La gota
Pot una gota de pluja viure per sempre? Una gota d’aigua entossudida a viure eternament. Un cirerer savi que li explica que això és impossible. I la fantàstica aventura d’endinsar-se en l’interior de l’arbre per transformar-se en una gota de saba.
i el cirerer
mario satz
Il·lustracions d’Albert D. Arrayás
una poÈtica histÒria sobre la por als canvis tim ns
ar
Llibre amb text per a nens i per a adults
c
io
co mp
Una poètica història sobre la por als canvis, sobre com la transformació és constant en tot el que ens envolta i sobre el cicle de la vida.
La gota i el cirerer
mario satz
emo
gota
La gota i el cirerer Un llibre de Babulinka Llibres, segell de l’editorial Babulinka Books SLU. Rambla de Prat 2, 1-2 A · 08012 Barcelona hola@babulinkabooks.com www.babulinkabooks.com © Del text: Mario Satz. © De les il·lustracions: Albert D. Arrayás. © De la traducció: Iñaki Tofiño. © De l’edició: Babulinka Books SLU. Primera edició: maig 2014 ISBN: 978-84-941590-3-9 Dipòsit legal: B-11177-2014 Impressió: GIISA. Llibre local. Made & Printed in Barcelona. Col·lecció Llibres per a l’educació emocional. Disseny col·lecció: Maria Sansalvadó. Maquetació: Maria Sansalvadó · www.momabcn.com Queden rigorosament prohibides i estan sotmeses a les sancions establertes per la llei: la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, inclosos els mitjans reprogràfics i informàtics, i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic sense l’autorització de l’editorial Babulinka Books. Dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.
Amb la col·laboració de
Babulinka Books és un projecte editorial que pretén submergir petits i grans en l’educació emocional i el creixement interior. Si tradicionalment l’educació s’ha centrat en l’adquisició de coneixements, ara és el moment d’educar també mirant cap a l’interior. Aprendre a identificar i gestionar les emocions és el camí per assolir aquest autoconeixement i, des del benestar personal, establir relacions saludables, respectant i potenciant la identitat de cadascú. L’entorn familiar, pels forts lligams emocionals que crea, és el marc ideal per educar les emocions. Els Babulinka Books pretenen ser eines útils i divertides per ajudar-vos en aquest bell, intens i emotiu viatge cap a l’interior dels nens i nenes i de vosaltres mateixos. Compartim emocions. Aquest llibre té una doble versió de text, una per al nen i l’altra per a l’adult. D’aquesta manera tots podeu gaudir de la lectura de l’obra i, a la vegada, compartir-ne el missatge.
És voluntat de l’autor i de l’editora dedicar aquest llibre a Pilar Basté. Amb tot l’afecte, gràcies per la teva gran tasca cultural.
Babulinka significa àvia en rus. Siguem Savis el més aviat possible
La gota
i el cirerer mario satz
Il·lustracions d’ Albert D. Arrayás
Al·là ha creat l’home d’una gota alcorà, sura 16,4
gota
Hi va haver una vegada una gota que no volia morir. Li semblava tan fantàstic el cirerer en flor i era tan dolça la llum del migdia, que li va dir a l’arbre: –Guarda’m amb tu per sempre. –Sempre anomena allò que no existeix –va respondre el cirerer–. Tot allò que ens envolta canvia de forma, les flors d’avui són les meves cireres de demà, les llavors que els ocells transportin seran fills que mai no veuré.
Hi havia una vegada una gota de pluja que no volia deixar de ser gota. Li agradava tant, tant estar al costat del cirerer i jugar entre les seves branques... —Vull estar amb tu per sempre —li va dir la gota al cirerer. —Sempre és tant de temps que ni amb mil rellotges ho podria comptar! —va respondre ell—. Veus les flors de les meves branques? Algun dia seran cireres. Elles no tenen por de ser alguna cosa diferent.
–No vull desaparèixer, no vull canviar –va dir la gota. –Si és el cas, demana-li-ho al sol –va dir el cirerer–. És ell qui asseca els destins i evapora les aigües. –Mirar-lo seria desaparèixer –va dir la gota–, demanar-li alguna cosa, ofendre els seus propòsits. –Vols allò que és impossible –va tremolar el cirerer–, quan en allò que és possible ja hi és el que cerques. –I què és possible? –va preguntar la gota. –Aquest precís i preciós moment –va respondre l’arbre–. El raig que et travessa i sembra el teu interior de colors, l’instant que et suspèn de mi mentre l’aire t’espera amb els braços oberts.
—Però és que jo no vull canviar, no vull deixar de ser gota —va insistir ella. —Fa hores i hores que penses en això —li va dir el cirerer—. Oblida-te’n ja. Mira com brilla el sol, com t’il.lumina i et vesteix de colors. I somriu.
–Saps què? –va interrogar el cirerer–. Jo podria dir-li altre tant a la muntanya, a la callada terra que sosté les meves àvides arrels. –Per què no ho fas? –Si cadascú –va respondre l’arbre– volgués ocupar el lloc de l’altre aleshores ningú no seria al seu lloc. –Quin mal hi ha en el goig que desitja continuar? –El més enllà amb què somies –va dir el cirerer– disminueix el més ençà en què vius. –No hi ha plaer que no vulgui retenir-se –va dir la gota. –No hi ha plaer durador –va dir l’arbre. –Potser –va confessar la gota–, si deixo de vibrar...
—Jo podria dir el mateix a la muntanya que sosté les meves arrels —va dir el cirerer—. Ella ja era aquí quan jo vaig néixer i seguirà forta quan el meu tronc envelleixi i es trenqui. —I per què no ho fas? —Si tots volguéssim ocupar el lloc de l’altre, al final ningú estaria al seu lloc —va dir tendrament l’arbre.
En entrar dins la ferida de l’arbre la gota de pluja, la gota que no volia morir, es va adonar que la foscor és una transparència més profunda, i que sense talls d’aquella mena el cirerer no podria viure. –He retrocedit per entrar en tu –va dir-li a l’arbre–, i tu t’has obert per enfosquir una mica el meu camí. Quin sentit té això? –Si vols allargar el teu goig has de saber esperar –va dir l’arbre. –Per ventura l’espera és una de les formes de la durada? –M’has conegut per dins –va somriure el cirerer–, i jo he assaborit la teva fresca rodonesa. Ara cadascú forma part del temps de l’altre, el teu aspecte seguirà sent el que era però no la teva consistència, no la teva claredat.
Finalment va arribar el moment esperat. La gota de pluja va recórrer el tronc del cirerer i es va endinsar en la seva ferida. Va ser com entrar a casa, a la seva nova casa. —Ja sóc dins teu. I ara què? —Per seguir sent feliç, has d’esperar. —Esperar?
La gota
Pot una gota de pluja viure per sempre? Una gota d’aigua entossudida a viure eternament. Un cirerer savi que li explica que això és impossible. I la fantàstica aventura d’endinsar-se en l’interior de l’arbre per transformar-se en una gota de saba.
i el cirerer
mario satz
Il·lustracions d’Albert D. Arrayás
una poÈtica histÒria sobre la por als canvis tim ns
ar
Llibre amb text per a nens i per a adults
c
io
co mp
Una poètica història sobre la por als canvis, sobre com la transformació és constant en tot el que ens envolta i sobre el cicle de la vida.
La gota i el cirerer
mario satz
emo
gota