Issuu on Google+

REVISTA BIANUAL

DESEMBRE 2007

39 Bailongu!... Balles? 2 3 4 5 10 12 13 14 16 18 21 22 25

EXPERIÈNCIES UN DIUMENGE DE BAILONGU. NEUS CUTURA I JORDI RIERA TROBADA ORIENTAL. KREMENA ATANASOV NOUS BALLADORS S’ESTRENEN CORREDISSES PELS PASSADISSOS. JOAN MUÑOZ LA NIT FINAL... KREMENA ATANASOV NOMÉS FALTAVA LA CABRA. JORDI PELEGRÍ BATALLA DE DJ. JORDI COSTA LES FESTES DEL BARRI DE SANTS. JORDI PELEGRÍ FORMANDO PARTE DE UN ESTILO. HECTOR ARTAL LA MERCÈ ÉS MONÀRQUICA? BALLA? FRANCESC MERCADÉ CLAUDIO, PILAR I L’ATZAR CAPRITXÓS. FRANCESC MERCADÉ FRED URBÀ FORA, CALOR DE GALA DINS! FRANCESC MERCADÉ NADAL SOLIDARI A BAILONGU. SERGI FABREGAT

Passatge d’Utset, 11-13 08013- Barcelona Tel. 932 471 602 bailongu@bailongu.com

15 26 28

17

31

CALAIX DE-SASTRE UN MONTÓN DE ESTRELLAS. MARTA HERRERO UN ESPAI PER ALS ARTISTES CARME NAVARRO EL PROFESSORAT DE BAILONGU QUÈ BALLEM? LA POLÈMICA DEL

PASDOBLE.

GENT DE BAILONGU PAU SÁNCHEZ, LA MADRE ANTONI RIBAS

MARC MACIÀ

DE LA RODA CUBANA.

35 39

ENTRETENIMENTS SOLUCIONS ALS ENTRETENIMENTS JOAN ORDUÑA

36

NOTES DE SOCIETAT. MARGARET CALDERÓN

REVISTA

38.


Un diumenge de Bailongu... > E XPERIÈNCIES

La sortida del passat 20 de maig va ser la primera activitat en què participàvem des que vàrem inscriure’ns al primer nivell de Balls de Saló. No ens ho volíem perdre. L’escola organitza un cop l’any una trobada per compartir l’afició pel ball i les ganes de passar-nos-ho bé. La dinàmica i la implicació dels professors que van assistir a la costellada van fer molt fàcil la nostra integració, tenint cura del més mínim detall per fer-nos sentir els actors principals de la festa... I així va ser. Vam arribar a la masia Can Caballé; la gent ja estava repartida en grupets, a la piscina, fent una cerveseta sota l’ombra dels arbres, jugant a futbol o fent una passejada primaveral pel bell mig de la natura.

Neus Cutura

Jordi Riera

2

No va faltar la tradicional carpa on les taules llargues estaven disposades per rebre’ns amb un bon tiberi i, és clar, l’estrella de la festa: “’Orquestra Bugui Bugui” que ens va amenitzar la sobretaula. I aquí no van faltar els “bailongus”, animats novament per la Carme Roca i en Jordi Villoro que, carregats d’energia, ens van fer ballar a tots plegats. També cal dir que a nosaltres tampoc ens va costar gaire engrescar-nos. Bon ambient i bona música eren els ingredients perfectes per confeccionar el plat principal: una tarda de diumenge que et deixa el bon regust d’una experiència que val la pena repetir i, evidentment, recomanar! maig 2007


Trobada oriental

E XPERIÈNCIES

>

El dia 26 de maig d’enguany es va fer la Primera trobada oriental a l’escola. No érem gaire noies als tallers, segurament per la relativa poca publicitat que s’havia fet del tema o potser també pel fet de ser diumenge, que és el dia per estar amb la família (per a moltes l’únic dia). Però, per a aquelles que vam decidir passar el dia a Bailongu, hi havia propostes variades i interessants: al matí les danses folklòriques com la melaya i el khaligi amb la Marina; la Rashida ens ha fet una introducció a l’anatomia i la col·locació; la Lena ens ha ensenyat a ballar amb el sabre, i a la tarda hem après a maquillar-nos amb la Marina; hem fet combinacions per ballar a terra amb la Lena i hem tocat el doff a la vegada que hem ballat amb la Rashida. Hi va haver poc temps per a cada cosa, ja que totes les alumnes vàrem fer totes les activitats. El format no és nou i ofereix una dinàmica d’aprenentatge útil i distret, que no s’aconsegueix amb el típic taller de tres o més hores amb una sola professora. Els avantatges d’aquesta mena d’organització són evidents: al final havíem après moltes coses noves i havíem conegut tres professionals diferents amb els seus estils. Tot i que sembla que el temps per a cada activitat era poc –només 1 hora– hem de dir que el contingut era ric i variat a cada apartat. Hi va haver un final perfecte: tot un concert de música oriental en directe amb l’actuació de les tres professores, que va fer les delícies de tots els assistents. Les peces musicals eren tendres i melòdiques, tocades i cantades amb precisió i vam poder gaudir d’una acústica excel·lent. Els balls de les professores regalaven sensualitat i energia al públic.

maig 2007

Kremena Atanasov

3


E XPERIÈNCIES

Nous balladors s’estrenen... >

Ball de Novells

«Trobada, gens casual, de persones que s’entesten a moure els peus, el cos i el cap seguint diversos ritmes que acaben d’aprendre i ja volen disfrutar. Pot anar acompanyat de molt bon humor i de rialles; molt millor si s’aconsegueixen moure tots a ritme de bachata, sense trepitjar. No diguem ja si ballen deu minuts seguits amb diverses músiques lligades, sense parar... » »Aquest ritual engresca a ballar més sovint i de passada ens fa conèixer el grup més participatiu, la parella més simpàtica, els balladors més primmirats... i, sobretot, un grup de gent molt i molt enrotllada que, esperem, repetiran... »

4

Aquesta definició és del Diccionari d’Expressions Balladores i altres girs lingüístics de Vito Elqueve del Moll, editor (Barcelona: Tot als Llibres, 1907). Reproduïm aquest text ja que hem trobat que lliga molt amb el que va passar a Bailongu dissabte 2 de juny de 2007, al Ball de Novells.


Corredisses pels passadissos >

Corredisses pels passadissos, gent disfressada jugant a fer d’artista o potser en realitat veritables artistes que, per una vegada, poden treure’s la disfressa de gent grisa del carrer. - Ai! On tinc el passi d’artista? Escolti, no trobo el passi... Si us plau, deixi’m passar, que he de fer el reportatge per a la revista de Bailongu... Quan ja pensava que no podria entrar, per fi el trobo. Quin cap el meu... A més, he de ballar en el número de fox i feia tanta calor que no porto el vestit de gala! La Montse em matarà! Una parella despistada que passa pel carrer pregunta repetidament als que fan cua, presa de la curiositat: - Quina gentada! Que estan triant personal per al proper Operación Triunfo? - Molt millor que això –contesta una espectacular rossa embolcallada en lluentons... – És el càsting de Bailongu TV!

E XPERIÈNCIES

5


Hem aconseguit accedir al recinte i per fi ja estem acomodats. S’obre el teló i la cortineta musical del telenotícies precedeix l’aparició dels presentadors del «Telenotícies de Bailongu», la Carme i l’Albert, ben posats en el seu paper, fan una fila molt professional. Després veuríem les preses falses, que la cosa no va ser bufar i fer ampolles. Les notícies comencen amb la primícia mundial de que, tal com tothom sospitava, l’Elvis és viu, està actuant justament a Barcelona i a més es deu haver fet una liposucció ja que està fet un mango. L’entusiasme es desborda i les parelles no poden evitar celebrar-ho ben rockerament. Després d’uns minuts de publicitat que ens transporta a la romería

sevillana, en Marc Anthony ens aboca de cap a les evolucions desenfadades de la roda cubana amb tota la processó de familiars d’en Pau: germanes, primas...

6

quin mareig! Cap problema, per al mal de cap, aspirina, i dale! De nou la publicitat; aquesta vegada el cabaret oriental ens treu l’alè i l’esma amb els moviments suggerents i hipnòtics del malucs de les odalisques que donen pas de nou a un avanç informatiu. Sembla ser que és la nit de les resurreccions ja que el ball de gala del fox-trot està coreografiat pel mateix Fred Astaire! Seguidament, arriba el plat fort caribeny i les molt i molt saboroses Anna, Carme i Montse, al capdavant de les seves guajiritas, mamitas, latinitas i negritas, ens delecten amb una marató de ritmes ben ensucrats de salsa, bachata i chacha-chá. No vull estendre’m massa, perquè va haver-hi de tot, i de tot vàrem gaudir i participar, des del gemec del bandoneón acompanyant la milonga arrabalera, fins a l’esperit carioca i carnavalero de l’Àlex fent tota una exhibició d’axé. No va faltar l’humor... Una divertida representació coreografiada de les sofertes víctimes del zapping revelant-se a ritme de swing, el making off de les magnífiques botes Vidal (ballaràs tot el que cal i no et faran mal) i, per suposat, les noies ens van confirmar a tots que sense l’Héctor no hi ha festa: ”No Héctor-no party”


Potser només destacar la sorprenent aparició estel·lar d’un mite del cel·luloide. La sensual Gilda sortí a l’escenari per recordar-nos amb el seu contorneig la manera més adient i suggeridora de treure’s un guant. Per arrodonir-ho tot hauria estat bé que, posem per exemple la Margaret, travestida de Glenn Ford i embogida per la gelosia, hagués rememorat la memorable bufetada... Potser un altre any.

Al final de l’espectacle, a la Yolanda només li va caldre fer equilibris amb un barret ple de fruita de la Boqueria per convertir-se en Carmen Miranda, i fer que tothom s’apuntés a un fi de festa multitudinari omplint de gom a gom l’escenari. I arribat aquest punt un comentari personal... Sempre m’ha sorprès que, en una societat tan difícil de mobilitzar com la nostra, el nostre Bailongu, és a dir, la gent que el fa possible, tingui tant poder de convocatòria. Possiblement ens remenin totes aquelles fibres internes de l’exhibicionisme, del plaer de sentir-se protagonista per un dia, per molt

7


maldestre que sigui un, i desmanegat el seu ritme. I dic això perquè s’havia de veure la impressionant quantitat de gent multicolor reunida al número final atapeint la pista de ball tot seguint les indicacions d’en Josep M., com sempre, eficient i engrescador director de cerimònia. Els espectadors ja van abandonant la sala satisfets, però només per deixar lloc a la següent sessió. L’espectacle ha de continuar... Joan Muñoz

8

juny 2007


9


La nit final... E XPERIÈNCIES

Kremena Atanasov

10

Com explicar el que se sent? Només qui ho ha viscut sap el que és. Un any rere l’altre, la nit que més esperen les alumnes de la dansa del ventre és la nit de la Festa Oriental. Els nervis i la il·lusió són els que dominen aquest espai. I aquest any hi havia novetats: les hawaianes, que van aportar un sabor diferent i fresc a la vetllada; però la sorpresa va ser al final: un original i curiós striptease, amb pit i tot, que era prou desenfadat i innocent per no escandalitzar ningú. Però, per sorpreses agradables... la de les alumnes d’iniciació, a les quals des d’aquí volem felicitar per una actuació tan bona i una participació tan elevada. Gairebé no cabien a l’espai que els havíem deixat els que veníem a mirar, però se les veia tan segures i coordinades que donava gust. No va faltar la improvisació, tan esperada, de les professores. Van estar fantàstiques. Jo, que vaig ser alumna a Bailongu al nivell d’iniciació recordo amb nostàlgia aquella festa oriental..., potser no són els nervis que dominen les ballarines de la festa oriental a Bailongu, sinó aquell formigueig agradable a l’estómac, quan tots esperen que surtis a la pista, i el bon gust que et queda després del ball.

>

juny 2007


11


Només faltava la cabra E XPERIÈNCIES

>

Jordi Pelegrí

12

Un cop més l’Associació de Comerciants de la Sagrada Família ens va convocar per realitzar animacions de ball a diferents punts del barri. El 21 de juny d’aquest any un grup de funky, un altre de caribenyes i per últim un de salsa ens vam reunir per gaudir ensenyant a la gent del barri el que ens agrada més… ballar! Aquella mateixa tarda calia realitzar tots els preparatius, preparar el “carritu gitanu”, amb els altaveus, la tauleta de so, el micro…, garantir que hi hagués els generadors als llocs previstos… Sobre les 18:30 començaven a arribar tots els participants als quals se’ls donava samarretes de Bailongu perquè anessin tots ben uniformats, i un cop tots llestos, l’exèrcit de Bailonguerus enfilava el carrer Lepant en direcció a l’Avinguda Gaudí, sempre guiats i encapçalats pel “carritu gitanu”, al qual tothom coincidia que només li faltava la cabra.

Un cop arribats a l’avinguda, i connectat l’equip de so, l’ambient va quedar contaminat pel so de la música i el rumor dels curiosos que s’acostaven a veure què era allò que feia tan d’enrenou. Com era previst, tots els grups van ballar amb moltes ganes, i hi va haver molta acceptació per part del públic. Fins i tot alguns es van animar a afegir-se per demostrar les seves aptituds per al ball. Un cop vàrem haver ballat tots, tocava plegar estris i anar cap al segon i últim punt previst, i un altre cop l’exèrcit de Bailonguerus es desplaçava cap al carrer Provença, encapçalats i guiats pel “carritu gitanu”. Allà vàrem repetir l’activitat i vàrem gaudir tant com la gent, que ens mirava i s’estranyava de veure un grup de persones ballant al bell mig d’un carrer per on cada dia circulen centenars de vehicles. Tota una experiència.

juny 2007


>

En contra del que un podria suposar, la vida dels DJ de Bailongu no és gaire dura. És veritat que durant tot l’any –si no és divendres, serà dissabte i, si no et toca la festa de fi de curs, et tocarà el ball de gala o el de Nadal– ens hem de treure la mandra de sobre i punxar per a la comunitat bailonguera. Que si tens ganes de ballar (els DJ solem ser balladors de mena) te les envaines i que si, malgrat tot, et decideixes a arriscar-te i baixar a la pista, no ho fas en estat de gràcia sinó d’estrès, tot patint per si s’enganxa la peça, per si al volum li dóna per perseguir perillosos contrasts o per si la següent peça (si és que hi és) serà la que has triat o hauràs de pujar corrent l’escala per apretar a temps una pausa vergonyosa, endevinant la munió de cares crítiques i burletes que en aquells moments es dirigeixen cap a tu, i a qui òbviament evites correspondre l’atenció. Tot això, sense tenir en compte les solitàries hores invertides a escoltar músiques tan apassionants (i ara obro una secció personal i intransferible) com ho poden ser les del merengue, la bachata o les del pasdoble i la polca… Bé, músiques que mai posaria al cotxe o de fons a casa mentre faig qui sap quina cosa, tot buscant una peça diferent i original, que pogués –perdoneu– fer el pes a l’exigent públic de l’escola. Moltes hores gastades per, finalment, acabar posant el de sempre. Moltes hores de “cascos” al cap per quan, finalment, et decideixes a posar la novetat, el silenci o la indiferència –sinó la incomprensió– apareixen com a resposta del respectable.

també està excusat aquesta mena d’autohomenatge que ens fem els DJ un cop l’any, cap allà al juliol i que s’anomena “batalla de DJ” i que de batalla no en té res, i sí molt de “palla mental”. Un plaer per als qui posem música i un desconcert per als esforçats balladors que, benevolents, ens aplaudeixen i tot… Hòstia! Ara me n’adono compte que m’ha passat igual que quan busco noves cançons; tota la tarda treballant idees per fer un article original, per fer, si fa o no fa, el mateix article que l’any passat. Et demano disculpes, sofert lector; espero que no siguis el mateix de l’any anterior… De fet, mai som els mateixos, passat un any.

juliol 2007

Jordi Costa

Batalla de

discjòqueis E XPERIÈNCIES

Tot i aquests petits inconvenients (i ara obro la secció tendra i sensiblera), és veritat que ens agrada aquesta feina, perquè ve de gust veure la gent passar-s’ho bé ballant la música que els proposem; perquè aquesta és una feina que, en la seva limitada mesura, intenta fer feliç un munt de persones (tanco secció). Ara, que hem quedat bé i que d’alguna manera ha quedat demostrat el nostre compromís vers la comunitat, crec que

13


Les festes del barri de E XPERIÈNCIES

Sants >

Cap a finals d’estiu i cavalcant amb el final de les festes de Gràcia, comencen les festes del barri de Sants. Aquest any ens van proposar col·laborar amb el carrer Robrenyo per fer una animació de ball i com que, sigui estiu o hivern, el que ens agrada és ballar, doncs vàrem acceptar! El dia 20 d’agost a les 21:00h ens presentàvem a l’escenari del carrer Robrenyo per preparar els últims detalls de l’animació, quines músiques

Jordi Pelegrí

14

sonarien, com distribuíem els balls… La gent encara sopava, així que els deixaríem uns minuts perquè poguessin acabar abans de començar a ballar. Al voltant de les 21:30h i després de fer sonar algunes salses i bachates, i un cop retirades les taules del sopar, vàrem començar l’animació:

- Molt bona nit! Som la gent de l’escola Bailongu…. Cada cop hi havia més gent seguint els ritmes i les instruccions dels nostres professors (l’Albert i l’Anna), gaudint de les músiques i dels moviments dels diferents balls. Durant una hora vàrem compartir amb tot el públic la nostra afició més gran, que esperem poder seguir escampant per arreu durant molt i molt de temps…. Després de l’animació, els professors, els alumnes i els amics de l’escola vàrem poder gaudir de bon pa amb tomàquet i embotits, acompanyats per la presència de l’alcalde de Barcelona i de l’orquestra Sándalo. Va ser, si més no, una situació curiosa. Així doncs, un cop més estem satisfets de poder participar en els vostres projectes i de compartir amb tots un bon moment que, segur, serà recordat per molts. agost 2007


Un montón de estrellas C ALAIX

DE - SASTRE

>

Este verano he visitado la casa de Polo Montáñez en Cuba, y quiero compartir la experiencia con quien quiera saber algo más de este “guajiro natural”. Quizás no os suene el nombre, pero si os digo que es el autor de la canción Un montón de estrellas, seguro que ya sabéis de quien os hablo. Su verdadero nombre era Fernando Borrego Linares. Nació en la Sierra del Rosario, provincia de Pinar del Río (Cuba), en 1955. Su padre era carbonero, pero a la familia le gustaba la música y formaban parte de las fiestas de la zona: cantaban y tocaban la tumbadora y el acordeón, animando parrandas y serenatas. En 1994 formó su propio grupo en la comunidad de Las Terrazas, incorporando a la familia y amigos. Las Terrazas es un lugar muy turístico, dónde Polo y su grupo amenizaban las horas de los visitantes. Se limitaba únicamente a cantar, todavía no componía, aunque su entorno le animaba a ello. Hasta 1995 trabajó como constructor, machetero, topógrafo, sereno, ordeñador de vacas, tractorista, lo que fuera por mejorar económicamente. Un día fue descubierto por un empresario discográfico que le escuchó cantar y le contrató para grabar tres discos. Entonces nació como fenómeno popular: el público cantaba y bailaba sus canciones. No fue una imagen creada por unos promotores; lo que le hizo triunfar fue su sencillez, su familiaridad, su cálida voz y su autenticidad. Era un poeta natural. Se convirtió en cantante (son montuno, guajiras, bachatas, boleros y vallenatos) y compositor espontáneo, aunque no sabía leer ni escribir una partitura. Viajó por América Latina y Europa, alcanzando los primeros lugares de las listas de éxitos. Y como todas las leyendas –en Cuba lo es– murió joven, a la edad de 47 años, y en accidente de circulación, en noviembre de 2002. Publicó dos discos: Guajiro y Un montón de estrellas. Su casa está al borde del río y de su conservación se encarga la familia Montáñez. El día que la visitamos estaban dos hermanos, una sobrina y el hijo de ésta. Está llena de recuerdos, trofeos y frases que explican su filosofía de vivir. En la entrada hay un televisor que emite todo el tiempo vídeos de las actuaciones del músico. Todo un descubrimiento: de golpe le pones cara a una de las canciones que nos han enseñado a escuchar y bailar en Bailongu. Es una visita muy agradable y os la recomiendo si visitáis esa zona.

setembre 2007

Marta Herrero

15


E XPERIÈNCIES

Formando parte de un estilo >

16

El estilo es una consecuencia del trabajo y de la aceptación. Vamos a pensar en alguien por un momento... ¿Qué trabajo realiza? ¿Qué personas lo aceptan? Si tenemos en mente las respuestas seguro que podemos relacionarlas con el estilo de esa persona. Imaginemos ahora que la persona es el equipo de profesores de Bailongu. Una parte del trabajo realizado por los profesores es el de septiembre, en una casa rural, preparando el curso 2007/2008. Quizá me ha dejado más huella que a cualquiera de los otros profesores porqué para mí era la novedad. Hay imágenes que no olvidaré en mi vida. Nada más llegar: la imagen deportiva del “cap d’estudis” (Jordi Costa) me chocó; digamos que era difícil tomarlo en serio. Montse, rellenaba cualquier momento de silencio; Raúl, estaba alegre y lo transmitía, recientemente había nacido su segundo hijo, Pol; Carme, respiraba por tener un fin de semana libre de obligaciones maternas; Albert, me mostraba un cariño especial que inevitablemente siempre recordaré; Anna, con carita de sueño porque le tocó hacer de Dj la noche anterior; Glòria, la “jefa” –aunque a ella no le guste este apelativo–, dejaba hacer y organizaba la estancia; y Villoro, detrás de la jefa, esperaba su momento para lucirse… Una vez situados nos fuimos a comer.

bajar la incorporación del lindy hop en los cursos de bailes de salón.

La tarde y noche del primer día y la mañana del día siguiente fueron largas y productivas. El trabajo se centró en repasar, curso a curso, las figuras de todos los bailes impartidos en la escuela. El fin era unificar criterios y tra-

Falta destacar la larga noche del primer día. Después del trabajo se estuvo de cháchara y hubo historias para no dormir: Costa explicó relatos no aptos para hipocondríacos; Albert, curioso, preguntaba al sexo femenino para resolver


ciertas inquietudes; Montse seguía peleada con el silencio; Carme y Anna respondían las curiosidades de Albert; Raúl y yo nos acomodábamos a las conversaciones; Glòria reía y nos contemplaba con esa cara de: “tengo un equipo de locos...”; y Villoro, haciendo gala de un gran sentido de la responsabilidad, se fue a dormir, para acabar compitiendo con los grillos en la carrera del ruido más prominente de la noche... Como decía, el estilo madura con trabajo y aceptación. Nosotros lo único que podemos poner es el trabajo. Todos los alumnos ponéis lo más importante: la aceptación. setembre 2007

>

Què passa amb el pasdoble, que sempre sembla un gènere menor quan sona a la sala? Potser és que ho és? O que cada cop és més anacrònic? La veritat és que aquell efecte que provoca en les parelles un bon fox o un tango sentit, el poder de convocatòria d’una salsa, d’un rock, d’un swing, sense mencionar l’efecte arrossegador del cha-cha-chá i la bachata –i així podríem anar seguint amb tots els gèneres–, es queda en un nosequè d’acceptació robòtica i resignada quan sona un pasdoble. Fins i tot la militància que té la masurca no sembla que la tingui el pasdoble. I amb això no vull dir que el gènere no agradi. Perquè segur que hi ha qui gaudeix del pasdoble. Però, mirant les cares dels qui el ballen, sembla que ben poca gent connecta amb el que està sonant... Es posen pasdobles Toreros, Festivaleros, Pantojiles, d’Orquestra de Festa Major... Però és com si, en posar un pasdoble, es passés per sobre d’un d’aquells bots que a vegades hi ha a les carreteres quan t’acostes a una rotonda..., i que fa vibrar el cotxe; el fluir de les músiques que s’han punxat queda com sincopat. Es balla el pasdoble... però la sala no vibra. Només he vist ballar pasdoble amb il·lusió de forma generalitzada a les places de Festa Major. I moltes vegades perquè se li aplica un punt de conya que el fa més grupal. Ens faríem creus de com a Bailongu hem anat introduint nous rocks, salses, merengues, cha-cha-chá, bachates..., valsos! Mirant dos anys enrere s’han renovat -i molt- les

Héctor Artal

La polèmica del pasdoble cançons punxades i de gairebé tots els gèneres..., però amb els pasdobles ens tirem encara bàsicament cap el No te puedo querer, Tres veces guapa, Americanos... (que porten sonant a Bailongu des de l’època de Torrent de les Flors) o comencem amb versions de gent coneguda que acaben sent censurades pel respectable (com el Qué bonito es Badalona del Peret i Serrat) o d’altres llarguíssims com els del Cano, per exemple...

Q UÈ

BALLEM ?

Ha de sonar –i sonarà– perquè s’ensenya a l’escola i es balla des de sempre. Però és cosa difícil, la del pasdoble. He arribat a pensar que és un gènere que va viure la seva època i que ja està; que el fet de posar-lo és com aquell homenatge que es fa pels serveis prestats. Això de buscar un pasdoble que acabi sent una peça emocionalment mobilitzadora de la sala serà complicat. Podríem obrir un concurs sobre això i promoure la recerca de pasdobles interessants..., però sobretot actuals.

novembre 2007

Marc Macià

17


>

E XPERIÈNCIES

Francesc Mercadé

18

Un any més, divendres 21 de setembre de 2007, Bailongu va convidar a ballar a la Mercè i a tots els qui van voler apuntar-se a la festa de la plaça Reial. Un any més, una multitud de samarretes vermelles de bailonguerus i bailongueres van seguir i van fer seguir els ritmes més trepidants a una multitud que es reunia a la plaça per moure’s al so del merengue, de la salsa i dels balls de festa major, combinats amb la passió del tango, el dinamisme del country, la bogeria vistosa de l’axé... Tot això i molt més per seduir Barcelona i animar la participació, tant a les animacions i les classes col•lectives com al ball amb l’orquestra Montgrins. Un altre episodi de felicitat compartida. Felicitats Bailongu, felicitats Barcelona!

La Mercè és monàrquica? Balla?

setembre 2007


109 participants a la Mercè 2007 Adela de la Cruz Alba Morales Albert Durany Alex Rosa Anabel Moro Angel Tejedor Ángela Álvarez Anna Bolos Anna Martín Anna Soler Antonio González Antonio Salas Arturo Porta

Aurélia Bonet Belen Allende Belen Modino Benito Bascuñana Carlos Estevez Carme Casas Carme Navarro Claudio Hoffmann Daniel Campamento David Villellas Eduard Pérez Elisabeth Riu Encarna Cruz Enric Ferrés Enric Peris Enric Pirretas Ester Boixadera Ester París Esther Cullell Eva Camino Eva Marquez Fátima Casas Felipe Garcia Ferran Belart Francesc Canals

Francesc Mercadé Francina Gavalda Geno Rodríguez Glòria Bastardes Herminio Aviles Jaume Ferrer Joan Castell Joan Coll Joan Gómez Joan Puiggalí Joan Serrate Jordi Costa Jordi González Jordi Pelegrí Jordi Villoro Josep Ll. Solé Josep M. Aguado Josep M. Millán Josep M. Vidal Josep M. Defaus Juan Ojeda Lali Silvestre Lluís Torralba Lurdes Jimenez M. Angel Custres M. Eugenia de la Paz M. José Juste Maira Gómez Maite Serrat Manuela Pozo Mar Rodríguez Marc Macià Marga Gómez Marga Ventura Margaret Calderón Maria Cuesta Mariel Femín Marta Herrero Marta Oliver

Marta Tudela Mercè Bastardes Mireia Sebastián Montse Cuscó Montse Fdz. Sanjaume Montse Poblador Montserrat Bellmunt Nati Ruiz Noemí Rodríguez Nuria Vega Paco Bonilla Paco Holanda Pau Sánchez Pilar Álvarez Pilar Valls Quique Bernal Rafael Carrillo Raül Berenguer Roger Roig Rosa Fernández Rosa M. Murcia Roser Pont Roser Vidal Samara Cogollado Sergi Fabregat Toni Paredes Yocasta Aquino Yolanda Gallardo Yolanda Roy i els nens: Adrià Canals Pol González Marco Salas

19


20


Claudio, Pilar >

Fue sin querer, una nit a Bailongu, que ens vàrem emocionar. Es caprichoso el azar: De fet, aquella nit teníem ganes de ballar tango a la Milonga de Bailongu, i esperàvem amb delit els balls d’aquesta màgica parella de balladors. En Claudio i la Pilar ens van tornar a sorprendre ballant tango i fent senzill l’impossible, o lliscant amb una moguda milonga, però van escalfar d’emoció els cors i les mirades amb una suau balada de Joan Manuel Serrat (cantant amb Noa). El dissabte 10 de novembre de 2007 la gent de la Milonga de Bailongu vam veure com van ballar la Pilar i en Claudio, como sin querer pasar, pero prendió el azar. No us perdeu cap dels balls d’aquesta deliciosa i entranyable parella!

i l’atzar capritxós E XPERIÈNCIES

novembre 2007

ES CAPRICHOSO EL AZAR (Joan Manuel Serrat & Noa) Fue sin querer Es caprichoso el azar No te busqué Ni me viniste a buscar. Tu estabas donde no tenias que estar, Y yo pasé Pasé sin querer pasar. Y me viste y te vi Entre la gente que Iba y venia con prisa en la tarde Que anunciaba chaparrón. Tanto tiempo esperándote Tanto tiempo esperándote. Fue sin querer Es caprichoso el azar No te busque Ni me viniste a buscar Yo estaba donde no tenia que estar Y pasaste tu Como sin querer pasar Pero prendió el azar Semáforos, carmín Detuvo el autobús y el aguacero Hasta que me miraste tú. Tanto tiempo esperándote Tanto tiempo esperándote Fue sin querer Es caprichoso el azar No te busque Ni me viniste a buscar.

Francesc Mercadé

21


Fred urbà fora,

calor de Gala dins!

E XPERIÈNCIES

>

Un dissabte fred, el tercer de novembre de 2007. La muntanya de Montjuïc és pintada de gala amb els colorins del fracàs dels trens de rodalies. La gent de Bailongu s’allunya de la Sagrada Família, però no per la incertesa d’un túnel que la pot enfonsar, sinó pel ball de gala a l’INEFC que ajuntarà voluntats balladores i ganes de passar-ho bé. La nit es farà curta!

22


23


Que boniques i mudades que van les noies! Que guapos i elegants els xicots! Com no podia ser de cap altra manera, la nit arrenca amb una marxa i un vals (coreografia de Montserrat Garrich) amb la bellesa dels paisatges austríacs i la precisió perfeccionista germànica. Després, quan tots els assistents s’afegeixen a la ballada marxosa i al girar del vals, les agulles marquen l’inici d’una festa encantadora, que viurà i veurà tretze parelles de taxis rodant i rodant i més de dos centenars de somriures marcant el pas. Diuen que la vida camina plàcida i optimista quan tot plegat sembla atzarós i aleatori, però el cert és que res no permet l’alegria i la festa d’un ball, si tot no és molt ben organitzat. La tradició del ball de gala ha tornat a portar el calor de Bailongu a una ciutat que entre apagades de llum, forats a les andanes, cues i retards de trens, s’ha anat refredant. Que continuï la festa! Francesc Mercadé

24

novembre 2007


>

Els reis mags d’Orient i el Pare Noel tindran enguany un cinquè company de viatge. En Melcior, Gaspar, Baltasar i en Nicolau cavalcaran conjuntament amb un nou equip de patges, sortits recentment de Bailongu. Aquest nous patges, que ells mateixos s’autodenominen “patgessos bailonguerus”, són fills d’aquesta escola i rivalitzaran enguany amb les altres icones nadalenques. Amb aquesta iniciativa volem que la nostra escola de ball es converteixi en un punt de referència de cara al Nadal, reforçant la seva posició d’escola de ball amb una imatge més social, ja que des de fa uns tres anys aquest grup de patges, tots alumnes de diferents cursos de ball, organitzem una campanya solidària de recollida de joguines i d’aliments que va dirigida als nens, la gent gran i als malalts de famílies sense recursos econòmics. Aquelles persones que estigueu interessades a donar joguines1 i/o aliments2, només caldrà que les porteu al Bailongu el divendres 21 de desembre del 2007 o el mateix dia del Ball de Nadal (dissabte 22 de desembre). Ses Majestats els Patgessos Bailonguerus recollirem totes les donacions el mateix dia i les lliurarem a la Coordinadora d’entitats del Poble-Sec, al Casal Infantil i Franja del Raval i al Centre obert Joan Salvador Gavina. Si voleu més informació, aportar qualsevol idea sobre la campanya o sobre altres centres on fer arribar els aliments i les joguines, només cal que us poseu en contacte amb les nostres apreciades secretàries de Bailongu, que us facilitaran molt gustosament el telèfon d’un dels patges “bailonguerus” impulsors d’aquesta iniciativa social. Us volem donar les gràcies per endavant per la vostra possible col·laboració a fer realitat una altra nit de Reis, en

Nadal Solidari a Bailongu què l’entusiasme de la canalla per Ses Majestats Bailongueres serà patent a la ciutat de Barcelona, ja que gràcies a l’ajuda de tots nosaltres (alumnes i Escola de Ball Bailongu) moltes famílies es podran beneficiar de la recepció d’aliments i joguines.

E XPERIÈNCIES

“Perquè ballar no és tan sols moure els peus, també cal moure l’ànima” “El ball es converteix en la síntesi de totes les arts sota un Bailongu solidari” desembre 2007

Joguines 1: les joguines han de ser noves o bé estar en molt bon estat. 2 Aliments : els aliments no han de ser peribles a curt termini.

Sergi Fabregat, un dels Patgessos Bailonguerus

Nota: “patgessos” (paraula composta de «patge» i «pallasso»)

25


Un espai per als artistes UN

ESPAI PER ALS ARTISTES

>

Un altre cop l’escola ha acollit diferents exposicions

Juny i el juliol 2007

-

Al juny i el juliol vam tenir sis artistes: Marta Bosch, Silvia Cortés, Carme Navarro, Elena Ponz, Mari Salguero i Gema Sans que, unides, ens van oferir una col·lecció molt curiosa, titulada: MÉLANGE. «Seis sensibilidades diferentes se unen para crear en conjunto. El COLECTIVO ESGRAONS nace en Barcelona el 1995 entre pinceles, lienzos, palabras y creatividad. ESGRAONS viene del afán de superación continuo que tenemos como artistas y como mujeres, con ganas de trabajar, investigar y enfrentarnos a nuevos retos. El trabajo que presentamos es el resultado de una colaboración lúdica para la creación de nuestras obras. En francés moderno, MÉLANGE es un sustantivo que describe una mezcla o revoltijo. Del mismo modo, nosotras nos hemos mezclado en la impronta creativa de nuestras compañeras, modificando las obras una a una hasta completar un ciclo en el que todas hemos aportado nuestra subjetividad. El resultado ha sido un conjunto de obras en que se perciben rasgos esti-

26

lísticos particulares, pero que son, sobre todo, el resultado de nuestros diálogos.»

Setembre 2007

-

Al setembre l’escola va preparar una exposició dedicada a tots els professors actuals de Bailongu. La idea era oferir als alumnes la possibilitat de conèixer com havien començat a ballar els professors. Ens va semblar que cada història tenia la seva importància, i compartir les anècdotes

amb vosaltres sempre és ric i divertit. Curiosament hi ha qui pensava que mai ballaria bé; també és interessant saber qui va començar de petit o de gran o qui es va apuntar per casuali tat o per la parella...

Octubre i el novembre 2007

-

A l’octubre i el novembre hem gaudit d’una exposició de fotografies meravelloses de flors, que amb el seu color i bellesa han posat molta vitalitat a la sala. Són obra del Miguel Enamorado.


«”...verde, verde, verde que te quiero verde...”, qui ha dit que el verd no és un color primari?, no és veritat que fa sortir de la terra la gamma de colors més extensa i suggerent que hem vist...? Ens hem parat a mirar-la? Aquí tenim una petita mostra de les meravelles que neixen del verd... i de la vida.»

-

I, a la vitrina, el nostre professor de Tango, el Claudio Hoffmann, ens ha ofert la possibilitat de veure el seu treball amb vitralls. «El lenguaje de la transparencia. Vidrieras contemporáneas realizadas en Barcelona entre 2002 y 2007. El vitral es una forma material capaz de expresar un contenido estético tan complejo y profundo como cualquier otra modalidad plástica, y al mismo tiempo tiene diferencias físicas y téc-

nicas que comportan condiciones visuales diferentes a las obras realizadas con materiales opacos.»

Desembre 2007

-

Al desembre una mostra d’artesania africana, portada per l’Associació d’Amics i Amigues de Diabugu Batapa. «La nostra ONG es va constituir l’any 1999 com a conseqüència de les inquietuds d’un grup de persones que varen viatjar a Gàmbia (zona de Diabugu Batapa), i en veure les necessitats existents va establir una voluntat de cooperar per millorar les condicions de vida de la població. Gàmbia, avui, és un dels 20 països amb la renda per càpita més baixa i amb un alt índex de mortalitat, tant infantil com adulta, a causa de la malària, l’anèmia i el sida. La majoria de la població és analfabeta. El nombre de persones que formen l’associació és de vint, destacant un cooperant expatriat que coordina des del poble de Diabugu l’evolució dels projectes. L’objectiu de l’Associació és arrelar el desenvolupament humà del municipi de Diabugu Batapa, que té una població aproximadament de 4.000 persones.»

desembre 2007

Recull de Carme Navarro

27


El professorat de Bailongu El parlament de la ballaruga bailonguera

UN

ESPAI PER ALS ARTISTES

Us preguntareu com s’han sumat a Bailongu els professors i les professores que avui coneixeu... No han calgut eleccions, no han sortit escollits per cap recompte d’urnes transparents... Només calia professionalitat balladora, bon humor i ganes de disfrutar i fer disfrutar ballant i, sobretot, una bona dosi de l’estil Bailongu... Per això, avui presentem un Parlament que no neix de cap campanya electoral. Veureu els cartells de tots i cadascun dels que avui formen l’equip docent de Bailongu. Amb sentit de l’humor i amb respostes afinades ens responen un qüestionari que ens ajuda a conèixer-los i a saber com es van apuntar a aquesta moguda...

>

Des de Quan és Professor de Bailongu?

28


29


30


>

Sona la salsa i les parelles comencen el ball, una veu amb accent català anima els balladors. “Vamos chicas y chicos, pa bajo, dame, matrimonio, con chulería,...” I no para. La madre ha de tenir molt ull. La roda cubana avança i s’engresca. “Cogidos, dame dos, paséala....” Pau Sánchez és la madre. Ell canta una roda. I els balladors, els alumnes, el segueixen i no li treuen l’ull de sobre, les noies somriuen i giren, piquen de peus, fan llaços, canvien i canvien i canvien de parella. Pau Sánchez és el profe de roda cubana, qui no el coneix? — Cantar una roda amb molta gent és difícil. Si t’equivoques, punxes la roda! Pau Sáncheåz és un jove que des de fa anys ensenya Roda Cubana a Bailongu. Va començar com un apèndix per completar el conjunt de salsa i ara la roda cubana ha agafat una entitat potent. Uns balladors-alumnes comentaven: “És divertidíssima. Ens ho passem molt bé”. I el Pau ho corrobora. Per comprovar-ho només cal punxar el vídeo — You tube, of course— que Bailongu ha penjat a internet. — La roda és joc i exhibició. Així de contundent s’expressa en Pau tot just encetada la conversa. El local, un cafè tranquil americà, a l’Eixample ranci del barri de la Universitat, no hi acompanya gens. No és caribeny ni té aires llatinoamericans. Al contrari. Però que hi farem, ofereix poc soroll i facilita la conversa. — La roda neix a Cuba, als casinos, per això també se’n diu roda casino. Els casinos, per entendre’ns, són el que aquí serien casals o ateneus populars: llocs on la gent es reuneix per fer teatre, literatura, ballar, fer música, cantar..., i per les exhibicions del carnestoltes aquests casinos van pensar posar en moviment de carrer, de rua, la salsa que ballaven i per fer-la atractiva van pensar en els canvis de parelles tot ballant i tot fent figures diverses. Explica que a Cuba això va esdevenir la desfilada estel·lar del carnaval, com al Brasil ho és la samba. I per aquest origen competitiu s’entén tot el que aquest ball comporta: noms, diversitat, alegria, lluïment,... — Els grups havien de fer coreografies i així van idearse les figures més diverses. Cada una té un nom especial perquè havien de protegir-la de l’espionatge dels rivals. Si deien ‘el uno’, només els de la colla sabien quina figura era i els contraris anaven despistats. El nom se l’inventava el grup o qui fos i el cap de colla evidentment és el qui l’ha de saber. El cap de colla és la persona que va donant les consignes i aquesta comunicació és un dels aspectes que més es destaca d’aquest ball de grup. És potser l’únic ball que té aquesta característica i l’emparenta –deixeu-nos fer una pirueta folklòrica— amb el cap de colla dels castellers que crida mentre es fa un castell. (Entre nosaltres, aquest gemegar és una moda nova, d’ençà que la televisió registra les diades castelleres, abans els caps de colla eren muts o cridaven escadusserament). — I naturalment hi ha moltes, moltíssimes, figures. No són complicades, en general; i quan va començar a fer-se la roda no ho eren, amb els anys s’han anat fent més complexes i difícils. El cap de colla li diuen la madre, o el que canta, però aquest paper, a vegades, se’l reparteixen uns quants, per diversió. I el profe assumeix, amb cara de responsabilitat, aquest paper a classe i a les sessions de roda. A Bailongu o on convingui. I diu cofoi: — He cantat rodes de 30 parelles.

Pau Sánchez, la madre de la roda cubana

G ENT

DE

B AILONGU

El professor d’aquest ball salsero de grup va sorprendre els cubans La roda permet fer infinitat de figures i constants canvis de parella Ha estat dos cops a Cuba a ballar roda, però també és un entusiasta del tango

31


Respira i fa un somriure còmplice. — La roda mínima és la de dues parelles... La gran és bonica, i quan s’és tanta colla es fan cercles concèntrics, uns dins l’altre, com en les sardanes. Cantar una roda és una responsabilitat perquè si tu dónes una ordre malament s’organitza un bon merder...

Les mil-i-una figures Quan estem a punt de posar-nos les mans al cap en veure la complicació d’aquest ball, en Pau hi afegeix un ingredient més per adobar-ho i acabar d’embolicar la troca: — Doncs la gràcia és que les figures s’intercalin. Quan es fa la figura u, per exemple, a la meitat dius ¡cuatro!, i es fa la figura quatre i després es torna a la figura u. Això pot iniciar un conjunt d’intercalacions. La figura bàsica és de vuit temps i les més llargues de cinquanta-sis temps. Ens posem les mans al cap! Metafòricament, siguem ben educats a casa del senyor Starbuck... En Pau deu entendre la meva preocupació i explica: — Sempre dic als balladors que em mirin perquè

així entenen millor el que hem de fer, encara que es perdin el nom i l’explicació. La roda és un ball d’improvisació i, per tant, si la gent em mira veu la figura que es fa i somhi... La noia no té cap més remei que anar seguint. Ja sap que aquí no farem cap debat feminista, ni l’acusarem de masclista, però ell diu, per cobrir-se, el que diuen els mestres de ball espavilats. — Les noies al ball no han de pensar, han de seguir. Els ho dic el primer dia de classe. Però també afegeixo que si alguna cosa falla en aquest ball és culpa de l’home. El Pau explica una anècdota. Ell ha fet durant molts anys de taxi ballador en locals de Barcelona i només en una ocasió ha deixat plantada la parella ocasional. Una noia que no hi havia manera de que es deixés portar. Em va dir que jo l’havia de portar, però només a la seva manera. — Em va saber molt de greu, però la vaig deixar plantada. El bo del cas és que Pau Sánchez no és dels profes que ha après a ballar en cap escola i després ha seguit els paràmetres per esdevenir professor. Ell és un autodidacta. — Vaig fer un curs de salsa a l’Estudi 14 de Sarrià. Després vaig aprendre danses d’arreu del món a la Plaça del Rei, Plaça Màlaga, al Tradicionàrius... En aquest ambient vaig conèixer la Justa i la Maite. Vaig començar a donar classes de danses tradicionals al mateix temps que m’iniciava als balls de saló i salsejava a l’Antilla de diumenge a dijous intensivament. I la roda cubana on l’has après? — Bàsicament a l’Antilla del carrer Muntaner de Barcelona, amb en Carlitín i amb en Víctor d’Agua de Luna. També a Cuba, on he estat un parell de vegades i hi he après algunes figures més. I la càtedra de Bailongu quan l’obtens? — L’any 1998. Vaig fer un curs intensiu de roda, a Bailongu, amb en Javier i l’Alan, cubans. Jo ja feia temps que ballava roda, però el curs em va servir per estructurarme les figures. Després, a Bailongu, em van demanar que els ajudés a buscar un professor estable. Ja sabem la puntualitat caribenya: “Mira, compañero, hoy no puedo venir...” Al no trobar ningú nadiu, m’ho van proposar a mi.

Les noies, transmisores de memòria En Pau es posa seriós, ja ho és de natural, en parlar de les classes i els cursos. Potser la proximitat de l’edifici de la Universitat imposa un tret professoral a la seva actitud. — He estructurat el programa de roda cubana per nivells per poder-la ensenyar bé i possibilitar que els alumnes hi entrin i s’ho passin bé. És un ball que quan més inspirat estàs és quan surt millor. I amb dos mojitos, no t’ho perdis... Llavors és quan s’arriba al moment de les complicacions i de les filigranes; de les figures intercalades i de les enrevessades que necessiten un torsimany per ser compreses... — En les exhibicions de fi de curs, per si em quedo en blanc, demano a les noies que cadascuna recordi el nom de dos o tres figures que hem après durant el curs. Com que les vaig trobant en anar canviant de parella, em recorden figures que no he cantat. “No hem fet aquesta, o l’altra”, em diuen. És una participació interessant. En canvi alguns balladors a vegades s’enfaden perquè no he cantat figures

32


que saben fer i en canvi els he fet fer figures que no els agraden o no els surten... I confessa una debilitat: — Quan canto miro d’enganyar, de sorprendre. Dic “mentira”, que és la paraula que indica que s’ha acabat l’ordre donada amb anterioritat. Crec que el no saber què vas a fer fa divertit aquest ball, i aquests suspens el fa entretingut. Hem parlat de figures i figures, ¿quantes n’hi ha? — No se sap, però compto que, ara per ara, en tinc unes 200. Uf...! Això és un calidoscopi per marejar. — Doncs, combinades entre elles es multipliquen... Sí, fins a un nombre immensament alt –els matemàtics poden fer l’exercici- per a una pista de ball. Tota una vida ballant roda cubana.

— Hi ha figures, malgrat això, que les fèiem fa cinc anys i ara no es fan, és cosa de gustos, de moda, d’oportunitat,... I totes són conegudes, d’inventades per mi n’hi ha ben poques, jo diria que dues o tres que les hem creat amb la Marta Tudela, la meva companya. En Pau discrepa de l’opinió que els noms de les figures són divertits. — Divertits? Jo no els hi trobo pas. Doncs, interessants. — Tampoc. Originals, curiosos, diferents...? — No ho acabo de veure. Digues-ne uns quants? — Cásate con ella, Cubanito, Cero, Cuerno, Aspirina, Drácula, Principe Bueno, Alicia Alonso, Pepe... I els que se senten al vídeo de la web de Bailongu:

33


havia un xicot que es deia Pepe i li agradava picar fort; Alicia Alonso és fer com un espadat de ballet. Ja veus. A mi m’agrada el Setenta y cinco. Costa i a la gent no li surt fàcilment... També m’agrada el que en diem una flor, en que la roda es dóna les mans i amb el moviment es simulen els pètals.

Salsa sensual

Iogur pa’la que viene, Arriba, Matrimonio, Chulerías, Dame, Cuerno pa chica, Cuerno pa chico, Paséala... — I seis, ocho, nueve, setenta, setenta y cinco... No em negaràs que no són ben originals els noms de les figures; en balls de més renom i menys envergadura el noms de les figures són molt menys imaginatius. — Potser sí. I d’on surten? — Del grup, de la gent, d’alguna anècdota. Molts noms són números. Cuerno vol dir canviar de parella, aspirina, una volta; Pepe, donar cop de peu perquè al grup hi

34

El Pau té molts alumnes engrescats per la roda cubana. El ball llatinoamericà és el que té més requesta entre la gent que va a ballar. Una autèntica moda. I la roda és una variant més de tots ells. — Veig que la gent s’ho passa bé, tant a classe com en les sessions de ball. Normalment hi ha molta gent a cada nivell i a cada quadrimestre. La força i l’atractiu de la salsa ha tingut moltes interpretacions i cada persona enganxada en aquesta música i aquest balls hi diu la seva o ho explica pels trets que més l’impacten i el motiven. En Pau mira el sostre en parlar de tot això; mou el cos, es resitua a la cadira i també s’apunta a dir-hi la seva. — La salsa enganxa i és molt expressiva. Per paladejarla bé s’ha de perdre la timidesa i deixar-se endur pel ritme i els moviments. És molt sensual, potser la que més de tots els balls que conec, fins i tot més que el tango, que és sensualíssim, però que deprimeix per l’argument de les cançons.... La salsa no fa caure l’ànima al peus, engresca. En el seu clima i ambient era un ball entre amics per això es podien fer petons a altres balladores o acariciar-los les natges... En estendre’s, s’ha tornat més acadèmica, s’ha suavitzat, com li ha passat al tango. Era, i crec que és, un ball que serveix per lligar.... Explica, tot amb tot, que a ell, que és un fan empedreït de la salsa, el que més l’atrau, com a ball, per l’equilibri, la tècnica, el codi de marques, etc..., és el tango. — M’agraden tots els balls, però el que més, el tango. Encara que digui que és un ball depriment... Vaig començar a ballar-lo amb el Julio i la Paula, he seguit cursos amb


l’Olga Vall i amb en Claudio i la Pilar. Ja sé que la salsa és molt agraïda i profitosa, ara el tango et fa seu. Explica que en un dels seus viatges a Cuba va impressionar al personal dels casinos amb el seu ball. En sabia molt. — Em preguntaven on n’havia après i no se’n sabien avenir quan els deia que a Barcelona. Jo podia ballar amb ells perquè feia les mateixes figures. Però en els dos viatges vaig tenir sorpreses perquè vaig veure que els cubans no ballaven tanta salsa ni roda com m’imaginava, sinó altres balls americans. L’any 2000 el fort era ballar merengue i al 2005, reguetón. També em preguntaven on havia après a ballar son perquè a Cuba ja s’ha perdut. Què els passa? No ho sé pas. A Cuba han cuidat molt la seva música però sembla que només la fan de cara als turistes. La forta presència a Catalunya, i a Barcelona especialment, de persones d’Amèrica llatina, farà créixer la salsa? Farà que es generi algun ball nou fruit del contacte de diferents balls i expressions culturals? De fet la salsa actual que es balla al món és fruit de l’emigració llatinoamericana... Quan ho comentem, en Pau fa una expressió dubtosa, enigmàtica,... — No sé pas què passarà. Molt possiblement es mantindran els balls perquè ja estan molt estructurats. No crec que es barregin ni fusionin. De fet als locals de salsa, a Agua de Luna, posem per cas, no s’han barrejat ni es barregen els balls i els balladors. Es toquen cúmbies que demanen i ballen els colombians; merengues i bachates per als dominicans...

Oblectamentum, Amusement, Passetemps, Zeitvertreib, Trattenimiento, Entretenimento, Entretenimiento. Sí, sí, són els entreteniments de la revista

SOPA DE LLETRES En aquesta “sopa de lletres” hi ha amagats vuit conceptes relacionats amb el ball i la música. De tots ells en parla un bon professor de Bailongu en un article de la revista. Poden estar d’esquerra a dreta, de dreta a esquerra, de baix a dalt i viceversa, en diagonal, i també poden estar a l’inrevés. Amb les lletres que sobrin podreu llegir una frase de l’article, el nom del professor i el

1

Els més antiacadèmics són els cubans, que van al seu aire i ritme. Cada grup té el seu dia per als seus balls.

L’acordió i el submarinisme S’ha fet fosc al cafè americà. El veí, un amb un fort perfum, ha marxat no fa gaire i dues noies, carregades de bosses de botigues, s’asseuen i prenen una beguda calenta servida en vas de plàstic amb tapa i foradet... més enllà algú es cruspeix un muffis ben assegut en una butaca. Més d’un client parla en anglès. Estem en una travessia de l’avinguda Broadway de Nova York? Més ens valdria somniar en un casino escrostonat de la vella Habana. — Aficions? Toco l’acordió i vaig fundar un grup —Sol de nit— que fèiem música tradicional i danses d’arreu del món. Sí, anys i anys de Tradicionàrius. Professionalment, faig serigrafia i als estius m’ho puc combinar per exercir d’instructor de submarinisme. També faig escalada, alpinisme, espeleologia... ... i té 12 germans, 43 anys, és barceloní, del barri de Navas, i és la madre de totes les madres de la roda cubana de Bailongu. Heus-lo ací.

octubre 2007

número de pàgina on està la seva foto. LES 8 DIFÈRENCIES Al canviar de cantó el dibuix, s’han comès errors. Per això els dos dibuixos no són iguals. Hi ha vuit diferències. Segur que les trobareu.

2

EL MISTERI DE L’EURO Tres amics van a un restaurant i es prenen un entrepà de pernil de jabugo de 10 euros cadascun. Total

3

30 euros. A l’hora de pagar demanen al cambrer que els faci un descompte perquè de tan ple que estava han hagut de menjar a la barra. El cambrer els fa cas i els torna 5 euros. Se’n queden 1 cadascun i en deixen dos de propina (perquè hi havia molt de pernil), o sigui que

cadascun ha pagat 9 euros (9 x 3 = 27 euros), més dos de propina 29. Que ha passat amb l’euro que falta? novembre 2007

Antoni Ribas

E NTRETENIMENTS

Joan Orduña

35


>

La samarreta viatgera!

1

col·laboradora informàtica de Bailongu), van aprofitar el pont de la Mercè per fer una escapada a Londres. L’indret triat per fer-se la foto és molt emblemàtic: al costat del Tàmesis i amb el Big-ben al darrera. A la imatge veiem l’Agustí i la samarreta, falta l’Anna..., ja que... algú havia de fer la foto El Rafael Carrillo i la Rosa M. Múrcia, alumnes de l’escola, van pensar a endur-se la samarreta Bailongu aquest mes de setembre, quan van fer un viatge per l’antiga

2

3

N OTES

DE

Grècia. Ben segur que alguns de vosaltres, només veient la foto, ja sabreu el lloc exacte on es troben aquesta parella... Sí senyors...! És l’Acròpolis, un dels conjunts arquitectònics més bonics que ens va deixar la civilització grega. El mateix van pensar la Carol Martínez i el Jesús Moro, alumnes de l’escola, quan varen viatjar a Sulawesi (Indonèsia). A la fotografia els podem veure a la regió de Toraja i, al fons, unes cases típiques de la zona que tenen forma de vaixell… Ai! Quina enveja!

3

L’Albert Durany (professor) i la seva parella, la Vanessa Llombart van disfrutar, la primera setmana de juliol, d’uns dies inoblidables fent un creuer pel Mediterrani, visitant les següents ciutats: Villefranche S. Mer, Livorno, Florència, Civitavecchia, Nàpols, l’illa de Capri, Palermo. A la foto els veiem concretament al port de Palermo (Sicília). Aquest vaixell que teniu darrera és un souvenir que us heu portat del viatge?

4

S OCIETAT

5

la nostra També super-secre, la Yolanda Gallardo i la seva pare-

La samarreta viatgera està molt contenta, ja que aquest estiu ha compartit amb molts alumnes les seves vacances. Cada

1

2

36

cop hi ha més bailonguerus que hi pensen quan preparen els seus equipatges! Aquest any l’Agustí Borrull (alumne de l’escola) i l’Anna Santamaria (alumna i

4


7

5

lla, en Paco Bonilla, van emportar-se la samarreta aquest estiu. Ells varen decidir quedar-se una mica més a prop. En aquesta foto els podem veure al teatre romà de Mérida (la capital d’Extremadura). Sembla que quan van descobrir aquest espectacular teatre només es veia una mica dels capitells, i que cavant, cavant, va sortir tot el que es veu a la foto.

patir en l’últim número de la revista, va triar, per a les seves vacances d’estiu, un destí allunyat de qualsevol connotació caribenya. Així doncs, va visitar Florència, meravellosa ciutat plena d’art i d’encant enmig de la Toscana. Però va tenir un moment de crisi, del qual encara no s’ha recuperat, en trobar-se –tot just quan contemplava el conegut Ponte Vechhio–, que una de les moltes samarretes viatgeres que des de fa molt de temps es veuen pel món...

6

I.. finalment, jo, que tinc sempre molt present la samarreta Bailongu, vaig emportar-me-la un any més. La foto està feta a l’illa de La Palma (Canàries), Aquesta illa és plena de contrastos, al nord es pot disfrutar d’un paisatge molt verd i humit i en canvi el sud és totalment volcànic. En el centre de l’illa es pot trobar un dels parcs nacionals més meravellós que hi ha i que

7

està declarat com a reserva de la biosfera; de fet és el crater d’un volcà anomenat Caldera de Taburiente. En una de les excursions que vam fer per la zona ens vàrem trobar un indret molt curiós: La cascada de colores (Barranco de las Angustias) A la foto podeu veure en Daniel Nolla, l’Adrià Canals i a mi mateixa. I…, és clar! La nostra estimada samarreta. Sabeu qui va fer la foto? La samarreta de l’Adrià (no hi havia ningú més!)

8

9 del 8 del 7: original i fàcil de recordar oi?

8

Impressionant, oi? La Yolanda ens comentava que les columnes de marbre amb vetes blaves són precioses.

6

El Dr. Martí Neta, en un intent de recuperar-se del contagi que va

una samarreta de Bailongu. El pobre doctor començà a delirar, i ara creu que tot és fruit d’una maquinació per tornar-lo a contagiar. Va passar la resta de les vacances tancat a casa seva. Hem tingut accés al document gràfic, i no es més

37


9 Aquesta és la data del naixement d’en Pol. Aquesta preciositat és el segon fill d’en Raül Berenguer (professor de l’escola) i de la Montse Santiago. Va néixer a Barcelona en plenes vacances, amb 2.960 gr i 48 cm. Els seus pares ens han dit que en Pol és tan simpàtic, rialler, maco i eixerit com el seu germà gran, en Guillem... La ballaruga segur que li ve de família. Moltíssimes felicitats i molts petons a tots quatre! El 28 de juliol va ser un dia molt especial per al personal de l’escola i, en concret, per a dos dels nostres professors, en David Villellas i l’Anna Bolós, els profes de country de l’escola. Van escollir aquest calorós dia d’estiu per donar un altre pas en el seu ball de parella. Aquest cop no es tractava d’un concurs, ni d’una classe, ni d’una exhibició. Aquest cop era el moment de viure i disfrutar del seu casament. Alguns de nosaltres vàrem tenir la sort de poder com-

9

9

10

9

38

partir amb ells aquesta experiència... A la foto podeu veure en Jordi Pelegrí, la Yocasta, la Mercè, la Carme, la Glòria, en Jordi Villoro, la Marta, en Pau, jo mateixa (Margaret), juntament amb en David i l’Anna. Oi que aquell dia els “bailonguerus” lluíem d’allò més?. L’acte es va celebrar a les 18:30h a l’església de Vilalba Sasserra, i el convit a Can Marlet (Bigues i Riells). Moltes, moltes, moltes felicitats!

10

Però el 28 de juliol no va ser l’únic casament relacionat amb Bailongu que es va celebrar. La Marta Armesto i en Juan Carlos Rincón, alumnes de l’escola, també varen triar aquest dia per donar el gran pas. Així doncs, a les 6 de la tarda, a Monistrol, embolcallats per les muntanyes de Montserrat, la Marta i en Juan Carlos es van casar. Comentant amb ells el casament ens varen dir textualment:


11

11

“Queremos agradecer a Bailongu y a nuestros amigos: Lluís, Pilar, Jordi, Muntsa, Roser y en especial a Jaume (el chayanne del grupo) lo que se llegaron a currar la rueda cubana que bailamos en ese día tan importante para nosotros y que nos salió perfecta! ¡Triunfamos en la pista y tenemos pruebas! Todo salió genial, nunca olvidaremos ese día” No tinc res més a afegir…, només que siguin feliços durant molts anys! L’Anna Bolos i en David Villellas, els profes de country, també han estat protagonistes aquests darrers mesos d’un altre esdeveniment. Com ja sabeu per altres números de la revista, aquest dos incansables balladors participen habitualment a concursos de country. A l’abril van participar en el I concurs de country d’un local anomenat Luckenbach, a

11

Cerdanyola. Van participar en dues categories diferents; per un costat els nois: en David i dos amics d’ell, l’Adolfo i l’Eduard, i, per l’altre les noies: l’Anna, i la Laura (alumna de l’escola) i dues amigues: l’Angi i la Lídia. Aquest experiment de fusionar dos grups, els Lizard Angels i els Quatre, va donar molt bon resultat, ja que ells varen quedar els primers i elles les segones. A l’octubre l’Anna, el David, la Laura Rius i la Júlia Torelló, van participar en el VIII concurs de Line Dance al Nashville Country Club, aconseguint aquest cop el segon premi, amb una coreografia anomenada twister pick. Felicitats!

12

No hi ha número de la revista en el que la Pilar Álvarez i el Claudio Hoffmann, els professors més internacionals que tenim a l’escola, no surtin per explicar-nos a quins indrets del planeta han fet

arribar el tango. Els que heu tingut l’ocasió de veure ballar aquesta magistral parella sabeu que són una meravella per als sentits i…, els que encara no heu tingut aquesta oportunitat…, no espereu més! No sabeu el que us perdeu! Bé, aquesta és una petita relació dels llocs més importants on han actuat últimament: Juliol:Festival Internacional de Tango a Sitges; als Estats Units, a San Francisco, amb l’Orquestra Simfònica, i a Buffalo en el parc de les cascades del Niàgara, amb l’Orquestra Simfònica de Buffalo. Agost: A ChateauRoux, a França; al Teatre Romà de Verona, a Itàlia. Octubre: A Estocolm, a l’Associació de Tango “Tango-norte”, i a Zamora.

SOLUCIONS ALS ENTRETENIMENTS DE LA REVISTA 38 1.- SOPA Les 8 ciutats o països són: Txèquia (Polca); Buenos Aires (Tango); Estats Units (Rock and Roll); Cuba (Bolero); República Dominicana (Merengue); Mazòvia (Masurca – està al costat de Varsòvia); Estat Espanyol (Pasdoble); Escòcia (Xotis). La frase que es llegeix amb les lletres que sobren és: A Bailongu es balla salsa.

novembre 2007

12

Margaret Calderón

E NTRETENIMENTS

2.- LES SET DIFERÈNCIES

3.- Cal fer un tall en creu, vertical; en sortiran 4 talls iguals, després un tall horitzontal que parteixi tot el pastís en dos parts iguals. Això farà 8 talls. Joan Orduña

39


0 0 0 0

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES? BAILONGU!... BALLES?

9 771135 000845

39

BAILONGU!... BALLES? Revista bianual Desembre 2007 Núm. 39 3€

Directora: Glòria Bastardes Consell de Redacció: Margaret Calderón, Montserrat Garrich Correctors: Maite Serrat, Mercè Vallejo

1993 (3A EDICIÓ, NOVEMBRE 1997) SALSA MARÇ 1994 (2A EDICIÓ, NOVEMBRE 1997) ROCK & ROLL JUNY 1994 TANGO DESEMBRE 1994 POLCA MARÇ 1995 BOLERO JUNY 1995 MERENGUE DESEMBRE 1995 (2A EDICIÓ , NOVEMBRE 1997) SWING MARÇ 1996 MILONGA JUNY 1996 MASURCA DESEMBRE 1996 (2A EDICIÓ, NOVEMBRE 1997) PASDOBLE MARÇ 1997 FOXTROT JUNY 1997 CHA-CHA-CHÁ DESEMBRE 1997 XOTIS MARÇ 1998 LA DANZA, EL SEIS, LA BOMBA I LA PLENA JUNY 1998 CHARLESTON DESEMBRE 1998 HISTÒRIA DE LA MÚSICA POPULAR CUBANA 1 MARÇ 1999 HISTÒRIA DE LA MÚSICA POPULAR CUBANA 2 JUNY 1999 LINDY HOP DESEMBRE 1999 CRONOLOGIA DELS BALLS DE SALÓ MARÇ 2000 JUNY 2000 DESEMBRE 2000 COUNTRY MARÇ 2001 LA DANSA DEL VENTRE JUNY 2001 BACHATA DESEMBRE 20010000000000000000000000000 BOOGIE-WOOGIE MARÇ 2002 BOLERO JUNY 2002 DESEMBRE 2002 0000 0 RODA CUBANA MARÇ 2003 0000 0 JUNY 2003 0000 00 TANGO DESEMBRE 2003 0000 00 0000 00 MARÇ 2004 JUNY 2004 0000 00 DESEMBRE 2004 0000 00 0000 00 JUNY 2005 DESEMBRE 2005 0000 00 JUNY 2006 0000 00 DESEMBRE 2006 0000 00 RITME JUNY 2007 0000 00 DESEMBRE 2007 VALS

DESEMBRE

Col·laboradors: Mustafà Aharrat, Rashida Aharrat, Pilar Álvarez, Marta Armesto, Vicenç Arranz, Hector Artal, Kremena Atanasov, Montserrat Bellmunt, Pol Berenguer, Raül Berenguer, Xavier Bertran, Anna Bolós, Paco Bonilla, Agustí Borrull, Marta Bosch, Adrià Canals, Rafael Carrilo, Sílvia Cortés, Jordi Costa, Neus Cutura, Albert Durany, Miguel Enamorado, Lena Espinosa, Sergi Fabregat, Yolanda Gallardo, Marta Herrero, Claudio Hoffmann, Jessica Llano, Vanessa Llombart, Marc Macià, Anna

Martín, Montserrat Mart��n, Carol Martínez, Francesc Mercadé, Josep M. Millán, Jesús Moro, Diana Morris, Joan Muñoz, Rosa M. Múrcia, Carme Navarro, Daniel Nolla, Joan Orduña, Jordi Pelegrí, Elena Ponz, Roser Porta, Antoni Ribas, Jordi Riera, Juan Carlos Rincón, Carme Roca, Alex Rosa, Mari Salguero, Marina Salvador, Pau Sánchez, Gema Sans, Anna Santamaria, Montserrat Santiago, Marco Schorlemmer, Aleix Serra, Ruth Serres, David Villellas, Jordi Villoro.

Disseny: Pepa Estrada Foto coberta: Festa de fi de curs, juny 2007. Foto: Xavier Bertran. Edita: Bailongu. Passatge d'Utset 11/13 08013-Barcelona Telf.: 932 471 6 02 bailongu@bailongu.com Impremta: El Vallenc. Plaça de la Torratxa s/n. Valls Núm. D.L. B-39287-1993 ISSN 1135-0008


Revista bailongu... balles? n.39