tinc una pretensió ben fonamentada, vull poder obtenir una resolució ràpida», sinó també en supòsits en què les pretensions siguin dubtoses o simplement mancades de fonament jurídic, malgrat ser essencials des del punt de vista de negoci.

El consell expert En contractes internacionals és difícil consensuar la submissió de les parts als tribunals propis o a institucions arbitrals del país, llevat que una de les parts sigui especialment dèbil, cas en què acostuma a tenir més protecció (p. ex., contractes d’agència). En aquests casos, el més recomanable és sotmetre’s a un arbitratge institucional internacional (p. ex., davant de la Cambra de Comerç Internacional de París), però amb la previsió des de l’inici de la submissió a un únic àrbitre per evitar que es tripliquin els costos per designació de tribunals arbitrals de tres membres, que resulten, en la pràctica, innecessaris.

El factor Garrigues Garrigues té una inequívoca vocació internacional, la qual cosa ens permet oferir als nostres clients un assessorament integral en quatre continents i en totes les matèries jurídiques i fiscals, i una àmplia experiència tant en litigis judicials amb components internacionals com en arbitratges internacionals davant de diferents institucions, amb una participació activa en el Club Español del Arbitraje (www.clubarbitraje.com).

55.

El contracte de transferència de tecnologia En l’àmbit internacional, resulten molt interessants les aliances estratègiques de col·laboració tecnològica, operacions de risc econòmic mesurat que busquen trobar noves fonts d’innovació. Els contractes de transferència de tecnologia (drets de propietat industrial i intel·lectual o el denominat know how, segons si es tracta de tecnologia registrada o no) són, en aquest sentit, vehicles d’expansió per a empreses que no volen fer una inversió directa en el país de destinació, però sí que volen aprofitar els avantatges de tenir un soci local, coneixedor del mercat objectiu i amb recursos i coneixements tècnics que complementen els propis.

gia (transferència). En ambdós casos, s’ha de regular la prestació d’assistència tècnica per part del llicenciant o transmitent per assegurar una aplicació correcta de la tecnologia cedida o llicenciada. Així mateix, convé establir els mecanismes per determinar la titularitat i, si s’escau, el registre de les millores i els desenvolupaments futurs d’aquesta tecnologia i incloure, en qualsevol cas, clàusules de confidencialitat (encaminades a preservar el caràcter secret dels coneixements i prohibir-ne la divulgació no autoritzada) i de no-competència (per dissuadir el cessionari o el llicenciatari d’utilitzar la tecnologia cedida amb finalitats competitives).

Generalment, la tecnologia transferida consisteix en una combinació de drets registrats i no registrats. Els drets no registrats constitueixen el que coneixem com a know how, que consisteix en un conjunt d’informació pràctica no registrada, derivada de proves i experiències, que és secreta, substancial i determinada. Secreta pel fet de no ser de domini públic o fàcilment accessible; substancial pel fet de ser important i útil per a la fabricació dels productes contractuals, i determinada pel fet d’estar descrita de manera prou exhaustiva.

Fonamentalment en el supòsit de llicència d’explotació de la tecnologia, convé, així mateix, conèixer els mecanismes que ens permetin protegir i defensar aquesta tecnologia en el mercat local, tant davant del seu destinatari com davant d’eventuals violacions per part de tercers.

En virtut del contracte de transferència de tecnologia, el seu titular en concedeix a un tercer drets d’explotació (llicència), o bé li cedeix la titularitat d’aquesta tecnolo-

Atesa la complexitat d’aquest tipus d’operacions en l’àmbit internacional, es recomana, en qualsevol cas, rebre assessorament local tant de caràcter tècnic com legal, fins a la finalització del projecte d’inversió.

Consells i recomanacions Recomanació pràctica Conèixer els mecanismes de protecció, en el territori de destinació, de la nostra tecnologia, quan hagi de ser aplicada pel soci local, i incloure en el contracte clàusules penals amb caràcter dissuasori principalment per evitar al màxim l’incompliment dels pactes de confidencialitat i no-competència pel cessionari o el llicenciatari.

El consell expert Les aliances estratègiques per a l’intercanvi de coneixements tècnics (en què cedim o llicenciem la nostra tecnologia) constitueixen formes d’expansió internacional interessants, però que requereixen analitzar prèviament algunes qüestions essencials: •P er tenir en compte en la determinació del tipus d’aliança: Cessió: transmissió de la tecnologia pròpia que n’implica la pèrdua de titularitat i n’impedeix l’ús pel cedent.

Llicència: concessió d’un dret d’ús o explotació de la tecnologia.

–N ecessitat d’un control més gran sobre com aplica la tecnologia el soci local.

–P restació d’assistència tècnica.

• L ’anàlisi sobre la protecció de la tecnologia en destinació: – La possibilitat de registre de la tecnologia.

– La defensa davant de violació de tercers.

•E l contingut del contracte (cessió/llicència): – La transmissió de titularitat de la tecnologia / la concessió de llicència d’ús.

– La contraprestació/royalties.

– El territori. Règim d’exclusivitat (llicència).

– L’assistència tècnica.

– Els pactes de confidencialitat i de nocompetència.

– Els límits al dret concedit (llicència): dret a subllicenciar?

– La titularitat sobre les millores o els desenvolupaments de la tecnologia.

Aspectes formals: el document públic i la inscripció.

• L ’assessorament local, tant tècnic com legal: – Coneixement del soci local i de les seves qualitats.

– Atenció a la normativa local aplicable.

El factor Garrigues Garrigues té una inequívoca vocació internacional, la qual cosa ens permet oferir als nostres clients un assessorament integral en quatre continents i en totes les matèries jurídiques i fiscals.

En aquest sentit, Garrigues compta amb oficines pròpies a Brussel·les, Lisboa, Porto, Casablanca, São Paulo, Santiago de Xile, Bogotà, Londres, Nova York, Ciutat de Mèxic, Lima, Pequín, Xangai i Varsòvia i, a més a més, pertany, en qualitat de membre promotor i de soci fundador, a Taxand.

Taxand és una xarxa global de despatxos independents creada el 2005, exclusivament de caràcter fiscal, i s’ha convertit en l’organització tributària independent més gran del món, amb més de 550 socis fiscals i més de 2.500 assessors fiscals en 50 països.

56.

L’IVA - Entregues intracomunitàries A l’efecte de l’IVA es consideren entregues intracomunitàries aquelles transmissions de béns que són transportats a un altre Estat membre.

Aquestes entregues de béns estan exemptes de l’IVA si es compleixen els requisits següents: •E ls béns són transportats pel venedor, per l’adquirent o per un tercer en nom i per compte de qualsevol dels anteriors al territori d’un altre Estat membre.

• L ’adquirent és un empresari o professional identificat a l’efecte de l’IVA (NIF-IVA) en un Estat membre diferent d’Espanya.

D’acord amb l’anterior, escau l’exempció de l’impost quan: •E s justifiqui la sortida dels béns amb destinació a un altre Estat membre. Això es pot acreditar a través dels mitjans següents: –S i el transport es fa pel venedor o pel seu compte, a través dels contractes de transport de les mercaderies corresponents (carta de port CMR) o les factures expedides pel transportista.

–S i el transport es fa pel comprador o pel seu compte, a través del justificant de recepció de l’adquirent, el duplicat de la factura amb l’estampillament de l’adquirent o la còpia dels documents de transport que li pugui facilitar el comprador (carta de port CMR).

•S ’acrediti que l’adquirent disposa d’un NIF/IVA. Per fer-ho es pot consultar una base de dades intracomunitària (denominada VIES) en què de manera periòdica i automàtica es recullen els NIF/IVA intracomunitaris (http://ec.europa.eu/taxation_customs/vies). D’aquesta manera, qui hagi de fer entregues intracomunitàries de béns pot validar el NIF/IVA subministrat pel seu client.

Consells i recomanacions Per no oblidar • En les entregues en cadena (transmissions successives de béns), només està exempta l’entrega a la qual s’associï el transport intracomunitari.

• Si venem unes mercaderies a un client i aquestes són transportades, directament, del país de residència del meu proveïdor (Estat membre) a la seu del meu client que es troba en un altre Estat membre diferent al del proveïdor i al meu (Espanya), ens trobem davant d’una operació triangular. En aquests supòsits, l’entrega al meu client no es considera una entrega intracomunitària de béns (a Espanya no es faria cap operació gravada per l’IVA).

Obligacions formals • Les entregues intracomunitàries s’han d’informar en les autoliquidacions de l’IVA, així com en el resum anual de l’impost (models 303 i 390, respectivament).

• Cal sol·licitar a l’Administració tributària l’alta en el Registre d’operadors intracomunitaris mitjançant la presentació de la declaració censal corresponent.

• Les entregues intracomunitàries s’han de consignar en la declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries (model 349).

• S’ha de presentar la declaració d’Intrastat d’expedició si el volum d’entregues intracomunitàries excedeix el llindar de 250.000 euros.

• Les factures que documentin les entregues intracomunitàries han d’incloure la menció «Operació exempta de l’IVA».

Normativa • La Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’IVA. • El Reial decret 1624/1992, de 29 de desembre, que aprova el Reglament de l’IVA. • El Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre, que aprova el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació.

El factor Garrigues La complexitat en l’aplicació de l’IVA en les transaccions internacionals ha provocat que, en els últims anys, s’hagin incrementat substancialment els casos considerats frau fiscal. Per evitar l’impagament d’aquest tribut, la normativa de l’impost estableix supòsits de responsabilitat solidària del deute en els negocis en què intervenen una pluralitat de subjectes. Aquests supòsits de responsabilitat tenen una gran importància en les operacions internacionals, ja que l’impagament del deute per part de qui està obligat a ingressar-lo pot provocar que, en cas de frau, un operador que ha intervingut en el negoci acabi sent responsable solidari del pagament del deute.

Garrigues, per evitar que els seus clients es vegin involucrats en casos com els que s’han descrit, disposa d’un equip especialitzat en la imposició indirecta amb una contrastada experiència en operacions internacionals. Aquest fet li permet, una vegada analitzat cada cas, identificar les amenaces que poden sorgir en cada operació i, d’aquesta manera, oferir als seus clients un assessorament adequat quant a l’actuació que s’ha de seguir i la documentació de què s’hauria de disposar per evitar que els clients acabin sent responsables del pagament del deute no ingressat per altres subjectes.

57.

L’IVA - Exportacions A l’efecte de l’IVA són exportacions les transmissions de béns transportats fora de la Unió Europea. Aquestes vendes estan exemptes de l’IVA, és a dir, no es merita l’impost amb motiu de la venda.

En funció de qui s’encarregui de transportar els béns fora de la Comunitat, ens trobarem davant d’una exportació directa o indirecta: Directa: el transmitent, o un tercer que actua en nom seu, és qui s’encarrega de transportar els béns fora de la Comunitat.

Indirecta: els béns transmesos són transportats fora de la Comunitat per compte i risc de l’adquirent no establert, o per un tercer que actuï en nom seu (els béns transmesos s’han de presentar davant de les autoritats duaneres en el termini d’un mes des de la data de la seva transmissió).

Només escau l’exempció de l’impost quan es justifiqui amb la documentació següent: Directa • El DUA a l’exportació que compleixi els requisits següents: – Està emplenat degudament i segellat per la duana de sortida.

– El venedor hi figura com a exportador dels béns.

• Els contractes, els albarans de venda i les factures de venda que documentin la transmissió dels béns exportats.

•E ls documents de transport (carta de port CMR).

Indirecta • L a documentació relacionada anteriorment quant a les exportacions directes. Tanmateix, el DUA a l’exportació, remès per l’adquirent no establert, ha d’incloure una referència a la factura emesa pel venedor, i el transmitent ha de figurar com a exportador (el seu NIF ha de ser consignat).

Consells i recomanacions Per no oblidar •E ls béns que, amb motiu de la seva transmissió, s’enviïn a les Canàries, Ceuta o Melilla es consideren transportats fora de la Comunitat i, per tant, també estan exempts de l’impost (exportacions a l’efecte de l’IVA).

•E n les entregues en cadena (transmissions successives de béns objecte d’exportació), només està exempta l’entrega feta per qui figuri en el DUA com a exportador.

Obligacions formals • L es exportacions fetes s’han d’informar en les autoliquidacions de l’IVA, així com en el resum anual de l’impost (models 303 i 390, respectivament).

• L es factures que documentin les exportacions han d’incloure la menció «Operació exempta de l’IVA».

•E l Departament de Duanes de l’Agència Tributària ha d’atorgar a l’empresa exportadora un número EORI (número compost per les lletres ES seguides del NIF de la societat). Aquest número ha de ser informat en les declaracions duaneres de la societat exportadora.

Normativa • L a Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’IVA. •E l Reial decret 1624/1992, de 29 de desembre, que aprova el Reglament de l’IVA. •E l Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre, que aprova el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació.

El factor Garrigues La complexitat en l’aplicació de l’IVA en les transaccions internacionals ha provocat que, en els últims anys, s’hagin incrementat substancialment els casos considerats frau fiscal. Per evitar l’impagament d’aquest tribut, la normativa de l’impost estableix supòsits de responsabilitat solidària del deute en els negocis en què intervenen una pluralitat de subjectes. Aquests supòsits de responsabilitat tenen una gran importància en les operacions internacionals, ja que l’impagament del deute per part de qui està obligat a ingressar-lo pot provocar que, en cas de frau, un operador que ha intervingut en el negoci acabi sent responsable solidari del pagament del deute.

Garrigues, per evitar que els seus clients es vegin involucrats en casos com els que s’han descrit, disposa d’un equip especialitzat en la imposició indirecta amb una contrastada experiència en operacions internacionals. Aquest fet li permet, una vegada analitzat cada cas, identificar les amenaces que poden sorgir en cada operació i, d’aquesta manera, oferir als seus clients un assessorament adequat quant a l’actuació que s’ha de seguir i la documentació de què s’hauria de disposar per evitar que els clients acabin sent responsables del pagament del deute no ingressat per altres subjectes.

58.

Moviments de capitals i transaccions econòmiques amb l’exterior Les activitats d’importació i exportació de béns i serveis comporten moviments de capitals i transaccions econòmiques amb l’exterior sobre les quals hi ha, en principi, una llibertat de controls administratius (llevat de les transaccions lligades a l’evasió fiscal i el blanqueig de capitals). Tanmateix, hi ha certes obligacions d’informació que a un importador/exportador li convé conèixer.

Aquesta matèria queda regulada, entre altres, en les disposicions següents: la Llei 10/2010 de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, la Llei 12/2003 de prevenció i bloqueig del finançament del terrorisme, la Llei 19/2003 sobre determinades mesures de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, la Llei 40/1979 de control de canvis (en vigor únicament el seu capítol II), el Reial decret 304/2014, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 10/2010 de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, el RD 1816/1991 i el RD 1392/1993, així com diverses normatives del Banc d’Espanya i la Unió Europea.

Els subjectes residents a Espanya han d’informar les entitats registrades o el Banc d’Espanya, segons escaigui, sobre el següent:1 Moviment/transacció

Imports

Forma de comunicació i termini

Pagaments en bitllets, monedes i xecs bancaris al portador

>6.010,12 €

Model B3 dins del període dels 30 dies següents a la realització del cobrament o pagament davant de l’entitat registrada2

Pagaments/cobraments a través d’entitats registrades

>50.000 €

Comunicació per escrit i prèvia a l’entitat bancària (la identificació del pagador, l’import, el país d’origen, la moneda i el concepte)3

A més a més, es preveuen els models de comunicacions següents: I. Model ETE (estadística de transaccions exteriors).

II. Model D-6 (valors negociables a l’exterior).

III. Model 720 (Declaració informativa anual sobre béns i drets situats a l’estranger).

1N o s’hi han inclòs obligacions d’informació alienes a la pura activitat comercial, com ara els préstecs i els crèdits no comercials, els comptes de valors, etc.

2 I nstrucció 5a de la Resolució, de 9 de juliol de 1996, de la Direcció General de Política Comercial i Inversions Exteriors, per la qual es dicten normes per a l’aplicació dels articles 4t, 5è, 7è i 10è de l’Ordre del Ministeri d’Economia i Hisenda, de 27 de desembre de 1991, sobre transaccions econòmiques amb l’exterior, en relació amb els cobraments i els pagaments en moneda metàl·lica, bitllets de banc o xecs bancaris al portador.

3 L a nova redacció de l’article 5 de l’ordre de 27 de desembre de 1991 suprimeix l’obligació que els residents que efectuïn cobraments i pagaments l’import dels quals superi els 50.000 euros a través dels proveïdors de serveis de pagament residents declarin el concepte de les operacions, així com l’obligació per part d’aquestes entitats d’obtenir dels seus clients aquesta informació i comunicar-la juntament amb la resta de dades de l’operació. D’acord amb aquest article, a partir de l’1 de gener de 2014 els proveïdors de serveis de pagament només han de proporcionar les dades dels cobraments i els pagaments en què intervinguin quan la seva recopilació no incideixi en el tractament automatitzat dels pagaments i es pugui fer de manera totalment automàtica.

1. Obligació de comunicar al Banc d’Espanya transaccions, actius i passius amb l’exterior (Circular 4/2012 del Banc d’Espanya) - Model ETE (estadística de transaccions exteriors) Obligats a informar: estan obligades a informar davant del Banc d’Espanya les persones físiques i les persones jurídiques (públiques o privades) residents a Espanya que facin transaccions amb no residents (actes, negocis i operacions que suposin –o del compliment dels quals es puguin derivar– cobraments, pagaments i/o transferències exteriors, així com variacions en comptes o posicions financeres deutores o creditores) o mantinguin actius o passius respecte a l’exterior.

Contingut de la informació: s’ha d’informar el Banc d’Espanya de les situacions i els moviments que s’enumeren a continuació: • Les operacions per compte propi amb no residents, siguin pel concepte que siguin i independentment de com es liquidin.

• I els saldos i les variacions d’actius o passius respecte a l’exterior.

Periodicitat i excepcions de la informació: en funció de l’import que assoleixin les transaccions amb no residents i els saldos d’actius i passius res-

pecte a l’exterior, les declaracions s’han de presentar en els terminis següents:

terior siguin iguals o superiors a 300.000.000 d’euros.

•P eriodicitat anual quan la suma, una per una i sense compensar, de les transaccions amb no residents que hi hagi hagut durant l’any immediatament anterior o la suma dels saldos actius i passius el 31 de desembre de l’any anterior siguin inferiors a 100.000.000 d’euros.

• Excepcions a la presentació: quan les transaccions fetes en l’exercici no superin l’import d’un milió d’euros i quan la suma dels saldos actius i passius sense compensar tampoc superi aquesta xifra en l’any esmentat, no cal presentar cap declaració, llevat que el Banc d’Espanya ho requereixi expressament.

•P eriodicitat trimestral quan la suma, una per una i sense compensar, de les transaccions amb no residents que hi hagi hagut durant l’any immediatament anterior o la suma dels saldos actius i passius el 31 de desembre de l’any anterior siguin iguals o superiors a 100.000.000 d’euros i inferiors a 300.000.000 d’euros.

• Declaració resumida: quan algun dels paràmetres esmentats anteriorment superi 1.000.000 d’euros però no els 50.000.000 d’euros, s’ha de presentar la declaració ETE esmentada, però es pot utilitzar l’anomenada declaració anual resumida.

•P eriodicitat mensual quan la suma, una per una i sense compensar, de les transaccions amb no residents que hi hagi hagut durant l’any immediatament anterior o la suma dels saldos actius i passius el 31 de desembre de l’any an-

Model i forma de presentació: la informació s’ha de remetre directament al Departament d’Estadística del Banc d’Espanya, per a la qual cosa s’ha d’utilitzar un formulari únic (model ETE, enquesta de transaccions exteriors), per mitjans telemàtics.

2 - Obligació de comunicar a la Direcció General de Transaccions Exteriors - Model D-6 (valors negociables a l’exterior) Obligats a presentar-lo: correspon utilitzar aquest model D-6 a les persones físiques i jurídiques residents per informar de les seves inversions a l’exterior en empreses que cotitzen en borsa de valors o mercat organitzat quan aquests valors estiguin dipositats a l’estranger, sense un import mínim que eximeixi de l’obligació de presentar-lo.

Contingut: la declaració dels dipòsits a l’exterior de valors que es posseeixin a 31 de desembre de l’any immediat anterior:

• T ítols participatius: drets de subscripció i altres drets anàlegs, accions amb dret a vot, accions sense dret a vot, participacions en fons d’inversió.

•D eute a llarg termini: deute a llarg termini emès per administracions públiques, corporacions regionals, altre deute a llarg termini no convertible en accions, altre deute a llarg termini convertible en accions.

•D eute a curt termini: deute a curt termini emès per administracions

públiques, corporacions regionals i locals, altre deute a curt termini.

• Altres instruments: altres valors i drets.

Model i forma de presentació: aquesta obligació d’informació s’ha d’efectuar a través del D-6, i n’està prevista la presentació per via telemàtica a través d’Internet.

3. Model 720 (Declaració informativa anual sobre béns i drets situats a l’estranger) Obligats a presentar-lo: les persones físiques o jurídiques residents que posseeixin béns i drets a l’estranger, sempre que el valor conjunt de cadascuna de les tres categories de béns que componen la declaració, és a dir, comptes bancaris, valors i altre patrimoni mobiliari i immobles, superi en cadascuna d’aquestes l’import de 50.000 euros (s’ha de considerar l’import total, amb independència del nombre de titulars).

Tanmateix, no han de presentar la declaració esmentada aquells contribuents que l’hagin presentat en algun dels anys anteriors, llevat que: •E l valor conjunt dels béns i els drets en cadascuna de les categories comentades hagi experimentat un increment superior a 20.000 euros respecte a la valoració declarada en l’última declaració presentada.

•D ins de l’any s’hagin transmès béns o drets objecte d’aquesta declaració, o se n’hagi deixat de ser titular de qualsevol manera, sobre els quals se n’hagués ostentat aquesta titularitat abans de l’1 de gener i que, a més a més, s’haguessin d’haver declarat en l’apartat corresponent de la declaració de l’any anterior. Si la transmissió es refereix a un bé adquirit en aquest mateix any objecte de declaració, aquest fet no provocaria per si sol l’obligació de declarar. De la mateixa manera, tampoc es generaria l’obligació de declarar en aquell any si aquest bé o dret no s’hauria hagut de declarar l’any anterior.

Contingut: el detall de la informació que s’ha de facilitar per cadascuna de les tres categories de béns i drets comentades anteriorment és el següent: a. C omptes en entitats financeres situades a l’estranger: s’ha

d’informar sobre la totalitat dels comptes de la seva titularitat, o en els que figurin com a representant, autoritzat o beneficiari, o sobre els que tinguin poders de disposició, o dels que siguin titulars reals, que es trobin situats a l’estranger, oberts en entitats que es dediquin al tràfic bancari o creditici, a 31 de desembre de cada any. b. V alors, drets, assegurances i rendes dipositats, gestionats o obtingudes a l’estranger: en aquest apartat de la declaració s’ha d’informar pels seus titulars o pels qui tinguin la consideració de titular real dels actius següents: –E ls valors o els drets representatius de la participació en els fons propis de qualsevol tipus d’entitat jurídica.

–E ls valors representatius de la cessió a tercers de capitals propis.

–E ls valors aportats per a la seva gestió o administració a qualsevol instrument jurídic, inclosos fideïcomisos i trusts o masses patrimonials que, tot i no tenir personalitat jurídica, puguin actuar en el tràfic econòmic.

– L es accions i les participacions en el capital social o fons patrimonial d’institucions d’inversió col·lectiva situades a l’estranger de les quals siguin titulars o respecte de les quals tinguin la consideració de titular real d’acord amb l’art. 4.2 de la Llei 10/2010.

– L es assegurances de vida o invalidesa de les quals resultin prenedors a 31 de desembre de cada any quan l’entitat asseguradora es trobi situada a l’estranger, amb la indicació del seu valor de rescat en aquesta data.

– L es rendes temporals o vitalícies de les quals siguin beneficiaris a 31 de desembre com a conseqüència de l’entrega d’un capital en diners, de drets de contingut econòmic o de béns mobles o immobles a entitats situades a l’estranger, amb la indicació del seu valor de capitalització en aquesta data. c. B éns immobles i drets sobre béns immobles situats a l’estranger: s’ha d’informar sobre la titularitat o els drets reals d’ús o gaudi i la nua propietat sobre béns immobles situats a l’estranger dels quals siguin titulars o respecte dels quals tinguin la consideració de titular real, a 31 de desembre de cada any.

Model i forma de presentació: aquesta obligació d’informació sobre béns i drets situats a l’estranger s’ha d’efectuar a través del model 720, i se n’ha previst la presentació únicament per via telemàtica a través d’Internet mitjançant certificat d’usuari.

Infraccions administratives4: Molt greus

Greus

Lleus

Sanció

Multa de fins al 100 % del contingut econòmic de l’operació, sense que pugui ser inferior a 30.000 €, i amonestació pública o privada

Multa de fins al 50 % del contingut econòmic de l’operació, sense que pugui ser inferior a 6.000 €, i amonestació pública o privada

Multa de fins al 25 % del contingut econòmic de l’operació, sense que pugui ser inferior a 3.000 €, i amonestació privada

Prescripció

Infracció: al cap de 5 anys Sanció: al cap de 5 anys

Infracció: al cap de 3 anys Sanció: al cap de 4 anys

Infracció: al cap d’un any Sanció: al cap de 3 anys

Acte

• La realització d’actes, negocis, transaccions o operacions prohibides com a conseqüència de l’adopció de mesures de salvaguarda excepcionals o de suspensió del règim de liberalització

• La falta de declaració d’operacions la quantia de les quals superi els 6.000.000 d’€

• Les declaracions fetes fora de termini. Quan es faci sense requeriment previ de l’administració, s’imposa una sanció entre 150 i 300 € si no han transcorregut més de 6 mesos; i entre 300 i 600 € quan hagin transcorregut més de 6 mesos

• La realització d’actes, negocis, transaccions o operacions sense sol·licitar autorització, quan aquesta sigui preceptiva com a conseqüència de l’adopció de mesures de salvaguarda excepcionals o de suspensió del règim de liberalització, o amb incompliment de les condicions establertes en l’autorització

• La falta de veracitat, omissió o inexactitud en les dades de les operacions que superin els 6.000.000 d’€ • Els incompliments dels requeriments efectuats, de manera expressa i per escrit, per part de les autoritats competents

• La falta de declaració d’operacions la quantia de les quals no superi els 6.000.000 d’€ • La falta de veracitat, omissió o inexactitud en les dades de les operacions que no superin els 6.000.000 d’€

• La falta de veracitat en les sol·licituds d’autorització presentades davant dels organismes competents, sempre que es pugui estimar rellevant

En el cas del model D-6, la sanció per no presentar-lo pot ser de fins al 25 % de la quantitat no declarada, amb un mínim de 3.000 euros.

Si es presenta fora de termini, la sanció pot ser d’entre 300 euros i 600 euros, segons el que es tardi a presentar la declaració.4 En el cas del model 720, en cas de no declarar-lo, la sanció pot suposar el 150 % de la quota en l’IRPF i 5.000 euros per cada dada o conjunt de dades, amb un mínim de 10.000 euros.

Si es presenta fora de termini, la sanció és de 100 euros per cada dada, amb un mínim de 1.500 euros per cada grup de béns.5

4 Vigent en virtut del que preveuen els articles del 8 a l’11 de la Llei 19/2003, de 4 de juliol, sobre règim jurídic dels moviments de capitals i de les transaccions econòmiques amb l’exterior.

5E n virtut del que estableix la disposició addicional divuitena (Obligació d’informació sobre béns i drets situats a l’estranger) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària

59.

La logística i el transport internacional Les activitats logístiques i de transport formen un sistema que enllaça la producció amb mercats separats en temps i distància.

Amb la seva evolució, s’ha convertit en un avantatge competitiu per a les empreses, no només pel seu caràcter integrador i multifuncional, sinó per la perspectiva estratègica de la seva gestió i planificació.

En l’àmbit internacional aquests aspectes adquireixen una rellevància molt més gran.

Les diferències de mercats, centres de treball, marcs reguladors, operativa duanera i infraestructures, a més de l’elevada fragmentació i els costos aparellats, requereixen coneixements innovadors i avançats que serveixin de suport en l’aprofitament competitiu

d’aquestes circumstàncies de canvi.

La secció està estructurada en diferents apartats que tracten aspectes i paràmetres que cal considerar per a la creació d’un model estratègic d’aprovisionament i distribució internacional: • La preparació de comandes • El mitjà de transport • La recepció de la càrrega • L’operador de transport internacional • Hubs i distribució

Consells i recomanacions El consell expert A més dels serveis locals del nostre operador de transport, resulta fonamental analitzar-ne i avaluar-ne la cobertura global, així com el nivell de compatibilitat i implicació de les seves corresponsalies i aliances internacionals.

60.

La preparació de comandes La comanda és el compromís en ferm entre el proveïdor i el client sota les condicions pactades o Incoterms. Aquest punt de contacte amb el client no només permet identificar àrees de valor, sinó enfocar programes de previsió, promoció i fidelització.

Els desafiaments principals en la gestió de comandes són la reducció del cicle de vida dels productes i la seva proliferació, unes condicions cada vegada més exigents, i la competència amb empreses i situacions molt llunyanes geogràficament.

El marc d’aquest nou model ha d’incorporar en les decisions els aspectes següents:

amb l’agrupació d’envasos individuals, i en aquest cas no acostuma a complir una funció lligada al seu ús.

L’embalatge secundari per ser manipulat pot ser uniforme o no uniforme i ha de tenir en compte el valor, el material, la modalitat, els pesos i els volums. Els contenidors marítims ISO i aeris IATA pertanyerien a un grau superior d’unitat de càrrega en les seves modalitats respectives, i les seves característiques seran decisives durant la fase d’integració de comanda, producció i distribució.

Exemple de preparació d’unitat de càrrega

MERCADERIA

• La naturalesa de la mercaderia • La unitat de càrrega • La modalitat de transport

AGRUPACIÓ PRIMÀRIA

• Els costos • El temps d’entrega

AGRUPACIÓ SECUNDÀRIA

• Els programes de seguretat • La normativa • El medi ambient

AGRUPACIÓ ESTÀNDARD INTERNACIONAL

La naturalesa de la mercaderia La diversitat del tipus d’articles i el nombre de cadascun d’aquests són un paràmetre de primera consideració per a la preparació de comandes i la conservació de la qualitat al llarg de la cadena de distribució.

Mercaderia perible, perillosa, valuosa, fràgil, sobre mesures/pesos, requereix una preparació física i documental específica per complir la normativa, els estàndards de qualitat i els terminis d’entrega acordats.

La unitat de càrrega L’embalatge primari és aquell que està en contacte amb el producte o

La modalitat de transport La gestió del transport principal té un gran impacte al llarg de tota la cadena de subministrament. Tradicionalment, les decisions es basaven en el criteri de cost i temps, però actualment s’hi incorpora l’eficiència, la seguretat, la precisió i l’ús de les infraestructures.

Els costos La reducció de costos en la cadena de distribució ha adquirit més importància que la mateixa agilitat, es-

pecialment per a aquells productes destinats a un segment més gran de població. És important identificar les àrees de valor i rebutjar els processos improductius en la planificació i la gestió i classificar els nostres productes per valor i impacte dels costos logístics sobre aquests.

Podem identificar els costos com a causa del producte –la seguretat i l’adaptabilitat– i a causa del mercat, que fluctuen de manera més regular, com l’estacionalitat, la demanda i la capacitat de transport.

El temps d’entrega El temps d’entrega i la variabilitat de modalitat es converteixen en factors prioritaris per a mercaderies urgents o amb un cicle de vida curt.

La fiabilitat i l’agilitat dels temps d’entrega són proporcionals al cost del noli de transport, si bé sempre cal ponderar la mesura d’incertesa per l’exposició a condicions meteorològiques, congestió i conflictes laborals, a més de la variabilitat pel nombre de parades, les connexions i la productivitat en països allunyats geogràficament.

Els programes de seguretat Qualsevol incident relacionat amb la seguretat en la cadena logística internacional és una amenaça al comerç i a les economies que el sustenten. A escala internacional, s’han creat diferents iniciatives per protegir infraestructures, béns i equips d’aquest tipus d’atacs.

A Europa, aquelles companyies que hagin decidit certificar-se com a operadors econòmics autoritzats per la duana han de complir els requisits de preparació i distribució de les seves mercaderies d’acord amb la normativa, de la mateixa manera que els expedidors coneguts certificats per l’Agència Estatal de Seguretat Aèria o aquelles empreses que ha-

Consells i recomanacions Per tenir en compte gin decidit implementar un programa estandarditzat de seguretat en les seves transaccions internacionals.

La normativa En els últims decennis, s’han aplicat normes amb una intensitat creixent en el comerç internacional que especifiquen les característiques dels productes, l’embalatge, el transport, la manipulació, la documentació i la formació del personal.

Encara que no busquin el proteccionisme, unes normes mal concebudes o aplicades poden tenir conseqüències discriminatòries per als interlocutors comercials, sancions o fins i tot responsabilitats penals. Per això és important el seu coneixement i l’entorn institucional en què té lloc el seu establiment i avaluació.

Per l’impacte social, econòmic i mediambiental, és important conèixer les diferents normatives internacionals del transport i la manipulació de mercaderies perilloses en cada modalitat, així com la capacitació per a la seva gestió.

A Internet Pot consultar informació sobre els programes de seguretat aèria a: www.seguridadaerea.es

Per ampliar La figura de l’operador econòmic autoritzat (OEA) es desenvolupa més endavant.

El medi ambient

Per ampliar

Els factors mediambientals, per se i com a part de l’aspecte social, són crítics especialment quan no s’està en una situació de sostenibilitat.

La dimensió mediambiental en la cadena logística és un valor intangible clarament emergent pel seu impacte en la reputació corporativa i en la consideració dels grups d’interès.

L’objectiu principal és la creació d’un plantejament global que garanteixi la integració òptima del producte i l’embalatge amb els modes de transport, de manera que els serveis porta a porta responguin a les necessitats i facin un ús racional, eficaç i rendible del sistema i, alhora, es minimitzi l’impacte mediambiental.

Com a exemple, la logística inversa, que inclou l’aprofitament dels retorns, la recuperació d’envasos i embalatges i la gestió de residus, aconsegueix una reducció de costos i millora la satisfacció del client.

61.

El mitjà de transport: marítim internacional Les característiques

Els agents

Les característiques són la seva gran capacitat de càrrega i la seva adaptabilitat per transportar tota mena de productes, de volums i de valors.

És difícil precisar els límits de les activitats del sector marítim a causa del gran nombre de figures personals que hi intervenen: el port, l’armador, la naviliera, el consignatari, el broker, l’estibador, la duana i l’inspector de frontera són les més comunes.

El baix cost, comparat amb els altres mitjans de transport, particularment per a grans volums i grans distàncies, fa d’aquest mitjà el més idoni per a un alt percentatge dels productes que es comercien internacionalment.

El tràfic de contenidors i càrrega general segueix unes determinades rutes que es complementen amb transbords, amb la qual cosa es genera una intensitat creixent dels fluxos.

Els tipus El transport marítim ofereix diversos tipus de navegació i serveis: internacional, cabotatge i short sea shipping, com a inici o continuació de viatge. El seu mode d’explotació comercial es classifica en línia regular o noliejament.

La unitat de càrrega És el mode més versàtil: transporta gasos, líquids, càrrega convencional i rodada. La unitat més utilitzada, des de la seva normalització, és el contenidor ISO, que ens permet la intermodalitat, la qual cosa millora els circuits físics, i un aprofitament més gran de les unitats de primer i segon nivell.

El contracte de transport i la regulació El document que prova l’existència d’un contracte de servei de transport és la pòlissa de noliejament per a línia no regular i el bill of lading o coneixement d’embarcament per a línies regulars. A més d’indicar les condicions contractuals, el bill of lading serveix com a justificant de recepció i títol valor negociable.

Malgrat que no hi ha unificació normativa ni coordinació en matèria de competència judicial, en el transport marítim internacional els problemes processals són mínims i provoquen acudir a les normes internes de cada estat. El règim de responsabilitat en l’àmbit nacional està regulat pel Codi de Comerç, i en l’internacional pel Protocol de Visby, el Conveni de Brussel·les i les Regles d’Hamburg, aquestes últimes, no ratificades per Espanya.

Consells i recomanacions Documents principals • Master bill of lading (MBL) • House bill of lading (HBL)

BL nominativos BL to the bearer (portador) BL to the order (a l’ordre)

• Sea Way Bill

• Pòlissa de noliejament (charter party bill of lading)

La nostra recomanació Malgrat que el marge de risc és molt baix, es poden produir danys per causes de força major. Per això és recomanable resguardar el producte i la inversió a través d’una assegurança de transport.

62.

El mitjà de transport: aeri internacional Les característiques

Els agents

És el mitjà de transport amb un creixement més gran, i ha de conciliar la seva rendibilitat amb la seguretat i el respecte al medi ambient.

Els agents de càrrega IATA són la figura més visible de la cadena aèria i els qui coordinen la resta d’agents que hi intervenen, com ara gestors d’aeroports, companyies aèries, terminals de càrrega, serveis d’inspecció en frontera i GSA.

La característica més destacable és la seva velocitat de desplaçament, motiu pel qual transporta productes d’un valor unitari més gran, urgents i peribles. Ofereix serveis de distàncies mitjanes i llargues, els seus costos són elevats i la seva capacitat, en pes i dimensió, és limitada.

En els aeroports principals es treballa segons la configuració hub, la qual cosa augmenta la complexitat i la concentració de les operacions en el temps. L’optimització de la connectivitat depèn de la relació funcional de l’aeroport amb l’entorn i les seves infraestructures.

Els tipus L’explotació comercial del transport aeri pot ser de línia regular o noliejat, mixt càrrega/passatge o de càrrega.

La unitat de càrrega Segons el tipus i els models d’avió, les característiques de les bodegues difereixen: poden ser contenidoritzades o convencionals. En bodegues contenidoritzades s’utilitzen ULD, que poden pertànyer o no a l’aeronau, però que s’han d’adaptar als criteris tècnics de la IATA.

El contracte de transport i la regulació Hi ha un document únic de transport, tant per a nacional com per a internacional, denominat coneixement d’embarcament aeri o air way bill. És un document nominatiu no negociable, pot servir com a certificat d’assegurança i està regulat pel Conveni de Varsòvia i les seves modificacions posteriors.

Consells i recomanacions Per tenir en compte Els acords de «cels oberts» estan permetent l’accés al mercat de companyies aèries sense restriccions, de manera que s’assoleix el concepte d’economia d’escala.

Per contra, en aquelles destinacions amb un nombre de serveis reduït es creen costos elevats i rígids que incideixen en la competitivitat del producte de manera molt important.

Vocabulari • UULD (unit load device): palet o contenidor aeri utilitzat com a unitat de càrrega.

• GSA (general sales agent): agent que proveeix de serveis de màrqueting i vendes les companyies aèries en països on no tenen representació comercial o aquesta és limitada.

A Internet IATA (International Air Transport Association) és l’associació que representa el 93 % de les companyies aèries regulars. En pot trobar informació a: www.iata.org

63.

El mitjà de transport: terrestre carretera Les característiques

Els agents

El transport per carretera ha experimentat un creixement notable per la seva gran capacitat de penetració, d’arribar a qualsevol punt de càrrega o descàrrega al marge dels problemes mediambientals i territorials.

Malgrat ser un sector altament atomitzat, en carretera internacional el nombre d’agents que hi intervenen es redueix, en la seva forma unimodal, respecte a altres modes. Les agències de transport, les duanes i els serveis d’inspecció són els operadors principals.

En distàncies curtes i mitjanes és el mitjà més competitiu, interopera amb la resta de modalitats i assoleix un índex alt de competència i subcontractació.

Factors com ara la congestió, els índexs elevats de sinistralitat i accidentalitat i les infraestructures que utilitza, juntament amb els derivats de la contaminació i el consum energètic, estan obligant les administracions a replantejar-se aquest model de transport.

Els tipus Segons l’àmbit, es poden classificar en urbans, interiors, nacionals, internacionals i especials; segons la funció, en regulars i discrecionals, i segons la càrrega, en complets o fraccionats.

La unitat de càrrega A part de les unitats intermodals, la unitat de càrrega secundària més comuna en els transports unimodals per carretera és el palet. Els pesos màxims per eix i les mesures del camió condicionen la càrrega i varien segons el país.

El contracte de transport i la regulació El transport d’àmbit nacional es regeix per la carta de port com a document i les disposicions de la LOTT i la LCTTM, i el d’àmbit internacional, per la carta de port internacional i el Conveni CMR.

Consells i recomanacions Les lleis LOTT: Llei d’ordenació dels transports terrestres.

LCTTM: Llei del contracte de transport terrestre de mercaderies.

CMR: Conveni relatiu al contracte de transport internacional de mercaderies per carretera.

64.

El mitjà de transport: terrestre ferrocarril Les característiques

Els agents

És la modalitat amb menor quota dins d’Europa pel caràcter nacional de les seves xarxes. La liberalització i les polítiques d’harmonització i inversió de la UE per crear un espai únic, atesa la seguretat i el respecte al medi ambient que representa, estan potenciant aquest mitjà.

El ferrocarril separa la gestió de la infraestructura dels operadors ferroviaris, de transport i les terminals. Com en la resta de modalitats, també hi intervenen les duanes i els serveis d’inspecció.

Amb les infraestructures pròpies adequades pot ser competitiu per a distàncies mitjanes i llargues, mercaderies pesants, a granel i rodades, i ha demostrat una gran capacitat d’automatització i interoperabilitat amb altres mitjans com el marítim.

S’està intentant aprofitar més les vies convencionals per transportar mercaderies i obrir també la possibilitat d’utilitzar les línies d’altes prestacions per traslladar productes amb més rapidesa i seguretat.

Els tipus L’oferta existent en l’actualitat està enfocada a la càrrega completa. La càrrega fraccionada encara no pot competir amb altres mitjans per la rigidesa comercial i operativa que representa el ferrocarril.

La unitat de càrrega La unitat de càrrega més utilitzada en ferrocarril és el vagó adaptat als diferents tipus de mercaderia i el contenidor ISO marítim en l’ús multimodal. Una de les conseqüències de la privatització dels serveis ferroviaris serà l’aparició de noves unitats de transport, com la carretera rodant sobre vagó.

El contracte de transport i la regulació El transport ferroviari d’àmbit nacional es regeix per la carta de port ferrocarril com a document, la LOTT i la LCTTM, i el d’àmbit internacional, per la carta de port CIM, el Conveni COTIF i les Regles CIM.

Consells i recomanacions Per tenir en compte Les expectatives que s’han generat al voltant del transport ferroviari de mercaderies han creat dispersió d’iniciatives, diversitat d’actuacions i incertesa en els requeriments i les infraestructures. Per tant, l’oferta de serveis ferroviaris pot presentar desajustos puntuals que no encaixin amb les expectatives de la demanda.

Les lleis COTIF: Conveni relatiu als transports internacionals per ferrocarril.

Regles CIM: Conveni internacional relatiu als transports internacionals per ferrocarril.

65.

El mitjà de transport: transport multimodal El transport multimodal integra dos o més mitjans de transport diferents per completar una cadena de distribució des del punt d’origen fins al de destinació, i mitjançant un plantejament global fa un ús més racional de les capacitats disponibles.

El ferrocarril, les vies navegables i el transport aeri per si mateixos no permeten el transport porta a porta i s’enfronten amb dificultats durant la seva combinació.

En un trajecte, un canvi de mitjà de transport equival més a un canvi de sistema que a un mer transbord tècnic. Els costos de fricció resultants repercuteixen sobre la competitivitat del transport intermodal i, sense un intermediador adequat, es poden traduir en uns preus, temps i trajectes més grans, a més d’un nombre inferior de serveis de qualitat disponibles.

L’operador de transport o transitari és l’integrant dels diferents mitjans i garanteix el pilotatge del procés d’harmonització de la unitat de càrrega, les dates i la documentació.

El document de transport és el FIATA combined transport bill of lading, regulat pel Conveni de Ginebra 1980, però encara no ha estat ratificat per un nombre de països mínim per a la seva aplicació internacional.

El sistema actual es finança i administra de manera independent, la qual cosa el dota d’un caràcter fragmentari i dificulta determinar la responsabilitat en els danys i els convenis aplicables entre els mitjans vinculats.

Factors de decisió multimodal •E ls costos.

• L a fiabilitat.

• L a freqüència.

• L a integritat de les mercaderies / la seguretat.

• L a flexibilitat.

• L a resposta davant d’incidències.

•E l temps de trànsit.

•E ls serveis complementaris.

•E ls sistemes d’informació.

•E ls procediments administratius.

66.

La recepció de la càrrega

Consells i recomanacions Per tenir en compte

La baula final de la cadena d’aprovisionament és l’entrega al magatzem.

El seu procés consta de quatre fases: el control documental, la descàrrega, el control qualitatiu i quantitatiu i la integració en l’estoc.

En la fase de control qualitatiu i quantitatiu s’examina la mercaderia i s’assegura que es rep sense danys i en la seva totalitat. Després de l’entrega al destinatari, aquest adquireix legitimitat activa per reclamar al transportista faltes o danys. Hi ha terminis de prescripció en les reclamacions a les empreses transportistes i a les companyies d’assegurances de transport

Quan la unitat d’entrega estigui precintada, la comprovació de l’estat i el número de precinte ens garantirà que el producte no ha estat manipulat durant el transport.

67.

L’operador de transport internacional L’operador de transport internacional o transitari és la persona física o jurídica especialitzada en l’organització i la gestió de la cadena de transport de mercaderies en qualsevol dels seus mitjans, únics o combinats. A més a més, pot oferir i integrar serveis auxiliars al transport com ara trànsits, despatxos de duanes, assegurances, emmagatzematge, distribució i assessoria.

La globalització fa que aquestes funcions, de manera independent, hagin quedat una mica obsoletes, i la iniciativa és l’ingredient bàsic perquè l’operador de transport abandoni el rol executor de comandes i adopti una actitud col·laborativa en les transaccions internacionals, la qual cosa aporta més valor a les organitzacions. És a dir, cal integrar les capacitats i entendre el model de negoci de l’empresa internacional per determinar els obstacles que pot trobar la fluïdesa del transport, aprofitar la informació i la comunicació, simplificar la cadena de subministrament, reduir costos i millorar l’ús dels mitjans de transport i les infraestructures.

La LOTT reconeix aquesta figura i li permet l’emissió de diversos tipus de documents per al control i el transport com a intermediari contractual. Alguns dels documents més utilitzats són el FIATA bill of lading, com a document de transport multimodal, i el forwarding certificate receipt, com a certificat de recepció.

Consells i recomanacions Per tenir en compte Criteris principals de selecció d’un operador de transport internacional: • L a qualitat de servei.

•E l compliment dels terminis d’entrega.

•E l cost.

•E l tracte a la mercaderia.

• L a resposta a les incidències.

• L es certificacions de qualitat.

• L a proactivitat.

El factor Arola El Departament de Logística Internacional d’Arola proporciona una contribució duradora a l’empresa internacional amb el disseny i la direcció de cadenes de distribució que facilitin un creixement econòmic sostingut i respectin el medi ambient.

68.

Hubs i distribució

Consells i recomanacions Per tenir en compte

L’alta densitat econòmica d’algunes regions, la necessitat de reduir costos i l’exposició a la volatilitat dels preus energètics estan creant una concentració empresarial cada vegada més gran, d’activitat i de rutes en la cadena de distribució internacional, i faciliten l’accés dels operadors als avantatges inherents de les economies d’escala.

Avui en dia, un dels fenòmens que marca la importància estratègica logística són els centres de distribució internacional o hubs, que actuen com a punt de pas de la mercaderia pertanyent a una zona geogràfica cada vegada més gran.

L’avantatge més visible és la reducció del temps d’aprovisionament, i la influència, la tecnologia i la normativa d’aquestes infraestructures també influeixen en la competitivitat, l’oferta més gran de serveis i el més bon coneixement de l’operativa.

Per tant, aquests centres logístics estan estretament vinculats a la realitat econòmica de l’entorn, i el seu posicionament depèn de factors geogràfics, econòmics, culturals i de mercat, així com de la decisió dels megaoperadors de vaixells, avions i trens.

La funció d'aquests hubs no és tant ser punt d’origen o de destinació, sinó la de servir de centre de connexió, consolidació i redirecció per a la mercaderia d’altres països. La seva proximitat té avantatges i un efecte revitalitzador clar en l’activitat econòmica de la zona.

Esquema de funcionament del sistema hub

Sistema hub

Nivells en el hub La xarxa global de transport intermodal s’estructura en tres nivells. El primer està constituït per hubs globals, ubicats bàsicament a l’hemisferi nord; en el segon es localitzen els hubs regionals, que també tenen el seu paper de concentració i distribució però a menor escala, i, finalment, hi ha els nodes logístics nacionals, juntament amb els territoris d’influència.

69.

La duana

Consells i recomanacions Per tenir en compte

La duana és un organisme públic la funció del qual consisteix a controlar les mercaderies que són objecte d’importació o exportació. La missió principal és facilitar el comerç, però sempre exigint el compliment de la normativa que afecta el tràfic internacional de béns.

La funció més coneguda de la duana és la recaptació dels impostos que es meriten a la importació o a l’exportació. Juntament amb l’actuació fiscal, les duanes també gestionen qüestions tan diverses com el control de les mesures de política comercial específiques o, per exemple, la propietat industrial i les marques, el comerç de productes precursors de drogues, el d’obres d’art o antiguitats, o que les mercaderies hagin estat inspeccionades pels organismes competents en matèria de sanitat exterior, animal i vegetal.

Per acabar, i arran dels atemptats de 2001 als EUA, els controls de seguretat nacional i internacional van ser redefinits. En aquest nou escenari, s’assigna a les duanes la funció de fer controls de seguretat en frontera, que pretenen evitar el tràfic de substàncies il·lícites, armes biològiques, armes de foc i, en definitiva, vetllar per la protecció dels ciutadans.

L’Administració duanera gestiona els controls als quals s’ha de sotmetre una mercaderia determinada amb la precisa base de dades TARIC, els complexos sistemes d’informació, les anàlisis de riscos i el coneixement dels inspectors de l’àrea de gestió.

El consell expert Abans de fer una operació de comerç internacional, asseguri’s que la seva mercaderia compleix els requisits necessaris per a la seva exportació o importació. Una operació ben projectada pot evitar que la mercaderia quedi retinguda a les duanes.

El factor Arola L’experiència del nostre Departament de Duanes permet gestionar de manera eficient els despatxos de les mercaderies i prestar assessorament en qualsevol fase de les operacions relacionades amb la duana.

70.

El deute duaner

Consells i recomanacions Per tenir en compte

El deute duaner és l’import que s’ha d’ingressar i que resulta de l’equació entre una base imposable, el valor en duana de les mercaderies i un tipus impositiu.

Aquest tipus impositiu es determina per la classificació aranzelària i l’origen de les mercaderies.

En aquesta definició queden delimitades les tres claus de la duana, el contingut de les quals es detalla en els apartats següents: •El valor en duana •L’origen de les mercaderies •La classificació aranzelària Moltes vegades, la fixació d’aquests tres elements comporta un estudi tècnic complex i és difícil precisar quin és l’element impositiu que ha de prevaler en el càlcul del deute duaner d’una operació de comerç internacional.

El deute duaner és un cost fonamental que cal tenir en compte en els intercanvis comercials.

Les empreses que estudien i s’assessoren sobre els imports que han de liquidar en les seves transaccions internacionals es garanteixen no tenir costos inesperats durant el període de vigència de les declaracions de duana.

La importació o l’exportació de mercaderies també poden estar gravades per drets addicionals, antidumping, compensatoris o gravàmens d’exportació. A més del deute duaner, amb la importació habitualment es liquiden els impostos indirectes, l’IVA i els impostos especials.

Per tenir en compte Els drets aranzelaris màxims que s’hagin de liquidar en una importació es poden veure minorats per acords preferencials o mesures de política comercial (suspensions, quotes, etc.). Cal planificar bé la importació per veure quines mesures ens poden ajudar a reduir costos en el pagament de drets aranzelaris.

Per ampliar Els drets aranzelaris són els impostos que es liquiden amb la importació de determinades mercaderies. Normalment, els drets són ad valorem: s’aplica un percentatge determinat al valor en duana.

Base tributària (valor en duana) x tipus impositiu = dret aranzelari Exemple: 100.000 € x 2,5 % = 2.500 € Tanmateix, hi ha altres tipus impositius. Es tracta dels drets específics i els mixtos. Els primers són els drets la determinació dels quals s’ha de fer segons el nombre d’unitats, el pes o el volum de la mercaderia objecte d’importació.

Base tributària (unitats, pes o volum de la mercaderia) x tipus impositiu = dret aranzelari Exemple: 20.000 Tm x 12,00 €/Tm = 240.000 € Per acabar, els mixtos són aquells que combinen ambdós tipus de tributació. Hi ha per a una mateixa mercaderia un tipus percentual que liquidarà el dret ad valorem i, addicionalment, un tipus específic que tributarà sobre les unitats, el pes o el volum.

Base tributària (valor en duana) x tipus impositiu = dret aranzelari Base tributària (unitats, pes o volum de la mercaderia) x tipus impositiu = dret aranzelari Exemple: Tipus mixt: 11,2 % + 23,8 €/QN (QN = quintar net) 100.000 € x 11,2 % = 11.200 € 200 QN x 23,8 €/QN = 4.760 € Total drets aranzelaris = 15.960 €

71.

El valor en duana

Consells i recomanacions Per tenir en compte

El valor en duana és el valor establert per l’Organització Mundial del Comerç (OMC o WTO), adaptat a les notes, els criteris o les regles que emet el seu Comitè de Valor.

El valor en duana de les mercaderies respon a una definició teòrica.

Aquesta definició parteix del preu en factura (en cas que es tracti d’una compravenda), i per addició i sostracció de determinades partides (nolis, comissions, cànons, interessos financers, etc.), unes vegades mitjançant el seu increment i altres per disminució en suma algebraica, s’assoleix el valor en duana, que pot ser diferent del transaccional.

La normativa en matèria de valor estableix dues maneres de valorar les mercaderies en el moment de la seva importació.

• El criteri principal.

• El criteri secundari.

El criteri principal està basat en el valor de transacció, és a dir, el preu pagat o per pagar per les mercaderies objecte d’importació, mentre que el criteri secundari s’aplica quan l’operació no reuneix les condicions per acceptar el valor de transacció, o perquè aquest valor no existeix.

El valor en aduana es la base imponible sobre la que se aplica el arancel ad valorem y es uno de los integrantes de la base del IVA a la importación.

El consell expert Asseguri’s que el valor en duana és correcte, ja que és la base imposable dels impostos d’importació i, per tant, incideix en la determinació dels costos directes de l’operació.

A Internet Pot trobar més informació sobre valoració en duana en el web de l’Organització Mundial del Comerç: http://www.wto.org/indexsp.htm

72.

L’origen de les mercaderies

Consells i recomanacions Per tenir en compte

És el conjunt de regles establertes per un país o fixades d’acord mutu entre dos països (o grup de països) que porten a la determinació del país que s’ha de considerar l’originari de la mercaderia obtinguda o elaborada.

L’acreditació de l’origen de les mercaderies és necessària per a: • L ’aplicació correcta dels drets d’aranzel, que permet, si s’escau, acollir-se al benefici aranzelari dels països que tenen acords específics amb la UE. • L ’aplicació correcta de les mesures no aranzelàries establertes en l’intercanvi de mercaderies, com poden ser les fitosanitàries o de política comercial.

• L a possibilitat de certificar l’origen comunitari de les mercaderies exportades a països amb acords preferencials, de manera que poden ser importades en aquests països amb benefici aranzelari.

Es diferencien, d’aquesta manera, l’origen preferencial i no preferencial de les mercaderies, les normes reguladores del qual establiran, entre altres aspectes, el grau d’elaboració al qual s’ha de sotmetre un producte perquè la mercaderia resultant es pugui considerar originària del país on s’ha efectuat l’última transformació, així com els documents que s’han d’utilitzar per acreditar l’origen declarat.

La normativa comunitària preveu una sèrie de transformacions bàsiques, denominades insuficients, que no permeten canviar l’origen del producte.

El consell expert Les empreses han de ser especialment curoses en la sol·licitud dels certificats de circulació EUR 1 que emparin l’exportació de les seves mercaderies. En aquest sentit, s’han d’assegurar que les mercaderies han estat prou transformades perquè es puguin considerar originàries de conformitat amb els acords entre els països objecte de comerç.

Quan les mercaderies són importades, el pagament dels impostos en modifica l’estatut, però no l’origen.

Check list origen Esquema que s’ha de considerar per a la certificació de l’origen no preferencial i preferencial. Vegi el quadre en l’àrea prescriptiva «10 passos per expedir una prova d’origen».

73.

La classificació aranzelària La necessitat dels països d’establir uns criteris comuns i unes normes uniformes en les seves relacions de comerç exterior va propiciar la creació d’una nomenclatura aranzelària que permetés la codificació de les mercaderies objecte d’importació i exportació.

La Unió Europea ha establert l’aranzel integrat de les Comunitats Europees TARIC, basat en el sistema harmonitzat de designació i classificació de mercaderies, que permet establir: •E ls aranzels i la resta de gravàmens que ha de liquidar una mercaderia.

• L es inspeccions a les quals està subjecta la importació i l’exportació d’una mercaderia per part dels serveis tècnics d’inspecció en frontera.

• L es condicions de política comercial aplicables, com poden ser contingents, preferències aranzelàries i autoritzacions prèvies d’importació o exportació.

•C onsulta d’estadístiques de comerç exterior.

La classificació duanera és progressiva en l’ordenament de les mercaderies, de manera que el seu punt de partida són els productes naturals en estat brut, per avançar en la classificació en la mesura en què els productes van sent més elaborats, d’acord amb la seva matèria constitutiva, la seva funció i l’ús i la destinació de les mercaderies.

Consells i recomanacions Per tenir en compte La classificació correcta de les mercaderies és fonamental per a l’èxit de les operacions de comerç exterior.

El consell expert La classificació aranzelària pot ser complexa. En cas de dubte, és convenient sol·licitar una informació aranzelària vinculant, que ens donarà seguretat jurídica en la classificació declarada en les nostres operacions.

Per ampliar El sistema harmonitzat de classificació de mercaderies és el llenguatge indispensable que permet identificar internacionalment les mercaderies amb sis dígits. Aquest sistema es desenvolupa en l’Organització Mundial de Duanes i s’hi adhereixen la majoria de països. Gairebé la totalitat de la mercaderia objecte de comerç exterior es classifica segons els termes del sistema harmonitzat.

L’adaptació del sistema harmonitzat a la Unió Europea és la nomenclatura combinada. Aquesta nomenclatura permet aplicar l’aranzel duaner comú (drets aranzelaris, comuns a la UE).

L’aranzel integrat de les Comunitats Europees, TARIC, determina, a més a més, les mesures de política comercial diferents a l’aranzel duaner comú.

A Internet Pot trobar més informació sobre el sistema harmonitzat de classificació de mercaderies en el web de l’Organització Mundial de Duanes: http://www.wcoomd.org/

Metodologia per classificar mercaderia Esquema que s’ha de considerar per a la classificació de la mercaderia.

Vegi el quadre en l’àrea prescriptiva «Mètode per classificar mercaderia».

74.

IVA - Importacions

Consells i recomanacions Per tenir en compte

Les importacions de béns estan subjectes a l’IVA i qui les fa adquireix la condició de subjecte passiu.

El càlcul de la base inclou tots els elements integrants del valor en duana, així com els impostos que es meritin amb motiu de la importació i les despeses accessòries que es produeixin fins al primer punt de destinació dels béns en la Comunitat.

Entre altres, estan exemptes de l’IVA les importacions de: • L es substàncies biològiques i químiques destinades a la recerca.

•E ls béns destinats a organismes caritatius o filantròpics.

•E ls béns importats en benefici de persones amb minusvalidesa.

•E ls béns destinats a organismes internacionals.

Habitualment, l’IVA es liquida juntament amb els drets aranzelaris. En determinades ocasions, la mercaderia s’importa per ser vinculada a un dipòsit fiscal o diferent del duaner, o bé per ser enviada a un altre país comunitari. En aquests casos, el pagament de l’IVA d’importació es diferirà en temps i lloc, determinats pel moment i el mercat en què s’hagin de consumir els productes.

L’IVA a la importació no s’ha de considerar com a cost de les operacions, ja que dona dret a la seva deducció. Tanmateix, pot suposar un cost financer en haver-se de liquidar en el moment de la importació.

75.

El document únic administratiu (DUA) Les dades relatives a la importació i l’exportació es compilen en el document únic administratiu (DUA) per a la seva presentació davant de les duanes. En tota la Unió Europea s’utilitza el mateix format, traduït a l’idioma de cada Estat membre.

Les declaracions de duana faciliten informació detallada sobre quina mercaderia s’importa o exporta, les llicències necessàries, l’Incoterm de la compravenda, el valor, etc.

Els importadors i els exportadors han de consignar en els DUA el seu número EORI (economic operator registration identification), que és un número d’identificació únic assignat per les autoritats duaneres d’un Estat membre perquè els operadors siguin reconeguts en tota la UE.

Consells i recomanacions Per ampliar El DUA s’ha de presentar a les duanes juntament amb la documentació que dona suport a l’operació.

Els documents més habituals són la factura comercial, el document de transport i el certificat d’origen. En funció del tipus de producte i de la seva aplicació, s’han d’aportar documents addicionals com ara llicències específiques, documents d’inspecció sanitària, veterinària, farmacèutica, certificats d’importació, declaracions jurades, etc. És important conservar l’original del document, perquè en la importació es requereix per justificar el dret de deducció de l’IVA d’importació i en l’exportació és un dels justificants de l’exempció de l’IVA de la venda.

76.

Els serveis tècnics d’inspecció en frontera Per la duana hi passen totes les mercaderies objecte de comerç exterior. Tanmateix, no tots els controls que es practiquen a la importació o l’exportació els fa l’Administració duanera.

A les fronteres, determinats productes, per la seva condició o per la seva destinació, s’han de sotmetre a controls per part de sanitat exterior, sanitat animal, sanitat vegetal, inspecció de farmàcia, qualitat comercial o CITES. La inspecció per part dels serveis la fa personal especialitzat en cadascuna de les àrees, que emet el certificat corresponent en què es dona conformitat al tràfic de la mercaderia. Aquest certificat s’ha d’aportar juntament amb el DUA per poder despatxar la mercaderia d’importació o d’exportació, segons escaigui. En altres casos serà necessari perquè el destinatari de les mercaderies faci els tràmits d’importació al seu país.

Quan el resultat de la inspecció no és conforme, la mercaderia pot ser reexpedida a un altre país (no UE), destruïda o confiscada, segons escaigui en cada cas.

Consells i recomanacions El consell expert La inspecció dels serveis tècnics d’inspecció en frontera requereix moltes vegades la presentació de certificats, emesos en els països d’origen, de les mercaderies que garanteixin unes condicions i una inspecció prèvia abans de la seva sortida del país exportador.

Quan rebi productes subjectes a inspecció, asseguri’s que en origen s’emet tota la documentació correctament, i quan sigui la seva empresa la que expedeix els productes, pregunti al seu client quina documentació necessitarà per a la seva importació.

77.

L’operador econòmic autoritzat (OEA) En l’Organització Mundial de Duanes (OMA) es crea la figura de l’operador econòmic autoritzat, com es denomina a la Unió Europea, amb la missió de designar operadors de confiança, és a dir, empreses de la cadena logística que siguin capaces de garantir la seguretat.

L’operador econòmic autoritzat (OEA) permet que les empreses que són considerades «socis de confiança» per part de l’Administració duanera, després d’haver-se sotmès a la seva auditoria, hagin de satisfer menys controls a les duanes, de manera que les seves mercaderies circulin amb agilitat a l’entrada i la sortida del territori duaner comunitari.

Es tracta d’una eina creada per la duana per evitar que els controls de seguretat es facin de manera indiscriminada a qualsevol tipus d’empresa. Les companyies els procediments de seguretat de les quals queden auditats per la duana veuen reduïts els seus controls i, per tant, han d’atendre menys costos i disposen més ràpidament de les seves mercaderies.

El reconeixement d’aquestes figures entre països, en el marc de l’OMA, pretén establir cadenes logístiques segures a escala internacional i garantir el tràfic fluid de mercaderies entre aquelles empreses que habitualment porten a terme operacions de comerç exterior.

Tot això implica el compromís de les duanes a concentrar els seus esforços en la vigilància de les operacions no certificades i garantir la protecció als ciutadans.

Consells i recomanacions El consell expert Si la seva empresa habitualment porta a terme operacions de comerç exterior, hauria d’estudiar la possibilitat de certificar-se com a OEA. En aquest sentit, ha de tenir en compte els avantatges, atorgats per la duana, que poden permetre una reducció en temps de despatx i costos, així com tenir la marca corporativa davant dels seus clients, els seus proveïdors i la mateixa duana.

El factor Arola Arola compta amb el Departament d’Auditoria de Comerç Exterior per ajudar les companyies a certificar-se com a OEA. Els serveis que ofereix aquest departament són: •A uditoria diagnòstica.

•S istema OEA de certificació.

• F ormació OEA. •M anteniment sistema OEA.

78.

La normalització i l’avaluació de la conformitat La normalització és l’activitat d’elaborar les normes tècniques, que són documents que estableixen requisits que defineixen maneres de fer productes, processos i serveis i maneres de gestionar organitzacions.

Les normes s’elaboren en el si dels organismes de normalització amb àmbit nacional (per exemple, AENOR), regional (per exemple, CEN) o mundial (per exemple, ISO). És cert que les normes tècniques de caràcter públic constitueixen el suport més gran de coneixement mundial a disposició de les organitzacions.

Les normes ISO, pel seu caràcter universal, s’han convertit en un element bàsic per al comerç mundial, i així ho demostren tant els testimonis de l’Organització Mundial del Comerç (WTO) com l’ús creixent que se’n fa per fixar les condicions tècniques d’aquest comerç.

La caracterització, no només del producte, sinó de parts del servei, a través de la referenciació a normes ISO permet un enteniment millor i més ràpid entre el comprador i el venedor, a més d’una facilitat d’entrada a tots aquells mercats que les utilitzen, que ja són majoria en el marc mundial. La identitat de les normes ISO amb les normes regionals (EN, en el cas d’Europa) i les nacionals (UNE, en el cas d’Espanya) suposa un avantatge addicional per al seu ús.

Consells i recomanacions El consell expert A l’hora de plantejar l’exportació de determinats productes a un cert país cal conèixer, entre altres, els requisits tècnics obligatoris (regulacions administratives) i de mercat, tant per al producte en si com per als seus elements addicionals com poden ser envasos i embalatges. En ambdós casos és convenient que el fabricant/ exportador conegui quina normativa tècnica s’utilitza en el país de destinació i la seva correspondència amb les normes nacionals pròpies.

79.

La inspecció

Consells i recomanacions El consell expert

La compra i la venda de mercaderies en mercats internacionals impliquen un conjunt de riscos, tant per al comprador com per al venedor.

Entre aquests hi ha el fet que la mercaderia compleixi tots els requisits que li són d’aplicació, ja siguin imposats pel comprador o per la legislació del país de destinació i també del país d’origen. És per això que, abans d’expedir una mercaderia i fins i tot abans de produir-la, el fabricant ha de conèixer amb claredat i de manera completa quins són els requisits que han de complir el producte, els envasos, els embalatges i les instruccions d’ús, sense oblidar de quina manera s’han de presentar els documents demostratius.

La verificació preembarcament del compliment dels requisits per una entitat amb competència tècnica i independent proporciona al venedor i al comprador la seguretat que la mercaderia circularà sense problemes i no serà retinguda al país de destinació. En aquest sentit:

• L a documentació demostrativa del compliment ha d’arribar al comprador o al seu representant prèviament a l’arribada de la mercaderia a destinació, de manera que aquesta es pugui despatxar a la duana quan arribi.

•S i cal, l’entitat d’inspecció ha de tenir el reconeixement de les autoritats competents.

• L ’entitat d’inspecció ha de disposar d’una xarxa que li permeti intervenir prop dels organismes responsables quan, pel motiu que sigui, la mercaderia queda retinguda, amb la finalitat d’actuar amb rapidesa i eficàcia per tal d’alliberar-la.

L’ús dels serveis d’una entitat d’inspecció pot estar aconsellat per: • L a imposició del comprador.

•E l venedor, com a mesura precautòria.

•E l crèdit documentari.

• L a legislació del país d’origen i/o de destinació.

En tot cas, el sol·licitant dels serveis d’inspecció ha de contactar amb l’entitat triada amb el temps necessari perquè es puguin resoldre satisfactòriament els aspectes següents: •C onsiderar tots els requisits que s’han de complir.

•D isposar de tots els documents necessaris (packing list, factures, certificat d’origen, informes d’assaigs, etc.).

• T ransmetre tota la informació al lloc d’ús.

•D isposar amb el venedor les dates d’inspecció.

•R esoldre qualsevol incidència que es pugui presentar.

80.

La certificació

Consells i recomanacions El consell expert

La certificació és una eina l’objectiu final de la qual és donar confiança al comprador que un producte/ procés/servei o sistema de gestió compleix els requisits establerts en una norma o un document tècnic.

La seva diferència fonamental amb la inspecció rau en el fet que aquesta verifica el compliment en un lloc i un moment específics (foto), mentre que la certificació té caràcter continuat (pel·lícula): a través de determinats mecanismes assegura que al llarg d’un període de temps determinat un producte/ procés/servei/sistema de gestió complirà els requisits especificats.

Actualment, la certificació s’ha convertit en una eina d’ús gairebé obligat en el mercat internacional.

Per exemple, la certificació de sistemes de gestió de les organitzacions d’acord amb la norma ISO 9001 supera la xifra d’1.100.000 milions de certificats en 187 països, amb la Xina al capdavant del rànquing, amb més de 328.000 certificats.

De fet, determinades certificacions s’han convertit en una targeta de presentació de l’organització en determinats mercats, sense la qual no és possible entrar-hi.

La certificació i la inspecció no s’han de considerar excloents, sinó complementàries. És habitual que el mercat exigeixi a una organització una certificació com a mostra anticipada del bon fer en determinats aspectes (qualitat, ambiental…) i que el comprador, en particular, sol·liciti que les mercaderies que ha comprat siguin inspeccionades per complir requisits de fàbrica, d’assaig, d’integritat, d’identitat i de càrrega. És, aleshores, redundant una activitat sobre l’altra? No. És habitual que els resultats de la inspecció dels productes fabricats per una organització que està certificada siguin millors, per la qual cosa augmenta la confiança del client, el que permet una inspecció menys intensa.

La inspecció és una activitat que forma, parcialment, part de la certificació. El procés de certificació exigeix la verificació i l’auditoria de les activitats d’inspecció que una organització porta a terme durant la fabricació d’un producte o la prestació d’un servei.

Aquesta és la raó per la qual les organitzacions certificades estan més ben preparades per superar una inspecció que les organitzacions que no ho estan.

AENOR, a més d’efectuar les activitats d’inspecció de mercaderies, porta a terme la certificació de productes/processos/serveis i sistemes de gestió.

02. Casos pràctics

1.

«La nostra empresa és importadora de material elèctric. Quan treballem amb crèdits documentaris sempre tinc problemes amb la sol·licitud al banc. Normalment es tracta d’impresos difícils d’emplenar, només aptes per als més experts; i, quan no són complicats, és perquè són absolutament incomplets i defectuosos. La conseqüència és que no hi ha cap crèdit sense modificacions i sense costos addicionals imprevistos.»

Síntesi: ajustar les condicions del crèdit documentari a les del contracte de compravenda no és fàcil, però és l’única manera de protegir degudament els interessos de totes les parts.

Per fer-ho, el banc hauria de prestar l’atenció i el suport necessaris perquè el comprador pugui traslladar de manera adequada les característiques del contracte al condicionat del crèdit documentari.

Descripció: Importador S.A. adquireix material elèctric a diversos proveïdors que, en molts casos, li exigeixen l’obertura prèvia d’un crèdit documentari.

Hi acostuma a haver una rotació de proveïdors, amb la qual cosa els crèdits documentaris varien de l’un a l’altre, i arribar a tancar el condicio-

nat definitiu pot comportar diverses modificacions. Importador S.A. considera que, amb massa freqüència, aquestes modificacions s’haurien pogut evitar si prèviament el banc hagués recollit (i comprès) la informació necessària per a l’obertura del crèdit. El cost, directe i indirecte,

d’aquestes modificacions és significatiu. El que en el fons preocupa més a l’empresa és la desprotecció en què es podria arribar a trobar, en veure’s obligada a pagar per una cosa que no ha rebut.

El moment per fer-ho és el de la sol· licitud del crèdit per part del comprador, i la manera és a través del formulari exprés que el banc tingui a l’efecte.

Amb més de trenta documents preestablerts, amb la qual cosa s’eviten errors o omissions. I amb la seguretat que finalment serà comprovat per un especialista que contactarà amb vostè si observa qualsevol aspecte que pugui ser conflictiu.

La nostra recomanació: Una vegada el crèdit documentari ha quedat establert, qualsevol canvi en les condicions dependrà de la seva acceptació pel venedor i el banc emissor del crèdit. És a dir, el comprador ha d’haver posat en escena totes les seves condicions, necessitats i interessos amb anterioritat a l’emissió del crèdit. De fet, és l’importador qui «escriu» el crèdit (o, almenys, qui descriu les condicions en la seva sol·licitud al banc emissor) i, per tant, qui estableix els requisits perquè es pugui efectuar el pagament al beneficiari.

El problema, de vegades, és com fer que el punt de vista que té el comprador i el que té el banc emissor siguin complementaris, és a dir, que no quedin angles cecs pels quals acabi arribant el conflicte. Per evitar-ho, el banc ha d’obtenir tota la informació necessària, de manera ordenada i sense que apareguin ambigüitats i incoherències.

A Banc Sabadell pot sol·licitar els seus crèdits documentaris per Internet, a través de BS Online. Un formulari electrònic de sol·licitud li permet disposar de les ajudes més completes per completar els camps. Amb una estructura d’informació condicionada, de manera que disminueixen significativament les possibilitats d’introduir dades o condicions contradictòries o incoherents.

2.

«Amb un crèdit documentari mai sé el cost real i sempre tinc problemes amb la presentació dels documents. Com ho puc evitar?»

Síntesi: les discrepàncies en els documents presentats en un crèdit documentari disminuirien de manera considerable si el comprador i el venedor determinessin amb detalladament les característiques del crèdit en el mateix moment de negociar la compravenda –inclosos els bancs que hi intervindran– i, posteriorment, en el moment de la recepció, si el venedor establís unes simples pautes de comprovació i precaució.

Descripció: D’acord amb algunes estimacions de la Cambra de Comerç Internacional, fins a un 60 % de les presentacions de documents en un crèdit documentari són rebutjades pels bancs per presentar irregularitats, almenys en un primer moment. El

cost derivat per a les empreses és enorme. Les possibilitats de rebuig dels documents i els costos associats al crèdit creixen a mesura que augmenta el nombre de bancs que intervenen en el crèdit. Si el crèdit està confirmat o és disponible en

un banc diferent al que es pretén presentar els documents, aleshores augmenta el cost, el temps de resposta i les discrepàncies.

Si s’ha utilitzat un model de crèdit, aleshores la sol·licitud consisteix a traslladar aquest model al banc emissor, i la recepció en una comprovació que les condicions i els terminis del model són els que apareixen en el crèdit documentari rebut. Qualsevol dubte o diferència que es detecti ha de ser objecte d’anàlisi i, si s’escau, de modificació. També és important disposar de llistes de comprovació que facilitin la revisió del condicionat rebut. Novament, pot descarregar una d’aquestes llistes en el nostre espai web de Negoci Internacional.

Tanmateix, quan s’han utilitzat plantilles en el moment de la negociació comercial, i quan s’ha fet una bona revisió del crèdit rebut, l’experiència demostra que les discrepàncies en els documents es produeixen amb una freqüència molt inferior. En el nostre espai web de Negoci Internacional també pot accedir a diverses llistes de comprovació de creació de documents.

La nostra recomanació: Per facilitar la utilització del crèdit documentari la millor recepta consisteix a lligar el màxim nombre de caps al més aviat possible. Això significa intervenir de manera organitzada en cadascun dels tres moments crítics en l’existència d’un crèdit documentari: en la negociació comercial, en l’emissió i la recepció i, per acabar, en la presentació de documents. Per aquest ordre.

Un dels recursos més efectius per intervenir en els primers moments de la relació comercial és disposar d’un model genèric del crèdit documentari que vol rebre al venedor o que li interessa emetre al comprador, i que s’inclou entre la documentació intercanviada en el moment de concloure el contracte. Aquest model ha de ser pràcticament una rèplica del text per rebre, inclosos els detalls del banc notificador i de la disponibilitat.

En el nostre espai web de Negoci Internacional, li facilitem eines i documentació per a la creació d’aquestes plantilles i posem a disposició seva un model bàsic disponible per a la seva utilització.

Per acabar, la confecció dels documents s’ha de fer amb prou temps, davant del risc d’haver de modificar-los.

3.

«Tinc possibilitats de tancar un bon contracte amb un país amb certes dificultats, però qui m’assegura que les coses no empitjoraran i que cobraré el que espero cobrar?»

Síntesi: el risc de país és, de vegades, un factor important que pot desaconsellar l’operació.

La confirmació de crèdits documentaris permet eliminar-lo per complet.

Descripció: L’empresa té una comanda important d’un país que passa un moment delicat. El comprador no planteja condicions quant a la forma

de pagament, està disposat a pagar mitjançant un crèdit documentari si cal. Però el venedor tem que la situació econòmica es pugui deteriorar

al país i que la seva capacitat de pagar a l’exterior es vegi afectada.

En confirmar el crèdit documentari, Banc Sabadell assumeix l’obligació de pagament com a pròpia.

Contra presentació de documents conformes, el venedor obtindrà del seu banc a Espanya un pagament o una promesa incondicional de pagament, segons quin sigui el cas.

El pagament serà per la totalitat i en el moment en què sigui degut, a diferència de les assegurances de crèdit a l’exportació, en què hi ha una franquícia i un període per acreditar la insolvència.

La nostra recomanació: La cobertura del risc de país és un factor important que el venedor sempre ha de tenir en compte. En el cas plantejat, encara que el venedor disposi d’una carta de crèdit, sempre és possible que, en cas de deteriorar-se la situació econòmica, el banc emissor del crèdit no pugui atendre les obligacions derivades d’aquest crèdit. Una de les possibilitats d’eliminar el risc de país és a través de la confirmació.

4.

«En utilitzar de manera gairebé exclusiva els Incoterms FOB i CIF assumia, sense saber-ho, un risc important.»

Síntesi: els Incoterms FOB, CIF i CFR impliquen que l’entrega al comprador es fa una vegada traspassada la borda del vaixell al port de càrrega. El seu ús en el tràfic de contenidors, en què el venedor deixa de controlar la mercaderia molt abans de la seva càrrega a bord, no és adequat i introdueix uns riscos addicionals que ambdues parts han de tenir en compte.

Descripció: recull la mercaderia als locals del venedor en una població de l’interior, la introdueix en contenidors i en gestiona el transport fins a un port espanyol en què s’embarca la mercaderia amb destinació al país del comprador. El cobrament es formalitza mitjançant crèdit documentari.

Recentment, un petit incendi a la terminal de contenidors va destruir la mercaderia que s’havia d’embarcar rumb al Canadà. Aquell mateix dia Exportaciones S.A. va cobrar l’import corresponent a l’expedi-

ció pels documents presentats a l’empara del crèdit documentari.

Aparentment no havia de ser un problema greu, ja que el comprador canadenc havia assegurat la mercaderia.

La sorpresa va sorgir quan la companyia asseguradora va comunicar al comprador que la seva reclamació era indeguda. La posició de la companyia asseguradora es basava en què el comprador no tenia cap interès assegurable en el moment del sinistre. És a dir, la mercaderia

encara no havia estat entregada al comprador i continuava, per tant, estant en possessió del venedor.

Segons la condició A2 de l’Incoterm FOB, «el venedor ha d’entregar la mercaderia a bord del vaixell designat». No havia passat la borda del vaixell en el moment de patir el dany; per tant, no hi havia hagut entrega. El comprador reclama a Exportaciones S.A. la devolució dels imports cobrats indegudament a l’empara del crèdit documentari.

La nostra recomanació: Quan el venedor perd el control de la mercaderia abans de la càrrega a bord del vaixell, els termes FOB, CFR i CIF no són els més adequats.

Generalment, això passa quan l’expedició s’efectua per contenidor. El venedor entrega la mercaderia al transportista abans de l’embarcament, ja sigui als seus propis locals, als locals del transportista o a la terminal de càrrega. En aquests casos, els termes més adequats són FCA (en lloc de FOB), CPT (en lloc de CFR) i CIP (en lloc de CIF). En tots aquests termes s’entén que la mercaderia ha estat entregada al comprador en el moment en què és presa pel transportista en el lloc acordat.

En el cas d’Exportaciones S.A., la utilització del terme FCA hauria permès sincronitzar el moment de cobrament en el crèdit documentari amb el moment en què neix aquest dret de cobrament.

En conseqüència, la companyia asseguradora hauria pagat la indemnització, ja que el comprador hauria tingut un interès assegurable.

5.

«No acabo de veure clara la utilització dels termes EXW, DAP, DPU o DDP en un crèdit documentari.»

Síntesi: els Incoterms EXW, DAP, DPU o DDP introdueixen un nivell de responsabilitats al comprador (EXW) o al venedor (DAP, DPU, DDP) que normalment no s’ajusten bé als documents habituals en un crèdit documentari.

Descripció: En una venda EXW les responsabilitats del venedor es limiten a posar la mercaderia a disposició del comprador als propis locals del venedor (o en un altre lloc designat), sense que estigui obligat a carregar la mercaderia en cap vehicle de recollida. Si en el crèdit documentari es requerís un document de transport perquè el venedor pogués executar el pagament, aquest requeriment excediria les obligacions del venedor segons els termes acordats contractualment a través de la condició EXW. Podria, per tant, passar que el venedor tingués dret al cobrament des del punt de vista del contracte (i el comprador, l’obligació de pa-

gament), però que no estigués en condicions d’exercir-lo en el crèdit documentari en cas que el comprador no enviés el seu transportista a recollir la mercaderia, com seria la seva obligació d’acord amb la condició EXW. El dret de cobrament en el contracte i el dret de cobrament en el crèdit documentari no estarien sintonitzats correctament. Naturalment, l’obligació de pagament del comprador neix del contracte, amb independència de la utilització correcta del crèdit documentari, que només és un vehicle per al pagament al venedor.

Aquest desajust entre contracte i crèdit documentari també s’acostuma a produir en les condicions

DAP, DPU i DDP. En aquest cas, la situació és la inversa: el venedor s’obliga a entregar la mercaderia en destinació, però el crèdit documentari, generalment, es limita a exigir-li una prova d’entrega al transportista en el lloc d’origen. Pot passar que el venedor cobri adequadament el crèdit documentari i, tanmateix, si la mercaderia no arriba a destinació en el temps i la forma acordats, aquest venedor no tingui dret al cobrament en el marc de la compravenda. El comprador li podria exigir la devolució dels fons percebuts de manera indeguda a través del crèdit documentari.

La nostra recomanació: En les vendes EXW el crèdit documentari no hauria d’exigir un document de transport, i l’exigència s’hauria de limitar als documents informatius habituals: la factura, el certificat d’origen, la llista de paqueteria, etc. Si l’importador vol que el crèdit incorpori un document de transport, la condició FCA locals del venedor seria la més adequada per al tipus d’entrega acordat.

En les vendes en termes D, el crèdit documentari hauria de requerir una prova de recepció en destinació: per exemple, una declaració del transportista en què es confirmi que la mercaderia està a disposició del comprador en la destinació acordada.

En aquest cas, cal tenir en compte, a més a més, que aquest document molt probablement s’obtindrà transcorregut el termini de 21 dies després de la data d’embarcament, que se situa com a límit per a l’entrega de documents en un crèdit documentari.

Per tant, el crèdit hauria de preveure aquesta entrega d’un dels seus documents més enllà dels 21 dies naturals previstos en l’article 14.c de les UCP 600.

6.

«Com a exportador, quines alternatives tinc per finançar una venda en dòlars i quines són les seves característiques?»

Síntesi: una exportació facturada en dòlars es pot finançar en dòlars, en euros o en una tercera moneda. Les conseqüències quant a costos i riscos de canvi són diferents en cada cas.

Descripció: Una empresa exportadora fa una venda de la qual espera rebre el cobrament en dòlars d’aquí a 90

dies. Necessita finançament bancari, però no té clars els avantatges i els inconvenients de sol·licitar el

finançament en euros o de fer-ho en dòlars, o fins i tot en iens japonesos.

Si el finançament és en euros o en iens, el deute amb el banc serà en la moneda utilitzada per finançar la venda. Al venciment es rebrà el cobrament en dòlars, que s’entregaran al banc per cancel·lar el finançament. El banc convertirà aquests dòlars en euros o en iens, segons quin sigui el cas, que és la moneda deguda. Segons quina hagi estat l’evolució del tipus de canvi dòlar-euro, o dòlar-ien, la quantitat de dòlars entregats serà insuficient (depreciació del dòlar) o es produirà una sobra de dòlars (apreciació del dòlar).

El cost final del finançament serà, per tant, el tipus d’interès pagat més el percentatge de depreciació del dòlar, o menys aquest percentatge si el que s’ha produït ha estat una apreciació del dòlar.

La nostra recomanació: En triar la moneda de finançament d’una exportació s’han de considerar dos factors bàsics: el cost del finançament i el risc de canvi.

Pel que fa al cost del finançament, aquest dependrà del tipus d’interès de la moneda del préstec bancari.

Els finançaments en dòlars, en euros i en iens tindran uns costos diferents perquè els tipus d’interès de cadascuna d’aquestes monedes són diferents.

El segon aspecte que cal considerar és el risc de canvi. Cal tenir en compte que al venciment es rebrà el cobrament i que aquest cobrament estarà xifrat en dòlars. En conseqüència, si el deute contret amb el banc (moneda de finançament) és en dòlars, no hi haurà hagut cap risc de canvi. Es cancel·larà dòlar contra dòlar. El cost final del finançament serà, per tant, el tipus d’interès pagat.

7.

«Com a importador, quines alternatives tinc per finançar una compra en dòlars i quines són les seves característiques?»

Síntesi: una importació pagada en dòlars es pot finançar en dòlars, en euros o en una tercera moneda. Les conseqüències quant a costos i riscos de canvi són diferents en cada cas.

Descripció: Una empresa importadora efectua un pagament en dòlars. Necessita finançament bancari durant 90

dies, però no té clars els avantatges i els inconvenients de sol·licitar el finançament en euros o de fer-

ho en dòlars, o fins i tot en iens japonesos.

Per contra, si el finançament és en dòlars o en iens, el deute amb el banc serà en la moneda utilitzada per finançar la compra. Com que els ingressos regulars de l’importador es produeixen en euros, el que s’entregarà al banc per cancel·lar el finançament seran euros. El banc haurà de convertir aquests euros en dòlars o en iens, segons quin sigui el cas, que és la moneda deguda.

Segons quina hagi estat l’evolució del tipus de canvi dòlar-euro, o euro-ien, la quantitat d’euros entregats haurà de ser superior a la prevista inicialment, en cas de depreciació de l’euro, o inferior a la prevista si el que s’ha produït ha estat una apreciació de l’euro respecte al dòlar o al ien.

El cost final del finançament serà, per tant, el tipus d’interès pagat més el percentatge de depreciació de l’euro, o menys aquest percentatge si el que s’ha produït ha estat una apreciació d’aquesta moneda.

La nostra recomanació: En triar la moneda de finançament d’una importació s’han de considerar dos factors bàsics: el cost del finançament i el risc de canvi.

Pel que fa al cost del finançament, aquest dependrà del tipus d’interès de la moneda del préstec bancari.

Els finançaments en dòlars, en euros i en iens tindran uns costos diferents perquè els tipus d’interès de cadascuna d’aquestes monedes són diferents.

El segon aspecte que cal considerar és el risc de canvi. Cal tenir en compte que al venciment del finançament s’haurà de tornar al banc la moneda en què s’ha contret el deute (moneda del finançament).

Si l’importador té els seus ingressos en euros, aleshores no haurà incorregut en risc de canvi quan el deute amb el banc sigui en euros.

Es cancel·larà euro contra euro. El cost final del finançament serà, per tant, el tipus d’interès pagat.

8.

«Si no tinc clara la data de cobrament, com puc assegurar el canvi dels dòlars?»

Síntesi: l’assegurança de canvi és un instrument prou flexible per permetre una utilització anticipada o una pròrroga en el venciment, sense que això afecti substancialment el preu assegurat.

Descripció: PQR, S.A. està considerant una venda important a una empresa americana. El comprador li demana un preu CIP en dòlars. El problema per a PQR és que no passaran menys de dos mesos abans de l’entrega i

el pagament serà a 90 dies. És a dir, fins d’aquí a cinc mesos no rebrà els dòlars i tem que, en aquella data, el dòlar s’hagi depreciat considerablement i això afecti el benefici esperat de la venda. Pensa a contractar una

assegurança de canvi, però desconeix la data de cobrament, almenys amb prou precisió. Encara més, fins i tot podria passar que l’operació no s’arribés a concretar.

És a dir, el canvi assegurat únicament es veurà alterat per l’actualització del tipus d’interès –que és el diferencial entre els tipus d’interès de les dues monedes implicades– des de la data de venciment prevista inicialment fins al nou venciment.

Naturalment, pot passar que aquestes diferències siguin tant en contra com a favor de la part contractant.

La nostra recomanació: En contractar una assegurança de canvi, PQR fa una venda a termini dels dòlars per rebre. És a dir, contracta avui la venda i, per tant, el preu, però acorda amb el banc que l’intercanvi de dòlars per euros es produirà en una data futura determinada. En essència, i simplificant, l’assegurança de canvi consisteix a fixar el preu mitjançant una compravenda en la data de la seva contractació, més un finançament fins a la data de venciment. El preu d’aquest «finançament», que s’incorpora al canvi pactat, és el diferencial entre el preu –tipus d’interès– de les dues monedes implicades.

Per les seves característiques, l’assegurança de canvi és prou versàtil per admetre la seva utilització anticipada o una pròrroga si, arribat el venciment, encara no s’hagués utilitzat. En desplaçar la data de compliment, en una direcció o una altra, únicament s’afecta el component de finançament, i no el canvi de base que es va fixar en el seu moment.

Tanmateix, si per qualsevol circumstància l’assegurança no s’arriba a utilitzar, aleshores s’ha de reconèixer l’actualització dels tipus d’interès –en cas que la data de cancel·lació no sigui la de venciment–, però, a més a més, s’ha de desfer la compravenda inicial, al preu actual, i suportar les possibles diferències entre ambdós preus.

9.

«Quina és la utilitat d’un compte a l’exterior per centralitzar els cobraments en un país determinat? Com puc controlar i gestionar aquest compte?»

Síntesi: els comptes centralitzadors són una eina útil que, combinats amb facilitats de gestió remota, permeten controlar i gestionar els fluxos d’una manera còmoda i eficient.

Descripció: Exportador S.A. ven a diversos països. La forma de pagament varia, però gairebé sempre es basa en la transferència bancària. En alguns casos, primer rep la transferència i

immediatament després fa l’entrega. En altres, la situació és inversa, el client paga quan rep la mercaderia. En qualsevol cas, té un flux freqüent de transferències –i algun

xec– que vol controlar més bé i a un cost inferior per a tots, proveïdor i clients.

A Banc Sabadell oferim, a més a més, la possibilitat de gestionar de manera efectiva i remota els comptes centralitzadors de caràcter recaptador que es mantinguin a l’exterior. Així, disposarà d’un únic punt d’entrada, d’una visió global i d’una única eina de gestió per a tots els seus comptes recaptadors situats al país del seu client.

Sense sortir de Banc Sabadell.

Per efectuar pagaments o per fer transferències de captura de fons excedents, o d’aportació de saldo quan calgui. Tot, des de la banca electrònica del nostre grup. Sense moure’s de l’empresa.

La nostra recomanació: L’obertura d’un compte centralitzador de cobraments a l’exterior permet a l’empresa exportadora optimitzar els costos associats als cobraments, reduir el volum de transferències rebudes i accelerar-ne la recepció. A més a més, permet una gestió més efectiva de la tresoreria a través d’un control més gran dels cobraments i dels saldos disponibles.

El compte centralitzador d’exportació permet evitar cobraments internacionals, en convertir els pagaments del client en pagaments interiors. També el client percebrà uns avantatges substancials i un estalvi de costos d’emissió, ja que els seus pagaments seran de caràcter local.

A través dels nostres serveis de banca electrònica podrà rebre i consultar en línia els saldos disponibles i els moviments diaris en els comptes situats a qualsevol lloc del món. I podrà donar instruccions sobre aquests comptes a l’exterior.

10.

«¿Com puc utilitzar un finançament per eliminar els riscos en les meves exportacions?»

Síntesi: és possible eliminar els riscos comercials, polítics i de canvi en una sola operació, alhora que s’obté finançament.

Descripció: ABC, S.A. és una empresa mitjana que té una operació en potència. Es tracta de proveir d’una tuneladora un país de l’Amèrica Llatina. La venda es farà en dòlars amb l’accepta-

ció de quatre lletres a 6, 12, 18 i 24 mesos, avalades per un banc local.

ABC considera que no pot concedir crèdit a aquests terminis sense posar en perill la seva, ara com ara,

sanejada situació financera. A més a més, creu que els riscos comercials i de canvi són massa elevats per a l’empresa.

El més lògic serà que ABC, S.A. busqui en el mercat un forfaiter/banc que li cotitzi l’operació abans de tancar les negociacions amb el seu client, ja que d’aquesta manera sabrà si efectivament hi ha mercat per a aquest client, per a aquest país i

per a aquest termini de cobrament, amb la possibilitat de repercutir el cost de l’operació de forfaiting en el preu de venda del seu producte.

La nostra recomanació: ABC, S.A. hauria d’explorar la possibilitat que l’operació sigui comprada a través d’un forfaiting, de manera que assegura en una sola operació els tres riscos possibles, és a dir, el comercial, el polític i el de canvi, ja que cobrarà la totalitat de l’operació el mateix dia en què el banc l’hi liquidi.

11.

«El facturatge és car.»

Síntesi: el facturatge no es pot veure únicament com un mecanisme de finançament, es tracta d’un complet conjunt de serveis, i el seu cost s’ha de comparar amb el que suposaria per a l’empresa portar-los a terme internament.

Descripció: L’empresa Textiles Preciosos S.A. té una cartera de clients d’exportació amb més de 200 referències.

Els seus productes són exportats bàsicament a Europa, però cada vegada amb més freqüència li arriben comandes dels EUA, Mèxic i el Canadà, i també del Japó. Per a l’empresa, gestionar aquestes operacions és complex, ja que en molts casos no pot utilitzar instruments de cobrament segurs (L/C, remesa

documentària) i les demores es produeixen amb una certa assiduïtat. Afortunadament, no han tingut impagats de consideració, i alguns dels retards són a causa del circuit bancari o la lentitud del correu, per la qual cosa les reclamacions que es fan sobre clients que ja han pagat influeixen negativament en el vessant comercial.

L’empresa voldria tant cobrir els seus riscos com també, molt important, externalitzar la gestió de cobrament, que cada vegada és més complexa tant pels idiomes com per les situacions esmentades anteriorment. Han sentit a parlar del facturatge. Han consultat el seu banc, però el preu que els ha cotitzat els sembla car.

El facturatge comporta una intervenció humana important, ja que la gestió de cobrament no es pot fer automàticament en la seva totalitat perquè sigui realment efectiva. Per tant, el preu del producte incorpora aquest cost, així com el derivat del percentatge més gran de cobertura.

L’empresa ha de valorar els costos interns de fer la gestió de cobrament pels seus propis mitjans, així com els resultats obtinguts tant en l’àmbit econòmic com comercial.

Només aleshores podrà determinar si el preu que s’ha de pagar és l’adequat.

La nostra recomanació: Probablement «car» no sigui la paraula, però, sens dubte, el facturatge té un cost. Les raons són diverses: •É s l’únic producte en el mercat que garanteix el 100 % de l’impagament.

•É s el producte de garantia de risc existent que indemnitza amb més celeritat.

•É s l’únic que té una xarxa de corresponsals arreu del món que pot fer la gestió de cobrament de les factures en la llengua del lliurat, amb el coneixement de les característiques del mercat, i amb la proximitat necessària per fer pressió davant del lliurat per tal que el cobrament no es demori.

12.

«Els meus clients freqüentment em sol·liciten pagar en diversos anys la maquinària que els venc, com els ofereixen alguns dels meus competidors, la qual cosa limitaria la meva capacitat financera i incrementaria els meus riscos.»

Síntesi: en aquelles operacions en què se sol·licita als venedors de maquinària o béns d’equipament que financin el seu comprador potencial, s’ha de traslladar aquest requeriment al seu banc. Aquest, mitjançant els productes que ofereix el crèdit oficial a l’exportació i després d’analitzar les característiques de l’operació, del comprador i del país importador, oferirà un finançament a l’importador que pot arribar fins al 85 % del valor del contracte, a terminis entre 2 i 10 anys (que poden arribar a 18 per a determinats sectors), la qual cosa comportarà que el venedor cobri al comptat i que el comprador reemborsi en diversos anys el valor de la maquinària o els béns d’equipament adquirits.

Descripció: En les transaccions de compravenda de maquinària, béns d’equipament i/o plantes industrials, és freqüent que el comprador vulgui pagar en diversos anys els béns adquirits, ja que l’amortització de la inversió

es produeix lentament a partir de la posada en servei dels béns. Són operacions d’un import mitjà o alto i el seu finançament per part del venedor en llastaria l’operativitat i la solvència, a la qual cosa s’han

d’afegir els riscos d’impagament i de canvi de divises al llarg de diversos anys.

L’import màxim finançable serà de fins al 85 % del valor del contracte, sempre que aquest es refereixi a maquinària o béns d’equipament o fins i tot tecnologia d’origen majoritàriament espanyol i de nova fabricació.

Això significa que sempre es requerirà del comprador que pagui el 15 % de manera anticipada.

La nostra recomanació: Davant d’una sol·licitud de finançament per part d’un comprador potencial, el venedor ha de sol·licitar al seu banc que estudiï la possibilitat d’atorgar crèdit al comprador o una altra solució financera.

El banc del venedor, en funció de les característiques de l’operació i del comprador, podrà aportar un finançament que garanteixi al venedor el cobrament al comptat de la seva venda i permeti al comprador reemborsar la maquinària adquirida en diversos anys (un mínim de 2 i un màxim de 10) a partir del punt d’arrencada, que serà la data d’embarcament o de posada en marxa d’una planta industrial. De vegades, el banc del venedor ja disposarà de línies de crèdit atorgades a bancs corresponsals en el país del comprador (línies de crèdit comprador), la qual cosa facilitarà la concessió del crèdit.

03.  Organismes de promoció

L’economia espanyola, l’activitat de les seves empreses i la seva relació amb els mercats internacionals han experimentat una transformació important les últimes dècades. L’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX) ha anat evolucionant al llarg d’aquests anys en resposta als canvis que han tingut lloc en l’escenari internacional, ha modificat els seus programes i ha afegit nous serveis a les activitats tradicionals de promoció comercial.

El conjunt d’actors que operen en l’escenari de la promoció de la internacionalització també s’ha transformat.

Juntament amb l’ICEX i altres institucions tradicionalment involucrades en la promoció del comerç exterior, les diferents administracions públiques, tant estatals com autonòmiques, han posat en marxa i han perfeccionat eines i instruments específics l’objectiu dels quals és acompanyar les empreses, especialment les petites i les mitjanes, en la seva etapa exterior.

A continuació es recullen els organismes i els suports que aquests presten en aquesta fase clau del procés d’internacionalització.

1. ICEX Institut Espanyol de Comerç Exteriorr

4. ICO Institut de Crèdit Oficial

www.icex.es

L’ICO és una entitat pública empresarial, adscrita al Ministeri d’Economia i Hisenda a través de la Secretaria d’Estat d’Economia, que té la consideració d’agència financera de l’Estat. L’ICO impulsa la presència de les empreses espanyoles a l’exterior mitjançant el finançament dels seus projectes d’inversió.

L’ICEX és una entitat pública empresarial adscrita al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç a través de la Secretaria d’Estat de Comerç Exterior. Presta els seus serveis a les empreses espanyoles amb la finalitat d’impulsar-ne i facilitar-ne la projecció internacional i desenvolupar la seva tasca.

www.ico.es

2. Secretaria d’Estat de Comerç Exterior

5. CDTI Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial

www.comercio.gob.es

www.cdti.es

Una de les missions de la Secretaria d’Estat de Comerç Exterior és l’obertura dels mercats exteriors a les exportacions i les inversions espanyoles de béns, serveis i capitals, per tal d’incrementar-ne les oportunitats de negoci.

El CDTI és una entitat pública empresarial que té com a missió ajudar les empreses espanyoles a ser més competitives elevant el seu nivell tecnològic. Amb el Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN) actual, aquest organisme s’ha convertit en l’agent principal de finançament públic i de coordinació de la R+D+I empresarial d’Espanya, i en finestreta única de suport a les companyies innovadores.

3. COFIDES Compañía Española de Financiación del Desarrollo, S.A. www.cofides.es És una societat mercantil estatal creada el 1988 els accionistes actuals de la qual són l’ICEX, l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), l’Empresa Nacional de Innovación (ENISA) i les entitats financeres BBVA, Banco Santander i Banc Sabadell.

El seu objecte és facilitar finançament a projectes privats viables d’inversió a l’exterior en què hi hagi algun tipus d’interès espanyol, per contribuir amb criteris de rendibilitat tant al desenvolupament dels països receptors de les inversions com a la internacionalització de l’economia i de les empreses espanyoles..

6. CESCE Compañía Española de Seguros de Crédito a la Exportación, S.A. www.cesce.es CESCE és una societat anònima participada majoritàriament per l’Estat i pels principals bancs i empreses d’assegurances d’Espanya. El seu objecte social és assegurar les empreses davant dels riscos d’impagament derivats de les vendes dels seus productes i serveis, tant en el mercat interior com en l’exterior, així com cobrir les possibles pèrdues que pugui patir una empresa en la seva inversió a l’exterior derivades de riscos polítics.

AGÈNCIES DE L’ADMINISTRACIÓN AUTONÒMICA 1. Andalucia: Extenda - Agencia Andaluza de Promoción Exterior, S.A. www.extenda.es

5. Galícia: Igape - Instituto Gallego de Promoción Económica www.igape.es

Extenda té l’objectiu de promoure la internacionalització de les empreses andaluses, amb independència del seu sector d’activitat i mida. Facilita serveis de formació, informació, consultoria especialitzada, finançament, promoció i acompanyament internacional i ofereix un ventall ampli de programes i serveis amb l’objectiu d’incrementar el nombre d’empreses andaluses en procés d’internacionalització, millorar el posicionament internacional de les empreses andaluses que ja són actives en aquest procés i augmentar la inversió andalusa a l’exterior.

L’Igape presta suport a les empreses gallegues que inicien el seu procés d’internacionalització o volen millorar el seu posicionament internacional mitjançant diferents programes d’ajuda, amb el suport de les seves oficines a l’exterior, a través de la seva societat Xesgalicia o mitjançant conveni amb altres entitats.

2. Aragó: Arex - Aragón Exterior, S.A.U.

https://www.comunidad.madrid/inversion/inicia-desarrolla-tu-empresa/ventanilla-unica-internacionalizacion-brexit

www.aragonexterior.es L’empresa pública Aragón Exterior (Arex), adscrita al Departament d’Economia, Hisenda i Ocupació del Govern d’Aragó, té com a objectiu específic impulsar l’obertura exterior de l’economia aragonesa. Promou la internacionalització de les empreses aragoneses i la implantació i la consolidació d’empreses estrangeres a l’Aragó.

3. Castella i Lleó: Fundación ADEUROPA - ADE FINANCIACIÓN, S.A. empresas.jcyl.es La comunitat actua a través de la seva agència d’inversions i serveis ADE FINANCIACIÓN. A més a més, mitjançant ADE FINANCIACIÓN la comunitat autònoma de Castella i Lleó opera de manera àgil en els mercats financers.

4. Catalunya: ACCIÓ - Agència per la Competitivitat de l’Empresa www.acció.gencat.cat ACCIÓ és l’organisme autonòmic que té com a missió donar suport a les empreses catalanes per ser més competitives, elevant-ne el nivell tecnològic i la capacitat d’innovació, així com el posicionament internacional.

6. Madrid: Ventanilla Única de Internacionalización

La Finestreta Única d’Internacionalització de la Comunitat de Madrid és una oficina d’atenció personalitzada que ofereix informació i assessorament integral sobre els instruments públics de suport existents per a la internacionalització de l’empresa.

7. Múrcia: INFO - Instituto de Fomento de la Región de Murcia www.institutofomentomurcia.es INFO és l’agència de desenvolupament de la comunitat autònoma de la Regió de Múrcia. Amb la finalitat de donar suport a la internacionalització de les empreses regionals, l’INFO articula un programa d’ajudes adreçat a oferir cobertura en les diverses etapes en aquest procés.

8. Navarra: SODENA - Sociedad de Desarrollo de Navarra, S.A. www.sodena.com Sociedad de Desarrollo de Navarra, S.A. és l’instrument principal del Govern de Navarra per al desenvolupament empresarial de la comunitat foral. En aquest sentit, contribueix activament i significativament en el seu desenvolupament equilibrat i sostingut.

9. País Basc: SPRI - Sociedad para la Transformación Competitiva, S.A. www.spri.es SPRI és una societat del Govern basc que té com a finalitat principal el suport integral a les empreses del País Basc. Ofereix un suport integral a l’empresa basca per facilitar-li l’accés a mercats exteriors i els processos d’implantació en aquests mercats.

10. València: IVACE - Instituto Valenciano de Comercio Exterior www.ivace.es L’IVACE és l’organisme del Govern valencià encarregat de donar suport a la internacionalització de les empreses de la Comunitat Valenciana. Disposa d’ajudes a la implantació d’empreses a l’exterior, amb el suport del Fons Europeu de Desenvolupament Regional, adreçades a pimes industrials o de serveis amb seu social en aquesta comunitat que portin a terme actuacions vinculades a processos d’implantació i cooperació a l’estranger.

04. Àrea prescriptiva

El decàleg de l’importador 1. O btingui informació sobre la

reputació i la solvència del venedor i triï el mitjà de pagament adequat a la confiança obtinguda.

2. E l contracte comercial ha de ser

complet, precís, vàlid i executable i hauria d’incloure una clàusula relativa a la resolució de disputes i a la llei aplicable.

3. C onegui l’existència de possibles

controls o restriccions a la importació, així como de barreres no aranzelàries en forma de normes específiques relatives a les marques, a l’empaquetament, a l’etiquetatge, a les certificacions, etc.

4. A ssigni el codi adequat segons el

sistema harmonitzat que classifica productes a l’efecte aranzelari.

D’això dependran els impostos que s’han de pagar a la duana d’entrada.

5. F amiliaritzi’s amb les normes

relatives a l’origen de les mercaderies (que és diferent de la seva procedència). L’origen afecta el procés de despatx d’importació i els costos duaners associats.

6. E sbrini si la mercaderia està

subjecta a aranzels preferencials segons la procedència: sistema de preferències generalitzades, països ACP, etc.

7. T riï l’Incoterm adequat d’entre els 11 Incoterms 2020 de la CCI.

8. C ontracti una assegurança de

transport quan escaigui (tots els Incoterms, excepte CIF, CIP i el grup D).

9. A sseguri la coherència entre el

mecanisme de pagament, el mitjà de transport, les condicions d’entrega (Incoterms) i el contracte d’assegurança.

10. E ntregui instruccions clares i

precises a l’agent de duanes.

El decàleg de l’exportador 1. O btingui informació sobre la reputació i la solvència del comprador i triï el mitjà de pagament adequat a la confiança obtinguda.

2. E l contracte comercial ha de ser

complet, precís, vàlid i executable i incloure una clàusula relativa a la resolució de disputes i a la llei aplicable.

3. A valuï el risc de país en què s’incorri i determini el mitjà de pagament d’acord amb aquest risc.

4. C onegui els possibles controls o

restriccions a la importació al país de destinació.

5. I nformi’s sobre l’existència de barreres no aranzelàries en forma de normes específiques relatives a les marques, a l’empaquetament, a l’etiquetatge, a les certificacions, etc. que puguin requerir adaptacions en el producte o en la seva presentació.

6. A ssigni el codi adequat segons el

sistema harmonitzat que classifica productes a l’efecte aranzelari. D’això dependran els impostos que s’han de pagar a la duana d’entrada.

7. T riï l’Incoterm adequat d’entre els 11 Incoterms 2020 de la CCI.

8. C ontracti una assegurança de

transport quan escaigui (en CIF i CIP per compte del comprador i en el grup D per compte propi).

9. A sseguri la coherència entre el

mecanisme de pagament, el mitjà de transport, les condicions d’entrega (Incoterms) i el contracte d’assegurança.

10. E ntregui instruccions clares i

precises a l’agent de duanes.

La comunicació: 10 claus per facilitar el negoci 1. D isposi d’un punt d’entrada les 24

hores. Una adreça de correu electrònic o un fax sempre en línia permeten mantenir el contacte quan es fan negocis amb països situats en zones horàries diferents.

2. C omuniqui a l’altra part qui és la seva persona de contacte a l’empresa.

Ha de ser algú amb qui es pugui comunicar en el mateix idioma.

3. C ontesti la correspondència amb

rapidesa, encara que només sigui per confirmar-ne la recepció i comunicar que es respondrà tan aviat com es pugui.

4. E viti l’ús d’abreviacions i sigles o faciho després de definir-ne el significat.

5. E n escriure una data, faci constar

el mes en lletres. El 07/08/XX pot significar el 7 d’agost o el 8 de juliol.

6. C omuniqui amb antelació les festes

locals i les absències prolongades de les persones de contacte.

7. T ingui en compte l’ús de diferents unitats de mesura. Especifiqui clarament la unitat utilitzada i converteixi-la quan calgui.

8. D isposi de traducció, com a mínim a

l’anglès, de qualsevol text rellevant per a l’altra part en la compravenda (catàlegs, especificacions de producte, etc.).

9. C onegui la idiosincràsia, les formes

i els costums del país. El seu desconeixement pot frustrar un negoci tant com el seu coneixement el pot facilitar.

10. N o deixi mai de sol·licitar

aclariments sobre qualsevol aspecte que pugui semblar dubtós o confús en el contracte o en qualsevol comunicació intercanviada.

Els 20 punts de control en rebre un crèdit documentari 1. C oncorden els seus termes i

condicions amb el contracte de venda?

2. C orrespon al tipus de crèdit sol·licitat:

irrevocable, transferible, etc.? Perquè es pugui considerar transferible, ho ha d’esmentar.

3. S ón correctes i sense errors el nostre nom i adreça?

4. C onté condicions inacceptables, que

no podem complir o que no depenen de nosaltres per al seu compliment?

5. E s poden obtenir els documents en la forma exigida?

6. C oncorden la descripció de la

mercaderia o els productes i qualsevol preu unitari amb el contracte de venda?

7. É s correcte l’import indicat? És

suficient l’import per cobrir tots els costos permesos pels termes del crèdit?

8. S e’ns ha fet responsables per càrrecs d’interessos no previstos?

9. S ón les despeses bancàries per compte de la part pactada?

10. P ermeten les dates d’embarcament i venciment per a presentació de documents, així com el termini per a presentació de documents després de la data d’embarcament, un marge de temps suficient per processar la comanda, efectuar l’embarcament i presentar al banc els documents?

11. S ón correctes els ports

d’embarcament i desembarcament o els llocs d’entrega i recepció de la mercaderia?

12. E s pot enviar la mercaderia de la manera i per la via sol·licitada?

13. S ón correctes les condicions

d’entrega (FCA, FOB, CIF, CIP, etc.)?

14. P rohibeix els embarcaments

parcials i els transbords? En cas de no indicar res s’entenen permesos.

15. E n cas que la mercaderia hagi de

viatjar en coberta, permet el crèdit la càrrega on deck?

16. E ls termes de l’assegurança

concorden amb els de la venda?

Pot concedir la companyia d’assegurances la cobertura demanada?

17. C onté exigències, condicions o

requisits dels quals no se sol·licita evidència documental?

18. É s pagador a la vista o a termini?

19. O n és utilitzable (available with)?

En general, li convé que sigui utilitzable al seu país.

20. T é el transitari una còpia del

condicionat del crèdit per tal de facilitar i agilitar els tràmits de despatx i obtenció de documents?

El decàleg de l’usuari dels Incoterms 1. I nclogui sempre l’expressió «Incoterms 2020» a continuació del terme Incoterm. Per exemple: CIF Istanbul (Incoterms 2020).

2. U tilitzi únicament els 11 Incoterms en vigor en la seva forma de tres lletres, seguit del punt o el port d’entrega convingut.

3. D oni instruccions precises al

transportista respecte al terme Incoterms utilitzat per tal d’assegurar que el contracte de transport concordi amb el de compravenda.

4. E ls Incoterms FAS, FOB, CFR i CIF no són adequats per al transport per contenidors.

5. P er a contenidors, multimodal i

càrrega general, utilitzi els Incoterms EXW, FCA, CPT, CIP, DPU, DAP i DDP.

6. E ls Incoterms C (CIF, CFR, CIP i

CPT) no són «contractes d’arribada» o entrega en destinació, sinó que són «contractes d’embarcament».

L’entrega es produeix en origen, igual que en el grup F.

7. L a responsabilitat d’entrega en

destinació és exclusiva dels Incoterms D (DPU, DAP, DDP).

8. R ecordi que poden ser necessàries

especificacions addicionals quant a:

•Q uan tindrà lloc l’entrega i qui ha d’efectuar la càrrega i la descàrrega.

• L a cobertura de l’assegurança i el seu abast geogràfic i temporal.

• L es limitacions quant al transport (contenidors refrigerats, prohibició de mercaderia sobre coberta...).

• L es clàusules de força major, exoneratòries o d’extensió temporal, en especial si s’és responsable del despatx duaner o de l’entrega en un punt situat a l’interior del país.

9. C onsulti la publicació Incoterms

2020 de la Cambra de Comerç Internacional i tingui sempre a mà el fullet Incoterms 2020 editat per Banc Sabadell.

10. T orni a llegir aquest decàleg.

Els 11 Incoterms Repartiment de costos

EXW

FCA

CPT

CIP

DAP

DPU

DDP

FAS

FOB

CFR

CIF

Embalatge i verificació

V

V

V

V

V

V

V

V

V

V

V

Càrrega

C

V/C

V

V

V

V

V

-

-

-

-

Transport

C

C

V

V

V

V

V

(V)

(V)

(V)

(V)

Tràmits d’exportació

C

V

V

V

V

V

V

V

V

V

V

Càrrega a bord

(C)

(C)

(V)

(V)

(V)

(V)

(V)

C

V

V

V

Noli marítim

(C)

(C)

(V)

(V)

(V)

(V)

(V)

C

C

V

V

c

c

c

V

v

v

v

c

c

c

V

Descàrrega de vaixell

(C)

(C)

(V/C)

(V/C)

(C/V)

(V)

(C/V)

C

C

V/C

V/C

Tràmits d’importació

C

C

C

C

C

C

V

C

C

C

C

Transport fins a destinació

C

C

V/C

V/C

V/(C)

V/(C)

V/(C)

(C)

(C)

(C)

(C)

Descàrrega en destinació

C

C

C

C

C/(V)

V

C/(V)

-

-

-

-

Assegurança de transport

(C) = si s’escau (V) = si s’escau

C/V = en general, el comprador V/C = en general, el venedor.

c= no hi ha obligació del comprador, encara que el risc és seu v = no hi ha obligació del venedor, encara que el risc és seu

Transmissió de riscos Entrega en origen

Entrega en destinació IMPORTACIÓ

EXPORTACIÓ El venedor posa la mercaderia a disposició del comprador:

En locals del venedor (sense carregar) Al transportista convingut (*)

Al costat del vaixell A bord del vaixell

+ Assegurança transport

Grup E

Grup F

Grup C

Grup D

Sortida

Transport principal degut

Transport pagat

Arribada

EXW

En punt convingut (descarregada)

DPU

FCA

CPT

CIP

CFR

CIF

DAP

El venedor posa la mercaderia a disposició del comprador:

DDP

En punt convingut (sense descarregar)

FAS FOB

(*) En FCA: carregada si és al local del venedor i, en la resta de casos, preparada per a descàrrega del transport del venedor.

Arbre de decisió per finançar una exportació abans d’exportar

Sí

Prefinançament

No

Crèdit capital circulant

No per finançar operacions concretes Sí A curt termini

No

Sí Necessitat recurrent

Sí

Béns de capital origen espanyol

Sí

Crèdit comprador

No

Forfaiting Facturatge Forfaiting

No Amb gestió de documents per part del banc

Sí

No

Descompte d’efectes i avançaments de remeses i crèdits documentaris Avançament per reposició

Arbre de decisió per triar el mitjà de cobrament No

Garantia bancària i crèdit standby

Sí

Crèdit documentari confirmat

No

Crèdit documentari sense confirmar

Sí

Cobrança (remesa)

Sí

Transferència

Sí

Xec bancari

No

No

Xec personal i pagaré

El venedor requereix pagament documentalment

Sí

Lletra de canvi

No

Dèbit directe (Direct debiting)

Amb garantia bancària

Sí

Utilitzat com a mecanisme principal de cobrament Sí Amb garantia addicional de banc espanyol

No

Amb gestió bancària de cobrament de documents No El pagament l’inicia el comprador

Sí

Amb enviament directe de fons No Amb mandat de pagament expedit per un banc

Llista de comprovació de documents en crèdits documentaris Els efectes • Estan datats, signats i endossats degudament, quan calgui?

• Indiquen el número del crèdit i contenen les clàusules requerides pel crèdit?

• Estan lliurats al venciment indicat en el crèdit?

• Són correctes la divisa i l’import, tant en xifres com en lletres?

• Estan lliurats contra la part indicada en el crèdit?

La factura • Està emesa a nom de l’ordenant?

• La mercaderia, els preus i les condicions d’entrega estan descrits correctament segons les estipulacions del crèdit?

• Excedeix la factura el valor del crèdit?

• S’hi inclouen despeses addicionals a les permeses pel crèdit?

• Quan un crèdit documentari exigeix que es detallin el cost, l’assegurança i el noli, es corresponen aquestes dades amb les del document de transport i l’assegurança?

• Se’n presenta el nombre d’originals requerit en el crèdit documentari?

• Si les factures han de ser certificades o legalitzades, s’ha fet en el nombre adequat d’originals i còpies? Si hi ha modificacions, han estat corregides degudament les esmenes?

• Si el crèdit documentari requereix factures signades, ho han estat?

Els documents de transport (generalitats) • Coincideixen les marques i els números, els paquets, els pesos, etc. amb els especificats en la resta dels documents?

• Les alteracions en el document de transport han estat autenticades pel transportista i el seu agent mitjançant el seu segell i rúbrica?

• Són correctes les parts indicades com a consignador, embarcador i consignatari? (La part consignada, consignee, ha de ser la indicada en el crèdit, però el consignatari, consignor, pot ser, llevat d’estipulació contrària en el crèdit, una persona diferent al beneficiari.)

• Són els llocs d’entrega i descàrrega els que s’indiquen en el crèdit?

• Apareix el document de transport marcat amb el noli pagat (freight paid, freight prepaid, freight collected) o noli pagador en destinació (freight payable at destination, freight collect, freight due) i aquesta marca està d’acord amb les condicions del crèdit?

• El document ha estat emès per un despatxador de càrrega (transitari)? Si és així, apareix el despatxador de càrrega com a transportista o agent d’un transportista designat en el document?

• Hi apareix la part per notificar de manera correcta, d’acord amb les instruccions del crèdit?

• S’ha excedit el temps de presentació de documents?

El coneixement d’embarcament • N’ha estat presentat el nombre correcte d’originals?

• Si un crèdit documentari exigeix un BL a l’ordre i endossat en blanc, ho han estat tots els originals?

• Es troba la data de l’anotació a bord dins dels límits admesos?

• Si un BL received for shipment ha estat convertit en un on board mitjançant una anotació, està l’anotació a bord datada degudament?

• Esmenta el BL embarcament on deck (sobre coberta)? (Llevat d’indicació expressa en el crèdit documentari, l’on deck no s’acceptarà.)

• Si en el BL apareix la menció intended respecte als ports de càrrega i al vaixell quan el crèdit documentari exigeix un BL marítim (on board), compleix el BL les especificacions previstes, inclosa una anotació a bord que converteixi els previstos en definitius?

• Si el crèdit exigeix un BL marítim (marine, ocean, port to port, on board) i s’esmenta un mitjà de transport en l’apartat pre-carriage, inclou el BL una anotació a bord sobreafegida en què s’estableixen el port, el vaixell i la data de la posada a bord?

• Conté el BL alguna indicació en relació amb l’estat defectuós de les mercaderies o els seus embalatges?

• Si es presenta un BL subjecte a un charter party, l’autoritza el crèdit documentari?

El coneixement aeri

El document d’origen

• Ha estat signat per un transportista o per l’agent d’un transportista?

• Consta en el document l’origen de la mercaderia d’acord amb el que es requereix en el crèdit?

• Hi apareix designat de manera clara qui és el transportista?

• El certificat d’origen està emès per qui sol·licita el crèdit documentari? (Si ha d’estar legalitzat o autenticat de qualsevol manera, aleshores qualsevol correcció també ha d’haver estat autenticada. Determinats crèdits documentaris exigeixen que se certifiqui que la mercaderia no porta incorporats materials d’un origen concret. En molts casos, les cambres de comerç no emeten aquest tipus de certificats negatius.)

• Hi apareix marcat noli pagat o noli pagador en destinació d’acord amb els termes del crèdit?

• Mostra el despatx des d’un aeroport designat fins a un aeroport de destinació designat?

• La data de despatx en el coneixement és posterior a la permesa en el crèdit?

El document d’assegurança • El document ha estat emès per l’assegurador o el seu agent?

• Està emès per l’import correcte (110 %) i en la divisa del crèdit documentari?

• Cobreix els riscos estipulats en el crèdit documentari?

• Té data posterior a la d’emissió del document de transport?

(Serà rebutjada llevat que especifiqui que els riscos són coberts des de la data d’embarcament referida.)

• Si requereix endós, està endossat?

• Si el crèdit requereix que indiqui l’import de la prima, hi apareix aquest import?; si hi apareix, coincideix amb el de la factura?

• El document d’assegurança està emès per un broker (pòlisses provisionals o cover notes)? (Si és així, ha d’estar autoritzat específicament pel crèdit documentari.)

Altres documents • Han estat emesos per la part indicada en el crèdit i en coincideix el text i el contingut amb els que s’indiquen en el crèdit?

10 passos per expedir una prova d’origen (check list origen) Necessito una prova d’origen?

Passos per expedir una prova d’origen

1. D eterminar la partida aranzelària.

2. D efinir el possible país originari.

3. H i ha mesures de política comercial amb el país triat?

(Ex. Suspensions, antidumping, contingents) 4. H i ha algun acord preferencial amb el país objecte de comerç?

5. N ecessitem un certificat d’origen preferencial o no preferencial?

6. E s compleixen les condicions per considerar-se originaris?

• Verificar els acords i/o la normativa.

• És un producte enterament obtingut?

• És un producte prou transformat?

• Hi ha hagut acumulació permesa en l’acord o la normativa?

• S’han de complir requisits territorials segons l’acord o la normativa?

7. E s pot expedir una prova d’origen? Sí no 8. V erificar l’autoritat emissora.

9. E metre el certificat.

10. V alidar el format i el contingut del certificat emès

Mètode per classificar mercaderia Identificar la mercaderia Anàlisi

Mostres

Catàlegs

1

Determinació de l’estat de presentació i funció

2

Aplicació de les regles interpretatives de classificació

3

Definició dels capítols implicats

4

Consulta de les notes explicatives del sistema harmonitzat

5

A la UE, consulta de les notes de la nomenclatura combinada

6

Designació final de la partida aranzelària

Fitxes tècniques

05. Glossari

About Veure «Aproximat».

Acceptació (crèdit disponible per) (available by acceptance) És el crèdit documentari en què el beneficiari, després de fer entrega de documents conformes al banc designat, pot obtenir una promesa de pagament d’aquest banc per acceptació d’un efecte.

Air waybill Document de transport aeri.

Aproximat En relació amb un crèdit documentari, indica una tolerància del 10 %.

Assegurança de canvi Compromís per comprar o vendre una quantitat específica d’una moneda determinada contra una altra moneda també determinada, en una data futura especificada i a un tipus de canvi establert.

Assegurança de crèdit a l’exportació Contracte d’assegurança per protegir un exportador dels riscos de caràcter comercial o polític derivats de la seva activitat comercial a l’exterior.

ATA (carnet) Document internacional de duanes per a l’admissió temporal sense aranzels d’una mercaderia, normalment per ser exposada en una fira o amb un propòsit similar.

AWB Sigles corresponents a air waybill.

Back-to-back (crèdit) Consisteix en l’entrega d’un crèdit documentari com a garantia per a l’obertura d’un altre crèdit documentari.

Banc emissor El banc que, a petició de l’ordenant, obre un crèdit documentari a favor d’un beneficiari.

Beneficiari És l’exportador o la part a favor de la qual s’estableix un crèdit documentari.

BIC Sigles corresponents a bank identifier code (per a Banc Sabadell és BSABESBB). Es tracta d’un estàndard internacional per designar un banc determinat.

Bill of lading És el coneixement d’embarcament marítim. Es tracta d’un document de transport que atorga drets sobre les mercaderies.

CAD Sigles corresponents a cash against documents. Vegi «D/A».

Carta de crèdit Sinònim de crèdit documentari.

CCI Acrònim de la Cambra de Comerç Internacional.

Certificat d’inspecció Document, generalment emès abans de l’embarcament per un tercer independent, en què s’acredita l’estat o les característiques d’una mercaderia.

CESCE Sigles corresponents a Compañía Española de Seguros de Crédito a la Exportación.

CFR Incoterm que significa cost i noli pagats.

CIF Incoterm que significa cost, assegurança i noli pagats.

CIP Incoterm que significa cost i assegurança pagats.

Clàusula vermella (crèdit de) És el que conté una condició que permet al beneficiari disposar de l’avançament parcial o total de l’import del crèdit amb anterioritat a la presentació dels documents.

CMR Abreviació de Convention relative au contrat de transport international de marchandises par route. El seu ús fa referència a la carta de port per carretera.

Cobrança Instruccions donades a un banc perquè gestioni el pagament d’uns documents o l’obtenció d’una acceptació de pagament.

Combinat (document de transport) Contracte de transport que acredita l’expedició per més d’un mitjà de transport.

Confirmador (banc) En un crèdit documentari, és el banc que afegeix una garantia

addicional a la pròpia del banc emissor del crèdit.

Consignatari (consignee) El receptor previst d’una expedició de mercaderia.

CPT Incoterm que significa entrega amb noli pagat.

Crèdit documentari Compromís pel qual un banc s’obliga a pagar a un beneficiari una xifra determinada contra presentació dels documents requerits en la promesa de pagament.

D/A Documents contra acceptació.

En una cobrança, representa la instrucció d’entrega de documents contra acceptació d’un efecte.

D/P Documents contra pagament.

En una cobrança, representa la instrucció d’entrega de documents contra pagament del principal.

DAP Incoterm que significa entrega en el punt convingut sense satisfer drets duaners.

DDP Incoterm que significa entrega en el punt convingut amb drets duaners satisfets.

Direct debit Instrucció d’un client al seu banc en què autoritza un tercer a carregar en el seu compte imports variables que es produeixen amb una certa freqüència.

Discrepàncies (en els documents) Vegi «Reserves».

Disponibilitat (del crèdit documentari) Indica el banc en què el crèdit és utilitzable, és a dir, aquell al qual el beneficiari ha de presentar els documents per obtenir el pagament, l’acceptació o la negociació.

Document de títol Instrument que permet al tenidor dels drets del document transmetre’ls en la forma establerta segons l’emissió (portador, a l’ordre, nominatiu).

Un cas de document de títol és el bill of lading.

DPU Incoterm que significa entrega en destinació descarregat.

FOB Incoterm que significa entrega franca a bord del vaixell.

normes de la CCI que regeixen les transaccions de crèdits contingents o standby.

EBA Sigles corresponents a l’Euro Banking Association, que és l’associació de bancs europeus creada per impulsar el desenvolupament de les estructures de pagaments a Europa. A través d’EBA Clearing opera els sistemes de pagament EURO1 i STEP1, utilitzats per la banca a Europa per canalitzar els seus pagaments transfronterers de manera eficient i segura.

Forfaiting Compra sense recurs al tenidor d’efectes o pagarés amb aval bancari, crèdits documentaris i garanties bancàries sobre compromisos de pagament, representatius d’operacions comercials.

L.C.R. Sigles corresponents a lettre de change relevé. És el sistema de gestió electrònica d’efectes en euros sobre França.

Endossat en blanc (blank endorsed) En un document de títol, és l’endós establert sense indicar un destinatari específic d’aquest endós. Equival a un document al portador.

Garantia bancària Obligació de pagament d’un banc, independent del contracte que li dona origen, executable contra simple reclamació per part del beneficiari.

Expedidor (consignor) La part que entrega la mercaderia al transportista per ser entregada al consignatari.

EXW Incoterm que significa entrega en magatzem o fàbrica.

Facturatge Acord pel qual una empresa cedeix a una companyia de facturatge els drets de cobrament de tota o una part de la seva facturació a curt termini.

FAS Incoterm que significa entrega franca al costat del vaixell.

FCA Incoterm que significa entrega franca al transportista.

FCL Sigles de full container load o càrrega completa de contenidor.

FCR Sigles de forwarder’s certificate of receipt o certificat de recepció del transitari o intermediari de càrrega.

Fiança Garantia de caràcter accessori, és a dir, en què el garant només té obligacions en la mesura en què el beneficiari tingui drets en el contracte subjacent, o contracte sobre el qual s’estableix la fiança.

Forma A Document d’origen emès a l’empara d’acords preferencials de l’SPG o sistema de preferències generalitzades.

IBAN Sigles corresponents a international bank account number. Es tracta de l’estàndard internacional de número de compte. És l’estàndard domèstic precedit pel codi del país (ES per a Espanya) i dos dígits de control que permeten controlar la recepció correcta del número de compte rebut.

ICC Acrònim en anglès de la Cambra de Comerç Internacional.

Incoterms Condicions comercials d’entrega que descriuen les obligacions de l’exportador i l’importador en relació amb el noli, les assegurances, els aranzels, etc. i que constitueixen un estàndard internacional segons la publicació Incoterms de la CCI. Institute Cargo Clauses Clàusules estàndard per a assegurances internacionals establertes per l’Institute of London Underwriters. Les Institute Cargo Clauses per a transport marítim defineixen tres nivells diferents de protecció (A, B i C, de més a menys). Per al transport aeri, la clàusula és l’air cargo.

ISP 98 Acrònim d’International Standby Practices, que són les

LCL Sigles de less than container load o càrrega parcial de contenidor.

Lliurat La part a la qual es requereix el pagament o la promesa de pagament.

Lliurador La part que requereix a una altra (el lliurat) el pagament o la promesa de pagament.

Net (document de transport) Document de transport que no conté anotacions relatives a l’estat defectuós de la mercaderia o de l’embalatge.

Modificació (d’un crèdit documentari) Alteració en les condicions del crèdit documentari que, per ser efectiva, ha de ser acceptada pel beneficiari, el banc emissor i el banc confirmador.

Negociable En els documents de títol, la negociació és l’entrega dels drets representats pel document. Un document negociable és, per tant, aquell del qual es poden transferir els drets per ell representats.

Els bills of lading són, en general, documents negociables.

Negociació (crèdit disponible per) (available by negotiation) És el crèdit documentari en què el beneficiari, després de fer entrega de documents conformes al banc designat, pot obtenir d’aquest banc un descompte pels documents entregats.

No negociable (document) Aquells documents que no són un títol valor i que, per tant, no es poden transferir per endós o de qualsevol altra manera (perquè no hi ha res a transferir).

Noli (freight) En un transport, la càrrega o el cost d’aquest transport.

Notificador (banc) Banc receptor d’un crèdit documentari i que avisa el beneficiari. La notificació únicament consisteix a validar l’autenticitat del crèdit, sense que per això es contregui cap obligació addicional.

Reserves (en els documents) En un crèdit documentari, qualsevol de les causes que fan que una presentació de documents no sigui conforme amb els termes i les condicions del crèdit documentari.

On board Anotació en un coneixement d’embarcament que acredita que la mercaderia ha estat carregada a bord d’un vaixell determinat.

Revolving (o rotatori) (crèdit) Crèdit que, una vegada utilitzat o arribat el moment del seu venciment, renova o restableix la seva disponibilitat per a un o més períodes addicionals, sense que calgui modificar-lo.

On deck Anotació en un coneixement d’embarcament que indica que la mercaderia ha estat carregada sobre coberta.

RI.BA. Sigles corresponents a ricevuta bancaria. És el sistema de gestió electrònica de rebuts en euros sobre Itàlia.

Opció en divises Adquisició –mitjançant pagament previ d’una prima– del dret, mai de l’obligació, de comprar o vendre una divisa contra euros o una altra divisa a un canvi determinat en una data futura determinada.

Sistema harmonitzat (harmonized system) Sistema internacional de classificació de mercaderies.

El sistema bàsic consisteix en un número de sis xifres que identifica la mercaderia.

Ordenant L’importador que sol·licita un crèdit documentari al seu banc.

Soft clause En un crèdit documentari, aquelles condicions impossibles de complir pel beneficiari o el compliment de les quals depèn exclusivament de l’ordenant.

Pagament (crèdit disponible per a) (available by payment) És el crèdit documentari en què el beneficiari pot obtenir el cobrament del banc designat en el crèdit contra entrega de documents conformes.

Pagament diferit (crèdit disponible per a) (available by deferred payment) És el crèdit documentari en què el beneficiari, després de fer entrega de documents conformes al banc designat, ha d’esperar al venciment per obtenir el pagament d’aquest banc.

Received for shipment En un document de transport, principalment un coneixement d’embarcament marítim, la condició que confirma únicament la recepció per a embarcament, és a dir, que encara no està a bord.

Reemborsador (banc) En un crèdit documentari, és un banc aliè a les obligacions entre el banc emissor i el beneficiari, però al qual s’ha d’acudir per obtenir el reemborsament de l’import del crèdit.

Spot (canvi) Tipus de canvi per a l’intercanvi d’una moneda per una altra amb entrega immediata.

Standby (o contingent) (crèdit o carta de crèdit) Es tracta d’una garantia d’execució documentària que permet exigir la devolució d’un pagament anticipat, reclamar un deute no satisfet o rescabalar-se d’una obligació incomplerta.

STP Sigles corresponents a straight through processing o procés directe de les instruccions rebudes. Els processos STP pretenen disminuir els costos i disminuir els errors assegurant la correcció de les dades transmeses. Les transferències STP han d’incloure el BIC i l’IBAN. SWIFT Sigles de Society for Worldwide Interbank Financial Telecommunications. Sistema de comunicació i transmissió de dades i instruccions entre bancs.

TARGET Sigles corresponents a TransEuropean Automated Real-time Gross settlement Express Transfer system. És el sistema de liquidació en brut en temps real per a l’euro. És a dir, es tracta de la plataforma uniforme per al procés de pagaments transfronterers que connecta els diferents sistemes nacionals i el mecanisme de pagaments del BCE. Transferible (crèdit) Crèdit documentari en què el beneficiari pot requerir al banc designat que transfereixi una part o la totalitat del crèdit a un altre beneficiari.

Transitari (freight forwarder) Empresa comissionista especialitzada que fa d’intermediari entre un expedidor i un transportista en un contracte de transport. Si assumeix la responsabilitat de transport, aleshores és un transportista, no un transitari.

Transportista Part que, en un contracte de transport, es compromet a prendre la mercaderia que li entregui l’expedidor i a traslladar-la fins al punt de destinació indicat per ser entregada al consignatari.

UCP Acrònim de Uniform Customs and Practices o Regles i usos uniformes relatius a crèdits documentaris, que són les normes de la CCI que regeixen les transaccions de crèdits documentaris.

URC Acrònim de Uniform Rules for Collections o Regles uniformes relatives a les cobrances, que són les normes de la CCI que regeixen la gestió de cobrament de documents o cobrança bancària.

06.  Abreviacions comunes en comerç exterior

AAR

against all risks

contra tot risc

amt.

amount

import

A/S

at sight

a la vista

ATA

carnet ATA d’admissió temporal

AWB

air waybill

carta de port aeri

B/L

bill of lading

coneixement d’embarcament marítim

BAF

bunkering adjustment factor

factor d’ajust per combustible

BIC

bank identifier code

codi d’identificació bancària

CAF

currency adjustment factor

factor d’ajust canviari

CFR

cost and freight

cost i noli

CIF

cost, insurance and freight

cost, assegurança i noli

CIP

carriage and insurance paid to

transport i assegurança pagats fins a

CMR

Convenció CMR relativa al transport de mercaderies per carretera

CAD

cash against documents

entrega de documents contra pagament

CFS

container freight station

estació de noli de contenidors

C/O

care of

al domicili de

COD

cash on delivery

entrega contra reemborsament

CPT

carriage paid to

transport pagat fins a

CY

container yard

terminal de contenidors

D/A

documents against acceptance

documents contra acceptació

D/P

documents against payment

documents contra pagament

DAP

delivered at place

entrega en lloc

DDP

delivered duty paid

entrega amb drets pagats

DDU

delivered duty unpaid

no és un Incoterm 2020

DEQ

delivered ex quay

no és un Incoterm 2020

DES

delivered ex ship

no és un Incoterm 2020

DPU

delivered at place unloaded

entrega en destinació descarregat

ECA

export credit agency

agència de crèdit a l’exportació

EDI

electronic data interchange

intercanvi electrònic de dades

EFT

electronic funds transfer

transferència electrònica de fons

ETA

estimated time of arrival

hora estimada d’arribada

ETD

estimated time of departure

hora estimada de sortida

ETS

estimated time of sailing

hora estimada de sortida

EXQ

ex quay

en moll

EXS

ex ship

sobre vaixell

EXW

ex works

entrega en fàbrica

FAS

free alongside ship

franc al costat del vaixell

FBL

FIATA combined transport bill of lading

coneixement d’embarcament combinat FIATA

FCA

free carrier

franc a transportista

FCL

full container load

càrrega competa de contenidor

FCR

forwarder’s certificate of receipt

certificat de recepció de l’expedidor

FIATA

Fédération Internationale des Associations de Transitaires et Assimilés

Federació Internacional d’Associacions de Transitaris i Assimilats

FIO

free in and out

despeses de càrrega i descàrrega no incloses en el noli

FO

free out

despeses de descàrrega no incloses en el noli

FOB

free on board

franc a bord

free of particular average

(en contractes d’assegurances) lliure d’avaria particular (o sense franquícia)

GSP

Generalised System of Preferences

sistema de preferències generalitzades (SPG)

HS

Harmonised Commodity Description and Coding System

sistema harmonitzat de descripció i codificació de mercaderies

IBAN

international bank account number

número de compte bancari internacional

ICC

International Chamber of Commerce

Cambra de Comerç Internacional

ISO

International Organization for Standardization

Organització Internacional per a l’Estandardització

LASH

lighter aboard ship

transbordador de gavarres

L/C

letter of credit

carta de crèdit

LCL

less than container load

menys que càrrega completa de contenidor

LOI

letter of indemnity

carta d’indemnització

M/V

motor vessel

motonau

ppd.

prepaid

prepagat

ro-ro

roll-on / roll-off

camió a bord

SAD

single administrative document

document únic administratiu (DUA)

SDR

special drawing rights

drets especials de gir

SRCC

strikes, riots and civil commotions

vagues, motins i commocions civils

STC

said to contain

declarat per l’expedidor

SWIFT

Society for Worldwide Interbank Financial Telecommunication

TARIC

tarif intégré communautaire

aranzel comunitari integrat

THC

terminal handling charges

despeses de manipulació en terminal

TPND

theft, pilferage and non delivery

robatori, pillatge i falta d’entrega

UCP

Uniform Customs and Practices

Regles i usos uniformes

VAT

value added tax

impost del valor afegit (IVA)

with particular average

(en contractes d’assegurances) amb avaria particular (o amb franquícia)

FPA

WPA

07.  Codis ISO de moneda

Codi País

Moneda

ÀFRICA DEL SUD

Alfabètic

Numèric

Rand

ZAR

710

ALEMANYA

Euro

EUR

978

ARÀBIA SAUDITA

Rial

SAR

682

ARGENTINA

Peso argentí

ARS

032

AUSTRÀLIA

Dòlar australià

AUD

036

ÀUSTRIA

Euro

EUR

978

BÈLGICA

Euro

EUR

978

BRASIL

Real

BRL

986

BULGÀRIA

Lev

BGL

100

CANADÀ

Dòlar canadenc

CAD

124

COLÒMBIA

Peso

COP

170

COREA

Won

KRW

410

DINAMARCA

Corona

DKK

208

EGIPTE

Lliura

EGP

818

ESLOVÀQUIA

Euro

EUR

978

ESLOVÈNIA

Euro

EUR

978

ESPANYA

Euro

EUR

978

ESTATS UNITS

Dòlar

USD

840

ESTÒNIA

Euro

EUR

978

FMI

Dret especial de gir

XDR

960

FILIPINES

Peso

PHP

608

FINLÀNDIA

Euro

EUR

978

FRANÇA

Euro

EUR

978

GRÈCIA

Euro

EUR

978

HONG KONG

Dòlar Hong Kong

HKD

344

FINLANDIA

Euro

EUR

978

FRANCIA

Euro

EUR

978

GRECIA

Euro

EUR

978

HONG KONG

Dólar Hong Kong

HKD

344

HONGRIA

Forint

HUF

348

ÍNDIA

Rupia

INR

356

INDONÈSIA

Rupia

IDR

360

IRAN

Rial

IRR

364

IRLANDA

Euro

EUR

978

ISLÀNDIA

Corona

ISK

352

ISRAEL

Xéquel

ILS

376

ITÀLIA

Euro

EUR

978

JAPÓ

Ien

JPY

392

KUWAIT

Dinar

KWD

414

LETÒNIA

Euro

EUR

978

LITUÀNIA

Euro

EUR

978

LUXEMBURG

Euro

EUR

978

MALÀISIA

Ringgit

MYR

458

MALTA

Euro

EUR

978

MARROC

Dírham

MAD

504

MÈXIC

Mexican peso

MXN

484

NORUEGA

Corona

NOK

578

NOVA ZELANDA

Dòlar

NZD

554

PAÏSOS BAIXOS

Euro

EUR

978

PAKISTAN

Rupia

PKR

586

POLÒNIA

Zloty

PLN

985

PORTUGAL

Euro

EUR

978

REGNE UNIT

Lliura

GBP

826

ROMANIA

Leu

RON

946

RÚSSIA

Ruble

RUR

810

SINGAPUR

Dòlar

SGD

702

SUÈCIA

Corona

SEK

752

SUÏSSA

Franc

CHF

756

TAILÀNDIA

Baht

THB

764

TAIWAN

Dòlar

TWD

901

TUNÍSIA

Dinar

TND

788

TURQUIA

Lira

TRY

949

TXECA, REPÚBLICA

Corona

CZK

203

UCRAÏNA

Hrívnia

UAH

980

URUGUAI

Peso

UYU

858

VENEÇUELA

Bolívar

VEB

862

XILE

Peso

CLP

152

XINA

Renminbi iuan

CNY

156

XIPRE

Euro

EUR

978