ENTREVISTA A XAVI MONFERRER

D’INICI NINGÚ ENS DONAVA FAVORITS, PERÒ LES VICTÒRIES CONTRA USA I PUERTO RICO, SEGUIDES DE LES DE BRASIL I L’URUGUAI ENS VAN FER CLASSIFICAR PER AL MUNDIAL D’AQUEST ESTIU

Selecció mexicana

1.Com afronta l’equip una cita tan important com el Mundial d’aquest estiu?

Amb molta il·lusió, és la segona vegada en 50 anys que Mèxic va al Mundial i per nosaltres és un gran repte poder posicionarnos després de tants anys en l’elit del bàsquet FIBA.

2.Quines creus que són les claus d’aquesta selecció?

Són vàries, la primera és l’ambient i dinàmica positiva que hem aconseguit entre jugadors i staff, els jugadors venen contents i amb les condicions correctes per defensar el seu país. Això s’ha aconseguit després de molts anys on no hi havia aquesta situació.

Aquest fet és bàsic quan el sistema de competició et concentra en pocs dies, tens pocs entrenaments i els viatges són molt llargs. Gran part d’aquest canvi ha estat gràcies al seleccionador Omar Quintero que ha aconseguit convèncer a molta gent que aquest grup podria arribar lluny perquè ens donessin el suport necessari tan econòmic com esportiu.

I la segona clau ha estat la barreja de jugadors amb gran experiència com Pako Cruz, Jorge Gutierrez, Paul Stoll o Orlando Mendez que han acollit a una nova generació de jugadors de joves com Gael Bonilla, Diego Willis, Victor Valdes, Juan Reyna, Moises Andriassi, etc, i s’ha fet una sinergia molt bona.

3.Quins són els objectius de l’equip?

Els objectius són posicionar a Mèxic al lloc que li pertoca; com a una de les seleccions més potents d’Amèrica. D’aquí que hagi estat molt important classificar-se al Mundial deixant fora països com Argentina o Uruguai. Per altra banda, aconseguir fer el canvi generacional que fa temps que necessita el basquetbol mexicà perquè aquesta classificació no sigui un fet puntual.

4.Entrenador ajudant de la selecció mexicana absoluta; Quines són les teves funcions dins del staff tècnic?

La meva funció principal és l’estudi dels rivals sobretot en la part més tàctica i donar opcions i solucions al seleccionador

per contrarestar els punts més forts dels rivals i veure per on els podem fer atacar d’una forma més eficient aprofitant al màxim les nostres característiques. Aquesta funció té molta feina fora de pista però a la vegada durant el joc soc qui ha de veure qualsevol canvi tàctic i donar solucions.

Independentment d’aquesta funció, amb la meva experiència amb el talent jove també ajudo al desenvolupament de jugadors sobretot els més joves i a la planificació del treball diari de la selecció.

5.Com vas viure la fase de classificació pel Mundial? Va ser tot molt igualat i contra seleccions de primer Nivell.

Si, vam estar en un grup molt dur amb USA, Brasil, Puerto Rico, Uruguai i Colòmbia, sens dubte un gran repte ja que classificàvem 3 equips i el millor 4t que en principi semblava que havia de ser de l’altre grup.

D’inici ningú ens donava favorits però al guanyar un partit a USA i Puerto Rico ens va posicionar en molt bon lloc. Finalment també vam guanyar contra Brasil a camp contrari i les dues victòries contra Uruguai ens van fer classificar tercers.

El fet de ser una classificació per finestres amb mesos entre una i altra si que ha fet que la tensió fos cada cop més gran, i justament en l’última finestra havíem de guanyar els dos partits a fora de casa a Colòmbia i a Uruguai una cosa molt complicada ja que la localía a Amèrica és molt difícil de treure.

6. Quines creus que són les seleccions que opten a guanyar el Mundial?

Crec que és un Mundial molt obert hi ha seleccions com Grècia, Eslovènia, Alemanya o Canadà que poden arribar molt lluny però crec que USA, Sèrbia, i França són les favorites. Aquí et

sumo a Espanya perquè sempre acaba sent molt competitiva. Com veus, tot molt obert.

Arribada a Mèxic

1.Com són els teus inicis en el món del Bàsquet?

Vaig començar jugant a la meva escola, Sant Ignasi i als 16 anys ja em vaig posar a entrenar equips de minibàsquet. Vaig estar compatibilitzant les dues coses passant per Corazonistas fins que als 26 anys vaig tenir una lesió que em va fer deixar la part de jugador i em va centrar com a entrenador. A partir d’aquest moment ja vaig anar a Cornellà i posteriorment Hospitalet, Barça, Jac Sants.

2.El punt més alt de la teva carrera en categories de formació podem dir que ha estat al C.B.Hopsitalet i al Barça; com vas afrontar aquests dos reptes?

Si, la veritat que a Hospitalet va ser d’una forma molt progressiva i natural, vaig estar 10 anys on vaig passar per totes les categories de Mini fins a Sènior i Coordinador de pedrera. Gràcies al suport del director tècnic que hi havia, Miguel López Abril, vaig poder evolucionar com a entrenador i anar assumint els reptes d’una forma molt progressiva. Al final vaig poder disputar 3 campionats d’Espanya (2 Cadets i 1 Júnior) i per les meves mans van passar molts jugadors de molta qualitat i alguns d’ells m’alegra dir que encara es dediquen al bàsquet en categories professionals.

Una vegada vaig sortir d’Hospitalet em va trucar Barça per portar el Cadet A, i evidentment no vaig poder dir que no. Encara sabent que podia ser un any complicat pel nombre de jugadors i configuració de la plantilla, vaig acceptar-ho com un repte i una oportunitat única de poder treballar al club més important del país. Va ser un autèntic honor i una experiència que em va curtir molt com a entrenador i on guardo encara bons records i bones amistats.

Crec que a tot entrenador al final li ha d’agradar el repte i ha d’estar preparat perquè mai saps quan et pot aparèixer una oportunitat. Per això és bàsica la formació contínua i les ganes de continuar aprenent d’altres entrenadors. Per sort meva, tant a Hospitalet com a Barça vaig poder seguir creixent tant a nivell personal com professional i no tinc cap dubte que és el que em va fer poder estar ara en una selecció nacional i en clubs de lligues professionals.

3.Com surt l’oportunitat de sortir d’Espanya i emprendre una aventura professional a Mèxic?

Una vegada vaig sortir de Barça, tenia clar que volia dedicar-me professionalment i que per desgràcia era molt difícil fer-ho a casa.

L’oportunitat es pot dir que me la vaig buscar jo. Durant un temps em vaig dedicar a ampliar el meu cercle de contactes i veient a nivell mundial quines opcions podria tenir i on podria encaixar més el meu perfil. Al final vaig connectar amb un exjugador que just havia passat a les banquetes i buscava un perfil com el meu com a assistent. El millor és que des del primer moment vam veure que podríem treballar molt bé junts. Vaig anar com assistent seu a un club de la lliga mexicana i després a la selecció i fins ara ja portem 5 anys.

4.Quins són els següents passos de Xavi Monferrer en el món del Bàsquet?

De moment gaudir del moment i aquest estiu amb el Mundial. Soc una persona que li agrada disfrutar del camí i no estar pensant contínuament en el futur, però estar clar que m’agradaria poder tornar prop de casa (família, amistats) i ACB seria ideal. Però com t’he dit mai se sap on aquest esport et pot portar i no em tanco cap porta, al final tot són experiències que et fan crèixer com a persona i entrenador i de pas conèixer el bàsquet de forma més global.

5.Que és el millor i que és el pitjor d’entrenar a un país com Mèxic

A nivell bàsquet, el millor és l’oportunitat de poder treballar amb jugadors de gran nivell, tant a la lliga on hi ha molts americans amb passat NBA o G League com a la selecció. El pitjor és la falta d’organització en general a les Lligues en comparació amb el que estem acostumats a Europa. Perquè et facis una idea, a l’any hi ha 3 lligues professionals diferents, que després de molts anys han aconseguit que no se sobrepossesin unes a altres.

A nivell personal la part positiva és poder conèixer un país increïble amb regions molt diferents però totes amb el seu encant i la gent que és molt acollidora i et fan sentir de seguida com un més.

6.Que és el millor del bàsquet Mexicà?

La passió i caràcter que té el jugador mexicà.

I a nivell entrenador estranger, et diria les opcionss per poder entrenar professionals a molts nivells i el respecte que tenim els entrenadors estrangers i específicament els espanyols. Un bàsquet molt centrat en l’atac però que alhora intentant introduir certs aspectes de l’ordre del bàsquet europeu.

7. Gael Bonilla o Karim López són dos dels jugadors mexicans joves dels que més es parla; quina és la teva opinió sobre ells? Quin futur els espera?

Són dos jugadors amb molt talent, d’uns físics ideals per jugar a bàsquet i en progressió. El Gael ha anat creixent molt a la selecció fins al punt de ser un dels jugadors fixos amb minuts importants. En Karim té un gran potencial i al Joventut crec que seguirà creixent per ser un dels referents del bàsquet mexicà. Sens dubte els dos jugadores han de ser la base de la selecció mexicana en els pròxims anys.

PREGUNTES RÀPIDES

Guanyador del Mundial? Serbia

Mvp del Mundial: Doncic

Mèxic quedarà en X posició: entre els 16 millors del món, a partir d’aquí depenen molts factors.

NBA o Eurolliga: Eurolliga

Jugador preferit d’Eurolliga: Sloukas

Un partit que recordis: la victòria contra USA a Mèxic davant d’un pavelló ple amb 12.000 persones.

Millor record a una banqueta: El moment que ens vam classificar al Mundial o qualsevol de les Final Four que vaig jugar amb Hospitalet o Barça.

I el pitjor? Quan acabes una temporada o un cicle amb un grup que acostuma a ser amb una derrota (campionats d’Espanya a formació) o Playoffs a lliga mexicana o als quarts de final de la Copa Amèrica.

Gael Bonilla? serà el referent del bàsquet mexicà durant molts anys.

Karim López? serà la peça que juntament amb Gael faran de Mèxic una de les millors seleccions del continent Americà.