Butlletí "Tot a Babord" #7, Una altra economia municipal és possible

7

#

ABRIL 2017

Butlletí informatiu sobre política vilassarenca

Una altra economia municipal és possible El dijous 27 d’abril es voten els pressupostos de Vilassar de Mar. El pressupost reflecteix la política econòmica municipal, marcada pel govern, les majories del ple municipal i, sobretot, per les grans decisions dels governs anteriors, en aquest cas marcades pel neoliberalisme i la mala gestió. Conceptes que queden plasmats en els pressupostos municipals dels últims anys i condicionen els de l’actual legislatura, com mostren els gràfics de la següent pàgina d’aquest butlletí. Per exemple, som el poble del nostre entorn amb menys personal per prestar serveis, però, en canvi, som dels qui més gastem en contractes externs. Tenim un nivell de despesa financera (pagament d’interessos bancaris) absolutament disparat (a causa de l’absorció del deute de la SA municipal), i un volum molt baix d’inversió pública municipal si el comparem amb altres pobles.

Podem dir que els pressupostos de Vilassar de Mar tenen elements estructurals antagònics als interessos de la majoria social vilassarenca. Malgrat aquesta realitat, l’any passat vam decidir arremangar-nos i aprovar els comptes municipals per assegurar el desenvolupament de 4 objectius principals per a nosaltres: la preservació del sòl agrícola, la revisió dels grans contractes de l’Ajuntament, el desenvolupament dels pressupostos participatius i l’auditoria del deute de la SA Municipal (causat, principalment, per l’operació del mercat).

Ha passat un any i els pressupostos que ens presenta l’equip de govern d’ERC i Gent per Vilassar no reverteixen la dinàmica dels anteriors governs. Babord no pot votar a favor d’uns pressupostos abans de saber els resultats de l’auditoria de la SA municipal. És hora d’emprendre canvis profunds en els pressupostos municipals. És hora que els pressupostos de Vilassar de Mar es comencin a orientar cap a la gent, enlloc de cap a la banca i les grans empreses beneficiàries dels grans contractes municipals. Ara bé, per construir una altra economia municipal no només cal un canvi en la política econòmica de l’Ajuntament. És imprescindible que dins la societat es desenvolupin noves maneres de produir i consumir. L’economia cooperativa, social i solidària té un paper fonamental en aquesta transformació, per això, us recomanem que no us perdeu l’entrevista de la contraportada al Miguel Guillén, president de la Fundació Cooperadors de Mataró.

Una altra economia municipal és possible, som-hi!

babord.cat

Babord Vilassar de Mar

@babord_vdm

babord_vdm

@ info@babord.cat

Què és un pressupost?

Com és el del nostre poble?

Un pressupost és una eina democràtica que serveix per decidir les actuacions en les polítiques públiques. Reflecteix la política econòmica del Govern i mostra de forma unitària i integrada totes les actuacions i polítiques públiques que ha de dur a terme l’executiu i per les quals posteriorment ha de retre comptes a la ciutadania. És per això que des de Babord creiem que és una prioritat influir en els pressupostos municipals.

Si comparem el pressupost de Vilassar de Mar dels darrers anys amb el d’altres municipis del Maresme amb un nombre d’habitants similar podem observar notables diferències que mostren greus mancances, fruit de polítiques neoliberals, en la nostra economia municipal. Som conscients que canviar aquestes grans xifres en un any no és possible, però sí que cal una acció decidida any rere any per corregir-les el més aviat possible.

Inversions (equipaments, instal·lacions...) € per habitant 100

Arenys de Mar 60

El Masnou

A Vilassar de Mar tenim una despesa en inversions molt menor que la resta

Vilassar de Mar Premià de Mar 20

Malgrat de Mar Pineda de Mar

Despeses de personal € per habitant 400

Arenys de Mar 300 200

El Masnou Vilassar de Mar Premià de Mar

100

Vilassar de Mar destina la partida més baixa a personal que la resta de municipis. La conseqüència és l’externalització de molts serveis.

Malgrat de Mar Pineda de Mar

Despeses financeres (préstecs, deute...) € per habitant 60

Arenys de Mar 40

El Masnou Vilassar de Mar

20

Premià de Mar

La despesa financera és molt superior a la resta fruit dels grans deutes assumits la passada legislatura

Malgrat de Mar Pineda de Mar

L’abril de l’any passat des de Babord vam donar suport als pressupostos 2016 perquè suposaven un gir a l’esquerra en les polítiques de l’Ajuntament. Seguint la confiança donada a ERC-VdM diu Sí en la investidura a l’Alcaldia, des de Babord vam donar suport als pressupostos de 2016 perquè tirés endavant un canvi d’esquerres a l’Ajuntament. Malgrat que no eren els pressupostos que ens haguessin agradat, sí que recollien un seguit de polítiques que vam proposar des de Babord (que es detallen tot seguit) per consolidar aquest gir a l’esquerra.

Un any després, però, ens trobem que no hi ha hagut els can-

vis esperats i ens presenten uns pressupostos de 2017 poc ambiciosos on manquen gestos i voluntat transformadora.

Des de Babord entenem que els acords presos amb ERCVdM diu Sí el 2016 no s’han assolit com esperàvem i el govern no s’ha cregut aquestes polítiques que signava. Un exemple d’això és que a hores d’ara l’auditoria de la SA Municipal no està feta, i en canvi, s’ha negociat amb els bancs sobre el gran deute d’aquesta empresa.

Temes cabdals que hem aconseguit en els pressupostos 2016 Inici de l’auditoria de la SA Permetrà conèixer quines són les causes del desgavell econòmic dels seus projectes (Mercat Municipal…) i dirimir les possibles responsabilitats polítiques del deute generat per aquesta empresa pública.

Mapa usos sòl agrícola Vam aconseguir una partida per elaborar un inventari d’usos actuals en el sòl agrícola. Per poder definir unes polítiques municipals que dinamitzin aquest sector i el consum de proximitat, creiem prioritari conèixer abans la situació del territori.

Pressupostos participatius Per primera vegada la ciutadania va poder decidir en què s’invertia una partida del pressupost municipal (el 50% de les inversions).

Tècnic de contractacions Es va aconseguir que es contractés un nou tècnic per fer seguiment dels contractes de les empreses que treballen amb l’Ajuntament. Això permet garantir que el servei que ofereixen sigui de la màxima qualitat i que no cobrin més d’allò necessari.

Quines millores volem incorporar al pressupost de 2017?

En primer lloc volem que es compleixi i es desenvolupi tot allò que s’havia acordat pel 2016.

• Publicació dels resultats de l’auditoria de la SA Municipal.

• Aprovació i desenvolupament d’un Pla de Mobilitat sostenible en favor del benestar de la població.

• Realització d’un pla d’usos agrícoles: l’inventari encara no està finalitzat i no s’han fet gaire passes al respecte, així que segueix sent una prioritat de cara al 2017.

També volem afegir altres millores pel 2017 a fi d’ajustar-nos al nostre compromís electoral.

• Pressupostos participatius: S’ha d’augmentar la partida destinada i aconseguir també una major participació tant en la presentació de propostes com en les votacions.

• No negociació del deute il·legítim amb els bancs.

Caldrà veure què fem amb el deute provocat per la SA municipal una vegada tinguem els resultats de l’auditoria d’aquesta empresa.

• Qualitat dels serveis externalitzats. S’ha de tenir un control sobre el servei prestat dels grans contractes que té l’Ajuntament (brossa, neteja, manteniment equipaments, il·luminació…) Apostem per fer auditories dels serveis i per destinar personal i recursos al control de la qualitat d’aquests.

• Criteris públics i raonats per l’atorgament de subvencions a entitats. Destinem gairebé mig milió d’€ en subvencions i ajuts a entitats i a hores d’ara s’adjudiquen a dit, sense cap criteri transparent.

Això genera grans greuges comparatius i fomenta el clientelisme que cal corregir de manera immediata.

A més de totes aquestes millores concretes, pensem que l’activitat municipal arrossega inèrcies del passat i que cal una reforma profunda. Per això creiem que és urgent i necessari, entre altres coses: • CIniciar un Pla d’Habitatge • Potenciar l’economia social i solidària (augmentar la contractació pública social i ètica, remunicipalitzar serveis, fomentar el cooperativisme,...)

• Actualitzar el ROM • ...

En la negociació dels pressuposts de 2017, aquestes són les nostres prioritats, i aquestes determinaran el sentit del nostre vot.

Entrevista ment cooperativista, i de la qual tots els grups amb representació al consistori en participen. Babord parla amb el seu director, Miguel Guillén.

Ben bé quina és la feina de la Fundació avui?

Fem foment de l’economia social. A hores d’ara disposem de quatre tècniques contractades directament per l’Ajuntament que sostenen diversos projectes d’assessorament per a emprenedors cooperativistes i difusió dels valors a escoles i instituts. Tot plegat es vehicula a través de programes com el Facilitem l’Economia Social (FES), que fa de llançadora de projectes amb acompanyament de cooperativistes més experimentats, o la Setmana de l’Economia Social i Solidària.

També treballem conjuntament amb la càtedra d’Economia Social del Tecnocampus, on s’hi fa una assignatura. Entre moltes altres coses.

Mataró ostenta l’orgull de ser pionera del cooperativisme, i aquesta tradició es va fer forta durant els anys 30, fins que la Llei d’Incautació de Béns Marxistes del franquisme va desposseïr la històrica Unió de Cooperadors i va transferir el seu patrimoni al Patronat Sagrada Família i el Cercle Catòlic. Les dels 60 i els 70 van ser dècades d’intensa lluita veïnal per a la seva recuperació, que van culminar, el 2005, amb la creació de la Fundació Unió de Cooperadors, una entitat mixta de l’Ajuntament i la Unió presidida estatutàriament per l’alcalde de la ciutat i amb una visepresidència de l’organització històrica del movi-

els semàfors de VdM

Quines avantatges ofereixen les cooperatives respecte altres formes jurídiques?

Les cooperatives han demostrat que aguanten la crisi millor que la resta. Crec que això s’explica per la intercooperació, que permet que et recol·loquin dins del teixit cooperatiu. Però també hi detecto una qüestió ideològica de fons: la crisi ha demostrat que el capitalisme cal canviar-lo. La solució passa per organitzar-nos, i el treball és una cosa molt important a les nostres vides. Com també ho és el consum.

Tot plegat ens ajuda a qüestionar l’hegemonia de les empreses capitalistes.

PROJECTE COL·LABORATIU DELS CENTRES EDUCATIUS. Tira endavant el projecte en què participen escoles bressol, escoles i instituts de Vilassar de Mar per elaborar conjuntament el llibre gegant “Els infants i el poble” VARIETAT DE PROPOSTES DE VILADONA. Des d’exposicions de fotografies, xerrades i sessions de cinema a concentracions davant l’Ajuntament en contra de la violència de gènere.

Us animem a seguir de prop la seva agenda plena de propostes interessants i necessàries.

PLATAFORMA PEL CINEMA A VILASSAR DE MAR. Celebrem la creació d’aquesta plataforma que pretén impulsar un projecte cinematogràfic al poble i donar suport als grups i entitats que ja existeixen i que reivindiquen la recuperació de sales de projecció més ben condicionades.

NEGOCIACIÓ DE CRÈDITS SENSE TENIR ELS RESULTATS DE L’AUDITORIA. Creiem que és un error negociar crèdits de deutes heretats que comprometen les finances del poble pels propers anys sense tenir els resultats de l’auditoria que confirmin si el deute és legítim o no.

GRAN SUPERÀVIT DEL PRESSUPOST 2016. Els comptes de 2016 es tanquen amb 2,6 M d’€ sense gastar. Malgrat les grans deficiències en personal i inversions que tenim a Vilassar de Mar les normes d’estabilitat pressupostària impedeixen gastar més diners o contractar a més personal.

INCOHERÈNCIA DEL GOVERN RESPECTE LES SEVES PRÒPIES MOCIONS. Al ple del 21 de juliol, ERC va presentar una moció perquè Vilassar de Mar s’adherís a la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària, moció que va ser aprovada per la majoria del plenari. El govern, però, no ha assistit mai a cap de les reunions que ha celebrat aquesta xarxa.

babord.cat @

Babord Vilassar de Mar @babord_vdm babord_vdm info@babord.cat